Nova direcçom n'A Mesa
Carlos Caiom substitui Concha Costas à frente d'A Mesa pola Normalización Lingüística. Em 15 de Maio, na que foi a mais numerosa das Assembleias Gerais d'A Mesa e em disputada votaçom, a candidatura renovadora de Caiom ganhou à continuista de Emílio Ínsua. Na nova direcçom estarám também presentes: Luz Castro, vice-presidenta, Sarilhe, 1º presidente d'A Mesa, e a bretã Isabel Kerdudo.
Entre as suas prioridades figuram: Um Acordo Nacional sobre Língua, impulsar o «Proxecto Alén-Miño», para reforçar a comunicaçom com Portugal e o resto da Lusofonia e promover umha Plataforma pola Dignificaçom da Rádio-Televisom Galega. A Mesa vem de publicar «Longa Língua», dezoito estórias de dezoito escritores arredor do idioma.

A língua em Compostela
Segundo um optimista inquérito elaborado polo colectivo Cidadania, o 60% dos/as compostelanos/as som monolingues em galego, enquanto o 10% o som em castelhano. Contudo, a sondagem reflite a perda de falantes entre os sectores mais novos da populaçom.
O vereador nacionalista Manuel Portas anunciou que a Câmara Municipal está a ultimar um Plano de Normalizaçom Linguística, que tentará reforçar os usos do galego em todo o Concelho.
Por outro lado, «Compostela Monumental», o primeiro centro comercial aberto da Galiza, fará toda a sua publicidade em galego, segundo anunciou o seu promotor Xavier Freire Chico.

Castelão em castelhano
O 21 de Junho estreou-se em Ponte Vedra perante umha dúzea de pessoas, «Los viejos no deben enamorarse» traduçom castelhana em versom de Alonso Monteiro dumha obra teatral de Castelão. O dia 28 a representaçom desta co-produçom do Centro Dramático Galego e do Centro Dramático Nacional era em Compostela. Os protestos foram numerosos e, assim, os concentrados, entre eles políticos, intelectuais, sindicalistas e gentes do teatro, convocados pol'A Mesa e a Assembleia da Língua, denunciaram que os subsídios públicos galegos se estivessem a empregar para pontenciar o castelhano. O Presidente da Fundación Castelão, Pousa Antelo, leu um manifesto.
Lembremos que a estreia desta obra foi em 41 em Buenos Aires e em galego.

Notícias breves
O deputado F. Rodrigues denunciou que funcionários do Registo Civil de Lugo tinham-se recusado a usar o galego nos «Livros de Família». O Governo Central confirmou o direito a que sejam preenchidos em galego.
Víctor Freixães e Manuel Maria entram na RAG. O Freixães, novo director de Galaxia, também vai para o Conselho da Cultura.
Homenagem ao português Egito Gonçalves no III Seminário Internacional de Traduçom, celebrado do 27 ao 29 de Junho em Rianjo.
Em Maio, o Semanário Transmontano denunciava num longo artigo que «esmagada» polo castelhano e abandonada por Portugal, a Língua da Galiza lutava pola sobrevivência.
Salões do Livro Galego em Vigo, 5-9 de Junho, e Lugo, 3-7 de Julho, organizados pola Asociación Galega de Editores. Em Vigo 30% mais de vendas a respeito do ano passado.
O II Festival da Terra e da Língua -acto festivo e solidário organizado pola Fundaçom Artábria para contribuir a reforçar a língua e a cultura popular- desenvolveu-se no Moinho do Pedroso (Narom) os dias 28 e 29 de Junho.
O 13 de Julho a AELG, fizo umha homenagem em Vilalva ao escritor e teólogo Xosé Chão Rego.
Entre o 14 e o 23 de Julho em Sarreãos, quarenta rapazes e raparigas aprenderam a viver sempre em galego no Acampalíngua-2002, organizado pol'A Mesa.
«Miguel de Unamuno e a língua galega» é um novo livro de Alexandre Rodrigues sobre as esquisitas opiniões linguísticas do escritor vasco a respeito do galego.
Em Outubro dous liceus, um de Tui e outro da Guarda serám os primeiros da Galiza a impartirem português, paradoxalmente, como língua extrangeira.
A Universidade Federal Fluminense do Rio de Janeiro publicou o livro Estudos Galegos 2.

