Cimeira da CPLP
Os chefes de estado da Comunidade de Países de Língua Portuguesa (CPLP), Brasil, Portugal, Angola, Cabo Verde, Guiné-Bissau, S. Tomé e Príncipe, Moçambique e Timor, reuniram-se os dias 26 e 27 de Julho para debater e aprovar o Protocolo Modificativo ao Acordo Ortográfico da Língua Portuguesa.
A intençom é que pressuponha a entrada em vigor do Acordo Ortográfico aprovado em 12 de Outubro de 1990, em Lisboa, mesmo que o processo de ratificaçom apenas tenha sido concluído polo Brasil, Portugal e Cabo Verde.

Acerca da língua galega na Galiza
As conclusões do livro O galego e a mocidade explicita as teses do último relatório elaborado pola Real Academia Galega a respeito da língua e a mocidade. Mais uma vez, reproduzem-se os tópicos de ''língua do atraso'' e de ''labregos''. Continuando com os tópicos, a investigaçom acrescenta que sotaque e fonética galegos som achados como ''ruralistas'', face o galego falado com fonética espanhola, que ganha nas preferências. Além disso, reforçam-se as ideias que ligam as pessoas que falam galego no mundo urbano com a ideologia ''nacionalista''. Ora, o estudo conclui também que os falantes de galego relacionam directamente idioma e identidade, o que antes nom acontecia.

Fiscais em galego
Os fiscais Carlos Varela e Cándido Conde-Pumpido só empregaram o galego no acto de nomeamento do primeiro como novo Fiscal Chefe da Galiza. É pola primeira vez que esta cerimónia se desenvolve exclussivamente na língua da Galiza. O galego Conde-Pumpido, Fiscal Geral do Estado, fizo votos pola implantaçom do galego nos tribunais de justiça e lembrou na sua intervençom, que já no século XVIII, Frei M. Sarmiento reivindicava que o galego for a língua empregue no ensino e na Administraçom.

O espectáculo do Gilberto Gil
Num concerto celebrado em Compostela o actual Ministro da Cultura do Brasil começou a falar em espanhol, ouviram-se entom alguns «fala galego!», «fala bem!» e assobios vários. Afinal começou a colher força um «fala português! fala português!» desde as primeiras filas e foi aí quando realmente ele percebeu e começou a falar português. Porém, véu dizer que «aqui todos nos entendemos, falar português está bem mas se é por nacionalismo nom está tam bem. Temos que ser mais internacionais» . Rematou com um «además estamos en tierras de España!». Ministro brasileiro da que?

Notícias breves
RadioGaliza.net é uma realidade. O projecto conta com a parceria do Portal Galego da Língua que integra no mesmo Rádio PGL, que até hoje emitia os programas Falares sem Cancelas e 262. Desde o 25 de Julho, a rádio feita desde o reintegracionismo é radioGaliza.net, embora já se podam ouvir as suas emissões em provas.
A Mesa dirigiu-se aos grupos políticos e às/aos candidatas/os galegas/os ao Parlamento Europeu para lhes propor que usem neste foro a língua da Galiza. O ex-eurodeputado Camilo Nogueira era o único que o estava a fazer.
Organizaçom do Festival Celta de Ortigueira 2004 despreza galego. Os cartazes, autocolantes, programa oficial e anúncios publicitários foram feitos integramente em espanhol.
Deputaçom de Lugo exclui língua galega na renovaçom do seu sítio em Internet. Também o sítio da CRTVG oferece o serviço de notícias somente em espanhol.
Saiu a lume o novo jornal Frontera notícias. Cobrirá em português a actualidade minhota e galega nos territórios raianos da Peneda-Jurês.
Fala Ceibe reclama a execuçom da Carta Europeia das Línguas Minorizadas no respeitante à língua galega no Berzo e nas Portelas.
Celebrou-se o IV Festival da Terra e da Língua, organizado pola Fundaçom Artábria no Moinho de Pedroso (Narom).
Mestres e mestras das duas beiras do Minho, que realizam a actividade Ponte...nas ondas! solicitam dos governos galego e portugués o apoio formal à Candidatura do Património Imaterial Galego-Portugués perante a UNESCO.
O português supera o inglês no Orkut, um sítio estadunidense de grande êxito na Internet, onde a gente pode criar redes de amizade e comunidades temáticas.
Ir Indo publica o primeiro Dicionário de galego que aplica a reforma aprovada pola RAG.

