Mais dados sobre o galego
Segundo o último recenseamento de populaçom e vivenda, o do ano 2001, quase a totalidade das e dos galegos percebem o idioma, haveria 1'5 milhões de pessoas que dizem ser monolingues em galego, o 56'85% da populaçom, outro 30'29 % afirmam que o empregam por vezes e um 12'86% declaram-se monolingues em espanhol. O inquérito confirma o galego como língua predominante no meio rural e entre as pessoas de mais idade, enquanto o espanhol é majoritário nas cidades e nas novas gerações. A respeito do recenseamento de 1991, duplica-se nas urbes o número de monolingues em espanhol (de 162.000 a 332.000), aumentando também, mas em muita menor proporçom, os monolingues em galego. Por outra parte, numha pesquisa elaborada polo Seminário de Sócio-Linguística da RAG, sobre umha amostra de 400 adolecentes conclui-se que a fonética e o sotaque tradicionais estám penalizados socialmente e que a mocidade identifica galego-falante com «aldeão» ou com «nacionalista» e que, aliás, encontra pouca utilidade ao galego.
Num suplemento especial de La Voz de Galicia a respeito do futuro do galego, o Director Geral de Política Linguística Gonçalves Moreiras declarava: «As línguas nascem, desenvolvem-se e morrem. (...) Nestes momentos existem circunstâncias que dificultam a supervivência das línguas minoritárias, procedentes dumha globalizaçom uniformadora; nom obstante, creio que o galego superará esta pressom como superou etapas piores.» Neste suplemento como já é habitual silencio-se a voz das e dos reitegracionistas, facto que foi denunciado polo MDL.

Subsídios às Câmaras Municipais
Os subsídios destinados às Câmaras Municipais para a promoçom do galego ascenderam este ano a 230.000 euros. Segundo denunciou A Mesa, estas ajudas estám a ser utilizadas apenas para fazer política clientelar e partidista por parte do PP. Assim, o 65% destes orçamentos vam parar a Concelhos do PP, quando nem chega ao 50 % a percentagem de populaçom galega que é governada por Presidentes de Câmara do PP. Som 4 autarquias «populares» as mais beneficiadas por estes subsídios: Vilalva (berço de Fraga), Estrada, Palas de Rei e Cambados. Nenhumha das sete grandes cidades, nom obstante terem apresentado projectos, se viu favorecida...

Nova normativa sequestrada?
Passam os messes e continua sem ser publicada a nova normativa para o galego por parte da RAG. O Governo Galego nom se pronunciou e parece com este seu silêncio como se quiser deixar morrer o assunto. De momento, os organismos da administraçom autonómica continuam a empregar a velha normativa, enquanto as organizações políticas e sociais nacionalistas que prometeram aderir à nova norma seguem com os «mínimos reintegracionistas».

Notícias breves
Um paciente do Hospital Clínico compostelano vê adiada umha operaçom por ter solicitado usar o galego na documentaçom.
Constitui-se a Plataforma pola Galeguizaçom da Banca e das Caixas. Está formada por CIG, CCOO, UGT e A Mesa.
O I Simpósio Galego de Terminologia analisou o uso do português para criar novos termos para o galego.
A Sala de Governo do TSJG recomenda que se facilite o uso do galego nas actuações judiciais.
A Mesa demanda que juizes e fiscais destinados na Galiza tenham a obrigaçom de conhecer o galego, após um período de tempo de adaptaçom prudencial.
A AMI iniciou umha campanha em defesa do idioma.
O último nº da revista Nova Renascença, dedicado à Galiza, foi apresentado polo Professor da Universidade do Porto, ex-ministro e ex-embaixador, Augusto Seabra o 19 de Novembro.
A Mesa rejeita que Paco Vasques presida a Federaçom Espanhola de Municípios e Províncias, por nom respeitar a legalidade vigente sobre toponímia galega.
Processo judicial contra Peres Marinho, Presidente da Câmara Municipal de Vigo, por nom respeitar a normativa sobre o uso do galego.
O português língua de trabalho nas discussões para a Área de Livre Comércio das Américas, por insistência do seu co-presidente o brasileiro Adhemar Bahadian.

