Novo jornal em galego
A sociedade anónima Edicións de Referencia está a apresentar por toda a Galiza o seu projecto de novo jornal em galego. Este jornal tentaria ser a voz dessa base social de ideologia galeguista e progressista que hoje nom conta com um meio de comunicaçom que responda aos seus interesses. Há que ter em conta, que a maioria dos meios de comunicaçom galegos estám directa ou indirectamente controlados polo PP. De facto, o único jornal existente na actualidade em galego, O Correo Galego, é pouco mais do que umha simples traduçom do seu homónimo castelhano e o seu orçamento está quase integramente subsidiado polo Governo Fraga. Para levar avante a sua iniciativa Edicións de Referencia fizo oferta pública de acções, os interessados terám de comprar um mínimo de dez acções a um prezo total de quinhentas mil pesetas. O endereço electrónico desta empresa é:
Edereferencia.com

Veiga de Valcarce oficializa o galego
O Concelho de Veiga de Valcarce aprobou o passado 24 de Fevereiro umha moçom do Grupo Municipal Renovador polo que se declara o galego como língua própria e cooficial. Veiga é um concelho do Berço Ocidental, umha comarca administrativamente leonesa, de língua e cultura galegas. Espera-se que a Junta de Castela-Lleón recorra perante os Tribunais de Justiça esta decissom municipal. A Cámara Municipal de Veiga pedira o Instituto de Estudos Bercianos um relatório sobre a sua toponímia histórica, com o fim de Recuperar os que som os auténticos nomes das suas povoações, os mais usuais ainda entre os seus habitantes.

Reuniom de grupos reintegracionistas
Com motivo, de o 24 de Março se cumprirem onze anos do falecimento de Carvalho Calero, várias associações reintegracionistas, convocadas pola Fundaçom Artábria, participaram, de manhã, na homenagem que se lhe rendeu diante da sua casa natal. De tarde, estas associações mantiveram umha reuniom na sede da Fundaçom com o objectivo de coordenar as suas actividades a nivel nacional. Estiveram presentes representantes da AGAL, Alto Minho, Bonaval e da própria Artábria, assim como reintegracionistas independentes. Durante a assembleia, os membros da Comissom Negociadora, que representando a oito grupos reintegracionistas, tentou oferecer umha postura unificada durante a polémica sobre a mudança na normativa oficial, suscitada há ano e meio, deram contas das gestões realizadas nos últimos messes. Pola sua parte, os membros da A.R. Alto Minho de Lugo informaram sobre o seu novo projecto de Centro Social, que já está em obras.

Ementas em galego
«Restaurantes de Compostela, restaurantes en galego» é o lema da nova campanha da Cámara Municipal Compostelana para galeguizar as ementas dos restaurantes. Nesta campanha colaboram a Direcçom Geral de Política Linguística, A Mesa, Compostela 2000, INCOLSA e as Escolas de Hostelaria. Existem precedentes de campanhas similares organizadas pol’A Mesa, assim em Vigo conseguiram-se galeguizar até setenta restaurantes.

Notícias breves
Após a campanha d'A Mesa, as receitas de FENOSA já som bilingues.
Edicións Xerais publicou um Grande Diccionario da Língua com noventa mil entradas, emprega a normativa oficialista.
A Mesa denuncia o desmantelamento das estruturas de normalizaçom, após a clausura dos sete únicos Serviços Linguísticos Comarcais que estavam a funcionar.
Morreu Egito Gonçalves, poeta português defensor da Galiza e do galego-português.
A Fundaçom Artábria foi umha das quatro organizações galegas presentes no Fórum Mundial de Porto Alegre (Brasil). O eurodeputado do BNG, Camilo Nogueira, também presente, destacou o facto de que este encontro se desenvolvesse no galego do Brasil.
O TSJG exige a Paco Vasques, a instáncias d'A Mesa, o cumprimento da legalidade no uso do topónimo.
A TVG reinícia as suas emissões por satélite para a Europa.
Do 21 ao 24 de Março, Compostela convertiu-se em capital mundial da Poesia.

