A nossa língua na Rede
O Real Gabinete Português de Leitura do Rio de Janeiro põe na Rede (www.realgabinete.com.br) a maior biblioteca de autores portugueses fóra de Portugal. 1.394.097 fôram as páginas do Portal Galego da Língua (PGL) da AGAL visitadas em 2003. Um 20% das visitas a este Portal procederam do Brasil e Portugal. A Biblioteca Virtual Galega (www.bvg.udc.es) um empreendimento da Universidade da Crunha já tem ultrapassado as 100.000 visitas. Brasil, Portugal, Moçambique, Angola, Cabo Verde e Timor Lorosae criam um Portal para compartilharem dados, estudos, artigos e documentos sobre tecnologias da informaçom nos países de língua portuguesa: Observatório da Informação (http://osi.unesco.org.br). O «Tesouro Informatizado da Língua Galega» do ILG já na Rede. As Irmandades da Fala estreiam novo sítio em Internet (www.lusografia.org/ifgp).

RAG edita, por fim, a nova normativa oficial
Após cinco messes de dúvidas, o 26 de Dezembro a Real Academia apresentava o texto oficial com a nova normativa ortográfica e morfológica. O Presidente da RAG fizo votos pola «paz linguística» e apresentou-nas como um «achegamento» do idioma à realidade do povo. As Normas foram publicadas semanas antes por Edicións do Cúmio e a RAG ameaçou a editora com denunciá-la perante os Tribunais se nom as retirava do mercado. Os organismos oficiais continuam sem aplicá-las e segundo declarações feitas há uns messes por J. Pita, Conselheiro da Presidência, o Governo Galego nom tem demasiado interesse no assunto... O BNG, pola sua parte, acordou no seu último Conselho Nacional (20-01-04) aderir as novas normas, polo que o seu programa eleitoral para as vindoiras eleições já irá redigido destarte.

IGAPE publicita Galiza em USA como porta de entrada ao mercado lusófono
O Instituto Galego de Promoçom Económica (IGAPE) inseriu umha publicidade num suplemento do New York Times na que animava aos empresários norte-americanos a investir na Galiza aproveitandoque, entre outras muitas vantagens que esta apresenta, «a semelhança de galego e português possibilita os galegos para comunicarmos com os quase 200 milhões de falantes da Lusofonia». Luís Fontenla Porta-Voz nacional do MDL enviou umha carta ao Presidente do IGAPE parabenizando a iniciativa, mas criticando a falta de corência do Governo Autónomo no que diz respeito.

A Fala de Xálima terá um centro de estudo próprio
Os três dialectos galego-portugueses falados nos lugares de Valverde, S. Martinho de Trevelho e as Elhas na Serra de Gata (Cáceres) disporám de um centro de documentaçom, estudo e investigaçom que se albergará num antigo mosteiro doado pola Junta de Extremadura ao Concelho de S. Martinho de Trevelho. A associaçom Fala i Cultura, presidida por Domingo Frades, está a impulsar a iniciativa, ao tempo que espera reeditar a sua revista «A Fala», principal veículo de expressom destes dialectos. Recordemos que som 5.000 (quase o 100% da populaçom) os falantes destas variedades de português, variedades que polo seu secular convívio com o espanhol som muito próximas das falas galegas, para além de certos rasgos asturianos. Em 27/12/01, a Junta de Extremadura declarava a «Fala» Bem de Interesse Cultural.

Notícias breves
A Mesa denuncia os inspectores de ensino por nom fazer cumprir a legislaçom linguística nas escolas e liceus.
Criado o Conselho Social da Língua de Vigo com o a unanimidade de todos os grupos políticos.
Casal compostelano poderá fazer o seu casamento sem demoras por traduçom da documentaçom.
A voltas com «La Coruña» mais umha vez. Paco Vasques pretende utilizar a Lei de Grandes Cidades para mudar o nome oficial à sua cidade.
A. Quintã, candidato do BNG, propõe a criaçom do Instituto Castelão «para termos mais cultura galega no mundo».
Constituiu-se o Foro Negro da Cultura no Instituto Galego da Informaçom, com o fim de criar um âmbito ao serviço da transformaçom da nossa realidade cultural.
A AMI lança umha campanha contra o bilinguismo.

