Passamento de Luís Tovio
O 13 de Março falecia em Madrid aos 96 anos de idade o histórico galeguista Luís Tovio. Tovio nascera em Viveiro. Fora co-fundador e 1º Secretário do Seminário de Estudos Galegos e com Carvalho Calero redigiu, em 1932, o 1º Anteprojecto do Estatuto de Autonomia. Diplomata e professor universitário exiliou-se em 39. No exílio exerceu como assessor de Castelão no Conselho da Galiza.

Nova Sede Nacional da AGAL
O 22 de Março, a Associaçom Galega da Língua inaugurou a sua Sede Nacional na Avenida Castelão de Santiago de Compostela.
Esse mesmo dia celebrou a sua Assembleia Geral Ordinária, na que o seu Presidente Bernardo Penabade fizo balanço desta nova etapa que está a viver a organizaçom.
Também esse dia a AGAL rendeu homenagem a Carvalho Calero no decimoterceiro aniversário da sua morte, com a conferência «Carvalho Calero no início do século XX» do Catedrático de Galego-Português da USC, José Luís Rodrigues.

Empréstimos em castelhano obrigatórios
Um casal de funcionários compostelanos levam desde Novembro de 2002 tentando que Caixa Galicia redija em galego o contrato de um empréstimo que solicitaram à entidade financeira. Caixa Galicia continua recusando com diversas razões, a principal, a inexistência de documentos próprios já traduzidos e isto apesar de que o assunto alcançou certa notoriedade pública, chegando a intervir, mesmo, o Valedor do Povo. Paradoxalmente, em Catalunya todos os documentos desta Caixa estám traduzidos ao catalám... ainda que é por imperativo legal.

Nasce o Biblos-Clube de Leitores
É esta umha nova empresa dedicada à distribuiçom de livros galegos, portugueses e brasileiros a domicílio. Esta distribuidora pode facilitar grandemente a chegada aos lares da Galiza de livros em galego, num país de orografia montanhosa e com umha alta percentagem da populaçom ainda rural e muito dispersa.
A Mesa saudou umha iniciativa que sem dúvida fomentará a leitura na nossa língua.

Notícias breves
TVE decide voltar ao uso da toponímia galega deturpada nos seus telejornais internacionais, seguindo o critério da RAE e incumprindo a lei.
A Comissom de Informática da AGAL lança o Projecto Topogal para recuperar e dar a conhecer a autêntica toponímia galega.
O 24 de Fevereiro a Fundaçom Enclave encerrou no Centro Cultural da Deputaçom de Ourense as II Jornadas de Políticas Linguísticas, com umha mesa redonda entre M. Portas (vereador do BNG em Compostela), Ó. Dias Fouces (da UVI) e X. Paz (livreiro).
O 11 de Março, debateram na Faculdade de C. Políticas da USC, B. Penabade (Presidente da AGAL) e H. Monteagudo (Secretário do Conselho da Cultura) a respeito da questom normativa. Organizou a Enciclopédia dos Espelhos.
O 12 de Março, a Fundaçom Enclave homenageou o Avilés de Taramancos na F. de Filologia da USC. Intervieram, entre outros, A. Romani, E. Torres e C. Quiroga.
Estám-se a celebrar as V Jornadas da Língua em Compostela, organizadas polo MDL, AMELGA, Rádio Kalimero e Oureol. Haverá conferências, debates, festas e concertos.
Apresenta-se umha única candidatura na Assembleia Geral Ordinária d'A Mesa que terá lugar o 29 de Março, está encabeçada por Carlos Caiom (Presidente) e Luz Castro (Vice-Presidenta).
A Universidade de Santiago de Compostela nomeou Lula da Silva Doutor Honoris Causa.
O 28 de Março, o jornalista Joel Gomes apresentou na Galeria Sargadelos de Ferrol o seu livro sobre Guerra da Cal e Eça de Queirós.
A Mesa propõe à TVG que se implique na dobragem dos novos filmes de Shin Chan e Doraemon.
Noia prepara-se para celebrar o Dia das Letras dedicado ao Avilés de Taramancos com faixas nos prédios e actividades culturais nos liceus. A Câmara Municipal levantará um monumento ao escritor.

