Dia das Letras
Para além dos actos oficiais dedicados ao Avilés e celebrados em Noia, o mais destacado foi a manifestaçom convocada o 17 de Maio em Compostela pol'A Mesa, BNG, CIG e CCOO, sob o lema «Depois de 13 anos perdidos, outra política linguística é possível». Juntou quase duas mil pessoas e contou com números circenses e musicais.
Também nessas datas se celebrou o já tradicional Correlíngua, organizado pol'A Mesa e as Equipas de Normalizaçom Linguística de escolas e liceus. Nesta corrida que percorre o país participaram milheiros de estudantes.
Em Ferrol e Ponte Vedra houvo festas reintegracionistas organizadas pola Fundaçom Artábria e AR «NH»/MDL. A IX Festa da Língua de Ponte Vedra orientou as suas actividades (música, teatro, jogos...) aos mais novos, actuando entre outros o conta-contos brasileiro Nilson Leite.
Em Bélgica, a Associação de Galegos na Bélgica e a livraria portuguesa Orfeu, também celebraram este dia com um jantar de irmandade e a projecçom do filme «O Bosque Animado».

Juíza recusa galego e expedienta advogada
A juíza titular do Julgado de Primeira Instância de Muros nom admitiu a trámite umha demanda de divórcio por estar redigida em galego. A advogada que a apresentou, Isabel Castillo, recorreu esta decisom. Na sua apelaçom, Castillo qualificava a decisom judicial de «profundamente errada». A resposta da juíza foi abrir-lhe um expediente sancionador. A Mesa apresentou recurso de amparo perante a Comissom Geral do Poder Judicial. Esta situaçom põe de manifesto a inferioridade de direitos dos galego-falantes diante dos Tribunais de Justiça.

TOPOGAL
TOPOGAL é um pograma informático que pretende aproximar o público galego à toponímia do seu País dumha maneira agradável e atraente. A sua interface está desenhada em Visual Basic 5.0 e o seu funcionamento é similar ao de um dicionário electrónico, com várias possibilidades de acesso aos dados, inclusive por meios gráficos. Funciona em plataformas Windows e permite executar desde o menu do programa a funçom de ver o Portal Galego da Língua (Agal-gz.org). É um programa de livre distribuiçom, fruto do trabalho da Comissom Informática da AGAL que se pode obter na secçom de descargas do Portal Galego da Língua. O programa incorpora nas entradas correspondentes a cada topónimo (comarcas, concelhos, paróquias e aldeias) umha informaçom padrom, consistente em: Nome do topónimo, informaçom acerca da entidade superior a que pertence o topónimo e das entidades inferiores que compreende. Também se incorporam mais informações de tipo geral relativas ao lugar referido.

Consórcio Editorial Galego
As editoriais A Nosa Terra, Bahía e Sotelo Blanco uniram-se para a produçom de livros de texto em galego, assim como para distribuirem e comercializarem os arredor de mil títulos do seu fundo editorial comum. Mas cada umha destas empresas continuará a elaborar as suas próprias publicações.
Deste projecto que arrancou há dous anos, acabou-se desmarcando a histórica Editorial Galaxia. Contudo ficam abertos «à incorporaçom de editoriais mais pequenas, porque do que se trata ao criar este consórcio é de somar esforços e rebaixar os custos da distribuiçom».

Notícias breves
Após 40 anos de existência, Grial, revista galeguista e cristã, tentará dobrar o nº de subscriptores até os mil.
Ventura P. Marinho, virtual novo Presidente da Câmara Municipal de Vigo, tivo de recuar e diante da pressom popular fazer parte da campanha eleitoral em galego.
Fundaçom Artábria lança catálogo de propostas aos grupos políticas de Ferrol a respeito da cultura e da língua.
A Mesa enviou umha carta a mil instituições para que corrijam a sua denominaçom nos guias telefónicos.
Celebrou-se o II Banquete de Cacabelos, organizado por Fala Ceive no Berzo Ocidental.
Foram necessárias mobilizações para que se distribuíram cópias em galego do filme do A. Reixa «O lapis do carpinteiro».
Celebraram-se em Compostela as XIII Jornadas de Língua e Literatura organizadas pola AS-PG e a CIG-ensino.
No ano 2002, na Universidade Compostelana só se leram 19 teses de doutoramento em galego dum total de 221.