ASTURIANO

Lletreros y toponimia tradicional
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana punxo una demanda d'iniciu de recursu contencioso-alministrativu en contra de la Conseyería d'Infraestructures a cuentu del tema de la señalización de les carreteres, que sigue ensin incluyir los topónimos tradicionales. La XDLA lleva presentaes más de trescientes denuncies ente la Conseyeria d'Infraestructures pol tema de la retulación de carreteres, lo que, según la organización, va en contra del artículu 15 de la Llei d'Usu y Promoción del Asturiano. La XDLA denuncia qu'hastasagora la Conseyería nun respondió a denguna d'eses denuncies.

Aiciones de Xunta Moza
Dellos miembros Xunta Moza (sección xuvenil de la XDLA) protagonizanon un actu de protesta nel Campus de Santuyano (Universidá d'Uvieo) pol tratu denigrante que la llingua asturiana recibe de les instituciones y que tuvo como últimos episodios la negativa del Conseyu d'Universidaes d'España a aprobar los nuevos planes d'estudios de la Facultá de Filoloxía por incluyir l'asignatura optativa d'asturiano -ente la inhibición del rectoráu y del gobiernu asturianu, que previamente los dieren por bonos-, o la indignante denominación propuesta dende la Conseyería d'Educación y Cultura pa l'asignatura d'asturiano: «lengua tradicional: bable/asturiano». Xunta Moza pidió la dimisión del rector Juan Vázquez y del conseyeru de cultura Fernández Vallina. Siguiendo esta campaña de protestes, militantes de la Xunta Moza subienon al teyáu de la sé de la Conseyería d'Educación y Cultura.

Diputaos pola oficialidá del asturiano
La Fundación Caveda y Nava, integrada por persones d'estremaos ámbitos que defenden un consensu mínimu a favor de la normalización llingüística n'Asturies, presentó un manifiestu en defensa del asturiano firmáu por un diputáu de cada partíu políticu con representación na Xunta Xeneral (PSOE, PP, IX, URAS). L'escritu diz que pal exerciciu del derechu a espresase en llingua asturiana ye imprescindible facer «desenvolvimientos legales y reglamentarios que, como la cooficialidá, nun tendrán más llendes que les qu'entren en conflictu col estáu de derechu».

Los mayestros mobilícense pol asturiano
L'encierru d'un grupu de mayestros d'asturiano na sé de la Conseyería d'Educación y Cultura foi l'entamu d'una selmana caliente que siguió con nueves protestes. Los sindicatos protestanon pola situación de la llingua asturiana nel sistema educativu, que lleva meses aguantando una riestra d'agresiones qu'amenacen con convertila nuna materia marxinal, sin nin siquier una denominación decente dientro de los programes educativos.

L'asturiano na enseñanza secundaria
Espublizóse la redacción definitiva del curriculum d'asturiano pa la enseñanza secundaria n'Asturies. El testu ta estráu de referencies a les «variantes», aneciando nel calter fragmentariu de la llingua asturiana, anque quiciabes lo más retorcigañao tea nel partaz onde se fala de la «Iniciación a las peculiaridades gramaticales del bable/asturiano en cada una de sus variantes respecto al español estándar», una fras que dexa bien afitao que pa la Conseyería d'Educación l'asturiano, amás d'un garrapiellu de fales locales, ta subordinao a un idioma superior.
L'Academia de la Llingua Asturiana reaccionó con indignación ente una propuesta curricular que «desprecia conceutos básicos como la normalización y recuperación llingüística» y pidió la dimisión del conseyeru d'educación y cultura.

