Mais um relatório dramático
O relatório Política linguística na Galiza 1983-2000 elaborado desde a Secçom de Língua do Conselho da Cultura Galega, um organismo oficial, constata que o galego «nunca estivo tam ameaçado» apesar de que «nunca antes se intervira tam activamente na sua promoçom». É este o primeiro dos quatro volumes, onde estám recolhidos os resultados do projecto O processo de normalizaçom linguística do idioma galego (1980-2000), coordenados por Xan Bouçada, professor de Sociologia da Universidade de Vigo, e por Henrique Monteagudo, professor de Sociolinguística da USC. O relatório confirma que o idioma vai perdendo falantes conforme avança o processo de urbanizaçom do país e isto apesar de ter também detectado um aumento do prestígio social da língua. Sinala, aliás, que as ineficazes políticas linguísticas do Governo Autónomo desenvolveram-se de costas aos agentes sociais mais activos por serem considerados inimigos políticos.
O relatório recomenda estreitar «os vínculos simbólicos» com o português e umha maior intercomunicaçom com Portugal no quadro da eurorregiom Galiza-Norte de Portugal.

Nova fundaçom d'A Mesa
A Mesa está pôr em funcionamento umha fundaçom denominada Via Galego, que procurará tender laços face as comarcas orientais, cultural mas nom administrativamente galegas, e a Lusofonia (retomando aquel esquecido projecto Alén-Miño); aliás, tentará também ser uma escola de formaçom. O principal responsável desta fundaçom será o ex-presidente d'A Mesa X.M. Sarilhe.
O primeiro projecto em que participa Via Galego denomina-se Activo de Ponferrada, que é um «obradoiro» que dará soporte material e económico àquelas que promocionan o galego-português em Asturies, Llión, Zamora e Cáceres. A sua primeira campanha vai-na fazer em colaboraçom com a associaçom Fala Ceibe e o Concelho de Lubiám (Zamora) e trata de salientar as vantagens do conhecimento do galego.

Campanha a respeito do Plano Geral de Normalizaçom
Sob as palavras de ordem Por um Plano Geral de Normalizaçom de todos e para todos, diversas organizações, colectivos, instituições e pessoas individuais a prol do desenvolvimento social do galego como a AS-PG, A Mesa, CIG, STEG, AELGA... etc. desenvolvem umha campanha que tenta denunciar o processo obscurantista que está a seguir o Governo Autónomo para elaborar o Novo Plano de Normalizaçom. Reclamam também a participaçom sem exclusões de toda a sociedade neste processo. As adesões podem enviar-se a: santiago@as-pg.com

Novas do Paco Vasques
O Presidente da Càmara Municipal da Crunha, Francisco Vasques dixo numa conferência celebrada em Xixón a princípios de Novembro que o galego, o catalám e o euskara nom deveriam ter carácter oficial. Segundo este senador do PSOE, nestas comunidades autónomas tem-se alterado o bilinguismo, convertendo-se na prática o «idioma regional» em língua oficial de todos os documentos públicos com excepçom dos judiciais.

Notícias breves
A Mesa denunciará com «meigas e trasgos» nas salas de cinema, a negativa da Warner Bros de dobrar a galego o último filme de Harry Potter. O Mago Antón organiza um espectáculo de ilusionismo no Hotel Hesperia-Gelmírez de Compostela como protesto pola decisom da Warner Bros de nom dobrar Harry Potter.
Curso de Língua e Cultura Galega começou em Outubro na Faculdade de Ciências da Educaçom de Ourense, organizado pola AGAL.
O galego-português é a nona língua do mundo em Internet.
O 2 de Dezembro, no Centro Cultural Torrente Ballester de Ferrol lançamento dum livro de homengem a Gerra da Cal «Ernesto Guerra da Cal. Lonxe da súa terra matricial».
Sai à lume o novo número da revista da AGAL O Máximo. Foi apresentado o 27 de novembro na fundaçom «Eugenio Granell» de Compostela.
A companhia de teatro Arte Livre do Brasil levará por toda a Galiza o seu espectáculo Belle Otero.

