Nunca mais
Nas conferências de imprensa nas que Mariano Rajoi, Vice-Presidente do Governo Espanhol, e Arsenio Fernández de Mesa, Delegado do Governo Espanhol, (des)informaram sobre a catástrofe do Prestige, estes indivíduos fizeran um uso exclusivo do castelhano (como é habitual neles) e mesmo de toponímia pré-constitucional do estilo de «Toriñana» e «Cabo Villano».
O caso mais grave foi o do Delegado do Governo que se negou a contestar as incómodas perguntas dos jornalistas portugueses, alegando nom os perceber.

Meninhos castigados por falarem galego
Paula Sanches e Marcos Rodrigues foram obrigados a copiarem duaszentas vezes «No hablar gallego en clase» polo seu professor, Honorato Alvares, director do Colégio Público de Lubiám (Samora). O facto foi denunciado por vários pais e mesmo polo Presidente da Câmara Municipal, o socialista Filipe Lubiám. Honorato Alvares, que é galego-falante, reconheceu que «quando estamos em aulas nom têm liberdade para se dirigir ao professor em galego», baseando-se na necessidade de que os pequenos apreendam castelhano «pois alguns deles nom sabem fala-lo e nom se pode ir pola vida sem saber espanhol».
Honorato Álvares é também o Presidente da vizinha Câmara Municipal de Hermisende onde convocara um pleno para declarar que o galego nom era oficial e já antes tinha chefiado um pronunciamento de 22 alcaides do PP das Portelas (Samora) em contra da normalizaçom linguística na comarca.

Prémios Manuel Beiras
Os Prémios Manuel Beiras que todos os anos concedem a Câmara Municipal e a Câmara de Comércio de Santiago de Compostela a empresas que trabalham a prol do galego, foram este ano para Freire Chico, a Fundación Galicia Empresa, o hipermercado Alcampo de Santiago e Editorial Compostela, esta última editora do jornal em galego O Correo Galego.

Campanha para testar em galego
Campanha do Governo Galego para promocionar as disposições testamentárias redigidas em galego. Será difundida em ambulatórios, residências para anciãos, Câmaras Municipais, cartórios...
A campanha foi apresentada o 9 de Janeiro em Compostela por Manuel Fraga sob o lema Non desherdes a túa lingua e completa-se com o livro Un futuro para a lingua, no que se recolhem mandas de vultos da Galiza como Fraga, Lopes Veiga, Encarna Outeiro, Tourinho, Neira Vilas, Alfredo Conde... Assim, no seu testamento, Fraga fai votos para que «(...) a fala que herdei dos meus devanceiros da Regueira, en Regoaveso, siga a medrar nos labios do meu pobo polos séculos dos séculos (...)»

Notícias breves
A Mesa denuncia que Caixa Galicia tem toda a sua documentaçom ao público em catalám, mas nom em galego. Considerando paralisado o processo normalizador em Bancos e Caixas.
A Warner continua a negar-se a dobrar os filme de Harry Potter ao galego.
A produtora Via Láctea Filmes distribuirá só em galego o filme «Ilegal» do ourensano Inácio Vilar.
O filme Trece badaladas de Xavier Vila Verde está a ser distribuído em duas versões, galega e castelhana.
A Mesa exige a retirada do novo programa informático de citações do Serviço Galego de Saúde (SERGAS) por estar feito em espanhol e porque nom funciona...
Roberto Cordovani apresentou o 24 de Janeiro na Torga (Ourense) o seu livro Teatro Brasileiro na Galiza.
O 24 de Janeiro no Auditório da Galiza (Compostela), assembleia de associações, convocada pol'A Mesa, por um Plano Geral de Normalizaçom aberto e participativo.
Empresa sub-contratada pola Conselharia de Cultura está a realizar um inquérito telefónico sobre o uso das novas tecnologias nos lares galegos, no que se fazem as perguntas só em espanhol.
A ediçom de livros em galego incrementou-se um 7'5% no 2001 a respeito do ano anterior. Editaram-se 1358 títulos.

