Os incumprimentos do Estado espanhol da Carta Europeia de Línguas Minoradas
O 12 de Junho apresentava-se em Compostela o relatório de denúncia no que ao galego diz respeito. O relatório também vai ser apresentado perante o Comité de Expertos da Uniom Europeia encarregado de verificar a aplicaçom dos pontos recolhidos na Carta, assinada polo Estado espanhol em 2001.
O citado relatório, que aborda os incumprimentos em matéria de promoçom linguística e intercâmbios transfronteiriços, é resposta ao relatório elaborado em seu dia polo Estado com a pretensom de demonstrar o seu cumprimento das medidas contempladas na Carta. Este relatório limitava-se a enumerar de maneira vaga as medidas de tipo estritamente jurídicas já previamente adoptadas em matéria de reconhecimento das línguas minoradas, sem qualquer referência ao seu grau de cumprimento. As entidades que participarom na elaboraçom do relatório de denúncia foram: CIG, AGAL, A Mesa, BNG, AS-PG e Comité Galego da Axéncia Europea para as Línguas Menos Estendidas.

O novo Movimento Defesa da Língua
O MDL, após quase oito anos de existência, celebrou a sua VI Assembleia Geral em Compostela sob o lema «A força da unidade, polos direitos linguísticos na Galiza». Nesta Assembleia modificaram-se por unanimidade os estatutos e também por unanimidade elegera-se um novo Conselho. A nova direcçom tem como porta-voz Luís Fontenla, J. R. Pichel como responsável de organizaçom, Teresa Carro em Finanças e Material, Vítor Meirinho em Relações com a Lusofonia e David Igrejas em Propaganda. O objectivo primeiro deste MDL renovado é tentar unir o reintegracionismo de base.

III Festival da Terra e da Língua e II Festigal
Mais um ano, organizado pola Fundaçom Artábria celebrou-se os dias 27 e 28 de Junho este festival no Moinho do Pedroso (Concelho de Narom). Contou com teatro, debates, música, exposições, jogos, desportos rurais, magia, circo... O Festival foi dedicado à Roberto Vidal Bolanho.
De outra parte, sob o lema «O nosso país, a nossa festa» terá lugar em Compostela a segunda ediçom do Festigal, dous dias de actividades para desfrutar das músicas do mundo e para debater e admirar a criatividade da sociedade galega.

Português é terceira língua segundo Parlamento Europeu
O Parlamento Europeu reconheceu ao português como a terceira língua europeia de comunicaçom universal, depois do inglês e o francês. O reconhecimento foi feito em Estrasburgo no âmbito da aprovaçom de um relatório do eurodeputado socialista Mário Soares sobre Macau, sendo a inclusom da referência da responsabilidade do eurodeputado centrista Ribeiro e Castro, quem afirmou esperar que este reconhecimento por escrito poda «ser utilizado por todas as instâncias que têm de defender a língua portuguesa» e seja «base de negociações sempre que as questões linguísticas estejam em cima da mesa».

Notícias breves
O Acampalíngua é un acampamento de verão que organiza A Mesa destinado aos rapaces.
Ventura P. Marinho, novo Presidente da Câmara Municipal de Vigo, ordenou aos seus administrativos que todas as suas cartas e comunicações fossem redigidas em espanhol.
A Fundaçom Enclave publica o livro Xornadas de Coordenación de Políticas Lingüística.
Número 7 de Novas da Galiza abre u mha nova etapa para este periódico mensal e gratuíto em galego-português.
O Conselheiro Currás renova um convénio de colaboraçom com a Confederaçom de Empresários de Ferrol para promocionar o uso do galego nas suas actividades.
O Conselho da Advocacia Galega concede o prémio «Pedro González» ao advogado reintegracionista Nemésio Barxa.
Primeira traduçom beta para o galego «oficialista» do Open Office para Microsoft Windows e GNU/Linux.
Nova Gramática Eu-Naviega em linha no Portal Romania Minor, foi feita polo professor da UCM Xavier Frias.
Foi lançado o Dicionário da Língua Portuguesa 2004 da Porto Editora, o mais consultado dos galego-portugueses.

