Falecimento de Carlos Casares
O 10 de Março falecia em Vigo ó académico Carlos Casares, vítima dum infarto de coraçom. Ainda essa mesma noite participara em Vigo numha homenagem ao nonagenário Paco del Riego no Teatro Garcia Barbom. Escritor monolingue em galego, nascera havia sessenta anos em Ginço da Límia. Entre os muitos cargos que desempenhava, estavam o de Presidente do Conselho da Cultura Galega e Director da Editorial Galaxia. Na primeira Legislatura autonómica saíra deputado, indo como independente polo PSdeG-PSOE. Discípulo predilecto de Ramom Pinheiro, estava considerado hoje o máximo representante do «pinheirismo», umha forma de culturalismo, que estrategicamente apostou por galeguizar os partidos espanhóis, deixando esmorecer o Partido Galeguista. Nos últimos tempos mostrara-se favorável a um acercamento a ortografia portuguesa, recomendando mesmo, a adopçom do «nh» e «lh».

Encontro Nacional sobre Língua
A Mesa pola Normalización Linguística organizou o 25 de Maio em Compostela um Encontro Nacional sobre Língua, no que foram convidadas a participar 450 associações culturais relacionadas com a normalizaçom linguística.
A ponência-marco sobre a que se centrará o debate, e que foi enviada a estes grupos, intitula-se «Necessitámos um novo pulo sobre a Língua» e a data para fazerem emendas ou apresentar textos alternativos remata o 20 de Abril.

Notícias breves
A Conselharia de Família, presidida por Manuela Lopes Besteiro, edita a Revista Gallega de Empleo, escrita integramente em castelhano.
O 23 de Fevereiro nasceu a Assembleia da Língua, umha plataforma reintegracionista de acçom cultural e social em favor da língua.
A Fundaçom Artábria de Ferrol propõe umha mobilizaçom conjunta das organizações normalizadoras para o 17 de Maio, Dia das Letras.
O 60% do alunado entre 14 e 18 anos considera que o ensino deveria ser monolingue em galego, segundo um inquérito da AS-PG.
Faleceu o Padre António Gandoi criador do programa «Pré-escolar na casa».
AMELGA quer levar o rock, rap e folc em galego às escolas.
A Universidade Nova de Lisboa nomeou Doutora Honoris Causa à galega Pilar Vasques Cuesta, catedrática de galego-português reformada.
A colecçom de livros «Biblioteca Galega 120» surpreende ao triplicar as expectativas de vendas.
O 24 de Janeiro, Elvira Souto e Elias Torres em representaçom da Proposta Galiza entrevistaram-se com o Presidente da RAG.
Artistas expõem a prol da Proposta Galiza em Sargadelos.
Os Comités Abertos da Faculdade de Humanidades do Cámpus de Lugo organizam a Mesa Redonda «A necesidade dunha normativa de consenso», que terá lugar em 16 de Maio de 2002 às 12:00 no salom de actos da Faculdade de Humanidades. A AGAL, foi convidada a este acto.
A Fundaçom Artábria de Ferrol propõe umha mobilizaçom conjunta das organizações normalizadoras para o 17 de Maio, Dia das Letras.
A portuguesa Sophia de Mello nova candidata ao Nóbel polo Pen Club Português.
Bernardino Granha novo Presidente da Asociación de Escritores en Língua Galega.
Manuel Ribas prémio Júlio Camba de Jornalismo.
A Universidade da Crunha criou umha Biblioteca Virtual da Literatura Galega.
O Portal Galego da Língua, http://www.agal-gz.org.
Notícias em áudio dos PALOP's (Países Africanos de Língua Oficial Portuguesa), http://www.bbc.co.uk/portugueseafrica.
«O Bierzo, a Galiza roubada». Sob este epígrafe celebrou-se o passado 13 de Março umha jornada na Faculdade de Filologia da USC. A finalidade era analisar a situaçom lingüística e socio-política da bisbarra máis oriental de Galiza.
Já estám expostas as bases de um prémio de narrativa e de investigaçom convocado polo «Padroado de Cultura» de Melide «em lingua galega e con liberdade de normativa».
A AGAL-gz quer colocar em destaque umha série de artigos de Even-Zohar e Gideon Toury, que tratam o tema da planificaçom cultural, da qual a planificaçom linguística é o aspecto mais conhecido, e servem para a compreensom do caso galego e o papel do reintegracionismo.

