Greve geral no ensino o 28 de Abril
As Mocidades d'A Mesa convocam greve estudantil para o próximo 28 de Abril. Segundo Carlos Caiom, Presidente d'A Mesa, «O ensino é o principal agente de desgaleguizaçom que há nestes momentos. No ensino jogamo-nos o futuro da língua, e por isso centraremos todos os nossos esforços em que a situaçom mude». Por outra parte, a Comissom Permanente d'A Mesa assumiu o 28 de janeiro a nova norma RAG, ainda que defende que o debate sobre a estandardizaçom do galego permaneça aberto.

Língua morta para director geral
O dia 16 de Fevereiro militantes da AMI remetiam umha língua de vaca polos Correios ao Director Geral de Política Linguística do Governo Galego, González Moreiras, como resposta às suas declarações sobre a situaçom do galego no ensino nom universitário, contradizendo mesmo os próprios dados da Junta. Queriam também denunciar que o futuro que aguarda à nossa língua é o de ser umha «língua morta» devido à ridícula política normalizadora e mesmo agressora com o galego que esta a levar à frente o Partido Popular. González Moreiras negou publicamente os incumprimentos por parte do Governo do Decreto 247/95, que regulamenta as matérias obrigatórias a serem ministradas em galego no ensino primário e secundário. Conforme este responsável apenas uma percentagem anedótica de 4% seria alvo de tal acusaçom.

Fórum da Língua
O 28 de Fevereiro, organizado polo MDL e sob o lema «O mínimo comum múltiplo» decorreu em Compostela o Fórum da Língua, um espaço de debate sobre a situaçom actual do reintegracionismo linguístico na Galiza e as suas estratégias para o futuro. O Fórum começou de manhã com a apresentaçom dos mais de 20 colectivos participantes, desde o mundo da cultura, da Universidade, desporto, política ou estudantis. A seguir, celebrouse umha palestra com o professor da Universidade de Santiago, Elias Torres; a escritora e professora, Raquel Miragaia; o livreiro e editor Xavier Paz, e o empresário Jesus Sanches. Já pola tarde, decorreram quatro mesas nas que se analisou a situaçom do galego, desde uma perspectiva reintegrada, nos ámbitos do ensino, dos colectivos sociais, novas tecnologias e meios de comunicaçom. Ficou aqui de manifesto a escassez de intercâmbio de informaçom entre a Galiza e Portugal, pois apenas 0,7 por cento das notícias publicadas nos jornais portugueses fazem referência à Galiza, umha percentagem que nos meios galegos aumenta para 1 por cento.

14 aniversário do falecimento de Ricardo Carvalho
Foi em 25 de Março de 1990 quando faleceu o Catedrático Carvalho Caleiro, um dos vultos de mais destaque do reintegracionismo galego. Escolhido Filho Predilecto de Ferrol (1990, por unanimidade em pleno) e Filho Ilustre da Galiza (1996, por unanimidade no Parlamento Galego). A Fundaçom Artábria envia com este motivo petiçom à Camara Municipal do Ferrol solicitando o reconhecimento da sua figura. Pede a Fundaçom, a construçom de um monumento e a compra da sua casa natal para fazer ali umha Futura Casa-Museu, assim como que, no espírito da anterior petiçom, se efectivize a 100% o Plano de Normalizaçom Linguística de Ferrol.

Notícias breves
O Foro Social do Berzo, atendendo o pedido de Fala Ceibe, aprovou umha resoluçom em que insta os meios de comunicaçom a respeitarem a eleiçom lingüística das/os bercianas/os.
Independentistas discriminados nos Julgados de Compostela por razom de norma linguística.
Em 19 departamentos universitários nom se lecciona umha só hora de docência em galego.
A escritora brasileira Nélida Piñon inaugurou no «Consello da Cultura Galega» o que será um foro de escritores de língua comum Galego-Portuguesa.
Mais de nove mil estudantes português na Estremadura espanhola.
A Mesa recolheu em Bergantinhos mais de 400 assinaturas para demandar que o Centro Comercial Haley de Carvalho utilice o galego.
Os Governos da Galiza e Castela-Llión incumpriram o seu pacto de 2002 de divulgar a obra do esclarecido berziano Frei Martim Sarmiento.

