Dia das Letras
Este 17 de Maio dedicou-se ao lexicógrafo Eládio Rodrigues. Para além dos habituais actos institucionais, destacou este ano o Correlíngua organizado pola Coordenadora de Equipas de Normalizaçom Linguística e apoiado pol'A Mesa, AS-PG, CIG e Nova Escola Galega. Calcula-se que nesta corrida a prol da língua galega participaram mais de vinte mil escolares de toda a Galiza. O lema escolhido esta vez foi "Nom fiques com a língua de fora". A corrida desenvolveu-se em sete etapas, começando o 8 de Maio em Vigo e Ponte Areias e finalizando o dia 16 em Compostela. Diferentes personagens como o ciclista Álvaro Pino, o mago Antón, a actriz Mela Casal, o cantante Xurxo Souto, o escritor Manuel Maria e outros muitos apoiaram activamente esta mobilizaçom. Por outra parte, o 17 de Maio vários milheiros de pessoas percorreram as ruas compostelanas reivindicando umha maior presença do galego no ensino. Convocou esta manifestaçom a Plataforma polo Galego no Ensino que agrupa a oito organizações de carácter político, sindical ou cultural.

Veiga de Valcarce oficializa o galego
O Concelho de Veiga de Valcarce aprobou o passado 24 de Fevereiro umha moçom do Grupo Municipal Renovador polo que se declara o galego como língua própria e cooficial. Veiga é um concelho do Berço Ocidental, umha comarca administrativamente leonesa, de língua e cultura galegas. Espera-se que a Junta de Castela-Lleón recorra perante os Tribunais de Justiça esta decissom municipal. A Cámara Municipal de Veiga pedira o Instituto de Estudos Bercianos um relatório sobre a sua toponímia histórica, com o fim de Recuperar os que som os auténticos nomes das suas povoações, os mais usuais ainda entre os seus habitantes.

Dia das Letras Galego-Asturianas
O 24 de Maio os escolares de Návia celebraram o Dia das Letras Galego-Asturianas, dia dedicado à defesa desta variedade dialectal galego-portuguesa, que se fala na maior parte da comarca de Entrambasauguas, administrativamente asturiana e no Concelho de Negueira de Munis, administrativamente galego.

Jornadas sobre o Galego Exterior
Desenvolveram-se entre os dias 2 e 4 de Maio na Casa de Cultura de Vila Franca do Berzo, organizadas polas Universidades de Salamanca e Vigo e o colectivo "Fala Ceibe". Entre outros vultos participaram vereadores e presidentes das Câmaras Municipais de Lubiám (Zamora), Veiga de Valcarce (Lleón) e S. Martim de Trevelho (Cáceres); também interviram Concha Costas, presidenta d'A Mesa, Carlos Varela, presidente da Mesa para a Defensa do Galego de Astúrias, o catedrático e académico Fernandes Rei...etc. Nestas jornadas rendeu-se homenagem ao esclarecido berciano Frei Martim Sarmento, precursor no século XVII da defesa da escolarizaçom em galego e ao recentemente desaparecido J.L. Pensado, catedrático de Filologia Galego-Portuguesa da Universidade de Salamanca.

Dicionário da Língua Portuguesa Contemporânea
A Academia das Ciências de Lisboa vem de editar este novo dicionário dirigido polo professor Malaca Casteleiro, prestigioso catedrático e presidente do Instituto de Lexicologia e Lexicografia. A obra inscreve quatro milhões de "ocorrências"; nesse conjunto de palavras há 240 mil vocábulos diferentes. Especialmente polémicas estam a resultar as adopções ou adaptações de certos estrangeirismos. Umha obra que também se abre ao léxico originário do Brasil e África.

