44

Língua galego-portuguesa

Galiza poderá aderir à CPLP
O projecto de revisom dos estatutos da CPLP, que crie o estatuto de observador, foi um dos acordos da V Conferência de Chefes de Estado e de Governo da Comunidade dos Países de Língua Portuguesa (CPLP), que decorreu os passados 26 e 27 de Julho, em S. Tomé e Príncipe. A possível revisom poderá abrir as portas para num futuro a Galiza ou países com grandes comunidades lusófonas virem a fazer parte da CPLP como «membros observadores». De facto, organismos como as associações dos Empresários Lusófonos ou os Comités Olímpicos de Expressom Portuguesa, ultrapassam já as fronteiras da CPLP com a adesom de Macau e da própria Guiné Ecuatorial.
Umha outra medida aprovada foi a homologaçom do princípio de aprovaçom de umha disposiçom no quadro da CPLP, onde basta a aceitaçom de três Estados-membros para que umha proposta seja aceite. Durante a cimeira também foi assinado um «Segundo protocolo modificativo ao acordo ortográfico da língua portuguesa», que permitirá a entrada em vigor deste instrumento internacional, assinado em 16 de Dezembro de 1990.

Rascunho do Plano Geral de Normalizaçom da Língua Galega
O rascunho do novo Plano de Normalizaçom Linguística da Língua Galega iniciou os trámites para o seu debate no Parlamento Galego. Este Plano pode-se consultar no seguinte endereço electrónico www.parlamentodegalicia.com/contenido/gal/docs/Bopg622_2.pdf
Algumas organizações nacionalistas como o sindicato de estudantes Agir já se têm oposto a um Plano que consideram apenas como anestesia para a «morte pracenteira» do «galego afável».

A Mesa ameaça com nova greve estudantil
Esta seria convocada nas próximas semanas e alargaria-se durante vários dias se o Governo Galego e a Inspecçom Educativa nom tomam medidas que evitem o incumprimento do Decreto 247/95 de normalizaçom linguística nas aulas. No passado ano académico este Decreto incumpriu-se no 75% dos centros de ensino. Lembremos que A Mesa reagira denunciando inspectores e convocando umha greve em 28 de Abril seguida por um 85% do estudantado.

Jornadas Culturais Galegas no Vale de Xálima
Durante três dias, representantes de diversos organismos e instituições culturais galegas visitaram As Ellhas, Valverde e S. Martinho de Trebelho, concelhos lusófonos da província de Cáceres, desenvolvendo diversas actividades culturais como conferências e actuações musicais.
As Jornadas gestaram-se durante a vista realizada polo Presidente da Câmara Municipal de S. Martinho de Trebelho a Moanha no Dia das Letras.

Breves
# Faleceu na Crunha o poeta chairego Manuel Maria, o primeiro em publicar um poemário em galego após a Guerra de 1936.
# A Associação de Amizade Galiza-Portugal, a Associaçom Galega da Língua e o Movimento Defesa da Língua perante a possibilidade histórica da mudança do Estatuto de Autonomia apresentaram à sociedade galega umha proposta de reforma nos artigos referentes à língua.
# O novo Chefe Superior da Polícia na Galiza quer galeguizar esta instituiçom.
# Carlos Callón, Presidente d'A Mesa, realizou em Setembro umha visita às comunidades galegas em Uruguai e Argentina.
# A Associaçom Fala Ceibe do Berzo, está a realizar doações de livros a bibliotecas públicas e centros educativos nos que ensina língua galega.
# Faleceu em Buenos Aires o Engenheiro Eduardo Parajuá, mecenas da cultura galega na capital argentina.
# Actos de homenagem em Compostela no centenário do nascimento de J. B. Abraira, destacado reintegracionista do exílio bonaerense.
# A AMI desenvolve umha campanha a favor dos direitos lingüísticos dos trabalhadores ante a situaçom de colonialismo que padece a juventude nos seus postos de trabalho, nos que lhe é negado, tantas vezes, o seu direito a comunicar-se sempre em galego.
# A Câmara Municipal de Oleiros pediu oficialmente ao Carlinhos Brown que utiliza-se o português durante a sua actuaçom na Festa dos Mundos.
# A ONG brasileira CEAP/L'orosae, que está desenvolver a campanha Baladas para o Timor, inclui Galiza como país lusófono.
# O jornal ourensano La Región está a publicar artigos do professor José Paz, escritos em norma reintegracionista. Acabará a censura?
# PSOE ferrolano propõe apoiar galego estremeiro (Entre-ambas-auguas, Berzo
# Ocidental e Entre-as-Portelas) no Estado espanhol, mas desde o seu partido responderam com ironia.
# Celebraram-se em Ourense as XXVIIIª Jornadas do Ensino da Galiza e Portugal

