GALEGO-PORTUGUÊS
RAG rejeita mudar a normativa
Após ter adiado a sua decisom do 3 para o 17 de Novembro, este dia, noutra tensa reuniom, a Real Academia Galega decidia nom aceitar a chamada normativa de «concórdia».
Era este um novo acordo normativo elaborado polo Instituto da Lingua Galega e representantes dos Departamentos de Galego das três Universidades. As reuniões nas que se elaborou tiveram lugar ao longo do último ano e foram auspiciadas pola AS-PG. Em definitivo, era um acordo entre os mais importantes filólogos das correntes «isolacionista» e reintegracionista de «mínimos», ficando fora os partidários de empregar a ortografia portuguesa, que contudo nom se opugeram publicamente a ele, considerando-o um pequeno passo adiante. Contava com o apoio do nacionalismo político com representaçom institucional, d¹A Mesa, da Asociación de Escritores en Língua Galega, dos editores e da maior parte dos representantes da cultura galega e só mostraram publicamente a sua rejeiçom alguns dos mais conhecidos inimigos do galego, encabeçados por Paco Vasques.
Porém o seu principal opositor, Manuel Fraga, em vez de falar, agia na sombra e o seu novo triunfo eleitoral supunha a derrota antecipada para umha normativa, que pretendia substituir a elaborada unilateralmente polo ILG e imposta por decreto do governo de Alianza Popular em 82.
As reacções de surpresa ao resultado da votaçom entre os defensores da mudança normativa foram gerais. Assim, Fernán-Vello presidente da AELG falava de «feito desgraçado», Alberto Ansede, ex-presidente da AS-PG e coordenador das reuniões nas que se elaborou, de «interferências políticas» e Antón Santamarinha, presidente do ILG, dizia sentir-se «desautorizado como filólogo».
Pola sua parte, a maioria dos académicos ficavam calados como petos e derivavam as perguntas para o seu octogenário presidente, Francisco del Riego, que considerava o tema «fechado» e desmentia as pressões políticas. Fraga e o seu mordomo na Academia, Constantino Garcia, nom abriram ainda a boca... E só o Conselheiro de Educaçom, Celso Currás, fazia pública a sua alegria pola decisom da Academia.
O galego na justiça
O 6 de Novembro o gabinete linguístico para a normalizaçom do galego na Audiência Provincial de Lugo era desalojado e as suas duas empregadas despedidas, depois de messes sem cobrar. Levavam oito anos na instituiçom. A medida é similar a tomada antes por outras Audiências e polo próprio Tribunal Superior de Justiça da Galiza.
A verdade é que o trabalho nestes gabinetes de normalizaçom linguística era quase nulo, pois, de facto, o uso que do galego estám a fazer juízes, fiscais e advogados é escassíssimo, chegando mesmo a interrogar em castelhano a galegos monolingues, portugueses ou cabo-verdianos, como já tem acontecido nesta mesma Audiência Provincial de Lugo.
«Novas da Galiza»
Nasce um novo periódico bimestral em galego-português que tentará gerar fluxos próprios de informaçom e opiniom num país com um grande déficit de meios de comunicaçom em galego. Define-se este periódico como apartidista, nacionalista e de esquerdas, querendo estar ao serviço da ciência, do lazer, da ecologia e nomeadamente da língua e cultura comun a toda a Lusofonia. Contará num princípio com 24 páginas.
Notícias breves
Por fim, este ano o galego será cadeira optativa nas escolas verzianas de Cacabelos e Caruzedo.
Os escritores Neira Vilas e Xohana Torres e o cientista Fernandes Fierros novos membros da RAG.
Fernandes del Riego homenageado em Vila Nova de Lourençã, o seu berço, onde foi nomeado Filho Predilecto.
Baía, Galaxia, Sotelo Blanco e A Nossa Terra rompem o seu acordo para formarem umha grande editora de livros de texto.