ASTURIANO

Piden una TVAs n'asturiano
L'aprobación de la llei que va regular el futuru ente autonómicu asturianu de radiotelevisión tien malcontentos a dellos sectores interesaos nel tema. Nuna rueda de prensa convocada pola Academia de la Llingua Asturiana, el Conseyu de la Mocedá del Principáu d'Asturies, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana y l'asociación Periodistas pol Asturiano, pidióse la modificación de la llei, por nun recoyer ente los sos obxectivos que la futura entidá sea un «elementu clave» na promoción, recuperación y normalización de l'asturiano.
De la que la Xunta Xeneral del Principáu llamó a consulta a estes instituciones pa pregunta-yos los criterios que recomendaben p'asegurar la presencia del asturiano na TV viose qu'ente los que defendíen l'idioma nun había un criteriu apautáu sobre l'emplegu de la llingua na televisión. Esta falta d'alcuerdu tornóse a la fin n'entendimientu, y los convocantes aproclamanon unánimemente que l'asturiano tendría que ser la llingua «vehicular» de la futura televisión, porque esa ye la manera d'asegurar que se respeten los derechos de los falantes d'asturiano, que nun tienen una canal que-yos fale nel so idioma.

Derechos llingüísticos en Portugal
L'Asamblea de la República de Portugal reconoció oficialmente nel añu 1999 la esistencia de la llingua asturllionesa (na so variedá mirandesa) en territoriu portugués. Pero, cuatro años depués, el mirandés sigue ensin tener un estatus xurídicu que-y permita algamar unes condiciones d'igualdá legal col portugués. Cola intención de contribuyir a acabar con esta situación, l'ex-gobernador civil y ex-diputáu Júlio Meirinhos y el profesor universitariu Amadeu Ferreira tán preparando a comuña el llibru Sistema jurídico da língua mirandesa. Los dos autores entienden que'l mirandés, al tar reconocíu pola Asamblea, ye un derechu adquiríu, que, sí qu'así, nun s'alcuentra definíu. Por eso pretenden, al traviés d'esta obra, suscitar delles cuestiones, mayormente la del derechu al deprendimientu, pero tamién la de les obligaciones que tien l'Estáu nesta materia, la de la posibilidá de redactar documentos en mirandés, o la de bautizar los neños con nomes mirandeses. El llibru va tratar tamién de «les deficiencies y les dificultaes de la llingua» y, al empar, va procurar «crear ente la xente la conciencia de que'l mirandés ye un derechu adquiríu».

La SGAE d'Asturies pide un premiu pa la música fecho n'asturiano
Los miembros asturianos de la Sociedá Xeneral d'Autores y Executantes, SGAE, decidienon pidir la creación d'un premiu añal pal meyor cantar n'asturiano, dientro de los gallardones qu'entrega tolos años l'Academia de les Artes y les Ciencies de la Música. Nestos premios hai categoríes específiques pa trabayos discográficos en vascuence, gallego y catalán. El valenciano tamién entra nos premios con categoría propia, y llama l'atención qu'esta variedá del catalán, con una producción non mui vultable, tenga categoría pa ello cuando l'asturiano, llingua na que se fai cerca de la metada de la producción musical d'Asturies, nun ta presente nos premios.
La iniciativa, que s'aprobó por unanimidá, tien agora que la dar de pasu l'asamblea estatal de la SGAE en Madrid, onde'l representante asturianu va presentar la propuesta. Depués, esta asamblea va ser la encargada de facer la petición formal a l'Academia, que nesta cuestión tien la palabra cabera.

Presentóse SOS Asturian Language
El día 7 de mayo presentóse oficialmente n'Uvieo la campaña SOS Asturian Language. Trátase d'una campaña internacional qu'entama la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana y que busca la participación activa de toles persones y entidaes comprometíes cola defensa del asturiano pa dar a conocer -dientro y sobremanera fuera del Estáu español- el conflictu llingüísticu que carez Asturies y la gravedá de la situación actual. Ye un llamáu internacional a persones, instituciones y organizaciones cíviques pa mobilizase y presionar a favor de la sobrevivencia del asturiano.
La campaña estructúrase alredor d'una páxina web (Sosasturianlanguage.org) que col tiempu quier ser un portal de referencia onde se centralice tola información sobre'l conflictu llingüísticu asturianu. El formulariu d'adhesión va tar disponible en más de trenta llingües, y los responsables de la campaña tienen intención de cuntar con una rede de collaboradores espardida per tol mundu.