Respuesta positiva a la Ponencia Abierta
La XDLA abrió un nuevu ámbitu de mobilización en contra de la política llingüística del gobiernu asturianu al presentar a les organizaciones asturianistes la so «ponencia abierta», documentu de consensu alredor de la llingua asturiana que fai un análisis sociollingüísticu y sociopolíticu de los venticinco últimos años de reivindicación llingüística, concluyendo que tamos viviendo «l'apueste postreru de los sectores llingüísticamente más reaccionarios de la sociedá asturiana por ganar d'un blincu pa tras tolo qu'hastasagora perdieren, y por aprovechar el marcu legal ambiguu nel que s'alcuentra l'asturiano pa frenar dafecho un procesu que yá parecía que nun tenía torna». La Ponencia Abierta quedó validada coles firmes de los partíos IX, URAS, PAS, AA y IA, amás d'otres asociaciones cíviques, culturales y sindicales.

EUSKARA

523 kasu Hizkuntza Eskubideen Behatokiari
Paula Kasares, Hizkuntza Eskubideen Behatokiko zuzendaria, Xabier Mendiguren, Kontseiluko idazkari nagusia eta Fèlix Martí, Catalunyako Unesco Etxearen eta Linguapax Institutuaren zuzendaria, prentsaurrekoan agertu dira Donostian, Behatokiaren lehen urteko jardunaren balantzea egin eta hizkuntza eskubideen defentsaz mintzatzeko. Agerraldian izan dira, halaber, euskalgintzako hainbat erakundetako ordezkariak (Euskal Konfederazioa, AEK, IKA, EHE, Sortzen-Ikasbatuaz, BIGE eta euskara teknikariak).
2002ko sei hilabeteotan herritarrek 523 kasu helarazi dizkiote Behatokiari Euskararen Telefonoaren bidez. Gehienak kexak izan dira, bakar batzuk aipamen positiboak eta beste zenbait kontsultak. Horrez gainera, Behatokiak 66 helegite aurkeztu ditu urtarrilaz geroztik.
Kasaresek nabarmendu duenez, «horrek erakusten du Behatokiak bideratu dituen kexak eta horiek gainditzeko eskaerak eraginkorrak izan direla». Badira, hala ere, herritaren eskaerari entzungor eta muzin egiten diotenak; Euskal Autonomia Erkidegoko Estatuko Ordezkaritza, adibidez, edo Nafarroako Gobernua bera. «Nafarroako Gobernuak ez du bere jarrera murriztailea aldatu herritar anitzen kexak hartuta ere. Areago, hizkuntza eskubideen errespetuaren eskaera, guztiz bidezkoa dena, eskaera marjinala, gatazkatsua eta oinarririk gabea bailitzan agertzen saiatu da Nafarroako Gobernua», azpimarratu du Behatokiko zuzendariak. Ildo beretik, esan du Behatokiak ez duela amore emango horrelako jarreren aurrean: «Hizkuntza eskubideen bermean ez dugu atzerapausorik onartuko, ez dugu nahi Euskal Herrian berean euskaldun jendea bigarren mailako herritarrak izatea, eta Behatokiak ez du onartuko egoera hori betikotzea».
Paula Kasares, de Behatokia (Observatori de Drets Lingüístics), Xabier Mendiguren, de Kontseilua, i Fèlix Martí, del Centre Unesco de Catalunya anunciaren en l'acte de celebració del primer aniversari de la creació de Behatokia que durant els primer mig any els ciutadans han fet arribar a Behatokia 523 casos a través del Telèfon del Basc; la majoria han estat queixes, però també hi ha hagut casos de reconeixement positiu i 26 consultes. Behatokia ha interposat 66 recursos.