ASTURIANO

La Xunta pola Defensa de la Llingua entrega los premios Andrés Solar
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana celebró'l 13 d'aviento en Xixón la entrega de los XVIII Premios Andrés Solar. Estos premios pretenden premiar y castigar a les persones y/o instituciones qu'a lo llargo l'añu destaquen pol so llabor positivu o negativu pa cola llingua asturiana. Nel llau positivu, la XDLA decidió premiar a los pocos llagareros qu'etiqueten n'asturiano: Sidra Choro, de Meres (Siero), y Sidra Alonso, d'Ovín (Nava), dos llagares pequeños que son los únicos de los más de 60 qu'esisten nel país que ponen les etiquetes n'asturiano. D'otra banda, el premiu negativu o «madreñazu», que s'entrega a quien rescamplaren pol so llabor negativu pa cola llingua asturiana, va pa la persona d'Ovidio Sánchez, presidente del Partíu Popular d'Asturies. L'acta del xuráu diz que Sánchez ganó'l premiu por ser «líder del despropósitu y de les declaraciones extemporanies», en referencia a delles intervenciones públiques nes que ñegaba que fixera falta normalizar l'asturiano y apostaba n'Asturies por un modelu d'ensiñu billingüe castellano-inglés.

Nun hai clas d'asturiano pa los escolinos que lo piden
La condición d'asignatura optativa de la enseñanza de llingua asturiana nun garantiza que los neños puedan recibir la enseñanza na que la so familia los matricula cuando nun hai escolinos abondos pa formar el grupu mínimu qu'establez la Conseyería d'Educación d'Asturies. Ello llevó a qu'Arturo Bermeyu y Dulce Xil, xunta un grupu de persones sensibilizaes col asuntu, tomaren el determín de trancase na sé de la Conseyería d'Educación del gobiernu asturianu el día 26 d'aviento, en protesta pol fechu de que la so fía Catuxa nun pueda recibir les clases d'asturiano qu'ellos escoyeren y tenga que recibir obligatoriamente otra asignatura optativa. L'oxetivu nun pudo cumplise, al echalos d'ellí la policía nun violentu desaloxu. Tres la salida de la sé d'Educación, el garrapiellu d'encierraos decidió treslladar l'encierru a les oficines de l'Academia de la Llingua Asturiana, muérganu oficial dependiente del gobiernu asturianu. Na sé de l'Academia dellos académicos recibienon a los encierraos, qu'aguantanon ellí otres 24 hores, hasta les 2 de la tarde del día 27, cuando dienon una rueda de prensa xunta la presidenta de l'Academia, Ana Cano, que declaró que «la Conseyería incumple la llegalidá vixente en materia d'escolarización del asturiano, torgando'l derechu al so deprendimientu como asinatura voluntaria»; pela so parte, el padre y la madre de Catuxa Bermeyu denuncianon la «represión a los sos derechos como falantes».

Xuiciu a trés militantes de la Xunta Moza
El 22 de xinero, los xulgaos de Xixón fonon escenariu d'un xuiciu a trés militantes de la Xunta Moza, acusaos d'estropiar la retulación viario en Xixón. La fiscalía acusólos a toos trés de facer pintaes nes señales de la carretera ente Xixón y Ribeseya. La defensa de los militantes de la Xunta Moza llevóla l'abogáu Amable Concha, que s'encontó na prescripción de los fechos, que daten de febrero del 1999. La Xunta Moza, estaya de mocedá de la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana, sacó al otru día un comunicáu de prensa en solidariedá colos acusaos, nel que recalcó qu'un añu primero de la detención yá entrara en vigorla Llei d'Usu del Asturiano, qu'establez que la retulación de los indicadores de les carreteres ha facese n'asturiano.

