RAG aprova reforma da normativa «oficialista»
O 12 de Julho e por umha ampla maioria dos seus membros, a Real Academia Galega aprovava a reforma da actual normativa «oficialista» do galego. A nova reforma é ainda mais tímida que a proposta rejeitada em 2001 e com ela pretende-se acabar com a discórdia ortográfica. A reforma deverá ser ratificada polo Governo Galego e publicada no DOG para atingir carácter legal. Esta reforma surge de um acordo entre os sectores isolacionistas (ILG, USC...) e os chamados «mínimos» (AS-PG, UDC...). Os reintegracionistas ortográficos (AGAL) foram excluídos destas conversas.
O reintegracionismo já rejeitou esta normativa, se bem a AGAL saudou os seus avanços na aproximaçom ao português, mostrando-se aberta a posteriores diálogos.
Em definitivo, este acordo ortográfico maximiza as opções já existentes na norma de 82 e minimiza os «mínimos do reintegracionismo». A ortografia empregue continua a ser a espanhola, mas se harmoniza com o português nalguns sufixos (como -bel, -zo, -za, -aría), recomenda-se nom empregar a segunda forma do artigo, prefere-se a contracçom «ao» a «ó», admitem-se formas como «cuxo», «reitor», «estudar»... e desaparecem castelhanismos e/ou vulgarismos como «anque», «sen embargo», «alomenos»... O nome oficial do país continuará a ser «Galicia», se bem se admite «Galiza» polo seu carácter de forma histórica e com grande tradiçom literária.

A política linguística municipal do PSOE
Em Vigo, o novo Presidente da Câmara, o socialista Ventura P. Marinho, negou-se a falar galego numha entrevista com membros da Fundaçom Enclave. Lembremos que as ordenações municipais viguesas de normalizaçom linguística, aprovadas em 89 por unanimidade, obrigam os representantes municipais a»se expressarem normalmente em galego nos actos públicos». Dous dirigentes d'A Mesa entrevistaram-se com o Valedor do Cidadão de Vigo para denunciarem o permanente desprezo de Marinho a respeito do galego.
Em Sada o PSOE opõe-se à política de normalizaçom linguística do nacionalista Abel Lopes, Presidente da Câmara Municipal, aduzindo que na normativa municipal «falta bastante castelhano».
Enquanto em Ginzo da Límia, o Secretário Municipal, Henrique Carvalho, era protagonista dumha acalorada polémica na que o PSOE denunciava o seu emprego da «norma reintegracionista» nas Actas Municipais e mesmo tentava obrigá-lo a usar a norma «oficialista». A proposta socialista foi rejeitada polo grupo de governo do PP, que deu o seu apoio público ao Secretário Municipal. A AGAL de Ourense também mostrou a sua solidariedade para com este seu sócio e denunciou o «novo macarthysmo» ortográfico.

Proposiçom dumha nova Lei de Normalizaçom Linguística
O BNG apresentou no Parlamento Galego a proposiçom de umha nova Lei de Normalizaçom Linguística. Entre os pontos destacados desta proposta estám a exigência de que o galego seja a língua oficial das Administrações Públicas, o direito das crianças galego-falantes a serem educadas no seu idioma, a obrigatoriedade de um mínimo de dez horas lectivas em galego para o resto dos meninhos/as e a definiçom do galego como «matriz do galego-português». Esta Lei pretende substituir à hoje vigente, aprobada em 83 com os votos de AP, UCD, PS de G, PCG e EG (os deputados do entom BNPG-PSG foram expulsos do Parlamento por se negarem a jurar a Constituiçom espanhola) e obedece à filosofia do que se deu em chamar «bilinguismo harmónico»..
O BNG também solicitou a comparecência parlamentar do Presidente do Governo Galego para que explique o estado de elaboraçom do Plano Geral de Normalizaçom Linguística.

Notícias breves
Dez centros de ensino público do Bérzio leccionaram galego o próximo ano académico.
A versom galega de «Shin Chan na procura das bólas perdidas» foi o filme de desenhos animados mais visto este Verão na Galiza.
A página web Empresas galego-friendly tenta destacar aquelas empresas favoráveis ao uso do galego e castigar aquelas quep rechaçam o seu uso.

