Fraga destitui o director geral de Política Linguística
Após onze anos à frente de Política Linguística, Regueiro Tenreiro foi destituído por Fraga, que o fizo responsável do fracasso na normalizaçom linguística. No entanto, nom foram os preocupantes dados reflectidos polos inquéritos sócio-linguísticos, ou o 50% de incumprimento do Decreto 247/95 de uso do galego no ensino, nem sequer a impossibilidade de atingir o «bilinguismo harmónico» (a panaceia normalizadora fraguista), mas a oposiçom de Regueiro aos planos uniformadores que o Governo espanhol tem preparado para a reforma das Humanidades, umha oposiçom que o levara a se enfrentar com o seu chefe, o Conselheiro de educaçom Currás, mais dócil aos ditados de Madrid. O seu substituto é Gonçalves Moreiras, licenciado em Filologia Galaico-Portuguesa é até agora Delegado Provincial de Educaçom em Lugo. É galegofalante e presume do seu monolinguismo. Prometeu diálogo. Será certo?

O galego na Administraçom
O Governo galego com o apoio de CCOO, CSIF e UGT suprimiu o exame de galego para o acesso à funçom pública. Doravante só serám precisos os certificados dos Cursos de Iniciaçom e Aperfeiçoamento organizados pola Direcçom Geral de Política Linguística (de sessenta horas). O sindicato nacionalista CIG -maioritário na Administraçom- denunciou esta medida, que leva, de facto, a eximir aos novos funcionários do conhecimento do galego e A Mesa está a estudar possíveis acções legais contra ela.

O galego no ensino
Foram 150 os escritos assinados por outras tantas equipas de normalizaçom linguística e claustros escolares, os entregados na Conselheria de Educaçom para denunciar a precária situaçom em que se acha o galego no ensino e a passividade do Conselheiro Celso Currás à hora de abordar o problema. Os escritos põem de manifesto que nos colégios privados esta realidade ainda é mais dramática, existindo muitos centros nos que nem sequer se dam as horas preceptivas de galego. Por outro lado, a Conselharia adscreveu a matéria optativa de Literatura Universal Contemporânea aos Departamentos de Língua Castellana, ao considerar que estes docentes têm «maior capacidade» para a leccionar que os de galego.

Acampalíngua 2000
A Mesa organizou um acampamento no lugar de Lodoselo, no concelho limião de Sarreãos, destinado a pequenos de 8 a 14 anos. As múltiplas actividades programadas (jogos, debates, artesanato, excursões,...) tentaram pôr aos meninhos em contacto com a língua e cultura galegas através dos jogos, o lazer e a aproximaçom ao meio.

Notícias breves
A Comissom Nacional Portuguesa para as Comemorações do Centenário da Morte de Eça de Queirós convocou um prémio de ensaio em honor de quem fora o seu máximo investigador, o escritor galego Guerra da Cal.
Segundo um inquérito de Biénio Irmandiño, o 54% da populaçom gostaria de que as missas fossem em galego.
A totalidade da oposiçom parlamentar acusou o Governo de Galiza de marginar o livro em galego.
O 28 de Maio, celebrou-se na Corunha o Corre-Língua organizado pola Mocidade da Mesa e a AC Alexandre Bóveda.
Celebrou-se a Festa da Literatura no Couto Misto (espécie de Andorra galego-portuguesa existente até 1864).
Dez comarcas galegas acolheram as Escolas de Verão organizadas, mais um ano, pola AS-PG e a CIG.
Celebrou-se a «III Descida Nacional polo Minho em Defesa da Língua», organizada polo MDL de Tui.
Barreiro, Varela e Alfaia -juízes da Audiência de Ponte Vedra- foram galardoados com o prémio «Lois Penha Novo» polo seus contributos à normalizaçom linguística.
Nogueira (BNG) recomenda-lhe a El-Rei o uso do português no Brasil.