ASTURIANO

La XDLA paró'l Campus de Santuyano
Un grupu de militantes de la Xunta Moza, sección xuvenil de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, encadenóse a les puertes de la Facultá de Filoloxía de la Universidá d'Uvieo entorgando cola so acción l'entamu del cursu académicu en protesta pola situación de bloqueo na que s'alcuentra la titulación de Filoloxía Asturiana. L'actu desenvolvióse ensin intervención denguna de les fuerces de seguranza. La XDLA púnxose en tratos col rectoráu p'algamar una entrevista col rector Juan Vázquez na que falar de la situación del asturiano na universidá y de la reclamación pa sacar alantre la llicenciatura en Filoloxía Asturiana, que, anque tien el preste de la Universidá d'Uvieo y de la Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies, yá foi tornada dos veces pol Conseyu d'Universidaes. Pa la XDLA «la creación d'esta nueva llicenciatura ye una decisión de los muérganos de gobiernu de la nuestra Universidá, y que la so puesta en marcha ta siendo bloquiada en Madrid pol Conseyu d'Universidaes cola sida ideolóxica de que l'asturiano nun ye una llingua».

Munchos estudiantes, pocos mayestros
El númberu d'estudiantes qu'escoyenon l'asignatura de llingua asturiana medró anguaño. L'aumentu de la ufierta, xunta'l repunte depués d'un cursu como'l del añu pasáu -nel que baxó'l númberu de los neños que la recibíen-, parez que pinta un cursu menos malu pa la escolarización del idioma, con un total de 17.981 escolinos matriculaos nun total de 335 centros.
Sí qu'así, nun ta tan claro que la cosa vaya ser asina, y ello ye por dellos factores. Primero de too, anque la ufierta d'asturiano llega anguaño hasta'l bachilleratu, quien quiera matriculase d'asturiano nesta estaya educativa tuvo que lo estudiar primero na ESO, onde namás un númberu simbólicu de centros lleganon a poner l'asignatura. De toes maneres, el númberu d'estudiantes en secundaria puede doblase anguaño (de 1.063 a 2.172 matriculaos).
En segundu llugar, puede que nun haya profesorao pa impartir l'asignatura. Como l'asignatura d'asturiano nun da hores abondes pa que l'enseñante complete la xornada, lo normal hastasagora yera que l'alministración obligara a tener otra especialidá pa completar les hores, lo que ponía munches torgues polo difícil que yera dar con xente que tuviera'l perfil profesional afechiscu.

Denuncien la represión del asturiano
L'Academia de la Llingua Asturiana presentó l'Informe sobre la represión y non reconocencia de los drechos llingüísticos n'Asturies, que fai un repás críticu a la situación del asturiano, entamando pel estudiu del estatus xurídicu de la llingua y pasando darreo a analizar la marxinación que cadez nes diferentes estayes de la sociedá, dende l'alministración y el sistema educativu hasta los medios de comunicación, amás de dellos casos de represión pol usu del idioma nel puestu de trabayu. Depués de denunciar el peligru de muerte que cuerre la llingua asturiana de siguise como se va agora, l'informe diz que fai falta una política llingüística real que marque plazos na recuperación del idioma y qu'eche la galga a la situación actual de desaniciu progresivu. L'ALA añide que la Llei d'Usu del Asturiano, que yá-y avulta un testu estrenchu de mires, nin siquiera se ta cumpliendo.

L'asturiano llega a la ONU
La XDLA presentó nes mas altes instancies de la ONU un resume de la situación y la problemática de la llingua asturiana y de la represión de los drechos llingüísticos de los sos falantes. Tres d'esti primer contactu, los funcionarios de la ONU amosánonse altamente receptivos y na conversación reconocienon que la problemática del asturiano yera asumible per parte de la organización internacional. Los funcionarios punxéronse en contautu cola UNESCO, l'organismu de la ONU competente en cuestiones culturales, onde indicanon que'l procedimientu acionáu consistía na presentación de los informes na Oficina d'Asuntos Llingüísticos de la UNESCO. D'esta manera, d'agora p'alantre los trámites van continuar en París, onde ta la sé central de la UNESCO, qu'agora ye la encargada de desenvolver les acciones afayadices. Los comisionaos de la XDLA informanon tamién de les intenciones de dar a conocer internacionalmente la situación de discriminación llingüística n'Asturies.