ASTURIANO

Diferencies ente PSOE y IX
El plenu del Conceyu de Llangreo del día 31 de xuneto vivió ún de los primeros desalcuerdos ente'l PSOE y Izquierda Xunida-Bloque por Asturies en política municipal por culpa de la llingua asturiana, cuando PSOE y PP votanon en contra d'una moción presentada por IX-BpA sobre política llingüística. Según declaró'l conceyal d'IX-BpA Rafael Palacios, la moción que se presentó nun yera otro que'l desenvolvimientu de les llinies xenerales del pautu de gobiernu autonómicu ente'l PSOE y IX-BpA treslladaes al nivel y les particularidaes del conceyu, ello xunta una reconocencia esplícita de la demanda d'oficialidá per parte del conceyu llangreanu.
Al paecer, masque la moción se presentó en tiempu y forma, nun foi ensertada nel orde del día y acabó metiéndose al plenu pel trámite d'urxencia, cosa que yá daba argumentos pa chala p'atrás en casu que nun se quixera tratar. Ello foi que'l PSOE, teóricu sociu d'IX-BpA, pidió en plenu que se retirara la moción pa poder estudiala primero na comisión correspondiente y asina poder llevala depués a plenu col consensu garantizáu. El representante d'IX-BpA retrucó-y al grupu socialista que'l testu yá yera de consensu porque respondía a la lletra de los alcuerdos autonómicos, y qu'esi testu yera'l qu'había que llevar depués a la comisión que-y tocara desenvolvelu. La falta d'entendimientu ente dambes agrupaciones polítiques acabó de vese clara cuando'l PSOE votó xunta'l PP en contra de la moción. Finalmente, IX-BpA volvió meter otra vegada la moción a rexistru pa que vuelva tramitase nun prósimu plenu.

La Xunta pola Defensa de la Llingua propón les bases pa una política llingüística
La XDLA celebró en Siero unes xornaes de trabayu sobre normalización llingüística. Nelles tratóse principalmente de la normalización social de la llingua asturiana nos conceyos y de la creación de Servicios de Promoción del Asturiano (SPA). La XDLA destacó «la necesidá inmediata de crear diferentes SPA na alministración y nes instituciones asturianes. Los SPA taríen encargaos de promocionar l'estatus de la llingua asturiana y de fomentar y ampliar el so emplegu». La XDLA recalcó que ye indispensable qu'estos SPA cunten con funcionarios adscritos, dotación económico propio y un Programa de Normalización Llingüística específicu que marque los sos obxectivos y les sos llinies de trabayu.
Nestes xornaes tamién se tocanon otros aspectos, como cuales habríen ser les funciones y obxectivos que garantizaríen la eficacia de la futura Dirección Xeneral de Promoción Cultural y Política Llingüística, o'l diseñu d'un plan urxente d'acción inmediata a favor del idioma.

Primer tesis doctoral escrita en mirandés
Los recursos naturales y l'ordenamientu del territoriu son el tema de la tesis doctoral presentada pol profesor mirandés Carlos Ferreira na Universidá de Salamanca. Tien un total de 650 páxines, de les que 370 tán escrites en portugués, 30 n'español y 250 en mirandés. Esta ye la primer tesis doctoral redactada na variedá llingüística asturllionesa falada en Miranda del Douru. Según l'autor, l'asturllionés ye la base llinguística d'esti trabayu, arreo de que la toponimia ta directamente venceyada al idioma, que, de por sí, constituye una verdadera ayalga cultural.

Vicente Álvarez Areces comprométese a facer política llingüística
Nel discursu dedicáu a dar anuncia de los proyectos que cunta llevar alantre l'executivu a lo llargo d'esti cursu políticu, Álvarez Areces -presidente d'Asturies- refirióse per primer vegada con un procuru especial a la política llingüística. Areces anunció la llamada a un diálogu social «con tolos interlocutores necesarios» p'apautar un «análisis fondu de la nuestra realidá llingüística». Amás, calificó l'asturiano como «elementu diferencial y ferramienta valioso de la identidá cultural» y anunció que «van valorase les midíes llegales que podian crear la marcación necesaria pa la so normalización social». Prometió desenvolver el reglamentu d'aplicación de la Llei d'Usu y Promoción del Asturiano, y intervenir na normalización de la toponimia diseñando un plan específicu de señalización viaria y dándo-y una «actividá real» a la Xunta de Toponimia.