ASTURIANO

La normalización llingüística nos conceyos
La creación de nueves oficines y servicios locales de promoción del asturiano y, sobremanera, la financiación de les que yá esisten, acaba sufrir un contratiempu pola decisión de la Conseyería de Cultura de que los convenios de collaboración colos conceyos y mancomunidaes que quieran poner en marcha un serviciu de normalización especifiquen que'l presupuestu qu'aporte la Conseyería nun pueda gastase en pagar los sueldos del personal al cargu del serviciu. La decisión de Cultura afecta más directamente a los servicios de normalización de les Mancomunidaes de la Sidra y del Cabu Peñes y del conceyu de Siero. El responsable de la Oficina de Política Llingüística, Ramón d'Andrés, calificó la decisión de Cultura como un «trestornu» que va obligar a replantiar la situación y a «estudiar otres fórmules» na financiación de los servicios. De cualquier manera, d'Andrés sorrayó que, anque la decisión supón que'l dinero va tener que gastase n'otros supuestos -siempre rellacionaos cola promoción del asturiano-, l'importe de los convenios pa la normalización nun cambia y los conceyos van poder disfrutar d'eses partíes.

L'ALlA reclama la oficialidá
L'Academia de la Llingua Asturiana espublizó'l númberu 100 del so cartafueyu informativu Les Anuncies. Nelli, l'ALlA fai una defensa de la presencia de la oficialidá na prósima reforma del estatutu d'autonomía y critica'l llabor del Gobiernu asturianu en materia de política llingüística. L'ALlA critica que depués del monumental despreciu a la cultura asturiana que supunxo l'anterior reforma estatutaria, la «elite gobernante y alternante» asturiana escoyó «nun dase por enterada de la esistencia del asturiano», esperando que llegare de por sí la «destrucción» de la llingua. L'ALIA reconoz que, anque'l cambeo xeneracional va caltriando nos partíos, «entá parecen tener abondu puxu los sectores más reaccionarios» y alvierte de qu'emprimen a vese «movimientos de raigañu autoritariu que, mazcaraos de cinismu, quieren perpetuar el modelu cultural franquista n'Asturies». Ente esti contestu, l'ALlA ve que la oficialidá ye «una obligación moral» y destaca l'agraviu comparativu con otros países: L'ALlA declara que «nun podemos dexar que la nuestra tierra siga siendo la escepción represiva de los derechos llingüísticos». Otramiente, no tocante a política llingüística, l'ALlA diz que namás la iniciativa ciudadana ta faciendo dalgo pol idioma mentres vivimos unos meses de «grandes palabres favorables pa la llingua asturiana» coles que se busca «rentabilidá política».

MMSS quier l'asturiano nel congresu socialista
El testu aprebáu na Comisión d'Entramáu Institucional del congresu del PSOE asturianu fala del asturiano como «activu que merez protección y promoción» y encamienta al partíu pa que xenere un «consensu políticu y social sobre la diversidá llingüística d'Asturies». Los comisionaos de les Mocedaes Socialistes na mesa d'entramáu institucional consiguieron ensertar una referencia a la llingua asturiana y a les sos posibilidaes de promoción ente les conclusiones de la mesa. Les MMSS falen de que, anque alcontranon resistencia en partíu, el testu que s'aprebó «compromete en cierta midida al partíu mayoritariu n'Asturies na defensa del asturiano» y el mesmu presidente de la comisión congresual faló de qu'esti testu «mete a la FSA en debate sobre'l tema llingüísticu». La referencia definitiva, que s'aprebó ensin votos en contra, diz asina: «En cuantes al ámbitu relativu a los valores y trazos propios d'Asturies, ye preciso destacar la diversidá llingüística como padremuñu cultural de la nuestra comunidá. La llingua asturiana-bable y la fala o gallego-asturiano (nel ámbitu del Navia-Eo) son activos que merecen protección y promoción dende l'alministración autonómica y municipal, de manera que se contribuya a xenerar un consensu políticu y social sobre l'estatus propiu de la diversidá llingüística d'Asturies».