ASTURIANU

Multes por falar asturiano
El sindicatu de la ensiñanza SUATEA y la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XPDLA) presentanon na Viceconseyería d'Educación del Principáu d'Asturies, un escritu pa pidir la investigación de la supuesta represión del usu del asturiano nuna escuela de La Villa, onde dizque-yos poníen multes a los rapacinos por usar l'asturiano en clas. Estes dos organizaciones pidienon a la Inspección Técnica d'Educación qu'investigara los fechos pa, casu de ser verdá, abrir un espediente alministrativu al centru y rescindi-y el conciertu educativu, pa depués entamar los trámites xudiciales afechiscos. SUATEA y XPDLA aleganon tamién la vulneración de la lletra del Estatutu y del artículu terceru de la Llei d'Usu del Asturiano, onde se diz que se garantiza la non discriminación de los ciudadanos por usar la so llingua.

Llicenciatura de Filoloxía Asturiana
El Conseyu d'Universidaes comprometióse con García Valledor, presidente de la Comisión de Cultura de la Xunta Xeneral del Principáu (IX-IU), a reabrir l'espediente pa la creación d'una llicenciatura universitaria en Filoloxía Asturiana, paralizada pola negativa contina d'esi mesmu Conseyu, que vien yá de 1991. Esti organismu, que tien que dar de pasu les titulaciones nueves de toles universidaes del Estáu, volvió negase en 1995 a la reconocencia de la llicenciatura cola sida de que l'asturiano nun yera una llingua. D'aquella p'acá, los muérganos de gobiernu de la Facultá de Filoloxía y de la propia Uiversidá d'Uvieo, la mesma Xunta Xeneral del Principáu, amás de munches asociaciones ciudadanes y polítiques pidienon que se reconsiderara esi vetu, en sin llogralo. Agora esti Conseyu, que depende del MEC, comprometióse a convocar la Subcomisión d'Humanidaes pa volver estudiar tola documentación. Nesta subcomisión van tar presentes el rector de la Universidá d'Uvieo, Vázquez y el conseyeru asturianu de cultura, Fernández Vallina. El resultáu d'esta revisión va elevase a la Comisión Permanente, lo que podía desbloquiar l'asuntu y dar pasu por fin a la llicenciatura en Filoloxía Asturiana. Na reunión col secretariu del Conseyu, Valledor, como comisionáu del parllamentu asturianu, entregó-y la resolución d'avientu de 1997 na que la Xunta Xeneral del Principáu pidía la llicenciatura, amás d'un exemplar de la gramática y del diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Según parez, Ortega sorprendióse de la esistencia d'estes ferramientes normatives y de que s'impartiera asturiano na educación primaria y secundaria, y, al empar, que nun hubiera formación universitaria pa los profesores.Ortega comprometióse a tratar esti asuntu lo más rápidu posible. Valledor dixo que'l cursu que vien podíamos tener mui guapamente la titulación universitaria de Filoloxía Asturiana.

Noticies breves
La XPDLA denunció l'incumplimientu de la Llei d'Usu del Asturiano no relativo a la señalización de los topónimos, que según establez esta llei, «tendrán la denominación oficial na so forma tradicional».
L'alministración asturiana, amás de caltener los topónimos deformaos, sigue retulando con tou tipu de formes aberrantes y/o castellanizaes.
La XPDLA conmemoró'l tercer cabudañu de les mobilizaciones multitudinaries pa pidir la inclusión de la oficialidá del asturiano na reforma del Estatutu d'Autonomía. La Xunta esixó la oficialidá de l'asturiano y protestó pola situación d'estancamientu na que s'atopa la política de normalización social del idioma: «l'Estatutu d'Autonomía ta deslexitimáu por nun reconocer un derechu básicu como ye'l llibre usu de la llingua asturiana pola xente, y por nun garantizar la non discriminación de los ciudadanos y ciudadanes por ello».
El conceyu de Mieres impulsará la normalización llingüística municipal. La conceyala de cultura, Beatriz González, comprometióse a facer la retulación de dependencies y servicios municipales, a la edición de material impreso y a terminar de normalizar la toponimia.
Presentóse l'Antoloxía Poética Asturiana en versión billingüe asturiano-ruso cola presencia del embaxador rusu. La conceyala de Xixón calificó al asturiano de «llingua de tená» y xustificó la desaparición de los idiomes pequeños por causes naturales, apelando al «darwinismu llingüísticu».
La XPDLA presentó la campaña «La sidra, como tien que ser». pa denunciar el procesu castellanizador qu'entama a sufrir el mundu de la sidra, que amenaza con sustituyir la llingua asturiana nesti campu.

