46

Língua galego-portuguesa

Primeiro incumprimento grave do Plano Geral de Normalizaçom
O protocolo de colaboraçom assinado entre o Presidente do Governo, M. Fraga, e a Directora de RTVE, C. Cafarell, contradize o Plano Geral de Normalizaçom da Língua Galega aprobado recentemente por unanimidade no Parlamento Galego. A Mesa lembra que o Plano obriga a que as emissões de TVE dirigidas aos emigrantes se realizem integramente em galego, sendo legendadas se for necessário. Este ponto foi esquecido na renovaçom do convénio de colaboraçom entre o Governo galego e a Televisom Espanhola. Para além desta falta de cumprimento flagrante, o convénio também esquece outras medidas apontadas no Plano como a recuperaçom de Rádio 4 e o aumento das emissões em galego do Centro Territorial da Televisom Espanhola.
Por outra parte, criou-se em Dezembro a Plataforma Galega para a Recepçom de Televisões e Rádios Portuguesas.

Academia reconhece representantes do galego estremeiro
A RAG conta com quatro novos membros. Representam os falantes do chamado galego estremeiro. Estes novos académicos som: C. Varela da comarca de Entrambasauguas (Asturies), H. Silveiro do Berzo Ocidental (província de Llión), F. Luviám de Entre-as-Portelas e Presidente da Câmara Municipal de Ermisende (província de Samora) e D. Frades da Fala dos Três Lugares (província de Cáceres). Silveiro denunciou a situaçom de de indefensom dos direitos linguísticos dos falantes de galego nas comarcas exteriores à Galiza administrativa e solicitou também a criaçom de «um centro de normalizaçom linguística para o galego de fóra». Este acto provocou os protestos oficiais do Gabinete de Política Linguística do Governo asturiano, assim como de Xeira e da Andecha Astur, que acusam à RAG de tentar galeguizar a parte ocidental de Asturies, soma-se este incidente à polémica iniciada por Ana Cano, Presidenta da Academia de LLingua Asturiana que tinha acusado ultimamente o Governo galego de realizar umha política linguística «expansionista e antiasturiana».

C. Nogueira e J. Pousada novos Membros de Honra da AGAL
A Associaçom Galega da Língua referendou no decurso de umha assembleia a nomeaçom como Membros de Honra da mesma dos ex-eurodeputados C. Nogueira (BNG) e J. Pousada (CG) polo seu compromisso linguístico que os levou a ser os primeiros representantes públicos da Galiza que utilizaram o galego no Parlamento Europeu. Ambos eles apostaram polo uso continuado do galego na Eurocâmara nas três últimas legislaturas.
Lembremos que o idioma galego é oficial nas instituições europeias desde o ano 1986, ano em que entrou Portugal a formar parte da Comunidade.

Campanha de galeguizaçom da Banca
A Mesa trata nesta campanha de reunir o maior número de pessoas dispostas a trocar as suas contas para aquelas Entidades Bancárias que se comprometam a dar passos certos na galeguizaçom das suas actividades. Entre os requisitos que deveriam cumprir estes Bancos ou Caixas estám: Ter ao dispôr do público formulários monolingues em galego, rotulagem e publicidade em galego, opçom nos caixeiros e nas páginas web a ser atendidos em galego... etc. Neste sentido A Mesa denuncia que Caixanova exclui totalmente o galego do seu novo portal digital.