ASTURIANO

Asturies tuvo na feria Expolangues
La Conseyería de Cultura del Principáu d'Asturies volvió acudir a la feria Expolangues de París, onde yá tuviera presente otros años. D'esta vegada, l'organismu oficial decidió llevar la representación p'acullá del tradicional puestu con llibros, y cuntó cola participación de los escritores Xuan Bello y Berta Piñán y del gaiteru Flavio Benito, que dienon un recital de música y poesía asturianes. Amás d'esto, la Conseyería punxo tamién el clásicu puestu de llibros nel que pudienon vese tanto los testos básicos n'asturiano como les novedaes editoriales del añu. La feria, qu'entamó'l 30 de xinero, allargóse hasta l'1 de febrero.

L'asturiano na Universidá d'Uvieo
La Xunta Moza, sección xuvenil de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, presentó col sofitu de dellos conseyos de la mocedá d'Asturies (ente los que taben el d'Uvieo y el d'Asturies), una campaña de recoyida de firmes en rellación cola situación de la llingua asturiana na Universidá d'Uvieo, col obxectu de forciar la declaración de la titulación en Filoloxía Asturiana, que yá va tornando trés veces en Madril el Conseyu d'Universidaes. A finales del añu pasáu la Xunta Moza tuvo una entrevista col rector Juan Vázquez na que se faló sobre esta titulación y sobre les posibilidaes de normalización llingüística na Universidá. D'aquella reunión, que los representantes de la Xunta Moza calificanon de «decepcionante», nun salió compromisu firme dengún pa sacar alantre la titulación.
Esta campaña de recoyida de firmes vien coincidir nel tiempu con otru fechu que puede afectar a la situación de la llingua na Universidá, como ye'l procesu de redacción de los nuevos estatutos universitarios. La Llei d'Universidaes que s'aprobó l'añu pasáu obliga a toles universidaes del estao a adaptar los sos estatutos a la lletra del nuevu testu xurídicu. Ye por ello polo que na Universidá d'Uvieo esiste una comisión encargada del procesu de redacción d'estatutos nuevos, presidida pol catedráticu de derecho Ramón Punset y na qu'hai representación de profesores, alumnos y personal alministrativo. Según pudo saber la XDLA, hai munches posibilidaes de que la redacción nueva de los estatutos esborrie toles referencies a la llingua y a la cultura asturianes qu'había hastasagora, arreo de que'l presidente de la comisión redactora parez tener una visión abondo restrictiva de la Llei d'Usu del Asturiano y del artículu 4 del Estatutu d'Autonomía. Al respective d'esti asuntu, la XDLA fixo una propuesta de redacción d'estatutos a la Universidá colo que-y avulta que tendríen de dicir sobre llingua asturiana los estatutos de la másima institución académica del país.

García Valledor endurez el discursu
El portavoz del grupu parllamentariu d'IU na Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies, García Valledor, acusó al gobiernu asturianu de caltener una actitú de «represión» contra l'asturiano. García Valledor dixo esto na rueda de prensa que dio xunta'l representante del Bloque de la Izquierda Asturiana, Rafael Palacios, al que l'añu pasáu condenanon a pagar una multa de 600 euros por poner pegatines colos topónimos n'asturiano nunes señales que los teníen en castellano. Palacios aseguró que nun cunta pagar la multa, y que va llevar l'asuntu a contenciosu alministrativu, porque lo que fixo foi un actu cívicu en cumplimientu de la Llei d'Usu del Asturiano, y non un ataque a bienes públicos. Los dos políticos dixenon que'l gobiernu fai propaganda con campañes pa la galería pero que depués reprime sistemáticamente l'usu del idioma, incumpliendo l'espíritu y la lletra de la Llei d'Usu del Asturiano.