ASTURIANO

L'asturiano pierde tarrén nos estatutos de la Universidá d'Uvieo
La reforma estatutaria que ta faciendo la Universidá d'Uvieo, obligada pola nueva Llei d'Universidaes (LOU), puede acabar amenorgando la presencia del asturiano nos estatutos de la institución. La Plataforma Universitaria Alternativa (PUA) tuvo una xunta col Vicerrector d'Estudiantes pa tratar sobre dalgunes enmiendes a la propuesta d'estatutos nuevos que presentara l'equipu de gobiernu. Masque daqué enmienda tuvo una cierta aceptación, el Vicerrectorao presentó una redacción de los artículos dedicaos a la llingua asturiana que concuaya mal cola que-yos propunxera la PUA y que taba fecha en collaboración cola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA). La redacción que propunxo la PUA dedicába-y dos puntos al tema de la llingua: el primeru (artículu 6.2) afitaba que «El asturiano y el castellano son las lenguas propias de la Universidad de Oviedo y serán empleadas en igualdad de condiciones». Un segundu puntu (6.3) desenvolvía l'anterior: «La Universidad de Oviedo promoverá las acciones que sean necesarias para la normalización y desarrollo de la lengua asturiana». En cuenta d'esta redacción, el Vicerrectorao propón esta otra versión, muncho menos comprometida cola normalización del asturiano: «La lengua asturiana será objeto de estudio, enseñanza e investigación en los ámbitos que (le) corresponden. Asimismo, su uso tendrá el tratamiento que establezcan el Estatuto de Autonomía y la legislación complementaria, garantizándose la no discriminación de quien la emplee».

Inauguróse la Casa de la Llingua
La Casa de la Llingua, el primer museo dedicáu a estudiar y dar a conocer la llingua asturiana, inauguróse nel llugar de La Vegona (Corvera). Con un presupuestu de más de 120.000 euros, la Casa de la Llingua quier llegar a les 4.000-5.000 visites al añu. P'algamar esti númberu de visites, el nuevu centro cunta convertise nun museo vivu qu'ofreza -aparte de los conteníos más científicos- actividaes y xuegos qu'empaten cola contorna social corverana, y particularmente colos neños. La Casa de la Llingua quier ser tamién centro d'estudiu y editorial, y va espublizar los sos propios llibros y programas.

La XDLA critica l'alcuerdu de gobiernu
Los puntos relativos a l'asturiano, trataos nos discutinios que llevanon n'Asturies al alcuerdu de gobiernu ente'l PSOE y IX - BpA, alcontranon les primeres rocees. La XDLA dixo que l'alcuerdu suponía «la decepción y la frustración de les espectatives de meyores substanciales na situación de la llingua que s'esperaben d'esta negociación». Pa la XDLA, los conteníos alcordaos nun seríen más que l'aplicación -en dellos casos restrictiva- de l'actual Llei d'Usu del Asturiano. Al dicir de la XDLA, nun esiste compromisu concretu dengún -p'acullá de les declaraciones d'intenciones- sobre la necesidá de cambiar la marcación legal actual, y nel alcuerdu evítase espresamente la palabra «oficialidá». La falta de propuestes de cambeos na Llei d'Usu, y la poca concreción nel emplegu del asturiano na futura RTVAs son namás dos de les crítiques que la organización cívica asturiana fixo a un documentu que xulguen «tremáu d'indefiniciones». Particularmente grave-y parez a la XDLA la falta de concreción nel puntu referíu a la definición y desenvolvimientu d'un Plan de Normalización Sociollingüísticu, preséu fundamental que «quedaría absolutamente ensin perfilar, vaciu de conteníu y sometíu a la voluntá del correspondiente conseyeru del PSOE». La XDLA tamién ve con molición que nun vaya haber una Dirección Xeneral de Política Llingüística con entidá propia, sinón que dientro de la Conseyería de Cultura vaya esistir una dirección xeneral con delles funciones, ente les que s'incluyiría la llingüística.
Les crítiques de la XDLA miedren ente la posibilidá de qu'IX-BpA firmen ensin asegurar siquieramente que vayan controlar les árees nes que se van tomar los determinos de política llingüística, lo que crearía un escenariu esmoledor, con un gobiernu que diba tener que desenvolver unes polítiques nes que nun creye, dirixíu por un presidente que tien demostrao fobia a la llingua asturiana, un conseyeru del aparatu del PSOE, y namás un técnicu consensuáu ente PSOE y IX-BpA na oficina de política llingüística, coles manes cuasimente ataes.
La XDLA tamién critica que'l pautu nun espeye la posibilidá d'impartir clas n'asturiano y que tampoco nun algame nin los mínimos prometíos pol responsable d'educación del PSOE, Iglesias Riopedre, qu'hai años aportó a proponer que l'asturianu fuera llingua vehicular en delles asignatures.