Diru laguntza
Euskal Autonomia Erkidegoko Aldizkari Ofizialaren bitartez jakin denez, Eusko Jaurlaritzako Kultura Sailak %8 (300.000 euro) jaitsiko dizkie diru laguntzak euskarazko komunikabideei. Erabaki horrek harridura handia eta kezka bizia eragin ditu Euskararen Gizarte Erakundeen Kontseiluan, jakina baita zein justu eta baliabide urrirekin bizi diren euskarazko komunikabideak. Komunikabideak funtsezkoak dira euskararen normalizazio prozesuan. Hala onartu izan du Eusko Jaurlaritzak berak ere; Euskara Biziberritzeko Plan Nagusian, esate baterako, «estrategikotzat» jo zuen arlo hori, eta komunikabideei lagundu beharra nabarmendu zuen. Orduan azaldutako asmoa ez dator bat azken egunotan iragarritako jaitsierarekin. Kontseiluaren iritziz, euskaraz bizi nahi duten herritarrei horretarako behar diren aukerak bermatu behar dizkiete Administrazio Publikoek, eta komunikabideek berebiziko garrantzia dute zeregin horretan.
La Conselleria de Cultura del Govern Basc reduirà un 8% (300.00 euros) els ajuts als mitjans de comunicació en basc. El Govern Basc es contradiu a si mateix ja que en el Pla General per a la Revitalització del Basc considerà «estratègic» aquest sector i manifestà que li donaria suport . Les darreres decisions de la Conselleria no van en aquest sentit.. Segons Kontseilua, les Administracions Públiques han de garantir la igualtat d'oportunitats dels ciutadans que desitgen viure en basc, i els mitjans de comunicació hi tenen una importància cabdal.

Hizkuntza Eskubideak Osakidetzan
Osakidetzaren 29 lan deialdiri gorako errekurtso bana aurkeztu die Behatokiak, aipatu deialdien bidez ez delako inola ere bermatzen Euskal Autonomia Erkidegoko herritarrek legez onartuak dituzten hizkuntza eskubideak errespetatuak izango direla. Osotara 1.800 bat lanpostu atera dira lehiaketa publikora, baina bakar batean ez da eskatzen funtzionario izango denak EAEko bi hizkuntza ofizialak ezagutzea. Euskararen ezagutza baloratu egiten da, baina oso modu apalean (%5,6).
Behatokia presentà recurs contra les convocatòries públiques d'Osakidetza en considerar que no s'hi garantien els drets lingüístics: a1.800 llocs de treball és requisit obligatori el coneixement de l'espanyol, però al basc se li concedeix una valoració únicament del 5,6%.

ARAGONÉS

Fiesta d'a Cultura Aragonesa
O sabato 25 de mayo o parque de l'Alfachería de Zaragoza estió o eszenario d'una gran fiesta d'a cultura aragonesa que o Rolde d'Estudios Aragoneses (REA) organizó con a enchaquia d'o 25 cabo d'año d'a suya creyazión. De maitins se i fazió una trobada d'asoziazions culturals en o zentro cultural de l'Almozara e de tardes se fazió a fiesta debandita que complegó buena cosa de chen con ganas de fer fiesta sentindo as autuazions mosicals d'as més remarcables collas aragonesas. Tamién b'eba un par d'esposizions, una sobre a istoria de l'autonomía d'Aragón e una altra sobre a cultura aragonesa.

«No dexez morir a mía boz», trilingüe
Publicar un libro en aragonés ya no sería notizia si no perque ye a primer bez que un libro en ista luenga se traduze á una altra, en iste caso á dos. En efeuto, o zentro Norcaucasiano d'Estudios Soziolingüisticos (Piatigorsk, Federazión Rusa) remata de publicar o clasico poemario d'Ánchel Conte, que fue en o suyo día una d'as fitas en a recuperazión de l'aragonés. A edizión en aragonés, que ye a definitiba, s'acompaña d'as traduzions en luenga rusa e española. L'autor d'as traduzions ye Aleksei Yéschenko grazias á una beca d'a Deputazión de Zaragoza en a Casa del Traductor de Tarazona. As presonas que quieran crompar-lo pueden escribir á o CFA, que lo bende á 10 euros.