Llei de la radiotelevisión asturiana
La Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies aprobó la llei de la radiotelevisión autonómica asturiana. El nuevu ente va tener una dotación presupuestaria de 10,5 millones d'euros. Mentanto, la presencia de la llingua asturiana nes emisiones sigue siendo una incógnita que tendrán de desvelar el futuru conseyu d'alministración, arreo de que nun hai disposición denguna na llei sobre'l tratu que se-y va dar a la llingua asturiana na programación y conteníos de les futures emisores.
La XDLA, que convocara una concentración de protesta pola indefinición llingüística del proxectu de llei, entregó en rexistru de la Xunta Xeneral más de 20.000 firmes de ciudadanos que pidíen una televisión al cientu por cientu n'asturiano. Miembros de la XDLA tuvienon presentes na sesión de votación de la llei, na que fixenon una protesta silenciosa amosando la conseña «Televisión asturiana n'asturiano» nes sos camisetes.

EUSKARA

20-F: Zuzenbide-estatuari kolpea eta hamaika erantzun
Frankismoa zuzenean ezagutu ez dugun askok ezin genuen imajinatu ere egin 2003.urtean, XXI. mendean, pasa den otsailaren 20an hasi zen amesgaiztoa bizi izango genuenik. Egunotan, «Inkisizio Santua»-ren eskuliburuari hautsa kendu ondoren, aznarismoa euskararen eta euskaldunon aurkako atentatu eskandaluzkoa burutzen ari da, bere komunikabideren eta botere judizialaren laguntzaz. Frantziako Gobernuak historia hurbilean eman ez duen urratsa Espainiakoak eman du: bere lurraldeko hizkuntza gutxituetako baten zutabe baten aurka jotzea alegia. Eta txiki utzi dituzte gobernu nafarraren ohiko erasoak ere bai.
Otsailaren 20ko gauean, Del Olmo izeneko inkisidore batek agindurik, Guardia Zibilak Egunkaria-n lan egin duten hamar pertsona bortizki atxilotu, bost egunetan bahitu eta torturatu, geroxeago testimonio lazgarrien bitartez jakin ahal izan dugunez. Eta «infernua» ezagutu ostean, kartzelara sartu zituzten, haietako batzuen esanetan «hotela» edo «paradisua» guardia zibilekiko egun izugarri haiekin konparatuz. Apurka-apurka, bahitzaileek eskatutako erreskatea ordainduta, hamar atxilotuetatik zazpi atera dira kartzelatik, tartean Martxelo Otamendi, Txema Auzmendi, Joan Mari Torrealdai eta Pello Zubiria, azken hau gaixotasun kroniko larria daukana. Beste hiru lagun, aldiz, kartzelan daude oraindik: Xabier Oleaga, Iñaki Uria eta Xabier Alegria. Aznarismoak ez du zalantzarik eduki ohorezko lehendakaria den Martin Ugalderen (oso adindua eta etxean oheratuta gaixotasunagatik) kontu korrontea blokeatzeko, ezta hildako pertsona birenak (Joxemi Zumalabe eta Joseba Jaka) ere. Bien bitartean, euskarazko egunkari bakarra itxita mantenduko dute gutxienez beste sei hilabeterako.
Baina zein da hau guztia egiteko aitzakia? AEKri egotzi ziotenaren antzekoa, herritarren plataforma batek duela ia 13 urte sortutako komunikabide hau ETAk berak zuzentzen duela, geu konturatu barik. Eta frogak? Adibidez, La Razón-en idatzitako desinformazio batzuk (!) Tejerok otsailaren 23 hartan emandako estatu-kolpe hartaz nostalgikoa edo, aznarismoak zuzenbide-estatuari kolpe ikaragarria eman dio. Adierazpen eta prentsa askatasuna hankabitartetik pasatu dituzte eta errugabetasun printzipioa urratu dute, baina haien benetako helburuak politikoak direla argi eta garbi utzi dute.