A Mesa reclamou do Colégio de Advogados da Crunha o uso do topónimo oficial, já que é umha corporaçom de direito público.
A nova página web da AGAL é: Agal-gz.org.
Paco Vasques continua a empregar o o topónimo castelhaninazado apesar da sentença em contra do Tribunal Supremo. Tem-na recorrida no Constitucional.
Ciberlíngua é umha iniciativa que tenta promover o uso do galego nas novas tecnologias entre os alunos da Secundária.
ASTURIANU
«El Corredor del Nalón» cola toponimia mal puesto
Inauguróse oficialmente¹l trechu Rusecu-El Campu de la carretera AS-17, parte de lo que se conoz como «Corredor del Nalón». La carretera, que costó 3.500 millones de pesetes, nun espeya na so señalización namás que les formes deturpaes de los topónimos, un fechu que, según la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, va en contra del artículu 15 de la Llei d¹Usu y Promoción del Asturiano y amuesa la poca voluntá del executivu asturianu por algamar una normalización curiosa del idioma.
La XDLA, que llevó una pancarta de protesta al actu inaugural, yá ta preparando la denuncia d¹esta carretera, que va sumase a les más de 300 que yá tien presentaes en contra de la retulación d¹otres carreteres n¹Asturies.
I Conceyu Internacional de Lliteratura Asturiana
L'Ente los díes 5 y 8 del mes de noviembre tuvo llugar n¹Uvieo el Primer Conceyu Internacional de Lliteratura Asturiana, organizáu pola Academia de la Llingua Asturiana. Estudióse¹l presente, el pasao y el futuro de la lliteratura n¹asturiano. La evolución de la prosa, la poesía y l¹ensayu en llingua asturiana, la lliteratura pa neños y neñes, los criterios de traducción y la presentación d¹estudios monográficos sobre dellos autores enllenanon cuatro díes d¹intensa actividá. Lo más destacao foi l¹ambiente xeneral de trabayu y el consensu algamáu alredor de la necesidá de normalizar les rellaciones ente tolos sectores del mundu lliterariu asturianu.
El mirandés principia a emitise na radio
La primer radio con emisiones difundíes na variante mirandesa de la llingua asturiana principió a emitir el día seyes de noviembre. La emisora, con sé na ciudá de Miranda del Douru, llámase «Mirandum-FM» y ñaz cola intención de contribuyir a difundir y caltener la llingua y la cultura propies de la Tierra de Miranda.
Domingos Raposo, ún de los principales protagonistes del reciente surdimientu mirandés, ye responsable de la emisión de programes en mirandés, que pel momentu tien una duración d¹una hora selmanal. Raposo declaró que tien intención de dar voz na emisora a los usuarios de la llingua, especialmente a los más vieyos, a fin de tresmitir a les xeneraciones más nueves l¹importante ayalga cultural que guarden los vieyos mirandeses. Nesta mesma llinia indicó que la música tradicional de la Tierra de Miranda va tener un espaciu importante nes emisiones de Mirandum-FM.
La polémica de les multes por falar asturiano nun abocana
L¹Audiencia Provincial d¹Asturies confirmó l¹auto del xulgáu númberu 1 de La Villa, que desestimaba la demanda penal de la formación política Andecha Astur na que se denunciaba la supuesta actuación de la escuela «Santo Ángel», onde dizque nuna clas multaben a los neños con cinco duros por cada palabra que dicíen n¹asturiano.
Esta sentencia vien da-y la razón al xulgáu de La Villa, que consideraba que los fechos denunciaos nun yeren constitutivos de delitu nin d¹infracción penal denguna.
Andecha Astur recurrió la sentencia al Tribunal Constitucional, por considerala un casu claru de discriminación llingüística, emparándose na Constitución Española y na tristemente famosa (por inoperante) Llei d¹Usu y Promoción del Asturiano.