EUSKARA

Egunkaria Aurrera!
Egunkariaren aurkako atentatutik hiru hilabete bete dugunean inkisidoreek panorama grisaren aldeko apustuari eusten diote: kazetaren behin-behineko bahiketa irailera arte behintzat mantenduko dute eta Iñaki Uriak, Xabier Oleagak eta Xabier Alegriak momentuz kartzelan segitu behar dute. Herriaren aldetik, ordea, apurka-apurka kolorea gurera itzularazten ari dira. Abian dago jada egunkari berriaren egitasmoa (Ektsa.net), eta ekainaren bukaerarako Egunero ordezkatzea aurreikusten dute. Fermin Muguruzak disko berriarekin, Irun meets Bristol, Egunkariaren aldeko bere konpromezua adierazi du, baina bere jarrera hau dela eta Madrilen epelak jasan behar izan zituen Musika Sarietako ekitaldian. Euskal antzerkigintzan dihardutenek, zorionez, Max sarietan harrera askoz beroagoa eduki zuten Vigon. Beste aldetik, 2.500 bat herritarrek (200dik gora Catalunyan) parte hartu dute autoinkulpazio kanpainian. Eta beste hainbat ekimenen artean, Sant Jordi egunean ateratako Egunkaria endavant elkartasunezko kazeta ederra aipatu behar dizuegu. Informazio gehiago: Aurrera.net, Plataformaegunkaria.net.
El diari Egunkaria continuarà segrestat com a mínim fins setembre i tres persones romandran de moment a la presó. Però ja arrenca el nou projecte(www.ektsa.net) i cap a finals de juny s'espera el nou diari. Cal destacar el compromís de Fermín Muguruza a través del seu nou disci l'allau de mostres de suport, com la autoinculpació de més de 2.500 ciutadans (més de 200 a Catalunya) i la preciosa edició solidària en català d'Egunkaria endavant! el dia deSant Jordi, amb un tiratge de 30.000 exemplars.

13. korrika
Hamahiru zenbakiak ez dio malefiziorik ekarri AEK-ko festa nazionalari: «Sekulako Korrikarik arrakastatsuena» antolatzaileen arabera, eta 2.150 kilometroetako ibilbidean «bost euskal herritarretik batek» hartu du parte. Aurten, euskaldunon bi zutabe nagusienetakoak eskutik hartuta ikusi ditugu, Egunkariaren langileek eta bereziki Martxelo Otamendik Korrika-n protagonismo berezia hartu baitute.
Gran èxit de la festa nacional d'AEK, amb la participació d'1de cada 5 ciudadanos. Egunkaria, un altre dels pilars cabdals per als bascòfons ha tingut un protagonisme especial al llarg dels 2.150 km de recorregut.

Nafarroa da hizkuntza gutxituak gehien errespetatzen dituen Espainiako lurraldea
«Perla» hau Nafarroako Gobernuaren Pegenaute jauna berriki botatzera ausartu den arren, Hizkuntza Gutxituentzako Europako Bulegoak bere kezka azaldu du euskarak herrialde hartan daukan egoera dela eta. Bitartean, 65.000 bat biztanle ordezkatzen dituzten erakundeek beste helegite bat aurkeztu dute gobernu nafarraren euskarari buruzko azken dekretuaren aurka.
Segons Pegenaute, del Govern navarrès, «Nafarroa és el lloc de l'Estat espanyol on més es respecten les llengües minoritzades». Pegenaute oblida que l'Oficina Europea de les Llengües Menys Difoses opina de manera molt diferent i que el Govern de Nafarroa ha rebut un altre recurs contra la seva política lingüística.

Ikastolak
Frankismoa pairatu zuten ikastoletako irakasleek diru konpentsazioak jasoko dituzte Jaurlaritzatik. Iparraldean, Seaskak Frantziako Gobernua gogor salatu du ikastolak ez laguntzeagatik. Azkenik, aurtengo Herri Urrats jendetsuak 20.urteurrena bete egin du, eta Lekeition askok Ibilaldia eguzkitsua hondartzan ospatu dute.
Compensació econòmica del Govern basc als professors que patiren el ftanquisme. Dures crítiques de Seaska al Govern francès per no ajudar les ikastoles. 20è aniversari d'Herri Urrats, la festa pro-ikastoles d'Iparralde. L'Ibialdia tindrà lloc a Lekeitio.