Notícias breves
A Mesa denuncia que umha aplicaçom informática do Registo Mercantil da Crunha usa topónimos deturpados.
A Associaçom Reintegracionista "Alto Minho" de Lugo inagurou o 25 de Abril a sua nova sé.
A II Assembleia dos Músicos em Língua Galega transcorreu em Compostela entre os dias de 31 de Março e 1 de Abril.
O 1 de Abril falecia o galeguista Marino D'Ónega (1916-2001) académico e primeiro Conselheiro de Cultura da Pré-Autonomia.
Ataque de skins fascistas, o 15 de Abril, à sede da Fundaçom Artábria em Ferrol. Um dos seus empregados resultou ferido.
As X Jornadas de Língua e Literatura organizadas pola CIG e AS-PG, desenvolveram-se em Compostela entre os dias 27 e 29 de Abril.
O BNG pediu à ministra de Educaçom espanhola, que explique no Congresso a sua política a respeito da defesa do pluralismo linguístico.
A AMI e o sindicato AGIR boicotaram as aulas em castelhano o 16 de Maio.
"O misterio das sete pezas" é um jogo em CD-ROM editado polo Concelho Compostelano para promocionar o galego.
O dramaturgo Manuel Lorenço novo "Pedrón de Ouro" e Arcádio Lopes Casanova novo "Pedrón de Honra".
O Café-Teatro do Real vem de editar umha nova revista de encontros na Lusofonia.

ASTURIANU

El mirandés na prensa
El "Diário de Trás-os-Montes" ye'l primer periódicu portugués qu'espubliza artículos en mirandés. Esti diariu, que nun esiste más qu'en versión electrónica, abrió hai pocu tiempu una sección coles noticies disponibles sobre'l mirandés, que se redacten na llingua propia de la Tierra de Miranda. Esta sección ta al cargu del escritor sendinés Amadeu Ferreira.
Diariodetrasosmontes.com

El Conciertu pola Oficialidá, esbordáu
La edición d'anguaño del Conciertu pola Oficialidá, organizáu pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XPDLA) y celebráu la postrer fin de selmana d'abril, esbordó toles previsiones. L'asistencia de público perpasó les tresmil persones.

Día de les Lletres Asturianes
Esti añu la manifestación convocada pola XPDLA cuntó cola participación de los sindicatos de la ensiñanza FETE-UGT, CC.OO. y SUATEA, y celebróse col lema "Por una escuela n'asturiano. L'asturiano, llingua oficial". La manifestación acabó cola llectura d'un comunicáu que denunciaba'l carácter "cosméticu" de les polítiques oficiales en defensa del idioma. Dientro del Teatru Campoamor tuvo llugar l'actu institucional de l'Academia de la Llingua Asturiana (ALA), onde Ramos Corrada, el so presidente en funciones, fixo un repasu a los acontecimientos del últimu añu nel terrén llingüísticu, glosando la figura del ex-presidente García Arias, al qu'agradeció en nome de tolos presentes l'inmensu llabor fechu a lo llargo de los años anteriores. Destacó'l nomamientu de Lourdes Álvarez como académica correspondiente, que se convierte asina na primer escritora qu'ocupa esi puestu. Álvarez agradeció'l nomamientu y declaróse enfotada nos tiempos que vienen. L'otru homenaxáu foi Michael Metzeltin, una de les másimes autoridaes mundiales en llinguística románica, que recibió'l nomamientu d'académicu d'honor recordando los sos primeros trabayos, nos que yá reconocía la importancia del asturiano dientro del conxuntu de les llingües romances, a pesar de la opinión contraria a incluyilu daquella per parte de munchos.

Normalizar la Xusticia
El secretariu y el presidente de l'ALA tuvienon una entrevista col presidente de l'Audiencia d'Uvieo pa falar de la normalización llingüística nel ámbitu de la Xusticia. L'ALA vien aconceyándose con sectores profesionales en virtú del so mandao estatutariu de mirar polos derechos llingüísticos de los asturianos y facer pola normalización social del idioma.
Anque la situación legal de la llingua asturiana anguaño nun permite munchos avances nesti terrén, los representantes de l'ALA salienon contentos porque ye la primer vegada nos venti años d'esistencia de la mesma que se tienen contactos cola alministración de Xusticia. Na reunión falóse de les nueves situaciones creaes pol hipotéticu desenvolvimientu de la Llei d'Usu y Promoción del Asturiano.