Grau billingüe
Mentres que les denuncies presentaes hai unos años pol anterior delegáu del Gobiernu n¹Asturies, Fernández Noval, siguen el so camín pelos xulgaos, cola previsible anulación de les declaraciones d¹oficialidá nos conceyos (en Castrillón yá ta anulada), n¹otros sitios trabáyase por una «oficialidá de facto».
Apocayá Nava aprebó unes ordenances municipales d¹usu del asturiano y agora¹l conceyu de Grau, coinciciendo cola celebración d¹una selmana dedicada a la llingua y la cultura asturianes, anunció una serie de midíes de normalización social del idioma, como la retulación de les dependencies municipales de manera billingüe, la regulación del usu nos plenos, o la emisión de tola documentación (instancies, escritos, bandos municipales, anuncies, etc.) n¹asturiano y castellano. Tamién se recueye la recuperación de la toponimia tradicional y la correspondiente señalización na llingua propia.
EUSKARA
Urriko festak
Milaka lagun bildu ziren AEK Egunean eta euskara bere lurralde osoan ofiziala izateko eskatu zuten euskaltzaleek Zestoan. Nafarroako ikastolen aldeko festan ehun mila lagunetik gora bildu ziren Erriberako Lodosa eta Sartagudako ikastolen alde. Kilometroetan inoiz bildu den jendetzarik handiena 120.000tik gora lagun elkartu zen Beasainen, ikastolen eta euskararen aldeko jaiaren 25. urteurrenean.
Nombrosa assistència d¹euskaltzales a les fetes a favor d¹AEK i de les ikastoles de Nafarroa i Gizpuzkoa.
Kontseilua
Kontseiluaren zuzendaritzak ezohiko batzarra egin zuen eta 51 ordezkari bildu zituen Bilbon: Euskararen normalizazioa zapuzteko estrategia diseinatua badute ere, euskara eta euskalgintzarekiko lana babestu eta bultzatuko ditu Kontseiluak. «Bai Euskarari Akordioa» Euskal Herriko 74 herritan garatuko da lehen saioan. Kontseiluak Œoso positiboki¹ baloratu du akordioak herrietan izandako garapena; Gizarte eragileek euskararen normalizazioaren aldeko neurriak bultzatzea du xede proiektuak. Euskal Herri osorako estatus juridiko Œduina¹ eskatu du Kontseiluak Bruselan. Bruselako Parlamentuan izan dira Kontseiluko eta Behatokiko kideak eta hizkuntz eskubideak arautzeko bost araudi ezberdin egotea salatu zuten bi erakundeetako buruek.
Kontseilua i l¹observatori del basc denunciaren al Parlement europeu l¹existència de 5 legislacions deferents per al basc i n¹exigiren un estatus jurídic digne. Kontseilua denuncià l¹actual ofensiva contra la normalització lingüística del basc i aplicarà a 74 municipis l¹acord «Sí al basc» per tal que els agents socials adoptin mesures a favor de la normalització de l¹èuscar.
UPN-Nafar gobernua
Euskararentzako diru sail guztiak %12 murriztu nahi ditu UPNko gobernuak, Parlamentura igorri zituen aurrekontuetan ageri den bezala: Euskaltzaindia, Eusko Ikaskuntza eta eremu ez-euskalduneko ikastolak daude kaltetuen artean. Oposizioak bat egin du Miguel Sanzen gobernuaren politika salatzeko. UPNren hizkuntz politika salatu dute sindikatu, guraso eta ikastetxe zuzendariek CCOO, ELA, LAB eta EILAS sindikatuek eta Herrikoa eta Sortzen-Ikasbatuaz guraso elkarteek.
Hizkuntz Eskubideen Behatokiak txosten bat aurkeztu du Nafarroako Legebiltzarrean, Hizkuntza Politikako Zuzendaritzak hartutako erabakia salatzeko. Hizkuntza Politikako dirua alemanaren, ingelesaren eta euskararen egoerari buruzko azterketa soziologikoa egitera bideratuko da, Nafarroako Gobernuak hala erabakita.