ASTURIANU

El Congresu español refuga la llingua asturiana
El Congresu español refugó -colos votos de PP yPSOE- la iniciativa d’IU pola que se pidía que s’apoyare la llicenciatura de Filoloxía Asturiana, pidía pola Universidá d’Uviéu y pol Parllamentu Asturianu. Nel círculo políticu-cultural asturianista recibióse con indignación la noticia que ye incomprensible si nos decatamos que PP y PSOE votaron a favor de la mesma iniciativa nel Parllamentu Asturianu y qu’esta llicenciatura ta cuantayá aprobada pola Facultá de Filoloxía y la Xunta de Gobiernu de la Universidá d’Uviéu. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XPDLA) convocó una concentración que foi sofitada por abondos grupos políticos, culturales y sindicales del país, mentes que’l rector de la Universidá d’Uviéu anunció nueves xestiones pa poner en funcionamientu estos estudios cola reconocencia que se-yos da al restu de les filoloxíes nel Estáu español. Nestos momentos Filoloxía Asturiana impártense como títulu propiu de la Universidá d’Uvieú.

L’asturianu nes escueles
Según un estudiu encargáu pola Viceconseyería d’Educación los profesores d’asturianu podríen ser funcionarios de l’alministración asturiana a tolos efeutos. Esti informe básase en que l’artículu cuartu del Estatutu d’Autonomía obliga al Gobiernu asturianu a promover la llingua asturiana, asina como la Llei d’Usu y Promoción del Asturianu que recueye’l mandatu d’impartir esta enseñanza nos centros educativos. Nestos momentos los profesores d’asturianu ocupen plaza d’interinos colo que podríen pasar a ser, ensin nengún impedimentu xurídicu, Mayestros d’Asturianu esperando namás qu’una decisión política convoque les places a concursu-oposición. La Conseyería d’Educación terminó’l curriculum d’asturianu pal cursu que vien. Nél van apaecer les materies que van constituyir les bases de l’asignatura. Nesti cursu ufiértase l’asturianu en 205 escueles y en 27 institutos. Los planes de la Conseyería son que cada centru tenga polo menos un especialista d’esta materia.

Cultura y llingua en Miranda
El 7 d’ochobre fadránse les 1as Jornadas de Língua Mirandesa. Con estes Xornaes, lo que se quier ye fundamentalmente rexistrar, con rigor y calidá, la cultura popular de les tierres de Miranda. N’otru orde de coses tán entamando les xestiones pa iguar un Institutu de la Lhengua Mirandesa que trabaye pol espoxigue del Mirandés nel so ámbitu xeográficu.

Noticies breves
L’Academia de la Llingua Asturiana (ALA) fundada nel añu 1980 pol Conseyu Rexonal d’Asturies -institución preautonómica- cumple venti años d’esistencia. El so presidente, García Arias, entrevistóse cola presidenta de la Xunta Xeneral del Principáu col aquel de preparar los actos conmemorativos del aniversariu. Arias manifestó que los llogros algamaos na normalización llingüística nel tarrén institucional nun son abondos y que falta entovía por facese realidá la más importante de les necesidaes llingüístiques, la declaración d’oficialidá del idioma.
L’empresa Ámbitu algamó un fitu na hestoria del periodismu n’asturianu al consiguir caltener un mediu de comunicación n’asturianu por 200 númberos ensin interrupción.
Los cursos de branu de l’ALA cuntaron esti añu cola presencia de seyes profesores de Miranda, ente ellos Domingos Raposo, el que ye anguaño profesor de mirandés na escuela de Miranda y 2 más que van estender la enseñanza de la llingua a otres escueles como la de Sendim. Nesti fechu paez que tien especial influyencia el gobernandor civil de Braganza, antiguu alcalde de miranda, diputáu ya impulsor de la Llei d’oficialidá del Mirandés, Julio Meirinhos. A los cursos asistieren más de 150 escolinos y escolines.
Reedítase el llibru «Pueblos asturianos: el porqué de sus nombres» de Xosé Lluis García Arias (Alborá Llibros), un recorríu per tola toponimia d’Asturies, afondando na conocencia del orixe de cada nome de llugar.
La XPDLA entamó’l so Conciertu pola Oficialidá al qu’asistieren más de 3.000 persones.