ASTURIANO

Xixón pon una oficina de normalización del asturiano
L'alcuerdu de gobiernu nel conceyu de Xixón ente IX-BpA y PSOE llevó a la creación d'un serviciu municipal de normalización llingüística. La Oficina va tener unos presupuestos específicos y va contratar, a concursu públicu, personal propio. Tien una sé provisoria onde tán trabayando xente d'IX y BpA, ente lo que destaca la figura del escritor Pablo Antón Marín Estrada. La Oficina depende directamente de la Conceyalía d'Educación, Cultura, Llingua asturiana y Museo del Pueblu d'Asturies, que lleva la edil d'Izquierda Xunida Carme Rúa.
La Oficina, que naz cola voluntá de facese un organismu permanente, defínese con unos obxectivos ambiciosos que s'estremen n'estayes temporales. A curtiu plazu la oficina propónse xeres d'estudiu y d'inventariu en preparación de fases futures, como facer un nomenclátor toponímicu del conceyu, evaluar l'usu actual de la llingua asturiana dientro de l'alministración municipal y na señalización, y tamién midíes práctiques, ente les que rescamplen la creación un serviciu permanente de traducción y asesoramientu llingüísticu pa los ciudadanos y pa la propia alministración del conceyu, y la ellaboración d'un corpus de documentos-modelu del conceyu escritos n'asturiano. Nuna segunda fase, la Oficina va dirixir la so intervención a la promoción activa del usu del asturiano dientro de l'alministración del conceyu al traviés de campañes de sensibilización, cursos d'ameyoramientu profesional y midíes como la valoración positiva de la conocencia de la llingua asturiana nos puestos de trabayu de l'alministración. Nun tercer momentu la oficina garraría una iniciativa y una actividá mayores, col desenvolvimientu de campañes de señalización y retulación n'asturiano y la xeneralización del usu del idioma nes publicaciones informatives del conceyu, a lo que s'añadería la ellaboración d'un Plan Integral de Promoción Llingüística del Conceyu que garantizaría l'espardimientu del usu de la llingua asturiana a tolos ámbitos de la vida pública municipal.

Plan de normalización llingüística
La conseyera de cultura del gobiernu del Principáu d'Asturies, Ana Rosa Migoy garantizó l'aprobación a lo llargo d'esti cursu políticu d'un plan de normalización social del asturiano que va permitir la reconocencia y la presencia en tolos niveles educativos y nos medios de comunicación de la llingua asturiana, anque, «ensin apostar pola oficialidá», arreo de qu'esta «nun ta contemplada» nel pactu de gobiernu subscritu ente'l PSOE y IX-BpA. El director de la Oficina de Política Llingüística a lo llargo de los cuatro años vinientes ye'l profesor universitariu y históricu asturianista Ramón d'Andrés Díaz, académicu de númberu de l'Academia de la Llingua Asturiana, miembru de la XDLA y patrón de la Fundación Caveda y Nava. D'Andrés recalcó que va presentar un plan de normalización llingüística nel plazu d'un añu y que va tentar de facer medrar l'usu públicu y priváu de la llingua y la consideranza social del idioma.

Servicios de promoción del asturiano
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana presentó un documentu sobre los servicios de promoción del asturianu o SPA, organismos que, al paecer de la XDLA, tienen de ser l'instrumentu básicu qu'ayude a fomentar, consolidar y facer normal l'usu de la llingua. La XDLA presenta los SPA como ferramientes al serviciu d'entidaes de toa triba, dende públiques a privaes, anque l'ámbetu d'utilización más inmediatu al que s'empobina son los conceyos. Dende finales de setiembre yá ta funcionando ún d'estos servicios en Xixón, y Siero puede ser el prósimu conceyu n'apuntase. La XDLA recalca que'l documentu ye una propuesta de mínimos, que se redactó atendiendo a lo que manda la llei d'Usu y Promoción del Asturiano de 1998, pero ensin arrenegar del horizonte de la oficialidá, que la XDLA ve como midida imprescindible pa garantizar la sobrevivencia del idioma.
Nel documentu atrópense unes guíes sobre los obxectivos de los SPA y sobre'l so funcionamientu, y apúntense les necesidaes económiques y de dotación de personal. La ellaboración d'esti documentu entamó yá nel veranu, como respuesta a les actuales condiciones polítiques del país dempués de les elecciones del 25 de mayo, y tuvo en cuenta pa ello les esperiencies llevaes alantre n'otros países.