EUSKARA

Erasoak Nafarroan
Nafarroako Gobernuak onartutako euskararen foru dekretuak sekulako erantzunak eta salaketak ezagutu ditu azken hilabetean. Guztira 11 helegite aurkeztu dituzte: 6 euskara mankomunitatek, 11 udalek, EA, EAJ, IU, Batzarre erakunde politikoek, LAB, ELA, EILAS, ESK, CGT eta CCOO sindikatuek, Administrazioan Euskaraz taldeak eta Euskara Kultur Elkargoak. Erabakiaren aurkako erantzunak ere ugariak izan dira: nagusiena otsailaren 24ean Oinarriak-ek deitutakoa, milaka pertsona bilduta, azken urteetan Iruñan izan den manifestaziorik haundiena egin zen.
El decret foral aprovat pel Govern navarrès on es «regula» l'ús del basc a l'administració va provocar un rebuig generalitzat. Les entitats Kontseilua, Oinarriak, Administrazioan euskaraz i Euskara Kultur Elkargoa, els partits EB-IU, EA, EAJ, EH i Batzarre, els sindiats ELA, LAB, EILAS, ESK, CGT i CCOO s'hi van manifestar en contra i en denunciatren l'efecte discriminatiu. Municipis, mancomunitats, partits, sindicats i entitats socials hi han interposat 11 apel·lacions. El 24 de febrer la plataforma Oinarriak aplegà milers de persones a Iruña en contra del nou decret.

Eraso gehiago
Euskararen foru dkretuarekin aski ez nonbait, nafar gobernuko Hezkuntza Departamenduan euskal ereduen kaltetan idatzitako txosten baten berri agertu zen prentsan. Jesus Laguna Hezkuntza eta Kultura Kontseilariaren arabera, Nafarroako Gobernauak ikasereduak aldatzeko asmorik ez du, hala ere, eremu euskaldunean B eredua sustatzearen alde eta zenbait lekutan D eredua birplanteatu eta hauetan irakasle erdaldunak txertatzearen aldeko adierazpenak egin ditu.
L'ofensiva del Govern navarrès (UPN -PP a Nafarroa- i PSOE) en contra dels bascòfons no té aturador. Després de conèixer-se un report del departament d'Educació navarrès contrari al model d'ensenyament bascòfon (model D), el Conseller d'Educació i Cultura -Jesús Laguna- va declarar que no tenia cap intenció de canviar els models lingüístics de l'àmbit de l'ensenyament., que potenciaria el model B (bilingüe) a la zona bascòfona (on la majoria d'estudiants estudien en el model D), que replantejaria el model D i introduiria professors castellanòfons als centres que funcionen íntegrament en basc per tal de garantir-ne el bilingüisme.

Kontseilua Europan
Martxoaren 14an euskaldunon eskubideen kontrako erasoen berri eman zuen Xabier Mendiguren Kontseiluko idazkari nagusiak Europako Parlamentuko Hizkuntza Gutxituen bileran. Bertan azkenaldian Nafar Gobernuaren azken erabakiak, AEK eta Ikastolene aurkako erasoak aipatu zituen eta Ipar Euskal Herriko egungo egoera larriaren berri eman zuen. Europako Hizkuntza Gutxituen Bulegoak bere aldetik, Nafar Gobernuari hartu dituen azken neurriak direla-eta kezka adiaerzi dio. Europan kasu bakarra dela eta hizkuntza gaietan aspaldian eman den lehen atzerapausoa dela dio bulegoko presidente Bojan Brezigerrek.
Kontseilua denuncià a l'Oficina Europea de les Llengües Minoritzades les decisions adoptades pel Govern navarrès, els atacs contra entitats com AEK i les Ikastoles i la difícil situació de l'èuscar a Iparralde. Breziger, president de l'Oficina, va expressar al Govern navarrès el seu malestar per les decisions adoptades darrerament.

EHE
Marxoaren 2an euskararen kontrako erasoaldi bortitzak salatzeko eta bidebatez Euskal Herri osoan eurkararen ofizialatasuna bermatuko duen legea aldarrikatzeko mobilizazio eguna deitu zuen Euskal Herrian Euskarazek. Aldarrikapen honekin 17 manifestazio eta 45 bilkura burutu ziren Euskal Herri osoan.
L'associaciaó Euskal Herrian Euskaraz organitzà 17 manifestacions i 45 concentracions a tot Euskal Herria per tal de denunciar les darreres agressions a l'èuscar i per tal d'exigir l'oficialitat del basc a tot el territori.