L'Academia de la Llingua Asturiana presenta un iguador ortográficu informáticu
El 27 de xinero púnxose a la venta l'Iguador de la Llingua Asturiana. Desarrolláu pola empresa Araz pa l'Academia de la Llingua Asturiana, ye'l primer iguador ortográficu informáticu de la historia de la llingua asturiana, y supón un preséu de normalización importante que corrixe les faltes más comunes na escritura. La so base de datos incluye les más de 50.000 entraes del diccionariu normativu de l'Academia y conxuga más de 6.000 verbos, componiendo con too ello una base de datos de más de 4 millones de palabres. Amás d'esto, l'iguador executa les normes d'apostrofación y acentuación y cerca de 300 normes ortográfiques más. L'iguador trabaya na plataforma PC col procesador de testos más común, el Word de Microsoft, y ye compatible colos sistemas operativos Windows 98, XP y 2000 y coles versiones de Word 97, 2000 y XP.

EUSKARA

Bastoiak demo muslarientzat
Trenbideak mozteagatik demoen aurkako epaiketan, berriro ere, jendarmeek oldartu egin zuten. Beste behin, indarkeria desobedientzia zibila eta baketsuaren aurka. Dena den, demoek borrokari eusteko konpromisoa agertu dute, SNCFren aurkako lehia irabaziz gero, beste lorpen batzuk ere (ofizialtasuna?) eskuragarriak izango direlakoan.
La policia francesa respongué amb garrotades a l'ultimàtum dels demos (moviment de desobediència civil), que no s'aturen en la seva lluita pacífica per tal d'aconseguir que la companyia francesa de ferrocarrils faci servir l'èuscar als territoris bascos administrats per París.

Inkomunikazioa
Eusko Jaurlaritzak eta SGAEk berak salatu dute azken aldi hauetan euskal musika talde batzuk jasaten ari diren zentsura kanpaina. Hala ere, Fermin Muguruzak Bartzelonan jaso du beste leku batzuetan eduki ez duen harrera beroa.
El Govern Basc i la SGAE denuncien la campanya de censura contra diversos grups de música bascòfons. Malgrat tot, a Barcelona Fermin Muguruza sí que ha rebut el caliu que no ha trobat en d'altres indrets.

(In)justizia EAEko Auzitegi Nagusiko buru berriak (PPren ingurukoa) esan du bertako epaileek ez dutela hizkuntza «koofiziala» jakin behar. Halaber, Gernikako epaitegian euskarazko zerbitzuak eskatzeko gose greba aurrera doa.
El nou president del Tribunal de Justícia del País Basc diu que no cal que els jutges coneguin la llengua «co-oficial». Vaga de fam per a euskaldunitzar el jutjat de Gernika.

Nafarroa, Nafarroa
Europatik (EBLULetik) eta Euskaltzaindia-tik salaketak jaso ditu berriz Nafarroako Gobernuak bere hizkuntza politika dela. Euren erantzunak ukazioa eta desbideraketa baino ez dira izan, noski. «Euskalerria Irratia»k eta «Nabarra» aldizkariak, ordea, aurten bai jasoko dituztela Gobernuaren dirulaguntzak.
Noves denúncies contra el Govern navarrès, que ha tornat a respondre amb els mateixos arguments de sempre. Enguany sí que subvencionarà Ràdio Euskalerria i Navarra.

Laburrak
Atxaga, Sarriona india, Ordorika eta Laboa salduenak izan dira Durangoko Azokan, karpa berripean. Aquests autors han estat els més venuts a la Fira de Durango.
Etorkinek Aisa euskara ikasteko materiala kaleratu du Eusko Jaurlaritzak. Publicat un material didàctic en llengua basca per a immigrants.
Egoitza berria eraikitzeko dirua bildu du Irunberriko ikastolak. Irunberri tindrà una ikastola nova.
Lehen telekomunikazio hiztegia interneten: www.euskaltel.es. Primer diccionari de telecomunicació a internet.
ETBko langile batzordeak kultur saioak murriztu izana salatu du. Denuncien la disminució de programes culturals a l'ETB.