ASTURIANO

SOS Asturian Language
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana presentó'l documentu final de la «Ponencia Abierta», un testu que quier ser denominador común y base de les reivindicaciones en materia llingüística que se faigan d'equí p'alantre n'Asturies. La ponencia quier facer un diagnósticu fríu, realista y radicalmente comprometíu de la situación na que sobrevive la llingua asturiana nun momentu como'l presente, nel que s'intensifiquen con una fuercia desconocida dende hai años los ataques en contra de los pocos avances sociales qu'algamó l'asturiano. Al empar, el documentu propón víes d'actuación pa tornar el procesu de desaniciu que ta sufriendo l'idioma. Firmanon el testu más d'un cientu d'organizaciones, dende polítiques y sindicales hasta culturales y sociales.
La XDLA presentó nesi mesmu actu la campaña SOS Asturian Language, una campaña que busca la participación activa de toles persones y entidaes comprometíes cola defensa de la llingua asturiana, pa dar a conocer dientro y fuera del país el conflictu llingüísticu que carez Asturies y la gravedá de la situación que traviesa l'asturiano.

Los sindicatos d'enseñanza, insubmisos
Cuando la Conseyería d'Educación decidió nomar la llingua asturiana como «bable-asturiano» nel curriculum de secundaria, los sindicatos d'enseñanza y l'Academia de la Llingua Asturiana entamanon una serie de midíes reivindicatives contra la discriminación sistemática del idioma nes polítiques educatives. L'Academia rompió rellaciones cola Conseyería, pero ello nun foi abondo pa torce-y el brazu a Educación.
El 18 d'aviento, los trés sindicatos d'ensiñu con más representación n'Asturies, FETE-UXT, CC.OO. y SUATEA, anuncianon una segunda fase de mobilizaciones. Los sindicatos, basándose nun primer documentu que se fixere hai meses, llamanon a facer delles coses a los sos afiliaos, ente les que taben el colgar pancartes nes escueles cola frase «Esti centro imparte llingua asturiana» o facer asamblees en tolos centros educativos d'Asturies plantiando actividaes d'insubmisión a la política llingüística que'l gobiernu asturianu ta llevando alantre nel campu del ensiñu.

Profesores en llucha
El 17 de xinero los trés sindicatos mayoritarios asturianos d'ensiñu celebraron na sé de la UXT d'Uvieo una xunta pa tratar el tema de la presencia del asturiano nel curriculum educativu, que consideren insuficiente dafecho. Según los sindicatos «el Gobiernu d'Asturies, cola política que ta siguiendo nesti tarrén renuncia al conteníu científicu d'una escuela democrática integrada nel mediu» colo que «recupera l'efectu de l'antigua escuela del pensamientu únicu y imperial». Los sindicatos propunxenon que los centros adoptaren -en cuenta d'aquella- la primer versión que se fixo del curriculum y que dio de pasu'l Conseyu Escolar d'Asturies, na que se daba un tratu muncho más dignu a l'asignatura. Pa qu'esto pueda facese, los sindicatos paganon una edición de los currículos de Llingua Asturiana orixinales, talmente como foren redactaos pola comisión encargada, y cunten mandar un exemplar a caún de los centros educativos públicos d'Asturies col enfotu de que sean estos los qu'empleguen tolos profesores como midida de resistencia civil, pacífica y exemplarizante pal gobiernu asturianu. Amás d'ello, los sindicatos alcordanon facer xuntes con asociaciones de padres, equipos directivos y claustros de profesores pa esponer la situación, y entrevistase con tolos partíos que se presenten a les prósimes elecciones.
Al llau d'estes midíes informatives y de debate, los sindicatos anuncianon concentraciones de protesta contra'l presidente Álvarez Areces y el conseyeru Fernández Vallina dende la cabera selmana de xinero.

