Proposta Galiza
Mais de oitenta intelectuais e artistas assinaram já a denominada "Proposta Galiza". Este projecto, que tem em Dias Pardo um dos seus porta-vozes, procura a oficializaçom de "Galiza" como única forma galega para denominar o país. Para além dos numerosos argumentos históricos e filológicos que avalizam "Galiza", Elias Torres, outro dos promotores desta plataforma, arguía "O termo Galicia tem umha infeliz virtualidade, nom nos fazer pensar. Galiza, no entanto, é um impulso em si mesmo polo seu valor identificativo". Entre os assinantes da Proposta encontram-se: Suso de Toro, Manuel Maria, Mª Xosé Queizám, Fernán-Vello, Miguel de Lira, Mª Bouças, Vidal Bolanho,Manuel Lourenço, Uxia, Mª Manuela, Xurxo Souto ou Emílio Cão entre outros.

Festival da Terra e da Língua
A Fundaçom Artábria, em colaboraçom com o Concelho de Narom e o apoio doutras entidades da Comarca de Trasancos, celebrou os dias 29 e 30 de Junho, no Moinho de Pedroso (Narom) este festival de carácter multifário com actuaçom de grupos musicais, companhias de teatro e grupos de circo popular. Houvo exposições e debates, assim como um certame poético. Centos de pessoas vindas de toda a Galiza participaram nas diferentes actividades. As palavras de ordem do festival "Um outro mundo é possível" correspondiam-se com alguns dos objectivos principais de Artábria como som o fomento da cultura e da língua, e a promoçom de valores solidários e fraternais entre os povos e as pessoas.

Galego nas escolas das Portelas e do Berzo Ocidental
A partir de Setembro, o galego será matéria optativa nas escolas de primária, e também nos liceus que o solicitem, das Portelas (Zamora) e do Berzo Ocidental (Llión). O convénio de colaboraçom foi assinado em Vila Franca polos Conselheiros de Educaçom da Galiza e Castela-Llión e terá umha duraçom de cinco anos. Aliás decidiu-se constituir umha comissom mista que faga um seguimento deste acordo. Currás -o assinante galego- assegurou que "Nom se aplicarám controles férreos para o cumprimento da normalizaçom linguística como se dam na Galiza" (sic.) e que se adaptarám às características da zona. Nestas duas comarcas vivem mais de trinta mil pessoas de fala e cultura galegas.

O galego mais um ano fora dos Registos Mercantis
O passado 18 de Julho, A Mesa pola Normalización Lingüística entregava na Gerência do Ministério de Justiça espanhol os escritos de várias dúzias de empresas que reclamam a apresentaçom da sua contabilidade em galego. Após as falsas promesas do ano passado, os Registos seguem sem dispor de impressos em galego para que as empresas podam exercer os seus direitos linguísticos. Mesmo, estám a empregar ilegalmete formas toponímicas castelhanizadas. Entre as empresas que aderiram a demanda encontram-se: Erica Mel, PC Carrier, Sistemas de Seguridade A1, Ediciós do Castro...

Notícias breves
Penabade eleito novo presidente da Associaçom Galega da Língua à frente dumha candidatura de consenso, em substituiçom de Mª do Carmo Henriques, que deixa o cargo após dezanove anos.
Publicados três livros sobre a Fala de Xálima, dialecto galego do noroeste da província de Cáceres.
O programa de Rádio Ciudad de Buenos Aires "Nós, os galegos" celebrou a sua emissom número cem. O programa é continuador dumha tradiçom de oitenta anos de emissões em galego para a comunidade galega na Argentina.
Apresentou-se a Associação Galega de Escritores.
Mais de cem escritores rendem homenagem em Guitiriz a Manuel Maria, organizou Xermolos.
Publicado "O galego (im)possível" de Valentim R. Fagim, umha resposta aos argumentos espanholizantes no conflito linguístico e cultural.
O BNG pediu à ministra de Educaçom espanhola, que explique no Congresso a sua política a respeito da defesa do pluralismo linguístico.
"Castelao e os irmáns da liberdade" é um novo filme documental de Xan Leira sobre a vida do rianxeiro.
Baia, Galaxia, Promociós Culturais Galegas e Sotelo Blanco criam umha nova empresa editora e distribuidora de livros escolares em galego.