Laburrak
Eusko Jaurlaritzak martxan jarri du ikasle etorkinak (%1a Euskal Autonomi Erkidegoan) integratzeko plana eta Osakidetza euskalduntzeko sei urteko dekretua onartu dute. (Pla del Govern basc per a la integració dels escolars immigrants, (l'1% a la C.A.B.) i decret per a la regulació de l'èuscar a la Sanitat.)
Jose Maria Satrustegi euskaltzain nafarra hil da, hainbat testuren egilea. ()Ha mort un lingüista navarrès pròdig.)

ARAGONÉS

Premios literarios
O día biernes 25 d'abril se fazió entrega en Estadilla d'os premios á os ganadors d'a primera edizión de relatos en aragonés ribagorzano «Cleto Torrodellas», que organizan de conchunta a soziedat L'Aurora e lo conzello estadillano, o premio recayó en o relato Ixa pena que afoga d'Elena Chazal, d'Estadilla, e obtenioron dos aczésiz L'alma bolandera de Balantín Palazuela, de Xavier Bayle, d'Estadilla e La casa los telaires, de Chuan Carlos Pueo, de Fonz.
O día sabato 3 de mayo se fazió entrega d'os premios d'a setena edizión d'o zertamen «Billa de Sietemo», en narratiba o premio ex aequo fue ta os relatos El ixambre e Benzina, d'a robagorzana Elena Chazal e Chusé Raúl Usón. O cuento tetulato Pagano, de Chuan Carlos Bueno obtenió un aczésit. En poesía o premio recayó en o treballo en aragonés ansotano tetulato Berari, d'Óscar Latas Alegre, l'aczésit fue ta lo poemario interdialeutal -güeito sonetos escritos en cada una d'as parlas aragonesas- Ixa esquena que m'aplena, de Chabier Tomás. O premio espezial ta autors d'o Semonatno fue ta ro poemario Pardos d'Arpán, de Carmina Paraíso, de Banastás.
En cuanto á ra dezena edizión d'o premio de poesía en aragonés «Ana Abarca de Bolea» que comboca o Consello d'a Fabla Aragonesa, o dominche 25 de mayo se conoxió a dezisión d'ista añada. En ista ocasión ha recaito en o escritor zaragozano Roberto Cortés Alonso, per lo suyo poemario Réquiem per nusatros.

VII Omenaches Arredol de a luenga aragonesa
En o Salón San Chorche d'o Palazio de l'Alfachería se fazió a setena entrega d'os Omenaches Arredol de a Luenga Aragonesa, que atorga o Ligallo de Fablans de l'Aragonés con a enchaquia d'o Día Europeu d'as Luengas Minorizatas. Estiaño os agraziatos fuen o Conzello d'Artieda, per la suya luita cuentra o recreximiento de Yesa e a Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, per las suyas luitas cuentra o retacular contino que ye sofrindo l'asturiano.

Bideo d'a DPZ sobre patrimonio lingüistico
Con guión de Fernando Romanos e montache tecnico d'Eugenio Momesma se presentó un bideo subenzionato per a Deputazión de Zaragoza que contién grabazions de l'aragonés d'a Galliguera. Ixe bideo fa parti d'os treballos que Romanos ye fendo en a buega lingüistica ozidental d'os parlars aragoneses, mica estudiata dica agora. En a zona d'a Galliguera encara subsiste un bel uso sozial de l'aragonés entre as chenerazions més grans.

Seminarios en os CPR de Monzón e Graus
O filologo Chabier Tomás ha feito en mayo una serie d'autibidaz en bels zentros de profesors de l'Alto Aragón. A primera, enmarcata en un amplo seminario sobre o patrimonio cultural altoaragonés, fue o día martes 6 de mayo en o CPR de Monzón. Se trataba d'una conferenzia sobre a conzienzia lingüistica aragonesa e as posibilidaz de futuro d'un aragonés estándard. A segunda autibidat fue a impartizión d'un seminario en Graus os días 12, 19, 22 e 26 d'o mesmo mes, ixa begada adedicato á os parlars d'a Ribagorza (catalán, aragonés e benasqués), an se i trató d'as suyas carauteristicas, literatura e futuro.