ASTURIANO

Protesta na Universidá d'Uvieo
El día 17 de xinero, dellos miembros de la Xunta Moza, de la Plataforma Universitaria Abierta y estudiantes de la especialidá universitaria de Llingua Asturiana ciarránonse nel rectoráu de la Universidá d'Uvieo en protesta pola negativa de la Subcomisión d'Humanidaes del Conseyu d'Universidaes d'España a crear la titulación universitaria de Filoloxía Asturiana. El mes d'aviento pasáu la Subcomisión d'Humanidaes del Conseyu d'Universidaes refugó la propuesta de la Universidá d'Uvieo que diba avalada por un informe nel que figuraben dellos de los más prestixosos romanistas d'Europa. Esta petición cuntaba col apoyu del másimu muérganu representativu de tolos asturianos, la Xunta Xeneral d'Asturies, col votu unánime de PSOE, PP, IX y URAS.

Siero, agora sí
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) pudo presentar el día 23 de xinero nel Rexistu Xeneral del Conceyu de Siero dos documentos escritos n'asturiano depués del compromisu que, nel mes d'avientu pasáu, algamara col actual gobiernu del Conceyu. Foi preciso que la Primer Teniente Alcalde, cola aprobación del Alcalde -que nesi momentu taba forasteru-, firmara un escritu dirixíu a los funcionarios del Rexistru nel que se-yos comunicaba la obligación d'aceptar y recoyer documentos n'asturiano.
El primer documentu que se rexistró foi un proyectu d'Ordenances Municipales d'Usu de la Llingua Asturiana nel Conceyu de Siero, col que la XDLA quier solucionar los problemas llingüísticos surdíos nesti Conceyu, y nun dexar que'l respetu a los derechos llingüísticos de los ciudadanos de Siero quede al criteriu del equipu de gobiernu o del funcionariu de turnu. El segundu de los documentos ye un proyectu de Serviciu de Normalización Llingüística col que desenvolver la ordenanza anterior.

Enderechando la toponimia
El 29 de xinero l'artista Ánxel Nava, acompañáu d'un grupu de persones que representaben a delles organizaciones que convocaben la manifestación, iguó simbólicamente un lletreru indicador de carretera a l'altura de San Cloyo, nel conceyu d'Uvieo. L'actu consistió en llantar unes pegatines colos topónimos correctos enriba de les formes acastellanaes de los mesmos, y tamién, al llau, los artículos de la Llei d'Usu y Promoción del Asturiano nos que s'establez la oficialidá de los topónimos tradicionales asturianos.
El día anterior la Guardia Civil detuviera a trés miembros del Bloque de la Izquierda Asturiana que taben faciendo lo mesmo colos lletreros qu'hai na retonda'l Pozu Fondón, a la entrada de Sama (Llangreo). Los responsables del BIA declaranon que, amás d'enderechar la toponimia, taben faciendo un serviciu al conceyu, porque los lletreros d'esa retonda taben entafarraos de pintura y nun s'entendía lo que trayíen puesto.

Manifestación pola oficialidá del asturiano
El sábado 2 de febrero salió de la Estación del Norte d'Uvieo una manifestación convocada como respuesta a la riestra d'agresiones a la llingua asturiana que se vinienon produciendo a lo llargo d'estos últimos meses. Los más de cincomil manifestantes esixenon la oficialidá del idioma como única solución democrática posible pa tornar estos fechos y como derechu ciudadanu elemental nuna sociedá billingüe como l'asturiana.
La manifestación foi convocada por una plataforma na que s'alcontraben la XDLA, los sindicatos CC.OO., UGT, CSI y SUATEA, los partíos políticos Izquierda Xunida, URAS, PAS, Andecha Astur, Izquierda Asturiana, Lliberación y BIA, asina como delles asociaciones culturales y artístiques.
La marcha cívica, encabezada por una banda de gaites, percorrió les cais d'Uvieo hasta llegar a la Plaza Porlier, onde'l músicu Xulio Elipe lleó un manifiestu reivindicativu fuertemente críticu pa col gobiernu asturianu y la so ruina política llingüística.