Aragonés en o «Heraldo de Aragón»
En o suplemento cultural, «Artes & Letras», d'o decano d'a prensa aragonesa d'o día chuebes 27 de chunio se publicó un cuento breu de Chusé Raúl Usón con o tetulo de «Á toca-ropa». Iste feito no sería pas notizia si no perque ye a primer bez que ixe diario, o més leito en Aragón, publica literatura en aragonés. Cal congratular-se d'ixe feito e deseyar que siga un siñal de que a cultura en aragonés puede tener a presenzia que merex en os mass media.

Documentos chudaicos en aragonés
Teunicos d'a Deputazión de Zaragoza han trobato bella bintena de documentos chudaicos que feban parti d'a encuadernazión de barios libros de l'archibo d'ixe organismo. Fueras d'os que son en luenga ebreya, os documentos son escritos en una mena de scripta aragonesa con carauters ebraicos. A datazión d'os mesmos, encara per determinar, regular que siga entre o sieglo XIV e finals d'o XV. A balgua d'istos documentos ye dibersa e de bez á saper qué intresán, escomenzando per a filolochica e continando per a fiscal, onomastica, antroponimica e mesmo sozial. Només cal aguardar á biyer qué dizen es estudios que se faigan dimpuesas d'ista remarcable troballa.

Zine e titeres en aragonés en a II Semana Cultural de Nabata
Con a enchaquia d'a tradizional fiesta de San Chuan, l'Asoziazión Cultural Nabata zelebró en Monzón a suya segunda semana cultural d'o 19 á o 22 de chunio. Cal siñalar en espezial a tardada de zinema en aragonés feita o día 19, con os curtos «Reblar» e o ya beterano «Pleito a lo sol», de Roberto Rodés e Antonio Artero respeutibamén. O día 21 se representó per primer bez en aragonés «A fabula d'a raposa» de Los Titiriteros de Binéfar. A semana tamién s'acompañó de conferenzias, chuegos populars e conziertos de mosica en aragonés, con Boira Preta e Cadiera Coixa. Á ra fin se fazió entrega d'os diplomas d'os cursos en aragonés que, como cada año dende fa cuatre, l'asoziazión imparte en a capital d'a Ribera d'a Zinca.

Notizias breus
Ana Tena Puy se lebó o premio á ra millor colezión de coplas aragonesas en aragonés d'estiaño que organiza o Conzello de Zaragoza.
O día chuebes 6 de chunio, en o IEA, se fazió a presentazión d'a obra «Flecas», d'Antón Chusé Gil Ereza, autuando d'anfitrión o escritor oszense Carlos Castán.
L'Asoziazión Cultural Nabata presentó o 19 de chunio o segundo numero d'a rebista semestral «O Branquil ». Dimpués d'a editorial trilingüe se i pueden trobar dibersos articlos en aragonés e castellano sobre temas tals como a infanzia en a montaña, a cozina aragonesa, o Salto Roldán, os lupos, o desarrollo sustenible, Le Pen... e mesmo pasatiempos ta prauticar l'aragonés.

OCCITAN

Evaluacion de conessença de l'occitan
La demanda professionala d'occitan en domenis autres que l'ensenhament an creat lo besonh d'aquel diplòma. La primièra version foguèt passada a Besièrs lo 22 de junh, en collaboracion entre lo Centre de Formacion Professionala Occitan, l'IEO e la confederacion de las Calandretas, e las 20 plaças previstas foguèron presas. Lo primièr nivèl de l'examen es centrada sus l'oralitat, amb un ròtle segondari de la lenga escrita (lo resumit d'un tèxte per valorar la compreneson e la lectura per valorar la fonetica). Los nivèls 2 e 3 seràn aplicats los ans que venon.