El mirandés yá ta nos papeles
El selmanariu de Bergancia Nordeste va dedicar una páxina al mirandés y va dar a los sos lectores la oportunidá de deprender la segunda llingua de Portugal. La iniciativa, de calter selmanal, arrancó'l martes 21 de xinero con una sección redactada esclusivamente en mirandés. Acordies coles declaraciones de los sos responsables, preténdese divulgar la fala de la Tierra de Miranda y aguiyar a los mirandeses a escribir na so llingua, que, hasta esti momentu, foi tresmitida prácticamente namás que per vía oral. La Convención Ortográfica Mirandesa va sirvir d'apoyu a la nueva sección, y los menos prácticos nel mirandés van poder consultar el glosariu que'l periódicu va espublizar col títulu de Bocabulairo Mirandés-Pertués.

EUSKARA

Korrika 13 badator!
«Herri bat geroa lantzen» leloa hartuta, apirilaren 4tik 13ra, Mauletik Iruñerako 2.150 km-ko ibilbidea egingo du. Aurten «Ez Dok Amairu» kolektiboa omenduko dute. AEK diruz laguntzeko metroak sinbolikoki eros ditzakezue. www.korrika.org
Es presentà la 13a edició de la Korrika sota el lema Un Poble treballant el futur.

Euskaltegien krisia
Jokin Azkuek, HABEko zuzendari orokorra, azken hilabeteotan euskaltegietan ikasle kopuru jaitsiera dela eta egondako komentarioei gehiturik, zera aipatu du: «Lehen ikasleak etorri egiten bazitzaizkigun, orain guk erakarri behar ditugu. (...) Euskaraz hitz egiteko elkarguneak sortu behar dira.»
La crisi arriba als euskaltegis. El director d'HABE diu que «abans els alumnes ens venien sols, ara cal anar a cercar-los».

Durangoko Azoka: Agur karpari
37.edizioan 271 stand-ek parte hartu zuten. U.Elorriaga eta A.Lertxundi gehien saldu direnen artean. Datorren urtean, azkenean, eraikin berrian ospatuko dute. Beste alde batetik, urtarrilaren 19-23an, Cannesen, MIDEM-en (Europako musika azokarik garrantzitsuenetakoa) euskal diskoetxeen presentzia.
La Fira de Durango de l'any vinent tindrà lloc a l'edifici nou. Les discogràfiques basques participaren a la fira de música europea MIDEM.

Nafarroako Gobernua auzitegian
"Eremu euskaldunerako" Gobernuaren plana Nafarroako Justizia Auzitegi Nagusiak baliogabetu du eta Pedro Pegenaute prebarikazioaz euskal elkarteek akusatu dute. Bestalde, abenduan, 15.000 lagun inguru Hemen gara lelopean manifestatu ziren Iruñean Oinarriak deiturik.
El Govern navarrès als tribunals per la seva política lingüística. 15.000 persones es manifestaren a favor del basc a Iruñea.

Inkesta soziolinguistikoak
Iparraldeko inkesta batean azaldu dutenez, hango biztanleen herena euskaraz mintzatzen da eta hango familia transmisioaren gainbehera gelditu egin da. Eusko Jaurlaritzako inkesta batean, aldiz, euskaldunen %40k gaztelaniaz hobeto moldatzen direla diote.
A Iparralde sembla que s'ha aturat la transmissió familiar del basc. A la CAB, el 40% dels bascòfons s'expressen millor en espanyol.

Baionan, gaspean
Zuzen eta Demo taldeen aurkako Baionako epaian, Frantziako poliziak gasak erabili zituen publiko euskaltzalea sakabanatzeko. Aipaturiko taldeek desobedientzia zibila oinarri edukita, tren geltoki batean frantses hutsezko errotuluak kentzeagatik epaitu dituzte.
La desobediència civil dels euskaltzales fou resposta amb gasos lacrimògens a Baiona.

