|
45
Língua galego-portuguesa
A Mesa vai pedir a comparecência nos Julgados de todos os
inspectores de educaçom
A Secretaria Geral da Mesa, Maria Xosé Jamardo, e o seu Presidente,
Carlos Callon, anunciaram esta medida para fazer frente ao continuado
descumprimento nos centros educativos do Decreto 247/95. Assim, um 26
% dos liceus estám a descumprirem no que diz respeito a utilizaçom de
livros de texto em galego e, mesmo, nos casos mais extremos, estám a
obrigar ao seu alunado a comprá-los em espanhol. Outro 68% dos centros
nom leccionam o mínimo, que marca este decreto, de umha terça parte
das horas em galego. Desde A Mesa perguntam-se que estám a fazer os
inspectores que nem sequer comprobam a legalidade dos livros
empregues. Ainda que os principais alvos das críticas d'A Mesa som o
Conselheiro de Educaçom, Celso Currás, e o seu Director Geral de
Política Linguística, Gonzalez Moreiras, aos que definem como
«enterradores oficiais do galego». Para A Mesa o ensino continua a ser
a principal instituiçom desgaleguizadora, polo que pedirám que no ano
académico 2005/06 o 50% da docência seja em galego de acordo com o
objectivo do Plano de Normalizaçom da Língua Galega aprovado por
unanimidade o passado mês de Setembro no Parlamento.
O Foro Novo Estatuto propõe que seja obrigatório o conhecimento do galego
Este Foro vem de publicar a sua ponência de Política Linguística
elaborada por umha equipa de especialistas dirigidos por Manuel
Bragado. Esta propõe que o galego seja definido como «língua oficial,
nacional e própria da Galiza», estabelecendo que os galegos têm o
direito e o dever de conhecer o seu idioma. Neste relatório requere-se
também a elaboraçom de umha Carta de Direitos Linguísticos, que
garanta o direito à educaçom em galego no ensino nom universitário e a
receber toda a informaçom pública na nossa língua. Solicitam também os
autores desta ponência a co-oficialidade do galego no Senado.
Polémica no Porto
Manuel Fraga, Presidente do Governo galego, apresentou no Porto
(Portugal) e com um discurso em espanhol a candidatura a Património
Imaterial da Humanidade da UNESCO da Tradiçom Oral Galego-Portuguesa.
A professora Cármen Souto, umha das responsáveis galegas do projecto,
declarou sentir-se envergonhada e chamou-no «traidor ao nosso
trabalho».
Esta iniciativa que é a primeira do seu género na Europa, pretende
preservar um património cultural oral tranfronteiriço ainda vivo, mas
em sério perigo de desaparecimento.
Breves
# Disponível ao público o Corpus informatizado do Português Medieval,
obra de umha equipa da Universidade Nova de Lisboa dirigida por M.
Francisca Xavier. Oferece textos galego-portugueses do século XII ao
XVI.
# Segundo o Cartafol Dixital, boletim da Universidade Compostelana, só
o 17% da docência nesta Universidade é leccionada em galego.
# O Director Geral de Caixa Galicia anunciou o início do processo de
galeguizaçom interna desta entidade bancária, que começará por
documentos de uso comum nas sucursais.
# Entre Fevereiro e Maio, desenvolverá-se em Compostela um Curso de
Português Elementar organizado polo Movimento Defesa da Língua, em
colaboraçom com o Instituto Camões.
# Em Fevereiro, o BNG de Vigo organizou, em colaboraçom com a AGAL, um
curso de formaçom linguística para a sua militância.
# Começaram em Vila Franca as Jornadas «Martín Sarmiento» nas que
durante Marzo e Abril se estudarám a língua, toponímia e natureza
bercianas.
# Nasce uma nova plataforma reintegracionista na Límia sob o nome de
Aguilhoar.
