Dia das Letras
Este ano multiplicaram-se os actos na Galiza e fora dela. Os actos oficiais dedicados a Pedro J. Gcia. Val-Boa, Frei Martim Sarmiento, desenvolveram-se entre Vila Franca, berço do escritor, e Ponte Vedra, a cidade onde faleceu. Há que sinalar que, pola primeira vez, os actos organizados pola Real Academia e o Governo Galego saíram da Galiza administrativa. Assim, no acto do dia 18 em Vila Franca estivo presente Fraga e o Presidente da Junta de Castela-Llión. A data serviu para chamar a atençom sobre a crítica situaçom do galego nas comarcas orientais nom administrativamente galegas. Presidentes de Câmaras Municipais como Luviám (Zamora), onde o galego é co-oficial, e Oência (Llión) manifestaram-se a prol da sua língua galega.
Entre o 3 e o 16 de Maio, o Correlíngua -corrida a prol do galego- desenvolveu-se sob o lema «Fala nom cales», com a participaçom de milhares de meninhos/as; organizaram-no A Mesa, AS-PG, CIG-Ensino e Nova Escola Galega, que também convocaram umha manifestaçom em Compostela «Polo direito fundamental a aprender na nossa língua». O 19 de Maio, celebrava-se em Vila Franca um acto reivindicativo do galego oriental sob o lema «Pola língua que nos une». A Assembleia da Língua organizou o dia 17 umha festa com jogos populares e um concerto sob o lema «A nossa língua é mundial».
Em Lugo, a A. C. Alto Minho celebrou durante todo o mês de Maio, o Mês da Língua. Contou com sete conferências e um concerto o 16 de Maio. O Concelho de Ferrol aproveitou a data para enviar livros à comunidade galega na Argentina.

Encontro Nacional sobre Língua
O 25 de Maio, reuniam-se em Compostela umhas trinta entidades normalizadoras convocadas pol'A Mesa, entre elas a AGAL, AS-PG, CIG-Ensino, Bienio Irmandiño, Fundaçom Artábria, A.C. Alto Minho, Assembleia da Língua...
Os assistentes acordaram exigir mais respeito para os direitos dos galego-falantes, intensificar a relaçom cultural, escolar e de meios de comunicaçom com Portugal e combinar a reivindicaçom com a apresentaçom de alternativas em positivo, advogando-se por um grande pacto social polo idioma.

O mais antigo texto em galego-português
O professor e membro da AGAL, José António Souto, acaba de fazer público um documento datado com anterioridade ao ano 1175. Este pergaminho apareceu na Torre do Tombo de Lisboa e trata-se dum pacto de nom agressom entre dous irmãos da zona de Braga. Até agora os documentos mais antigos dos que se tinha conhecimento eram o Testamento de Afonso II e a Notícia de Torto de 1214, em Portugal e o Foro de Dona Toda de 1244, na Galiza.

XII Jornadas de Língua e Literatura
Organizadas pola AS-PG e a CIG, a novidade deste ano foi que, pola primeira vez, assistiu um representante do Governo Galego, o Director Geral de Política Linguística, X. Paulo Gves. Moreiras que aproveitou para anunciar a elaboraçom dum novo Plano de Normalizaçom Linguística. A Mesa saudou a notícia com alegria e deu-lhe os parabéns.
Entre as conclusons destas Jornadas destaca a constataçom de que o galego poderia desaparecer em 30 anos como língua de relaçom entre os rapazes e raparigas.

Notícias breves
A Universidade de Uvieo vai organizar três cursos de asturiano no galego-falante Concelho de Íbias.
A Mesa inicia umha campanha para a re-galeguizaçom de nomes e apelidos.
Paco Vasques anunciou que desobedecerá a sentença do TC, que o obriga a usar o topónimo oficial da Crunha.
Celebrou-se em Compostela o Simpósio «Portugal Hoje». que reivindicou os laços linguísticos e culturais entre os dous países. No encerramento participou o embaixador A. Martins.
Zulueta de Haz novo Presidente do Conselho da Cultura.
Fraga concedeu a Paco del Riego a Medalha de Ouro da Galiza.
AMELGA quer levar o rock, o rap e o folc em galego às escolas.
O português língua co-oficial, junto com o tétum, em Timor. O português foi umha língua de colonizaçom, que a ocupaçom indonésia converteu em língua de resistência.
A Conselharia de Família edita umha revista integramente em castelhano.
Bernardino Granha novo Presidente da Asociación de Escritores em Língua Galega.