EUSKARA

Euskara sustatzea=ETA sostengatzea
Bere azken autoan, Del Olmo ustezko epaileak hauxe iragarri digu: ETAren helburuetako bat euskara sustatzea denez, euskaldun aktiboa izatea ETAren aldekoa izan daitekeela. Eta hortik etorri da, hain zuzen ere, euskalgintzaren aurkako azken kolpea. «Egunkaria» itxi eta ia zortzi hilabetera, orduko sentipenak berriro sentiarazi dizkigute: Martin Ugalde (egun haiexetan «euskaldun unibertsala» izendaturik) Parkean gauez sartu, bederatzi pertsona atxilotu eta isolatu, Donostian manifestazio haundia... Oraingoan, argitaletxeen aurka egin dute batez ere baina, zorionez, azkar atera dituzte kalera. Orain Iñaki Uria baino ez dago kartzelan «Egunkaria»ren auziagatik. Baina, bihar, nor sartuko dute? Kontseiluak akordio sozio-politiko indartsua lortu nahi du, gaur egun adostasunik ez dagoela azaleratuz... noiz arte?
Segons el presumte jutge Del Olmo, com que un dels objectius d'ETA és impulsar l'èuscar, ser bascòfon actiu pot ser considerat donar suport a ETA. Amb aquesta lògica han tornat a detenir 9 persones (de les quals només Iñaki Uria continua pres) relacionades sobretot amb el món editorial basc. Les detencions tingueren lloc al parc cultural Martín Ugalde, que paral.lelament ha estat nomenat basc universal. Han tornat a fer sentir als bascos el mateix de fa 9 mesos.Kontseilua vol aconseguir un acord socio-polític fort que avui dia no existeix. Fins quan?

Eguraldia zoritxarreko protagonista ikastolen aldeko jaietan
Nafarroa Oinez bertan behera utzi behar izan zuten eguraldi txar-txarra dela eta. Hala ere, Irunberriko ikastolak euskaldunon elkartasuna eta diru zaparrada jaso ditu. Lazkaok ere, Kilometroak jaia mela-mela eginda ospatu zuen. Azkenik, AEK Egunean ere hotza protagonista Abetxukon.
El mal oratge va ser el protagonista al Kilometroak i l'AEK eguna d'enguany. També a causa del mal temps el Nafarroa Oinez va haver de ser suspès, tot i que finalment la ikastola d'Irunberri va poder rebre la solidaritat econòmica dels ciutadans.

Demoek Hor dago! SNCF-ri
Iparraldeko Demoak burdinbideetan mus txapelketa antolatu zuten SNCF tren konpainia frantziarrari seinalizazioa eta informazioa euskaraz ere eskaintzeko eskatuz. Ekitaldi baketsua 60 bat atxilotuekin amaitu zen. (http://www.demoak.ht.st)
Demoak d'Iparralde va organitzar un campionat de mus a les vies del tren per a reclamar l'ús de l'èuscar a la companyia ferroviària francesa. El pacífic acte va acabar amb la detenció d'una seixantena de persones.

Laburrak
Euskal argitaletxeak Frankfurt eta Madrilgo Azoketan egon dira. Editorials basques amb presència a les fires internacionals.
Iruñeko Euskalerria Irratiak 15 urte bete ditu. Azkenaldian, instituzioen laguntzarik gabe. Euskalerria Irratia d'Iruña fa 15 anys, els darrers sense cap mena de subvenció.
Andoaingo PPk eta PSEk aurreko euskararen araudia indargabetu dute «hizkuntza inposatzen duelako». PP i PSE d'Andoain invaliden l'anterior normativa lingüística perquè «imposava l'èuscar».
Desadostasun larriak eduki eta gero, azkenean euskaltegi pribatu homologatuek (AEK, IKA...) eta Eusko Jaurlaritzak akordioa lortu dute Kultura Sailaren Planaren inguruan. Després de superar produndes discrepàncies, euskaltegis privats i Govern basc han arribat a un acord sobre el pla del departament de Cultura.
Nafarroako Gobernua salatu dute Irunberri, Viana, Lodosa eta Tuterako ikastolek diru laguntza dela eta. Diverses ikastoles han denunciat el Govern navarrès a causa de les subvencions.
Eusko Jaurlaritzak etorkinak euskararen ereduetara erakartzeko plana prestatu du. El Govern basc ha preparat un pla per tal d'impulsar els models en èuscar entre els immigrants.
Seaskak hitza betetzeko eskatu behar izan dio Frantziako Hezkuntzari. Seaska exigeix al Govern francès que compleixi les seves promeses.