El pressupost destinat a la normalització del basc per al 2002 del govern d¹UPN (PP navarrès) es restringirà el 12%. Entre els afectats hi ha l¹Acadèmia de la Llengua Basca i les Ikastoles del sud de Nafarroa.
Ipar Euskal Herria
Hizkuntz Kontseilu sortu berriak Ipar Euskal Herrirako politika linguistiko bat osatzea du helburu nagusietakoa. Neurri zehatzak proposatu aintzin, ordea, Hizkuntza Kontseiluak euskararen egoeraren diagnostikoa egingo du elkarteen laguntzarekin. «Diagnostikoa egin eta eleetatik ekintzetara joan behar dugu». Prestigio kanpaina bat abiatuko dute. Baiona-Angelu-Miarritzeko 501 gurasoren artean egindako sondaketa baten arabera, gurasoen %56 eskolan euskara ikastearen alde agertu dira, eta %52k nahi lukete euskararen irakaskuntza ama-eskolatik edo lehen mailatik abiatzea berantenez.
El Consell de la Llengua d¹Iparralde farà una diagnosi per tal de dissenyar una política lingüística per a la normalització del basc. Segons un estudi fet a Baiona, Angelu i Miarritze, el 56% dels pares són favorables a que els seus fills aprenguin el basc.
Gasteizko alkatearenak
Gasteizko alkateak hezkuntza ereduak desagertzearen alde hitz egin zuen, Hezkuntza Eleaniztunaren Nazioarteko Jardunaldietan; gaztelania eta euskara erdi bana erabiliko dituen hezkuntza eredua aldarrikatu du Alonsok. Haren arabera, ereduek «haurrak sailkatu» egiten dituzte, eta «eredu integratzaileagoa» eskatu zuen. Ildo horretan, A eta D ereduak «hondakinezkoak» direla esan, eta gaztelania eta euskara erdi bana erabiliko dituen eredu bat aldarrikatu zuen.
El batlle de Gasteiz proposà un model d¹ensenyament basc-espanyol al 50%, no classificador i més integrador que l¹actual.
ARAGONÉS
Aragón no tendrá Lai de Luengas en 2001
A Lai de Luengas no saldrá ta debán enguán. O Consellero de Cultura, Javier Callizo, dizió que no se presentarba a Lai en as Cortes d¹Aragón debito a que quereba que estase una Lai consensuada por toz os partitos. Seguntes Callizo «a presentazión de o Proyeuto de Lai de Luengas se ferá cuan o PP azeute a reconoxedura legal de o dreito de os fablans». Ta o PP, o debamproyeuto de Lai establexe a cofizialidá de dos luengas sólo que ta emplegar a luenga como identidá.
Callizo manifestó tamién que o testo ye muito moderato e que «astí no s¹obliga á ninguno a cosa» e demandó que «se repleque a reyalidá d¹Aragón, que ye plural lingüisticamén fablando». T¹Aulló, de o PSOE, «cal consiguir un alcuerdo, pos as luengas bitalizan un país» e ta Becana, de o mesmo partito, «una parti de a poblazión encara no remata de replecar a pluralidá de a reyalidá aragonesa». Lacasa (IU) dizió que a suya colla politica treballará ta consiguir ixe consenso politico que demanda Callizo. Bernal (CHA) sólo que desixió rispeto ta ra legalidá autual, que se cumpla o que dize l¹articlo seteno de l¹Estatuto aragonés: «l¹aragonés e o catalán, como luengas minoritarias, serán protechitas por l¹alministrazión». CHA creye que no bi abrá Lai de Luengas en ista lechislatura.
As desincusas de o PP empachan unatra begata que una luenga amenazata s¹en beiga con un refirme churidico e politico.