Libre d'omenatge a Pèire Bèc
Jos lo títol «Per un país», per festejar los 80 ans del lingüista occitan, l'òbra serà publicada per l'IEO. Conten d'articles e escrits de Bèc entre 1956 e 1997. Los tèxtes tractan qüestions de lexicologia, de morfologia gascona e d'òbras d'escrivans occitans coma Larada o Du Prè.

Celebracion a Montsegur
Los 18 e 19 de junh aguèt luòc la celebracion occitano-catalana a Montsegur, organizada pel CAOC. Dins las jornadas se tenguèt una taula redonda menada per Patrici Pojada suls parlars occitans e catalans dels Pirenèus. Après, una procession montèt del vilatge de Montsegur al prat dels cremats ont se debanèt un espectacle amb lo grop Tira-Taps e diables de Catalonha davant lo fuòc de la Sant Joan. L'endeman s'amassèt a Montsegur lo sector joventut de l'IEO, que decidiguèt de s'apelar «Caminatz», e que se donèt lo rendètz-vos a Vielha per lo dissabte 20 de julhet.

L'Institut Occitan en creissença
Atal es evident per la creissença del budget de l'institucion: 492.000 euros. L'IO pausa l'accent sus las activitats de promocion de la lenga, amb la creacion del servici que permet de respòner dejà las demandas dels actors publics o privats, la preparacion d'un site internet e un trabalh pel patrimòni musical e sonòre. En Aquitània, un trabalh en lo domeni toponimic es previst per dispausar d'un document amb los noms en occitan de totas las comunas de la region. L'IO serà presidit per Joan-Luc Casteret e Joan-Ives Casanòva, amb Sergi Javaloyès coma secretari. D'après las orientacions explicitada per Casanòva, l'IO cercarà una mai granda implicacion dins lo sector privat, per que la lenga sia present en las preocupacions dels comerçants, industrials o professionals del torisme.

Occitan en F3 Aquitània
Possiblement abans l'acabament de l'annada, F3 Aquitània ofrirà una programacion regulara en occitan, favorizada per la dintrada de Carlos Belinchon (abans a Tolosa) a la direccion de l'antena. Lo besonh de l'occitan serà comptat entre los critèris de recrutament del personal novèl, e permetre atal tanben l'expression liura en occitan dins las emissions. Aquela prononciacion de la direccion de F3 Aquitània coincidís en lo temps amb la signatura d'una convencion amb lo Conselh Regional d'Aquitània, que contempla l'implicacion financièra dins lo domeni de la valorizacion de las lengas regionalas.

Occitan a la facultat de scièncias de Pau
L'iniciativa dels presidents de las facultats de scièncias e de letras de Pau favorizarà que los joves presentats als concorses d'occitan sian pas solament de letras. A partir de setembre, los estudians de scièncias poiràn doncas causir l'opcion de seguir l'aprenentatge d'occitan.

Jornadas per l'occitan en la Val d'Aran
Del 15 al 20 de julhet se tenguèron en Aran las jornadas per la lengua e cultura occitanas qu'organiza cada annada lo Conselh Generau d'Aran. Enguan tanben i aguèt un talhièr d'escriptura literària menat per Franc Bardòu. L'Universitat de Lleida i aportèt un cors de dialectologia pirenenca e un cors d'occitan aranés. Se tenguèt tanben lo rescontre de joves occitans e una nòva edicion de la corsa per la lenga, ont se donèt la reconeissença de l'associacion Lengua Viua a Pepita Caubet, escrivana aranesa. Cal remarcar la pauca importància donada a las activitats formativas e es de plànher qu'aquelas jornadas sian fòrça mai coneissudas per l'atencion donada als actes de caractèr politic (enguan, la taula redonda amb Jordi Pujol, Juan José Ibarretxe e Carlos Barrèra) ont la tematica es mai que mai circonstanciala e distanciada de la question occitana.