ARAGONÉS

O Consello Asesor de l'Aragonés en crisis
Dos feitos tienen muito á biyer en ixa crisis: o primero ye perque ixe ente, que ye un organo interno d'o Consello d'a Fabla Aragonesa, no se reune dende fa més de diez meses, ya que a presidenzia d'o CFA no l'ha pas combocato dende alabez. La segunda causa ye un escrito d'o presidén d'o CFA que critica bels miembros d'o CAA per fer serbir, diz, un modelo d'aragonés común que no coinzide en bellas bozes e soluzions (més que més sobrarbenco-ribagorzanas), con o que ixa asoziazión biene usando dende as añadas setenta, que ye de base tensina con bels elementos ozidentals. Como quiera que ditas opinions aluden implizitamén á presonas que chugan un paper concreto en a promozión de l'aragonés, como Ánchel Conte, pai d'as letras en aragonés común, o primero á fer prebatinas literarias en ixa modalidat estándar e belaltros, como lo escritor Chusé Inazio Nabarro, lo editor Chusé Raúl Usón u lo filólogo Chabier Tomás Arias, qui beniba treballando como asesor lingüístico de dito ente, o debate no s'ha feito pas aguardar: ya se i han puesto sentir bels parexers que parlan d'una noziba línia personalista en o CFA, a cuala, aseguran, priba que puedan sentir-se altras formas d'entender a estandarizazión de l'aragonés, o que fa que no bi aya puesto t'o debate lingüístico e, en resultas, opinan, s'obtienga un aragonés común pobre en polimorfismo e representación dialectal e riqueza sintactica e semantica. En a prosima asambleya se leyerán bellas respuestas á ixe documento. A crisis no només toca á lo CAA sino que también podría recutir en o propio CFA, en a conzepzión d'a estandarizazión de l'aragonés u en a propia grafía. De tot informaremos sin falta en o Llengües Vives 40.

Breus
Es días 6, 7 e 8 de diziembre se torna á fer una nueba edizión d'a Feria d'o Libro Aragonés de Monzón, estiaño se conta con a nobedat d'o Salón d'o Libro Pirinenco. Entre as nobedaz en aragonés destacan dos libros de l'autora chistabina Nieus Luzia Dueso, la nobela amorosa-costumbrista La fuen de la Siñora e la segunda edizión d'a suya popular obra de relatos Leyendas de l'Alto Aragón, que s'ixampla con tres nuebas leyendas. Antiparte, Nogará presentará es zaguers exemplars d'a suya rebista O Espiello.
Dimpués de meses sin saber-se-ne ni res, tornan á sentir-se manifestazions sobre l'aplicazión d'una Lei de Luengas en Aragón. Seguntes que declaró en a inaugurazión de l'año escolar en La Llitera, la siñora Carmen Martínez, directora cheneral de zentros d'o Gubierno aragonés, en iste año academico Aragón contaría con una lechislazión ta las luengas propias: aragonés e catalán. En tot caso, ye seguro que lo borrador n'o que, diz, se treballa no parlará mica d'ofizialidat ni contemplará tampoco a territorialidat que bella asoziazión, como lo CFA, reibindicaban.
Se presentó en Salas Altas (Semontano de Sobrarbe) a Replega de Tradizión oral, obra d'os filologos Alberto Bolsa e Paz Ríos. A obra la ha editada o CFA, e se i replega a literatura de transmisión oral en aragonés e en español. Una remarcable testimonianza en una comarca an l'aragonés agoniza.
Cursos d'aragonés común, que ye més conoxiu popularmén como fabla aragonesa, s'imparten en Zaragoza, Samianigo e Uesca, á cargo d'as asoziazions Nogará, Ligallo de Fablans de l'Aragonés e CFA. Ta més informazión: www.fablans.org www.nogara-religada.org 974 231 513.
Nabata enzeta la suya zinquena añada de cursos. Ista begada, la escuela d'aragonés t'adultos que se troba en Monzón fa clases d'aragonés ribagorzano e sobrarbenco. Á partir d'agora Nabata se zentrará en espezial en a promozión de l'aragonés comarcal, ya que Fonz, poblazión d'aragonés ribagorzano, s'adscribe á la comarca d'a Ribera de Zinca.
Premio literario en aragonés ribagorzano. Os conzellos de Graus, Estadilla e Fonz han achuntau fuerzas ta unir es dos zertamens que combocaban as dos primeras poblazions en un unico premio. N'i abrá un premio ta narrazions e un altro ta poesía. As bases se presentarán en a Feria d'o Libro Aragonés de Monzón.
Dintro d'as chornadas d'a XXII Semana d'Estudios de l'Alta Ribagorza que organiza l'asoziazión Guayente, se ba entregar o premio Guayén a lo guarda forestal Rafel Vidaller, por o suyo treballo en pro d'o patrimonio cultural e natural benasqués. Vidaller ye autor d'un bocabulario d'espezies animals e bechetals en aragonés común.