ASTURIANO

La Universidá diz non a la llingua asturiana
La Subcomisión d'Humanidaes del Conseyu d'Universidaes refugó los planes d'estudiu de les titulaciones de Filoloxía Hispánica y Filoloxía Románica de la Universidá d'Uvieo col argumentu de qu'incluyíen l'asturiano como segunda y tercer llingua. La propia facultá y la Xunta de Gobiernu de la Universidá aprobaren estos planes dientro del cambeo obligáu de los mesmos, polo que la negativa del organismu central supón un despreciu tamién a los determinos tomaos llibremente pola universidá asturiana. Ana Cano, decana de la Facultá de Filoloxía y presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana, declaróse ofendida pola decisión del Conseyu d'Universidaes: «la situación ye ridícula. Nun s'entiende cómo l'Alministración educativa da de pasu la inclusión de l'asignatura y l'adscripción de profesorao de asturiano nes enseñances media y primaria, y depués ñégase a aprobar los planes d'estudiu de la Universidá, encargada de formar esi profesorao». El principal argumentu que punxo l'organismu central pa negase a aceptar los planes d'estudiu foi la denominación del asturiano como llingua, lo que -según Cano- ye un determín políticu.

Pola oficialidá nel Día de les Lletres
Cerca de tresmil persones respondienon a la convocatoria de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana y, coincidiendo cola celebración del Día de les Lletres Asturianes, participanon n'Uvieo nuna manifestación na que se reclamó la oficialidá del asturiano. La vocera de XDLA criticó duramente la política del gobiernu del Principáu d'Asturies, al qu'acusó de facer un usu cosméticu del asturiano unos pocos díes al añu, mentres que dexa ensin desenvolver importantes cuestiones de política llingüística como la oficialización de la toponimia autóctona, la creación de medios de comunicación públicos n'asturiano y la xeneralización de la presencia de la llingua asturiana nel sistema educativu. Tamién acusó al Gobiernu español por tar llevando alantre una política de persecución directa de los avances en materia de normalización llingüística y concluyó que la oficialidá ye la única midida que puede permitir que la llingua asturiana invierta'l procesu dramáticu de pérdiga de falantes y d'ámbitos d'usu que cadez anguaño.

Denuncies de l'Academia de la Llingua
L'Academia de la Llingua Asturiana tuvo una xunta colos sindicatos del ensiñu y con delles asociaciones pa ver d'entamar una respuesta a la situación de la escolarización del asturiano, que pa esti cursu qu'entra presenta unes perspectives de llaceria. Les estadístiques demuestren que'l númberu de neños y neñes que garren l'asignatura de llingua asturiana ye cada añu más pequeñu. L'Academia califica la situación de «retrocesu» y echa la culpa esclusiva d'ello al Gobiernu del Principáu. Amás de criticar la situación xeneral del asturiano nel sistema educativu, l'Academia recalcó -no académico- la negativa a crear l'Área de Llingua Asturiana na educación primaria y secundaria, y el que nun se dea l'estatus d'optatividá (en cuenta del actual de voluntariedá) en secundaria. No llaboral, l'Academia solliñó que la inesistencia del católogu de puestos de trabayu fai imposibles los concursos de treslláu pa los docentes de llingua asturiana. L'Academia sumase tamién a les crítiques que vien recibiendo la inoperante Llei d'Usu y Promoción del Asturiano remembrando que l'apartáu dedicáu al ensiñu nesta llei ta entá ensin desenvolver.

Anulen la oficialidá en Llangreo
Les denuncies que presentara l'anterior delegáu del Gobiernu español n'Asturies, Fernández Noval, en contra de les declaraciones d'oficialidá alcordaes en dellos conceyos siguen cuayando cuatro años depués. Acaba sabese que'l TSXA suspendió la declaración d'oficialidá nel conceyu de Llangreo, el más grande de los que reconocienon l'asturiano como llingua cooficial. La sentencia del TSXA llevantó la respuesta inmediata de les organizaciones asturianistes polítiques y culturales, que criticanon en tiérminos mui duros la decisión xudicial y anuncianon una reacción inminente. L'anulación de la oficialidá del asturiano xeneró un debate políticu como nunca se viera en dengún conceyu. Per primer vegada, tolos partíos municipales dixenon tar a favor d'una salida digna pa esta cuestión que valiera p'asentar les bases de la normalización llingüística nel conceyu. Izquierda Xunida -partíu mayoritariu y nel gobiernu dende 1995- plantegó elevar al TS l'anulación y presentó un recursu de casación sobre esti asuntu. El PSOE de Llangreo pidió una reforma del Estatutu d'Autonomía que recueya la oficialidá de la llingua asturiana.

