Desestimado recurso a respeito da obrigatoriedade da proba de galego
Umha sentença do Tribunal Superior de Justiça da Galiza exime à Administraçom de incluir o galego nas probas para acesso ao emprego público, chegará com tê-lo estudado no Bacharelato ou ter feito os cursos oficiais de aperfeiçoamento. Até Junho de 2000, em todas estas probas o exame de galego era eliminatório. A sentença dá-lhe assim a razom ao Governo Galego, desestimando o recurso interposto polo sindicato nacionalista CIG.

Falece Roberto Vidal Bolanho
Em Setembro deixava-nos, vítima do cancro, o iniciador em 78 do teatro profissional em galego. Actor, director e autor teatral, Vidal Bolanho apostou por criar um teatro nacional para a Galiza. A sua actividade, quer no âmbito cultural, quer no cívico-político, foi incessante até o final, mesmo em dura luita com umha doença, à que em Junho lhe «pedia» mais um mês de vida para acabar a sua última obra.
Foi velado no Salón-Teatro de Compostela, onde acudiram a despedi-lo gentes do teatro e da cultura, que, agora, estám a reclamar que este teatro público leve o seu nome, como derradeira homenagem.

Projecto Toponímia da Galiza
Promovida pola Conselharia da Presidência e a Sociedade para o Desenvolvimento Comarcal da Galiza está-se a reunir umha gigantesca base de dados que tentará recolher toda a toponímia galega, mesmo, a menor. Este projecto, no que já se está a trabalhar, foi apresentado por F. Garcia Paços, o seu coordenador, no Congresso de Onomástica Galega.

Falece Ricardo Flores
O Dia da Pátria falecia em Buenos Aires aos 99 anos de idade Ricardo Flores. Independentista e reintegracionista nado em Sada, morava desde 1929 na Argentina. Foi principal animador da Associaçom de Amigos do Idioma Galego de Buenos Aires. Membro de Honra da AGAL, também pertenceu às Irmandades da Fala e ao Conselho da Galiza no exílio. Como mostra do seu compromisso vital dirémos que aos 97 anos ainda assistia a aulas de galego-português.

II Festival de Amizade Galiza-Portugal
Celebra-se do 20 ao 22 de Setembro em Goiám organizado por Galiza Nova, AMELGA, BNG,CIG e A Nosa Terra. Haverá campismo, roteiros culturais e naturais, música, palestras...etc. Nas palestras interviram, entre outros, a deputada P. Garcia Negro, o jornalista J. Viale Moutinho e o ex-presidente d'A Mesa X.M. Sarilhe.

Notícias breves
A IV Conferência de Chefes de Estado e de Governo da Comunidade de Países de Língua Portuguesa (CPLP) reabriu a gaveta da unificaçom ortográfica fechada desde 90.
Segundo um inquérito do Conselho da Cultura, o 76% dos/as galegos/as encontra muito ou bastante agradável serem atendidos nas lojas em galego.
O Portal Galego da Língua (www.agal-gz.org) lança o dicionário em linha «Isso não é galego, é português».
Do 30-8 ao 8-9-02 Festival 2002 de Arhus (Dinamarca) dedicado à «Lusofonia: Arte e Cultura do Mundo de Língua Portuguesa».
Os jornais Voz, Faro e Atlántico criticaram que o novo Museu do Mar de Vigo use só o galego nos letreiros.
Luís Quinteiro, novo bispo de Ourense, dixo que o uso do galego devia aumentar na liturgia mas «com muitíssima prudência».
Victor García de la Concha, Director da Real Academia Espanhola, afirmou numha entrevista que «Nom há qualquer razom para dizer que o galego está em perigo».
Onze de Setembro, I Festa do Sesseio, no compostelano Parque da Música, organizado pola A.L.

