Acordo normativo "isolacionistas-mínimos"
Após longas e discretas conversas mantidas nos últimos messes, o 24 de Julho representantes dos Departamentos de Galego-Português das três universidades galegas, do ILG e da AS-PG acordavam modificar a normativa oficial da língua galega. A nova normativa responde a um consenso entre os sectores "isolacionistas" e os reintegracionistas de "mínimos" e para a sua oficializaçom plena, ainda deverá ser ratificada pola Real Academia Galega, se bem o seu presidente, o nonagenário Francisco F. del Riego, já se mostrou favorável ao pacto. Outras entidades que também fizeram público o seu apoio som a Asociación de Escritores en Língua Galega, a Asociación Galega de Editores e o Consello da Cultura Galega, embora neste caso o seu presidente, Carlos Casares, se queixar de que a ortografia empregue continue a ser a castelhana. Os representantes universitários dos sectores reintegracionistas de "máximos" (os mal chamados "lusistas") abstiveram-se na votaçom. O único político que se manifestou publicamente sobre este acordo foi Paco Vasques, que o atribuiu a umha manobra do contorno do BNG "no seu intento de nazificar e batasunizar Galiza", acrescentando a barbaridade que para ele significava afastar o galego "do seu tronco comum com o espanhol" (sic). A reacçom de Fraga continua, neste tempo eleitoral, a ser umha incógnita. Da nova normativa pouco se conhece, se bem tudo indica que será um tímido avanço na reintegraçom para o português. Assim oficializa-se a contracçom "ao", o sufixo "-aria", posterga-se a segunda forma do artigo... etc. A actual normativa "isolacionista" foi elaborada unilateralmente polo ILG, ratificada pola RAG e oficializada polo governo de Alianza Popular em 82.

Proposta Galiza
Esta plataforma de intelectuais à procura da oficializaçom da forma "Galiza", como única legítima em galego, continua a realizar actividades reivindicativas. O 25 de Julho, Dia da Pátria, o actor Quico Cadaval, disfarçado de "cobrador do fraque" e um séquito que portava cartazes com zês, tentava perseguir o Presidente na Praça do Obradoiro, "O senhor Fraga Iribarne tem umha dívida com o futuro deste país" dizia. Impediram-lho os serviços de segurança. O "Z" está a ser o símbolo dumha campanha, que utiliza a norma reintegracionista de "máximos" no seu material gráfico, obra do escritor João Guisán, e os "mínimos" no seu manifesto.

Retrocessos no Berzo Ocidental
Perante as pressões da Junta de Castela e Llión, a Câmara Municipal de Veiga de Valcarce anulou a cooficialidade do galego. A sua Presidenta, Mª Luísa Gonçalves (PSOE), chegou a um pacto com a Junta, que o Grupo Municipal Independente, promotor da anterior iniciativa, ligou com determinados subsídios para o Concelho. Ainda bem, Gonçalves reclamou que a Junta proteja o galego no Berzo Ocidental. Por outra parte, apesar do convénio assinado polos governos autónomos galego e castelhano-leonês, este ano também nom se poderá estudar galego nas escolas e liceus do Berzo Ocidental e das Portelas. Os complicados trámites burocráticos fizeram-no impossível, apesar de existir demanda em colégios como os de Ponte de Domingos Flores, Caruzedo e a própria Veiga de Valcarce, segundo denuncia o colectivo Fala Ceibe.

Progressiva perda de falantes
Um relatório do Conselho da Cultura Galega alerta sobre a perda contínua de falantes por parte do galego, o que viria confirmar os dados reflectidos polo Mapa Sócio-Linguístico Galego da RAG. As principais causas estariam no apressado processo de urbanizaçom que está a viver a Galiza, na ruptura da transmissom geracional e na ritualizaçom dos usos linguísticos por parte de determinados sectores sociais. Constata também o efeito desgaleguizador do ensino e dos meios de comunicaçom privados, assim como um ambiente de desmobilizaçom social que permita enfrentar o problema.