EUSKARA

Erabileraren IV Kale Neurketa
2001eko azaroaren 7an eta 10ean Euskal Herriko 173 udalerritan egin ziren kale neurketak eta honako emaitzak eman dituzte: Euskal Herri osoan entzundako elkarrizketen %14 euskaraz izan ziren. Lurraldeka, baina alde handiak daude: Araban %3, Bizkaian %11, Gipuzkoan %30, Nafarroan %7 eta Iparraldean %6; Gipuzkoa eta Bizkaian erabilera zertxobait igo da eta Nafarroan, Iparraldean eta Araban ez dago igoerarik. Adin taldekako emaitzak aztertuta, besteak-beste belaunaldi gazteetan azken urteetan izandako ezagutzaren gorakadak, erabileran islarik ez duela izan ondoriozta dezakegu. Euskal Herri mailan aurreko neurketatik erabilera puntu bat igo da, hala ere eta datuak xeheago aztertuz gero, hazkunde erritmoa moteldu egin da eta ondorioz neurketaren arduradunek erritmo honetan euskararen geroa kinka zailean dagoela adierazi dute.
S'han fet públiques les dades de l'estudi realitzat el novembre del 2001 a 173 municipis sobre l'ús del basc. El 14% de les converses sentides foren en èuscar. Hi ha un increment de l'ús a Bizkaia i Gipuzkoa i un estancament a la resta de províncies. El ritme de l'increment ha frenat i els responsables de l'estudi varen destacar la difícil situació pel que fa al futur del basc.

Hizkuntza politika Nafarroan
NUPen euskararen erabilera arautzeko lege proposamenaren arabera Nafarroako Gobernuak hautazko irakasgai libreetara mugatu nahi du euskarazko eskaintza eta titulazio ofizial guztiak gaztelerazkoak izatea proposatu du. Honen harira Euskal Adarrak taldeak deituta euskararen alde NUPen paratutako akanpalekua Espainiako poliziak bi aldiz desegin zuen eta ondorioz apirilaren 25erako itxialdia antolatu zuten ikasleek. Poliziak ihazko eszena errepikatuz 99 pertsona atxilotu zituen (ikasleak, tartean 5 langile eta irakasle bat). 9 orduz zutik eta presio sikologikopean eduki zituzten atxilotuta eta kolpeak, irainak eta mehatxuak pairatu zituztela salatu zuten; ikasle bat nerbio krisiak jota hospitalean ingresatu behar izan zuten. Biharamunean, ikasleei txanda hartu zieten 16 irakasle eta langile atxilotu zituen poliziak arrosadiako kanpusean salaketa baketsuan ari zirela. Apirilaren 30ean lanuzte orokorra deituta, manifestazioan 2000 tik gora lagunek NUPeko errektore Antonio Pérez Pradosen dimisioa eskatu zuten euskaraen egoerak okerrera egin duelako.
Segons la proposició de llei per a reglamentar l'ús del basc a la Universitat Pública de Nafarroa, l'èuscar quedarà relegat a les matèries optatives i tota la titulació oficial s'oferirà en espanyol. A l'abril, després de prohibir dues acampades a favor de l'ús del basc a la UPN, la policia va detenir 96 persones (estudiants, un professor i cinc treballadors) que es manifestaven pacíficament en una tancada convocada pel col.lectiu d'estudiants Euskal Adarrak. Els detinguts denunciaren haver rebut cops, insults i amenaces i un estudiant va haver de ser ingressat a l'hospital. L'endemà 16 professors i treballadors que feren el relleu als estudiants també van ser detinguts. El 30 d'abril es convocà una vaga general seguida per la majoria d'estudiants, professors i treballadors de la Universitat. 2.000 manifestants exigiren la dimissió del rector Pérez Prados per l'empitjorament de l'estat del basc a la UPN.