EUSKARA

Kolore Berria gurean
Ekainaren 21etik, 20-F tamalgarri hartatik lau hilabete igarota, Berria izena duen euskarazko egunkaria kalean dugu azkenean, eta baita sarean ere: www.berria.info. Geutariko askoren ustez, itxuraz eta mamiaz Egunkaria baino are kalitate hobekoa. Egunkari berria, aurreko kazetarekin gertatu zen bezalaxe, kaleko jendearen diruari esker abian ipini ahal izan dute. Ez inolako talde terroristaren esku-hartze ilun eta ezkuturik egon delako, zorigaiztoko Aznarismoa holakorik esaten saiatu den arren.
Bi hilabetetan, bost miloi euroko aurrekontuaren erdia biltzea lortu dute dagoeneko. Beste erdia lortzeko, munduko edozein bazterretik egitasmoan ekonomikoki parte hartzeko aukera dago, akzioak eskuratuz (informazio eleanitza: www.ektsa.net). Azkenik, Egunerok lau hilabeteotan egindako lana goraipatu, Penintsulako beste toki batzuetatik emandako elkartasuna eskertu eta oraindik kartzelan segitu behar duten hiru lagunak gogoratu nahi dugu.
Del 21 de juny ençà, 4 mesos després del lamentable 20-F, tenim per fi al carrer i a la xarxa Berria, per a molts encara millor que Egunkaria. El nou diari, com l'anterior, és fruit de les aportacions econòmiques de milers de ciutadans, no pas de cap organització terrorista com ha intentat fer veure l'Aznarisme. En 2 mesos s'ha recaptat la meitat del pressupost inicial de 5 milions d'euros. Des de qualsevol indret es pot col.laborar econòmicament per tal d'aconseguir l'altra meitat (www.ektsa.net). Finalment, cal recordar la feina feta per Egunero, agrair la solidaritat rebuda i recordar les 3 persones que encara són a la presó.

Frantziako Tourrean euskaraz
Uztailaren 23an Baionan amaituko den Frantziako Tourraren etapan seinale elebidunak eta esatari euskalduna egongo dira azkenean. Auzia Batasunak politizatu eta Espainiako Gobernuak kriminalizatu duten arren, Baionako alkateari eta Euskaltzaindiako buruari esker aferak amaiera ona eduki du. Paradoxikoki, alkatea UPN/PPren baliokidea den alderdikoa da eta euskararen alde bereziki nabarmendu inoiz ez bada ere, oraingo honetan hizkuntzaren onerako izan da bere esku-hartzea.
Gràcies a la intervenció del president de l'Acadèmia de la Llengua Basca i de l'alcalde de Baiona -persona de dretes i que mai no ha destacat per defensar l'èuscar- hi haurà senyalització bilingüe i comentarista bascòfon a l'etapa del Tour de França que acaba en aquesta ciutat basca, malgrat els interessos del Govern espanyol i de Batasuna per polititzar i criminalitzar el cas.

Euskarak babesa behar du
Nahiz eta desagertzeko arriskua handia ez izan, diferentziak daude Iparralderi, Nafarroari eta EAEri dagokienez eta Unescok berak ondorioztatzen du geure hizkuntza babesa behar duela bizirik irauteko.
Segons la UNESCO, el basc necessita protecció per tal de no córrer perill. Diferències entre Iparralde, Nafarroa i la CAB.

Laburrak
Araba Euskaraz beroa ospatu genuen Arabako Errioxan pasa den ekainaren 8an. Calorós Araba Euskaraz a la Rioja alabesa.
Bernardo Atxaga Italiako Strega literatur sarietarako hautagaien artean. Aurreko urteetan, Umberto Eco edo Primo Levi izan dira saridunak. B. Atxaga nominat pels Strega italians, que han premiat U. Eco o P. Levi en edicions anteriors.
Rudolf De Rijk holandar hizkuntzalaria eta euskarazko ikerlaria joan zaigu. Ha mort aquest lingüista holandès investigador de la llengua basca.
Iaz 45 herrik parte hartu ondoren, aurten ere Euskal Herrian Euskaraz (EHE) taldeak festak euskalduntzeko kanpaina abian ipini du Iparralden. Campanya d'EHE per a euskaldunitzar les festes a Iparralde. L'any passat 45 pobles hi participaren.
2004ko Durangoko Azokan Harry Potterren azken liburuaren euskarazko bertsioa aurkeztuko dute. El darrer llibre de H. Potter en llengua basca es presentarà a la fira de Durango del 2004.
Eusko Jaurlaritzaren Euskaltegietarako planarekin adostasunik ez dago oraindik. No hi ha consens sobre el pla per a Euskaltegis fet pel Govern basc.
Euskaltzaindiak eta Nafarroako Gobernuak akordio baldintzatua sinatu dute. Acord condicionat entre l'Acadèmia de la Llengua Basca i el Govern navarrès.