Breves
# Novo dicionário de-Estraviz accessível no Portal Galego da Língua. Este Tesouro Lexical Galego conta com 91.000 entradas.
# PP ameaça com mudar a Lei de Normalizaçom para aceitar o topónimo La Coruña, em concordância com a decisom unilateral do Governo Municipal do PSOE na Corunha.
# Tribunal Superior de Justiça anulou o acordo plenário da Câmara Municipal de Narom que declarava o carácter oficial, com exclusividade, da língua galega. O acordo fora recurrido pola Delegaçom do Governo espanhol.
# A Conselharia de Educaçom de Castela e Llión viu-se na obriga de aumentar a publicidade do ensino da língua galega no Berzo Ocidal após as queixas de Fala Ceibe e do Procurador do Comum (Defensor do Povo).
# Novas iniciativas de normalizaçom linguística. Inauguraram-se os centros sociais A Treu! na Corunha e A Esmorga em Ourense.
# A Rede Brasileira Direitos Humanos e Cultura premiou radioGaliza.net. com o Selo Direitos Nota 10.
# O grupo Galescola (Escola em Galego) lança inquérito na Rede para conhecer procura de escolas em galego em toda a Galiza e, nomeadamente, na zona de Vigo onde pretende levar a termo a primeira iniciativa.
# A nova biblioteca de Valença do Minho inserir-se-á na Rede Nacional de Bibliotecas Públicas de Portugal e na Rede Galega de Bibliotecas.
# A Fundaçom Calos Casares e a Câmara municipal de Ferrol homenagearam Guerra da Cal.

Llingua asturiana

Estudiu sociollingüísticu del conceyu de Xixón
L'asturiano ta presente de dalguna manera na metá de los domicilios de Xixón, el conceyu más pobláu d'Asturies, pero la mayoría de los ciudadanos quier más el castellano pa rellacionase en sociedá. Son dos de les conclusiones del estudiu sociollingüísticu dirixíu pol sociólogu Francisco Llera Ramo, que constató na so investigación que los xixoneses apoyen mayoritariamente la inclusión de la cooficialidá na reforma del Estatutu d'Autonomía y censuren la política llingüística actual. La notable presencia del asturiano puertes adientro de les cases contrasta, cola percepción que tienen los ciudadanos na cai: cuasi un 60% de los encuestaos camienta que nel so barriu malapenes se fala asturiano. Y esa impresión correspuende col abandonu o l'apostalgamientu de la llingua autóctona en beneficiu del español nes rellaciones colos amigos y, especialmente, nel trabayu. Con too y con ello, dos de cada trés xixoneses quieren que s'incluya la cooficialidá de la llingua asturiana na prósima reforma estatutaria y, si se-yos consulta qué deseyen a llargu plazu, un 56% diz naguar por que l'asturiano y l'español tengan un usu asemeyáu.
Nel capítulu de política llingüística, l'estudiu dirixíu por Francisco Llera Ramo supón un «tirón d'oreyes» pa les autoridaes locales y autonómiques: trés de cada cuatro xixoneses opinen que'l conceyu y el Gobiernu asturianu faen poco o nada por conservar y promocionar l'asturiano, y el 68% de los encuestaos reclamen más acciones normalizadores dende l'alministración pública.
No estrictamente local, los habitantes de Xixón perciben que na ciudá se fala más asturiano que n'Uvieo, igual que n'Avilés y menos que nes cuenques mineres y les ales d'Asturies (oriente y occidente). Cuasimente la metá de los encuestaos demanda intervenciones públiques n'asturiano de los conceyales y reclama que'l Real Sporting de Xixón emplegue la llingua asturiana nes sos comunicaciones colos socios y aficionaos.
Auspiciáu pol Conceyu, al traviés de la so Oficina de la Llingua, y ellaboráu pol equipu que fai l'Euskobarómetro, l'estudiu realizóse con 600 entrevistes en seyes zones de la ciudá y tien un marxe técnicu d'error averáu al 4%. La so edición saldrá a la cai na primavera prósima, según les previsiones de la Oficina Municipal de la Llingua.

Naz l'Observatoriu de la Política Llingüística
L'Observatoriu de la Política Llingüística ye una nueva plataforma cívica que naz col envís de vixilar la marcha de la política llingüística n'Asturies. Un grupu de persones representatives del mundu de la cultura y la política, ayenes al Gobiernu asturianu pero dispuestes a collaborar con él si fai falta, prepara la constitución de la plataforma, que podría presentase oficialmente'l mes de febrero.
La iniciativa arrinca de persones que, dende fuera del organigrama de l'alministración, tán dispuestes tanto a presionar al executivu pa que desenvuelva la política llingüística prevista, como a ufrir el so conseyu y collaboración nesta materia.
Según fontes presentes nos trabayos de constitución del nuevu colectivu, l'Observatoriu tará integráu por «xente esmolío pola marcha de la política llingüística» y pretende ser lo más plural posible, polo que va tentar de buscar la representación d'un númberu ampliu d'entidaes.