Laburrak

UEMAk (Udal Euskaldunen Mankomunitatea) Osakidetzako Enplegu Publikoaren Eskaintzaren aurkako bi errekurtso plazaratu du, euskara meritutzat soilik hartu izatearren.
La Mancomunitat de Municipis Bascòfons presentà dos recursos contra l'OPE del Servei Basc de la Salut.
Literaturako Nobel Sariak euskaratzeko bekak emango dituzte eta Estatu Batuetan Basque Literature series ekimena.
S'han traduït al basc diversos Premis Nobel de Literatura.
Bai Euskarari ziurtagiria 300 gizarte eragile baino gehiagok lortu dute, tartean 46 Iparraldekoak.
Més de 300 entitats digueren sí a la campanya pro-basc.
Euskaltzaindiak izendaturiko ohorezko sei kide berriren artean frantziar bat, armeniar eta iparramerikar bat daude. Kide berriak EAE-ko Euskararen Aholku Batzordean ere bai, besteak beste, B. Atxaga, L. Oñederra, K. Amonarriz eta J. Sarasua.
Nous membres institucionals a l'Acadèmia de la Llengua Basca: un francès, un armeni i un nord-americà.
EGA titulua lortzen laguntzeko helbidea: www.go.to/atariko.
Adreça electrònica per a preparar l'EGA (titulació de basc).

ARAGONÉS

Carmen Castán gana o premio Arnal Cavero
Con a nobela La descordada bida de Sinforosa Sastre, l'autora benasquesa (Gabás, 1954) ganó a edizión de 2002 d'ixe premio destinato á obras escritas en aragonés, que cada año comboca o Gubierno d'Aragón. Ye a segunda begata que Castán gana o Arnal Cavero ya que en 1997 una altra nobela suya, Cuan l'odio esbatega pel aire, obtenió o galardón. O premio s'entregó en o marco d'o Día d'as letras Aragonesas, zelebrato en Zaragoza o pasato 8 de chinero. A nobela trata d'os feitos que li pasan á una muller en un meyo rural tradizional e lo fa con una perspeutiba de reyalismo machico. Cal indicar que ye o segundo año consecutibo que o premio d'as letras en aragonés recai en un autor de parla benasquesa, ya que en 2001 o ganador fue José Antonio Saura, de Grist.

Torna á publicar-se O Rayón
O Ligallo de Fablans de l'Aragonés presentó o primer numero d'a segunda etapa d'ixa publicazión mensual feita de raso en aragonés. Se i troban dibersas informazions d'autualidat, entre as que cal siñalar as escritas en a parla local de cada zona. Asinas, en iste nuebo numero leyemos testos en l'aragonés d'as bals de Bielsa e Chistau. A publicazión se recupera con l'animo fundazional d'a primera etapa, o d'estar un beiclo de comunicazión en aragonés ta totas as comarcas aragonesofonas de l'Alto Aragón, mirando de fer-la arribar en toz es lugars posibles.

Presentazión d'o libro "Nombres de lugar de Sobrepuerto"
O 28 d'abiento se presentó de tardes en as escuelas de Yebra de Basa (Ballibasa) o primer libro d'o toponimista Chesús Vázquez, obra que fa o numero tres d'a colezión Yallig, qu'edita a comarca de l'Alto Galligo. A obra reculle muita toponimia d'a zona d'o Sobrepuerto, con amplas esplicazions etimolochicas, un estudio muito completo que feba tiempos que aguardaba estar editato. En acabar a presentazión, a Orquestina del Fabirol ufrió un conzierto á os asistens.

Se fazió a segunda edizión d'as chornadas sobre l'aragonés baxo ribagorzano
Os días 28 e 30 d'abiento se zelebroron en a casa d'a cultura de Graus (Ribagorza) ixas segundas chornadas de promozión e estudio de l'aragonés parlato en a zona ozidental d'a Ribagorza. O día 28 se presentó o CD-rom que reculle os testos d'o seminario e as conferenzias feitas en a primera edizión, en 2001. O disco tamién reproduz totas as portaladas d'o Llibré de Graus (o popular programa d'as fiestas), con toz es testos en l'aragonés d'a zona que bidon a luz en ixa publicazión dende 1912 á 2002. Ne trobamos escritos de tota mena: prosa, poesía e mesmo bels anunzios publizitarios que indican a bitalidat sozial que l'aragonés d'ixa comarca teneba fa zincuanta años. A tardada prosiguió con una conferenzia de Chabier Tomás, que analizó o prozeso de castellanizazión de l'aragonés de Graus e comarca, partindo d'a testimonianza que dan os testos literarios e as balguosas encuestas lingüisticas que en 1896 fazió o escubridor de l'aragonés, Jean-Joseph Saroïhandy. A tardada d'o 28 remató dando a dezisión d'o ganador d'a segunda edizión d'o concurso de relatos en aragonés ribagorzano, que recayó en Chuan Carlos Marco Pueo (Fonz, 1969), con o cuento El zagal d'el Burrello. O día 30 as II chornadas de l'aragonés ribagorzano rematoron con un Contacuentos d'o libret La gaita, d'Ana Tena, á cargo de Blanca López.