L'Academia y l'Arzobispu
La presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano aconceyóse col nuevu Arzobispu d'Uvieo, Carlos Osoro, pa pidi-y que, como máximu representante de la Ilesia asturiana, tenga en cuenta qu'exerce la diócesis nuna tierra con un fechu cultural importante, que ye la esistencia de la llingua asturiana.

EUSKARA

Hizkuntza Politika Nafarroan
Jesus Laguna, Nafarroako Hezkuntza eta Kultura Kontseilariak otsailaren 8an Nafarroako Parlamentuan egindako agerraldian, euskara Nafarroako Unibertsitate Publikoan, «kanpotik etorritako eragilea», «kezka iturburua» eta «arrotza» dela esan zuen.
Jesus Laguna, Conseller de Cultura i Educació del Govern de Nafarroa, va fer unes declaracions al Parlament navarrès en contra de la llengua basca.
Hizkuntza Eskubideen Behatokiko zuzendariak otsailaren 19an nafar legebiltzarrean egindako adierazpenen arabera, UPNko gobernua, legeak berak ezartzen dituen gutxienekoak ez da betzen ari eta Nafarroako Parlamentuan onartutako araudiaren kontra ari da. Honen aurrean, euskaldunen eskubideak bermatu eta legeak ezarritako gutxienekoak betearazteko eskatu zuen.
La directora de l'Observatori dels Drets Lingüístics va denunciar un cop més que el Govern de Nafarroa no respecta les seves pròpies lleis. En aquest sentit, va exigir a les autoritats navarreses que es protegeixin els drets lingüístics dels ciutadans navarresos i que es faci complir la legislació vigent.
Haur eta Lehen Hezkuntzan ingelesa ikasgai gisa ezartzeko Nafarroako Gobernuak agertu duen nahiaren aurrean gogoeta eskatu dute EILAS, LAB, ELA, Sortzen-Ikasbatuaz eta Ikasle Abertzaleak erakundeek. Ingelesa dekretuz ezarriz, euskara ikasgaiarekin lehia sortzeko xedea salatu dute. Diversos sindicats i entitats de l'àmbit de l'educació varen demanar al Govern navarrès que es repensi la idea d'imposar l'ensenyament de la llengua anglesa per decret a l'Eduació Infantil i Primària. La introducció de l'anglès a aquests nivells suposaria entrar en competència amb l'ensenyament de l'èuscar.

Atzerrian euskara ikasteko
Euskal Herritik kanpo euskara eskolak garatzeko HABEk aurrerantzean autoikaskuntza eta urrutiko irakaskuntzarako sistemak garatuko ditu «Euskara-eskolak munduan» izeneko egitasmoaren baitan. Egun 1.200 pertsona ari dira atzerrian euskara ikasten.
HABE desenvoluparà sistemes per a l'autoaprenentatge i l'ensenyament a distància per tal de facilitar l'aprenentatge de la llengua basca a l'estranger.

Nafarroan 100.000 euskaldun
Helduen euskalduntze eta alfabetatzerako IKA koordinakundeak kanpaina berria abiatu du erdaldun elebakarrei jakinarazteko Nafarroan euskaldunak badirela eta dagoeneko 100.000 direla.
IKA -Coordinadora per a l'euskaldunització- ha engegat una campanya adreçada als castellanòfons de Nafarroa en la qual es fa saber a la població que avui dia hi ha100.000 navarresos bascòfons.

Ikastolen IX. Jardunaldi Pedagogikoak
Otsailaren 19-22 artean burutu ziren Donostiako Miramon Teknologi Parkean. Haur eta gazteen euskararen erabilera izan zuten mintzagai nagusi.
Tingueren lloc les IX Jornades Pedagògiques de les ikastoles.

Nekazaritza Ikastetxeak
Hego Euskal Herriko nekazaritza ikastetxeetako ikasle euskaldunek beren egoerarren berri eman zuten otsailaren 6an: Hegoaldean 5 nekazaritza ikastetxe daude eta soilik Fraisoron dituzte euskarazko eskolak eta ez guztiak gainera. Ikastetxe hauetako ikasle gehienak euskaldunak direla kontuan hartuz, egoeraren diagnoasia egin eta hartu beharreko neurrien zerrenda bat mahaigaineratu dute.
Els alumnes dels centres d'ensenyament agrícola varen proposar mesures concretes per tal d'euskaldunitzar aquests centres. Malgrat que la majoria d'estudiants són bascòfons, els centres continuen impartint les classes en espanyol.