Xixón prepara una campaña p'aguiyar l'emplegu del asturiano na vida comercial
El conceyu de Xixón, al traviés de la Oficina Municipal de la Llingua, prepara una campaña pa caltener y fomentar l'usu habitual de la llingua asturiana nos comercios del conceyu, con cartafueyos y carteles, qu'espera poner en circulación primero del mes d'abril. María Xosé Rodríguez, responsable de la Oficina de la Llingua, avanzó que la campaña quier esparder l'usu del asturiano oral y escritu nes compres cotidianes de los ciudadanos, y va centrase nel pequeñu comerciu. La iniciativa nun cuenta incluyir, de mano, facilidaes pa que los comerciantes retulen los sos negocios n'asturiano.
Con esta midida -que sigue la sienda d'actuaciones asemeyaes puestes en marcha hai años por otres entidaes de defensa del idioma- el Conceyu va guiase na práctica, per primer vegada, poles conclusiones del reciente estudiu sociollingüísticu de Llera Ramo nel conceyu. Neses conclusiones, un 55% de los xixoneses encuestaos quier la denominación n'asturiano de productos y servicios en chigres, cafeteríes y comercios, un 52% aboga por que l'asturiano tea presente nes cartes de los bares, y un 40% pide espresamente que la llingua de tratu col veceru sea l'asturiano.

Radio Sele gana'l pleitu pola llicencia d'emisión
Xuan Xosé Mariño, responsable de la emisora Radio Sele -que lleva 19 años emitiendo íntegramente n'asturiano-, dio anuncia de qu'acababen de recibir una notificación na que s'informaba de que'l procesu llegal que tenía entamangáu Radio Sele pola recuperación de la llicencia d'emisión que ganaren l'añu 1999 y que'l Gobiernu de Vicente Álvarez Areces-yos retirara dos años depués, yá tien sentencia firme, y qu'esa sentencia ye favorable a Radio Sele. Mariño qu'entá ye ceo pa dar más detalles sobre los términos de la sentencia, pero declaró'l so contentu polo que supón el fallu favorable de los xueces nun casu como esti, que suponía tanto pa una emisora como Radio Sele, que, d'esta manera, va poder dar el pasu perimportante que supón pasar del voluntarismu a la profesionalización. Con esti determín xudicial, la radiodifusión n'asturiano avanza, de manera decidida, un pasu alantre escontra la normalidá.

Euskara

Ia bi urte pasatu da
Otsailak 20an bi urte beteko da Egunkariaren aurkako atentatutik eta tamalez gauza gutxi aldatu da auzi honetan. Del Olmo ustezko epaileak itsu-itsu eta froga barik segitzen du berean, auzipetu nahi dituen zazpi pertsonek aldarrikatutako errugabetasunari muzin eginez eta EAEko eta nazioarteko hainbat erakundek eskatutakoari entzungor. Denbora honetan, tortura salaketak ere ez ditu argitu. Bien bitartean, Txema Auzmendiri (auzipetuetako bat) Gipuzkoako Giza Eskubideen Saria jaso du, bertako Foru Aldundiak emanda.
El 20-F farà dos anys de l'atemptat contra l'Egunkaria, amb massa coses encara per a aclarir. Txema Auzmendi, un dels processats, premi dels Drets Humans de la diputació de Gipuzkoa.