EUSKARA

PP erasoan
PPk agintzen duen Arabako Foru Aldundiak Geu euskarazko aldizkariari pezeta bat bera ere ez ematea erabaki du aurtengo dirulaguntza deialdiaren erantzunean jakinarazi duenez. Arabako euskarazko aldizkari bakarra den honek iaz milioi bat pezeta jaso zuen foru subentzio gisa. Halaber Iruñako Udalak (UPNren agindupean) hitzarmena eten eta dirulaguntzarik gabe utzi du Udako Euskal Unibertsitatea (UEU). UEUko zuzendari Xabier Isasik erabaki politikoa izan dela salatu du.
La Diputació Foral d’Araba, dirigida pel PP, ha deixat sense subvenció la revista Geu (l’única editada en basc d’aquest territori). D’altra banda l’Ajuntament d’Iruña ha incomplert l’acord que mantenia amb la Universitat Basca d’Estiu.

Idazlagunak
Bagera Donostiako Euskaltzaleen Elkarteak Idazlagunak izeneko programa bat abiatu du euskaldunen batekin gutun nahiz posta elektroniko bidez idatzizko harremana izan nahi duten Bartzelonako Unibertsitateko euskara ikasleekin. Atzerrian euskara ikasten ari direnei nahiz praktikatu nahi dutenentzat dago zuzenduta egitasmo hau. Interesatuak idatzi bagera@euskalnet.net helbidera.
Bagera, l’associació a favor de la llengua basca de Donostia, ha posat en funcionament un programa en el qual els estudiants d’èuscar de la Universitat de Barcelona podran practicar aquesta llengua per escrit amb bascòfons de la capital guipuscoana. Si hi esteu interessats, podeu adreçar-vos a: bagera@euskalnet.net

Euskal Konfederazioa
Euskal Konfederaziaoak zuzenketak egin dizkio Frantziako Gobernuak proposatutako hitzarmen bereziari. Suprefeta eta prefetari bidalitako idatzian estatuaren dokumentuaren «ald onak» onartzearekin batera bertze zenbait puntu zehaztu ditu argitze aldera.
Euskal Konfederazioa -entitat d’Iparralde- ha fet arribar al prefecte les seves aportacions sobre una proposició presentada el mes de juny passat i que feia referència a una política lingüística per a la llengua basca.

Hezkuntza ministroak esana
Jack Lang Frantziako Hezkuntza Nazionaleko ministroak Frantziako jatorrizko hizkuntzen aldarrikapena egin du Bretainako egunkari ezagun batean. Langek bere burua “kultura askotarikoaren ezagutzaren aldeko betiko militantetzat” jo du eta jatorrizko hizkuntzei “erreparazio historikoa” zor zaiela adierazi du. Irakaskuntzaren maila guztietan jatorrizko hizkuntzak osoki ezagutuak izan daitezen nahi duela eta sozialistek hauteskunde presidentzialak irabaziz gero Eurokarta berretsiko dutela ere adierazi du Frantziako Gobernuko Hezkuntza arduradun nagusiak.
El ministre d’Educació francès Jack Lang ha fet recentment unes declaracions a favor de les llengües i cultures minoritzades de l’Estat francès. Ha manifestat interès per tal que les llengües minoritzades de l’Estat aconsegueixin el reconeixement a tots els nivells de l’educació.