ASTURIANO

El PP de L.lena llama terroristas a PSOE, IU y URAS por aprobar un reglamentu d'usu del asturiano
El plenu del Conceyu de L.lena del 23 de febrero acabó con una engarriada verbal ente'l vocal del PP y los demás grupos representaos nel conceyu, a los que llamó «terroristas» pola presentación a plenu del reglamentu d'usu del asturiano nel conceyu, un documentu que s'aprobara por unanimidá na Comisión de Cultura. Sicasí, el representante del PP nel plenu dixo que'l reglamentu que se ponía a votación yera propiu de «nacionalistas estremaos» y que parecía «inspiráu pola banda terrorista ETA», y acusó de terroristas a tolos partíos que diben votar al favor d'aquel documentu. L'alcalde Hugo Morán intervieno esixéndo-y al conceyal del PP que retirara la ofiensa, que finalmente retiró l'acusación que-yos llevantara a PSOE, IX y URAS. El gobiernu municipal de L.lena decidiera l'añu pasáu qu'esti documentu tenía de ser un elementu de consensu, y por ello alcordó facer un procesu lo más abiertu posible nel que tolos grupos participaren de la ellaboración d'un reglamentu d'usu del asturiano. Nesti sen, en febrero del 2003 entamó'l llabor pa llegar un añu dempués al documentu final, al que namás el PP punxo enmiendes. La Comisión de Cultura tomó'l determín d'aceptales toes col envís de que'l documentu s'aprobara por unanimidá. La salida del PP franció esi consensu y amosó una contradicción interna nel partíu. Ello ye que, finalmente, el reglamentu aprobáu establez que tolos impresos y instancies que salgan del Conceyu van ser billingües, lo mesmo que les invitaciones, comunicaciones internes y esternes, convocatories a reuniones, rétulos informativos de les instalaciones municipales y toles publicaciones institucionales. El reglamentu tamién prevé fomentar l'usu oral del asturiano per parte de los trabayadores municipales na rellación colos vecinos y nes intervenciones públiques, y recueye'l compromisu del Conceyu de formar a los trabayadores nesti sen.

Ñaz l'Asociación de Families pola Escolarización n'asturiano
Esta asociación nueva quier representar les families afectaes pola situación actual, na que munchos neños y neñes nun pueden recibir ensiñu d'asturiano porque nun hai el mínimo d'escolinos qu'esixe l'alministración pa pone-yos un maestru. L'asociación califica esta situación de «conculcación de los derechos llingüísticos nel sistema educativu» y entiende que la Conseyería d'Educación incumple la lexislación vixente en materia de derechos llingüísticos d'ámbitu internacional, estatal y asturianu. L'asociación pide que se reconoza la oficialidá del asturiano y que s'acompañe d'una llei d'escolarización de la llingua. Na opinión de l'asociación, l'actual gobiernu de PSOE y IU incumple la Llei d'Usu del Asturiano y el mesmu pautu de gobiernu, al torgar el derechu a recibir clas d'asturiano nuna o en toles etapes educatives del sistema.

El TS acaba cola oficialidá
El Tribunal Supremu fixo llegar al Conceyu de Llangreo la resolución definitiva que desanicia la declaración d'oficialidá de la llingua asturiana nel conceyu que se fixera n'agosto del 1997. La sentencia del Supremu concuaya cola del TSXA, que-y diera la razón a la demanda del anterior delegáu del gobiernu, que reaccionó contra les declaraciones d'oficialidá qu'alcordaren ente 1997 y 1998 una riestra de conceyos asturianos (Vimenes, Llangreo, Llaviana, Casu, Morcín, Teberga y Castrillón) y tamién contra les ordenances municipales d'usu del asturiano de Nava, les primeres que s'aprobaren nel país. Cae'l casu de que la sentencia del TSXA foi la más sangrina de toles que salieren en contra de la oficialidá del asturiano, yá que quedaben prohibíos dafecho hasta los cursinos pa funcionarios y les retulaciones de les cais y carreteres. El conceyu llangreanu dio anuncia de que la Oficina de Normalización diba siguir trabayando.

Noticies breves
Debatiéronse los presupuestos de la Mancomunidá del Cabu Peñes, na que tan los conceyos de Gozón y Carreño. Ello ye que per primer vegada, estos presupuestos podríen acutar una partida pa echar a andar un serviciu de normalización nestos dos conceyos marineros y llabradores asitiaos ente Avilés y Xixón, a iniciativa de la XDLA.
La XDLA celebró los sos primeros venti años d'esistencia como asociación cívica unitaria en defensa de los derechos de los falantes d'asturiano. La XDLA ñació nun contestu históricu de desmobilización asturianista, depués que la organización referente nos años de la transición democrática, Conceyu Bable, quedara poco menos que disuelta tres d'algamase'l so oxetivu más importante: la creación de l'Academia de la Llingua Asturiana.