Llingua asturiana

Espublízase la primer novela n'asturiano occidental
Editóse n'agosto Tiempos de nublina, de Xosé María Rodríguez, la primer novela escrita n'asturiano occidental. La obra, que trata del tiempu de la Guerra Civil nun llugar del conceyu de Cangas, supón el retornu lliterariu del so autor depués de más de venti años de silenciu, y
abre'l camín a una esperada revitalización n'Asturies de la lliteratura na variante occidental de la llingua, qu'empate col xorrecimientu lliterariu que se vien dando estos años en Miranda del Douru.

La Xunta pola Defensa de la Llingua critica Areces sobre la oficialidá A finales d'agosto la XDLA criticó duramente les declaraciones feches pocos díes primero pol presidente del Gobiernu d'Asturies.
Areces respondía sobre una posible declaración del asturiano como llingua oficial diciendo qu'hai que facer valir los derechos propios «ensin buscar elementos de diferenciación, sinón d'integración» y qu'Asturies «tien abondos elementos d'identidá como pa nun tratar de reforciar lo que nos xebra de los demás». La XDLA respondió que «l'asturiano ye un elementu de xuntura, d'identidá, y dengún demócrata puede ver como un elementu de confrontación el fechu de qu'unos ciudadanos esixan los mesmos derechos que yá tienen reconocíos los falantes d'otres llingües del Estao (...). Ye d'una irresponsabilidá histórica la visión acomplexada y provinciana que'l presidente asturianu tien del nuesu idioma, porque ello lleva a que la política llingüística que tea dispuestu a facer sea igual d'acomplexada y curtia». A la XDLA nun-y queda duda de que «declaraciones como la del presidente Areces faen dudar de la posibilidá de que'l pautu de gobiernu pueda llegar a dalgo mínimamente curioso en cuantes a política llingüística». Con too y con ello, la XDLA quier mantener un puntu d'esperanza, considerando que «la visión qu'Areces tien del asturiano nun casa cola de la mayoría de la población d'Asturies nin, tamos seguros, cola de munchos de los votantes y militantes del PSOE asturianu (...). La XDLA siguirá trabayando pa denunciar el llabor antiasturianu de la cúpula dirixente del PSOE asturianu y pa facer llegar a tola sociedá'l mensaxe de que na reforma del Estatutu ye imprescindible la reconocencia de la oficialidá».
El día 8 de setiembre, celebración del Día d'Asturies, un grupu de militantes de la XDLA increpanon públicamente a Areces nos actos oficiales de Cuadonga, esixendo la oficialidá del asturiano y el respetu a los derechos llingüísticos de los sos falantes, lo que provocó la reacción de les fuercies de seguranza y dellos momentos de tensión y esforcexos que nun lleganon a engarradiella.

Cursos de periodismu asturianu
A primeros de setiembre presentánonse dos cursos d'estensión universitaria, organizaos a comuña pola Universidá d'Uvieo y la Conseyería de Cultura del gobiernu asturianu, y dirixíos a periodistas que trabayen n'asturiano: el Cursu de llingua asturiana nel ámbitu de la información y la comunicación y el Cursu especializáu de comunicación audiovisual en situación de minorización llingüística. Tienen una importancia particular, teniendo en cuenta la inmediata puesta en funcionamientu del ente públicu de Radiotelevisión Asturiana. Ello ye que les places ufiertaes pal primero d'ellos se cubrienon nos cuatro primeros díes de matriculación, lo que fai mui posible que los cursos se repitan l'añu qu'entra.