EUSKARA

www.uriaaskatu.com
Zarauzko Udalak, Gipuzkoako Batzar Nagusiek eta Eusko Legebiltzarrak Iñaki Uriaren aldeko mozioak aurkeztu dituzte. Kazetari gipuzkoarraren askatasuna eskatzeko plataforma eratu eta web gunea ere sareratu dute (goiko helbidean posiblea da askatzeko eskariak sinatu). Bien bitartean, udako merkealdiek bultzaturik-edo, Del Olmo ustezko epaileak 450.000 eurora jaitsi du bahitua askatzeko erreskatea. Bestalde, hala Amnesty International-ek nola Reporters Sans Frontières-ek ere Egunkariaren auzia salatu dute euren urteko txostenetan.
L'ajuntament de Zarautz, les Juntes de Gipuzkoa i el Parlament Basc han presentat sengles mocions a favor d' Iñaki Uria i al seu poble s'ha creat una plataforma i una web que en demanen l'alliberament. Del Olmo ha rebaixat a 450.000 euros el rescat per la seva posada en lliberta. AI i RSF denuncien el cas Egunkaria als seus informes anuals.

Hizkuntza eskubideak, denon konpromisoa
Iruñeko Udalaren debekuak gora-behera (UPN), Kontseiluak deitutako manifestazioan milaka herritarrek hartu zuten parte euskaldunon eskubideen alde. Beste aldetik, Nafarroako Justizia Auzitegi Nagusiak bertan behera utzi ditu Sanzen gobernuak iaz onartutako euskararen dekretuaren hiru puntu. Azkenik, Irunberriko ikastola berriaren lehenengo harri sinbolikoa paratu dute eta Iruñerrian euren hirugarren ikastola zabalduko dutela iragarri dute.
Malgrat els obstacles de l'UPN, milers de ciutadans es varen manifestar a Iruñea convocats per Kontseilua sota el lema Drets lingüístics, compromís de tothom. El TSJ navarrès ha invalidat tres punts del decret del Govern navarrès sobre el basc. Primera pedra de la nova ikastola d' Irunberri i en projecte la tercera ikastola d'Iruñerria.

Ikasle txarrak
Eskatutako euskara maila lortzeko irakasle kontratatu batzuek azterketak gainditu ez dituzten haritik, UGT eta CCOO sindikatuek hizkuntzaren eskakizunak kritikatu dituzte. Orain dela gutxi, CCOOk normalkuntzaren alde euren konpromisoa iragarri zuten. Non gelditu da baina? Eta burura datorkigun beste galdera bat: zer egiten dute irakasle horiek ikasle txarrekin?
UGT i CCOO criticaren la política lingüística a l'ensenyament arran del fracàs en els exàmens d'un grup de professors contractats. On és el compromís de CCOO per la normalització del basc?

Demoekin elkartasunez
Demoak Iparraldeko kultur mugimendu desobeditzailearen alde dirua biltzeko (azken aldiotako isunak ordaindu ahal izateko), Baiona-Baiona ibilbidea burutu zuten txirrindulari ugarik hainbat herri zeharkatu ondoren. Xede berarekin, hamabi artisten lanekin egindako enkantean 10.000 euro bildu dituzte Miarritzen. Azkainen, bestalde, Herriko Etxe euskaldunen eguna ospatu dute UEMA-k lagunduta.
Iniciatives solidàries a Baiona (marxa ciclista) i Miarritze (subhasta amb les obres de diversos artistes) per tal de recollir diners que ajudin a sufragar les darreres multes al moviment cultural desobedient Demoak d' Iparralde. A Azkaine (Lapurdi), dia dels ajuntaments bascòfons amb el suport de UEMA.

Literatura eta musika
Bernardo Atxagaren Soinujolearen semea liburua (14.000 ale inguru saldu ditu dagoeneko) Espainiako Narratiba Sari Nazionala lortzeko hautatu dute. Gaztelaniazko eta katalanezko bertsioak irailean argitaratuko dituzte. Fermin Muguruzak Barcelonako Apolo aretoan emandako kontzertuaren diskoa kaleratu du, adierazpen askatasunaren alde. Azken urteotan bestelako zentsura mota pairatu zuen Imanol Larzabal kantari donostiarra hil zaigu.
El darrer llibre d'Atxaga, que es traduirà aviat al català i a l'espanyol, és el candidat al Premi Nacional de Narrativa de l'Estat espanyol. Fermin Muguruza publica el disc del concert de la sala Apolo de Barcelona, Per la llibertat d'expressió. Mor el cantant Imanol, que també hagué de patir els darrers anys una altra mena de censura.