EUSKARA

Hegoaldeko euskal libururik zaharrena
Hego Euskal Herrian idatzitako euskarazko libururik zaharrena Gipuzkoako Foru Aldundiak eskuratu du orain dela aste batzuk, Madrilgo antikuario bati erositakoa. Testua XVI. mendekoa da, ehun bat orrialde ditu, poemek eta bestelako idatziek osatzen dute eta jatorriz oñatiarra baina arabar semea zen Juan Perez de Lazarragak idatzi zuen, 1565. urte inguruan. Arabako euskararen testimonio ezin aberatsagoa da, bertako Foru Aldundiak testuaz aparteko interesik azaldu ez duen arren. Hainbat hizkuntzalari ikerketa lanetan jarri dira dagoeneko, batzuk mirakulutzat jotzen dute aurkikuntza... Argi dagoena da euskaldunontzat ustekabeko oparia izan dela. Jatorrizko testua osorik irakurri ahal izateko: www.gipuzkoakultura.net/ lazarraga.
La Diputació de Gipuzkoa ha comprat a un antiquari madrileny el que és considerat el llibre més antic escrit en basc a la CAB i Nafarroa, signat per Lazarraga cap al 1565. Suposa un ric testimoni de la llengua que es parlava llavors a Araba, malgrat que la Diputació Foral d'aquest territori no hi hagi mostrat cap interès.

Egunkaria oroituz
Euskaldunon Egunkariaren aurkako atentatuaren lehenengo urteurrena gogoratzeko Lorea Agirrek Gezurra ari du liburua argitaratu du. Halaber, MIDAS-ek (Minority Dailies Association) I. Mintegia antolatu du Euskal Herrian, itxitako egunkariaren omenez. Bost egunetako agenda estuan hainbat gai jorratu eta Eusko Jaurlaritzako kide batzuekin biltzeaz gain, Berria zein beste euskal komunikabide batzuk bertatik bertara ezagutu ahal izan dituzte hona etorritako ordezkariek. Azkenik, abokatuek hamaikagarren aldiz eskatu arren, Iñaki Uriak kartzelan segitu behar izango du.
Recentment dues iniciatives han commemorat l'atemptat contra el diari Egunkaria: d'una banda Lorea Agirre ha publicat el llibre Plouen mentides; de l'altra, l'Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades (MIDAS) ha celebrat el seu primer Seminari a Euskal Herria. Els representants de MIDAS han pogut conèixer Berria i d'altres mitjans de comunicació en basc. Iñaki Uria continua a la presó.

Akordioak
Bi euskal sindikatu nagusiek hizkuntza lantegietan sustatzeko ekimena sinatu dute. Zalantza barik, borondate oneko ahalegina izan da ELA eta LABek egindakoa. Dena den, beste euskal sindikatuek (UGT, CCOO, CNT,...) bat egin ezean, hitzarmena herren ibiltzeko arrisku handian egongo da. Beste alde batetik, Euskal Kultur Erakundeak eta Baionako Ospitaleak bertan euskararen erabilpena bultzatzeko akordioa izenpetu dute. Ipar Euskal Herrian lehen aldia da erakunde publiko batek ezaugarri horietako akordiorik sinatzen duela. Zeren zain dago SNCF Tren Konpainia?
ELA i LAB signaren un acord per a impulsar l'ús de l'èuscar en els centres de treball, que no ha comptat amb el suport dels sindicats minoritaris. A Iparralde, per primera vegada un servei públic (l'Hospital de Baiona) ha signat un acord a favor dels usuaris bascòfons. A què espera la companyia de ferrocarrils?

Goian Beude
Andolin Eguzkitza, Euskal Idazleen Elkartearen presidentea izandakoa eta Nerbioiren Ezkerraldeko lehen euskaltzaina izan dena, ustekabekogaixotasunak jota hil da, 50 urtera ere ailegatua ez zela. Beste gauzabatzuen artean, euskaraz ikasten dabilen ororentzako eredutzat jo dezakegu, hizkuntza nerabezaroan ikasten hasi baitzen bera. Joan zaigu Zuberoako Battita Ürrüti ere bai, hamabost pastoralen egilea. Goian Beude.
Ha mort inesperadament l'escriptor Andolin Eguzkitza, primer membre d'Euskaltzaindia del marge esquerra i euskaldunberri (neobascòfon). També ha desaparegut Battita Ürrüti, autor prolífic de pastorals de Zuberoa.

