O português «ignorado»
Enquanto cinco mil estudantes estremenhos estudam português, aproveitando-se dos fundos de cooperaçom transfronteiriça da U.E., na Galiza que forma com o Norte de Portugal umha euroregiom com umha inegável proximidade cultural, o estudo do português fica fora dos planos de cooperaçom transfronteiriça e agora mesmo nom se está a leccionar em qualquer liceu. Resulta, por isso, especialmente esperançadora a notícia de que o Claustro de professores dum liceu de Tui seja o primeiro em reclamar, sem nenhum voto em contra, o português como cadeira optativa. Farám-lhes caso os da Junta?

Novo presidente da RAG
Xosé Ramón Barreiro é o novo Presidente da Academia Galega. Este Catedrático de História substitui a Fernandes del Riego, que deixou o cárrego por razões de idade. «Galeguista muito moderado» é contrário a qualquer aproximaçom ao português. Com ele abre-se umha nova etapa na instituiçom, nuns tempos em que está a ser muito questionada socialmente, após a sua rejeiçom da reforma normativa. Publicamente tem manifestado o seu apoio a Paco Vasques, político que nom destaca especialmente polo seu amor à cultura autóctone...

Polémica arredor do falecimento de Cela
O falecimento do Prémio Nóbel de Literatura e vulto galego, mas das Letras Espanholas, suscitou um intenso e bizantino debate nos meios de comunicaçom sobre a sua pertença à Literatura Galega. Dous dos principais protagonistas da polémica foram os deputados Francisco Rodrigues (BNG) e Paco Vasques (PSOE)... O certo é que o único que escreveu Cela em galego foram uns artigos jornalísticos de escasso valor literário...
Por outra parte, sempre foi claro nas sua ideologia linguística, assim à pergunta de se falava galego, respondera «Sim, mas com o meu criado», estranhando-se, aliás, de que os nacionalistas galegos fossem os únicos que gostavam de falar umha língua estrangeira, o português...

O PSdeG reclama mais espanhol e inglês no ensino
O deputado José Luis Mendes Romeu, mão direita de Paco Vasques e encarregado de Educaçom do grupo parlamentar socialista, apresentou umha iniciativa no Parlamento Galego a respeito do ensino de línguas na Galiza. Nela reclamam-se mais horas para o espanhol e para o inglês... Mas nela o galego nem se menciona.

Nom à oficialidade
O pleno do Câmara Municipal de Veiga do Valcarce do passado 29 de dezembro ratificou a renúncia à cooficialidade do galego. O 31 de agosto o pleno da Veiga ja aprovou um acordo semelhante, mas este último foi objecto de recurso administrativo pola oposiçom, o grupo Renovación do Valcarce.

Dia das Letras no Berzo
O falecimento do Prémio Nóbel de Literatura e vulto galego, mas das Letras Espanholas, suscitou um intenso e bizantino debate nos meios de comunicaçom sobre a sua pertença à Literatura Galega. Dous dos principais protagonistas da polémica foram os deputados Francisco Rodrigues (BNG) e Paco Vasques (PSOE)... O certo é que o único que escreveu Cela em galego foram uns artigos jornalísticos de escasso valor literário...
Fala Ceibe do Berzo reclama que os actos do Dia das Letras se celebrem em Vila Franca, berço de Frei Martín Sarmiento, e nom em Ponte Vedra como pretende a RAG, que recusa sair da Galiza administrativa. A decisom expressada pola RAG responde à proibiçom do PP. A direita espanhola sabe bem que permitir o protagonismo de Vila Franca neste 17 de Maio implicaria o reconhecimento do carácter galego da comarca do Berzo, o que poria em questom o espírito e a letra de umha legislaçom administrativa e linguística que nega os direitos linguísticos de mais de cem mil galegófonos que moram para lá da fronteira administrativa da Comunidade Autónoma.

Notícias breves
Manifesto 15-D, apoiado pola maioria de grupos lusófonos galegos denuncia exclussom dos reintegracionistas do suposto «acordo normativo» que nom foi.
Fabiola Soutelo Branco continua como Presidenta da Asociación Galega de Escritores.
Mais, pais, professorado e A Mesa alertam da situaçom geral do galego e pidem à Junta de Galiza o cumprimento da legislaçom vigente naqueles ámbitos nos que o uso do galego ja está regulado (ensino, administraçom, dobragem, médios de comunicaçom públicos...).