Laburrak
Un de cada sis navegadors d'internet fan servir la llengua basca a l'hora de navegar per Internet segons dades ofertes per Eustat. Ikazoka, fira anual dedicada a l'àmbit de l'educació, tingué lloc del 15 al 18 de març a Durango (Bizkaia).

ARAGONÉS

Á ra fin, Lai de Luengas
O executibo aragonés PSOE-PAR elaboró un debamproyeuto de Lai de Luengas d'Aragón, an se i fabla de cofizialidá de o castellán, aragonés y catalán d'Aragón. O debamproyeuto ye o zaguer trango entá ra reconexedura legal de as luengas aragonesa y catalana y premitirá a suya amostranza reglata en as escuelas, o suyo emplego en os meyos de comunicazión, etz. De todas trazas, bi ha bellas custions que no se beyen con buenos güellos dende os coleutibos d'esfensa de as dos luengas. Alticama, por exemplo, a «voluntariedad» que seguntes o consellero de Cultura, Javier Callizo -que ye aragonesofablán-, primará ta dezidir en qué redoladas as luengas estarán ofizials. Seguntes Callizo «serán os conzellers qui, por pleno acuerdo, faigan ofizial en a suya redolada ra luenga minorizata». As entidaz consideran que «a perbibenzia d'una luenga y os dreitos de os suyos fablans no pueden estar condizionatos por a boluntariedá de os conzellos, sino que cal que o Gubierno d'Aragón lebe una politica lingüistica en toz os rans. Os conzellers/eras locals no son obligatos á tener conoximientos filoloxicos ta reconoxer a suya luenga aintro d'un espeutro lingüistico que dica güei han negato os Gubiernos aragonés y español, anque no pas a comunidá zientifica entrenazional». Una atra custión de difizil resoluzión ye a definizión de a muga entre o castellán y l'aragonés. O debamproyeuto de Lai charra tamién de a creyazión de o Consello Superior de as Luengas d'Aragón.
www.unizar.es/colla/abamproyeutoleideluengas.htm

O zenso linguistico ya cuenta con diners
En o zaguer debate sobre os presupuestos d'Aragón s'adempribió una enmienda ta firmar un combenio con l'Instituto Nazional d'Estadistica, con a fin de que en o zenso de l'añada 2001 se i meta un formulario sobre custions lingüisticas, como ya se fazió en l'añada 1981. Tamién se i aprebó una enmienda, ta ra reyalizazión d'unas chornadas d'espardidura de a dibersidá lingüistica d'Aragón. As dos enmiendas estión presentadas por a CHA y refirmadas por toz os partitos.

Omenaches y Chornadas
Ligallo de Fablans de l'Aragonés zilebra os zinquenos Omenaches arredol de a Luenga Aragonesa con a escusa de o Diya Europeyo de as Luengas Minorizatas. Ista añada, os omenacheatos estión: Paco Doblas, por a suya esfensa de l'aragonés dende o periodismo profesional en COPE Zaragoza, y á ra colla mosical La Ronda de Boltaña, por a suya faina dende a reibindicazión mosical de os dreitos de os/as aragonesofalans. L'auto se ferá en o Paraninfo de a Unibersidá de Zaragoza o 24 d'abril y contará con una charrada de o catedratico de luenga catalana Bernat Joan i Marí y una chicota autuazión de Hugo de Paula. Antiparti, as nuenas Chornadas d'as Luengas d'Aragón que organiza ra Asoziazión Nogará tendrán lugar en Zaragoza de o 23 ta o 28 d'abril. Bi habrá mesas redondas sobre a Lai de Luengas y o sabado una chornada ubierta en a siede de a entidá con animazión y mosica.

III Trobada d'Estudios y Rechiras
L'Instituto d'Estudios Altoaragoneses, con a colaborazión de o Consello d'a Fabla Aragonesa y o Zentro de Profesors y Recursos de Uesca, organizan a «III Trobada d'estudios e rechiras arredol de l'Aragonés e a suya literatura», que se ferá en Uesca y Alquezra entre o 17 y o 20 d'otubre de o 2001. Qui deseye presentar-ie bella comunicazión, abrá d'inscribir-se-ie, y nimbiar un resumen de a mesma, antis de o 15 de mayo, y qui quiera solo que asistir-ie, antis de o 28 de setiembre. O programa definitibo no se ferá publico dica setiembre. Ta más informazión u inscrizions: III Trobada d'estudios e rechiras arredol de l'aragonés e a suya literatura, Instituto d'Estudios Altoaragoneses, carrera d'o Parque, 10, 22002 Uesca.