# Projecta desenvolver actividades culturais transfronteiriças.
# Sucesso do primeiro Encontro Portugalego celebrado em Braga em 26 de
fevereiro. Paulo Rubem Reis erigiu-se em anfitriom de uma jornada que
permitiu mesmo aprofundar no melhor conhecimento dos vínculos
linguísticos, culturais e históricos galego-portugueses.
# Carod Rovira afirmou numa palestra, dada em galego, na Universidade
de Vigo «Nom tenho qualquer dúvida de que a língua que se fala em
Portugal e na Galiza é a mesma».
# O Instituto Cervantes oferecerá aulas de galego em todos os seus centros.
Llingua asturiana
El Gobiernu asturianu aprobó'l Plan de Normalización Llingüística
El primer plan de normalización llingüística de la historia d'Asturies
aprobóse en Conseyu de Gobiernu asturianu. Col títulu Plan de
normalizacion sociollingüística del asturiano, el documentu incluye
midíes de promoción del asturiano que van implicar prácticamente a
toles conseyeríes, entamando en toles estayes de gobiernu polítiques
normalizadores con especial atención a la presencia del asturiano nos
medios de comunicación y a la normalización de la toponimia. Ana Rosa
Migoya, consellera de cultura, resumió l'espíritu del plan
refiriéndose a elli como una ferramienta que pretende «frenar el
retrocesu del númberu de falantes d'asturiano». En cuanto a
l'asignación económica del plan, Ana Rosa Migoya faló d'una cantidá
que va tar «alredor de los 25 millones d'euros» pa un periodu de trés
años.
Les 68 midíes del esperáu Plan de Normalización agrúpense alredor de
seis estayes temátiques. La primera fala de la normalización nel
ámbitu institucional: l'usu del asturiano nel portal oficial del
Gobiernu, publicaciones, propaganda y l'ensertamientu d'identidá
gráfica billingüe nos organismos oficiales son delles de les midíes
que se contemplen, amás de la propuesta d'un conveniu cola
alministración central pal usu del asturiano per parte d'esta. Un
partaz final d'esti primer bloque, que tamién afala l'usu del
asturiano n'actos públicos y el so deprendizaxe pol personal de
l'alministración, fai referencia a la normalización nos conceyos.
La segunda estaya dedícase a la normalización nel sistema educativu.
Márcase l'obxectivu de «garantizar, nes meyores condiciones, el
derechu a la enseñanza de la llingua asturiana», comprometiéndose a
«completar la redacción de los currículos» o a «garantizar la ufierta
de la materia en tolos niveles educativos», anque siempre «respetando
la voluntariedá» y falando nun puntu específicu d'«asegurar na
enseñanza del asturiano el cumplimientu de les proporciones mínimes
d'alumnos». L'ensiñu d'adultos y la reconocencia de la especialidá de
Filoloxía Asturiana son otros de los obxectivos d'esta estaya, que
prevé una collaboración estrencha cola Universidá d'Uvieo.
La tercer estaya s'ocupa de la toponimia. Ente los obxectivos ta'l
tener fechu pal añu 2007 un mapa y un nomenclátor con tolos topónimos
oficiales d'Asturies, mentres que yá dende l'añu 2005 fala d'«anovar
progresivamente la retulación toponímica de víes y carreteres» y
tamién la de los mapas oficiales. Tamién fala d'un conveniu cola
alministración central pa qu'emplegue tamién estos topónimos nos sos
ámbitos de competencia.
L'área cuarta del plan encárgase de los medios de comunicación, y la
mayor novedá qu'ensierta ye la de «Promover l'usu de la llingua
asturiana nel Ente Públicu de Comunicación del Principáu d'Asturies».
La quinta estaya ye Promoción y sensibilización social, y enancha
l'ámbitu d'actuación de les actuales campañes de promoción, acaldando
midíes específiques empobinaes a l'usu del asturiano en marques de
calidá, nel ámbitu social, nel deporte o na hostelería.