Notícias breves
O estudo do galego "oficialista" está presente em quarenta e um universidades e dous colégios no mundo.
Celebrou-se na Crunha e Cela Nova o Congresso Internacional Curros e o seu tempo.
Monbus continua a editar as suas rotas de viagem com a toponímia deturpada.

ASTURIANU

Die de la Lhéngua en Miranda del Douru
La Cámara Municipal de Miranda del Douru organizó'l 14 de xuneto el primer Die de la Lhéngua, con una sesión festiva nel Llargu del Castiellu de la ciudá. Tamién tuvo llugar la entrega de los premios del concursu lliterariu Die de la Lhéngua-2001 pa obres escrites en mirandés. Na ceremonia echóse en falta una meyor organización y, sobremanera, l'emplegu dignu y normal de la propia llingua, que nun foi -más que mui parcialmente- el vehículu d'espresión de los actos del so día.

N'asturiano non, n'inglés sí
L'Alministración asturiana fixo hai meses una convocatoria pa traducir a l'inglés, francés, alemán y asturiano la so páxina oficial de servicios turísticos, "infoasturias.com". Solicitanon de los candidatos un tratamientu especial pal asturiano, con presentación de proyectos definíos y avalaos por equipos d'especialistes. Tres de de munchos meses rabilando a la fin les úniques traducciones que se van facer van ser les versiones ingleses. La xida ye que nun hai presupuestu pa too y que van dar prioridá a lo qu'ellos consideren más interesante pal turismu. El qu'Asturies tenga una cultura y una llingua propies, nun concuaya col so conceptu turísticu.

L'AIDLCM pide protección pal asturiano
L'Asociación Internacional pa la Defensa de les Llingües y les Cultures Menazaes pidió protección pal asturiano al presidente del Principáu d'Asturies, al Ministeriu d'Educación y Cultura y al Conseyu d'Universidaes español . A estes dos últimes píde-yos la creación na Universidá d'Uvieo de la llicenciatura de Filoloxía Asturiana, por considerala "una midida esencial y indispensable que reclama la sociedá d'Asturies". Al presidente Areces demánden-y "la garantía d'una presencia digna, eficaz y amañosa de la llingua asturiana en tolos niveles de la sociedá, pa tornar la represión llingüística creciente qu'hai güei n'Asturies". Pa ello pide la oficialidá de la llingua asturiana.

Denuncies contra del gobiernu asturianu
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana volvió presentar más denuncies en Rexistru Xeneral del Principáu d'Asturies pol incumplimientu sistemáticu de la Llei d'Usu y Promoción del Asturiano no que respecta a la señalización toponímica. La XDLA lleva presentaes más de 200 denuncies asemeyaes. Desta trátase de los indicadores viarios de la carretera AS-17 (Avilés - El Puertu Tarna) que se punxenon estos últimos meses ente Llugones y La Pola Llaviana. La XDLA denunció tamién la substitución de dellos carteles nos que figuraba la toponimia tradicional por otros colos topónimos ilegales. Depués de trés años de vixencia d'esta llei la propia Alministración asturiana ignórala míseremente y sigue aneciando n'instalar señalizaciones toponímiques incorrectes. Espérase que la situación entame a esclariase al pasar les denuncies presentaes pola Xunta a instancies superiores a lo puramente alministrativo.

40.000 llibros al añu
Según declaraciones de los responsables editoriales, los más de cientu trenta títulos espublizaos n'asturiano l'añu pasáu, con un venta media de 300 exemplares caún, suponen una cifra de ventes d'unos 40.000 exemplares. El númberu de ventes xube, pero failo d'una manera lenta. Ente los llibros más vendíos tán los diccionarios, como foi el casu del Diccionariu de l'Academia de la Llingua. Una de les quexes de los editores ye'l corte que se produz na ESO, cuando l'asignatura d'asturiano desaparez al convertise nuna "optativa virtual". Ye precisamente nesta edá cuando se garra l'hábitu de la lectura, polo que'l mercáu potencial se ve seriamente prexudicáu.