Euskara Jazzaldian
Bagera Donostiako Euskaltzaleen Elkarteak egindako neurketen arabera, Donostiako Jazzaldian euskararen eabilera baikorki baloratu du eta bide honetan segi eta hobetzeko hainbat proposamen egin ditu, besteak beste interneteko web orria euskalduntzearena.
L’associació Bagera ha valorat positivament l’ús que s’ha fet de la llengua basca durant la darrera edició del Festival Internacional de Jazz de la ciutat de Donostia.

Uema creix
La Mancomunitat de Municipis Bascòfons ja aplega més de quaranta municipis. Per a conèixer millor UEMA adreceu-vos a www.jalgi.com/uema.

ARAGONÉS

Departamento de Lenguas de Aragón
Por o Decreto 140/2000, de o diya 11 de chulio, o Gubierno d’Aragón, creyó o «Departamento de Lenguas de Aragón» en os Institutos d’Amostranza Secundaria aragoneses en do s’imparta ra sinatura de Luenga Catalana y/u Luenga Aragonesa. Antiparti, o Gubierno d’Aragón encargó antis de l’estíu un estudeo soziolingüistico a Francisco Llera (catedratico de sozioloxía de a Unibersidá d’Euskal Herria, qui ya fazió un estudeo sobre a luenga asturiana), ta ra zona de l’Alto Aragón.

Naxe o Rolde Fablán Suragonés
O diya 16 de chulio se zelebró en Torrelacárcel (Teruel) una trobada de collas que treballan por l’aragonés en o sur d’Aragón. I partizipón a Colla de Fablans d’o Sur, a Colla Meyebal de Teruel, a Colla ta la replega y esfensa de l’aragonés en o Baxo Aragón (CREABA) y Azut de l’Alta Xiloca. A intizión d’ista trobada estió a formazión de o Rolde Fablán Suraragonés, en a que se charró de os oxetibos d’iste Rolde y con a ideya de achuntar-se en atros lugars de o Sur d’Aragón.

IX Premio Ana Abarca de Bolea ta libros de poesía en aragonés
O Consello d’a Fabla Aragonesa comboca a nuena edizión d’o premio «Ana Abarca de Bolea», ta libros de poesía en luenga aragonesa. Os treballos cal endrezar-los por correu zertificau ta o Consello d’a Fabla Aragonesa, trestallo postal 147, E-22080 Uesca, antis de o 30 d’otubre de o 2000. O fallo de o premio y as presonas que composan o churau se ferá saber publicamén en abiento de o 2000. O premio consitirá en 100.000 pezetas ta l’autor/a y a publicazión de a obra ganadora.

Notizias breus
O programa de Radio Uesca «Charramos» (1080 AM, sabados de 15,30 a 16 oras), que ye feito de raso en luenga aragonesa, dixa d’emitir-se porque a Deputazión de Uesca no quiere finanziar-lo. Isto tamién afeutará a ra paxina en luenga aragonesa que se publicaba en o «Diario del AltoAragón».
As asoziazions que treballan por a esfensa de l’aragonés empezipión os cursos de luenga aragonesa.
L’Asoziazión Cultural Nogará ha cambeato a suya siede. A nueba adresa ye: Carrera Gabín, 6, Zaragoza. O Consello d’a Fabla Aragonesa tamién a cambeato d’adresa: Abenida de os Danzantes, 1eno 39, baxo, Uesca.
Iste 28 de setiembre, en a FNAC de Zaragoza se presentó o curtometrache en aragonés «Reblar» (con subtetulos en castellán). L’ auto estió acompañato con un debate sobre temas d’autualidá en a soziedá aragonesa («A espoblazión en Aragón», «L’augua, fuen de riqueza u causa d’albandono», «Perda de formas de bida», «L’idioma, parte importán d’a nuestra cultura»). Bi abió una introduzión mosical con Leandro Cucalón (gaiter de Sariñena) y Javier Aparicio.
O Fanzine en aragonés «O LUPO» que s’edita dende Zaragoza en bersión de papel y eleutronica, sortea 5 maquetas en CD d’a colla de mosica folk «Dechusban». Ta partizipar en o concurso, cal demandar en a siguién adresa eleutronica o nimbío de o Fanzine lumero 19, an mete cómo partizipar-ie: colla@posta.unizar.es. O nimbío eleutronico ye de gufaña.