Toponimia mayor de Llanes
La Xunta Asesora de Toponimia del Principáu d'Asturies celebró una sesión na casa conceyu de Llanes, na que s'aprobó la futura forma oficial de la toponimia mayor d'esti conceyu del oriente d'Asturies, el terceru que dispón d'esi dictame, depués de los de Carreño y El Franco.

La oficialidá de Valledor
La carta que'l conseyeru de Xusticia del Gobiernu asturianu García Valledor mandó a Moratinos -ministru español d'Asuntos Esteriores-, na que-y pidía que l'asturiano entrara na solicitú que'l Gobiernu español va facer a la UE pal reconocimientu oficial a nivel comunitariu de les llingües del Estao, fixo que rinchara otra vuelta la resquiebra que nel tema de la llingua dexebra les dos partes del executivu asturianu. La conseyera de Cultura -que yá contradixera otres veces más declaraciones de los sos socios de gobiernu d'IX-BpA sobre la cuestión llingüística-, acusó a Valledor de «tresgredir la realidá del Estatutu d'Autonomía», yá qu'esti nun contempla la oficialidá de la llingua.
El grupu parllamentariu del PSOE na Xunta Xeneral tamién se pronunció en términos asemeyaos a los de la conseyera de Cultura. Montes -diputáu socialista- pidió-y a Valledor que fuere «más rigorosu» y que s'atuviere a la lletra del Estatutu d'Autonomía. La XDLA declaró que ye positivo que se pida'l reconocimientu oficial del asturianu nel ambitu de la UE, pero quixo recordá-y al conseyeru de Xusticia que «nun s'entama la casa pel teyáu» y que ye n'Asturies onde hai que facer primero l'asturiano llingua oficial.

Euskara

Egunkaria ez dugu ahazten
Iñaki Uria etxean dago jada, kartzelan 17 hilabete baino gehiago eman ondoren, Del Olmo bahitzaileak azkenean 450.000 euroko erreskate astronomikoa abalen bidez ordaintzea onartu eta gero. Ospatzeko, hiru ongi etorri bero egin diote Aranjuezen bertan, Andoainen eta herrian, Zarautzen. Dena den, kalean bai baina libre ez dela sentitzen adierazi du Uriak. Izan ere, bai bera eta gainontzeko inputatuak ere baldintzapeko egoeran biziko dira oraindik epaiketaren zain... inoiz egingo badute.
Bestalde, Diada egunean, Catalunyako Egunkariaren aldeko plataformak egutegiak banatu zituen Egunkaria ez dugu ahazten leloarekin, elebidunez.
Després de 17 mesos de segrest i del pagament de 450.000 euros Iñaki Uria ha estat posat en llibertat condicional mentre espera el judici, que encara no té data prevista. A Catalunya, durant la Diada es varen repartir calendaris en solidaritat amb el diari clausurat amb el lema No oblidem l'Egunkaria.

Frantziako Gobernuak hitza janda
Frantziako Gobernuak berriki euskarazko irakaskuntza sustatzeko hitzarmena sinatu badu ere, Seaskak eta Ikas-bik gogor salatu dute Hezkuntza Ministerioak hitzari atxiki ez diola eta ez dute baztertzen auzitara eramatea.
Bertze aldetik, Demoen aurka ia 30.000 euroko isuna berretsi dute eta mugimendu desobeditzaileak protestatu du botere publikoek euren kontra abiatutako itotze ekonomiko honengatik. Honi aitzin egiteko, Kutxan 0112 72 0011483120 zenbakia duen kontu korrontea zabaldu dute Hegoaldetik eta Estatu Espainiarretik oro har diru-laguntzak jaso ahal izateko.
Ikas-bi i Seaska han denunciat el Govern francès per incumplir el compromís d'impulsar l'ensenyament en basc i no descarten la possibilitat de dur-lo a judici.