Notizias breus
A Istituzión de o Chustizia d'Aragón editó un CD ROM con Istoria de os reis d'Aragón, Dizionario Aragonés-Castellán, Gramatica d'Aragonés y Tradutor de testos Castellán-Aragonés. Puede alquirir-se contra rempoche (1000 pta) en:
Fablans
Trestallo postal 488
50.080 Zaragoza
Tfn. +34-976-201012
fablans@pangea.org
A Billa d'Echo y o Gubierno d'Aragón editón un chuego de mesa, alazetau en responder preguntas sobre a istoria, y cultura d'ixa bal. O chuego ye bilingüe aragonés/castellán.

OCCITAN

«L'Occitan» fa 25 ans
Editat per l'Associacion pel Reviscòl Occitan, tracta mai que mai de la vida culturala e de l'occitanisme al sens ample: vida sociala e economica, escòla, politica e revendicacions. Lo tiratge es de 500 exemplars cada dos meses.
«L'Occitan»
427, avenguda dels Morets
82000 Montalban

Dictada Occitana 2001
Lo Centre Occitan del País de Castras organizèt la Dictada Occitana 2001 per quatrena annada de seguit. Se debanèt ensemblament en visio-conferéncia entre Castras, Barcelona e Vilanòva d'Òlt lo dissabte 27 de genièr del 2001. Aquela dictada occitana es a chabas e obèrta a totòm. La dictada, un tròç de «Los vèlhs de l'anhèl», de Cristian Lous, un tèxt d'uèi, d'un autor d'uèi, èra pas una comolacion de trapèlas a la Pivot per far trabucar lo grand public e lo convéncer que fa pas partida de l'elèit, mas un biais de convéncer lo mond qu'escriure en occitan es a la posita de totòm.

Campanha «Occitan per las carrièras»
Lo CRÒC-Anaram au Patac entamenèt la campanha «Occitan per las carrièras» pendent l'annada europèa de las lengas minorizadas. Lo manifest d'aquesta campanha ditz que: «En Euròpa, l'Estat francés luseis pas per çò qu'es de la politica lingüistica. Res de solid per tal que las lengas de l'exagòn pòscan espelir completament. Mentretant, l'occitan es lenga oficiala en Aran (Estat espahòl) e dins las Valadas Occitanas (Estat italian). Amb mai de tres milions d'occitanofòns, que volèm èsser reconeguts e aver los mejans de viure en occitan sens embarradura envèrs los autres».
iso.har@wanadoo.fr

Campanha «Per far viure nòstras lengas»
Amb la tòca de modificar la Constitucion Francesa, de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Minorizadas e de far prendre consciéncia als politicaires per assegurar l'avenidor de las lengas e culturas presentas sul territòri s'es entamenada aquesta campanha.
Associacion «Pour que vivent nos langues»
46, straed Branda
29200 Brest

Ensenhament bilingüe occitan-francés
L'associacion Òc-Bi entamenèt una campanha per l'ensenhament bilingüe occitan-francés. Es un ensenhament de paritat orària en occitan e francés basat sul volontariat de las familhas. Pertot ont se fa ensenhament bilingüe occitan-francés, coneis una granda capitada. Aquesta dintrada escolara, sus las cent novèlas classas bilinguas lenga regionala-francés anonciadas pel ministre de l'Educacion, los sites bilingües occitan-francés son encara tròp sos-representats.