Etorkinen haurrak
Urtebetez, elkarte, irakasle, guraso, laguntza talde eta etorkinen elkarteekin hausnarketa egin ondoren, Nafarroan D eredura hurbiltzen diren etorkinen haurrei harrera egokia egiteko egitasmoa abian jarri du Sortzen-Ikasbatuazek.
Sortzen-Ikasbatuaz va engegar un programa per tal de millorar l'acollida dels alumnes de pares immigrants que es matriculin en els models bascòfons d'ensenyament.

ARAGONÉS

Telebisión local en aragonés
O canal zaragozano CN 60 ha atorgato independenzia á o programa telebisibo en aragonés O mirallo que naxió como un subespazio d'o programa Yo amo la jota. O buen quefer d'a Asoziazión Nogará, responsable d'a emisión d'ixa nobedosa esperenzia, ha merexito que ixe programa alquiera identidat propia. O programa, con una durada de binte menutos, tien un formato bariato e s'emite toz es sabatos á ras 14:40 e se repite de nueis, á ras güeito. Nogará, en a mesma endrezera, ye fendo un taller de radio e telebisión: Escuela d'Aragonés, c/Gavín, 6 local, de Zaragoza, con o telefono 976 390 708.

Programa en aragonés en Radio Sobrarbe
Toz os días biernes a emisora sobrarbenca emite dende as 10:30 á ras 11 d'o maitín, se fa u no fa, un nuebo programa en aragonés, prezisamén con o tetulo d'Os biernes. Se trata d'un espazio d'informazions e comentarios en o que se resumen os tetulars d'a semana e se'n fa bel comentario. A coordinadora ye Dolores Galindo e o responsable de l'aragonés ye Chabier Lozano, lingüista que ye fendo dende fa un año un treballo de campo sobre l'aragonés d'as aldeyas de Tella.

Un cuento infantil sobre l'onso pardo
L'asoziazión conserbazionista catalana Trenca, de conchunta con WWF/ADENA, ha feito un beroyo contet sobre l'onso pardo pirinenco. A obra ye feita con bonicas ilustrazions á color e s'edita tamién en oczitano, basco, catalán e castellano. A traduzión en aragonés ye feita per Chabier Tomás Arias, d'o Consello Asesor de l'Aragonés, Abenida d'os Danzantes, 34, baxos, 22005 Uesca, telefono 974 231 513.

Una plaza ta Ana Abarca
O pleno d'o Conzello de Samianigo (Alto Galligo) dezidió o pasato 28 de febrero de dar o nombre d'una nueba plaza á l'abadesa d'o monesterio de Casbas que en o sieglo XVII escribió bels poemas en aragonés.

Conzellos altoaragoneses sensibilizatos
Os conzellos d'os monezipios altoaragoneses d'Ayerbe (Plana de Uesca) e Salbatierra d'Esca (Biello Aragón), dezidioron, en senglos pleno monezipals zelebratos en marzo, d'aderir-se á ra campaña per unas estampetas postals plurals e altros efeutos postals feitos en totas as luengas d'España, campaña que, remeramos, ye fendo a Organització pel Multilingüisme.

Notizias en aragonés en Internet
En a pachina Monzonitas.com podemos trobar un cabo de notizias en castellano e aragonés, renobato semanalmén. En a presentazión os responsables d'a web fan mezión d'as notizias «en Castellano y fabla», o que sosprende, tanto per estar o segundo termino en minusclas, como per estar fabla una boz imprezisa. Con tot e as erranzas lingüisticas que se i beyen, se trata d'una iniziatiba que cal emponderar.

O Lupo fa bentizinco edizions
O lumero 25 d'o boletín per Internet en aragonés O Lupo ya ye una reyalidat. Iste boletín fue o pionero en o emplego d'internet ta ra promozión d'a luenga aragonesa en as informazions. Se puede fer a suscrizión per meyo d'un correyo eleutronico ta colla@posta.unizar.es, metendo en o cuerpo «suscribe» u bien emplir o formulario presén en a pachina web www.unizar.es/colla.