ARAGONÉS

Premio Pedro Saputo 2003 d'as letras en aragonés
O poemario en aragonés común E zaga o mar o desierto, d'Ánchel Conte Cazcarro ha obtenito estiaño lo premio Pedro Saputo á las letras en aragonés que añalmén comboca lo Gubierno d'Aragón con una dotazión de 2.500 euros. A obra s'eba publicato de conchunta per Prensas Universitarias e Publicazions d'o Consello d'a Fabla Aragonesa. Entre as obras trigatas se trobaba también una altra obra d'o mesmo autor, a nobela Aguardando lo zierzo, publicata per Xordica Editorial.

III Premio Universidad de Zaragoza
A colezión de sonetos en aragonés baixo ribagorzano Cuan l'alba rayará, d'a que ye autor Chabier Tomás Arias, de Binéfar, ha ganato a terzera edizión d'o premio literario ta obras en aragonés, dotato con 2.400 euros, que comboca a Unibersidat de Zaragoza. O churato lo formaban es escritors Felix Romeo, Raúl Usón e Chusé Inazio Nabarro. A obra será publicata á finals d'año conchuntamén por Prensas Universitarias e lo Consello d'a Fabla Aragonesa.

VI Concurso de coplas en aragonés
O churato d'a VIena edizión d'iste zertamen que comboca o conzello de Zaragoza atorgó o primer premio á la colezión Coplas d'una tardi d'estiu, de Chusé Miguel Letosa, o premio a la millor copla de totas as colezions fue ta la nº 5, d'a colezión tetulata Campanal, escrita per Chusé Antón Santamaría, e lo premio á la segunda millor copla fue ta la nº 2 d'a colezión Morir d'amor, de Luis Escudero Liesa.

Nobedaz editorials
Gara d'Edizions ha reeditato bellas obras que ya yeran de mal trobar: os dos sainetes en aragonés cheso, de Domingo Miral Qui bien fa nunca lo pierde e Tomando la fresca, que s'editoron en Chaca en 1903; o Nuevo diccionario etimológico Aragonés que José Pardo Asso publicó en o sieglo XIX e la obra de Günther Haensch Las hablas de la Alta Ribagorza, facsimil d'a primera edizión feita en 1960. También sobre a mesma comarca ha publicato una nueba obra, o Diccionario de la Baja Ribagorza, de María Luisa Arnal Purroy. Cal dizir que ye presto á salir en breus días una nueba obra d'a mesma editorial, Fraseología del Chistabín: Refranes, dichos y alocuciones del aragonés de la Bal de Chistau, de Fernando Blas e Fernando Romanos.
Xordica Editorial ha publicato es dos primer numers de Leyendas una nueba colezión de literatura chobenil en aragonés común, se trata de Leyendas chaponesas e Leyendas indias norteamericanas, traduzitas respeutibamén per Chusé Raúl Usón e Chabier Tomás Arias. www.xordica.com
En a Feria d'o Libro de Uesca se presentón a nobela d'Ánchel Conte, Aguardando lo zierzo, e a nobela de Chusé Inazio Nabarro, Chuan Galé (o cuaderno de tapas royas). As dos son edizions de Xordica Editorial, dintro d'a suya colezión Simién Negra, que ye, sin garra duda, a de més calidat en aragonés común.

A zinta A Chaminera en o CPR de Uesca
O día chuebes 5 de chunio se pasó en o Centro de Profesores y Recursos d'a capital oszense a pelicula A Chaminera, de Carlos Baselga. A zinta s'estrenó en a pasata Feria d'o Libro de Monzón. Se trata d'un documental dramatizato de caráuter didactico de 52 menutos de durada, feito en aragonés e con subtetulos en español, que recreya o prozeso de construzión d'una chaminera altoaragonesa en os inizios d'o sieglo XX.