Nafarroan «erabateko lasaitasuna»
Sakanako ikasle gehien-gehienek Lanbide Heziketa euskaraz egin ahal izatea eskatu dute, baina Nafarroako Gobernu entzungorrak beste behin aurrez aurre ipini ditu kalitatezko hezkuntza eta euskaraz emandakoa, bateraezinak direlakoan. Luis Campoy kontseilariarentzat harrigarria ere ba omen da ikasleek euskarazko material pedagogikoa eskatzea. Borobiltzeko, Pedro Pegenaute Hizkuntza Politikaren arduradunak eremuetako estrategian «bete-betean» asmatu dutela, Hizkuntza Gutxituen Euroituna-rekin bat datorrela eta probintzian euskararen gaiaren inguruan «erabateko lasaitasuna» dagoela adierazi du. Aditu/ikusi nahi ez duenak, ipurdia bertzaldera itzuli.
Els estudiants de Sakana demanen una Formació Profesional en basc. El Govern navarrès manifesta que s'estima més un ensenyament de qualitat que un ensenyament en llengua basca i sorprenent tothom manifesta que la seva política lingüística compleix les normatives europees (recordem que l'Oficina europea per a les llengües menys difoses ha denunciat el Govern navarrès precisament per la seva mala política lingüística).

Administrazioa euskaraz EAEn?
Aurrekoetan porrot egin ondoren, Eusko Jaurlaritzak Administrazioa Euskalduntzeko III. Plana aurkeztu du. Hala ere, ematen du orain arte egindako hutsak partzialki konpontzen saiatuko dela soilik. Hortaz, ELA eta LABetik kritikak jaso ditu, besteak beste, «iruzur hutsa» dela argudiatuz. Bere aldetik, Miren Azkarate sailburuak administrazioari gizarteari baino gehiago ezin zaiola eskatu aipatu du.
El Govern Basc ha presentat el tercer Pla per l'Euskaldunització de l'Administració, que ja ha rebut crítiques dels sindicats majoritaris que el titllen de frau. La consellera Azkarate ha afirmat que a l'administració no se li pot demanar més que a la pròpia societat.

Epaile euskaldunak, zertarako?
Ez Espainiako Gobernuak ez eta EAEko Auzitegi Nagusiko presidentea den Ruiz Piñeirok ere ez dute uste epaileek euskara jakin behar dutenik. Abokatu Euskaldunen Sindikatuak eta Behatokiak jarrera hau kritikatu dute, euskaldunen eskubideen aurka doazelakoan.
Ni el Govern espanyol ni el president del TJ de la CAB veuen necessari que els jutges sàpiguin basc. El Sindicat d'Advocats Bascòfons i Behatokia han criticat aquestes manifestacions.

Laburrak
# Euskal PEN Klubak ofizialtasuna lortu du nazioartean eta Laura Mintegi idazlea presidentea izango da. La secció basca del PEN club internacional ja és oficial i l'escriptora Mintegi en serà la presidenta.
# AEK-k 2004-2005 ikasturtea aurkeztu du eta jada 14. Korrika prestatzen dabil. AEK presenta el seu nou curs i prepara la catorzena Korrika.
# Laminiturri elkarteak Euskararen bidea liburua argitaratu du Errioxako euskarazko toponimia aztertuz. L'associació Laminiturri publica un llibre sobre la toponímia basca a La Rioja.

Luenga aragonesa

Marcelino Iglesias diz que se ferá a Lei de Luengas
En o debate sobre o estau d'a comunidat autonoma d'Aragón, celebrau n'a tercera semana de setiembre, o presidén d'o executivo aragonés, lo ribagorzano Marcelino Iglesias -a luenga materna d'o cual ye o catalán-, manifestó deván d'as Cortes aragonesas o suyo compromís formal de que a Lei de luengas yera un tema prioritario, y que se presentaria antes no acabase a lechislatura. Caldrá aguardar á cómo se i regla a proteción d'as dos luengas autoctonas d'Aragón: aragonés y catalán.