"L'asturianu vive, la llucha sigue"
Ye'l nome del discu doble editáu pola Xunta Moza y L'Aguañaz pa ayudar al procesu de normalización de l'asturiano. Axunta a 33 grupos y solistes que van ceder los derechos de los cantares a la Xunta Moza. Tolos beneficios sacaos de la venta del discu van dir destinaos a financiar les campañes pola oficialidá y la normalización social de la llingua asturiana d'esta asociación. El primer discu ta dedicáu a la música tradicional asturiano (Llan de Cubel, Felpeyu,...) y el segundu a la música más moderno d'Asturies (Dixebra, Mus, Diariu, Nosoträsh,...). Los discos van cuntar tamién con un conteníu interactivu: imáxenes de manifestaciones históriques pal movimientu de reivindicación llingüística d'Asturies.

EUSKARA

Hizkuntz politika Nafarroan
Errotuluak erdaraz jartzeko erabakiak krisia sortu du Nafarroako Gobernuarekin. Gobernuarekin akordiorik lortu ezean Administrazio Gaietarako Auzitegira joko duela esan du Rafael Ruiz de la Cuesta Nafarroako Auzitegi Nagusiko presidenteak. Bestetik, UPNk euskara museo-hizkuntza bihurtu nahi duela esan du Nafarroako EAJk. Izan ere, Nafarroako Gobernuak euskara eskatzen duten 14.000 funtzionario lanpostutatik, 153tan bakarrik eskatu du euskara beharrezkoa izatea. Gaztelaniatik itzulitako eskola liburu berriak aurkeztu ditu Nafarroako Gobernuko Hezkuntza Sailak. Nafarroako ikastetxe guztietan ezarri nahi dituzte itzulitako ikasliburuak. Ernesto Delas EHIGE Euskal Herriko Ikasleen Gurasoen Elkarteko kideak gogor salatu du neurri hau. Eta amaitzeko, Ttipi-Ttapa eta Maillope aldizkariek desadostasuna agertu dute Nafarroako Gobernuak euskarazko komunikabideetan hizkuntzaren erabilera sustatzeko eman dituen diru laguntzen inguruan.
El president del Jutjat Suprem de Nafarroa es manifestà en desacord amb la substitució de rètols bilingües per rètols monolingües en espanyol. La UPN solament ha exigit el perfil lingüístic de basc a 153 dels 14.000 funcionaris a qui caldria exigir-lo. Enmig de denúncies i manifestacions de desacord, la Conselleria d'Educació del Govern navarrès presentà els nous llibres de text traduïts de l'espanyol que s'imposaran als centres educatius. Alguns mitjans de comunicació s'han mostrat contraris a la política de subvencions del govern navarrès destinades a promoure l'ús del basc.

Euskaltzaindiaren XV. Biltzarra
Mende amaiera aitzakiatzat hartuz, euskararen iraganaren, orainaren eta etorkizunaren gainean gogoeta egin du Euskaltzaindiak Bilbon eta Baionan Akademiaren Nazioarteko XV. Biltzarrean. Gainera, Lafitte, Azkue eta Urkijo euskaltzainak omendu ditu.
L'Acadèmia de la Llengua Basca celebrà el 15è Congrés, amb un homenatge a Lafitte, Azkue i Urkijo.

Martin Ugalderi Omenaldia
Martin Ugalderen lana gogoratzeko jardunaldiak antolatu dituzte Donostian azaroaren 5etik 9ra; idazlea, kazetaria eta euskaltzale gipuzkoarra omenduko dute. Andoaingo Udala, Deustuko Unibertsitatea, EHU, Diputazioa eta Hamaika Bide dira bultzatzaileak.
Del 5 al 9 de novembre tindran lloc a Andoain -d'on és fill- les jornades en honor de l'escriptor, periodista i defensor del basc Martin Ugalde.

Kontseilua
'Azken pezeta edo libera eta lehen euroa euskararen alde' eskatuko du Kontseiluak. Diru bilketa abenduaren 1ean jarriko da martxan "Euskararen aldeko gure proiektuetarako finantzaketa lortzea da helburu nagusia, baina, aldi berean, aukera ona da jendeak bere aportazioa egiteko.
Kontseilua engegarà la campanya "La darrera pesseta o franc i el primer euro a favor del basc" per tal de recollir fons per als seus projectes.