CATALÀ

Nova eina per a la llengua
S'edita la «Gramàtica del català contemporani». Aquesta extensa obra de tres volums i més de 3.600 pàgines ha estat dirigida per Joan Solà, juntament amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya. També ha comptat amb 58 col.laboradors d'arreu dels Països Catalans. Descriu la llengua catalana culta actual des del punt de vista de les tres disciplines gramaticals bàsiques: fonètica i fonologia, morfologia i sintaxi. Ha estat editada per l'editorial Empúries.

Notícies breus
El director de la Real Academia de la Lengua Española va afirmar rotudament al Senat espanyol que el valencià és una variant del català i que si aquesta modalitat s'ha declarat llengua oficial al País Valencià ha estat un problema dels polítics. L'Institut d'Estudis Catalans valorà molt positivament aquestes manifestacions sobretot pel fet que provenien de la RAE i del Senat espanyol. En canvi, el PP va criticar-les durament.
El Parlament català va aprovar per unanimitat de traslladar al Congrés espanyol la petició d'ús del català al Registre Civil perquè es pugui fer servir el català i les altres llengües oficials de l'Estat als documents oficials. Encara és vigent una llei franquista que prohibeix l'ús de qualsevol altra llengua que no sigui l'espanyol en el Registre Civil. Un grup de jutges de pau gironins van aprovar un manifest per la derogació d'aquesta llei.
Una acampada en defensa de la cooficialitat del català a l'Aragó va aplegar 4.000 persones. L'Acampallengua es va realitzar a la localitat d'Arenys de Lledó (Matarranya). El mateix cap de setmana es va inagurar el Casal Jaume I d'Arenys de Lledó. Tel: 978 851137 arenys@acpv.net
La Bressola, la xarxa d'escoles catalanes de la Catalunya del Nord tancà el 25è aniversari amb una festa a la Passejada de Perpinyà on es van realitzar espectacles d'animació i música, castellers, una arrossada popular i una cercavila.
El pare Batllori presenta el «Diccionari Italià - Català» que inclou 40.000 entrades. Aquesta obra ha estat signada per Rossend Arqués i publicada per Encicopèdia Catalana.
El 22,3% dels 37.199 alumnes que assisteixen a cursos de català per a adults són d'Amèrica Central i del Sud (12,5%), de la Unió Europea (4,5%) i del Nord d'Àfrica (2,2%).
L'ajuntament de Barcelona es comprometé a fomentar el català després de la darrera enquesta en la qual es fa palès que el català recula a la ciutat comtal.
ERC va demanar que la llei d'universitats exigeixi el català a tot el professorat, ja sigui funcionari o contractat.
Representants de la diòcesi de Vic demanaren al nunci un prelat que parli català i que conegui el país per al bisbat.
A la cartellera d'aquest estiu s'estrenen diverses pel.lícules doblades al català: «Lilo & Stich», «Ice Age» , «Spirit: el cavall indomable», «Scooby Doo», «Momo», «Jimmy Neutró, el nen inventor» i «Doreamon i els pirates dels mars del sud».
Tingué lloc un altre SupermerCAT de revistes en català a Ripoll durant el 7, 8 i 9 de juny en el qual es van poder mirar, llegir i comprar la majoria de revistes que es publiquen en català.
L'AVUI és distingit amb el Premi Nacional de cultura en la modalitat de foment de l'ús de la llengua catalana.
Àmplia presència del cinema català al festival Résistències - 6è Festival internacional de Films -:«Pau i el seu germà», de M. Recha, «En construcció», de J.L. Guerín, «Els nens de Rússia», de J. Camino i «Els nens perduts dels franquisme».
La cinquena edició del Senglar Rock va tornar a ésser un èxit i superà per primera vegada els 7.000 espectadors.
La 2a Diada per la cultura i la llengua dels Països Catalans, Culturaviva, tingué lloc a Martorell (www.cal-llengua.org).