Libros
O 10 d’otubre se presentó en Uesca o libro «Homenaje a Rafael Andolz. Estudios sobre la cultura popular, la tradición y la lengua en Aragón», baxo a coordinazión de Francho Nagore. A presentazión contó con a charradeta feita por Carlos Castán «El pensamiento filosófico en la obra de Rafael Andolz».
O Instituto de Estudios Altoaragoneses remata de publicar o libro «El aragonés del Biello Sobrarbe», de Chabier Tomás.

OCCITAN

Crida per l’occitan lenga oficiala
Lo Sindicat Occitan de l’Educacion (SOE) e lo Movirment dels Estudiants Occitans (MEDOC) organizèron una protestacion unitària lo 27 de mai sus la plaça del Capitòli, a Tolosa. Demandèron una modificacion de la Constitucion francesa, una lei per las lengas de França e la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Minorizadas. Apelèron a la constitucion d’un collectiu per l’occitan lenga oficiala per menar aquela campanha: organizar lo moviment per modificar l’article 2 (òm pòt donar un sosten financièr al SOE amb mencion «Crida per la lenga»); popularizar lo reviscòl de la lenga en balhant de vam al sosten ja en plaça (70% del mond son favorables a l’ensenhament de las lengas de França); sensibilizar los elegits e las institucions localas per tal de los implicar vertadièrament dins d’accions concrètas. Collectiu per l’occitan lenga oficiala: c/o IEO 31 -12, carrièra del Faubourg Bonnefoy -31500 Tolosa (Occitània). Tel. 05 61 23 98 92 o tel./telec. 05 56 30 22 39 e corriel soe@occitanie.com.

Festa escolara occitana
Lo 22 de junh 7.000 mainatges de tres a dètz ans s’acampèron a Nimes per la fèsta occitana de fin d’annada. Sièis trens especials, d’Aude, de Losèra e d’Erau, e cinquanta carris, d’Erau e de Gard, prenguèron possession de la vila lo matin, puèi emplenèron las Arenas. Dempuèi lo mes de setembre trabalhavan sul projècte pedagogic academic dont lo tèma èra «Lo passatge dins lo tresen millenari». I èran presents lo cònsol de Nimes e lo rector de l’Acadèmia. Aprés lo «Se canta», que foguèt représ per totòm, i aguèt l’espectacle fait pel grop Fai Lum, d’Avairon. Cada mainatge, amb un mocador roge e jaune a la man, marcava lo ritme e cantava las cançons apresas dins l’annada. Cal esperar qu’aquelas 7.000 voses de mainatges pesaran mai que las de qualques repotegaires per far dobrir las seccions bilingüas que demandan los parents de l’Académia.

Un present de lo SLO
Lo Servici de la Lenga Occitana, installat a l’Universitat Pau-Valeri, vòl sensibilizar los joves a la lenga e a la cultura occitanas. Per aquò a decidit de distribuir çò qu’a apelat lo Kit Occitan 2000. S’agís d’una pichòta borsa ont podèm trobar un boligraf occitan, una sinhalitica de pòrta, una carta postala, un pegasolet, una brocadura occitana, de bons de reduccion d’abonament. Tot çò que pòt permetre de sensibilizar los escolans, collegians, liceans e estudiants a l’occitan. Aquel present es mandat prioritàriament als qu’an causit de seguir corses d’occitan e serà distribuït a tèrme a 3.000 exemplars dins Occitània tota. Los Kits Occitans son mandats a totes los que ne fan la demanda escrita, siá a la demanda dels professors, siá a la d’un cap d’establiment, o la dels interessats dirèctament. Es gratuït. Lo SLO vòl aital tocar fòrça mond e assegurar sa mission, qu’es d’encoratjar totas las iniciativas d’utilizacion de l’occitan. Servici de la Lenga Occitana: Joan-Daniel Esteve, Universitat Pau-Valeri, carrièra de Mende, 34199 Montpelhièr cedex 5 (Occitània) www.sl-occitan.com.