Irakaskuntza
Ikasleek euskara menderatzen dutela bermatzeko, A eredua egokitu egin behar dela uste du Intxaurragak: 'Eleaniztasuna eta kalitatea sendotu egin behar ditugu'. Bestalde, Ikastetxeetako euskarazko eskola liburuen edukiei buruzko txostena egin du Espainiako Gobernuak EAEn duen ordezkaritzak eta EAEko hezkuntza sistemak 'bi estatu etsai' dauden ideia zabaltzen duela ziurtatu du Espainiako Barne ministroak. Eskola liburuak aldatzeko asmorik ez duela erantzun dio Intxaurragak Madrili.
El conseller d'Educació basc manifestà que cal reformar el model A (l'euskara com a assignatura) per a garantir l'aprenentatge del basc. El conseller no modificarà els continguts dels llibres de text en basc, on segons el Govern espanyol es reflecteix la idea de "dos estats enemics".

Laburrak
El 26 de setembre l'associació EHE es manifestà a favor d'una sola llei per als tres territoris administratius bascs.
El sindicat LAB denuncià el tracte discriminatori que té la llengua basca a la pàgina web de la Seguretat Social.

ARAGONÉS

III Trobada d'estudios e rechiras arredol d'a luenga aragonesa
De o 17 a o 20 de otubre 2001 se ferá en Uesca y Alquezra a III Trobada organizata por o Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA) con a colaborazión de a Deputazión de Uesca, o Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA), o Centro de Profesores y Recursos de Huesca e o Conzello d'Alquezra. Istas trobadas naxión en 1997 con a intinzión d'achuntar cada dos añadas a os estudiosos de l'aragonés, ta fer escambios de treballos e esperienzias, e empentar asinas os estudios e rechiras arredol de a luenga aragonesa e a suya literatura, fendo puyar o libel zientifico e metodolochico. Antimás de combidar a diferens profesors e rechiradors foranos que i contribuigan, se quiere ofrexer a os estudiosos de o país, e más que más a os chóbens, una enchaquia ta fer rechiras e publicar os suyos treballos, espardindo-los por meyo de as Autas. A Trobada ye trestallada en tres dembas: ponenzias, sesions informatibas e presentazión de comunicazions. Os tetulos de as ponenzias son: "El aragonés en el conjunto de las lenguas románicas", por Helmut Lüdtke (Universität Kiël); "Aragón en el ALPI", por Emili Casanova (Universitat de València); "El aragonés: tipología y clasificación", por Eduard Blasco i Ferrer (Universitá degli Studi de Cagliari). Bellas sesions informatibas de a Trobada son: "El proyecto de investigación Toponimia de Ribagorza" por Javier Terrado (Universitat de Lleida) e Chesús Vázquez Obrador (Unibersidá de Zaragoza); "Evaluación de la educación bilingüe en el Estado español: perspectivas para el Aragón del siglo XXI", por Ángel Huguet (Universitat de Lleida); "L'aragonés d'a Bal de Broto, Ribera d'Ara, A Solana, Bal de Bio e a Bal de Puértolas", por Chabier Tomás Arias, Chusé Raúl Usón (IEA e CFA); "El aragonés fuera de sus fronteras naturales", por Alecsei Yeschenko (Zentro Norcaucasiano d'Estudios Soziolingüisticos); "A contrebuzión de J.J. Saroïhandy á o conoximiento de l'aragonés", por Artur Quintana (Universität Heidelberg) e Oscar Latas (IEAe CFA). En a Trobada serán presentatas as zagueras publicazions en aragonés de o CFA, IEA e a Deputazión Cheneral d'Aragón: "Alcordanzas de San Pelegrín", transcrizión de Chesús Mostolay; "Palabras de l'aragonés d'Alquezra y lugars d'a redolada" y "Parolas tristas" de Fabián Castillo.
O plazo d'inscripzión remata o 15 d'otubre. Más informazión en o IEA: tel. 974.294.120, facs 974.294.122, www.iea.es.