Laburrak
Behatokiak helegitea aurkeztu du EAEko Auzitegi Nagusiko buru berriaren aurka, bera euskalduna ez izanda. Behatokia ha recorregut contra el nomenament del president del Tribunal de Justícia de la CAB, no bascòfon.
Xabier Silveirak Nafarroako Bertsolari Txapelketa irabazi du. Guanyador del Campionat de Bertsolaris de Nafarroa.
Euskal Historialarien III. Topaketa ospatu dute Iruñean, Jimeno Jurio berrikusten izenburupean. En homenatge a Jimeno Jurio, 3a Trobada d'Historiadors Bascs a Iruña.
Euskal stand-ak eduki ditugu urtarrilean Pariseko Expolangues azokan eta martxoan Madrilgo Expolingua-n, azkeneko honetan Katalunia gonbidatu berezia izanda. Estands bascs a les fires lingüístiques de París i Madrid.

ARAGONÉS

Se funda la Sociedat de Lingüistica Aragonesa
Fa bellas semanas que s'acaba de fundar en Graus, an tiene a suya sede, a Sociedat de Lingüistica Aragonesa, que pretende constituir-se en foro de trobada d'os aragonesofonos patrimonials, considerando que els han d'estar os autenticos protagonistas en as línias de politica lingüistica. Se quiere treballar en un millor conoiximiento de l'aragonés, en a promozión y estudio d'as parlas bibas, aixinas como en a elaborazión de sub-normas u estándars cheograficos. A SLA crei que dita normatibizazión ha d'aplicar-se con criterios zientificos, e que ha de fer-se de conchunta con es protagonistas: es usuarios d'a luenga, atendendo per tanto á la suya demanda d'estar fidels en l'ortografico a la condizión romanze de l'aragonés. Se fomentará a elaborazión de materials escolars ta la enseñanza d'es dialectos aragoneses, u d'es estándars que se puedan promober. A SLA tiene en a obra de Joan Coromines un referén de cómo aspira á realizar o estudio de l'aragonés, e se muestra reconoxedora d'a obra de Jean-Joseph Saroïhandy, escubridor zientífico de l'aragonés, d'o lexicografo Benito Coll e d'o Estudio de Filología de Aragón, que íste animó. A SLA también considerá prioritaria a recopilazión y estudio d'a onomastica y o lexico aragonés. Editará colezions d'estudios lingüisticos (Khun, Elcock...), obras de literatura dialectal e una rebista añal, De lingva aragonensi, d'a que será diretor José Antonio Saura Rami (Unibersidat de Zaragoza). A SLA, la integran més d'una bentena d'aragonesofonos, patrimonials en a suya mayoría. O suyo primer presidén ye Ánchel Conte.

Chornadas Lingüisticas de Graus
A III edizión d'as chornadas d'aragonés ribagorzano de Graus s'ixampla agora à tota la Ribagorza, en colaborazión con a SLA inscrizión ye gratis. Se ferán bels actos preliminars: o 7 d'abril, una mesa redonda con Toni Collada, Carmen Vallés e Xavier Tomás. Dimpuesas un taller de ribagorzano, feito per Conchi Girón e Xavier Tomás. D'o 19 à o 22, se ferá una muestra de publicazions en lenguas de Ribagorza. Istes preliminars rematarán o día 22 con un contacuentos en baixoribagorzano. As chornadas s'inaugurarán o 23 d'abril, an se i charrará d'as parlas autoctonas que tienen una relazión con a comarca ribagorzana. Pel maitino, José Antonio Saura tratará d'o benasqués, Ramon Sistac d'o catalán, Xavier Tomás de l'aragonés, e, de tardes, Jordi Suïls parlará de l'oczitano-gascón. À la seguida se i ferá una trobada interdialectal de l'aragonés. O cabo de semana se ferá, per l'asoziazión RomaniaMinor, o II Seminario Ibérico-Itálico de Minorías Lingüísticas. O sabado 24 d'abril a conferenzia d'apertura será á cargo de Xavier Lamuela, dimpuesas, Fernando Alvárez-Balbuena, tratará d'a codificazión ortografica en aragonés e asturiano, Francesc Gonzàlez d'a codificazión d'as parlas italianas septentrionals, e Giorgio Cadorini d'a codificazión d'o sardo. De tardes, Alberto Gómez, Xavier Frías, Reis Lima e Xosé Nel Comba, tratarán, respectibamén, d'as luengas d'o Bierzo, d'as codificazions en minorías ibericas, d'o mirandés e de l'asturiano. O domingo 25 d'abril Carla Caprioli tratará d'a politica lingüistica d'a UE, e Piero Ausonio Bianco ferá a conferenzia de clausura tratando de metodolochías en a politica lingüistica. De tardes, se ferá una excursión guiada en aragonés ribagorzano per Fonz y Estadilla. As chornadas contarán con dos creditos academicos per parte d'a Universitat de Lleida. Més informazión en: www.turismograus.com/NOVEDADES.htm