Premio literario polemico
O conzello de Graus ha combocato un concurso literario ta obras en aragonés baxoribagorzano con a fin d¹empezipiar una campaña de sensibilizazión e conserbazión de as bariedaz propias, que trate de conzenziar á ras Almenistrazions Publicas ta un mayor refirme istituzional, e á ra mesma chen de a redolada ta faborexer o emplego de as mesmas, alto u baxo, u prebar a suya recopilazión, espardidura e conoximiento. En as bases de a combocatoria diz que se podrán presentar escritos en cualsiquier de as modalidaz dialeutals de o baxoribagorzano, bariedaz de Graus, Torres del Obispo, Panillo, Capella, La Puebla de Castro, etc. Si combocar concursos literarios en luengas minorizatas siempre ye bueno, parixe que con iste planteyamiento, engüís de presentar-se una sola luenga con riquezas particlars de cada lugar, se preba de dar una imachen d¹esferenzia lingüistica d¹entre os diferens lugars de a redolada, sin parar cuenta que construyen una esferenzia que nunca ba esistir. O PAR treballa en ista linia ta ra presentazión de a Lai de Luengas o 17 d¹Abiento en as Cortes d¹Aragón.
Contina precaria l¹amostranza escolar
L¹amostranza de l¹aragonés encara ye estraescolar en os lugars de Chaca, Biescas, Benás e L¹Ainsa. O Gubierno aragonés no tien mica d¹intrés en amillorar as condizions de l¹amostranza de l¹aragonés e de enamplar os lugars d¹impartidura de clases. Ista ye atraza d¹aduyar á ra luenga aragonesa.
Zenso de poblazión
L¹Instituto Nacional de Estadística, se niega á recullir una petizión de as asoziazions que treballan por a luenga aragonesa, en a que se demandaba incluyir en o Zenso de poblazión que se ye fendo, barias preguntas en rilazión á ra luenga que se charra. Ista petizión se ha negato dizindo que en o Estatuto d¹Autonomía no se fa referenzia como luengas á l¹aragonés e á o catalán.
Notizias breus
Entre os diyas 6 e 9 d¹Abiento se ferá a Feria de o Libro de Monzón. Ta más informazión: ifm@ifm.es
O 9 de Nobiembre se fazió en l¹Instituto d¹Estudios Altoaragoneses un rezital poetico por Francho Nagore, Chusé Inazio Nabarro y Ánchel Conte.
En o Monasterio de Casbas se presentó ro libro de Chusé Inazio Nabarro «Sonetos d¹amor e guambra», ganador de o IX Premio Literario Ana Abarca de Bolea.
Se presentón en a siede de Consello d¹a Fabla Aragonesa bellas publicazions nuebas: «Plans reguladors d¹Ensenyament de l¹aragonès i el català a l¹Aragó», de Carmen Alcover e Artur Quintana; «La Evaluación de la Educación Bilingüe en el Estado Español. Perspectivas para el Aragón del siglo XXI», d¹Àngel Huguet; «Os territorios lingüisticos en Aragón», de Francho Nagore, e «El Régimen Jurídico del Multilingüismo en Aragón», de Nacho López-Susin. O Consello d¹a Fabla Aragonesa remata de publicar tamién o «Bocabulario de l¹aragonés de Alquezra y lugars d¹a redolada», de l¹autor Fabián Castillo Seas.
OCCITAN
Primièra emission de Ràdio Lenga d¹òc-Besièrs
Lo dimarts 9 d¹octobre de 2001, a l¹escasença de la Setmana Europenca de las Lengas e en partenariat amb lo Servici de la Lenga Occitana que Ràdio Lenga d¹Òc-Besièrs faguèt sas primièiras emissions en dirèct desempuèi l¹estudiò ràdio de Besièrs e en lenga occitana. Desenant, una emission en dirèct de Besièrs se realiza cada diluns de 18 O a 20 O 30, sul sit Internet de la ràdio www.radiolengadoc.com, aquí que i trobarètz tanben totas las autras emissions de ràdio Lenga d¹Òc-Montpelhièr amb un fum de causas. La ràdio espera l¹atribucion d¹una frequéncia definitiva de la part del Conselh Superior de l¹Audiovisual per dralha erziana d¹aquí debuta de 2002.