La sesta parte del plan incluye una riestra de midíes ente les que
s'incluye la convocatoria de subvenciones pa toles estayes de la
producción cultural, dende la lliteratura hasta los audiovisuales, la
creación del Premiu de les Lletres Asturianes y la organización d'una
gran esposición itinerante sobre la llingua asturiana l'añu 2006.
Manifestación n'Uvieo pola oficialidá del asturiano
El Conceyu Abiertu pola Oficialidá (CAO), organizador de la
manifestación del día 5 de marzo, cifró en diezmil persones la
participación na marcha cívica pa esixir la inclusión de la oficialidá
del asturiano na reforma del Estatutu d'Autonomía. L'actor José
Antonio Lobato lleó'l manifiestu de la convocatoria, nel que destacó
la importancia de la reconocencia de de los derechos cívicos plenos de
los asturianos na prósima reforma del Estatutu y el valor del CAO como
plataforma unitaria con esti obxectivu únicu. El CAO fai una
valoración mui positiva de la manifestación y alégrase de l'éxitu de
la convocatoria, que demuestra que la sociedá asturiana ye capaz a
llevar la iniciativa política per delantre de los partíos nun asuntu
como'l de la reforma del Estatutu.
Otramiente, el CAO anunció qu'esta ye la primera de les munches
manifestaciones que van tener llugar d'agora alantre.
Noticies curties
# El Gobiernu asturianu nun permite la llegalización de l'asociación
El Cuarezu por tener como nome un topónimu asturianu ensin «traducción
al castellano o a cualquiera de les llingües oficiales de les
comunidaes autónomes».
# El conceyu de Cangas, el más estensu d'Asturies, aprobó la creación
d'un serviciu de normalización llingüística.
# Entama a funcionar el Conseyu Comarcal de Política Llingüística de
la Mancomunidá de la Comarca de la Sidra, que va trabayar pola
normalización del asturiano nos conceyos de Nava, Vimenes, Sariegu,
Cabranes, La Villa y Colunga.
# El plenu del conceyu de L.lena aprobó una moción en favor de la
inclusión de la oficialidá del asturiano na prósima reforma del
Estatuto.
Luenga aragonesa
Egunkariaren Aldeko Taldea
Guardia Zibilak, aurreko Espainiako Gobernuak eta Del Olmo ustezko
epaileak Euskaldunon Egunkaria bortxaz eta bidegabeki itxi zutenetik
urte bi bete direnean, elkartasunezko Babes Taldea aurkeztu dute
Bilbon, tartean Xabier Arzalluz, Carlos Goikoetxea, Bernardo Atxaga,
Jean Haritxelhar, Jonan Fernández edo Fermin Muguruza ezagunak
daudela. Jesus Uzkudun Comisiones Obreras-eko buruzagia ere taldearen
kidea da. Auzia ixteko eskatu dute, kritika eta ekintzara gonbidatuz.
Oraingo Espainiako Gobernuak, hain zuzen, beste leku batera begiratu
baino ez du egin orain arte. Informazio gehiago: www.egunkaria.info
Dos anys després del tancament de l'Egunkaria el Govern espanyol
continua mirant cap a una altra banda. Neix el Grup de Suport a
Egunkaria, del qual formen part personalitats del món de la cultura i
de la política.
Irakasle erdaldun militanteak
60 bat irakaslek itxialdia hasi dute Bilbon, Hizkuntza eskakizuna ez
betetzeagatik hezkuntza publikoan egonkortasuna galdu dutelako. CCOO,
UGT, PSE eta PP-k euren sostengua adierazi diete, eta Alderdi
Popularrak 45 urtetik gorako irakasleei euskara jakitera ez behartzeko
eskatu du. Eusko Jaurlaritzak, bere aldetik, nabarmendu du horietako
hainbat irakasleren axolagabekeria euskaraz ikasteko garaian eta
prozesu hartan gastatutako dirutza, ikaste ezintasuna baino kontrako
jarrera ideologiko tinkoak agerian utziz.