EUSKARA

Aurrera Berria!
Zazpi hilabete bete dugu Egunkaria bortizki kendu zigutenetik eta oraindik hiru pertsonak kartzelan segitzen dute, Donostian irailaren 20an hainbat langile ohi eta bestelako herritarrek gogoratu dutenez.
Bestaldetik, Berriak hasierako kapitalaren %80a inguru lortu du dagoeneko (Akzioak eskuratzeko helbidea, hainbat hizkuntzataz: www.ektsa.net ).
Azkenik, irailaren 28rako aurreikusitako «Eskerrik asko, Països Catalans» jaialdiaren alde egin zuten Barcelonako Udalaren alderdi guztiek, PPk izan ezik. Jaialdian Bartzelonan egitekoa da eta bertan Egunkariaren langile ohiek Catalunyako gizarteari eskertu nahi diote azken hilabeteotan emandako laguntzagatik.
Quan ja han passat 7 mesos del violent tancament de l'Egunkaria i mentre 3 persones continuen encara a la presó, Berria ja ha aconseguit el 80% del seu capital inicial (si voleu aconseguir accions del diari, consulteu la web citada més amunt). Per últim, tingué lloc a Barcelona un festival en agraïment a la societat catalana. L'acte comptà amb el suport de tots els partits del consistori tret del PP.

Zentsura Fermin Muguruzari
Egunkaria ixteko erabili dituzten antzeko aitzakiekin («ETAren ingurukoa izatea», laburbilduta), Aznarismoa (eta bere inguruko taldeak) indarrez berriro saiatu dira euskal kulturaren aurka zentsura ezartzen. Oraingo honetan, Fermin Muguruzari tokatu zaio, musikari euskaldunik emankorrenetarikoa eta nazioartean ezagunenetarikoa. Malagan eta Murtzian Manu Chaorekin batera eman behar zituen kontzertuak bertan behera utzi ondoren, Barcelonan emanaldia aurrera atera ahal izan zuten. Lluis Llachek eta kultur arloko beste pertsona ezagun batzuek kritikatu egin dute adierazpen askatasunaren aurkako beste ekintza hau.
Amb els mateixos arguments que es van fer servir en el tancament de l'Egunkaria («ésser de l'entorn d'ETA»), l'Aznarisme i el seu entorn han intentat censurar Fermin Muguruza, un dels músicos bascòfons més actius i internacionals. Després de la suspensió de dos dels seus concerts -que havia de realitzar amb Manu Chao-, va poder finalment cantar a Barcelona. Lluis Lach, entre d'altres, ha criticat aquests atacs a la llibertat d'expressió.

Eusko Jaurlaritza - Akitania Lankidetza
Iparraldean euskara instituzionalki nola sustatu aztertzen hasi dira Pirinio Atlantiko eta Akitaniako kontseilu-kideak Eusko Jaurlaritzako agintariekin batera. Helburuetako bat elkargo publiko baten sorrera izango zen.
Cooperació entre Govern Basc i institucions franceses per tal d'impulsar institucionalment la llengua basca a Iparralde.

Napartheid
Iruñeko Udalean agiriak eta errotulazioak elebidunak ez izateko onartu dute UPN eta CDN alderdiek, aurreko euskararen ordenantza aldatu eta gero. EBLUL-ek (Hizkuntza Gutxituetarako Europako Bulegoa) salatu du neurri hau.
UPN i CDN acordaren suprimir la retolació i la documentació bilingüe a l'Ajuntament d'Iruñea, essent denunciats per l'Oficina Europea de les Llengües Mensy difoses.

Laburrak
Tinko elkarteak 10 urte bete ditu zinema euskaratuz. Orain arte 43 pelikula bikoiztu ditu. Tinko (ferm, en català) ha fet deu anys doblant pel.lícules al basc, 43 fins avui.
Zazpiak Batman kolektiboak esku-telefonoetako mezuak euskaraz idazteko hiztegia sortu dute. Kolektibo honek berak ere, azken urteotan, gazteen artean kaleko hizkera informala bultzatzeko hiru liburuxka argitaratu ditu (www.argia.com/mantxut ). Zazpiak Batman, col.lectiu que treballa amb el llenguatge col.loquial, va publicar una guia per a escriure missatges de mòbil en èuscar.
Emakunderen irailaren aldizkarian Emakumeak eta hizkuntza gaia jorratu dute. Bertan, euskaran dagoen sexismoa ikertzen dute, baina baita gazteleran askoz nabarmenagoa dela ondorioztatu ere. El número de setembre de la revista Emakunde analitza la temàtica Dones i llenguatge, i conclou que l'espanyol és molt més sexista que la llengua basca.
Interneten euskara da munduko 40. hizkuntzarik erabiliena Informazio gehiago: www.softcatala.org. A internet l'èuscar és la 40a llengua més feta servir.