Naissença de Ràdio Lenga d'Òc a Besièrs
Lo Servici de la Lenga Occitana (S.L.O.), servici qu'a per tòca de socializar l'occitan dins la vida publica, amb la collaboracion de l'associacion culturala Lenga d'Òc Arts e Creacion an obtengut una autorisacion temporària de difusion radiofonica sul 91.4 a Besièrs. Ràdio Lenga d'Òc-Besièrs es lo nom d'aquesta primièra ràdio occitana sus aquesta comuna que trabalha en estrecha ligason amb la ràdio del meteis nom a Montpelhièr qu'obtenguèt tanben fa qualques meses una autorisacion temporària. La ràdio desira tocar un maximum d'auditors possible en lor prepausar una qualitat de programacion que se pòt pas ausir sus las autras frequéncias de la benda FM. Aquest periòde de radiodifusion correspond a un primièr ensag de la ràdio occitana sus Besièrs en esperar d'obténer eventualament una frequéncia definitiva ausibla dins lo departament d'Erau tot.
Tel. 04 67 49 04 42

Nòvas Brevas
Lo S.L.O. a l'onor de vos far conéisser la creacion del Servici de l'Emplèc, una organizacion que permetrà una ligason melhora entre demandaires e provisors d'emplècs que pertòcan la lenga occitana.
sl-occitan.com
Escritura 2001, lo rescontre del libre e de l'escrit d'òc se debanarà lo dimenge 8 d'abril a Montoliu (Aude). Per mai d'entre-senhas, 04.68.25.19.78
L'Amassada Generala de l'I.E.O. se debanará a Vilanòva d'Olt (al licèu l'Oustal) los 28 e 29 d'abril. Per mai d'entre-senhas e inscripcions:
EOE-Centre Cultural de Picapol
47340 Nautafaja la Tor
EDE2@wanadoo.fr

CATALÀ

I Trobada d'Entitats per la Llengua
Aplegà 180 representants de 40 associacions de les Illes, Catalunya, País Valencià, Aragó i Catalunya del Nord a Barcelona per a reflexionar sobre l'activisme lingüístic, social i polític. Acordaren crear un portal conjunt a Internet i fer feina plegats.

Manifestació a Perpinyà
3.000 persones reivindicaren a Perpinyà (Rosselló) l'oficialitat del català i la derogaciò del Tractat dels Pirineus. La manifestació coincidí amb el final del Correllengua 2000 que tenia com a lema una frase d'Enric Valor: pel nostre valencià, el català de tots.

Sant Jordi festiu i reivindicatiu
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua impulsa el manifest «Als Països Catalans, mou-te per la llengua» per tornar a omplir de contingut la diada de Sant Jordi: «cal donar un nou impuls al 23 d'Abril, com a dia de reclam de la normalització lingüística a tots els Països Catalans davant de la davallada de l'ús social del català». La CAL ha organitzat una manifestació unitària a Barcelona que precedirà la multitudinària festa que el diari Avui ha organitzat en motiu del seu 25è aniversari.

Notícies breus
El pla pilot sobre l'ús social del català al món de la Justíca es du a terme a 40 jutjats de Catalunya (8.6% del total) des de finals del 2000 -el pla comporta treballar prioritàriament en català-. El mes de març se n'han conegut els resultats: 83% de sentències escrites en català, 74% de judicis fets en català i 80% d'ús escrit en català.
El cantant rossellonès Jordi Barre -principal exponent de la nova cançó a la Catalunya del Nord- celebrà els 80 anys amb un concert al Palau de Congressos de Perpinyà.
Neix la revista «Temps de Franja» per a promoure el català a les comarques catalanòfones de l'Aragó.
Tingué lloc a Penya-roja (Matarranya) la primera edició del Festival de Franja Rock.
www.elweb.de/lafranja
La Plataforma Músics per la Llengua -de Mallorca- organitzà un festival a favor de la normalització del català.
El 60% dels catalans consideren el català com la llengua pròpia segons un estudi del Consorci de Normalització Lingüística.
La primera televisió que s'emetrà integrament per Internet té com a opció lingüística el català.
televisiobarcelona.com
La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes han signat un protocol de col·laboració en matèria educativa.
Els llibres de text en català a les biblioteques universitàries públiques catalanes s'han quadriplicat en 10 anys.
Totes les universitats públiques catalanes i la privada Ramon Llull creen una web amb un sistema de formació multimèdia per aprendre el català per Internet. Les 18 universitats dels Països Catalans creen un canal d'Internet amb un cercador únic per a tots els campus.
vilaweb.com/universitats
Surt al mercat el primer cd-rom per aprendre a parlar català adreçat a persones amb uns coneixements molt bàsics o nuls.
Les pel·lícules doblades o subtitulades en català estrenades l'any 2000, en total 29, gairebé dupliquen les 11 de l'any anterior. Tot i això, el nombre absolut d'espectadors ha disminuït.