ASTURIANO

L'asturiano gana consensu social, pero pierde falantes
El catedráticu de socioloxía de la Universidá del País Vascu, Francisco Llera Ramo, presentó un primer avance de los datos correspondientes al trabayu de campu de la II Encuesta Sociollingüística d'Asturies, encargada y financiada pola Academia de la Llingua Asturiana.
La encuesta básase nun trabayu de campu de más de 1300 cuestionarios personales cubiertos y en xeneral espeya una realidá asemeyada a la de l'antigua encuesta del 1991, anque con una importante evolución al favor de la normalización nel llau positivu y con una mengua de la comunidá de falantes nel llau negativu. Llera Ramo destacó qu'esta encuesta descubre la esistencia d'un consensu creciente al favor de la normalización de la llingua en toles estayes de la sociedá y tamién la identificación de los asturianos y asturianes col idioma.
Ente otros datos, la Encuesta revela una unanimidá cuasimente total en que l'asturiano ye l'idioma d'Asturies, consensu que se repite al pidir un tratu institucional equivalente al que tienen otres llingües del Estáu. Otramiente, el consensu llingüísticu avanza pasu ente pasu na población, meyorando un mizcu los datos de l'anterior encuesta: un 80% de los encuestaos refuguen el mitu de qu'espresase n'asturiano ye «falar mal» y el 70% considera que l'asturiano ye una llingua.
Tamién analiza los frutos de la evolución del procesu normalizador. Ún de cada trés asturianos de más de 16 años estudió personalmente o tien en casa a daquién qu'estudió asturiano na escuela, y rexístrase en xeneral un gran avance nel porcentaxe de falantes alfabetizaos, amás del de falantes potenciales y de persones capaces a comprender si-yos falen n'asturiano.
Sicasí, la encuesta reconoz el retrocesu brutal del asturiano como llingua vehicular. El relevu xeneracional dexa al asturiano con un 20% menos de falantes maternos que nel 1991 (el 45% si tomamos como referencia esclusivamente los falantes maternos de 1991), y la comunidá qu'emplega l'asturiano como idioma preferente de comunicación tamién baxa espectacularmente. Llera Ramo esclarió que la emigración qu'afecta a la mocedá asturiano inflúi nesti taragañu a la comunidá de falantes peles sos estayes más moces, un fechu agraváu porque la emigración afecta sobremanera a les clases menos pudientes, que son les que más asturiano falen.
Nel partaz sobre actitúes y demandes llingüístiques, los entrevistaos apuesten mayoritariamente por un futuro billingüe, anque la opinión al favor d'un monollingüismu castellanu espoxigó de diez años acá. Dos de cada trés asturianos quieren que los sos fíos depriendan asturiano na escuela, y hai un apueste xeneralizáu por una presencia mayor del asturiano nos medios de comunicación. Nesti sen, un 50% de los participantes na encuesta estimó que l'asturiano tenía una presencia insuficiente na radio y na televisión. Al valorar el llabor institucional en favor del asturiano, la crítica ye más fuerte que nel 1991: el 57% d'encuestaos considera que les instituciones faen mui poco o que nun faen un res pol caltenimientu y la promoción del asturiano.
A la hora de proponer midíes de normalización, dos de cada trés ciudadanos d'Asturies apuesten por un modelu común de llingua que respete les particularidaes de cada llugar. El 88% tán al favor de la presencia del asturiano na escuela, y a la metada de los encuestaos prestaría-yos que fore llingua vehicular a lo menos en parte del procesu educativu.
L'avance presentáu repite'l datu del 1991: seyes de cada diez asturianos tán al favor de que se-y dea l'estatus d'oficialidá a la lingua d'Asturies.
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana califica de «dramática» la cayida del asturiano y solliña'l fechu de que la baxada brutal del númberu d'asturianos que reconocen tener l'asturiano como llingua materna demuestra qu'Asturies vive «un procesu de desaniciu llingüísticu visible en tiempu real», propiciáu por «un fundimientu gravísimu de la tresmisión xeneracional del idioma». Pa la XDLA, el Gobiernu del Principáu d'Asturies, que tien ente les sos responsabilidaes estatutaries curiar l'idioma propiu d'Asturies, «habría tomar mui bona nota d'estos datos, sobremanera teniendo en cuenta que na encuesta, el 81% de los asturianos diz que'l gobiernu nun cumple con esa responsabilidá». La XDLA pide como preseos pa iguar esta situación la declaración d'oficialidá y el desenvolvimientu d'unes polítiques de normalización llingüística «series, comprometíes y que trescalen tola acción del gobiernu».

EUSKARA

Osakidetzako oposizioak
Eusko Jaurlaritzaren osasun zerbitzua den Osakidetzarako antolatutako 1820 lanpostuetarako Enplegu Publikorako Eskaintzan ez dira hizkuntza eskakizunak zehaztu eta honek euskalgintza osoaren haserrea eragin du. EHEk Eusko Jaurlaritzari Osakidetzako oposizioak bertan behera uzteko eskatu dio. Era berean UEMA eta Behatokiak uda hasieran deialdiaren aurka jarritako gorako errekurtsoak emaitzarik eman ez duela ikusita, administrazioarekiko auzi-helegitea aurkeztuko dute.
A 1820 llocs de treball del Servei Basc de la Salut no s'hi ha tingut en compte les exigències lingüístiques que preveu la llei. Els moviments per la normalització lingüística hi han manifestat el seu rebuig i han iniciat un procés judicial.