Normalizazioari oztopoak
EAE-ko Auzitegi Nagusiak erabaki du Eusko Jaurlaritzak sindikatuei «dokumentuak euskaraz soilik bidaltzeak Konstituzioa urratu eta sindikatuen lana oztopatzen» duela, CCOOek aurkeztutako helegiteari erantzunez. Patxi López PSE-ko idazkari nagusiak, bere aldetik, hizkuntza gaitasuna lortu ez duten irakasleekin bat egin du. Bestalde, Nafarroako Gobernu foralak ez du euskara meritutzat hartu foru-zainen lan deialdi batean, baina bai ordea alemanera, ingelesa edo frantsesa. Halaber, bertako Auzitegi Nagusiaren arabera hizkuntza eskubideak betetzeko «Iruñeko udaltzainek euskara jakin beharrik ez» dutela.
Segons els tribunals, que el Govern basc enviï documents als sindicats només en euskara «vulnera la Constitució i entorpeix el treball» d'aquests últims i, d'altra banda, que els policíes municipals d' Iruñea «no cal que sàpiguin basc». El Govern navarrès tindrà en compte l'alemany o l'anglès però no la llengua basca en una oposició per a la Policia Foral.

Eskolak ez du euskalduntzen
EAEko hezkuntza sistemak Europako batez besteko emaitzak lortu ditu. Dena den, Euskalgintzako hainbat eragilek hezkuntza zentroek ikasleak ez dituztela euskalduntzen salatu dute Eusko Jaurlaritzaren aurrean. Hari beretik tiraka, Anjeles Iztueta Hezkuntza sailburuak onartu du Lanbide Heziketako euskararen egoera «zulo bat» dela.
Denuncien que l'escola a la CAB no euskaldunitza. La consellera admet la mala situació lingüística a la FP.

Lege berrien alde
Nafarroako Auzitegi Nagusiak oraingo dekretuko lau artikulu baliogabetu dituzte, CCOO sindikatuak aurkezturiko helegitea aintzat hartuta. Bertze alde batetik, Administrazioa Euskaraz, AEK, Behatokia, Euskal Herrian Euskaraz, IKA, Kontseilua, Oinarriak eta Sortzen-Ikasbatuaz taldeek lege berria aldarrikatu dute hizkuntzaren ofizialtasuna lurralde osoarentzat eta euskararen berezko eta lehentasunezko izaera aitortzea eskatuz. Beste aldetik, Kontseiluak EAE-ko Estatutu berriaren egitasmoan euskara jakiteko betebeharra jasotzea eskatu zuen. Hala ere, Eusko Legebiltzarrak Ibarretxe lehendakariaren proposamena onartu du eskaera horri muzin eginda.
Diverses organitzacions demanen una nova llei del basc a Nafarroa mentre els tribunals anul.len 4 articles de l'actua, a petició de CCOO. La proposta del lehendakari Ibarretxe no recull l'obligació de conèixer la llengua.

25. urteurrenak
Euskal Herrian Euskaraz (EHE) taldeak ospatu zuen Iruñean euren 25. urteurrena. Ekitaldian batasunaren aldeko aldarrikapena eta euskarari lehentasuna emateko eskaera egin zuten. Nafarroa Oinezek ere 25 urte beteko du aurten, eta hainbat kultura egitasmo aurkeztu dute hori ospatzeko. Azkenik, Demoak Ipar Euskal Herriko mugimendu desobeditzaileak bere 5. urteurrena ospatu du, azken aldiotan hizkuntzaren aldeko ekintzak lehenesten ari direla, bereziki SNCF tren konpainiaren elebakartasunaren aurka.
25è aniversari d'EHE i de Nafarroa Oinez. Cinquè aniversari del moviment de desobediència d'Iparralde Demoak.

Medikuarenean ere
Leitzako hainbat elkartek salatu dute erdalduna den herriko medikuetako batek hizkuntza eskubideak urratzen dituela. Bestalde, Euskara batzordeak Ospitalean lehen hitza euskaraz eta Nahi baduzu, euskaraz leloekin kanpaina hasi du eta baita Euskal Herrian Euskaraz-ek ere helburu berarekin.
A Leitza denuncien que un metge no bascòfon vulnera els drets lingüístics. Campanyes per l´ús de la llengua a la Sanitat.