Noticies breves
El partíu políticu Andecha Astur volvió recurrir l'autu del xuez del Xulgáu d'Instrucción númberu 1 de La Villa, nel qu'esti desestimó la denuncia a la escuela San Rafael de la capital mazanera, na que supuestamente-yos poníen multes a los rapacinos por falar n'asturiano. Esti xuez yá refugara la denuncia alegando que los fechos denunciaos nun yeren constitutivos d'un delitu de discriminación nin d'infracción penal denguna. AA volvió recurrir y agora'l xuez anecia na so postura primera declarando que los fechos denunciaos nun son constitutivos del delitu señaláu (discriminación) nin de denguna otra infracción penalmente tipificada como delitu o falta nel Códigu Penal nin nuna llei especial. AA afirma que se persigue a los asturianos por razón de la so identidá y califica'l determín xudicial d'ofiensa pa tolos asturianos.
Llaciana va estudiar la posibilidá d'implantar el palluezu (variedá del asturiano occidental de la zona) como idioma optativu ente los escolinos del conceyu. L'alcalde, Murias (IU), diz que "tenemos que ser ciudadanos del mundu, pero al empar hai que se sentir arguyosos de lo nueso".
Espublizánonse les "instrucciones d'escolarización pa llingua asturiana" del Gobiernu asturianu. La novedá ye que la ufierta va facese obligatoria en tolos centros, lo que supón un pasucu p'alantre en rellación a la situación actual. Pal cursu qu'entra, el padre o la madre del alumnu van tener que marcar nun recuadru si quieren o non que reciba clases d'asturiano.

EUSKARA

Hauteskundeak
Azkenaldian euskararen kontra esandakoak eta egindakoak salatzeko, hauteskunde kanpainan agerraldia egin zuen Kontseiluak. Agiri baten bitartez, erasoek bi helburu dituztela azpimarratu zuen: "Euskararen normalizazioa geratzea eta euskararen status legean atzerapausoak eragitea". Hirakaskuntza munduko eragile nagusienek ere EAEko hauteskunde kanpainan, euskal hezkuntza sistemak jasan dituen erasoak gogor salatu dituzte.
Kontseilua i agents del món de l'ensenyament deununciaren els atacs a l'èuscar, al sistema educatiu en basc i als drets lingüístics dels bascòfons que determinats partits polítics realitzaren durant la recent campanya electoral basca.

Goiena
Urte eta erdi iraun duen bateratze prozesua amaitu ostean hiru urteko plan estrategikoa jarriko du abian Goienak hedabideen nonik-norakoa finkatzeko. Arrasate, Aramaio, Aretxabaleta, Eskoriatza, Leintz Gatzaga, Elgeta, Bergara, Antzuola eta Oñatiko herri hedabideak lakartuta Euskal Herriko tokian tokiko komunikabide talderik sendoena izatera heldu da Goiena: Elkarteko komunikabideek 60.000 irakurle, hilean132.500 ale, irratiz 24orduko emisioa eta telebistaz 30ekoa.
Goiena, després d'un procés de fusió d'un any i mig s'ha convertit en el grup de mitjans de comunicació locals més important d'Euskal Herria: 60.000 lectors, 132.500 exemplars mensuals, 24 hores d'emissió radiofònica i 30 d'emissió televisiva.

"Nabarra"
Apirilean kaleratu zen "Nabarra" euskalaldizkari berria, Nafarroa osoko euskaldunen komunikazio tresna izan eta lurralde honetan "euskal kultura eta izaera trinkotzeko asmoarekin". Nabarra hilabeteko maiztasunarekina argitaratuko da, 52 orri kolorez eta gizarte eta kultura gaiei erreparatuko die bereziki.
A l'abril es publicà el primer número de "Nabarra", publicació mensual d'àmbit navarrès de 52 pàgines i a tot color.

Kontseilua
Apirilaren 4ean Iruñan egindako urteko Batzar Nagusian erabakitakoaren arabera, euskalgintzaren egoera sakon aztertzeko plan estrategikoa aurten egingo du Kontseiluak. Halaber, Hizkuntz Eskubideen Behatokia sortuko du arlo publiko zein pribatuan hizk. eskubideak bermatzeko eta egin daitezkeen lege berri / ekimen publikoetan hizk. eskubideen bermeaz arduratzeko. Bestalde, maiatzaren 16an Genevan Nazio Batuen Erakundeko Giza Eskubideen Batzordean Xabier Mendiguren Kontseiluko idazkari Nagusiak egindako agerraldian, euskaldunon hizk. eskubideak ez direla bermatzen salatu zuen eta bide beretik Kontseiluak nazioarteko adituak ekarriko ditu hizkuntz eskubideak aztertzeko.
Kontseilua realitzarà un pla estratègic al voltant de les entitats de l'èuscar i crearà l'Observatori dels Drets Lingüístics per tal de donar a conèixer al món la situació del basc . Mendiguren -Secretari General de Kontseilua- denuncià a la comissió de drets humans de les Nacions Unides que els bascòfons no tenen els drets lingüístics garantits.