Nafarroan eraso gehiago
Uztailean Nafarroako Auzitegi Nagusiko Administrazioarekiko Auzitarako Sailak Euskararen Foru Dekretua erabat baliogabetu ondoren, Nafarroako Gobernua administrazioan hizkuntz erabilera arautzeko Euskararen Foru Dekretu berria lantzen hasia da. Horretarako Euskararen Kontseilua berritzeko prozesua abiatu du bere txostena ezinbestekoa baitu.
Un cop que el mes de juiliol es conegués la resolució del Tribunal Suprem de Nafarroa que suspenia el Decret del Basc que reglava l'ús de l'èuscar a l'administració, el Govern navarrès ha iniciat novament el procés per tal de dissenyar un nou decret del basc. L'oposició s'hi oposa.
Atarrabiako Lorentzo Goikoa ikastetxeko D ereduko haurrek eta gurasoek protesta egin zuten abuztuan Hezkuntza Departamenduaren aurrean, aurretiaz erabakitako ikastetxearen bereizketa egiterakoan D eredukoei instalazio eskasagoak eman zaizkiela salatzeko.
Els pares i alumnes del model bascòfon d'ensenyament del col.legi de Villaba es varen manifestar per tal de denunciar que en dividir les instal.lacions, els alumnes de l'ensenyament en basc s'han quedat amb les pitjors instal.lacions del centre.

«Euskara 2015» txostena
Ipar Euskal Herriko Hizkuntza Kontseiluak Obragintza Publikoari aurkeztu beharreko «Euskara 2015» txostena osatu du. Irailean egindako batzarrean euskalgintzako erakundeek txostenean atzemandako hutsuneak aipatzeaz gain txostenak ofizialtasuna bermatu behar duela azpimarratu zuten. Obragintza Publikoak urrian adierazi beharko du txostena onartzen duen ala ez.
El Consell de l'Euskara a Iparralde va preparar el document «Euskara 2015» que recull les aportacions de diversos moviments normalitzadors. L'administració pública s'hi posicionarà durant aquest mes d'octubre.

«Euskara Herriko Etxean»
Euskal Konfederazioak bultzata «Euskara Herriko Etxean» kanpainari atxikitu zaizkio Senpere, Azkaine, Ibarla, Irisarri, Arrosa, Aldude, Ezpeleta, Heleta, Azkarate, Aloze, Ozaze, Liginaga, Muskildi eta Jutsi herriak. Honela, Herriko Etxeek bere ardurapean dituzten zerbitzu publikoetan euskararen aldeko neurriak hartu eta euskaldunei euskarazko zerbitzu elebidunak eskintzera engaiatzen dira.
Diversos municipis d'Iparralde varen signar un acord amb Euskal Konfederazioa pel qual es comprometeren a prendre mesures a favor del bascen els serveis públics que ofereixen.

Eliza eta euskara
Irailaren 27an Hendaian Euskaltzaindiaren VI. Jagon Jardunaldiak egin ziren eta bertako Euskaltzaleen Biltzarraren mendeurrena ospatzeaz gain Eliza eta euskararen arteko lotura izan zuten aztergai.
L'Acadèmia de la Llengua Basca es va reunir a l'Ajuntament d'Hendaia per tal de debatre el paper que ha desenvolupat històricament l'església basca pel que fa al basc.

UEU eta HABE jardunaldiak
Helduen euskalduntzeari buruzko V. jardunaldiak burutu dituzte aurten UEUk eta HABEk. Euskara ikasteko motibazioak hizkuntzaren ikaskuntzan duen eragina aztertu zuten hainbat euskara irakaslek joan den maiatzaren 10ean eta 11, Bilbon.
UEU i HABE organitzaren les cinquenes jornades pedagògiques dedicades enguany a l'estudi de la influència que exerceix la motivació en el procés d'aprenentatge del basc.