ASTURIANO

Non a la especialidá de Filoloxía Asturiana
El Conseyu d¹Universidaes volvió refugar la creación de la titulación universitaria de Filoloxía Asturiana, despreciando non solo la llingua asturiana y los sos falantes, sinón tamién les instituciones d¹Asturies. El Conseyu d¹Universidaes «estudió» la creación d¹esta especialidá universitaria tres recibir una propuesta aprobada na Universidá d¹Uvieo y refrendada por unanimidá na Xunta Xeneral. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) fixo un llamamientu a toles fuercies polítiques, sindicales y culturales pa que manifestaren la so refuga y se mobilizaren na llucha pola defensa del asturiano.
Un grupu de profesores y catedráticos de la Universidá d¹Uvieo piden al rector un pronunciamientu claru y contundente en defensa del determín tomáu pola so universidá, y nel que desmonten los supuestos argumentos científicos aducíos pol organismu estatal pa refugar la especialidá.

Deteníu por increpar al presidente asturiano
Xulio Casado -miembru de la Xunta Moza (mocedaes de XDLA)- foi deteníu por increpar al presidente d¹Asturies, Vicente Álvarez Areces, y acusalu de retirar fraudulentamente la llicencia comercial a la emisora Radio Sele, la única qu¹emite¹l cientu por cientu de la so programación n¹asturiano.
A la salida del Festival de Cine de Xixón, Casado dirixóse al presidente culpándolu de la política que¹l so gobiernu caltién pa col asturiano y acusándolu en concreto de roba-y la llicencia a Radio Sele p¹adxudicá-y la a un empresariu vinculáu al PSOE. Casado foi acusáu de desacatu y amenaces. Pasó la nueche na Comisaría de Xixón y foi lliberáu al otru día.

El Gobiernu español y el Conseyu d¹Estáu contra del asturiano
La Delegación del Gobiernu Español n¹Asturies presentó un recursu de tipu contenciosu alministrativu en contra del conceyu de Nava pola aprobación d¹unes ordenances municipales que regulen l¹usu del asturiano nel conceyu. Mercedes Fernández -l¹actual delegada-, sigue la estratexa del so predecesor, que presentó recursos en contra de toles declaraciones d¹oficialidá aprobaes por dellos conceyos hai unos años. Según Fernández, l¹aprobación de les ordenances municipales «ye un fechu que produz alarma social».
D¹otru llau, un informe del Conseyu d¹Estáu refuga la pretensión del Gobiernu d¹Asturies d¹homologar l¹asignatura de Llingua Asturiana al restu de les materies na educación primaria y secundaria: «La llingua asturiana nun ye oficial n¹Asturies y en nengún casu el Principáu tien capacidá pa proceder a la creación d¹esa especialidá, arreo que la LOGSE establez que la creación d¹especialidaes tien que la aprobar l¹Estáu previa consulta coles comunidaes autónomes».
La viceconseyería anunció la xeneralización de la ufierta de l¹asignatura d¹asturiano a tola educación primaria pa esti añu y a la secundaria más alantre (agora ye voluntaria). Amás, el profesorao pasaba a integrase nun cuerpu específicu d¹esta materia, de manera que nel sistema educativu asturianu diba crease una especialidá propia de Llingua Asturiana.

El conceyu de Siero y la llingua asturiana
El día 16 d¹aviento la XDLA quixo rexistrar nel rexistru xeneral del Conceyu de Siero un documentu redactáu n¹asturiano. La funcionaria al cargu d¹esti serviciu refugó l¹escritu emparándose na non oficialidá de la llingua asturiana.
La XDLA entrevistóse entóncenes col alcalde de Siero, Juan José Corrales (PSOE), recordándo-y que los grupos políticos que gobiernen el conceyu (PSOE, IX y Conceyu Astur) firmanon unos alcuerdos nos que se comprometíen a «fomentar y potenciar l¹usu del asturiano nel conceyu de Siero». Nesa reunión l¹alcalde afirmare que depués del día 27 d¹aviento, el rexistru xeneral del conceyu nun pondría pilancu dengún al usu normal de la llingua asturiana. La causa nun ye otra que la xubilación del actual secretariu municipal, que caltién postures viscerales en contra del usu de la llingua asturiana.