Laburrak
# Andrés Urrutia bilbotarra Euskaltzaindiaren buru berria da dagoeneko. Jean Haritxelar baigorriarrak kargua utzi du 16 urte ondoren. Urrutia, nou president d'Euskaltzaindia, substitueix Haritxelar després de 16 anys. Mendeurrena dela eta, On Kixoteren euskarazko itzulpena berrargitaratuko dute. Reedició pel centenari de la traducció del Quixot.
# Andolin Eguzkitza idazle, hizkuntzalaria eta euskaltzain zendua omenduko du Korrikak. Homenatge de la Korrika a Eguzkitza.
# Sakana-ko Mankomunitatea etorkinen seme-alabak euskarazko ereduan matrikulatzea bultzatzen ari da. Campanya a Sakana per a matricular a fills d'immigrants.
# Alozeko (Zuberoa) ikastolan txikizioak eta pintaketa naziak egin dituzte nerabe batzuk. Atac nazi a una ikastola de Zuberoa.
# EHE-k Gernikan kanpaldia antolatu du Justizia eukalduntzearen alde. Acampada a Gernika per la euskaldunització de la Justícia.
# Igor Elortza bertsolariak, laugarren aldiz, Bizkaiko txapela jantzi du. Elortza per quarta vegada campió de bertsolaris de Bizkaia.

Luenga aragonesa

Campaña Chuntos por l'aragonés y reunión en Uesca
Lo pasau 29 de chinero se fació en Uesca una reunión convocada per las asociacions Consello d'a Fabla Aragonesa, Nogará, y Ligallo de Fablans de l'Aragonés, como consecuencia de bels meses de charradas con atras collas. En ixa trobada se decidió de fer un manifiesto per la unidat de l'aragonés y organizar un II Congreso ta la normalización de l'aragonés, que pretenderá representar a toz. Tamién se consideró que ye menester fer una academia de l'aragonés. Lo texto d'o manifiesto se puede leyer en diversas webs, per exemplo en http://www.nogara-religada.org. Entre altras cosas, dimpués de manifestar que totas las variedaz vivas son parte de l'aragonés, es redactors d'o manifiesto consideran que la suya salvaguarda ye la unidat d'a luenga con la elaboración d'un modelo culto y referencial, u siga un estándar. A ixe manifiesto, que se publica en tota la prensa aragonesa lo domingo 6 de febrero, se puede adherir qui quiera, sigan asociacions u particulars. Qui quiera firmar ixe manifiesto ha d'escribir a: chusenabarro@yahoo.es

Posición d'a SLA deván d'as conclusions d'a reunión de Uesca
La Sociedat de Lingüistica Aragonesa considera que las designacions d'as diversas parlas romanicas de l'Alto Aragón, talmén excepción feita d'a benasquesa, son diversas denominacions d'un unico sistema lingüistico: l'aragonés. Sistema que experimenta dende la fin d'o s. XIX una acelerada disolución de toz es suyos rasgos y que ha dixau de transmitir-se entre cheneracions grans y chovens d'una forma cuasi consumada. Se constata que l'aragonés només presenta bella vitalidat que de esperanzas de futuro, en l'ária oriental, més que més Ribagorza y Chistau, y en Echo y Ciresa. L'adopción d'un modelo d'estándard que no iguale las diferencias que existen entre ixes espacios y que no tienga en cuenta la tradición escrita chesa y ribagorzana, no se presenta como una alternativa factible. La SLA crei que s'ha d'aplicar una planificación lingüistica incial basada en paraestándars, s'ha de tratar l'aragonés con rigor cientifico y cal que una lei regularice la suya protección. La SLA crei que ixe manifiesto quiere consagrar un modelo concreto d'estándar y de grafía que no puede emparar entanto no s'atienda a criterios razonables.