ARAGONÉS

S'editan os zaguers premios literarios
Os libros que recullen os cuentos e poemas ganadors d'as edizions, seisena en os dos casos, d'os premios literarios en aragonés Lo Grau 2000 e Billa de Sietemo 2001, son ya en a carrera.
En o primero se i puede trobar o relato largo O tascal d'o buco, de Chabier Tomás Arias, que tien como tema a transmisión d'a bruxería en os Pirineus aragoneses d'as añadas zincuanta. O poemarío premiato ye Cheografía personalizata, de Roberto Cortés Alonso, un paseyo lirico e intimista per lo paisache d'as montañas sobrarbencas. Antiparti, bi amanexen as obras que otenioron aczésit, o costumbrista relato ribagorzano El retratista, d'a estadillana Elena Chazal Playán e Ixos tiempos güegatizos, un cuento istorico escrito per Ana Giménez Betrán, que transcurre en a Uesca d'o sieglo XIX. O poemario con aczésit fue ta Purnas y chislas, d'Antón Chusé Gil, una colezión de poesía amorosa.
En cuanto á lo tomo que reune as obras d'o seiseno premio que comboca o conzello de Sietemo, bi amanexen os relatos ganadors ex aequo, L'ome, de l'autor ribagorzano Antón Lleonardo Collada, e Café, soberano e faria, d'o soriano Chuan Carlos Bueno. O primero torna ta o tema folklorico de l'ombre salbache, en a suya bersión fonzense, o segundo trata d'a soledat depresiba d'un maziello rural. O poemario ganador ye Chislas fuscas de l'alma, d'o tarraconense Chorche Márquez, una introspezión en a inconszienzia, conszienzia e subconzienzia amorosa e esistenzial.
Os aczésiz son, en relato Más t'allá, d'Ana Tena Puy, reflesión filosofica á resultas d'una bibenzia en un espoblato baxorribagorzano, e en poesía Paraíso a escuras, d'Elena Chazal Playán, poemario amoroso an se perziben as influyenzias lorquianas.
Os dos libros son edizión d'o Consello d'a Fabla Aragonesa e fan os numers 72 e 73 d'a suya colezión serie cheneral en aragonés. Pueden demandar-se á: cfa@consello.org.

Chornadas gasconas-aragonesas
Os días 26, 27 e 28 de setiembre s'organizoron en Lutz-Sent Sauvaire, (Bigòrra, Occitània) unas chornadas d'estudios e confraternizazión entre estudiosos d'o gascón e l'aragonés. O día chuebes 26 de tardes fuen as primeras sesions de treballo conchunto, de nueis se fazioron dos conferenzias, a primera, de Chabier Tomás Arias, tenió dos partis, una sobre o paper que exerzioron as relazions istoricas d'Aragón con Gasconha e Catalunya en l'aragonés e una altra sobre a situazión d'a luenga dende o suyo escubrimiento zientifico dica agora. A segunda conferenzia fue de Jean-Lois Massoure, organizador d'as chornadas, que rezienmén ha feito a suya tesis dotoral sobre o gascón de Ballebarecha, e que fabló d'as relazions d'ixa parla con es bezins d'as bals de Cauterets, Azún, Argelés, Campán, Lescún, Aspet e Aura. O día biernes 27 de maitins, en a Casa d'o parque nazional de Gavarnia, continoron as sesions conchuntas de treballo entre os gascons e os aragoneses. En acabar se fazió una escursión ta ro Zirco de Gavarnia e una lifara campestre. De nueis continoron as conferenzias en Lutz, ixa begata con una interbenzión de Chusé Raúl Usón que parló sobre a soziolingüistica de l'aragonés, tratando d'as autituz d'os fabladors e os feitos qu'esplican a cretica situazión d'a luenga. Dimpuesas continó Jean-Lois Massoure, que parló d'a estrutura sozial e alministratiba de Ballebarecha dica ra fin d'a economía tradizional ganadera, ilustrando-la con bels casos de pleitos per lo somenistro de l'augua e l'uso d'os pasturaches. O sabato 28 se rematoron as chornadas asistindo á lo concurso de cans de chira que se i feba con a enchaquia d'a feria de San Miguel e biyendo a esibizión publica d'esquira de güellas an os dos conferenzians aragoneses, que son fendo dende fa tres años un treballo d'imbestigazión sobre l'aragonés, ya cuasi moredizo u residual, d'as bals que fan buega con Ballebarecha: Broto, Fiscal, Solana, Bio e Puértolas, podioron sentir parlar o gascón bigordano. D'entre a dozena d'asistens á ixa chornadas cal siñalar a presenzia como co-anfitrión de Jean-Louis Fossat, profesor emerito d'a Unibersidat de Tolosa II, que, con Masourre, mostró muito interés per as afinidaz d'as dos luengas bezinas. Aragoneses e gascons ebaluoron como muito positibas ixa chornadas ta lo conoximiento mutuo d'as dos luengas chirmanas e ta estreitar més a unión d'os estudiosos á cada costato d'os Pirineus e se i parló d'organizar una segunda edizión ta l'altra añada.