Premios Andrés Solar 2001
La XDLA entregó los Premios Andrés Solar, colos que reconoz el llabor fechu en favor y en contra de la llingua asturiana. El «Pegollu» (premiu positivu), concedióse a l¹empresa Electra de Carbayín, en reconocencia del usu normal que faen del asturiano na so rellación colos clientes. El «Madreñazu» (reconocencia negativa) concedióse a la Dirección Xeneral de Carreteres del Gobiernu asturianu y a la Dirección Xeneral de Tresportes y Telecomunicaciones.

EUSKARA

Hizkuntza Politika Nafarroan
15.000 lagun inguru bildu ziren abenduaren 22an Iruñean Nafarroako 640 hautetsik eta Oinarriak elkarguneak deitu elkarretaratzera, Nafarroako Gobernuaren hizkuntza politika salatzeko eta nafarren hizkuntza eskubideak berma daitezen eskatzeko.
El 22 de desembre15.000 persones es manifestaren pels carrers d¹Iruñea per tal de denunciar la política lingüística contrària a la llengua basca del Govern navarrès.
Hizkuntza Gutxituen Bulegoko presidentea, Bojan Brezigar, Iruñean izan da abenduan. 2001eko otsailaren 1 eta 2an Dublinen Hizkuntza Gutxituen Europako Bulegoak (EBLUL) egindako bilkuran Nafarroako hizkuntz politikaren aurka idazkia hitzartu zuenetik, Europa ere existitzen dela jakitun dago UPNko gobernua. Bide beretik, Nafarroako Œegoera esperpentikoa¹ eta Iparraldeko euskaldunen babesik eza salatu ditu Kontseiluak eta epe laburrean ez duela aldeko neurririk espero Europatik adierazi du.
Bojan Brezigar -president de l¹Oficina Europea de Llengües Minoritzades- es manifestà en desacord amb la política lingüística del Govern navarrès. Kontseilua considera que a curt termini no es pot esperar gaire d¹Europa.
Espainiako NA ele biz ematen hasi dira EAEn. Nafarroan, ordea, gaztelania hutsean idatzita egongo da nortasun agiria.
A Nafarroa els documents d¹identitat no seran bilingües.
Nafarroako Gobernuak, Euskal Herriko Inkesta Soziolinguistikoan parte ez hartzeko erabakia hartu du.
El Govern navarrès continua evitant mantenir cap col·laboració amb el Govern basc. No participarà en l¹edició d¹enguany de l¹enquesta sociolingüística que es realitza conjuntament amb la CAB i el País Basc del Nord.

Ipar Euskal Herrian
Euskal Konfederazioak, EKE eta UEMAren partaidetzarekin, ŒEuskararen presentzia sustatu Herriko Etxeetan¹ txosten judirikoa aurkeztu zien Angelun Ipar Euskal Herriko hautetsiei. Euskal Konfederazioak egindako txosten juridikoa kanpaina zabal bateko lehen urratsa izanen da: Œhizkuntza politika baten lehen urratsak abiatzen ari dira¹ adierazi zuen Marie-Jeanne Merkapide Euskal Konfederazioko lehendakariak.
El report d¹Euskal Konfederazioa, EKE i UEMA podria ésser un primer pas cap a una política lingüística favorable al basc als ajuntaments del nord d¹Euskal Herria.
Demoen joaldunek Pariserako trena gelditu zuten euskararen alde. Arratsaldeko seietan Pariserako trena hartu behar zuten bidaiariak zur eta lur gelditu ziren, Baionako geltokian.
Els Demo realitzaren una protesta al TAV per a denunciar la situació dels bascòfons i l¹èuscar.

Egunero
Goizero 6.000-7.000 ale banatuko dituzte, doan, eskualdeko 28 herrietako etxeetako buzoietan. ŒGaltzaundi¹ eta EGUNKARIAk kaleratu dute ŒTolosaldean Egunero¹. Zortzi orriko egunkari berriak herrietako albisteak eta Œinformazio praktikoa¹ bilduko ditu.
Els 28 municipis de la comarca de Tolosa tenen un diari en basc distribuït de franc a domicili.