ASTURIANU

Nava pol asturiano
El 8 de xuno, el plenu del conceyu de Nava aprobó unes ordenances pa regular l'usu de la llingua asturiana nel ámbitu municipal. La propuesta aprobóse colos votos favorables del PSOE y de l'Agrupación Asturianista de Nava, a la que pertenez l'alcalde del conceyu, Fernández Montes. Andecha Astur propunxera hai tiempu un testu al consistoriu, que sirvió de base pa la redacción de les ordenances aprobaes agora. AA lleva tiempu con una campaña per dellos conceyos d'Asturies pa pidir que se faigan normatives municipales sobre la oficialidá de la llingua asturiana. Hai cuatro años, dellos conceyos declaranon "formalmente" la oficialidá de l'asturiano nel so ámbitu, anque la concreción d'esa oficialidá quedó pa prau na mayoría de los casos, por falta de desenvolvimientu legal. Nava nun ta ente esos conceyos onde l'asturianu se declaró oficial, pero ello nun quita pa qu'estes ordenances podian fomentar un usu real del idioma nel ámbitu municipal.

EL'Institutu de Lluanco, pola oficialidá
El claustru de profesores del Institutu d'Ensiñu Secundariu Cristo del Socorro de Lluanco (Gozón) aprobó la siguiente resolución:"Al firmase apocayá pol Estáu Español la carta Europea de les Llingües, y depués de ver el lentu desenvolvimientu de la Llei d'usu del asturiano constatamos con molición que la llingua propia d'Asturies va tener poques probabilidaes de sobrevivir a esti sieglu si nun se ponen los medios amañosos pa ello. Ye responsabilidá de los poderes públicos, especialmente de la Xunta Xeneral y del Gobiernu del Principáu d'Asturies facilitar les midíes necesaries pa desendolcar el procesu de normalización social de la llingua asturiana. Por ello, insistimos en reclamar a les instancies oportunes: el respetu a los derechos llingüísticos de los falantes d'asturiano; la implantación de la llingua asturiana nel curriculum del ensiñu obligatoriu, tanto primariu como secundariu, y tamién nel postobligatoriu (bachilleratu y FP); la igua de la toponimima, recoyendo y respetando los nomes tradicionales de los llugares d'Asturies; la oficialidá de la llingua asturiana na Comunidá Autónoma del Principáu d'Asturies".

¿Protección pa la llingua en Llión y Zamora?
La Llei de Padremuñu Cultural de Castiella y Llión, que s'aprobó na cabera sesión del Consejo de Gobierno d'esti mes de xunu, contempla midíes de protección de los bienes y actividaes etnolóxicos y llingüísticos, a los que califica d'"una de les mayores riqueces culturales de la Comunidá Autónoma".
La nueva normativa va tener un calter descentralizador pa coles corporaciones locales, fomentando'l padremuñu y ampliando l'ámbitu d'actuaciones cola creación de nuevos espacios culturales. La llei contempla tamién la protección de los bienes etnolóxicos y llinguísticos. Esta iniciativa afecta mui especialmente a Llión y a Zamora, onde entá hai munchos falantes de la llingua asturllionesa. Queda por ver de qué forma se va concretar esa protección llingüística aproclamada pola llei, arreo que les declaraciones de los responsables del gobiernu autónomu nun dexanon gota claru esti aspectu.

La Xunta, n'otru conceyu más
El 20 de xunu tuvo llugar la presentación d'una nueva agrupación de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana. Nesta ocasión trátase del conceyu de Samartín del Rei Aurelio, que se suma a los otros siete que tienen presencia estable d'esta organización ciudadana: Uvieo, Xixón, Avilés, Mieres, Llangreo, Siero y Cangas. Ente los actos que se desenvolvienon tuvo la realización d'una clas d'asturiano na cai, una acción reivindicativa que quier llamar l'atención sobre la situación del idioma nel ensiñu.