Diversos professors que no complien els perfils lingüístics fan una
tancada que compta amb el suport d'alguns sindicats i partits. El PP
demana que no es s'exigeixi l'èuscar als més grans de 45 anys. El
Govern basc posa en evidència la postura militant d'alguns d'aquests
professors per sobre de la incapacitat d'aprenentatge.
14. Korrika
Orreagatik Bilbora, 11 egunetan 2.000 kilometro baino gehiago egin du
Korrikak Euskararen Herrian zehar. Hamalaugarren edizio honek iaz
hildako Andolin Eguzkitza euskalgile nekaezina eta eleanitza omendu
du, baita euskara ama-hizkuntza ez duten euskaldun guztiak ere. Izan
ere, Eguzkitza «euskaldun berria» izatetik Euskaltzaindiko kidea
izatera iritsi zen, eta haren eredua euskara ikasi erabaki duen
ororentzat guztiz estimulagarria izan daiteke. Azken finean, AEK-k
ikaste prozesuan hainbat pertsonak egindako lana azpimarratu egin du.
La Korrika recorre més de dos mil quilòmetres durant onze dies.
AEK homenatja al que va ser incansable i políglota euskaltzaina
Andolin Eguzkitza i a tots els que han fet l'esforç com ell d'aprendre
el basc d'adults.
SOS Euskaltegiak
Nafarroako Gobernuak aurten euskaltegiei murriztutako dirulaguntzak
direla eta, IKA-k «Gobernua zeu izan» kanpaina irudimentsua abiatu du,
herritarrei «babesle txartelak» proposatuz. EAEn, aldiz, euskaltegi
homologatuek (HABEkoak ez direnak) euren egoera larria salatu eta
Eusko Jaurlaritzari laguntza eskatu diote ikasturte honetarako.
Campanya popular per a aportar als euskaltegis el diners denegats
pel Govern navarrès. A la CAB, situació delicada dels centres no
lligats al Govern basc.
Napartheid
UPN eta CDNk ez dute aztertu nahi izan LH datorren ikasturtean
euskaraz egin ahal izateko EAk Parlamentuan egindako proposamena.
Bertzalde, PSNk ere bat egin du Nafarroako Gobernuarekin oraingo
«Vascuence»-ren Legean. Haatik, Nafarroako Auzitegi Nagusiak ELAri
arrazoia eman dio eta D ereduko ikastetxeetako atezainek euskara jakin
beharko dute Iruñean.
L'any que ve tampoc no es podrà estudiar FP en èuscar a Nafarroa.
PSN dóna per bona l'actual Llei del "Vascuence". Els tribunals
obliguen als porters a aprendre basc als centres amb model D
d'Iruñea.
Laburrak
# Nekazaritzako ikasketak euskaraz egiteko aukera eskatzeko
manifestazioa egin dute Abadiñon. Iruñean, aldiz, ofizialtasun osoa
berriz ere eskatu zuten milaka manifestariek. Dues manifestacions
exigeixen ensenyament agrícola en basc i l'oficialitat de la llengua
basca a tot Nafarroa.
# EAEko herritar irakurle ohikoen artean, egunkaria euskaraz soilik
%18k irakurtzen du, liburuen kasuan %15ek eta aldizkariei dagokienez,
%8k. Poques vendes de les publicacions escrites en basc.
# Xabier Silveira berriro Nafarroako bertsolari txapelduna. Euskal
Herriko Txapelketaren Finala Bilbao Exhibition Centerren (BEC) izango
da. Silveira de nou campió dels bertsolaris navarresos. La final a
nivell nacional basc tindrà lloc a Bilbo.
# Terenci Moix Nazioarteko Sari berrietarako finalista izendatu dute
Bernardo Atxagaren Soinujolearen semea. El darrer llibre d'Atxaga
és candidat al Premi Terenci Moix.
# PSEko Patxi Lópezek euskara bultzatzeko erakunde propioa sortu nahi
du. Els socialistes bascos volen crear la seva pròpia organització
per a impulsar l'ús del basc.