Retulazión bilingüe

Bels cartels indicadors de poblazions d'as comarcas que se declarón legalmén bilingües s'han posato con denominazión bilingüe, més que més, en bels lugars d'a Plana de Uesca. Con tot e con ixo s'han de lamentar errranzas (meter Satolaria de Galligo en cuentas de Santolaria de Galligo) e barias omisions greus que muito sosprendén como a de Lobarre, an solamén se i puede leyer o suyo nombre ofizial en español: Loarre.

Omiten l'aragonés en Radio Uesca
B'ha un programa de radio adedicato á la cultura altoaragonesa, an que se i ha parlato de tot, menos de l'aragonés. Un altro exemplo d'a pasibidat que tienen aquels que podrían fer muito per dignificar a luenga e s'estiman més no imbolucrar-se optando per silenziar as reyalidaz minoritarias. Ye asinas como se fan imbisibles ta la opinión publica.

OCCITAN

Calandreta
La confederacion de las calandretas organizèt son amassada generala los jorns 17 e 18 de mai a Cuers, en Provença. Se constata la situacion dificila per trobar e renovelar lo personal encargat d'animar las estructuras, dificultat partatjada ambe l'ensemble del monde associatiu.
Al nivèl local, lo problèma és encara trobar finançament e locals per emplaçar las escòlas. Lo president de Calandreta, Joan-Loís Blenet, pensa que «coma i a una gestion fòrça descentralizada de tot aquò, i a fòrça monde que contunharàn, mas çò qu'es domatge es que n'i aja pas mai, perque an servit a ajudar fòrça monde» (de La Setmana, 411, p. 4).
Malgrat las dificultats per recrutar de joves pro competents, i a encara de projèctes novèls: atal se parla de dobrir una calandreta al Puèi de Velai e una autra a Agen. La barradura de la calandreta de Labohèira, en Aquitània, après mudament de divèrsas familhas per de rasons professionalas, es compensada per la dobertura d'una autra calandreta en Arzac, en Bearn.
La percepcion per çò que tòca a l'actitud del govèrn central, encara, es de decepcion.

Cinèma en occitan
La realizacion d'un filme còsta de mejana 2,8 milions d'euros en França. Es doncas una entrepresa arriscada e es per aquò que i a una comission d'avança sus recèpta, que permet de donar una ajuda del 20% sul butget dels filmes dont los realizators presentan propòsta. Una primièra seleccion es faita e lo 10% dels projèctes son finalament estudiats per la comission. Francis Fourcou, collaborator de J. Flechet a L'orsalhèr (un filme de ficcion realizat totalament en occitan) e autor de La vallée des montreurs d'ours (filme documentari que foguèt mostrat en 270 salas, que mesclava francés e occitan e qu'aguèt lo gran prèmi del filme de montanha de Trenta, Italia) es lo tresen còp que presenta un projècte a aquela comission e lo dusau còp que lo son projècte passa la primièra seleccion e es refusat. Aqueste còp èra un filme de ficcion en occitan sus una òbra de Max Roqueta, Lo Trescalan.
Fourcou se pausa de questions: s'es vertadièrament possible de far cinèma en occitan en França o se i a pas una seleccion per la lenga. Perqué jamai un filme en occitan pòt o btenir lo finaçament autrejat per la comission. Fourcou denóncia un reflèxe, conscient o pas, «Paris-province».
Lo fait es que las possibilitats de la cultura occitana per çò que tòca a l'aportacion d'idèas creativas son grandas. Es per aquò que Fourcou pensa que cal una campanha de sensibilizacion al prèp dels que pòdon ajudar aquela produccion. Al nivèl del ministèri de la Cultura francés e dels conselhs generals i a collectivitats que donan de moneda o ajudan la creacion cinematografica. Cal, doncas, que siá integrat dins aquela politica una ajuda a la naissença d'una produccion cinematografica occitana.

Provença
Lo 24 de mai se debanèron a Fuvèu (pròche d'Ais de Provença) los Estats generaus de la «lenga regionala». L'amassada era menada per l'ostau/oustau de Provença/Prouvenço d'Ais, presidit per Arvié Guerrera. Lo problèma sus la taula era lo fait que las institucions respondon negativament a las demandas de las associacions en s'excusant sus la division al dedins d'aquestas. Las institucions partatjan encara la vision que ditz que l'existéncia de realtitats coma lo Felibritge al costat de l'IEO, per exemple, es resultat d'una division dins lo movement, quand en vertat aquelas associacions trabalhan ensemble dempuèi fòrça temps.
L'amassada reforcèt aquela voluntat d'avançar ensemble e de marcar distàncias ambe lo movement ultra-regionalista, pròche de l'estrema dreita, que saja tostemp de faire cabussar las propòstas qu'ajan un caractèr occitanista.