Irakaskuntza festak
Maitzaren 7an euripean 50.000 lagun bildu ziren Herri Urratsera Lapurdi, Behenafarroa eta Zuberoako Ikastolak biltzen dituen SEASKAren alde. Ofizialtsuna aldarrikatu ondoren Langen legearen arian mintzo ziren antolatzaile eta ordezkariak. Euskal EskolaPublikoak Bilboko Etxeberri Parkean antolatutako festan, euripean ere, 70.000 pertsona bildu ziren.
Malgrat la pluja, l'Herri Urrats reuní 50.000 persones a favor de les ikastoles de les províncies de Lapurdi, Behenafarroa i Zuberoa. A Bilbo 70.000 persones s'aplegaren a favor d'una escola pública basca.

Laburrak
L'Ajuntament de Donostia aprovà el Pla General del Basc per als propers 5 anys amb un pressupost de 1.546 milions de pessetes.
Un menor d'Aretxabaleta no va poder fer un vol a Londres perquè la policia li ho impedí al·legant que l'autorització dels pares era en basc.

ARAGONÉS

Chornada sobre a Lai de Luengas
O Consello Nazional de a Chobentú d'Aragón, organizó o diya 19 de mayo una chornada sobre a Lai de Luengas. A chornada se trestalló en dos partis: de maitins, tetulata "Lingüistas vs. Administración", an partizipón o Consellero de Cultura de o Gubierno d'Aragón, Javier Callizo, y lingüistas representans d'asoziazions d'esfensa de l'aragonés y o catalán (Consello d'a Fabla Aragonesa, Ligallo de Fablans de l'Aragonés, Nogará, REA, Institut d'Estudis del Baix Cinca), en a que se charró de as alegazions presentatas por as asoziazions y en a que o Consellero aseguró que dimpués de o berano entrarba a Lai de Luengas en as Cortes d'Aragón. De tardis, se fabló sobre "La ley de lenguas de Aragón, posicionamientos políticos", an partizipón representans d'os partitos politicos aragoneses. Cal dizir que o PP ha cambiato a linia suya respeutibe con o Ditamen de a Comisión de Politica Lingüistica de as Cortes d'Aragón. Seguntes o PP, "no cal fer cosa pos no ye nezesario ni l'inte de fer-lo". O PAR tamién ha cambiato a suya linia y agora ye partidario de as modalidaz linguisticas y que sigan os Conzellos que dezidan. A resta de partitos no son d'alcuerdo con iste abamproyeuto y asperan que plege ta ras Cortes d'Aragón.

L'Aragonés en a Carrera 2001
Os beniens 1 y 2 de chunio a asoziazión Ligallo de Fablans de l'Aragonés organiza L'Aragonés en a Carrera 2001, fiesta de fin de os cursos que imparte dita asoziazión. Cada añada se miran de puyar una mica o ran de calidá de os autos, pero en ista edizión ye encara más importán mober á un gran lumero de chen. Lugo ro Gubierno d'Aragón aprebará una asperada Lai de Luengas que cal que siga adempribiata por a soziedá aragonesa. A partizipazión de muito publico en istos autos contribuyirá de traza direuta á que a lai, que encara ye abamproyeuto, tienga os recursos politicos y economicos que i amenista. O Ligallo de Fablans prebará de cambiar d'espazios y de configurazión de contenitos. Talmén en ista edizión se faiga menos carrera que en atras añadas a o meter as charradas y as entregas de os diplomas ta l'alunnalla en un local pribato. O trango más importán cuan á ra calidá estará ra sala Multiusos de l'Auditorio Monizipal de Zaragoza, an autuarán Hugo de Paula, José Antonio Labordeta, La Orquestina del Fabirol, Biella Nuei y La Ronda de Boltaña. As chornatas se prebeyen un esito de colaborazión con entidaz publicas y pribatas que apostarán por a luenga aragonesa y de partizipazión d'un publico comprometíu y festibo.