OCCITAN

Una frequéncia per Radio Lenga d'Òc
Ràdio Lenga d'Òc Narbona es un projècte menat dempuèi dos ans per l'associacion Lenga d'Òc - Lenga viva.
Sa tòca primèra es de desvolopar comunicacion e dialògue dins lo Narbonés pel mejan d'una ràdio associativa de tematica occitana. Abans la fin de l'annada, lo CSA decidirà de l'atribucion de l'unica frequéncia disponibla sus Narbona, 95.5 MHz. Vertadièra ràdio de país, dobèrta suls òmes e suls eveniments del Narbonés, assegurarà la difusion de manifestacions esportivas. Son e ressons de la vida vidanta del país, participarà amb lo monde associatiu a l'animacion del Narbonés, d'un biais ludic e interactiu. Dobèrta sus la Mediterranèa e lo monde, sa color musicala vòl esser un pont entre las diversas culturas. En ligason amb Radio Occitània Tolosa, Ràdio País en Gasconha, Ràdio Albigés e Radio Lenga d'Oc Montpelhièr (99.7), aquel projècte completarà lo malhum de ràdios a tematica occitana.

Occitan per correspondéncia

Lo Collègi d'Occitània prepausa lo son cors annal d'occitan per correspondéncia. Lo cors es organizat en tres nivèls que correspondon a tres annadas d'estudi. L'inscripcion per l'annada presenta còsta 80 euros e l'acabament dels tres ans de corses pòrta al diplòma d'Estudis Occitans del Collègi d'Occitània. Coma referéncia podem díser que lo nivèl de lenga del cors correspond a las pròvas d'occitan del bachelierat. www.collegi-occitania.com

Mai d'ensenhament bilingüe

L'escolaritzacion en de seccions bilinguas de l'ensenhament public de l'acadèmia de Tolosa es en creissença: entre l'an passat e lo cors present, un 4,6% d'escolarizacion bilingüe en classa mairala (2,6% l'an passat) e un 10,7% en primari (9,1% l'an passat. Dins las escòlas mairalas onte son implantats los sites bilingües, la proporcion de mainatges que causisson aquel ensenhament es superior a 50% dins los cases que son estats comunicats al rectorat de l'acadèmia. Lo total de mainatges escolarizats en bilingüe es de 1167 dins tota la region de Miègjorn Pirenèus (1081 lo cors anterior).

Libres
La Chambra d'Òc, en país occitan de la republica italiana, ven de publicar un libre d'aprentissatge de la lenga occitana dins sa varianta alpenca-orientala. Es pensat coma aisina pedagogica destinada als professors de lenga e va acompanhat d'un CD-Rom. Es lo segon volum de la colleccion Viure la lenga (lo primièr, Valadas occitanas e Occitània granda, foguèt publicat l'an 2000). Conten d'abòrd una presentacion de la situacion de la lenga per Xavier Lamuela, Ives Roqueta e Franc Bronzat, e puèi cinc tèmas partejats en quatre capítols cadun per aprene la lenga (tèxtes, lexic, règlas, exercicis...). Lo podètz aver en contactar amb: chambra.d'oc@afpdronero.it
Elena, de Bernat Manciet, es estat reeditat per las edicions Reclams e Federop dins una novèla edicion establida per Estela Comellas e Guy Latry. Manciet, escrivan gascon de las Landas, es autor de divèrses romans plan coneguts (Lo gojat de Noveme, La pluja, e Lo camin de tèrra) avant d'ecríver Elena, la soa òbra màger en pròsa. Es l'istòria d'una femna malauta e, en mots de Sèrgi Javaloyès: «No sèi pas perqué mes tà jo Elena qu'ei lo roman de la lutz qui'ns balha, estóssem vertadèrament a la soa plaça, l'escadença de víver, tot deu long deu raconte, la destinada d'ua hemna simpla qui s'encamina de cap a l'inexorable» (La Setmana, num. 429). Podetz comandar lo libre a: In Octavo-camin deu Costalet; 64260 Sèrras de Morlaas.
Pasaia es lo títol del darrièr roman de Sèrgi Javaloyès, mai ben de la garba de narracions dont Pasaia n'es la primièra, seguida de tres autras. Son tèxtes escrivuts entre 1995 e 2000 levat del primièr, que dona lo títol al recuelh, qu'es de 2002 e mai long que los autres. Lo tèxte plaça l'accion dins un airal mièg gascon e mièg basque (atal Pasaia, la vila bastida per de gascons qu'es part del país dels basques. En mots de Domenja Lekuona: «e puish dab lo temps que'ns desbrombam l'escritura tà'ns brembar mei l'istòria e çò qu'arrepresenta (...), un efèit curiós qui da meilèu lo sentit que los actors, las atmosfèras e lo sens de las istòrias que subernadan, que trespassan l'escriptura». (La Setmana, 430).