EUSKARA

Napartheid
Euskararen dekretu berriari oniritzia emateko kontseilurako hautaketa egin zuen UPNren gobernuak urrian. Euskararen eta euskal kulturaren esparruan ospe onartua duten kideen arrastorik ez , aitzitik espainierako katedradunak, zaletasun politiko agerikoak eta euskararekin harreman zalantzazkoa duten kide ugari. Kontseilua osatu eta astebetera bilera egin zuten bi gai nagusirekin. UPNz gainerako alderdi guztiek euren gaitzespena agertu dute presazko neurri honen aurrean.
El Govern navarrès (GN) completà els seients del Consell de la Llengua Basca amb membres de dubtosa relació amb l'àmbit de la llengua, catedràtics en llengua espanyola i sospitoses afiliacions polítiques. Tota l'oposició ho han denunciat.
Nafarroako Justizia Auzitegi Nagusiak bertan behera utzi du hizkuntza baloratzeko Nafarroako Gobernuak 2001eko otsailean onartutako foru dekretua. Atzera botatako dekretuaren arabera alemaniera, frantsesa eta ingelesa euskara bera baina gehiago baloratuko liratezke.
El TS de Justícia de Nafarroa deixà en suspès el decret foral per la revalorització de les llengües, segons el qual l'anglès, l'alemany i el francès tindran més valoració que el basc.
Nafarroako Gobernuaren Hizkuntza Politikarako Zuzendaritza Nagusiak %30-40 bitarte jeitsi nahi ditu euskarazko komunikabideetako dirulaguntzak eta trukean hirukoiztu nagusiki gaztelera aritzen diren hedabide sasi-helebidunetan. Bide beretik, 15 urte bete berri dituen Euskalerria Irratiari, Iruñerriko euskarazko irrati bakarrari, dirulaguntza kentzeko asmoa du lizentzia eza aitzakiatzat jarrita.
El GN reduirà entre el 30 i el 40% les subvencions als mitjans de comunicació bascòfons i triplicarà les dels mitjans suposadament bilingües. També deixarà sense subvenció l'única ràdio que des de fa 15 emet íntegrament en basc a Iruñea.
Nafar gobernuak Euskaltzaindiarekin azaroan sinatutako hitzarmenak hizkuntza akademiaren hainbat lan garrantzitsu zaildu egingo ditu, Atlas Soziolinguistikoa eta Orotariko Euskal Hiztegia tartean. Antza, «Euskal Herria» hitzarekin batera datorren ezer ez dute onartuko ez eta diruz lagunduko ere.
El GN, després de trencar els acords ambtras romper los acuerdos amb l'Acadèmia de la Llengua Basca signà un acord amb aquesta pel qual dificultarà treballs com l'Atles Sociolingüístic i l'OEH, el principal diccionari del basc. El GN es nega a admetre i a subvencionar res relacionat amb el terme «Euskal Herria».

Osakidetza
Osakidetzarako Lan Eskeintza Publikoko azterketetan, probak egitearen arduradunen hankasartzeen ondorioz, azterketak euskaraz egin dituztenek, erderaz egin dituztenek baino aukera gutxiago izan dituztela salatu zuten. EHEko hainbat kide azterketetan kateatu egin dira eta euskaldunoi egindako iruzurra salatu dute; gogoan izan 2.800 lanpostuko eskeintza honetan ez dela derrigorrezko hizkuntza eskakizunik adostu.
Militants d'EHE s'encadenaren en els exàments de l'OPE del Servei Basc de Salut per tal de denunciar que en cap de les 2800 places és obligatori saber basc.

EHU
Hainbat euskaltzale eta erakundek unibertsitaterako lege propioak eskatu dituen arren, EHAUko gobernu taldeak irakasle elebidunei hizkuntza eskakizunea ez egitea erabaki du Unibertsitaterako Lege Organikoan babestuta.
Malgrat les nombroses demandes per una llei universitària pròpia, la junta de govern de la Universitat Pública Basca, basant-se en la Llei Orgànica per la Universitat ha decidit no exigir perfils lingüístics al professorat deles places que haurien d'ésser bilingües.

Laburrak

Dozenaka milaka pertsona izan ziren urrian ospatutako Nafarroa eta Gipuzkoako ikastolen aldeko festetan. Santutxun ospatutako AEK Egunera ere jende ugari bildu zen.
Milers de persones participaren a les festes de les ikastoles.
Interneta bidez euskara ikasteko lehenengo metodoa ipini du sarean Aurten Bai Fundazioak, Boga metodoa. Era guztietako erabiltzaileei begira, era atsegin eta erakargarrian egin dutela adierazi dute egileek.
Es presentà el primer mètode per a aprendre basc per internet.
Kooperatibak eta euskara. Historia eta aro berri baten oinarriak liburua aurkeztearekin batera, Kooperatibista Euskaldunen Topaketa egin zuten urrian Arrasaten.
Tingueren lloc les Jornades de Cooperativistes Bascòfons.