A escuela Nabata de Monzón escomenzó a suya zinquena añada
A escuela de luenga e cultura aragonesa Nabata inauguró á finals d'otubre o curso 2002-2003 d'aragonés. As clases se fan en dos libels, iniziazión e profundizazión, e las imparte Félix Torres Bagüés, un beterano treballador per l'aragonés en a Ribera d'a Zinca. Nabata funziona dende 1999, e imparte con remarcable esito cursos d'aragonés e cultura aragonesa, entre os cuals s'han feito de catalán, cozina aragonesa, danzas sobrarbencas, istoria d'Aragón e etnolochía d'Aragón. Iste curso, amés d'as clases d'aragonés, se continarán con os seminarios de més esito dica agora: o de danza e o de cozina. Nabata edita tamién a rebista trilingüe O Branquil, d'a que han bisto a luz dos numers.

OCCITAN

Lo Conselh de la Lenga Occitana a decidit renovelar lo son foncionament
Segon Franco Bronzat (en citant lo president del CLO, Patric Sauzet, dins lo darrièr numerò del jornal Occitania viva), lo Conselh de la Lenga Occitana, conscient de la necessitat de melhorar las condicions de son foncionament, a demandat als membres de trobar una formula per una novèla gestion dels afars. Segon Sauzet: «cal o far en gardant sempre l'amira de despassament de las oposicions istoricas intèrnas a l'occitanisme, e en particular amb l'amira d'integrar lo trabalh occitanista que sia associatiu o universitari, militant o professional».
Lo CLO a establit la soa plaça de trabalh al CIRDOC de Besièrs, çò qu'es una passa en positiu davant la manca d'espaci concret ont lo Conselh debiá desvolopar las siás assembladas.
Lo president de l'IEO, David Gròsclaude, a prepausat de constituir un Conselh d'Usancièrs que donariá son vejaire sus las reformas que sian prepausadas pel CLO, amb la participacion dels organismes qu'utilizan la nòrma occitana (instituts, entitats educativas, mèdias, ostals d'edicion...).
Lo CLO es encargat de resòlver totas la questions pendentas del trabalh de L. Alibèrt (sa gramatica e lo son diccionari), sustot las contradiccions presentas dins l'usatge escrit de la lenga (en ço que tòca a vacillacions de la nòrma meteissa o a adaptacions a la realitat de la lenga orala).

L'ensenhament de l'occitant es en creissença en Hautas-Pireneas
La percepcion sus una ipotetica valoracion negativa de l'occitan en çò dels locutors meteisses pòt estar en contradiccion amb las donadas sus la creissença de la demanda d'ensenhament de la lenga, almens dins qualques endrets.
En Hautas-Pireneas, la politica menada pel Rectorat (organisme regional encargat de la gestion de l'ensenhament en general) e pel Conselh General (organisme administratiu de nivèl departamental) a donat de resulats positius. L'occitan es ensenhat, pel cors present, en 19 centres de segondari dels 20 que i a dins lo departament. Segon çò que legim dins La setmana num. 388, las rasons las cal cercar en l'amelhorament del foncionament dels centres en general (informacion donada al moment precís, plaças novèlas assignadas a temps...); en mai, 13 centres de Bigòrra (sus 19) an decidit de dar una iniciacion generalizada en començament del segondari (çò que da als parents la possibilitat de préner l'opcion de l'occitan en coeissent mai ben los contenguts); e encara, los centres an afortit la preséncia de l'occitan en permetent pertot que l'ensenhament de 2-3 oras setmanalas de la lenga faga part del brevet dels collègis. En Bigòrra, donc, dempuèi l'annada 2000 avèm passat de 181 escolans en opcion occitan a 343 en 2002.
Ne podem tirar la conclusion que l'aprentissatge de l'occitan (e en occitan) es plan ben vist en çò dels parents, e que l'iniciativa dels centres pòt trobar una responsa positiva, en contradiccion amb la percepcion contrària que poiriam aver en principi; e tanben que las dificultats d'implantacion de l'educacion bilingüe responon plan sovent a de dificultats que son inerentas a la gestion dels centres, e pas a las caracteristicas pròpias d'aquel modèl educatiu.