OCCITAN

Grand diccionari de la lenga occitana
Cantalausa (Loís Combas) es l'autor del Diccionari General Occitan, a partir dels parlars lengadocians, de 100.000 dintradas, tot en occitan. Lo diccionari presenta l'innovacion d'un grand nombre de mots tecnics dels domenis de l'espòrt, la musica, la medecina, l'agricultura, l'informatica, la sciéncia, eca. Presenta tanben de causidas faitas segon un critèri personal que seguís, de còps que i a, mai l'etimologia que l'emplec popular modèrne. Atal es defugida la «e» de sosten. Defugís tanben la presentacion de variantas dialectalas concurrentas, que son tengudas coma pròpias de la lenga parlada e pas d'un diccionari de referéncia. Coma fonts son utilizadas tanben lo Tresaur dòu Felibritge de Mistral, l'òbra d'Alibèrt e l'aportacion de Raynouard suls trobadors. La valor del diccionari deriva de l'aportacion de grand nombre de mots que ne fa un obratge de referéncia, e del fait de non préner lo francés coma lenga intermediària; per contra presenta definicions sovent cortas e especifica pas la categoria lexica de las dintradas.

Unversitat Occitana d'Estiu
La 26ena edicion de l'UOE de Nimes foguèt clavada ongan ambe la percepcion que l'occitanisme passa per un cambi de ròtle. L'aprentissatge de la lenga es estat daissat un pauc de costat e l'edicion d'ongan s'es centrada sus la reflexion. Lo tèma central d'ongan èra la question sus «las dralhas democraticas», e s'i tractèt sus los moviments socials del passat e del present, sus la mondializacion e sus la constitucion futura de l'Euròpa. D'après las paraulas a La Setmana de Jòrdi Peladan, l'occitan es pres mai seriosament adara que i a uns ans, e lo ròtle de la lenga pren una cèrta posicion d'oficialitat.

Calandreta a mai de mainatges
Amb una implantacion territorialament inegala, lo movement Calandreta a ganhat mainatges de faiçon generala per rapòrt al nombre d'efectius del cors passat. Aquitània a duas escòlas nòvas amb un total de 294 mainatges, Auvèrnha n'a pas qu'una amb 9 mainatges, Lemosin una amb 24 mainatges, Lengadòc-Rosselhon a 14 escòlas e 1 collègi amb un total de 1020 mainatges, Miègjorn-Pirenèus a 9 escòlas e 480 mainatges, e Provença 5 escòlas amb 167 mainatges. Lo resultat és una creissença en 3 escòlas e mai de 100 mainatges per comparason amb l'annada passada. A maugrat de las dificultats politicas, doncas, lo movement Calandreta es mai nombrós a cada dintrada de cors, çò que pòt pas èsser interpretat sense relacion amb l'augmentacion de la demanda d'ensenhament bilingüe un pauc pertot, visibla per exemple amb la creissença d'un 6'5% en las escòlas Diwan en Breizh.
En rapòrt amb aquò cal senhalar la creissença tanben de la demanda d'ensenhament bilingüe dins lo sistèma public que, per exemple, compta amb 500 mainatges dins lo departament de Bocas de Ròse amb un increment de 3 centres qu'ofrisson ensenhament d'occitan entre 3 e 6 oras per setmana. Dins l'academia de Tolosa, l'ofèrta s'es incrementada de dos sites bilingües mai e adara i a mai de 1000 mainatges que seguisson aquel ensenhament.