ARAGONÉS

Conferenzia de Toni Collada en a UNED
O escritor baixo ribagorzano Antón Lleonardo Collada Ferrer fazió una conferenzia en a Sala d'Autos d'a UNED, en Balbastro. O tema yera L'aragonés bisto per los aragonesofonos natibos.
Como anfitrions fazioron a parola Félix Gay, profesor de latín e griego e o mayestro fobano Luis Araguás, presidén e secretario respeutibamén de l'asoziazión cultural Purnas. Cal siñalar que tot l'auto se desarrolló en aragonés baixo ribagorzano, perque mesmo a més gran parti d'o publico yeran d'a Ribagorza. L'auto ubriba os cursos d'aragonés que Purnas e o Ligallo de Fablans de l'Aragonés organizan en a capital do Semontano, con remarcable presenzia d'alumnos.

Torna á salir a rebista Buñero
A rebista baixo ribagorzana Buñero que publica l'asoziazión cultural L'Aurora d'Estadilla ha tornato á biyer a luz. O numero 15, correspondién á otubre, contién articlos en aragonés baixo ribagorzano e castellano, si fa u no fa en una proporzión d'o 50%. Ista rebista, chunto con a chesa Las bisas de lo Subordán, son as dos unicas rebistas bilingües feitas en o sino d'a comunidat aragonesofona natiba. estadilla@wanadoo.es

Se dezidió o VII premio Lo Grau
Se dezidió de dixar desierto o premio de poesía, atorgando un aczésit á lo poemario A tría de as alas, de l'ayerbense Chusé Antón Santamaría. O premio de narrazión recayó en o relato ribagorzano Birli birloque, que torne Roque d'Elena Chazal Playán, d'Estadilla, o cuento Mar plena, d'o bilbilitano Chuan Carlos Bueno, otenió un aczésit. As obras premiatas s'editarán per a editorial Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa.

Presentazión de Aguardando lo zierzo
Se presentó en o espazio cultural San Chulián de Balbastro a nobela d'Ánchel Conte Aguardando lo zierzo, que ganó a segunda edizión d'o premio de nobela curta en aragonés Ziudá de Balbastro. Se trata d'una nobela istorica an a protagonista ye una morisca de Uesca que casa con un cristiano biello e rezenta en primera persona os betuperios e discriminazions d'ixa muller. En l'auto fazión d'anfitrions o escritor Chusé Inazio Nabarro e o edil de cultura, Luis Facerias, emponderando os dos as balors d'a obra, primera gran nobela en aragonés común. A obra ye estata editata per Xordica Editorial en colaborazión con o Conzello balbastrense, e ya se troba en as librerías.

L'aragonés en l'amostranza d'adultos
Dintro d'a programazión ofizial d'o Centro de Educación de Adultos Alto Gállego d'o Gubierno d'Aragón en Samianigo, ista añada ha emprizipiato un curso de siete meses de durada d'aragonés. As clases contan con una bentena d'adultos. L'autibidat se fa de conchunta entre a comarca de l'Alto Galligo e o Ligallo de Fablans de l'Aragonés.

Dizionario breu d'a luenga aragonesa
O Gubierno d'Aragón acaba d'editar ista nobedosa obra de Santiago Bal Palazios, bizepresidén d'o CFA. Presenta dos grans nobedaz, la una ye a d'estar o primero dizionario monolingüe, con as definizions en aragonés. L'altra que ye o primero á tener como destinatarios á poblazión escolar.
A obra contién 4.000 parolas, con més de 7.000 azepzions e s'acompaña d'uns 8.000 exemplos d'uso. Una ampla entrebista con o suyo autor puede leyer-se en a web: www.consello.org

Iniziazión a l'aragonés en CD- rom
O CPR de Samianigo ha editato un CD-rom tetulato O chuego d'as imachens. S'ha pensato como ferramienta ta l'amostranza de l'aragonés ta ninos, per tal que s'inizien en o bocabulario d'a luenga. Os autors d'o mesmo son Ernesto Franco, Pilar Gracia e Óscar Latas.