Cursos de luenga aragonesa
As Asoziazions Ligallo de Fablans de l'Aragonés e Nogará, como cada añada, ferán cursos de luenga aragonesa en Zaragoza capetal. Alto u baxo empezipiarán en o mes de nobiembre. Dica o zierre d'ista edizión no emos puesto trobar informazión detallata de l'escomenzipie, pero como gosa estar cutiano, será dimpués de o Pilar.
Ta enamplar más a informazión sobre cursos en tot Aragón:
fablans@pangea.org
nogara@posta.unizar.es

Notizias breus
O Consello d'a Fabla Aragonesa remata de publicar un lumero espezial de a rebista "Fuellas" adedicato a o 25 cabo d'año d'ista entidá. Os autos d'ista zelebrazión se fazión o 30 de chunio en Uesca con una fiesta rematada con o conzierto de a Ronda de Boltaña. Esprisions ta ista asoziazión que leba tantas añadas luitando por l'aragonés.
O Rolde Aragonés de Barzelona presentó o 8 de setiembre o libro "Oikumene" de l'escritor sueco Albert Herranz. Oikumene -a traza de clamar a o mar Mediterraneo de fenizios e griegos- ye un libro de poesias que fablan d'iste mar de zibilizazions. Guillermo Camallonga ha feito a traduzión en aragonés de os poemas en castellán y catalán. En a presentazión -feita en Sant Boi (Baix Llobregat)- Albert Herranz rezitó os poemas en luenga catalana e Andrés Castro en luenga aragonesa.
As collas mosicals La Ronda de Boltaña e Prau presentón os suyos nuebos treballos discograficos en os que a presenzia de a luenga aragonesa ye asabelo d'importán.
A reedizión de o libro "Rezetas familiars aragonesas" (de Amalia Baqué e Mª Amalia Mainer) estió presentata en a Feria de o lugar d'Ayerbe (Uesca). A reedizión ye feita por o CFA.

OCCITAN

Bilingüisme e immersion
Lo 5 d'agost le "Journal Officiel de la République Française" publiquèt dos decrets del ministèri de l'Educacion sus l'ensenhament de las lengas minorizadas de l'Estat francés. Lo primièr oficializa la creacion dels conselhs academics de las lengas minorizadas, organismes consultatius que devon seguir la politica en favor de las lengas minorizadas; lo segond ditz que lo ministèri de l'Educacion reconeis l'existéncia dins lo servici public de doas formas d'ensenhament bilingüe: la qu'es basada sus la paritat orària e la que se practica per immersion dins las escòlas associativas. Lo Comité National d'Action Laïque a fait saber que presentarà un recors contra aquestes dos decrets al Conseil d'État.

Classas natura en occitan
L'associacion PE P dels Pirinèus Atlantics prepausa a las escòlas interessadas classas natura en lenga occitana. Es una iniciativa menada per regents que cèrcan entre un e cinc jorns en classa natura en un endreit ont lo sejorn se pòt far autant plan per mainatges que seguisson una iniciacion a la lenga coma per los que fan bilingüisme o immersion.
Centre Éducatif de Plein Air de PEP (Pyranère)
64490 Urdòs
Tel.: (33) (0)5 59 36 01 05 Telec.: (34) (0)5 59 39 54 77

L'Occitan Actitud fa campanha
Lo Centre Regional de l'Ensenhament Occitan distribuís a chabas de cartèls Occitan Actitud per promòure lo coneissement e l'usatge de l'occitan dins totes los domenis.
Servici de la Lenga Occitana
Allée de la Citadelle - CRDP
34064 Montpelhièr cedex
www.sl-occitan.com

Setmana de las Lengas
Lo Cercle Occitan de Besièrs organiza una setmana de las lengas al Càmel amb d'animacions sus vila, en collaboracion amb lo CIRDOC e las associacions occitanas de Besièrs. Lo dimècres 10 d'octobre, de 5 a 8 oras, se farà al CIRDOC un debat sus "Escriure en occitan: nostalgia o aventura?".