Protestas anti-Chevenement
L¹Empofratge de Jean-Pierre Chevenement, candidat oficial a la presidéncia de la Republica francesa se faguèt a l¹Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr, lo dimècres 7 de novembre per de personas que li escampèron pel morre dos pofres fresques en signe de protestacion contra aqueste òme que, tornam lo dire un còp de mai, es contra la difusion larga de las lengas regionalas en França que «podrián balkanizar lo país», çò diguèt lo politic.
France3 sumprimís «Viure al país»
La cadena de television publica F3 a decidit de suprimir tres emissions de «Viure al país» que passan lo dimenge entre 11 o 40 e 12 o 10 sus Fr 3 pendent lo periòd de Nadal, per daissar plaça a programas en lenga francesa. Mas per ensajar de rassegurar los telespectators occitans, an promés de difusir lo 22 de decembre de 2001 una emission titulada «Nuit des langues régionales».
Mapas en occitan
Lo Servici de la Lenga Occitana vos prepausa de mapas del mond en lenga occitana en color de 90 cm sus 120 cm, plastificadas, amb un agrandiment sus Occitania, pel prètz de 60 ff. Chèc de faire a l¹òrdre de «U.P.V» e de comandar per corrièr a:
S.L.O.
Rota de Mende
34199 Montpelhièr cdx 5
SL-Occitan.com
«L¹Occitan modèrne»
Ven de paréisser lo libre «L¹Occitan modèrne», de Jacme Taupiac. Dempuèi mai de 40 ans, se consacra a la codificacion del gascon e del lenguadocian e, d¹un biais mais general, a la codificacion de l¹occitan e es tanben l¹autor del «Diccionari de mila mots». Lo libre es un estudi tecnic de lingüística normativa redigit dins un occitan de bon legir.
Jacme Taupiac
Sant Marçal
82000 Montalban
Corses del Collègi d¹Occitània
Amb son experiéncia de tres quarts de sègle d¹ensenhament de la lenga d¹òc, lo Collègi d¹Occitània repren sos corses per correspondéncia. Prepausa sus très nivèls, una seria de 24 devèrs, en principi setmanièrs, mas que cada escolan pòt adaptar a son ritme. Trenta cinc professors benevòles son encargats de la correccion. L¹annada s¹acaba el mes de mai. En fin d¹estudis, lo trabalh es coronat per un diplòme. En 2000-2001, son 152 a aver seguit los corses. Lo Lengadòc fornís lo pus gròs contingent, mas i a d¹inscrits dins las autras regions e tanben delà las frontièras -sustot de catalans-. Participacion als fraisses: Estat francés, 300 f, estrangièr, 350 f.
Collègi d¹Occitània
19, carrièra de la Fondariá
31000 Tolosa
Aranés
La direccion de GrupCat (Catalana e Aranesa de Telecomunicacions) se mòstra satisfacha de l¹intencion del Consell de l¹Audiovisual de Catalunya de far respectar las quòtas d¹aranés dins la programacion de ràdio e television dins la Val d¹Aran.
Un jutge de Lleida faguèt la primièra senténcia en occitan en Aran. Gràcias a l¹ajuda dels Servicis Linguistics de la Generalitat de Catalunya, lo tèxt incorpòra de novèls tèrmes juridics a l¹aranés.
Film sus los Catars
Lo grop de musica «Òc» ven de realizar la benda originala d¹un film comandat per la cadena «Arte» e qu¹a per tèma los Catars.
CATALÀ
Atacs a la llengua
Des de l¹any 1992, l¹ús del català en les comunicacions aeroterrestres per radiotelefonia d¹avions i avionetes a l¹estat espanyol està prohibit (veieu decret 73/1992 del BOE 19/2/1992).