AEK
AEKren 4 urteetako etorkizuna zehazten duen Plan Estrategikoa berretsi dute abenduan. Erakundearentzat prozesua Œoso positiboa¹ izan dela adierazi dute Koordinakundeko arduradunek.
AEK valora positivament el procés dut a terme per a realitzar el pla estratègic dels propers quatre anys.

Euskara administrazioan
Euskaraz idatzitako administrazio zibileko testu historikoak bildu eta liburua idatzi du Imanol Trebiñok. XVI. Mendeko aitzinekoenetatik hasi eta Espainiako gerraren bezpera arteko dokumentuak bildu ditu egileak, eta tartean inoiz publikatu ez direnak ere badira.
L¹autor Imanol Trebiño recull en un llibre textos de l¹administració escrits en basc al llarg de la història.

EHE
L¹associació Euskal Herrian Euskaraz (Al País Basc en basc) ha engegat una campanya per tal d¹exigir un sistema educatiu propi. «L¹actual sistema no garanteix l¹euskaldunització dels alumnes».

ARAGONÉS

Diferens e unicos
O Consello Nazional d¹a Chubentú d¹Aragón remata d¹empezipiar una campaña de sensibilizazión de a reyalidá lingüística d¹Aragón con o tetulo «A esferenzia nos fa unicos/as». En primeras ha feito cartels, apegallos e tarxetas con ista frase. A entidá aragonesa contina con a endrezera de refirme economico e de serbizios á ras asoziazions que esfienden as fablas d¹Aragón.

«Agora», l¹aragonés en a prensa
O semanario «Siete de Aragón» publica dende o setiembre pasato «Agora», trestallo de notizias en luenga aragonesa. Ye un cuadernet de dos paxinas d¹estensión e o suyo contenito ye d¹informazión cheneral. Ista iniziatiba se fa con a aduya de a Deputazión de Uesca. Remeremos que «Agora» tenió fa añadas un prezedén en «O Rayón», o suplemento bimestral de «Siete de Aragón». Tamién o «Diario del Alto Aragón» torna á publicar una paxina en luenga aragonesa o zaguer diya chuebes de cada mes.

II Premio Libertá e Dreitos d¹Aragón
O partito politico Chunta Aragonesista ha conzedito o II Premio Libertá e Dreitos d¹Aragón á ra asoziazión Consello d¹a Fabla Aragonesa por a suya luita por a luenga aragonesa.
Una de as zagueras aizions reibindicatibas de Chobenalla Aragonesista (a colla choben de CHA) estió demandar a retulazión publica en aragononés de as carreras de Uesca, e por estensión de cualsiquier lugar altoaragonés. A aizión consistió en apegar cartels chunto á os cartels ofizials en español. Castillazuelo e Santa Zilia de Chaca son exemplos de lugars que ya han meso l¹aragonés en a retulazión de as suyas carreras, plazas e costeras.

Ubrindo espazios ta charrar
L¹Asoziazión A Balseta, que tien como endrezera ra esfensa de a cultura aragonesa, ufre cada domingo á ras cuatro de a tardi unas charradetas en luenga aragonesa en o bar Magallón. A chen s¹achunta en iste bar ta charrar en luenga aragonesa de cualsiquier tema d¹autualidá.

Borina por l¹aragonés
As entidaz Ligallo de Fablans de l¹Aragonés e Nogará ferán a tradizional «Borina por l¹aragonés» en o Bar Crápula, en a que se ferá diferens concursos e chuegos. Os ganadors se lebarán chambretas o un bale ta fer un curset d¹aragonés.

II Premio Ziudá de Balbastro
O Conzello de Balbastro ha combocato ro II Premio Internazional de Nobela Curta en Aragonés Ziudá de Balbastro. As nobelas cal que tiengan una amplaria de 50 a 150 paxinas, a grandaria ye d¹un folio a dople espazio. O plazo de presentazión de as nobelas remata o 31 de marzo de 2002. Ta más informazión clamaz ta ra casa de a billa: 974 310 150 cultura@barbastro.org