Breus
Nogará organiza las 11enas Chornadas d'as Luengas d'Aragón d'o 29 de marzo á lo 3 d'abril. O 29 de marzo Mario Sasot, José María Becana e Chusé Aragüés tratarán o tema As instituzions y as luengas. O 31 de marzo se ferá una mesa redonda sobre Iniziatibas de promozión y dibulgazión, en a que interbendrán Pietro Jiménez, Chusé Inazio Nabarro, Manuel Sánchez Barea e Carmen Alcover. O 2 d'abril a mesa redonda bersará sobre Aprendendo d'os nuestros bezinos, bi interbendrán Domenja Lecuona, Mikel Arregui y Ernest Vayá. As onzenas chornadas de Nogará rematarán o 3 d'abril con una conferenzia sobre o bereber, que ferá Hassan Quahi. Més informazión en www.nogarareligada.org
Es días 6, 7 e 8 de mayo se ferá en Uesca la IV Trobada d'estudios arredol d'a luenga aragonesa e a suya literatura, que organiza o Instituto de Estudios Altoaragoneses en colaborazión con o Consello CFA. Més informazión en: www.iea.es

OCCITAN

Plan d'urgéncia en favor de la lenga
Los occitanistas presentèron en Bearn lo lor projècte de plan d'urgéncia en favor de la lenga. Es un tèxte elaborat despuish qualques meses per estar prenut coma referéncia per los partits politics abans de las eleccions del març en estat francés. La presentacion se faguèt en preséncia de representants de quatre formacions politi-cas (UMP, PS, UDF e los Verds) qui n'avián aprovat lo contengut. En deceme passat, lo ministre de l'Interior francés aviá dit a Baiona que caliá dar al departament de Pirenèas Atlanticas la responsabilitat d'una experiéncia en lo domeni lingüistic occitan coma pel basc. Lo tèxte parla de cinc punts concrèts que viran a l'entorn del besonh de transméter la lenga en ensenhament, mèdias, preséncia publica, creacion e edicion, e informacion sus la lenga e la cultura. Per aquò es pas una declaracion d'inten-cions, e donc es interessanta l'acceptacion del la part dels politics: lo tèxte presenta un plan d'urgéncia minimal ambe d'accions concrètas coma la creacion de dètz sites d'ensenhament bilingües o per immersion dins lo departament cada an pendent tres ans, una ajuda per la ràdio associativa en occitan, senhalizacion bilingua dins tota la partida occitanofòna del departament, o la mesa en plaça d'una formacion en mestièrs de l'audio-visual, la preséncia quotidiana de la lenga dins los servicis publics audiovisuals, l'oficializacion de la formacion al Capes d'occitan a Pau, una informacion cap a tots los parents sus l'interès e las possibiltats d'ensenhament de e dins la lenga, una ajuda a l'edicion, l'utilizacion de l'occitan en lo torisme e la politica de comunicación del departament, e una informacion de qualitat a tota la populacion sus la realitat de la lenga occitana. Es pas tanpauc un tèxte limitat al departament de Pirenèas Atlanticas: la propòsta es adreçada a la region d'Aquitània, a totas las autras regions e a l'estat.