Ofizialtasuna
Maiatzak 11ean AEK, Euskal Konfederazioa, EHE, Abokatu Euskaldunen Sindikatoa eta Oinarriakek deituta euskararen ofizialtasuna eta herritar guztien hizkuntza eskubideak bermatzeko eta azkenaldiko erasoak salatzeko giza-katea egin zen. Egun 3 legedi desberdin daude indarrean eta 5 hizkuntza estatus desberdin bereizten dira Euskal Herrian. 54 erakundek babestutako giza-katean 2000 pertsonek hartu zuten parte.
2.000 persones exigeixen a la frontera de Nafarroa, la CAB i Iparralde l'oficialitat del basc a tot el territori i el compliment dels drets lingüístics de tots els ciutadans. Avui dia hi ha 3 legislacions diferents dividides en 5 territoris amb diferents status.

Justizia administrazioan
EHEren kanpaina bat tarteko, Lea-Artibai eta Busturialdeko 800 pertsona intsumiso deklaratu dira Gernikako epaitegiaren aurrean euren hizkuntz eskubideak bete arte epaitegi honekin harremanik ez edukitzeko kanpromisoa hartuz.
Gràcies a una campanya d'EHE, 800 persones de dues comarques de Bizkaia s'han fet insubmisses al jutjat de Gernika fins que no es respectin els seus drets lingüístics.

ARAGONÉS

A Plataforma s'achuntó en Zaragoza
Se fazió una nueba reunión d'a Plataforma per tal d'estudiar a combenienzia de presentar u no una Iniziatiba Lechislatiba Popular (ILP), con a plega de 15.000 firmas, que inste á tirar ta debán l'aturata Lei de Luengas. En a reunión no yera presén garra asoziazión d'o catalán, ni tampoco no acudioron os representans d'o Consello d'a Fabla Aragonesa, o Rolde d'Estudios Aragoneses, l'Asoziazión d'Escritors e Tradutors en Aragonés e o Grupo d'Estudios de la Fabla Chesa. Ixo fazió que se i reflesionás sobre o tema.

Ánchel Conte gana o Ziudá de Balbastro
Se dezidió o ganador d'a segunda edizión d'o premio de nobela curta en aragonés Ziudá de Balbastro que recayó en a nobela «Aguardando lo zierzo», d'Ánchel Conte Cazcarro (Alcoleya de Zinca, 1942). Se trata d'una nobela istorica que transcurre entre Uesca e o Magreb en o sieglo XVII en plena espulsión d'os moriscos. Ye a segunda nobela d'Ánchel Conte, un d'os autors més remarcables d'a moderna literatura en aragonés. A nobela s'editará en breu per o Conzello de Balbastro.

«O Espiello», nueba rebista en aragonés
Se presentó en a Biblioteca d'Aragón de Zaragoza o primer numero d'a rebista trimestral en aragonés «O Espiello», que edita l'Asoziazión Cultural Nogará. Se trata d'un magazín d'autualidat con temas d'interés cheneral, adedicando as primeras planas á notizias chenerals d'Aragón e os feitos més reziens d'a luenga aragonesa. As presonas que quieran conseguir-la només han de trucare á o telefono 976 390 708.

IX Chornadas d'as luengas d'Aragón
Se fazioron en Zaragoza as nuenas chornadas lingüisticas que toz es años organiza l'Asozazión Cultural Nogará. Se fazió una mesa redonda con o tema de «Norma: inclusión-esclusión», an se leyeron as comunicazions de José Antonio Saura e Loís Chabier Tejada, interbenindo dimpuesas Dabi Lahiguera e Chabier Tomás. Tamién se presentoron diferens proyeutos feitos en aragonés en o campo d'os audiobisuals -«Chino-Chano» (radio) e «O Mirallo» (telebisión)- e rematoron l'auto Fernando Romanos e Fernando Blas presentando es suyos materials de bideo que replegan elementos d'a tradizión oral en aragonés. As chornadas culminoron con a presentazión d'a Ludoteca ta ninos aragonesofonos «O Lamín».

Se presentó «E zaga o mar o desierto», d'Ánchel Conte
Se presentó en Uesca, en o salón d'autos d'o Instituto d'Estudios Altoaragoneses, o poemario d'Ánchel Conte Cazcarro «E zaga o mar o desierto», editato per a editorial d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. Se trata d'una obra que ye, en parolas de Chusé Inazio Nabarro, «a istoria d'uns amors difízils e muito estrematos, que florexen entre cuatre parez e que nabesan o mundo sin buegas, que achuntan o mar o o desierto, Orién e Ozidén, a esperenzia de l'ombre maturo e a polideza de l'adoleszén...». Beluns d'os poemas estioron ganadors d'o primer premio literario Universidad de Zaragoza 2001.