IV Premio literario Condau de Ribagorza
Es consistorios de Fonz, Estadilla y Graus convocan una nueva edición d'ixe premio destinau a promover la creación literaria, en prosa y poesía, en aragonés ribagorzano, lo plazo d'entrega remata l'1 d'abril a las 15:00 horas. Es relatos tendrán una extensión no inferior a tres folios ni superior a seis, s'atorgará un premio de 900 euros. En poesía caldrá que siga superior a trenta versos y inferior a doscientos, se dará un premio de 600 euros. S'admitirá un máximo de dos treballos per autor, de tematica libre. Se puede fer entrega a: Ayuntamiento de Fonz. Pllaza Mayor 3, Fonz. Es premios se ferán publicos en las IV Chornadas de las Llenguas de Ribagorza, lo día 23 d'abril.

Curso d encuestas sociolingüisticas
Tamién en abril, se ferá en Uesca un curso, que conta con acreditación d'a DGA, ta formar encuestadors especializaus en encuestas sociolingüisticas y antropolochicas, se fa con miras a un proyecto d'investigación n'as vals pirinencas, aragonesas y gasconas. D'ixe curso se prevei que se trien es ecuestadors que participarán n'a investigación. Se convocan un total de 20 plazas, cal pagar una inscripción de 50 euros. Més información en: acparola@hotmail.com.

Nueva novela en aragonés
Como s'anunciaba en l'anterior Llengües Vives, Quni Villa Bruned, natural de Chistén, presentará n'as proximas semanas la suya primera novela en aragonés: Marieta. Se trata d'una obra de caracter costumbrista que rememora la vida tradicional d'a val de Chistau. Cal destacar la gran riqueza lingüistica d'a obra que aporta una remarcable contribución n'o conoiximiento de l'aragonés. Una pieza imprescindible d'as letras aragonesas, n'a cudiada edición d'Editorial Xordica.

Lenga occitana

La Talvera fa 25 ans
Lo grop albigés ven de festejar sos vint-e-cinc ans de creacion musicala e de collectatge cultural amb una seguida de concèrts, talhièrs e conferéncias-debats organizats a Còrdas al torn de las nòvas musicas tradicionalas. Lo grop partiguèt al començament amb l'idèa de far quicòm per la cultura occitana, e d'aquí l'importància de la sieuna òbra de collectatge e de trabalh sus la cultura, qu'es la basa e lo fons popular dont s'inspira lo grop. Uèi, La Talvera s'es professionalizada per afortir l'associacion e lo grop de musica, e una mòstra d'aquò es la publicacion del darrièr disc, Pòble Mon Pòble, un exemple del sieu trabalh de collectatge de melodias e cantas de basa tradicionala amb letras feministas e de critica sociala, en favor de l'environament e per la diversitat linguistica, contra lo racisme e la mondializacion.

Miègjorn-Pirenèus vòta per la lenga
Lo Conselh Regionau de Miègjorn-Pirenèus ven de demandar, a proposicion del grop socialista, mesuras immediatas cap a una politica coërenta d'ensenhament de l'occitan, entre las qualas cal remarcar l'atribucion d'almens un vintenat de pòstes per lo CAPES d'occitan, per non precarizar encara mai l'ensenhament de la lenga, e que s'entamene la definicion d'una politica d'ofèrta regulara e realista d'occitan dins l'ensenhament segondari. Lo tèxte, fin finala, ditz que l'occitan, coma las autras lengas, s'amerita d'èsser encoratjat «dins sa transmission, sa coneissença e son usatge».

Signan per l'ensenhament de l'occitan
Una convencion pertocant l'ensenhament de l'occitan e del basc als Pirenèus Atlantics ven d'èstre signada pel ministre de l'Interior francés, lo rector de l'Acadèmia de Bordèu e lo president del Conselh Generau dels Pirenèus Atlantics. Aquò significa sonque un primièr pas, mas sens fruts constatables encara, pr'amor lo document respon pas a totas las demandas dels mejans occitanistas, e pr'amor lo rectorat de Bordèu a pas dat, fins ara, pròva d'una volontat clara per desvolopar l'ensenhament en e de l'occitan.
Aquela convencion es una partida d'un acòrd mai general qu'auriá d'arribar en favor d'una vertadièra politica lingüistica pel dit departament, que foguèt aviada per promotors de l'occitan l'estiu passat (véser Llengües Vives 43).