Bilanç fòrça positiu de l'EOE
L'Escòla Occitana d'Estiu de Vilanèva d'Òlt a clavat ongan sa 28 ena edicion amb pro mai de participants (150) que l'annada passada. La melhora s'es faita visibla tanben sus d'aspèctes qualitatius: i a agut mai d'inscrits joves (çò que representa un renovelament de la participacion) e la practica de l'occitan es mai dobèrta: los qui prenon part a l'escòla l'utilizon de mai en mai en defòra de las sessions de cors. Bernat Bergé, president de l'EOE, e Marcèu Esquieu, expresident e iniciator de l'experiéncia, parlavan de recuperacion de la credibilitat de l'occitanisme e encara de renaissença. Segon Bergé, es pas lo cas de joves qu'ensajan de parlar qualques mots en occitan qu'an aprenut en licèu; per contra, se son apropiats de la lenga e l'ulitizon de faiçon naturala.

Occitan a l'Universitat de Turin?
L'encontre entre Rinaldo Bertolino, rector de l'Universitat de Turin, e Roberto Vaglio, conselhièr a la region Piemont, amb l'ofici de presidéncia de l'Espaci Occitan, donèt coma resultat un cèrt engatjament de la institucion universitària per admetre l'existéncia d'una cadièra universitària de lenga e literatura occitanas. De l'encontre ne sortiguèt l'encargue a l'EO de formalizar un percors de trabalh comun a començar ongan.

CATALÀ

Usos lingüístics a l'ensenyament
El Departament d'Universitats va fer públic un estudi que evalua l'ús de la llengua a les aules universitàries del Principat: la mitjana d'ús del català és del 65%; la Universitat de Vic és la més catalanitzada amb el 97% de classes en català, en canvi, la Universitat de Lleida és la que menys amb el 55,7%.
D'altra banda, la darrera enquesta sobre usos lingüístics a les aules no universitàries de Catalunya indica que a primària el 88,9% de les classes són en català, mentre que a secundària el percentatge baixa fins al 51,2%.

Notícies breus
La Universitat Catalana d'Estiu va realitzar la XXXIVena edició amb menys assistència de públic que en edicions anteriors. Enguany hi ha hagut 681 alumnes matriculats, 100 menys que l'any passat i la meitat que l'any 2000, quan hi hagué 1300 inscrits. Aquest descens ha estat causat, segons l'organització, pel canvi d'emplaçament i el mal temps. L'èxit d'algunes de les classes magistrals de la UCE però, fa de contrapunt a aquestes dades negatives. Pel que fa a la procedència dels estudiants, el 65% prové del Principat, el 12% de la Catalunya del Nord, el 10% de les Illes i el 6% del País Valencià.
La Federació d'escoles valencianes ha engegat una campanya a favor del requisit lingüístic del català per a l'accés a la funció pública. Recordem que la Generalitat valenciana el va anular amb un decret.
El nou decret de televisions locals del Principat obliga a un mínim del 60% d'emissió en llengua catalana (sense especificar franges horàries) i del 25% de música en català o aranès. L'incompliment no incorpora sancions directes.
La Generalitat de Catalunya signà un conveni amb el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya per a potenciar el coneixement del català entre els membres d'aquesta comunitat.
Tingué lloc el III Simposi sobre l'ensenyament del català a no catalanoparlants. En les conclusions es demanà l'aprenentatge del català com a dret dels immigrants que treballen a terres catalanes.
L'any 2003 sortirà al mercat un nou corrector informàtic de català en totes les seves vessants (ortografia, gramàtica i sintaxi).
El 8 de setembre s'inicià la sisena edició del Correllengua a Rià (el Conflent). Després de recórrer tots els Països Catalans l'acte de cloenda s'ha previst a Perpinyà el proper 9 de novembre.
L'Institut Ramon Llull obrirà la seva primera seu aquesta tardor a Palma.
A partir de l'any fiscal 2002/2003, Hisenda desgravarà el 15% de les donacions a entitats que promoguin la llengua catalana i estiguin incloses al cens que elabora el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Xavier Casp, conegut activista del blaverisme, abandona l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per motius personals.
Tingué lloc a Gironella la 14a edició de les Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalana en les quals han participat representants de tretze països.
La Federació Internacional d'Entitats Catalanes, en representació dels casals catalans d'arreu del món, ha demanat que les emissions internacionals de TVC emetin cursos d'aprenentatge de català i els partits del FC Barcelona.
Neix l'Associació Catalunya per Llatinoamerica que té com a objectiu facilitar la integració dels immigrants. Entre d'altres propostes, organitza cursos de català.
El Teatre Nacional de Catalunya obre les portes a tres cantautors en llengua catalana inclosos en la programació d'enguany: Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Raimon.
El Centre de Cultura d'Andorra ha convocat per quarta vegada el premi Carles Sabater a la millor lletra de cançó en català.