La Seu de l¹IEC a Castelló va ser objecte d¹un atac amb bomba incendiària que va causar desperfectes a la porta d¹entrada. També hi va aparèixer una pintada amenaçadora: "els valencians en lluita contra l¹invasor".
Un advocat fou represaliat per demanar un judici en català. La jutgessa de Tortosa el va multar amb 50.000 pessetes per "falta de respecte". Un cop més, fracàs del pla de normalització dels jutjats catalans.
Notícies breus
L¹Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovà per unanimitat una declaració que insta el govern de la Generalitat valenciana a incloure autors en català de tot l¹àmbit lingüístic, en el programa docent de l¹assignatura de valencià a l¹ensenyament públic.
Atlantis, l¹imperi perdut és estrenada en català a nou sales del Principat i en una de Palma. En canvi, Harry Potter no té la mateixa sort i només es pot veure en versió espanyola i amb subtítols en català.
És presentat un manifest adreçat al president del Consell General del Departament dels Pirineus Orientals, on es defensa l¹ús del català a les escoles de la Catalunya del Nord.
Èxit del Correllengua a Perpinyà. Una manifestació amb més de 4.000 persones recorregué els principals carrers del centre històric de la capital del Rosselló.
Cinquanta entitats signaren la Declaració d¹Elx de les Organitzacions per la Llengua Catalana -que en denuncia la situació de minorització- i es constituiren en Coordinadora cap a la Federació d¹organitzacions per la llengua catalana.
BR>
El 42% dels alumnes d¹escoles públiques de Ciutat Vella (Barcelona) són de pare o mare estrangers, segons un estudi fet per l¹Ajuntament de Barcelona. El 4% té el català com a llengua pròpia a la família.
Nova edició del Saló Valencià del Llibre, amb més de 8.000 títols en català d¹editorials valencianes. La inauguració coincidí amb la data de la primera publicació del «Tirant lo Blanc».
El Consell Social de la Llengua Catalana va concloure que durant l¹any 2000 el català havia pujat en cinema i ràdio i havia baixat en teatre i televisió.
Finalment, el rei d¹Espanya no serà convidat a visitar la seu de l¹IEC a Barcelona. L¹acord es va prendre per majoria dels membres de l¹IEC.
Cada setmana es publiquen de mitjana uns 140 llibres en català arreu dels Països Catalans.
Apareix «Rels», publicació informativa dedicada a l¹activitat culturals dels Països Catalans.
S¹inaugurà el II Cicle de Cinema Català a Sabadell amb taules rodones i projecció de films catalans.
La UOC incorpora autors i obres balears en l¹espai literari virtual sobre literatura catalana.
El Termcat i l¹IEC crearen l¹Antena de Terminologia, un nou òrgan per a la col·laboració, creació i difusió de nous termes catalans en els mitjans de comunicació de massa.
Vicent Josep Escartí guanyà el premi Joanot Martorell de narrativa. Els Octubre premien tres dones: en narrativa i assaig les guardonades són Isabel-Clara Simó i Júlia Blasco, respectivament. En poesia el premi se l¹endú Tona Pasola. Èxit de la vint-i-quatrena nit literària d¹Andorra: Antoni Morell doble premiat per «Set lletanies de mort».
Vint-i-cinquè aniversari de Ràdio 4, la primera ràdio que emeté en català després de la guerra civil espanyola.
Des del juny de 1999 només s¹han exhibit 44 films doblats al català, 29 dels quals foren de dibuixos animats. Tots ells en sales del Principat i Mallorca.
El CAC controlarà d¹ara endavant les quotes de català en les emissions de ràdio i televisió del Principat.
Emotiu homenatge a l¹escriptora Montserrat Roig en el desè aniversari de la seva mort. Obres com «L¹agulla daurada» o «Els catalans als camps de concentració nazis» són dues obres ben representatives de la seva trajectòria professional.
Sopa de Cabra i Sangtraït, dos dels grups de rock cantat en català més important dels darrers quinze anys, s¹acomiadaren del seu públic a Barcelona.