Massilia Sound System
Lo Massilia Sound System, qu’es lo mai conegut dins l’exagòn, contunha bravament a crear e a se passejar un pauc pertot sens pèrdre son vam e sas idèas. Son darrièr disc, titolat «3968 CR 13», tòrna mesclar francés, francitan e occitan de Marselha, mas tanben occitan de l’Edat Mejana e occitan d’uèi. A costat de «Sus n’èr de reggae», cançon plena d’umor a la glòria d’un reggae internacional, òm i tròba «Tartarassas e vautors», un sirventés de Pèire Cardenal; una «Doça amiga», del trobador Pèire Rogièr. Editat per Adam -10, Bd d’Hanoï - 13015 Marselha (Occitània), lo disc es en venda pertot dempuèi la fin d’abril.

Concors escolar
Concors escolar en lenga d’òc de la mairala a la 3a. Tèma: l’aiga (alevat per lei mairalas e CP que lo tèma es liure). Tot trabalh es de mandar per lo 6 de desembre. Entre-senhas e mandadís: Lei Amics de Mesclum. La Marseillaise, Concors en lenga d’òc, 19, Cors d’Estienne d’Orves, BP 1869, 13222 Marselha cedex (Occitània).

CATALÀ

Primera Trobada d’Entitats
La 1a Trobada d’Entitats per la Llengua Catalana tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 de novembre fruit d’una idea de la Plataforma per la Llengua i de la Coordinadora d’Alacant per la Llengua d’aplegar totes les entitats de l’àmbit lingüístic català per a intercanviar coneixements i experiències i estudiar possibles fórmules de cooperació. La Trobada, que començà a prendre cos a Montblanc durant el 3r Congrés de Cultura Catalana, pretén també reunir tots els actors rellevants del món econòmic, sindical, religiós o associatiu que puguin intercanviar coneixements i experiències. Hi ha programades conferències, taules rodones, xerrades de formació i un espai per tal que les entitats participants exposin els seus mètodes de treball i la naturalesa de la seva tasca.

Notícies breus
El Correllengua 2000 engegarà el 4 d’octubre a Perpinyà i, després de recórrer els Països Catalans, acabarà a València amb una manifestació a València el 9 d’Octubre. Per a més informació: www.geocities.com/cal.
A la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent ha augment enguany la participació d’estudiants vinguts del País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya del Nord. La UCE establirà la seva nova seu permanent a prop del monestir de St. Miquel de Cuixà.
Quasi mig milió de webs en català situen la llengua catalana com a dinovè idioma amb més presència a Internet.
El TSJC donà suport al projecte pilot del Govern català en el qual 40 jutjats usaran preferentment el català.
El Parlament europeu desestima la demanda de l’eurodiputat Vidal-Quadras (PP) sobre la suposada persecució de l’espanyol al Principat.
Èxit dels festivals d’estiu dels Països Catalans: Senglar Rock, 7.000 persones; Arbúcies, 10.000; Almadrava Rock, 5.000.
La conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar 1.257 llibres en català el 1999 amb un pressupost total de 255 milions de pessetes.
Els governs andorrà i illenc acordaren dur a terme intercanvis culturals.
Al Principat, el 2,1% dels espectadors del cinema -més de 600.000- el veuen en català.
Josep Vallerdú, escriptor i traductor, proclamat Premi d’Homor de les Lletres Catalanes.
Es descobreix un text de l’any 1150 que supera en antiguitat «Les Homilies d’Organyà», fins ara el primer text en català.