Lo rambalh cultural de l'estiu
La question de l'estatut dels intermitents de l'espectacle poiriá donar a l'estiu occitan una cara novèla. Mai d'un festenal a ja decidit de clavar abans de començar. Segur l'estatut actual dels intermitents de l'espectacle es pas ideal. Fòrça abuses existisson dins las grandas societats de l'audiovisual. Se la reforma anonciada se concretiza, los artistas qu'an pas accès a las institucions culturalas, se trobaràn dins un situacion mai precària encara qu'abans. Los artistas occitans, que son mal reconeguts per las institucions francesas, fan partida de la categoria d'artistas que patiràn la reforma (La Setmana).

CATALÀ

No a l'augment d'hores d'espanyol!
Entitats i sindicats dels Països Catalans anunciaren una campanya conjunta contra el decret del Govern espanyol que vol augmentar el nombre d'hores d'ensenyament de llengua espanyola als centres educatius, ja que ho consideren una «agressió a l'escola catalana». Òmnium Cultural va fer una crida a la comunitat educativa perquè «desobeeixi» les mesures que pretén aplicar el govern del PP per reforçar la identitat espanyola i que representen una «marxa enrere en el reconeixement de la diversitat i plurinacionalitat de l'Estat».

Els cursos de català desbordats
La demanda de cursos de català per a adults immigrants extracomunitaris supera de molt l'oferta existent malgrat la poca promoció que se'n fa. La Fundació Jaume I i la Plataforma per la Llengua demaren a l'adminstració més recursos i als ciutadans que s'adrecin als immigrants en català, perquè aquests vegin que cal aprendre'l. L'any passat es van convocar un 65 per cent més de cursos a tot Catalunya, fins a matricular 19.500 alumnes adults.

Notícies breus
El Govern Balear edità el manual A l'Abast per tal d'apropar el català als immigrants d'origen àrab.
La Generalitat de Catalunya construirà un memorial que recordarà el genocidi cultural català durant el franquisme.
Un estudi de l'Institut de Sociolingüística de Catalunya constata que el 60% de les empreses catalanes que facturen més de 12M utilitzen el català com a llengua principal de treball, el 76,1% té el català com un dels criteris de selecció de personal i el 64,5% dels directius creu que usar el català té avantatges.
La Universitat de Dartmouth (EUA) presentà una col.lecció de 15.085 obres de teatre dels segles XIX i XX en espanyol i català.
Enciclopèdia Catalana edita el primer diccionari català-finès.
Noves estrenes cinematogràfiques en català per a aquest estiu. Entre d'altres: Shin Chan a la recerca de les boles perdudes; Els àngels de Charlie; Terminator 3; Doraemon, l'imperi maia.
El 60% dels habitants illencs sap parlar català i tan sols el 37% el parla, l'escriu i el llegeix, segons un estudi de l'INE i l'IBE.
El Consell Social de la Llengua insta les institucions a treballar per l'oficialitat del català a Europa i va oferir un dictamen en el qual reconeix que «hi ha limitacions flagrants del català en el món socioeconòmic i judicial. Plataforma-llengua.org
Augmenta en un 27% el teatre en espanyol a Catalunya. A les Illes i al País Valencià es mantenen les dades d'anys anteriors.
Èxit de públic a la trobada IDENTI'CAT, que tingué lloc a Baó, i al IV Aplec dels Països Catalans, que tingué lloc a Manresa. Un miler d'assistents a la festa de les escoles Bressola a Perpinyà. L'Institut Ramon Llull potenciarà amb 40 traduccions més, la projecció exterior de la literatura catalana. Llull.com
Jordi Roigé substituí Lluís Jou al capdavant del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
L'Escola de Natura d'Aiguabarreig de Mequinensa ja rep mostres de solidaritat de la resta dels Països Catalans després del brutal atemptat que patí fa setmanes pel fet d'ésser l'únic centre d'ensenyament en català de l'Aragó. La CAL organitza una campanya per a ajudar l'escola: sos@aiguabarreig.net
Intel.lectuals i escriptors debatiren a Lleida sobre el futur de la llengua catalana en el marc del Vè Encontre de Creadors.