Runión d'a Plataforma
Dimpués de muito tiempo sin fer-lo, a Plataforma d'as Luengas Minoritarias s'achuntó en Benavarri. Dimpués de fer as balorazions pertinens d'o abamproyeuto de Lei de Luengas en o que afeuta á o suyo ature se dezidió d'elaborar una estratechia de presión u d'aconsiguir a presentazión d'una lei de luengas en Cortes, asegurando-se, en a mida d'o posible, de que o momento trigato siga o més enzertato de cara á fer-lo posible. S'alcordó de replegar o més gran numbro posible de firmas ta una posible presentazión d'una Iniziatiba Lechislatiba Popular con miras a planteyar a debandita lei. Se consideró o menester de tener antes con antes una entrebista con o siñor Javier Callizo, consellero de Cultura. A chornada se remató con os deseyos de que as asoziazions d'a Plataforma faigan arribar a sensibilizazión d'iste tema á tota ra soziedat aragonesa. A plataforma manifestó a boluntat de tornar-se á achuntar en abril.

OCCITAN

Bona disposicion per la creacion d'un collègi Calandreta a Pau
Lo maire del vilatge de Vilhèra, pròche de Pau, e vice-president a l'encòp del Conselh General del departament Pirenèas Atlanticas, a mostrat sa bona disposicion per la creacion d'un collègi que donga cabuda als dròlles sortits de las escòlas calandretas de Bigòrra e Bearn e que vòlon contunhar los lors estudis en occitan. L'associacion Lo Collègi, qui mena lo projècte, a obtengut lo supòrt del president del departament de Pirenèas Atlanticas e de l'inspeccion d'Academia del meteis departament, e compta dejà ambe los mejans de besonh (espaci, professorat, eca.) per iniciar las classas en setembre 2002. L'experiéncia es pas nòva per la region pr'amor i a tres collègis en País Basc que foncionan en immersion e qu'an fornit lo modèl per l'associacion Lo Collègi.
Per una autra part, l'associacion Los amics de la Calandreta velava es estat creada per far dobrir una escòla Calandreta al Puèi de Velai.

«Aué» torna paréisser
Lo suplement «Aué», que foguèt publicat dins lo quotidian Avui las annadas 1997-1998, es tornat sortir a començament del mes de març. La nòva version del suplement, elaborat adara per l'iniciativa d'«Avui» e pas del Conselh Generau d'Aran, e centrat en informacions sus Aran sense espaci per la rèsta d'Occitania, es mai braca (quatre paginas). Los contenguts son accessibles dins lo site internet de l'Avui: Avui.com.

La vitalitat de las lengas a l'Estat francés
L'INSEE -l'organisme public cargat de far las enquèstas de recensament de populacion a l'Estat francés- ven de publicar los resultats de l'enquèsta sus l'usatge de las lengas, enquèsta sortida de las responsas al questionari integrat dins los dossièrs de recensament de populacion de 1999. Una analisi addicionala es estat menada per l'Institut Nacional Francés d'Estudis Demografics, qui n'a fait una interpretacion mai pregonda. Sense aver encara una analisi per regions, lo descens de l'usatge de totas las lengas autras que lo francés es pro visible. Per çò que tòca l'occitan, 610.000 personas dison que l'an avuda coma lenga abituala dins lor enfància. 1.060.000 autres dison que l'avián coma lenga segondària al costat del francés. Cal díser que la transmission als filhs es del 37% en çò dels qui l'an coma lenga mairala. Aquel percentatge de transmission es similar per la rèsta de lengas minoritàrias. En fin, 526.000 personas dison aver l'occitan coma lenga d'usatge abitual al dia de uèi (al costat de 548.000 alsacians, 304.000 bretons, 132.000 pel catalan e 44.000 pel basc).

Agéncia occitana per l'emplec
Lo Servici de l'Emplec ven de paréisser per servir de luòc de rescontre a tots los que cèrcan o ben oferisson un emplec ont la competéncia en lenga e/o cultura occitanas sián demandadas. Lo servici permet de pausar una anóncia o demanda d'emplec de faiçon simpla dins lo site www.emplec.net. Lo site comptarà tamben ambe un servici de fòrum e chat. La plaça fisica del servici es l'Ostal Bearnés de Pau.