ARAGONÉS

A crisis en o Consello d'a Fabla Aragonesa
En relazión con o que s'informaba en Llengües Vives 39 sobre a crisis en o Consello Asesor de l'Aragonés CAA, entidat d'o Consello d'a Fabla Aragonesa, informamos que en l'asambleya d'o 29 de nobiembre Ánchel Conte, escritor e pionero de l'aragonés común, se daba de baixa d'o mesmo, aixinas como d'o propio Consello d'a Fabla Aragonesa, con un escrito que leyó Raúl Usón, en qui delegó per no poder asistirie. Escrito en o que, entre altras cosas, daba as razons que l'impulsaban à prener ixa dezisión, as cuals -per la relebanzia de l'autor-, reproduzimos en o fundamental: «Dimpués de que o Consello Asesor no s'achunta dende chinero pasato (de 2003) perque a Presidenzia no ha quiesto fer-lo; Dimpués de que cada día més o Consello d'a Fabla Aragonesa ye una instituzión lueñes d'os ideyals orichinals e no ye estato capable d'achuntar os intreses de toz os que treballan per l'aragonés, sino tot o contrario. [...] Dimpués d'a incapazidat ta fer una autocritica presonal e coleutiba d'a faina feita dica agora (Fuellas, contenitos, publicazions, etz) e analizar os errors pasatos; Dimpués de biyer que dengún tiene a berdat asoluta, encara que belún se'n considera poseyedor [...] presento a mía dimisión d'o Consello Asesor, combenzito d'a suya inutilidat per boicot contino d'a propia Presidenzia. [...] D'a mesma manera, considerando lo mio dreito á la libertat e á continar luitando per l'aragonés con miras á fer-lo més bibo e més prosimo á os parladors patrimonials, ta que o mío nombre no s'asozie nunca més ni á o Consello Asesor ni á o Consello d'a Fabla Aragonesa. [...] Renunzio tamién á la mía pertenenzia á o Consello d'a Fabla. E lo foi con tot o dolor que preboca renunziar á cualquecosa que forma parti d'a tuya bida.» En a mesma asambleya, Raúl Usón leyó dimpuesas un amplo documento firmato per Ánchel Conte, Chabier Tomás e o propio Usón en o que se remataba dizindo: «...Soziolochicamén en toz istos años o CFA no s'ha feito un espazio de relebanzia dintro d'a soziedat altoaragonesa, ni en garra momento no s'han feito es posibles ta azercar-se á os parladors patrimonials -en buena mida per fer serbir una koiné limitada, tierca, con falta de polimorfismo e dibersidat, fierizos neolochismos, etz...- e ta forro de bota, con una ortografía que poco aduya á que se i reconoxcan os patrimonials e nos reconoxcan os poders facticos. En resumen, creyemos que o fuerte presonalismo que tinta e chupe en toz os campos o CFA ha feito que ista asoziazión se trobe definitibamén en una bía muerta. De resultas emos perdito a confitanza en iste proyeuto, no sentimos mica representatas as nuestras inquietuz e, á la finitiba, de no produzir-se un cambio á toz os nibels, como d'a nuei á o día, os abaxo firmans preneremos en breu as dezisions que consideremos més oportunas, sin dixar, como ye de dar, de continar treballando per l'aragonés.»

Breus
O premio Arnal Cavero à obras en aragonés correspondién à l'año 2003 se dixó desierto, atorgando una menzión espezial á lo poemario Els esquirols, escrito en benasqués per José Sanmartín Sopena.
A rebista d'a Comarca d'a Ribera de Zinca incluye una sezión fixa en aragonés ribagorzano. Ye a primera begada que en un a publicazión ofizial comarcal tiene presenzia un dialecto aragonés.
L'ária de cultura d'o conzello de Graus organiza una serie de conferenzias sobre l'aragonés ribagorzano en as pedanías d'o monizipio Grausino.
Se presentó o libro Al límite: la pervivencia del aragonés en las comarcas del norte de Zaragoza, de Fernando Romanos y Chabier Lozano.
O conzello de Balbastro ha combocato a terzera edizión d'o premio de nobela curta en aragonés Ziudá de Balbastro. Se trata d'o premio literario en aragonés millor dotau economicamén: 2.500 euros.
O conzello de Benás comboca o I Concurso Literario en Patués que s'otorgará 'a un relato de forma e temas libres, e à un libro de poemas de forma e metro libres. O plazo de presentazión ue o 26 de marzo. Tamién s'ha feito a combocatoria d'o VI Concurso de Narrativa y Poesía en Patués ta autós Chobes, con o mesmo plazo d'entrega d'orichinals.