Lenga occitana
Manifiesto en pro de l'aragonés
Lo 13 de febrero se publicaba n'a prensa aragonesa un manifiesto en
pro de l'aragonés promoviu pel Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA) y
atras asociacions afins (www.laragones.com). Es suyos promotors
consideran posible un equilibrio entre las parlas vivas y bel modelo
d'estándard, que, dicen, cal afianzar sin detrimento d'ixas. Han
decidiu de fer una comisión que apreste y organice un II Congreso de
normalización de l'aragonés. La creación d'una mena d'academia ta
l'aragonés ye una d'as suyas reivindicacions. Més información sobre
tot ixe proceso en www.consello.org. Lo debate sobre ixe manifiesto ha
suscitau bels articlos, cosa bien inusual n'a prensa aragonesa. Lo día
d'antes Heraldo d'Aragón adedicaba doble plana a las diversas
posicions sobre la planificación lingüistica; las favorables de qui
han suscribiu lo manifiesto y bellas atras que'n discrepaban, como la
Universidat de Zaragoza, bels miembros de cargos municipals y la
Sociedat de Lingüistica Aragonesa. Dos articlos més, L'aragonés, nieu
zanzera (26.02) y ¿Qué lengua aragonesa? (18-03), escribius dende un y
atro punto de vista, han visto la luz en ixe diario. Entre mientres,
la posición d'a DGA sobre l'asunto encara no s'ha feito publica, tot y
que varias veces s'ha declarau dende instancias gubernativas que habrá
una lei ta l'aragonés y ta'l catalán.
Chornadas per l'aragonés
El 26 de marzo se va fer en Chistén una chornada sobre l'aragonés
chistavín, an se va presentar la primer novela de Quino Villa Bruned
Las zagueras trafucas de Marieta (se veiga Llengües Vives 46). En un
posterior debate sobre el futuro de l'aragonés en ixa val, van
acompañar a l'autor y a l'editor, el filologo inglés Brian Mott, autor
d'un vocabulario d'ixa parla, y el lexicografo Fernando Romanos.
Las IV Chornadas Lingüisticas de Ribagorza, organizadas per los
municipios de Graus, Estadilla y Fonz y per la comarca de la
Ribagorza, se farán en la Casa de la Cultura de Graus, del 22 a 24
d'abril. I habrá actividaz ludicas pa los mocez, la presentación de
las publicacions de toponimia de Ribagorza, una conferencia sobre la
estandarización del ribagorzano y una mesa redonda sobre el futuro de
la llengua a cargo de diversos escritors de la zona. El domingo se
fará la entrega de premios de la cuarta edición del certamen Condau de
Ribagorza.
Asamblea y comunicau d'a SLA
La Sociedat de Lingüistica Aragonesa, en l'asamblea feita en Estadilla
el 27 de febrero, va renovar la chunta directiva, quedán como presidén
José Antoino Saura Rami y como vicepresidén Ánchel Conte Cazcarro. La
SLA va fer publico un comunicau de prensa an s'argumentan es motivos
de no participar en un congreso de l'aragonés promoviu per las
asociacions CFA, Ligallo de Fablans de l'Aragonés (LFA) y Nogará. Més
información d'o comunicau en
www.pirineodigital.com/noticias/2005/03/03/comunicadoaragones.htm
Publicacions
S'han publicau bellas traducions d'obras significativas d'a narrativa
en un estándard d'aragonés: a edición en ruso d'a novela d'Ánchel
Conte Aguardando lo zierzo, feita per Aleksey Yéschenko, qui ya heba
traduciu dinantes No deixez morir a mía voz, y a versión asturiana d'o
dietario As zien claus, de Chusé Raúl Usón, feita pel leonés Héctor
Xil.