Laburrak
50.000 pertsona baino gehiago Bastidan Araba Euskaraz aldarrikatzeko. Festa de l' ikastola de Bastida a la Rioja alabesa.
Gasteizko Udalak euskara sustatzeko hitzarmena sinatu du Kontseiluarekin. Compromís de l'ajuntament de Gasteiz amb Kontseilua.
Opus Deik web gunea euskaratu du (www.euskara.opusdei.org). La web de l'Opus Dei també en llengua basca.

ARAGONÉS

Se recupera un dicionario aragonés de fa cien años
A gran obra lexicografica que anunció lo Estudio de Filología de Aragón á encomienzos d'o sieglo veinte, lo Diccionario aragonés, que se creyeba abandonada n'a suya fase inicial, se troba, cuasi un ciento d'años dimpués, en un manuscrito que se conserva n'a Real Academia Española con a signatura 32-D. Agora se sabe que Juan Moneva y Puyol, diretor d'o Estudio, se resistió á que la empenta con que naxió dita institución s'aturase de tot. Per ixo, con es materials que lo Estudio replegó, elaboró lo Vocabulario de Aragón, que viene á estar una versión preliminar de dito Dicionario aragonés, y lo presentó á un premio convocau per l'Academia. La presén edición fa que la Filolochia Aragonesa pueda disposar d'un documento de singular importancia per lo suyo cabal informativo y per la suya data d'elaboración, n'as envueltas de l'año 1924, cuan a investigación lingüistica sobre lo espacio aragonés cuasi no eba feito qu'es suyos primers pasos. A obra ye edición de Xordica Editorial, que la presentó n'a Feria d'o Llibro de Zaragoza lo 27 de chunio pasau. Con iste libro la editorial de Villanueva de Galligo inaugura la nueva coleción d'estudios lingüisticos Cuadernos Jean-Joseph Saroïhandy. Ye previsto que se i publiquen bels estudios clasicos sobre l'aragonés, como es d'os lingüistas W.D.Elcock u Alwin Kuhn que yeran encara sin traducir.

L'aragonés n'o Congreso Internacional de Lingüistica Romanica
Se ferá n'a bonica población costanera d'Aberysttwyth, n'o País de Gales, d'os dias 2 á 5 d'agosto. Entres es diversos temas bi habrá una seción que tratará sobre la Politica lingüistica n'a Romania Minor an l'aragonés tendrá presencia de dos costaus; d'una parti se parlará d'a practica de l'aragonés, seguntes l'analís d'usos lingüisticos familiars y extrafamiliars, en escolars de secundaria de l'Alto Aragón, feito per Francho Nagore y Ángel Huguet. D'una altra, se ferá un repaso critico sobre es cien años d'a lingüistica aragonesa, d'a promoción y estandarización de l'aragonés, dende es encomienzos d'o sieglo XX con es estudios de Saroïhandy y la creyación d'o EFA, d'o que fue diretor Juan Moneva y Puyol, dica las añadas actuals con as diversas posicions que abracan dende lo localismo, lo modelo d'estándar d'o Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA) u la via posibilista d'a Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA). Més información la trobarez n'a web d'o congreso: www.cilpr.org u n'a web d'a SLA, www.sla-web.org, fendo clic en o cabo información.

Teatro popular en aragonés
Fa un ciento d'años qu'encara s'interpretaban diversas obras de teatro popular en l'Alto Aragón, as més conoixidas, sin duda, son as Pastoradas Ribagorzanas, la zaguera que sobrevive, ye la de Capella, se fa cada zaguer domingo d'agosto n'a plaza d'ixa población ribagorzana, an, en clau d'humor, se repasan es feitos més remarcables de l'año. Bien cerqueta, en Graus, se representa lo 13 de setiembre La Mojiganga, obra que se va recuperar fa bellas decadas, y que, feita tamién en chanza, tiene como miras fer critica social. A diferiencia de Capella, l'uso de l'aragonés ribagorzano en La Mojiganga recula con es años, pos cada vegada s'escriben menos dialogos en ixa variedat grausina. Ta rematar, n'a capital d'o Sobrarbe se representa tamién en setiembre La Morisma, obra que recreya una batalla entre «moros y cristianos», l'orichinal d'a cual debió estar en gran parte en aragonés. Agora, en ista versión, en escena dende fa años, s'ha meso un breu texto en l'aragonés d'a Val de Chistau. Son es pocos restos d'una cultura popular que s'expresaba n'a parla d'o país, una ocasión unica que cal aproveitar iste cabo de verano.