OCCITAN

Dictadas occitanas
Foguèt organizada la ueitena edicion de la Dictada occitana. Aqueste còp foguèron onze las vilas onte se debanèt l'eveniment, que consistís en la simpla dictada d'un tèxte. De prèmis son per aqueles qu'escriven lo tèxte ambe mens de fautas. L'organizacion responsabla de la dictada èra en començament lo Centre Occitan del País Castrés, de l'IEO. Adara, i a onze organizacions que prenon part en aquela dictada (de delegacions localas de l'IEO, la Chambra d'Òc de las valadas de l'Estat italian, o lo CAOC). La dictada es tanben un biais de far conéisser un autor literari e son òbra: sovent, es l'autor meteis qui dicta son tèxte.

Escòla occitana d'estiu en ivèrn
Se debanèt l'Escòla Occitana d'Ivèrn a Gèrm, en Val de Loron dins los Pirenèus bearneses. L'idèa és d'aufrir d'immersion linguistica en occitan en periòde de vacanças de Nadal. Gaireben 40 personas i seguissèron de corses d'occitan gascon, lengadocian e lemosin. L'EOE fa ongan 2004 las trenta annadas d'existéncia.

Reclams càmbia son format
La revista pòrtaparaula de l'Escòla Gaston Febus arriba al numerò 791 al temps que l'existéncia de l'Escòla (e lo temps passat desempuish la fondacion de la revista) passa dejà los 105 ans. Reclams foguèt fondada per Miquèu de Camelat e Simin Palay ambe autres escrivans gascons del moment, mas se pòt díser que l'esperit fondator es lo de Camelat, qui volià crear una revista literària seriosa al costat d'una revista de discussion sociala e politica, La votz de la tèrra. Es, doncas, lo cas d'una revista iniciada dins lo Felibritge e qui mai tard es adaptada a de novèlas circonstàncias. Reclams emplega desempuish quinze ans la grafia classica e pas la grafia felibrenca originària. Foguèt l'espaci, per cèrt, de la discussion sus la question grafica, ambe los ensages de Camelat per trobar una solucion valabla per tots los escrivans gascons al torn de la lenga «classica» bearnesa. Adara es l'espaci per mostrar las formas darrèras de la creacion gascona: de joves coma Javayolès, Peyroutet, Pujol, Gonzalès o Lavit i escrívon sovent al costat d'autres de consolidats coma Manciet. reclams@wanadoo.fr

Libres
Un petit libre ambe la morfologia del vèrbe aranés ven de sortir: Es vèrbs conjugadi. Morfologia verbau aranesa, creat per Barés (Conselh Generau d'Aran), Lamuela (Universitat de Girona), Suïls (Universitat de Lleida) e Vergés (Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d'Aran). L'obratge se presenta coma una aisina per la consultacion al nivèl d'usatgèr de la lenga, ambe la facilitacion mai granda possibla per trobar la solucion dels possibles dobtes. Los autors an trabalhat ambe lo critèri de la fidelitat a las formas pròprias de l'aranés e a la grafia generala de l'occitan. La causida a ensajat tanben de minimizar las distància entre l'aranés e la rèsta de l'espaci occitan quan èra possible. I podètz trobar la conjugason complèta de 100 vèrbes modèl e un lexic de mai de 3600 vèrbes ambe lo referent, dins cada cas, per cercar lo modèl correspondent. Se pòt díser que pren los modèls de la morfologia verbala de Sauzet per lo lengadocian o la de Xuriguera pel catalan.
Discussions sus l'aranés La comission pel còdi ortografic aranés coneis de problèmas grèus. Aquela comission foguèt creada coma la primièra partida de çò que lo Conselh Generau d'Aran vòl que sià l'Institut d'Estudis Aranesi, e adara a canviat lo son nom en Seccion de Lingüistica de l'Institut d'Estudis Aranesi. La soa mission es de mantenir la fidelitat a la norma grafica occitana classica per l'aranés, mas s'es estat vista desacreditada pel fait que lo Conselh Generau a ignorat la soa propòsta en çò que tòca a la grafia del toponim Vaquèira. La grafia usada pel Conselh es Baquèira,ambe B, e aquò es incorrècte. La pauca independéncia de la Seccion vis a vis lo Conselh Generau a portat a de tensions e, per recondusir la situacion, una revision del reglament es en marcha qui contemple lo reconeissement de l'independéncia e l'autoritat de las decisions de l'organisme. Sense una volontat clara de las institucions politicas per la defensa de l'occitan d'Aran, que passe per prendre seriosament las decisions academicas en matèria ortografica, la fatiga fa caire en l'inaccion las personas mai engatjadas en la defensa de la lenga.