Conzierto per a Lei de Luengas
O Ligallo de Fablans de l'Aragonés organizará o sabato 8 de chunio de tardes un conzierto per a Lei de luengas, como auto final d'as suyas chornadas «L'aragonés en a carrera», que s'iniziará con dibersas autibidaz, como chuegos e socalzes populas, mosica e bailes tradizionals, a interpretazión d'o recuperato danze de Tenerías e l'autuazión d'a Colla folclorica d'a Bal d'Echo. Con o conzierto se pretende sensibilizar á ra poblazión d'a urchenzia que b'ha d'una Lei de Luengas ta l'aragonés e o catalán.

Informatibos de radio en aragonés
Dende fa bels meses, como consecuenzia d'una campaña d'a Deputazión de Uesca, dibersas emisoras altoaragonesas emiten chiquez flaxes informatibos en aragonés. Asinas, Onda Cero de Uesca (106.0 FM) emite un menuto diario sobre as 13:30. Mientres que a COPE de Chaca (106.6 FM), a de Uesca (98,2 fm) e a de Balbastro (106,9 FM) fan un altro notiziero semanal de bels zinco menutos os biernes á ras 19:30 oras. As notizias las sirbe semanalmén l'achenzia Aragón Digital que las rezibe d'o serbizio de traduzión d'o Consello Asesor de l'Aragonés (d'o Consello d'a Fabla Aragonesa), grazias á un pauto de colaborazión suscrito con a Deputazión oszense.

OCCITAN

Mòrt de Miquèu Grosclaude
Lo prestigiós lingüista, especialista en la lenga e la sociolingüistica en domèni gascon, moriguèt lo 20 de mai a Pau. Es una granda pèrta per l'occitanisme, tant del vejaire scientific que del vejaire de la defensa de la cultura e la lenga occitanas. Paire de David Grosclaude, lo president actualament de l'IEO, Miquèu Grosclaude es conegut per son trabalh de recuperacion de l'istòria del gascon e de la coneissença de las condicions de transmission e desvolopament de l'escrit occitan, sustot en domèni bearnés, e fins al darrièr moment participèt a l'activitat de l'IEO-Gasconha e la publicacion de Païs Gascons.

Prima de las lengas a Montalban
Debanada lo 5 e 6 d'abril, amb la lectura de tèxtes per los ecolans de las escòlas bilinguas de Montalban e Moissac e una conferéncia sul bilingüisme. Lo tèma central es la defensa del bilingüisme coma defensa, de fait, de las lengas minoritàrias.

L'IEO a un site internet
http://www.ieo.fr.st es l'adreça internet de l'IEO, amb l'objectiu de facilitar las comunicacions als membres de l'associacion e als occitanistas en general. L'estructura de l'IEO e sa organización i son presentadas, tant coma las activitats que l'Institut organiza, lo comunicats de premsa, eca.

Nais lo sector Joinessa de l'IEO
Per dar responsa al fait que sonque 8% dels membres de l'IEO son de mens de 30 ans, la seccion es estada creada los meses d'abril-mai passats. L'objectiu principal es de menar accions destinadas a generalizar l'emplec de l'occitan, e far sentir aquela sensibilitat dins lo cadre general de l'IEO. Una consequéncia es una preocupacion per la forma de la lenga que siá socializada: una lenga que siá compresa pel joves. Lo comunicat public declara: «L'objècte del nòstre sector es justament de sensibilizar, d'interessar e d'atirar los joves a la lenga e a la cultura occitanas a travèrs una bèla campanha d'afichatge (dins los liceus. las universitats, las bibliotècas, los Centres de Documentacion Pedagogica, las comunas, los comèrcis, los supermercats, los cinemàs, las discotècas) mas tanben d'informacion dins los mediàs, la ràdio, la television, la premsa)».
Lo responsable es Estève Clerc (Carrièra del lac; 46130 Puegbrun; T. 05 65 39 75 88; se pòt consultar sul site internet de l'IEO).

Amassada generala de l'IEO a Tarba
Debanada lo 8 e 9 de mai, e organizada per Nosaut de Bigòrra-IEO. Los tèmas:presentacion del sector Joinessa de l'IEO e del site internet de l'IEO e presentacion dau Centre de Formacion Professionau Occitan (CFPO); la mesa en plaça a l'iniciativa de l'IEO d'una novela estructura de normalizacion de la lenga occitana e la necessitat d'una pausa dins la refòrmas. La darrièra question nais del besonh de repensar l'accion desvolopada pel Conselh de la Lenga Occitana e aplicar d'estrategias adaptadas a las situacions que lo Conselh afrontèt.
Encara dins aquela amassada, l'IEO publiquèt una mocion contra la manipulacion de la question occitana de la part de l'extrèma dreta francesa.