OCCITAN

Per l'occitan oficial
Lo Conselh de Representacion de la Joventut d'Òc, qu'agropa joves d'associacions per la promocion de l'occitan, demandèt al president del Govèrn espanhòl, José Luis Rodríguez Zapatero, que la lenga occitana, qu'es oficiala a la Val d'Aran, siá considerada a egalitat amb las autras lengas de l'Estat espanhòl e que siá reconeguda lenga cooficiala a l'Union Europèa.

Prèmis literaris
Los Calams Biarnés d'ongan ja an vencedors: lo de poesia va a Guy Mondorge, d'Anglet; lo de pròsa a Miquèu Pujol, d'Aurelhan; lo de conte a Lionel Labòrda (Urdès) e lo de conte rimat a Elie Bonneau, de Montaner.
Tanben venim de conéisser los vencedors del quatren Prèmi Aran de Literatura: en poesia, Franc Bardòu, amb lo Psalme detzen d'un rei avenidor, e en pròsa, Benoît Larradet, amb Testimònis, basada en un fait vertadièr.

Trenta ans d'Escòla Occitana d'Estiu
Ongan, del 15 al 21 d'agost, se debanarà a Vilanèva d'Òlt la 30ena Escòla Occitana d'Estiu amb sons tradicionals corses de lenga, talhièrs de dança e cant, d'informatica... L'Escòla celebrèt sons trenta ans lo quinze de mai d'ongan, amb una taula redonda titolada L'Escòla Occitana d'Estiu e la tresena renaissença occitana, ont participèron mai de seissanta personas. Amb la sieuna creacion, mercés a somiaires coma Marcèu Esquieu, Joan Rigosta e Crestian Rapin, e amb la lenga coma centre de preocupacion, l'EOE acompanhèt lo cambiament de l'occitanisme e son desvolopament.

Novèlas culturalas
Lo quatren volume de l'Antologia del Conte populari occitan a Miègjorn Pirenèus, titolat Contes e Racontes del Segalar, es arribat. Ès una pèira de mai dins lo trabalh de collectatge de l'Associacion CORDAE-La Talvera, aqueste còp amb mai de 160 contes d'un costat e l'autre del país de Viaur. Lo podetz comandar, per 20 èuros mai 3,50 de pòrt a talvera@talvera.org.
13 fablas de La Fontaine es lo títol d'un libròt de contes (amb la possibilitat d'aquesir lo CD que l'acompanha) revirats per Marcèu Esquieu, e dits a l'encòp per Joan Estèva Monier, Max Lafarga, Marcèu Esquieu, Terèsa Duverger e Maria-Odila Dumeaux. Se pòt comandar a Marcèu Esquieu o Terèsa Duverger, contes.2voix@wanadoo.fr. Lo prètz qu'es de 10 èuros lo libre, 13 lo CD e 2 los pòrts.
Catars e trobadors. Occitània e Catalonha: renaissença e futur, es lo títol d'una novèla aisina per totes los que ne vòlon saber mai sus l'istòria comuna occitana e catalana. L'obratge es disponible en occitan o en catalan al prètz de 30 èuros al CIRDOC, plaça del 14 de julh, Espaci del Guesclin, B. P. 180, 34503 Besièrs cedex.
Joan-Francés Tisnèr e los sieus musicians, Jakès Aymonino, Alan Cadelhan e Mixel Etxekopar, vienen d'editar las 12 recèptas de J.A. Lespatlut, un disc de recèptas de cosina occitana -inspiradas de l'òbra de Simin Palay- que vos regaudirà las aurelhas. Lo novèl digipack de Joan-Francés Tisnèr es disponible per 19,41 èuros, pòrt inclús. L'adreça de comanda de Menestrèrs Gascons es: menestrers@fr.st.