Premio literario Pedro Saputo
Por primer begata tres instituzions como as Diputazions Probinzials de Zaragoza y Uesca y a Unibersidá de Zaragoza s'han achuntato ta organizar o I Premio Literario Pedro Saputo, de a que s'han conzedito fa bels diyas os premios ta obras editadas en luenga aragonesa, catalana y castellana. En a demba de a luenga aragonesa, o ganador ye estato o poeta Ánchel Conte con a obra "O Bolito de Sisella", publicato por a editorial Xordica. En a literatura ta ninos Ana Cristina Vicén y Santiago Moncayola, con "No son indios toz os que fan a tana", publicato por Consello d'a Fabla Aragonesa en a colezión ta ninos "O Gua". A editorial Xordica -que publica ra colezión "Simién negra" adedicata á ra luenga- ha rezibito tamién un Premio por a suya colezión "Xordiqueta" adedicata a dar a conoxer presonaches aragoneses de o mundo de a cultura, politica, investigación.... ta os ninos.

Libros
O 18 de mayo se fazió en Zaragoza a presentazión de o libro "El biache" -obra ganadera de o I Premio Internazional de nobela curta Ziudá de Balbastro-, escrita por Toni Collada. L'auto, organizau por o Ligallo, estió presentato por o Conzellero de Cultura de Balbastro, Chorche Alonso. Han tenito lugar as Ferias de Libros de Zaragoza y Uesca.

OCCITAN

Festenal Estivada 2001
Creada en 1995, l'Estivada s'afirma uèi a escala nacionala coma lo festenal de referiment quant a la difusion d'una cultura occitana plurala. Organisada per la vila de Rodez, aquesta manifestacion es emblematica d'una volontat politica qu'identifica lo país a un crosador cultural, un endreit de recampament de diferentas culturas. La programacion de l'Estivada acoèlh un public de mai en mai nombrós al còr de la ciutat (mai de 10.000 personas en 2000) e testimonia de la vivacitat d'una creacion occitana noirida per la tradicion mas fortament inscrita dins la modernitat. La 7a edicion confirma la dimension populara, l'autenticitat e la qualitat d'aqueste festenal. Cants, danças, musicas tradicionalas e actualas, espectacle viu e la convivialitat del vilatge occitan afortiràn l'esperit festiu d'aquesta manifestacion al còr de l'estiu aveironés. Totes los espectacles son a chabas.
Entre-senhas:
Tel. 05 65 77 88 49
Telecòpia 05 34 31 92 18

Jornadas Poësia de Rodez
Una vila liurada a la poësia. Privilegiadas per l'escritura contemporanèa, aquestas amassadas internacionalas s'inscrivon cada annada jos una tematica particulara. L'edicion del 2001 se debanarà sus las resisténcias e aquesaments. Organizadas per l'Association projeccions de films, exposicions, ciculacion poëtica e teatrala fòra los murs, mercat de la poësia amb nombroses editors.
Entre-senhas:
Tel. 05 65 77 88 49
Telecòpia 05 65 77 88 05

Charanta occitana
Se debanèt un collòqui al collègi Quintinie, a Chabanais, en Charanta, los 26 e 27 de mai de 2001, titolat "Rempnoux, Montluc et la Charante dans la littérature occitane". En ligason amb aquesta manifestacion, l'Institut d'Estudis Occitans de Charanta publica un recuèlh de 155 paginas titolat "La lenga d'aur", amb articles sus la lenga, la literatura, l'ensenhament e la vida culturala dins aquel país occitan, dins la region Peitau-Charanta. Prètz: 110 FF franc; de comandar a:
Convèrsa Occitana en Charanta
Licèu agricòla de l'Oisellerie
16400 La Couronne.

Sindicat Occitan de l'Educacion
Lo Sindicat Occitan de l'Educacion (SOE) tenguèt son Amassada Generala ordinària lo dissabte 21 d'abril passat a Agen. Foguèt l'escasença de tornar afortir la necessitat d'un sindicat occitan per tal de poder avançar d'unas especifitats non presas en compte pels sindicats tradicionals franceses: lo problèma de l'exilh dels joves ensenhaires occitans; los concorses regionalizats; l'ensenhament de e en lenga occitana (o tota autra lenga minorizada). Lo SOE es interdich d'eleccions pr'amor de la lei Perben qu'empacha los sindicats jutjats non-representatius per l'administracion a se presentar a las eleccions professionalas (las listas del SOE foguèron invalidadas en 1999). Es per aquò que l'Amassada Generala del SOE a decidit de metre la lucha contra la lei Perben demest sos objectius principals per los meses que venen puèi qu'en 2002 se debanaràn las eleccions professionalas venentas e que lo SOE compta plan se presentar tornar-mai. soe@occitanie.com