Un trimestral en occitan
Aquela publicacion es la creacion de la region Lengadòc-Rosselló e pòrta per nom «Trobadors». Lo trimestral (32 paginas en color, estampada a 5000 exemplars e venduda dins librariás e quiòsques a 7 euros) balha una via d'expression als que escrivon en occitan o en catalan, apòrta tanben d'informacions sus la vida culturala de la region. Es lo primèr còp qu'un conselh regional finacia una revista consacrada a la lenga occitana e redigida principalament en occitan.

Lenga viva, universitat occitana d'estiu
Del 9 al 14 de juli se dobrirà a La Guèpia (Tarn e Garona), Lenga viva, que se ditz universitat occitana d'estiu. Dins lo programa, son previstes: còrses d'occitan a dos nivèls amb Robèrt Martí e Alan Rainal coma professors, conferéncias, seradas, lo Teatre de la Rampa e dos contaires. L'estagi costarà 145 èuros (espectacles a chabas). De possibilitats d'albergament son previstas. S'adreçar a: Mélodie Guépienne -Mairie- 82250- La Guèpia. Tel. 05 63 30 20 81

CATALÀ

La Generalitat Valenciana esmena l'acord
Poc després que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua oficialitzés les Normes de Castelló com a referent normatiu valencià, la Generalitat Valenciana esmenà aquesta decisió amb un decret que regula l'ús de certs termes, pretesament genuïns, fora de la normativa unitària.
D'altra banda, arran del decret de mínims a l'ensenyament emès per la Generalitat Valenciana, l'Associació d'Editors del País Valencià emeté un manifest a favor d'una formació exempta de qualsevol mena de prejudicis i supòsits científics, en referència a l'exclusió d'autors no valencians dels temaris de literatura.

Notícies breus
Els presidents de les Iles i del Principat van formalitzar la creació de l'Institut Ramon Llull i van convidar al País Valencià i a l'Aragó a sumar-s'hi.
Els rectors de les universitats catalanes demanen poder exigir el coneixement del català als professors.
L'agència Efe farà un diari a Internet en català que oferirà una setantena de noticies amb text i foto.
La versió del Windows XP en català sortirà durant el mes de juny. Mes informació a: Softcatala.com.
Més d'onze mil sentències es van dictar en català l'any 2001 en el conjunt dels 82 jutjats que s'han acollit al pla pilot de normalització impulsat per la Generalitat de Catalunya.
El moviment teatral infantil Rialles estén el seu projecte de teatre en català per a infants a la Catalunya del Nord amb el suport de l'Ajuntament de Perpinyà.
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana del filòleg Joan Coromines es clou amb un índex de 282.251 entrades després de vint-i-dos anys d'intens treball.
L'IEC aprovà un manifest reclamant l'oficialització plena del català a la UE i demanà a les institucions estatals l'inici dels tràmits necessaris per tal de portar la qüestió a Europa.
10.000 participants a l'Acampallengua de Binissalem (Mallorca), enguany sota el lema «El català, llengua d'acollida».
La Diada per la Llengua i l'Autogovern que tingué lloc a Palma tornà a ser un èxit d'assistència.
Ensenyament i Benestar Social impulsen un programa per tal d'afavorir la interrelació dels pares i mares del Principat amb d'altres de forans a través d'uns tallers que tindran com el català com a llengua vehicular. D'altra banda, nasqué «Veu pròpia», col.lectiu format per persones que no tenen el català com a llengua materna però que l'han adoptat.
La Coordinadora per la Llengua organitzarà el 15 de juny a Martorell el Festival Culturaviva a favor de l'ús social del català.
L'«Avenç», la revista d'història i cultura, enfocada a tots els Països Catalans fa 25 anys.
La mostra itinerant SupermerCat de Revistes en Català ja ha rebut la visita de 200.000 persones.
La Plataforma per la Llengua demanà que TVC cedeixi els doblatges a les televisions locals i productores videogràfiques que ho desitgin per a posar fi a l'escassetat de cinema en català.
Un estudi de la Plataforma revela que només el 9% de vins i el 18% de caves amb denominació d'origen usen el català a les etiquetes. La llei de Política lingüística, del 1998, fixava en dos anys la data límit per a aconseguir el 100% d'etiquetatge de productes denominació d'origen en català.