CATALÀ

L'espanyol s'imposa a les aules amb Erasmus
L'estudi Anàlisi dels usos i hàbits lingüístics (UAB), revela que durant el curs 2000-2001, el 77,2% dels estudiants autòctons i el 56,8% del professorat van admetre que algun cop havia calgut canviar la llengua habitual de la classe per la presència d'estudiants d'Erasmus. Professorat i alumnes prefereixen fer les classes en català i denuncien el desconeixement que tenen els Erasmus de la realitat lingüística de Catalunya. El secretari general de la UAB, Rafael Grasa, defensa que «la presència d'estudiants estrangers és compatible amb la normalització lingüística», tot i admetre que cal «donar eines al professorat per a gestionar les situacions esporàdiques de conflicte».

Notícies breus
Mor Miquel Martí i Pol, el poeta més popular de la literatura catalana contemporània i un important referent cívic. Havia estat premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1991 i premi Nacional de Literatura de la Generalitat el 1998. El 1999 400 ajuntaments catalans el proposaren com a candidat al al premi Nobel.
Federació Escola Valenciana i l'Ajuntament de Picanya signen un conveni que fa que el poble passi a ser el primer a assumir públicament i per escrit accions adreçades a impulsar l'ús del valencià en tots els àmbits socials.
La Generalitat Valenciana aprovà un decàleg sobre recomanacions lingüístiques per a l'ús del valencià a l'administració.
5.000 manifestants participaren a Perpinyà en la manifestació del Correllengua d'enguany sota el lema «Català, llengua i futur per a un poble».
Santa Coloma i Badalona enceten «Voluntaris per la Llengua». La iniciativa pretén que els que aprenen català puguin practicar-lo fora de l'aula.
La revista El Temps arriba al número 1.000.
Josep Maria Àlvarez (UGT), ha estat guardonat amb el Premi d'Honor Jaume I. Destinarà el premi a la defensa del català.
L'ADEC enllesteix la vuitena edició del catàleg d'empreses que etiqueten i envasen en català. www.adec-cat.org
Guia de Mitjans de Comunicació en català. www.appec.net
300 títols de la literatura catalana han estat traduïdes a 24 llengües ens els darrers 6 anys.
La UNESCO situa el català entre la vintena de llengües més traduïdes del món en els seus darrers informes sobre cultura.
S'inicia un projecte de dos diccionaris, anglès-català i català-anglès, de codi obert a SourceForge. dacco.sourceforge.net
La Plataforma per la Llengua engega la campanya nadalenca de consum de vins i caves etiquetats en català.
Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.5 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions d'Unix després de celebrar el 5è aniversari. www.softcatala.org
El Punt edita una edició barcelonina des del 30 de novembre.
Sony treu al mercat un descodificador per a la televisió digital terrestre que incorpora l'opció del català en els menús.
Joves per la Llengua han reclamat al delegat del Govern espanyol a les Illes mesures per tal de tallar la discriminació del català en l'Administració i en els cossos policials.
Els tribunals confirmen la legalitat del requisit lingüístic a la Universitat Jaume I de Castelló.
Dotze universitat italianes ensenyaran enguany llengua i literatura catalanes. Actualment noranta-tres universitats de vint-i-set països fan classes de català amb uns 2.400 alumnes.
Els joves de CCOO de Catalunya, València i Balears es coordinen en defensa de la llengua, la cultura i la justícia social.