Portal en aragonés en Internet
Ha aparexito en o rete un nuebo proyeuto ta fer difusión de l'aragonés, se trata d'o portal www.charrando.com, una plana feita de raso en aragonés en a que se i charra d'a autibidat d'as asoziazions, editorials, cursos, publicazions, achenda, bibliografía, lechislazión e binclos sobre a luenga... A web da relebanzia á la presenzia de l'aragonés en o rete, per ixo introduz elementos como lo chat, un foro...

OCCITAN

Transmission de la lenga: bilanç negatiu
Lo questionari passat en França per l'INSEE l'an 1999 comença a donar de resultats per regions, après la publicacion d'una part dels resultats de l'ensemble occitan. Los primièrs resultats regionals son estat publicats sus l'Aquitània. Las questions èra sus la transmission de la lenga de parents a mainatges (quina lenga an los enquestats coma mairala, quina coma segonda, e quina transmeton a lors filhs). En Aquitània, on las donadas son sus las lengas basca e occitana, 160.000 personas declaran aver l'occitan coma lenga d'expression correnta (74.000 pel basc). Sus aqueles locutors l'enquesta fa pas de distincion enter los qui an la lenga per transmission familiara e los qui l'an per transmission escolara. Pr'aquò òm pòt díser que la majoritat dels locutors quotidians d'occitan an recebut la lenga dins la família. L'enquesta pren pas en consideracion los cas dels bilingües passius (aqueles qui an pro coneishement de la lenga per la practicar o per la comprendre mas qui la parlan pas de faiçon abituala, per manca de competéncia o per manca de contacte amb contèxtes d'usatge adequats).
Per l'occitan se pòt parlar de 786.000 locutors en tot l'ensemble d'Occitània. Se sumam los locutors qui an l'occitan coma lenga primièra e los qui l'an coma lenga segonda (tostemp dins la transmission familiala), lo total de locutors es de 1.670.000 personas. I a, donc, un nombre fòrça alt de personas qui an l'occitan coma lenga segonda, çó que vòl díser que i a (o i a agut) una transmission plan paura de la lenga en contèxte de la família. Tanben que i a una manca de contèxtes on l'utilizacion de la lenga siá necessària o tot simplament adequada. Lo nombre fòrça alt de personas que coneisson la lenga d'un biais un pauc indirècte pòt favorizar una incorporacion coma locutors aquí ont las condicions son amelhoradas.

La Calandreta de Pàmias en perilh
En setembre de 1994 la Calandreta del País de Pàmias dubrís amb 5 mainatges inscrits dins una sala del Fogal Intergeneracion que lo cònsol de Pàmias met a disposicion de l'escòla. L'associacion de la Calendreta emplega una persona en Contracte Emplec Solidaritat, ajudada per l'Estat. 12 En junh de 1995 i a 12 mainatges inscrits e la sala es venguda tròp petita. Lo Cònsol pòt pas mai ajudar e una escòla privada del barri acuelh la Calandreta pendent un an. Lo cònsol nòu refusa de balhar un bastiment. En 1996 la Calandreta s'installa dins un prefabricat propietat del Conselh General. En 2001 la Calandreta compta 37 escolans, 2 classas e 6 ensenhaires. Los locals venon petits e, d'autra part, la Calandreta pòt pretendre a una contractualizacion, que es la reconeissença oficiala de l'existéncia de l'escòla e de la «conformitat» de l'ensenhament amb los programas del Ministèri francés. L'Estat prend en carga la remuneracion dels ensenhaires, la municipalitat es obligada de donar una subvencion de foncionament. La contractualizacion s'obtenguèt en 1999, malgrat l'oposicion acarnassida del sénher Jean-Paul Lafargue, cap de servici de las escòlas privadas de l'Inspeccion academica d'Arièja. Lafargue obliguèt lo Conselh General d'Arièja a far pagar un loguièr a la Calandreta e depausèt dos recorses al Tribunal Administratiu de Tolosa. Lo TA donèt rason al sénher Lafargue. La solucion èra de s'installar dins los futurs locals de l'associacion Lauseta. Mas la Lauseta arriba pas a lançar la construccion de son Centre Cultural: la comuna de Pàmias a cedit un terrenh de 2.000 m2, lo Conselh General promet una ajuda de 15.000 èuros e la Federacion Regionala de las Calandretas. Mas cal manlevar 150.000 èuros per far la construccion e las bancas demandan garantidas. La Comuna de Pàmias e lo Conselh General refusan d'èsser las caucions.
Una crida urgenta es lançada per far de dons per trobar d'argent per poder bastir l'escòla nòva e per trobar personas per servir de caucions per far lo manlèu a una banca.
T. (0)5.61 60 58 08; lauseta.calandreta@mageos.com.