Trobada d'asociacions de choventut
Os dias 24 á 26 de setiembre s'organiza en Piedrafita (val de Tena) una Trobada d'asociacions de choventut por l'aragonés, con o lema Enta un II Congreso de normalizazión de l'aragonés. Seguntes os organizadors, -os sectors que postulan como estándar o modelo d'o Consello d'a Fabla Aragonesa-, se i pretende «reflexionar y mirar puntos de trobada sobre un modelo común d'aragonés». O numbro de plazas ye de 30; ta las inscricions se puede escrebir a info@altogallego.org. L'organiza la Comarca de l'Alto Galligo con a colaboración d'o Consello d'a Fabla Aragonesa.

Chornadas iberico-italianas sobre minorias lingüisticas
Os dias 16 y 17 d'otubre se ferán, en a ciudat sarda d'Asuni, as terceras chornadas iberico-italianas sobre minorias lingüisticas, que organiza lo Instituto d'Estudios Romanicos Romania Minor (RM). Se tratará en ixa ocasión d'a didactica d'as luengas subordinadas. A conferencia d'apertura correrá á cargo d'o profesor Xavier Frías Conde, d'a Universidat Complutense, con o tema: La glottodidattica e la conservazione delle lingue regionali: il caso dei neoparlani.
I serán presens os casos de diversas parlas romances minorizadas, dende luengas d'estatus cooficial, como lo caso d'o catalán, á altros romances en situación desigual, como lo galo, lo mirandés, o sardo, lo sasarés, o friulano u l'aragonés. También bi habrá, de forma excepcional, una comunicación sobre lo galés. De l'aragonés parlará Xavier Tomás Arias (SLA/RM), con o tema L'ensenyament de l'aragonès a adults com a estrategia fallida. Se'n puede leyer un resumen en: www.sla-web.org

Novedaz editorials
Xordica Editorial anuncia dos nuevas obras dintro d'a recién encetada coleción Cuadernos Jean-Joseph Saroïhandy, que s'inauguró con o recuperau dicionario aragonés de Juan Moneva (se veiga www.xordica.com). Os nueus libros son un vocabulario d'a población sobrarbenca d'A Buerda, feito per Mariano Coronas, y as encuestas altoaragonesas de l'archivo de Saroïhandy, o cual se trobaba en Bordèu dimpués que a vidua lo legase á la suya universidat. Os cuadernos de campo que ara s'editarán contienen totas as encuestas feitas per lo filologo francés en as dos primeras decadas d'o s. XX en l'Alto Aragón. Ixes treballos, d'os que se conoxeba a suya existencia, han estau sin recopilar dende a muerte de Saroïhandy, en 1932. Cal felicitar-se d'o que, sin duda, ye una d'as troballas més remarcables t'a lingüistica aragonesa, ya que constituye o corpus dialectal més denso d'a epoca. Os treballos de reprodución, transcrición y publicación son estaus posibles gracias á la fayena d'o investigador sarrablés Óscar Latas Alegre -qui contó con una aduya d'o IEA- á qui cal felicitar per tal iniciativa. Ye inexplicable, y lamentable, que os estamentos gubernativo, universitario y l'asociacionismo d'a fabla aragonesa no se'n haigan ocupau dimpués de tanto de tiempo. Ditas obras ferán, respectivamén, os numeros 2 y 3 d'a coleción que fa honor á Saroïhandy; lo nº cuatre será la tradución castellana d'o clasico d' Elcock Algunas afinidades fonéticas entre el aragonés y el bearnés. Més entadeván se publicará, también en español, lo clasico d'Alwin Khun El dialecto altoaragonés. Parabiens á Xordica Editorial per recuperar ixas investigacions pioneras de l'aragonés, u, dito en latín: facta, non verba.