ARAGONÉS

Se publica un estudio sobre l'aragonés ozidental d'a Galliguera
Al Límite ye lo nombre d'un estudio sobre o dialeto aragonés d'a zona d'a Galliguera que pertenexe à la zircunscrizión de Zaragoza. O treballo ye obra de Fernando Romanos, e ye o resultau d'una beca d'imbestigazión d'a Deputazión de Zaragoza, instituzión que publica o libro. En a obra se reculle un amplo bocabulario de 8.000 bozes e se i fa un estudio d'a parla d'a comarca à cargo d'o filologo Javier Lozano Sierra. L'aragonés ye parlato en a Galliguera encara en una dezena de poblazions, més que més entre a chen gran ya que, como ye pasando en tot l'aragonés, tamién allá s'ha trencato a trasmisión chenerazional d'a luenga aragonesa.

L'aragonés ribagorzano en o Meeting Pop Festival
Entre os días 5 e 6 de chulio se fazió en Graus ixa trobada de cultura pop. Como la ideya de pop tamién tien á biyer con a cultura popular, a organizazión d'o festibal dezidió de fer un taller de cultura en luenga ribagorzana. Se i achuntó chen gran e choben ta fer-se-ne memoria d'os costumbres, creyenzias e zelebrazions grausinas que s'han feito en l'aragonés baixo ribagorzano. D'entre os 3.000 abitadors de Graus, menos de zincozientos, en a ziudat biella, fan serbir encara ixa bariedat d'aragonés oriental.

Segunda edizión d'un libro en aragonés de Sobrepuerto
O sabato 2 d'agosto se presentó en Yebra de Basa a segunda edizión d'o libro escrito en aragonés zentral de Sobrebuerto Qué feban dinantes en un lugar d'o cobalto d'Aragón: en a primabera, en o berano, en a sanmigalada, en o imbierno, que ye obra de José María Satué Sanromán, natural d'o espoblato lugar d'Escartín e que edita Xordica Editorial.

L'aragonés en Ansó
Iste agosto en Ansó bi estioron muitos d'autos en aragonés ansotano. O día 18 se fazió a inaugurazión d'a muestra A escuela d'antis más, à cargo de l'asoziazión «A Gorgocha». Se trataba d'una esposizión do baxo lo lema Quí ye quí o publico eba d'endebinar quí yeran os ansotanos que saliban en as fotos. Ixe mesmo día, bispra d'o día d'esaltazión d'o traje ansotano, se presentó un bideo feito per Fernando Blas e Fernando Romanos que muestra tota a riqueza d'a indumentaria tradizional. A obra ye feita de tot en aragonés ansotano.
En as fiestas de setiembre se presentó o Diccionario Ansotano, con cuasi 4.000 parolas, obra de conchunta feita per Josefina e Pilar Mendiara, Alicia Pérez e Montse Castán.

O Lamín, una ludoteca en aragonés
L'Asoziazión Cultural Nogará ha meso en marcha en Zaragoza a ludoteca O Lamín, un innobador e asperanzador proyeuto ta ninos e ninas que tienen l'aragonés como luenga materna. A ludoteca, que ubrió o 4 de mayo, tien como ochetibo alazetal que os fabladors maternos no pierdan a suya luenga. A iniziatiba surtió d'os propios pais e mais sozios de Nogará, que parlan en aragonés con os suyos fillos dende que naxión, e que . Ixos ninos, que ya prenzipian a charrutiar as primeras parolas, tasamén tienen a posibilidat de prauticar l'aragonés difuera de casa suya e ye por ixo que cuan ban t'a escuela se sozializane albandonan l'aragonés. Allora a ideya de fer una ludoteca ta istos ninos estió acullida con entusiasmo drento de l'asoziazión porque s'aconseguiba que os fabladors más chiquez podesen sozializar-sen en a suya luenga materna.
Per agora a ludoteca O Lamín tien o suyo espazio propio dentro d'a Escuela d'Aragonés de Nogará.
Ta més informazión: ludotecaolamin@yahoo.es