CATALÀ

Principat i Illes, dues polítiques lingüístiques
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya obligarà a complir la llei de política lingüística del 1998 imposant sancions econòmiques a les ràdios i televisions que emeten a Catalunya i que la incompleixin. Per exemple, obligarà a emetre un mínim de 25% de cançons en català. D'altra banda, el Govern Balear traspassà la competència normativa de la llengua de la Universitat a l'Institut d'Estudis Baleàrics, depenent de la Conselleria de Cultura. També vol crear un canal de televisió illenc bilingüe i es deixarà triar la llengua d'escolarització. L'OCB, els partits de l'oposició i els sindicats de l'ensenyament anuncien més mobilitzacions de rebuig a aquestes mesures.

Notícies breus
Neix la Plataforma Som i Serem, en suport de la cadena de ràdio en català Som Ràdio.
Vint anys de l'aplicació de la Llei d'Ús i ensenyament del valencià.
S'inaugura la nova llibreria de la Universitat de València que pretén aplegar totes les edicions universitàries i potenciar el català en l'àmbit universitari.
El TS condemna la Fira de València per negar-se a cedir els espais per al lliurament dels Premis Octubre.
Antoni Mir, nou secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya sols comprarà productes etiquetats en català.
La UNED i l'Institut Ramon Llull signen un conveni de col.laboració sobre classes de català.
El TC espanyol admet a tràmit el decret que fixa quatre hores setmanals d'ensenyament d'espanyol a la primària en lloc de les dues actuals.
Escassa presència del català en els establiments comercials a l'àrea metropolitana de Barcelona. (http://cultura.gencat.net/llengcat/noves/noticies/retolacio.htm)
Vint municipis de l'Horta promouen l'ús de la llengua a les autoescoles.
La Nit de la Cultura de la Franja de Ponent va ser tot un èxit amb més ressò, nivell i importància que mai.
Banyoles, Capital de la Cultura Catalana 2004, fa una crida a defensar l'ús social del català.
Mer-Cat, guia comercial de professionals i empresaris que treballen en català (www.mer-cat.net).
Es constitueix el col.lectiu d'Amics de la Franja de Ponent a Barcelona (amics@franjadeponent.net).
Alt nivell dels productes digitals existents en català respecte a la resta de llengües minoritzades. (www.uoc.edu/in3/atlantis)
Augmenta el 30% l'etiquetatge en català de vins de DO catalanes en els darrers dos anys.
Els serveis lingüístics dels ports de les Illes, Barcelona i Tarragona estrenen portal a internet per compartir recursos en matèria de normalització de la llengua (www.xlport.net).
L'equip de PalmCAT.org ha presentat la traducció al català de l'editor de textos SiEd per PalmOS. PalmCAT.org és una iniciativa que pretén portar el català a l'informàtica de butxaca.
TVC, Andorra TV i El Terrat obren el camí que du el català a Eurovisió.
Només el 0.4% d'alumnes d'ESO de centres concertats de la ciutat de València estudien en català.