Nueba nobela de Ch. I. Nabarro
O sabato 3 de mayo se presentó en Tauste a segunda nobela de Chusé Inazió Nabarro, Chuan Galé (o cuaderno de tapas royas). En l'auto Ánchel Conte parló sobre o libro «un diario intimo que o nino Chuan Galé escribe en o berano de 1974, cuan o rechimen de Franco s'amorta como una foguera lexana. Chuan Galé ye un zagal plen de taliento, un nuebo San Chuan Ebanchelista que, dimpués d'estar sustrayito per o bolito breu d'una alica roya, nos conta o suyo mundo con parolas que enluzernan. Pero tamién ye un palimpsesto en o que a escritura de Nabarro e a de Galé dixan entrebeyer as trazas de Sender en Crónica del alba».

L'aragonés tien codigo propio en o ISO 639
O Comité Asesor Conchunto d'Autoridaz de Rechistro de l'estandar de clasificazión de luengas ISO 639 aprebó a inclusión d'a Luenga Aragonesa en o mesmo. Ista dezisión ye un nuebo trango en o prozeso de reconoxedura de l'aragonés e colaborará en a suya dinnificación e espardidura.
lcweb.loc.gov/standards/iso639-2/codechanges.html

OCCITAN

Vint ans de Ràdio País
Neissuda en 1983, Ràdio País compta èsser arribada a una preséncia establida e a una plaça de "normalitat" de l'usatge radiofonic de l'occitan. Es la sola ràdio a far emissions las 24 oras en occitan e pendent los 20 ans d'existéncia n'a pas arrestat la soa creissença en contenguts e en espandi territorial. Uèi Ràdio País pòt èsser sintonizada a Bearn, Bigòrra e Gèrs (un estudiò a Puèi de Lescar en Bearn e un autre a Tarba, e mantunas frequéncias que permeton de l'escotar sus los airals mai periferics de Bigòrra e Gèrs). La volontat de far un usatge normal de l'occitan a portat aquela lenga al trabalh d'entrevista ambe d'interlocutors plan divèrses: de responsables politics, sindicals, del monde economic o associatiu,...). La lenga, donc, es estat desligada de la tematica locala o folk-lorica per anar cercar lo domèni de la quotidianitat. Encara cal díser que la creacion de Ràdio País responguèt a la manca d'atencion donada a l'occitan pels mejans del servici public de ràdio. Lo son sosteniment es basat sus la contribucion del fons de sosten a las ràdios associativas, sus lo trabalh militant e los auditors (segondàriament sus las aportacions publicas: departaments de Pirenèus Atlantics e Hauts Pirenèus, e las regions de l'Aquitània e Miegjorn-Pirenèus). Ràdio País pòt èsser trobada tanben sus Internet, dins la paja web de l'Institut Occitan. Podètz trobar d'informacions sus membres.lycos.fr/miqueu/radiopai/#prog e, se volètz escotar Ràdio País en dirècte via Internet, at podètz far per lo site de l'Institut Occitan de Pau (Institutoccitan.com).

Istòria sociala de la lenga occitana
Lo libre Petite histoire sociale de la langue occitane ven de paréisser dins la col.leccion Cap al Sud de las edicions El Trabucaire. Es una òbra de sintèsi ambe per objectiu "amassar, dins un nombre limitat de paginas, l'essencial de çò que cal saber a prepaus de las originas, del venir e dels usatges de l'occitan". L'obratge reprodusís, en traduccion al francés, los contenguts concernents a l'occitan dels capitols en allemand del Lexicon der Romanistishen Linguistik. Los autors son F. Peter Kirsch, Georg Kremnitz e Brigitte Schlieben-Lange. S'i parla de la situacion de l'occitan al long de l'istòria e de las politicas lingüisticas divèrsas, dins una sintèsi que permet de comprendre lo procès de remplaçament de l'occitan pel francés principalament, e dona tanben una analisi de la situacion juridica de la lenga. I a tanben un capitol consacrat als diccionaris e a las gramaticas de l'occitan de l'edat mejana fins a uèi, e un autre a la preséncia de l'occitan dins la literatura.