Aplego. Diccionario de resistencia y gramática sobre Lo Cheso, de José
Lera Alsina, ye lo primer vocabulario de l'aragonés cheso. Replega
bellas 10.000 voces con la suya equivalencia en español.
Acaba de publicar-se Fraseología en Chistabín, una densa replega de
vocablos d'a Val de Chistau, chunto con locucions, frases feitas y
refrans, obra de Fernando Romanos y Fernando Blas.
Tamién cal fer mención de bels libros editaus n'os zaguers meses. En
primeras, dos exemplos de novela historica: Aquers tiempos tan
enrebullatos, de Ricardo Mur y edición d'o LFA, que relata la historia
d'Aragón entre 708 y 758 y Lorién de Borbuén, de Ferran Marín, que
protagoniza un monche d'o Cister.
Camín de Sirga, traducida per Chusé Aragüés, ye estada coeditada per a
DGA y Gara d'Edicions.
Premios literarios
Lo CFA ha convocau tres premios literarios en aragonés: IV Premio «A
Carracla» de cuentos ta ninos en aragonés. VIII Premio «Billa de
Sietemo». VII Premio internacional de novela curta «Chusé Coarasa».
La Universidat de Zaragoza tamién ha convocau lo V concurso de
narrativa y poesía en aragonés.
Lenga occitana
L'UdL crea una Cadièira d'Estudis Occitans
Lo conselh de govèrn de l'Universitat de Lleida (UdL) ven d'aprovar la
creacion d'una cadièira d'estudis occitans -adscrita al departament de
Filologia Catalana e Comunicacion- per rassegurar la docéncia e la
recèrca a l'encòp de tot çò referit a Occitània, mejançant un acòrd
entre l'UdL, la Generalitat de Catalonha e lo Conselh Generau d'Aran.
L'objectiu d'aquesta creacion es la regularizacion, impuls e increment
del projècte de docéncia e recèrca que desvolopa dejà l'UdL, e tanben
las publicacions e acòrds amb las universitats del domeni occitan.
Aran vòl un acòrd de liura union amb Catalonha
Lo darrièr plen extraordinari del Conselh Generau d'Aran ven d'aprovar
per unanimitat un document, a consens de totes los grops politics
qu'an de representacion al Conselh, ont se demanda que lo novèl
Estatut de Catalonha establisca un «pacte de liura union» d'Aran amb
la Catalonha, dins las proposicions d'encais del país occitan al novèl
estatut de Catalonha. Per çò qu'es de la lenga, lo document aprovat
exigís una mai granda reconeissença de l'occitan, que passariá per
l'oficialitat dins Catalonha e la sieuna reconeissença internacionala.
La Setmana arriba al numerò 500
L'unic setmanièr occitan d'informacion ven d'arribar al sieu numerò
cinc cents, ont essajan de revertar las opinions dels sieus abonats e
legeires a prepaus de la vision qu'an del setmanièr en particular e de
l'occitanisme o de la percepcion de la lenga en general. Amb aquesta
escasença, Vistedit, la societat qui gerís lo setmanièr, prepausa als
sieus abonats de soscriure títols participatius per ajudar al
desvolopament de la premsa en occitan. Per vos abonar podetz utilizar
l'adreça: lasetmana@wanadoo.fr.
Un site internèt per Ràdio País
Ràdio País nos informa de l'obertura del sieu site internèt sus
www.radio-pais.com. Una novèla aisina que vos permetrà d'escotar la
ràdio vint-e-quatre oras, comandar en linha las sieunas produccions,
consultar en linha la programacion e telecargar la grilha dels
programas, descobrir manifestacions culturalas occitanas, dialogar amb
l'equipa de la ràdio pel biais del libre d'aur, e lèu accedir tanben
als archius de la ràdio.