Crida per l'occitan
Promotors de la lenga occitana del departament dels Pirenèus Atlantics an començat de signar un tèxte qu'a de servir de basa a la discussion a prepaus de la mesa en plaça d'una politica lingüistica. Dins los objectius concrèts, la crida demanda la creacion sul departament de dètz sites d'ensenhament per immersion o bilingües cada annada, la mesa en plaça d'una senhalizacion bilingua, l'utilizacion de l'occitan pel Conselh General dins las suas comunicacions, ajudas a la creacion artistica e literària e sostiens als corses d'adultes e a la lenga dins l'audiovisual. Cal esperar d'aquela politica que siá, mai qu'un afar departamental, una vertadièra politica per tot l'espaci lingüistic occitan.

Lo conselhièr Saura ignora l'occitan
L'associacion Vivéncia Aranesa vien de mandar una letra al conselhièr de Relacions Institucionalas de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, e al director general de Participacion Ciutadana, Joaquim Brugué, qu'an la responsabilitat de far conéisser e desvolopar la campanha L'Estatut és de tothom. Dins la letra se parla del nul respècte e manca de sensibilitat d'aquela campanha per la lenga d'òc, qu'es oficiala a l'Aran, e qu'es estada fòrabandida del conjunt d'aquela accion de participacion ciutadana. En mai d'aquò, l'associacion critica tanben la concepcion uniformairitz de la campanha tota, qui tracta l'Aran coma una comarca dins l'autonomia catalana e que doblida l'especificitat del país e la sieuna occitanitat. Se voletz legir la letra entièra o podetz faire sus l'internet, dins http://diaricivic.blogspot.com

CATALÀ

El Govern balear retalla els ajuts a la llengua
El director general de Política Lingüística de les illes, Miquel Melià, que considera «positiu» el nivell actual de coneixement del català, va avançar ahir que el seu departament destinarà 209.248 euros al Pla coordinador de normalització de l'any 2004, 111.755 euros menys que quan governava el Pacte de Progrés. El Pla del 2004 és co-finançat pels ajuntaments, una quarantena s'hi ha acollit. El programa preveu el finançament de cursos de català, la compra de material de suport, la projecció de pel.lícules, la instal.lació de panells indicatius, de plaques de carrers o de senyals de trànsit en català.

Neix l'Observatori pel Compromís pel Valencià
L'Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua ha organitzat l'Observatori del Compromís pel Valencià atesa la passivitat de l'administració davant el retrocés de la llengua, amb l'objectiu de promoure'n l'ús en l'àmbit municipal. Alguns dels punts programàtics es concreten en l'incentiu fiscal dels sectors privats que s'incorporin plenament al procés de normalització lingüística, ampliar el nombre de cursos de formació, no només per a nouvinguts sinó també per als treballadors de l'administració i incentivar l'ús de la llengua en els àmbits on és menys present.

Notícies breus
La Generalitat de Catalunya ha publicat el Pla d'Acció de Política Lingüística 2004-2005, que té un pressupost de 3 milions d'euros. Maragall es compromet a asumir el cost addicional que representi l'etiquetatge en català. www.cultura.gencat.net/llengcat.
Marc Forné, president d'Andorra, proposa refundar l'Institut Ramon Llull i ofereix que sigui el seu govern el que encapçali l'entitat. Jaume Manila nomenat responsable de l'Institut d'Estudis Baleàrics, rèplica illenca de l'Institut Ramon Llull.
La primera escola amb immersió lingüística en català a l'Alguer obrirà el curs 04-05). Es presenten els criteris lingüístics de l'alguerès a la seu de l'IEC de Barcelona.
El Barça signa un conveni de col.laboració amb La Bressola.
Els estudiants del batxillerat espanyol d'Andorra tindran classes de català obligatòries.
Tingué lloc a Móra d'Ebre la primera Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs. www.llibresebrencs.org
L'Ajuntament de Barcelona es compromet a difondre i aparellar el programari lliure en català i a normalitzar lingüísticament els sistemes informàtics.
L'OCB recull signatures per una televisió de les illes en català.
La CAL recull 1.800 llibres en català per als infants de la Franja de Ponent.
Òmnium Cultural reclama al Govern espanyol la inclusió del català a la Constitució europea.
La Generalitat Valenciana presenta el corrector i traductor informàtic SALT 3.0 i la Universitat d'Alacant edita un CD-ROM amb programari de lliure distribució en català que distribuirà de franc el proper curs. Catux-USB, nova distribució de GNU/Linux en català.
Record de participació al III Acampallengua a la Franja de Ponent.
Joan Francesc Mira guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Desè aniversari de la Plataforma per la Llengua i de Joves de Mallorca per la Llengua.