Los Movements Estudiants d'Occitània cercan de se coordonar melhor
Dissabte 30 de novembre 2002 se debanèt l'acampada inter-MED'Òc a Bordèu, amb la preséncia del sector de joves de l'Institut d'Estudis Occitans.
D'en primièr, se faguèt un punt sus la situacion de l'occitan dins cada universitat: l'occitan es especialament valorizat a l'universitat de Montpelhièr. La situacion es pas tan positiva dins las autras universitats, pr'aquò es previst de crear un departament d'occitan a Turin e, benlèu, a Clarmont-Ferrand. Los sòcis del MED'Òc de Pau trabalhan per obténer una formacion oficiala d'occitan, e los de Tolosa e Montpelhièr van assajar de botar en plaça una senhaletica bilingua dins lors universitats.
Per çò que tòca a Tolosa, la creacion d'un departament d'occitan dins aquela universitat es ben vista pel president del Miralh, Rémy Pech.

CATALÀ

Mesures per a impulsar el català
La Generalitat de Catalunya prepara un seguit de mesures per a fomentar l'ús social de la llengua catalana entre les quals hi ha la negació de subvencions a establiments que incomplexin la llei en la seva retolació o condicionar la llicència d'obertura de nous comerços al compliment de la llei del català. També es farà una campanya de sensibilització de la població immigrant amb l'objectiu que vegin el català com a factor d'integració, com a element de progrés individual i col.lectiu.

Notícies breus
La 52 Festa de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmnium Cultural tingué una presència institucional i social més plural. Hi assistiren Eliseu Climent, d'Acció Cultural del País Valencià, i Antoni Mir, d'Obra Cultural Balear.
Resolt el contenciós sobre la política lingüística de la Universitat Pompeu Fabra a favor de la normativa d'usos del català aprovada pel Claustre d'aquesta universitat catalana.
El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Promoció de la Cultura de les Illes Balears gestionarà l'emissora Som Ràdio, única emissora de les Illes que emet sols en català.
El PSM de Menorca proposà a l'Ajuntament de Maó la normalització del nom oficial de la ciutat (Mahón). El PSOE defensa la cooficialitat dels dos topònims (Maó/Mahón) i el PP demana l'oficialitat d'un curiós invent mixt: Mahó.
El Govern Balear posà en marxa una nova llei que exigeix a les botigues de més de tres empleats a atendre en català als clients que ho demanin.
Segons un estudi de la direcció general de Política Lingüística sobre l'ús del català a les comarques tarragonines, el 65,1% de la població té el català com a llengua habitual.
Catorze imams assisteixen a un curs de català del CNL.
L'oferta de mitjans escrits en català augmentà el 2002. Cal destacar l'aparició del diari esporitiu El 9, el setmanal Dossier Econòmic i Sàpiens, la revista de divulgació d'història.
Le monde diplomatique estrenà versió electrònica en català.
L'Institut Ramon Llull realitzà una classe d'iniciació al català per a estrangers al XXI saló Expolangues 2003 de París.
La UdG, el CNL i Benestar i Família iniciaren un pla per tal d'apropar el català als estudiants estrangers.
La Flama de la Llengua Catalana, símbol de catalanitat, arriba a Ripoll després de la seva encesa a Prada de Conflent.
Nova pàgina web que aplega totes les entitats i associacions que lluiten per la llengua i la cultura catalanes: www.entitats.info.
Un estudi del portal InfoJobs, demostra la poca presència que té el català en els anuncis per trobar feina. Podeu consultar l'estudi a: www.racocatala.com.