Viure la lenga en Occitània èst
A darrièrs de febrièr a començat lo cors de primièr nivèl Aprene
l'occitan alpenc dins lo plan de formacion Viure la lenga 2003 que la
Chambra d'Òc realiza per compte de la region Piemont, ont son estadas
inscritas trenta cinc personas qu'arribon de totas las valadas alpinas
occitanas. Tanben ven de començar un cors de quatren nivèl per dotze
personas per un periòde de sièis meses que preved un percors formatiu
per operators del territòri, ensenhaires o operators d'entitats
publicas.
Brèvas
# Ad'arron edita un disc, titolat Ací qu'èm reis, mossur! -qu'es un
CD-Rom a l'encòp- qu'a representat un grand trabalh de collectatge de
las musicas tradicionalas de las Landas.
# Las Premsas universitàrias de Bordèu venon de publicar una gramatica
complèta de l'occitan gascon, faita per Maurici Romieu e Andriu
Bianchi, que compren d'elements de fonetica e d'ortografia.
# L'Institut d'Estudis Ilerdencs a publicat lo tèxte que meritèt lo
prèmi Les Talúries en 2004, Tanplan tornèc, un roman en format
epistolar que parla de l'exilh d'una femna, escrit per l'autora
aranesa Tòni Escala.
# Las edicions Reclams publican lo darrièr roman de Robèrt Lafont, Lei
Vidas d'Atanasi, ont l'autor nos liura una cara trufandièra d'una vita
que s'acaba. De comandar a Reclams, reclams@wanadoo.fr.
# Las edicions Jorn an sortit doas òbras nòvas: una revirada de
l'Odissèia, Lo viatge grand de l'Ulisses d'Itaca, un dels tèxtes
màgers de la pensada europèa, faita per Robèrt Lafont, e una Antologia
de la nòva escritura occitana, que prepausa de tèxtes d'autors amb una
produccion entre 1980 e 2000, amb una mitat consacrada a la pròsa
narrativa e l'autra mitat a la poesia, d'autors plan representatius de
la diversitat linguistica occitana. A comandar a Jorn, 38 rua de la
Dysse, F-34150 Montpeirós.
# L'IEO d'Aude nos presenta los sieus novèls libres pels mainatges,
editats dins la colleccion Farfadet: un recuèlh de recèptas de cosina
titolat A la taula de calandreta, un libre de Lisa Gròs, Vendrai
rasetaire, qu'es un biais de far descobrir los buòus als mainatges, un
tractat per las bruèissas del sègle XXI, Lo libre de Brèissalina, e un
libre de contes de Miquèl Decòr, un liberòt de nau contes pels
mainatges que nos fan veire las relacions secretas dels òmes amb las
bèstias e la natura; de comandar a IEO Aude, BP 105, F-11022
Carcassona Cedex.
Llengua catalana
Llibres i fires
La Setmana del Llibre en Català ha tingut lloc a Barcelona i a Palma,
amb conferències i signatures de llibres per part dels propis autors.
D'altra banda, la cultura catalana serà la convidada d'honor de la
Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007, la més important del món.
El Govern català, l'Institut Ramon Llull i els editors consideren a
considerar-ho com la cita més important que mai ha tingut el món
editorial i la literatura catalana.
Campanya per la llengua a la música
Diversos artistes valencians s'aplegaren al Palau de la Música de
València i irromperen enmig d'un concert per a reivindicar la música
en català, marginada per les institucions públiques valencianes.
Estudien denunciar la Corporació Valenciana de Ràdio i Televisió per
incomplir el propòsit de defensa de la cultura valenciana.
Breus
# El Govern català posa en marxa cinc oficines de garanties
lingüístiques per tal d'assessorar els ciutadans i les empreses en
matèria lingüística i trametre les denúncies en cas de discriminació
per raó de llengua.
# L'AVL aprova el dictamen pel qual reconeix que català i valencià són
dues denominacions per a la mateixa llengua, però no proposa el
reconeixement legal de la doble denominació.
# Engegà la IB3, la ràdio i televisió de les Illes amb una programació
bilingüe i amb un tractament diglòssic pel que fa als registres:
català col.loquial i espanyol formal.