Libres
Lo Vocabulari occitan d'Andrieu Lagarda torna sortir. Aquel libre es estat reeditat pel Centre Regional d'Estudis Occitans (CREO) de Tolosa, dins una version enriquida. Los mots e las expressions idiomaticas i son recampats per tèmas e centres d'interès, çò que ne fa un utís aisit de consultar e fòrça pedagogic. Lo podètz demandar a l'autor (25 carrièra Victor Hugo, F-31390 Carbona).
Un cinquantenat de recèptas per adobar pòrc, vedèl, pola, lapin, colombs, calhas, escargòls o singlar. Son de recèptas presentadas en occitan en en francés ambe cada còp lo nom de la persona que donèt la recèpta. N'i a d'originalas coma los tripons d'auca, lo lapin a la sauça negra o los escargòls al fetge salat, o encara corbais al vin, al costat d'autras de mei classicas. Son de re

Aquitània e las lengas
Los Conselhs Economics e Socials Regionals (CESR) son d'assembladas de socioprofessionals (sindicats, associacions, patronalas...) encargats de trabalhar sus de tèmas que permeton als elegits regionals (en especial los membres del Conselh Regional, elegits per sufragi universal) de dispausar de rapòrts d'interès especial. Lo Conselh Regional d'Aquitània a demandat al CESR de far un rapòrt titolat Estat e practicas de las lengas d'Aquitània. Lo rapòrt menarà a de recomandacions que seràn faitas al Conselh Regional dins un detzenat de meses. Dins la sasina oficiala ont foguèt decidida aquela prepausa, lo raportaire, Sèrgi Javaloyès, volguèt la participacion de Bernat Cerquiligni, responsable de la Délégation Générale à la Langue Française et aux Langues de France. Aqueste expliquèt que las lengas occitana e basca debián far objècte de preocupacion del Conselh Regional (en encara i caldriá ajustar lo berbère e lo rom).

CATALÀ

Anàlisi a la llengua catalana
Sis entitats valencianes i de les Illes alerten de l'escàs ús social del català en comparèixer al Parlament de Catalunya. Sols el 25% de l'alumnat del País Valencià aprèn actualment a llegir i a escriure en català i només el 60% del professorat valencià té la capacitació lingüística. El jovent és el sector que menys fa servir el català. L'OCB demana implicació al Parlament català en la defensa del català a les Illes.

VilaWeb, informació en català
És el primer diari digital en català (seguit per les webs de TVC) i el quart més llegit de l'Estat, segons l'enquesta anual d'AIMC-EGM. VilaWeb és la pàgina 23 de les més visitades de tot l'Estat espanyol i el també el primer diari exclusivament digital de l'Estat.

Notícies breus
L'Associació de Municipis de Catalunya proposa que l'Estatut faci el català únic idioma oficial.
Es presentà a València l'entitat cívica Veu Pròpia.
Es crea una associació de juristes en defensa del català per normalitzar-ne l'ús als tribunals.
Una decisió judicial anul.là el decret que alliberava de les proves de català als funcionaris illencs més grans de 50 anys. El govern del PP de les Illes criticà la resolució en defensa del «bilingüisme».
20 anys de la Declaració de Mequinensa, signada per 17 batlles de la Franja de Ponent en defensa del català.
Actualment aquesta llengua encara no és oficial en aquest territori.
Munar, presidenta del Consell de Mallorca, anuncià un pla de xoc en defensa del català: creació d'un premi literari dotat amb 70.000 euros, discriminació positiva del català a l'administració. El govern de Mallorca vol fer de l'emissora «Ona Mallorca» el relleu de la clausurada «Som Ràdio».
Èxit de la trobada d'entitats per la llengua (FOLC) a Carcaixent i València.
S'ha realitzat una gran assemblea en defensa de la llengua coordinada per l'Obra Cultural Balear i on s'han unificat criteris per lluitar en contra de la política lingüística del Govern Balear. Han participat més de 350 centres d'educació primària i secundària de les Illes, la federació de pares d'alumnes de les illes, de Joves de Mallorca per la Llengua, i dels sindicats Stei, CCOO i UGT.
Des del Principat es podran veure les cadenes que emetin en català del País Valencià i les Illes.
El Col.lectiu de Músics i Cantants en Valencià protesta per l'espanyolització dels premis de la música de RTVV.
La Generalitat de Catalunya incentivarà l'ús del català amb campanyes de sensibilització amb personatges de prestigi.
La llengua catalana serà convidada d'honor de la XVII Expolingua de Madrid.
Antònia Vicens no va recollir el premi Ramon Llull, del Govern Balear, en protesta per la 'persecució de la llengua catalana' a la qual el sotmet aquest.
El cinema en català va superar el milió d'espectadors l'any 2003.
L'Acadèmia Valenciana i els editors prioritzen l'ensenyament de les formes «genuïnes» valencianes per als llibres de text.