Nòvas Brevas
La ueitena edicion de la Corsa Aran per sa Lenga se debanarà lo 29 de juli en Aran e la XXVIIa Escòla Occitana d'Estiu se farà del 27 al 31 d'agost a Nimes.
L'Acadèmia dels Jòcs Florals ven de remetre sos premis literaris a Tolosa. Per la poësia, las flors d'orfebrariá son per Francesc Borrel, Alexis Arette-Landresse e Joan-Pèire Baldit. Pierrette Charbonnier e Maria Dolors Vallverdú recebèron cadun una medalha roja. Per la pròsa, lo Premi Paul-Louis Grenier foguèt balhat a Cristian Laus, cap-redactor de "L'Occitan". Finalament, de notar ongan una bona participacion catalana.
La societat literària Jasmin d'Argent organiza cada an un concors de poësia, ont i a una categoria de poësia occitana. Cal pagar 60 FF d'inscripcion e mandar lo tèxt amb la revirada francesa a: A. Mateu
22, rue Joseph Bara
47000 - Agen.
La seccion IEO de Tarn e Garona prepausa un emplèc-jove a comptar del primièr de juli. S'adreçar a la seccion A. Perbòsc:
Ancian Collegi
82000 Montalban

CATALÀ

Manifestació a València
Unes 30.000 persons participen a la manifestació convocada a València sota el lema "Per València i per la llibertat". El conjunt d'actes previstos a la Plaça de Bous -promuguts per Acció Cultural del País Valencià- van ser prohibits per la Diputació de València amb el suport del govern de Zaplana. ACPV

Diada per la Llengua
Més de 5.000 persones participaren en la Diada per la llengua i l'autogovern organitzada com cada any per l'Obra Cultural Balear. L'OCB proposà un pla d'acció urgent per a defensar el català que el govern de les Illes es comprometé a estudiar. El Govern Balear ha establert el català com a llengua vehicular de l'Educació Infantil i Primària.

El català a la Unió Europea
La Generalitat de Catalunya demanà al Govern espanyol de tenir veu pròpia a Europa en les qüestions relacionades amb la llengua i la cultura catalanes i representació directa en organismes i comissions culturals de la Unió Europea.

El professorat coneixerà el català
La Generalitat Valenciana exigirà al professorat que aspiri a treballar a l'administració el coneixement del nivell mitjà de valencià a partir de les oposicions del mes de juny. El PSPV-PSOE, el BNC i EU volen que aquesta proposta també afecti el personal dels ajuntaments.

25 anys d'escola en català al nord
La Bressola es prepara per la celebració del 25è aniversari de l'obertura del primer dels 7 centres que actualment té. Es preveu que la festa tindrà lloc entre el 17 i el 22 de setembre. Avui dia escolaritza prop de 400 infants de maternal i primària, essent a la vila de Prada on la proporció de nins escolaritzats en català -en immersió lingüística- és més alta: 15%. L'Escola Arrels, ja integrada dins la xarxa pública francesa, n'escolaritza 150 a Perpinyà, també dins la primària i l'escola Comte Guifré en té 18 a secundària.

Notícies breus
La Trobada d'entitats dels Països Catalans a València en defensa del català aplegà més de 200 entitats d'arreu del país.
CDC, PSM, BNV, UC signaren un acord a Gandia (Safor) on exigeixen als Estats espanyol, francès i italià que assumeixin el plurilingüisme i la pluriculturalitat a les seves institucions i al conjunt de la societat.
La Plataforma en Defensa de les Llengües Minoritàries d'Aragó reclama que el català sigui oficial a tota la Franja, sense excepcions.
L'Ajuntament d'Arbúcies editarà els seus propis llibres del Registre Civil en català.
"Bilingüismo y lenguas en contacto" ( Miquel Siguan, Ed. Alianza), confirma el predomini oral de l'espanyol al Principat i alerta de la possibilitat de desaparició del català a llarg termini.
"Pau i el seu germà", del director Marc Recha, esdevé la primera pel·lícula catalana rodada originalment en català que és candidata al Festival de Canes.
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua es mobilitza per demanar més presència del català als supermercats de la cadena Schlecker, especialment pel que fa a etiquetatge i senyalització.