# Les III Jornades sobre el català a les noves tecnologies inclouran
conferències, ponències i tallers. La Festa d'instal.lació de
programari en català permetrà que tots aquells que portin l'ordinador
portàtil, la torre del fix, la Palm o el PC de butxaca puguin
instal.lar-se de franc tot el programari en català lliure o de
demostració que desitgin. www.softcatala.org/jornades
# Té lloc a Barcelona i Sabadell l'exposició Mots amb arrels, on
s'explica l'origen de la toponímia catalana.
# El president del congrés espanyol Manuel Marín diu que està disposat
tornara a deixar parlar en català a la cambra baixa si els grups
parlamentaris es posen d'acord. El PP és l'únic q s'hi oposa.
# 'No et tallis. Parla català', nou eslògan per promoure l'ús del
català entre els immigrants a Andorra
# La Plataforma per la Llengua tornarà a organitzar per Sant Jordi un
seguit d'actes a la plaça de Catalunya de Barcelona amb l'objectiu de
promoure l'ús de la llengua catalana.
# Les activitats es fan amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i
la participació de diverses associacions d'immigrants.
# La Universitat de Lleida organitzà una jornada sobre la Franja de Ponent.
# Cinquena Edició del projecte d'animació cultural a les escoles de la Franja.
# Escola Valenciana ha engegat la campanya Cinc cèntims pel valencià
davant de la inexistència d'inversions del Consell per incrementar
l'ús social del valencià.
# La versió catalana del nou llibre de Dan Brown, autor de El codi Da
Vinci, surt al carrer abans que la versió espanyola.
# Es mor a 82 anys Josep Laporte, president de l'IEC i exconseller de Sanitat.
# La Institució Cultural de la Franja de Ponent està enllestint un
directori dels escriptors i cantautors de les comarques de la Franja.
El directori permetrà de contactar directament amb escriptors i
cantants, mitjançant el Centre de Recursos de la Franja de Ponent, que
serà inaugurat el proper 7 de maig a Calaceit (Matarranya).
# El poeta mallorquí Miquel Bauçà mor a Barcelona als 64 anys.
# Viure en Català, nova publicació sobre activisme lingüístic editada
per l'Associació per la Llengua Catalana del Vallès.
# Joan Bernà publicà un nou llibre sobre el català en el món notarial
Notaris sense fe: la llengua vençuda (edicions de la Guingueta) on
s'expliquen les campanyes dutes a terme en pro de la llengua dins
l'àmbit judicial.
# El cicle Cinema en valencià s'ha posat en marxa als cinemes Aragón
de la ciutat de València. El cicle ofereix pel.lícules per al gran
públic i pel.lícules per al públic infantil. Ha estat organitzat per
la Universitat de València i la Politècnica de València.
# El TSJV ratificà la unitat de la llengua reconeixent com a oficial i
equivalent el títol de Filologia Catalana amb el títol de valencià,
requerit en oposicions públiques.
# S'ha editat Poesies d'Ausiàs March, l'obra completa de l'escriptor
en format CD i un programa adjunt per a poder fer cerques de paraules,
trobar relacions entre conceptes i fer consulta de freqüències
d'aparició de mots, fer índexs de paraules, etc. L'ha tret l'Editorial
Barcino Digital.
Més atacs a la llengua catalana
# Georges Frêche, president de la Regió Lengadòc Rosselló, vol canviar
unilateralment el nom de la regió pel de Septimanie. Reaccions
contràries del món polític, social i cultural de la Catalunya del
Nord.
# Un estudi de la Plataforma per la Llengua constata que només dos de
cada deu productes de marca blanca a Catalunya (productes d'etiqueta
pròpia de cada supermercat) inclouen el català a les seves etiquetes.
# Una guia turística editada per l'Ajuntament de València (PP) ha
estat traduïda a deu idiomes (castellà, anglès, francès, alemany,
italià, portuguès, holandès, xinès, àrab i japonès) i no al català.
|