«O Lupo»
«O Lupo» ye un boletín eleutronico que se nimbía de baldes por e-mail. Tien una periodizidá alto u baxo bimensual e ye escrito más que más en aragonés (encara que bella parti gosa traduzir-se tamién ta o español). Se i pueden trobar as zagueras nobedaz arredol d¹a luenga aragonesa, as autibidaz d¹a Colla Unibersitaria por l¹Aragonés (CUA) e d¹atras asoziazions en esfensa de a luenga e cultura aragonesa, as publicazions que ban surtindo, articlos de dibulgazión, mensaches curtos, pachinas d¹internet d¹intrés... Ta recullir-lo no cal que nimbiar un mensache ta ra suya adreza: colla@posta.unizar.es
A CUA ye un coleutibo cultural de a Unibersidá de Zaragoza, que treballa por a esfensa e promozión de a luenga e cultura aragonesas. Fundada en o 1996, a CUA tien un ambito d¹autuazión prinzipalmén unibersitario -ye presén en os Campus de Zaragoza e Uesca- e ye miembro de a Plataforma ta ra Esfensa de as Fablas Minoritarias d¹Aragón.

Replega de tradizión oral
A Mancomunidá del Alto Gállego ha combocato á IV Replega de Tradizión Oral. A combocatoria ye publicata en o Boletín Probinzial de Uesca e os proyeutos cal presentar-los en: Comarca del Alto Gállego, carrera Serrablo, 47, 22600 Samianigo, Uesca.

CATALÀ

El llibre en català recula
El 2000 va tornar a ésser un mal any pel llibre en català. La producció anual baixà per quart any consecutiu i la facturació reculà al nivell del 1998. Una xifra que constata aquest fet és que l¹any 1997 es van editar 34¹5 milions de llibres en català. En canvi, al 2000 la suma total va ésser de poc més de 22 milions d¹exemplars.

Notícies breus
Empúries publica per primer cop «La caiguda» -d¹Albert Camus- en català.
L¹«Informe mundial de la cultura 2000. Diversitat cultural i pluralisme» de la UNESCO s¹edità en català un any després de les versions oficials francesa, anglesa i espanyola.
Jordi Fortuny -el director de l¹anuari de l¹Associació de Publicacions Periódiques en català- creu que el català viu una bona situació en el sector de la comunicació tot i que no la considera plenament normalitzada.
L¹Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua catalana (ACIC) demanarà al Parlament de Catalunya més suport per a assolir la quota mínima del 25% de música catalana als mitjans de comunicació.
Després del cercador Google, el portal d¹Internet Yahoo aviat també oferirà el català en les seves opcions lingüístiques gràcies a un conveni amb els governs del Principat, de les Illes i d¹Andorra (encatala.yahoo.com).
La revista «Cavall Fort » va fer quaranta anys. La publicació rebé la medalla d¹or de l¹Ajuntament de Barcelona.
Les associacions promotores de l¹ensenyament en català a la Catalunya del Nord reclamaren una reforma de la Constitució francesa per tal de tenir els mateixos drets que els francòfons.
La Plataforma Ràdio Vic en Català celebra el seu èxit, abans de desaparèixer, amb una festa sota el lema Hem guanyat per tal de celebrar el retorn del català al conjunt de la programació de l¹emissora.
El Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya considera que TVC hauria de comprar automàticament totes les pel·ícules que es facin en català. ERC va presentar al Parlament de Catalunya una proposta per tal de garantir el 25 % de cinema en català. Enguany hi ha 17 films confirmats doblats al català, entre els quals «Vanilla Sky», «Doraemon 2» i «Harry Potter i la cambra secreta».
El setmanari aragonès «Siete de Aragón» publica des de setembre un suplement en català anomenat «Ara».
L¹obra completa de Joan Fuster serà editada per Edicions 62 en set volums durant els propers quatre anys.
La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes aproven la creació de l¹Institut Ramon Llull, l¹objectiu del qual serà la difusió de la cultura catalana al món i tindrà un pressupost de 5 milions d¹euros.
PP i PSOE del País Valencià integren una comissió per a impulsar el Pacte pel Valencià que preveu la promoció de l¹idioma en tots els àmbits.
El document d¹identitat ja s¹expedeix bilingüe al Principat. La proposta inicial era que fos quatrilingüe a tot l¹Estat.
La pàgina electrònica de la Universitat Oberta de Catalunya ofereix recursos per a aprendre català a nivell inicial (Catacroc i El racó del clic), mitjà i avançat (Gestor d¹exercicis, Fitxer lingüístic i Servei d¹autoformació) a més a més d¹altres serveis complementaris.