Baina aznaristek errealitatea zuri-beltzez ikusten duten arren, askok gauzak kolorez ikusi nahiago dugu, eta horrela hamaika erantzun iritsi dira: Donostiako manifestazio erraldoia 20-Fa gertatu eta bi egunetara, euskal alderdi politiko guztiek egindako gaitzespen gogorra (erregimenaren ingurukoek izan ezik), etxetik kanpoko elkartasuna (Kataluniakoa bereziki), beste komunikabide batzuetatik jasotako sostengua (Diario Vasco, El Mundo, El País, France 3 edo Ser katea bezalako tokietatik ere bai) eta torturen salaketa Amnesty International-etik. Baina benetan eskertzekoa Egunkaria-ren langileen erantzuna, musu truk otsailaren 21etik Egunero izeneko kazeta kaleratzeari ekin diotenak. Espero dezagun koloreak behin betiko itzul daitezela geure ikuspegira
Informazio gehiago: Egunkaria.net, Aurrera.net, Egunero.info, Berria.info
20-F: Cop a l'Estat de dret i infinites respostes
L'aznarisme ha atemptat contra la llengua basca i el món bascòfon com feia temps que no es veia. El 20-F la Guàrdia Civil detingé, segrestà i torturà deu persones que treballaven o havien treballat al diari Euskaldunon Egunkaria per ordre d'un inquisidor anomenat Del Olmo. N'hi ha que han descrit la presó com un «hotel» comparat amb els cinc dies d'incomunicació. D'aquestes set persones, set (entre ells Otamendi, Auzmendi, Torrealdai i Zubiria -aquest darrer amb una malaltia crònica greu- han sortit lliures després d'haver pagat el rescat, Oleaga, Uria y Alegría són encara a la presó. L'aznarisme ha bloquejat també els comptes de dues persones mortes (Zumalabe i Jaka) i la d'una persona gran enllitada, president d'honor d'Egunkaria (Ugalde). Mentrestant, mantindran tancat com a mínim sis mesos l'únic diari en basc. L'excusa d'aquest atemptat és la suposada direcció d' ETA d'aquest projecte impulsat per una plataforma ciutadana fa gairebé 13 anys. Amb aquest cop a l'Estat de dret, l'aznarisme s'ha carregat la llibertat de premsa i d'expressió i ha suprimit el principi d'inocència, però ha deixat clar que les seves veritables intencions són polítiques. Malgrat que els aznaristes vegin la realitat en blanc i negre, a molts ens agrada de veure-la en color, i això queda exemplificat amb el degoteig constant de mostres de suport cap a l diari: la gegantina manifestació de Donostia dos dies després del 20-F, la condemna dels partits bascos no afins al règim, la solidaritat internacionalista (especialment de Catalunya), suport d'altres mitjans de comunicació i la denúncia de les tortures d'Amnistia Internacional. Però el que és més d'agrair és la resposta dels treballadors d'Egunkaria que des de l'endemà del tancament publiquen Egunero sense cobrar. Esperem que el color torni definitivament al nostre paisatge.