Samartín del Rei Aurelio, contra l'asturiano.
El 27 de xuno, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana intentó presentar nel Rexistru Xeneral del conceyu de Samartín del Rei Aurelio una moción n'asturiano, que foi entorgada pola funcionaria municipal que taba al cargu d'esi serviciu cola xida de que'l documentu taba escritu nuna llingua que "nun entendía nin quería entender". La moción yera una declaración d'oficialidá de la llingua asturiana nel conceyu samartiniegu. Con esti fechu, el conceyu incumple la Llei 1/98 de 23 de marzu, d'Usu y Promoción del Asturiano, que n'artículu 4 afita que tolos ciudadanos tienen derechu a emplegar l'asturiano y a espresase nesta llingua de palabra y per escrito.

EUSKARA

Euskara Nafarroan
UPNren gobernuak onartutako dekretua indarrean jarriz bere hizkuntza politika aldatu du euskararen kalterako. Neurri berrien arabera, elebitan zeuden bide-seinaleak erdarazkoengatik aldatu dituzte eta oposizio deialdietan puntu gehiago izango ditu alemeaniera eta frasntsesa dakienak euskaldunak baino. Honen aurrean, Bojan Brezigar Europako hizkuntza gutxituen Bulegoko lehendakariak Nafarroako Gobernuaren politika egokia ez dela eta bere erabakia berriro pentsatu beharko lukeela esan du. Halaber, Euskalerria irratiak banatzen duen Larreko Saria nafar gobernuak onartu dekretuaren kontra bat egin duten alkateek jaso dute. Nafarroako Unibertsitate publikoan ere, euskaldunak kaltetan, izan ere, iaz baino ikasgai gutxiago izan dira aurten euskaraz. Bestalde euskarak unibertsitate publikoan bizi duen egoera salatu eta euskaraz ikasteko eskubidea aldarrikatzeagatik 77 lagun atxilotu zituen poliziak ekainaren 6ko gauean. Atxilotuak unibertsitateko Euskal Adarrak euskaraz ikasteko eskubidea aldarrikatzeko aulategian deitu itxialdian parte hartzean ariz ziren eta Errektoretzaren aginduz atera zituzten. Lekukoen ararbera "arrastaka, iletik tiraka eta bultzaka" atera zituden poliziak. Gertakari honen aurrean, ikasle, irakasle eta langileek NUPeko errektore taldearen dimisioa eskatu dute eta UPNk ezik beste erakunde guztietako politikariek, sindikatuek eta euskalgintzako ordezkariek gogor salatu dute. Gertakariaren larriaren ondorioz, NUPeko errektoreak azalpenak eman beharko ditu Nafarroako parlamentuan.
S'intensifica la croada de la UPN (PP navarrès)contra el basc: a la Universitat Pública la policia detingué brutalment 77 persones perordre del rector mentre feien una tancada per a exigir el dret a estudiar en basc. El rector compareixerà davant el Parlament navarrès per a donar-ne explicacions. Mentrestant el Govern navarrès ja aplica el decret en contra dels drets dels bascòfons aprovat recentment: els senyals de trànsit bilingües són substituïts per senyals monolingües en espanyol i a les oposicions s'atorga més puntuació per parlar francès o alemany que no pas per fer-ho en basc.

Hizkuntz Kontseilua Iparraldean
Lapurdi, Behenafarroa eta Zuberoako euskararen Hizkuntz Kontseilua eratu berri dute Baionan. Koordinazio, proposatze, begiratze eta prospektiba eginkizunak beteko ditu hizkuntza politikari buruz. Hitzarmen berezian sartu diren atalen gauzatzea zaindu, kanpo gelditu diren xedeak martxan ezarri eta etorkizuneko egitasmoak finkatu beharko ditu.
Recentment constituït a Baiona, el Consell de la Llengua d''Iparralde coordinarà, observarà i proposarà sobre l'èuscar.

AEK
Alfabetatze Euskalduntze Koordinakundeko ordezkariak Baltasar Garzonek ekainaren 5ean plazaratutako autoaren aurka azaldu dira Entzutegi Nazionaleko epaileak diru kontrol osoa administratzaile judizialaren eskuetan jartzea erabaki duelako. AEK erakundeari babesa erakutsiz nazio mailako ehundaka pertsona ezagunek agerraldia egin zuten.
AEK -l'entitat social més important en l'àmbit de la docència del basc- rebutjà la decisió del jutge Garzón de posar el control econòmic de l'entitat en mans d'un administrador judicial.