Lenga occitana

Dintrada radiofonica
Dempuèi lo parentèsi estival, Ràdio País torna repréner la programacion costumièra, amb los sieus jornals, reportatges, espacis musicals e sons collaborators abituals. Se non demoratz dins lo Bearn, la Bigòrra, las Landas o lo Gers, podetz escotar Ràdio País per internet sus www.institutoccitan.com
A l'Occitània aranesa vos podetz informar en occitan sus las ondas de Catalunya Ràdio a l'Aran, en seguint lo Meddia aranés, una ora cada jorn, totjorn a 12, amb la repeticion a 19 oras. E sus RAI-Radio 3, podetz escotar los dissabtes e dimenges Lo terç anèl: Occitània, amb collaborators coma Sergio Berardo, Dario Anghilante, Franc Bronzat, Inés Cavalcanti... per parlar de musica, lingüistica, literatura, istòria o politica occitana. Per mai d'informacion podètz contactar amb ilterzoanello@rai.it

Occitan comercial
L'establiment comercial Plusfresc de Vielha ven d'inaugurar lo nòu local. La causa novèla es pas sonque l'establiment, mas l'adopcion de l'occitan per las indicas dels panèls de cada seccion, pels produits vegetals e per la publicitat comerciala. Aquò, qu'auriá d'èstre la normalitat, es excepcional dins los comèrcis araneses e donc es un exemple a seguir per las autras entrepresas establidas al país. Plusfresc, carrèr deth Castèth, 19, Vielha.

80 ans de la revista Òc
La revista Òc publica aqueste mes un numerò especial per festejar los sieus ueitanta ans de vida al servici de la lenga e de la literatura occitanas. L'especial servirà per pausar l'idèa de la creacion occitana de uèi: la vision qu'an los de defòra de la nòstra literatura e una agachada a las nòvas generacions d'escrivans occitans. Per vos abonar a la revista o per comandar lo numerò especial, podètz contactar a: migourdon@aol.com

Joan Bodon
Occitània Produccions ven de sortir, dins la sieuna colleccion Trésors d'Occitanie, un CD amb un libròt consacrat a Joan Bodon, que recupera un enregistrament fait en 1964 en format vinil, amb cinquanta cinc minutas de contes dits per l'autor roergàs. Lo cofret Joan Bodon es en venta per 15 èuros, pòrt comprés: auraproduccions@free.fr

Novèlas culturalas
Se volètz legir poesia en occitan de las valadas, en un «lenguatge salvatge», que mescla variantas personalas amb d'autras de las varietats cisalpinas e provençalas, podètz aquesir lo darrièr trabalh de Glaude Salvagno, L'emperi de l'ombra, Montpeirós: Edicions Jorn.

Concorses e Prèmis
L'associacion Ací Gasconha organiza ongan lo sieu XIVen concors, obèrt a tot autor de poesias, condes e novèlas en occitan-gascon. Los participants pòdon optar a divèrses prèmis: lo Prèmi Vila d'Anglet per un conde o novèla en pròsa; lo Prèmi Vila de Baiona per tèxtes de tota forma poetica; lo Prèmi de l'Acadèmia Gascona de Baiona, reservat als joves de 15 fins a 25 ans; lo Prèmi de l'Institut Occitan per una òbra qu'exprimirà l'estacament a la lenga occitana e a la cultura gascona, versificada o en pròsa; lo Prèmi de l'Espèr, reservat als joves fins a 15 ans; e lo Prèmi Pèir Larrodé, per una òbra collectiva, versificada o en pròsa. www.aci.gasconha.en-action.org
Lo concors d'escritura Xavier de Navarròt prepausa tres genres: tèxtes en pròsa (pas mai d'una pagina), poesia e tèxtes umoristics, per doas categorias: joves e adultes. Podètz mandar los vòstres tèxtes abans lo 8 de novembre a la Mairia d'Auloron-Senta Maria, BP 138, 64400 Auloron.
L'associacion Lettres et arts septimaniens organiza lo concors de poesia Los trobadors, dins lo qual lo prèmi Guiraud Riquier -en la forma, subjècte e grafia liuras- pels poètas qu'escrivon en occitan; cal adjuntar obligatòriament la revirada al francés. Los dossièrs son d'enviar entre lo 15 de setembre e lo 15 de novembre a Lettres et Arts Septimaniens, 15 carrièra Henri Rouzaud, 11100 Narbona.

Llengua catalana

El Govern espanyol porta la secessió a Europa
Moratinos, ministre espanyol d'exteriors, ha demanat l'oficilitat del català i el valencià per separat -com si fossin dos idiomes- a la UE. CiU, ERC, ICV, l'oposició valenciana, les universitats i el món cultural dels Països Catalans titllen d'inadmissible aquest nou atac d'un Govern espanyol al català i manifesten que la unitat de la llengua és inqüestionable.