ARAGONÉS

Alasets ta la mainada
Con miras á que es mozez de la Ball de Benás puedan aprender en buenas condizions a parla benasquesa, s'acaba de publicar o conchunto de materials didauticos Alasets ta la mainada, feitos per un equipo de mayestros de la zona e per una colla de boluntarios. O material se presentó o día 24 de chinero en Uesca. Alasets ta la mainada consta de tres publicazions: De flors a turberes, Degodín, degodán e Cortina cortana. También s'ha reyalizato un CD con un dizionario e dibersos recursos, feito per lo filologo de Grist José Antonio Saura. De flors a turberes ye un libro de leuturas e cuentos con o marco d'as cuatre estazions de l'año tal como se biben en l'Alta Ribagorza. Degodín, degodán ye un cuaderno de treballo ta lo segundo ziclo de primaria, se i recullen en aragonés benasqués chuegos, tradizions, fiestas, refrans, leyendas, que s'acompañan de fotos e ilustrazions. Cortina, cortana ye una carpeta de fichas ta que os ninos d'educazión infantil baigan conoxendo a luenga d'a comarca.

Comarcas con denominazión bilingüe
En senglas Leis de Comarcalizazión d'o Gubierno d'Aragón s'acaba d'aprebar a denominazión bilingüe d'ixas dos comarcas. En as dos esisten bels monizipios en os que encara l'aragonés ye luenga d'uso. Como paradoxa cal dizir que d'altras comarcas, como ye o caso d'a de l'Alto Galligo, en a lei que li pertoca, a denominazión d'os monizipios que la integran s'ha feito només en castellano. Ye un exemplo d'a caotica situazión, en materia de lechislazión lingüistica, que esiste en Aragón, que encara aguarda una improbable Lei de Luengas.

A billa d'Estadilla creya un premio literario
Ista poblazión baixo ribagorzana (agora en a comarca d'o Semontano balbastrense) ye a segunda, dimpués de Graus, en creyar un zertamen literario ta obras escritas en aragonés ribagorzano. Parex que bella cosa ye pasando en a zona en relazión con a promozión d'a luenga propia. En os momentos d'escribir istas línias, o conzello d'Estadilla nos comunica que s'han presentato un total de catorze relatos escritos en aragonés baixo ribagorzano. Tot un esisto ta una comarca que no arriba á 5.000 aragonesofonos. Cal recordar que només a comarca ribagorzana complega, si fa u no fa, cuasi o 80% d'os altoaragoneses que encara parlan bel dialeuto de l'aragonés. A dezisión d'o premio se ferá publica a metat d'abril.

Nobedaz en aragonés dialeutal
Luzia Dueso Lascorz acaba de publicar a suya primer nobela, clamata La fuen de la Siñora. A obra narra os amors d'una parella de chóbens chistabins.
Antiparti, s'ha publicato rezienmén Replega de tradizión oral en Salas Altas, de Paz Ríos Nasarre e Alberto Bolsa Puyuelo. A obra reculle un amplo repertorio de literatura de transmisión oral, dende cheners menors á mayors.

Nobedaz en aragonés comúna
A primera ye o numero cuatre d'a rebista chobenil O Espiello que edita en Zaragoza l'Asoziazión Cultural Nogara. A publicazión ye feita més que més en aragonés común, pero ye ubierta á articlos en as dibersas parlas patrimonials d'a luenga.
En iste numero trobamos también una entrebista con o responsable d'o Grupo folflórico de la Val d'Echo, Pepe Lera.
A segunda nobedat ye d'o mundo discografico, a colla de rock en aragonés Mallacán ha lanzato o suyo segundo disco Chera, chera (Desobediencia Records, 2002), en o que á més de l'aragonés como prinzipal beiclo d'espresión trobamos que también i fan serbir o castellano, o catalán u o franzés. O grupo zaragozano se quiere dar á conoxer per altras tierras, como Euskal Herria u Catalunya.

X Chornadas d'as luengas d'Aragón
Nogará organiza a dezena edizión d'istas chornadas arredol d'as dos luengas autoctonas d'Aragón. O 31 de marzo: conferenzia por Mario Sasot Escuer, «Història de la recuperació del català a l'Aragó». O 3 d'abril se ferá una mesa redonda con o tetulo «L'aragonés istorico. Una rebisión». O 4 d'abril: conferenzia por Fernando Romanos y Ánchel Conte, «A recuperazión de l'aragonés», tot en a Biblioteca d'Aragón de Zaragoza. O Sabato 5 d'abril, en a Escuela d'Aragonés (carrera Gavín de Zaragoza, de 10 a 14 oras: Día de puertas ubiertas. Proyeuzión d'o bideo «A Chaminera» con o suyo autor Carlos Baselga. Gaiters y socalze.