Euskara Iparraldean
Zuberoa, Behenafarroa eta Lapurdiko 14-16 urte arteko gaztetxoen %9k baizik ez daki euskara "Etorkizuna Aurreikusten 99: Euskal Herriko gaztetxoak eta euskara" inkestaren arabera. Datu kezkagarri hauek aski ez eta herrialde hauetako gaztetxo hauen ikuspegian "iragana eta baserriari"lotutako hizkuntza da euskara.
Sols el 9% dels joves de14 -16 anys sap basc a Iparralde. Els joves, a més a més, associen èuscar amb "passat i món rural".

Correos
ELA, LAB, CCOO, UGT, ESK, CSIF eta CGT sindikatuek Hego Euskal Herrian Correosen helbideak euskaraz dituzten gutunak atzeratu egiten direla eta euskarazko telegramak ezin direla ulaertu salatu dute eta honen aurrean zuzendaritzari hainbat neurri hartzea proposatu diote Correosen euskaldunenganako diskriminazioa gainditzeko.
Els sindicats denunciaren Correus per discriminar els bascòfons. Les cartes amb adreces en basc arriben més tard a destinació i els telegrames en basc sovint no s'entenen.

ARAGONÉS

O proyeuto de Lai, ta l'agüerro
O Consellero de Cultura aragonés, Javier Callizo, manifestó que o proyeuto de Lai de luengas d'Aragón serba presentato en setiembre en as Cortes d'Aragón e que á ra fin d'ista añada poderba aprobar-se. O 16 de mayo se remató o periodo d'informazión publica de l'abamproyeuto de a Lai e o Gubierno d'Aragón ha rezibito alto u baxo unas tres mil alegazions de particulars e asoziazions. A intizión de o Consellero ye fer cumplir o Estatuto d'Autonomia en o que se fabla de as Luengas d'Aragón e de as modalidaz linguisticas. Ye dizir, o Gubierno d'Aragón quiere contentar a toz e ba tirar por o camín de o meyo.

O PP niega ra luenga aragonesa
Iste mes de chunio o Partito Popular ha aprobeitato ta fer declarazions en contra de a Lai de Luengas d'Aragón. O PP ha amostrato en os papels a berdadera intinzion de a dreita españolista que dica agora eba mantenito una autitú de prudenzia. De feito, o Ditamen de Politica Linguistica estió aprebato en as Cortes d'Aragón por mayoría, fueras de l'astenzión de o PP. Gustavo Alcalde (PP) calificó l'abamproyeuto de "atentado alarmante contra nuestro patrimonio cultural", porque seguntes o suyo chuizio no se fablan en a Aragón "ni el catalán normativo ni el inventado aragonés". Ta os populars, coofizializar istas dos fablas en Aragón suposará a perda de a berdadera riqueza cultural "que son las modalidades lingüísticas parecidas al catalán pero con vida y personalidad propia", e que "ese es el verdadero patrimonio y no el catalán de Barcelona, ni el mal llamado aragonés, que se inventó como herramienta política contra el anterior régimen". Con istas declarazions, o Partito Popular preba de crebar o consenso sozial de a futura Lai de Luengas, fendo parixer que l'aragonés normalizato e o catalán acotolarán as bariedaz lingüisticas d'Aragón.

II Chornada cultural en Torrelacarzel
O 14 de chulio, l'asoziazión Cultural Azute zelebró una chornada arredol de a cultura e a luenga Aragonesa en Torrelacarzel. Con dos charredetas: la una feita por a Colla Meyebal de Teruel arredol de os Fueros e de o Chustizia d'Aragón; l'atra feita por Ligallo de Fablans de l'Aragonés arredol de o Debamproyeuto de Lai de Luengas d'Aragón. Bi partizipó asabelo de chen de o lugar, asinas como asoziazions culturals de a redolada e asoziazions d'esfensa de l'Aragonés en a probinzia de Teruel: Asoziazión Cultural de Bronchales, Colla Meyebal de Teruel, Fabla Sur, CREABA y Colla de Fablans d'o Sur.