Breus
O bizepresidén d'o Gobierno d'Aragón, José Ángel Biel, afirmó que a lei de luengas yera de camín e prometió que sería feita ta ista lechislatura.
O Espiello ye una rebista d'informazión cheneral en aragonés que tien como ochetibo achuntar á la chen de l'Alto Aragón con a resta d'a comunidat lingüistica aragonesa.
Ta conduzir-tos-ie, nimbiaz os buestros datos ta l'Asoziazión Cultural Nogará: asoziazión@nogara-religada.org

OCCITAN

Preséncia de las lengas minorizadas dins l'ensenhament a l'Estat francés
Lo ministèri de l'educacion a comptat lo nombre d'efectius que seguisson ensenhament de o en lengas minorizadas per l'annada escolara 2001-02, ambe la finalitat, çò dison, de mesurar l'evolucion quantitativa d'aquel ensenhament. Cal dire qu'es pas comptat lo tipe de preséncia de la lenga minorizada: s'es ensenhament bilingüe a paritat orària o s'es un modèl de sensibilizacion, etc.
L'enquèsta mostra una progression continuada: 152.557 l'annada 2000-01 e 250.258 l'annada 2001-02. D'aqueles efectius, los mai nombroses son los que seguisson ensenhament de o en occitan: 67.549.
Cal dire que l'occitan es vist mai coma una lenga que cal conéisser, associada a l'istòria, la cultura del territòri o la identitat, e pas tant coma una lenga que cal saber parlar, se comparam lo cas ambe lo del basc o autres. Atal, dels 67.649 efectius per l'occitan, 1.596 en escòla e 224 en collègi seguisson ensenhament bilingüe a paritat orària, e 1.560 en escòla e 67 en collègi seguisson lo modèl d'immersion (dins los centres privats associatius). Vesem que, pel basc, de 9.351 efectius, 5.143 en escòla e 1.082 en collègi seguisson ensenhament bilingüe a paritat orària, e 1.393 en escòla, 433 en collègi e 119 en licèu seguisson ensenhament immersiu. Las diferéncias de proporcion son claras. Caldriá pensar se i a de diferéncias territorialas per çò que tòca a l'occitan, sustot de diferéncias entre mèdi rural e vila, per interpretar corrèctament aquelas chifras.

Libres
Catherine Parayre ven de publicar Jean Boudou, écrivain de Langue d'Oc a las edicions de l'Harmattan. Es lo trabalh de doctorat de l'autora a la universitat de Georgia als Estats Units. La question lingüistica ven un argument central dins l'analisi que nos es presentada: l'òbra de Bodon es caracterizada per la consciéncia de la diglossia e l'obsession per l'exclusion lingüistica.
L'identitat occitana e catalana dins los Pirenèus es lo títol del recuelh de las intervencions a la taula redonda organizada pel Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan a Montsegur lo 15 de junh de 2002. Compren las intervencions de Patrici Pojada (professor d'istòria a l'universitat de Tolosa Lo Miralh) sus l'identitat occitana e catalana dins los Pirenèus en començant per los exemples d'Andorra e de la Val d'Aran, de Claudi Balaguer (professor d'occitan e catalan que trabalha a una tèsi doctorala sus l'occitan de la region de Montpelhièr) sul «passat comun e lo futur neblós» d'occitan e catalan, de Bernat Arrous (professor d'occitan e dialectològue) que fa l'analisi dels parlars gascons pirenencs, e de Joan Peytaví Deixona (professor de catalan e d'istòria dels Països Catalans) que parla de l'importància dels fenomèns migratòris dels occitans a Catalunya en epòca medievala. Lo libre es estat publicat a Pàmias pel Cèrcle Occitan Prospèr Estieu e l'IEO.
Las Edicions del Trabucaire a Canet (Rosselló) publican sustot en catalan, mai an tanben tres colleccions en lenga d'òc: Prosa occitana (de libres de ficcion, quitament romans), Cap al sud (d'obratges de tematica sociolingüistica) e Història. Dins aquesta darrèra colleccion ven de paréisser una Petita istòria europèa d'Occitània, de Robèrt Lafont. L'obratge se presenta coma material d'aplicacion mai que mai escolara e nos apòrta una version plan diferenta per rapòrt a çò que seriá l'istòria «oficiala» de l'Occitània dens las òbras de difusion abituala en mèdi escolar.
L'istòria sociolingüistica de l'Occitània es complèxa e marcada per las iniciativas de çò que'n podem díser la politica lingüstica francesa (la qu'es establida per la monarquia d'abòrd e per la Republica mai tard). La minorizacion de l'occitan ven de longtemps i a e es especialament determinada desempuish l'an 1539 ambe l'edicte de Villers-Cotterêts, que determina que la lenga administrativa serà lo francés. Los usatges administratius de l'occitan abans d'aquela data son mal coneguts e comptan pas ambe d'edicions que ne fàcian aisida la consultacion. La Société des amis du vieux Saint-Antonin ven de publicar un recuelh de tèxtes administratius d'aquel vilatge de Tarn e Garona; un primièr volum que compren los tèxtes de la comptabilitat municipala de las annadas 1326-27, 1358-59 e 1362-63. La referéncia es Comptes consulaires de Saint-Antonin. Tome I, Société des amis du vieux Saint-Antonin (BP 20-82140 St Antonin Nòbla Val).