Asturies e l'occitan
Lo IX Alcuentru Llingua Minoritaria y Educación, organizat per l'Academia de la Llingua Asturiana e debanat a Uviéu los jorns 20 a 22 de març comptèt per la dubertura ambe una conferéncia sus lo modèl de tractament de las lengas dins lo sistèma d'ensenhament aranés. Coma per rapòrt a la rèsta del domèni occitan, tamben per rapòrt a l'asturian se pausèt en evidéncia que l'estatut d'oficialitat permet de desvolopar mai pregondament la promocion de la lenga e de cambiar mai aisidament la percepcion en çò dels parlants.

L'Eurocongrés en País Valencian
Jos l'organizacion de l'Eurocongrés dels Espacis Occitans e Catalans, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana e l'Institut d'Estudis Catalans, los jorns 12, 13 e 14 de març aguèron plaça tres sessions de conferéncias en Castelhon, Valéncia e Alacant successivament, ambe una fòrça bona acuelhença en los tres lòcs. Dins cada session se comptava ambe l'imparticion de tres conferéncias relativas a las relacions occitanò-catalanas. Los conferenciants eran procedents de tres universitats catalanas: Enric Guinot de València, Joan Peytaví de Perpinyà, e Jordi Suïls de Lleida.

CATALÀ

Acord normatiu
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovà com a normativa oficial del valencià la que fa servir la conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana des del 1983, normativa reconeguda per les universistats. Comportarà que s'il.legalitzin les normes secessionistes impulsades des de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i no se subvencionaran les entitats secessionistes. Aprovat per 18 vots a favor i dues abstencions, el nou referent normatiu inclou la recuperació de solucions lingüístiques genuïnament valencianes, ja acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans.

Notícies breus
El 60% dels principatins creu que cal millorar la situació del català a la UE i el 47% que la UE hauria d'utilitzar totes les llengües, segons una enquesta de la Generalitat de Catalunya.
El ministre d'Educació andorrà sol.licitarà al Govern espanyol que els professors espanyols que treballin a Andorra sàpiguen català.
El rector de la URV, Lluís Arola, va ser definitivament absolt de l'acusació de prevaricació per haver exclòs Josefina Albert dels tribunals de selectivitat.
S'encetà l'any Verdaguer en commemoració dels 100 anys de la mort de l'il.lustre poeta català. Hi ha convocats més de 500 actes d'homenatge sobretot a la plana de Vic, d'on era originari mossèn Cinto.
Alcaldes i regidors de la Franja d'Aragó varen impulsar el Manifest de Mequinensa on s'exigeix al Govern aragonès que oficialitzi la llengua catalana a les comarques catalanòfones. L'executiu aragonès (PSOE) prometé portar la Llei de Llengües a les Corts abans d'aquest estiu.
Finalment, el portal d'internet Yahoo va posar en funcionament la versió en català de la seva pàgina: ct.yahoo.com. D'altres portals, com ara www.google.com, ja fa dos anys que ofereixen el seu contingut en llengua catalana.
Èxit d'assistència de públic i de vendes a la Setmana del Llibre en Català. Durant onze dies la varen visitar gairebé tres-centes mil persones entre totes les seus: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Palma, i també Madrid i Nova York.
L'empresa IKEA es va comprometre a introduir el català de forma progressiva a les campanyes publicitàries, a la pàgina web, al catàleg general i a l'etiquetatge.
La propera pel.lícula de «La Guerra de les Galàxies», que s'estrenarà el mes de maig, es projectarà també en català a Catalunya, segons va desvetllar la Plataforma per la Llengua.
Nasqué «El 9 esportiu de Catalunya», el primer diari esportiu en català. Amb aquesta publicació s'omple un buit important en l'àmbit editorial.
Va tenir lloc a Perpinyà (Rosselló) la tercera edició del dictat públic en català amb un gran èxit de participació.
Es reeditaren obres d'autors clàssics traduïts al català a càrrec de la prestigiosa Fundació Bernat Metge.