Premios literarios
O Consello d'a Fabla Aragonesa fazió ro clamamiento de o V Premio de falordias e narrazions ta ninos "O Gua", correspondién á l'añada 2001. Os orichinals s'entregarán en a siede de o CFA dica o 30 de setiembre.
O Conzello de Monzón por primer bez comboca o Concurso de cuentos orixinals en castellán e aragonés. Cal nimbiar-los ta o Patronato Municipal de Cultura, Plaza Mayor 4, 22400 Monzón (Uesca), metendo en o sobre: Concurso cuento infantil Ciudad de Monzón 2001. O plazo remata o 1 Setiembre.
Ta recullir más informazión, consultaz a paxina web de a Colla Unibersitaria de l'Aragonés: www.unizar.es/colla

Zagueras publicazions en aragonés
"O crimen d'as tres fes", de R.J. Sender e "Rebelión en Torre Animal", de G. Orwell (Zaragoza, Gara d'Edizions). "Feitos y chens. 20 añadas de lo Güello de Lo Foratón", de J. Lera (V Premio Literario "Billa de Sietemo" de poesía e prosa en fabla aragonesa) e "Sonetos d'amor e guambra", de Ch. I. Nabarro (Uesca, Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa). Ta ninons: "Abenta-las ta la mar", de Cristina Laguarta e Zésar Biec; "O furtaire d'estrelas", de Alejandro Ostale e Pablo Oliban. (Uesca, Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa).

Notizias breus
En o zaguer numero de o boletin "Mercator" sobre luengas minoritarias e lechislazión, s'ha feito un articlo sobre a Lai de Patrimonio Cultural Aragonés:
www.troc.es/ciemen/mercator
O Rolde Aragonés de Barzelona ha editato un lumero espezial de o suyo fanzine "A Bespra Samboyana", ta zelebrar o dezeno cabo d'año de a publicazión. Podez trobar-lo en:
Rolde Aragonés de Barzelona
Bústia postal 32
08830 Sant Boi de Llobregat

OCCITAN

Creacion de l'Institut d'Estudis Aranesi
Lo conselhièr de Cultura de la Generalitat de Catalunya e lo sindic de la Val d'Aran presentèron lo 21 de julh lo projècte per crear l'Institut d'Estudis Aranesi, que s'ocuparà de protegir la lenga, la cultura e las tradicions de la Val d'Aran. Aquesta institucion serà presentada dins las IV Jornadas Universitàrias Occitano-catalanas.

IV Jornadas Universitàrias Occitano-catalanas
Lo Conselh Generau d'Aran, la Diputació de Lleida, l'Universitat de Lleida e la Generalitat de Catalunya organizèron del 16 al 21 de julh unas jornadas qu'enclausèron: cors d'immersion lingüistica a l'aranés, conferéncias, obradors (de dialectologia occitano-catalana)... S'i fasèt tanben la Prumèra Assemblada de Joeni per Occitània (joenessa@aran.org). Aquestas jornadas son compresas dins l'Eurocongrés 2000.

XXVII Escòla Occitana d'Estiu
L'Escòla Occitana d'Estiu es acolhida dins un establiment novèl de Vilanòva d'Òlt. Lo programa compren: corses de lenga occitana (totes los nivèls e totes los dialèctes) e corses d'iniciacion a la lenga catalana de doas o sièis oras cada jorn. I aurà tanben conferéncias, obradors de cultura occitana (onomastica, istòria, literatura...) e d'autras activitats. Lo prètz d'inscripcion, tot comprés, es entre 900 FF (mainatges) i 1 800 FF (faitets). Entre-senhas: tel. e telec.: 05 53 41 32 43 Centre Cultural Occitan de Picapol.
Courrièl: caoc@sct.ictnet.es

Concors de poësia e de novèlas
Amb la tòca de promòure la lenga occitana e la lenga francesa, lo Centre des Lettres et Arts Septimaniens, fondat per Robert GIRAUD, a convocat un concors de poësia e de novèlas. Le prèmi Guiraud Riquier es reservat a las poësias en occitan. Per i participar, cal mandar los trabalhs entre lo 15 de setembre e lo 15 de novembre a Lettres & Arts Septimanies, Concours Los Trobadors, Bibliothèque Municipale, rue Jean Jaurès, 11100 Narbona, Concours de Poësie et de Nouvelles.