CATALÀ

Clam contra la imposició de més espanyol
El decret de la Llei de Qualitat de l'Ensenyament (LOCE) vol duplicar les hores d'espanyol a les aules de primària pel proper curs 2004-2005. Una trentena d'entitats del món educatiu i cultural d'arreu dels Països Catalans han engegat una campanya contra aquesta llei sota l'eslògan Pel català a l'escola, on reclamen la rectificació immediata del decret i que la Generalitat el renegociï amb el Ministeri d'Educació espanyol. Les entitats promotores donen tot el seu suport al professorat insubmís. La Generalitat de moment aplicarà el decret creant l'assignatura Matèria Comuna, impartida en català i amb continguts compartits per ambdues llengües, solució que no convenç ni als pares ni als professors.

Correllengua 2003
S'inicià la setena edició del Correllengua a Andorra la Vella i durant dos mesos la flama de la llengua recorrerà els Països Catalans en quatre columnes. El Correllengua defensa la unitat i l'oficialitat del català a tot el domini lingüístic i reclama a la societat en general més compromís lingüístic. A Fraga un grupuscle espanyolista va intentar rebentar un dels actes. El 4 i 5 d'octubre a Mequinensa es congregarà per primer cop una convocatòria nacional del Correllengua (juntament amb Perpinyà i València). El 8 de novembre arribarà a Perpinyà.

Notícies breus
El 63% d'alumnes de les illes demanaren fer la selectivitat en català. A les Balears el 40% d'habitants no saben parlar català i el 10% no l'entenén, segons el darrer cens.
La Bressola estrena al Soler el seu primer centre d'ensenyament secundari, que acollirà divuit alumnes.
Èxit del XXVI Aplec dels Ports sota el lema Estem ací. Milers de joves en defensa de la llengua i la cultura.
L'IEC anuncià l'elaboració d'un document valoratiu de l'estat de la llengua que proposi mesures per a l'extensió de l'ús.
El 2004 es publicarà el Diccionari Ortogràfic de l'AVL, amb la perill secessionista que pot suposar.
Aquest curs hi haurà 94 lectorats de català a 92 universitats de 28 països diferents. Petit augment respecte de l'any anterior.
Apareix l'edició en català del Windows XP, amb un any de retard respecte de l'edició espanyola.
Dades del cens lingüístic de Catalunya de 2001: el 94.5% entén el català, el 74.5% el sap escriure, el 74.36% el sap llegir i el 49.77% el sap escriure (Idescat.net).
Neix el programa Voluntaris per la Llengua amb l'objectiu d'extendre el coneixement del català entre les persones immigrants (Gencat.net).
El Barça demana respecte per al català als jugadors estrangers i els proporcionarà recursos per tal que l'aprenguin.
Neix Grup 10 amb l'objectiu de potenciar les revistes de més tiratge en català (El Temps, Descobrir Catalunya...).
Miquel Alzueta, editor de Columna, diu que calen mesures urgents perquè s'aturi la davallada del mercat en català.
El darrer baròmetre de la WICCAC indica que l'ús del català a les webs empresarials és del 41,90%. El català és la 23a llengua amb més pàgines a Internet (2,9 milions de webs).
El 13è Col.loqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes va aplegar 200 experts a la UdG.