OCCITAN

Ensenhament de lengas minorizadas per immersion
Lo Conselh d'Estat francés decidiguèt lo novembre passat d'anullar las circularas del ministre Jack Lang que ont se definís lo foncionament de l'ensenhament per immersion lingüistica. Aquela anullacion es basada sus pricipis constitucionals: en primièr, l'article 2 de la Constitucion francesa, ont lo francés es declarat coma la «lenga de la Republica». En 1992, quand l'article 2 foguèt votat se precisèt que seriá pas aplicat contra las lengas «regionalas» perque èra estat concebut contra l'espandiment de l'anglés. En fait, totas las aplicacions practicas d'aquel article son estadas contra las lengas regionalas. En 1999, lo Conselh Constitucional aviá declarat contrari a l'article 2 de la Constitucion lo preambul de la Carta europèa per las lengas minoritàrias, e refusèt de ratificar las mesuras de proteccion de las lengas «regionalas» de l'Estat francés.
La segonda rason es la lei Toubon, qui ditz dins son article 1: «la lenga francesa es la lenga de l'ensenhament, del trabalh, dels escambis, dels servicis publics...» ; mas l'article 11 dobrís la pòrta a la preséncia de las lengas «regionalas» quand ditz que «la lenga de l'ensenhament, dels examens e concorses, atal coma las tèsis e los memòris dins los establiments publics e privats d'ensenhament es lo francés», exceptat lo cas que i aja una justificacion «per los besonhs de l'ensenhament de las lengas e culturas regionalas o estrangièras». Encara, aquela lei declara, dins son article 21, que las siás disposicions «s'aplican sens perjudici de la legislacion e de la reglamentacion relativas a las lengas regionalas de França e s'opausan pas a lor usatge». Se dedusís que lo Conselh d'Estat a considerat que lo sistèma pedagogic per immersion respon pas a un besonh de las lengas regionalas. Lo cas es que la practica de l'immersion es permesa coma metòde d'ensenhament per las lengas estrangièras, e donc i a un tractament diferenciat e discrimimant cap a las lengas minoritàrias. L'immersion es tanben aplicada amb finançament public francés coma metòde d'ensenhament del francés a l'estrangièr.

L'Institut Occitan sus Internet
L'Institut Occitan de Pau a dobèrt lo son site Internet lo 20 de febrièr passat. Lo site conten de paginas dedicadas al Servici de la Lenga e, dins pauc de temps, tanben la mediatèca. Ràdio País es difusada tanben sul site. (Institutoccitan.com).

Reforma de l'universitat, dangerosa per las lengas minorizadas
Lo primièrs tèxtes sus la reforma de l'universitat francesa parlan pas sus la question de las lengas minorizadas o «regionalas». Es pas un còp definitiu a la preséncia de l'occitan, e de las autras lengas minoritàrias, dins los departaments de las universitats de l'Estat francés. La novèla legislacion vòl augmentar l'autonomia de las universitats e donc, pòt pas empachar la creacion d'estudis d'occitan. Mas donarà segur d'arguments per las universitats qu'an pas la volontat d'implantar aquelas lengas, e serà encara mai perjudiciala se las universitats fan una interpretacion a la letra; atal, per exemple, en refusant la preséncia de l'occitan o d'autras entre las lengas vivas que pòdon èsser causidas en opcion (l'Universitat de Pau, per exemple, a dobèrt l'occitan coma opcion als estudiants de las especialitats de sciéncias).

CAPES d'occitan
Lo nombre de pòstes de CAPES (professors d'ensenhament segondari) serà ongan plan inferior a lo de l'an passat, e es estat demesit de 18 a 14 (comparatz lo nombre ambe d'autras lengas minorizadas en comptant lo territòri respectiu: 4 pel basc, 4 pel catalan, 7 pel còrse e 8 pel breton). Lo president de la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e de Cultura d'Òc, Felip Martel, escrivèt al ministres francés de l'Educacion Nacionala per li demandar una revision d'aquel punt e en se planhent del nombre «derisòri» de pòstes per rapòrt als besonhs potencials. D'interpelacions foguèron tanben faitas de la part del SOE, lo Movement dels Estudiants d'Occitània e IEO-Caminatz. La sola responsa coneguda foguèt enviada a Patric Sauzet, lo president de la jurada del CAPES. Segon lo ministèri, lo nombre d'ensenhaires d'occitan es superior a la demanda academica, en contradiccion ambe las associacions de professors.