86 expedients per incomplir la llei del català
Des de l'entrada en vigor de la llei de política lingüística, el gener del 2003, s'han presentat 445 denúncies contra establiments i empreses per presumpte incompliment d'aquesta llei i s'han obert 86 expedients sancionadors. D'aquests, 9 han acabat amb sanció econòmica, de les quals la imposada a Correos és la més important amb 30.000 euros. L'empresa pública espanyola acumulava més de 70 denúncies ciutadanes. Els partits catalans ho aplaudeixen i les entiats en defensa de la llengua demanen al Govern català que actuï d'ofici i al marge de les campanyes de la societat civil.

Breus
# La Confederació de Comerç de Catalunya i la conselleria de cultura valenciana faran dues campanyes per a potenciar l'ús del català a l'hosteleria.
# El Govern català publica el Pla d'Acció de Política Lingüística 2004-2005 amb un pressupost de 3 milions d'euros. cultura.gencat.net/llengcat
# Entitats balears i els consells de Mallorca i Menorca estudiaran l'ingrés a l'IRL.
# El Consell de Mallorca promourà classes de català a les cases regionals.
# El portal valencianisme.com engega una campanya centrada en empreses i comerços amb seu al País Valencià que no respectin el català.
# A Organyà (Alt Urgell) s'ha iniciat el VIII Correllengua 2004 sota el lema Som un sol poble i parlem català.
# Esparreguera (Baix Llobregat), la Capital de la Cultura Catalana del 2005,continua treballant en la preparació de les activitats entre les quals destaca la celebració de setmanes culturals dedicades a la resta de territoris de parla catalana, per tal d'incrementar el coneixement i la cohesió cultural del domini lingüístic català. www.cccat.net
# El Congrés Mundial de Penyes Barcelonistes s'ha fet en català amb traducció simultània a l'espanyol i a l'anglès.
# Nova web que ofereix productes etiquetats en català: www.compraencatala.org.
# Vuitè centenari de les Homilíes d'Organyà, el primer text en llengua catalana.
# Nova televisió local 9TV, que emetrà en català a Osona i el Ripollès. www.el9nou.com
# Neix La Chicharra, publicació mensual de distribució gratuïta en català editada a Sueca (Ribera baixa).
# El govern de les Illes ha presentat un nou concurs de redacció de textos en català especialment pensat per a immigrants.
# Disponible la versió en català del nou correu Gmail (correu experimental del portal Google). La traducció ha anat a càrrec d'internautes voluntaris. www.gmail.com
# ERC insta al Govern central a incorporar el català als plans d'estudi de les acadèmies militars i del conjunt de Cossos de Seguretat de l'estat espanyol. ACPV exigeix que els ciutadans puguin adreçar-se als cossos de seguretat en català
# L'Avanç ha començat una campanya en defensa de la música en català al País Valencià, sota el lema Signa per la música en valencià
# L'Institut d'Estudis Baleàrics engegarà un pla de promoció dels autors locals
# L'ajuntament de Badalona vetllarà per la retolació en català dels comerços
# El portal Relats en Català guanya el Premi Lletra a la millor web de literatura catalana

Més atacs a la llengua catalana
# Borrell prohibeix explícitament als eurodiputats catalans que no facin servir el català mentre no sigui oficial a la UE.
# Un altre jove mallorquí condemnat per parlar en català a la guàrdia civil, que es negava a atendre'l per motius lingüístics.
# Prohibeixen l'adopció a un matrimoni valencià per no expressar-se prou bé en espanyol.
# Estiuejants aragonesos i argentins exigeixen suprimir el català de les misses de parròquies com les de Sant Pere de Cambrils (Baix Camp). Els ciutadans locals hi han organitzat una campanya en contra.
# La jutgessa de primera instància de Santa Coloma de Farners obliga al jutge de pau d'Anglès (Selva) a fer els assentaments en espanyol.