Diccionari occitan-francés
Al mes d'octobre se publicarà un diccionari occitan-francés de Cristian Laus. Amb 624 paginas e 36.000 dintradas, cobrís totes los domenis de la vida: lingüistica, tecnicas, sciéncias, economia, literatura, religions... Balha per cada mot l'indicacion dels divèrses nivèls de sens amb de correspondents en francés e sinonims en occitan. Intègra los mots de uèi, coma èuro, premsapurèa, posicion... Per l'elaborar, l'autor a tengut compte de las preconizacions del Consell de la Lenga.
IEO-Tarn
BP 14
81120 Reialmont

Unilingüisme en Còrdas
Lo deputat-conse de Còrdas, Paul Quilès, n'a jamai respondut a la demanda de familhas del parçan de Còrdas que volián obrir una seccion bilingüe per aquesta intrada e qu'elaborèron un dorsièr amb l'ajuda de l'associacion Òc-Bi e del CREO. Lo nombre de mainatges èra sufisent.

Jacobinisme dins las Lanas
Lo grop jacobin Libre Pensée ataquèt dins la premsa la classa bilingüe de l'escòla de Monthòrt (Lanas) perque considèra qu'explicar matematicas en occitan fomenta la balcanizacion e menaça l'unitat de la Republica.

Nòvas Brevas
La cantaira bearnesa Marilis Orionaa ven de sortir lo CD "Femelís". De comandar a:
Associacion Armugalh
2, rota d'Ortès
64300 Bonnut
Prètz (pòrt comprés): 120 FF (se pòt pagar per chèc o per mandat a l'ordre d'Armugalh).
Los ancians panèls d'intrada a Pàmias, qu'èran bilingües, francés/occitan, son estat cambiats per unes de novèls, unilingües en francés.
Ràdio Typ Nimes (102.5 FM) e Ràdio Lengadòc (www.radiolengadoc.com) emetèron doas oras en directe cada jorn per seguir los eveniments de l'Universitat Occitana d'Estiu de Nimes.
Lo Sector de Lingüistica de l'Institut d'Estudis Occitans a publicat lo libre de Jacme Taupiac "L'occitan modèrne", que pertòca d'aspèctes polemics de grafia de la lenga occitana. Difusion:
IDECO
BP 6
81700 Puèglaurenç
79 FF + pòrt

CATALÀ

Més atacs a la unitat de la llengua catalana
La Generalitat Valenciana té previst decretar una ordre interna que preveu que els autors catalans del Principat i de les Illes no sensenyin obligatòriament a les aules.
La Mesa per a l'Ensenyament en Valencià -que aplega els sindicats STE-PV, CCOO i UGT- els partits politics PSPV-PSOE, EU, Bloc i ERPV (tots tret del PP), la Federació Escola Valenciana i els editors van manifestar el seu malestar i la seva preocupació per aquesta possible mutilació cultural a l'ensenyament obligatori i van demanar a tot el professorat del Pais Valencià que rebutgi aquest projecte de decret.
Tots els partits catalans -inclòs el PP-, l'Institut d'Estudis Catalans i el Govern Balear han censurat la nova normativa i han condemnat la fragmentació incomprensible i injustificada del patrimoni literari comú. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, inexplicablement, encara no s'hi ha manifestat i Zaplana s'ha autoproclamat principal defensor de la llengua i la identitat del Pais Valencià.
D'altra banda, el PP de les Illes va proposar la creació de l'Acadèmia Balear de la Llengua -d'entrada, sense ànim secessionista- l'objectiu prioritari de la qual seria la protecció, la promoció i la difusió de les varietats lingüístiques illenques.

La Bressola fa 25 anys
La Bressola, l'escola d'ensenyament primari en català a la Catalunya del Nord, ha celebrat aquest mes de setembre a Perpinyà el vint-i-cinquè aniversari de la seva creació. Nascuda l'any 1976 disposa actualment de set centres que cobreixen bona part del territori català a l'Estat francès i escolaritza 400 infants.

Èxit de la música en català
Més de 35.000 persones han participat en els festivals musicals d'estiu als Països Catalans amb presència majoritària de grups que canten en català: Festival d'Arbúcies (la Selva), Rebrot (Berguedà), Senglar Rock (Conca de Barberà), Almadrava Rock (Marina Alta) i el Rock'n Llengua (Mallorca).