II prèmi de raconte en occitan Les Talúries
La Fondacion Publica Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida convòca lo II Prèmi de raconte en occitan Les Talúries (version occitana del prèmi de raconte catalan convocat tradicionalament per la meteissa institucion). Lo prèmi es dedicat sustot a escrivans non professionalizats, pr'amor es condicion obligada que los autors ajan pas mai de doas òbras publicadas. Lo prèmi es de 3000 èuros.
T, 973 271 500; difuint@diputaciolleida.es; www.fpiei.es

CATALÀ

Notícies breus
Més de 3.000 persones es manifesten a Perpinyà en defensa de l'ús del català i la supressió del Tractat dels Pirineus en els actes de cloenda de la sisena edició del Correllengua. Enguany el final del Correllengua a la capital del Rosselló va comptar amb la primera edició del festival Rellamp!. La campanya d'enguany és El català, llengua d'Europa.
L'Obra cultural Balear celebra 40 anys de lluita per la llengua catalana, la cultura i la identitat de les illes Balears.
AENA torna a usar el català a la megafonia dels aeroports catalans gràcies a la pressió de les protestes dels darrers mesos.
Joan Martí i Castell és el nou president de la Secció Filològica de l'IEC. Té per objectius fer present l'IEC arreu dels Països Catalans i fomentar l'ús de la llengua catalana.
El desenvolupament de la legislació aragonesa de les comarques ha portat a la creació de la comarca del Baix Cinca. La Llei 20/2002, de 7 d'octubre (BOE 245, del 23), afirma que el «tret cultural més característic de la zona és el seu bilingüisme». Alguns dels deu municipis que la integren tenen denominació bilingüe (Mequinenza/Mequinensa, Zaidín/Saidí) i altres la tenen única (Fraga, Candasnos).
La Biblioteca de Catalunya i l'Institut Ramon Llull han coeditat el diccionari més antic català-alemany, editat el 1502 a Perpinyà i del qual només es conserva un exemplar.
Edicions 62 celebra els seus quaranta anys i 4.170 títols des de Nosaltres els valencians, de Fuster, fins a les últimes novetats.
El catedràtic de la Universitat d'Alacant Míkel de Epalza ha estat guardonat amb el premi estatal a la millor traducció del 2002, per la seva versió al català de L'Alcorà.
La UPC i Enciclopèdia Catalana presenten el primer diccionari de matemàtiques i estadística en català. Aquesta obra neix amb l'objectiu de «recollir i definir» els termes més usuals en matemàtiques en llengua catalana.
Es creà l'Organització de Consumidors i Usuaris en Llengua Catalana per fomentar la compra de productes etiquetats i publicitats en català. (www.compraencatala.org)
Es creà l'Observatori per la Llengua, entitat de la Universitat d'Alacant que té l'objectiu de millorar la situació del català al sud del País Valencià. (www.ua.es)
La UPC acollí la presentació del paquet informàtic OpenOffice en català i gratuït. www.softcatala.org. L'Avui hi donà suport distribuint un CD-ROM que inclou el paquet ofimàtic OpenOffice, el processador de textos Abi Word, el programa de manipulació d'imatges GIMP i el navegador 4.7.
VilaWeb creà amb el suport de la Generalitat de Catalunya la primera pàgina electrònica dedicada íntegrament al món de l'economia i en català.
S'inicià una campanya per tal d'aconseguir que l'empresa de correu electrònic Hotmail tradueixi la seva pàgina al català, com ja han fet Google i Yahoo. Queixeu-vos-en a l'apartat de suggeriments de la pàgina http://groups.msn.com/contact.
El Tribunal Suprem rebutjà la petició de l'Asociación por la lengua castellana que demanava l'emissió en espanyol de part de la programació de TVC.