CATALÀ

El PP vol potenciar l'espanyol a primària
El projecte de decret de la llei de qualitat de l'educació vol duplicar el nombre d'hores d'espanyol a primària (6-12 anys) i fixar en 5 les hores setmanals d'ensenyament d'aquesta llengua. La Generalitat de Catalunya recorrerà el decret al Tribunal Constitucional espanyol i, en cas que el projecte tiri endavant no el pensa aplicar. El sindicat USTEC-STEs, majoritari a l'ensenyament públic de Catalunya, va denunciar que el projecte de decret del ministeri d'Educació suposa un «atemptat a l'escola catalana» i inicià una campanya juntament amb el sindicat STEI de les Illes i el STEPV del País Valencià. ERC ha cridat els professors catalans no sotmetre's a la normativa. PSC, IC i UGT també hi han mostrat el seu rebuig.

Català i immigració
Els governs català i balear han engegat dues campanyes per tal de sensibilitzar la població en l'ús del català. Al principat, Tu ets mestre s'adreça als catalanoparlants que acostumen a parlar en espanyol quan veuen que el seu interlocutro és de fora. A les illes El català una llengua per a tothom. Oferiu-la, Demaneu-la vol promoure la llengua entre la població en general. Uns 65.000 immigrants aprenen català cada any a Catalunya, dels quals 52.000 són infants que estudien als centres d'ensenyament, i 15.000, adults que ho fan en centres del Consorci de Normalització Lingüística, de formació d'adults o universitats. Enguany els cursos del CNL s'han vist col.lapsats per l'allau d'inscripcions que han tingut. CCOO demanà classes de català per a imigrants en hores de feina per a subsanar el gran desconeixement que el català té entre aquests col.lectius.

Notícies breus
200.000 persones han visitat la 21a Setmana del Llibre en Català del 27 de febrer al 9 de març. El volum de vendes s'ha incrementat en un 10% respecte a la passada edició.
Un acord entre Escola Valenciana, Federació d'Associacions per la Llengua i el Banc Popular, permetrà l'emissió d'una targeta de crèdit que promourà el català al País Valencià.
Crida perquè Pascual etiqueti en català: marketing@lechepascual.com
145.000 nens del País Valencià reben la seva educació en català, (el 24% de l'alumnat total).
Lluís Jou, cap del departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, presentà la dimissió del càrrec, probablement per la impossibilitat d'aplicar la Llei de Política lingüística en la seva totalitat.
Mor Miquel Batllori, escriptor i historiador, Premi de les Lletres Catalanes i estudiós de la família papal dels Borja. Mor també, Josep Lluís Blasco, exdegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València, filòsof i polític fundador de la UPV.
S'edita el llibre "Ciutadania de Catalunya etnicitat, nacionalisme i llengua" (Jordi Plens, Edicions del Mèdol, 2003, Tarragona). L'assaig té com a nucli el debat social que va desvetllar la redacció i aprovació de la Llei de política lingüística.
L'Institut Ramon Llull farà a partir d'aquest curs les proves d'avaluació i certificació de coneixements del català fora del domini lingüístic, i també les proves que es facin als territoris de parla catalana destinades a no-residents. L'IRL i l'IEC presentaren a l'Alguer El català de l'Alguer: criteris de llengua escrita, el manual de referència per a la correcta escriptura de l'alguerès. L'IRL i la Universitat de Casablanca signaren un acord que assegura l'establiment d'un lectorat de català en aquesta universitat africana. L'IRL gestiona els vuitanta-cinc lectorats de català que hi ha escampats pels cinc continents.
El 30% dels llibres editats al Principat són en català; el 25% dels diaris que s'hi venen són en català; el 7% de les pel.lícules que s'hi exhibeixen també i el 40% dels oïdors radiofònics senten ràdio en català. Hi ha 1.119 pàgines en català a internet.