Nòvas Brevas
La Val d'Aran celebrèt, lo 17 de junh, sa fèsta nacionala. S'i commemòra la reinstauracion de las institucions d'autogovèrn aranesas, lo Conselh Generau e lo sindic d'Aran (abolidas fa mai de cent ans e recuperadas amb la renovacion de la Lei d'Aran). La signatura d'un convengut entre la Generalitat de Catalunya, lo Conselh Generau d'Aran e lo Consejo General del Poder Judicial permetrà, d'ara endavant, d'emprar l'occitan al tribunal de Vielha.

CATALÀ

Neix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Es creà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), aprovada per les Corts Valencianes el passat 15 de juny, fruit del pacte entre PP i PSPV-PSOE. Del total dels 21 membres de l'AVL, sis són afins a les tesis secessionistes. La constitució de l'AVL no ha satisfet plenament pràcticament cap sector. D'altra banda l'Institut d'Estudis Catalans obrí una seu a Castelló de la Plana (la Plana Alta). En els parlaments d'inauguració el seu president rebutja per innecessària l'AVL (IEC). L'IEC condiciona el seu suport a l'AVL sempre que aquesta garanteixi la unitat de la llengua catalana i la seva normativa general.

"Prou imposició de l'espanyol i el francès!"
Més de dues mil persones es van manifestar el passat 31 de juny pels carrers de Vic (Osona) per a reivindicar la plena normalització del català. La manifestació -convocada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, la Plataforma Ràdio Vic i el col·lectiu "Jo també em planto"- l'encapçalava el lema "Per la llengua. Prou imposició de l'espanyol i el francès!".

El català a la Unió Europea
La Generalitat de Catalunya demanà al Govern espanyol de tenir veu pròpia a Europa en les qüestions relacionades amb la llengua i la cultura catalanes i representació directa en organismes i comissions culturals de la Unió Europea.

El català, més present a l'estranger
Les Universitats de Harvard (EUA), Exter (Regne Unit) i Lliure de Berlin (Alemanya) incorporaran classes de català a través de tres nous lectorats. Els lectorats es creen sempre a petició de la universitat interessada, que arriba a un acord amb la Generalitat de Catalunya pel qual es compromet a introduir el català com a assignatura curricular, que s'imparteix en forma de crèdit avaluable. El nombre d'estudiants universitaris de català a l'estranger supera els 3000 i el de lectorats que ofereixen estudis de llengua, literatura i cultura catalanes és ja de 78, concentrats especialment a Alemanya i el Regne Unit.

Notícies breus
Finalitzà la vista del judici contra el rector de la Universitat Rovira i Virgili i el coordinador de les PAUU en aquesta mateixa universitat amb l'absolució dels acusats. La nova normativa de llibertat d'opció lingüística a les PAUU -derivada d'aquest judici- ha demostrat ésser innecessària perquè només el 2,5% d'alumnes catalans demanaren l'examen de selectivitat en espanyol.
L'Organització pel Multiligüisme envià una carta al miler de diplomàtics estrangers acreditats a l'Estat espanyol per a recordar-los que es tracta d'un Estat plurilingüe i els demana que difonguin aquesta realitat als seus respectius països.
Teresa Pàmies ha estat guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva contínua producció escrita i el seu compromís amb el país. Amb Mercè Rodoreda és la segona dona que rep aquesta distinció.
Clos, batlle de Barcelona, va dirigir unes paraules en català a l'Assemblea de l'ONU tot recordant la seva afiliació catalana mentre rememorava la frase de Pau Casals "I'm catalan".
L'empresa cervesera Damm després de l'allau de demandes de presència del català en els seus productes, treu al mercat una nova remesa d'ampolles de 33cl etiquetades en català i promet més presència del català en ampolles i llaunes.
Neix "La Corbella", revista informativa semestral de la Plataforma per la Llengua. La Plataforma creà recentment el seu Consell Consultiu format per destacades personalitats del món cultural i polític dels Països Catalans (Cardús, Villatoro, Triadú, Manent, Terricabras, Canher, entre d'altres) i presentà la litografia "La llengua del Turó de l'Home" de l'artista Perejaume.