Amassada generala de la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc
L'amassada de la FELCO, lo 29 d'abril, al Centre de Ressorças Occitanas e Meridionalas a Tolosa analizèt lo contèxte globalament negatiu de l'ensenhament de l'occitan e las responsas negativas del ministèri a prepaus de las demandas de la federacion de professors. Doas peticions foguèron afortidas per aquela amassada. La demanda d'aumentacion del nombre de pòstes al CAPES (son los pòstes en ensenhament segondari) d'Occitan-lenga d'Òc. La segonda és la creacion d'una inspeccion regionala de l'ensenhament d'occitan, una possibilitat qu'es solament aplicada al còrse pel moment.

Amassada generala de l'Institut d'Estudis Occitans
L'amassada se debanèt la primièra dimenjada de mai a Montelimar, dins Droma. La valoracion negativa del contèxte general en Estat francés foguèt pas vista coma un empach important per contunhar de metre en practica d'accions importantas. Se vesèt l'importància de duas estrategias: la pression suls responsables locals e regionals e la cooperacion interregionala. Aquela cooperacion es necessària se òm vòl que l'occitan siá reconegut coma lenga al nivèl de l'administracion estatala.
Tanben foguèt valorada positivament l'accion de Caminatz!, la seccion de joves de l'IEO, que prendrà part a l'amassada de joves occitans en Aran en mes de julhet, ont es prevista la creacion del Conselh de la Joventut d'Òc (que comprendrà la participacion de joves felibres).

CATALÀ

Microsoft en català
Un acord entre Microsoft i el Govern català estableix que Microsoft cedirà de franc la seva tecnologia LIP que facilita i abarateix les traduccions dels programes a la Generalitat per al desenvolupament de les actualitzacions del Windows XP en català i que el futur Office 2003 sortirà també en català. Els usuaris que ja disposin del Windows XP domèstic en espanyol podran descarregar de franc a Cat365.net o www.microsoft.com/spain/windowsxp/catalan un programa que tradueix al català el Windows XP. Microsoft assegura que «s'adaptaran al català els nous productes que comercialitzem en el futur i els catalans hi tindran accés al mateix preu que qualsevol altre europeu».

Notícies breus
Només el 30% dels barcelonins usa el català quotidianament.
L'Institut Ramon Llull arrenca les activitats a les Illes amb la inauguració de la seu a Palma.
La CAL lliurà els primers premis Joan Coromines a la difusió i defensa del català durant el sopar de Sant Jordi. La CAL denuncià Pilar del Castillo pel discurs que va fer el Rei espanyol on afirmava que l'espanyol no havia estat mai imposat.
Les televisions locals podran emetre gratuïtament pel.lícules doblades al català cedides per TVC.
L'IEC publica el primer volum de l'Atles lingüístic del domini català, dirigit pel professor Joan Veny.
Es presentà la revista Lletres, publicació del Club de Lectors dels Països Catalans centrada en la literatura catalana.
Neix l'Observatori de la llengua catalana amb l'objectiu de fer un seguiment rigorós de la situació de la llengua tant pel que fa a l'ús social com pel que fa al marc legal.
Tingué lloc a Palma la diada per la llengua sota el lema «No n'hi ha prou» que aplegà milers de persones en una cadena humana i un posterior Correllengua.
El TSJC dicta una sentència que obliga una notaria de Lleida a redactar una factura en català després d'haver-la fet en espanyol i que el client se n'hagués queixat.
El filòleg Antoni Maria Badia i Margarit, premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2003.
El coneixement del català puja a les Illes -el 92'9% el comprèn- però l'ús social retrocedeix en gairebé tots els àmbits.
La cultura catalana serà la convidada d'honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara del 2004 gràcies amb l'Institut Ramon Llull.
ERC condiciona tot futur pacte de govern a una nova llei del català que incorpori quotes mínimes de presència del català en àmbits com el marc empresarial o els mitjans de comunicació i sancions com en qualsevol normativa legal.
La revista Enderrock celebrà els seus primers deu anys amb una festa plena d'actuacions musicals en català.
Es presentà el llibre Autoestima i Països Catalans.
Només dos de cada deu alumnes estudien en català al País Valencià.