Ges d'occitan a l'Educacion
Al costat de las bonas paraulas de l'Estat francés -ministèri de l'Interior- que venim de legir, se constatan tanben de maishantas intencions, pr'amor lo futur projècte de lei d'orientacion per l'educacion confirma la non volontat del ministre de dar una plaça reala a las lengas minorizadas dins l'educacion estatala, ja que sonque prevé garantir l'aquisicion, per çò que tòca l'escolaritat obligatòria, de la mestresa de la lenga francesa e la practica d'almens una lenga estrangièra, e daissa sonque la possibilitat opcionala d'ensenhar las lengas ditas regionalas al licèu, aquò dins un contèxte de baissa generala dels mejans e del nombre de professors dins l'ensenhament.

Concorses literaris
La Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida convòca lo IV Prèmi de raconte en occitan Les Talúries, obèrt als escrivans qu'an publicat doas òbras al mai, e amb un prèmi unic d'una valor de 3.000 èuros. Cal presentar los originals, d'una longor minimala de 100 paginas e maximala de 200, abans lo 28 de febrièr al Servei d'Administració de la Fundació Pública IEI, plaça de la Catedral, s/n, 25002 Lleida.
L'Associacion Leis amics de Mesclum amb lo jornau La Marseillaise bandís son concors literari annal Escriure en lenga d'Òc, dubèrt a totes los publics amb las categorias: novèlas, contes, poèmas, bendas dessenhadas, umor, letras e estudis. La data limita del mandadís es lo 5 de març de 2005, a La Marseillaise - Leis amics de Mesclum, 19, cors d'Estienne d'Orves, BP 1862, 13222 Marselha cedex 01.
E lo Conselh Generau deras Hautas Pirenèas convòca lo 13au Concors Bigordan d'Expression Gascona, ongan amb lo tèma Temps de qui hè, temps de qui passa..., per encoratjar a tots a escríver òbras ineditas o ben contes, fèitas o legendas transmeses per la tradicion orala. Podetz demandar lo reglament al meteis Conselh Generau, 6, arrua Gaston Manent, BP 1324, 65013 Tarba Cedex 9. Los tèxtes son de mandar abans lo 18 de març de 2005 a l'adreça sus indicada o per corrièr electronic a bernard.dubarry@cg65.fr.

Brèvas
# L'Associacion Occitana de Butabala (véser Llengües Vives 45) cèrca de jogaires occitanoparlants per jogar contra Monegue lo 12 de febrièr a Besièrs.
# Lou Dalfin, lo mitic grop de las valadas occitanas de l'Estat italian, ven de publicar un trabalh novèl, L'Òste del Diau, qu'es estat premiat amb lo prèmi Tenco a Itàlia. Las cançons tomban, entre lo ròck e lo tradicional, amb las letras militantas e revendicativas marca del grop.
# Un diccionari de l'erotica occitana illustrat, òbra de Didier Alibeu, titolat Amour courtois e libertinage, es estat publicat per Loubatières. Un recuèlh lexical que nos mancava pr'amor qu'èra absent dels diccionaris generals occitans.
# Agach Occitan es lo títol d'una compilacion de cronicas jornalisticas escritas per Roland Pecout entre 1976 e 1988. Un libre que nos fa conéisser la sieuna vision sus la realitat occitana e mondiala dins tota sa varietat: art, cosina, istòria, literatura... Podetz comandar lo libre al Servici de Publicacions de l'Universitat Paul Valéry de Montpelhièr, publicacions@univ-montp3.fr
# Lo libre Tròçs de vidas, de Daniel Daumàs, es estat editat en francés e occitan per Parole éditions.

Llengua catalana

El català als nous estatuts
La ponència de l'Estatut ha acordat que l'esborrany del nou text inclogui «el dret a utilitzar i el deure de conèixer» tant el català com l'espanyol. El capítol de drets i deures lingüístics també preveu el dret a ser atès per l'administració «en la llengua oficial escollida», a usar el català «en totes les actuacions judicials», demanar i rebre documents públics emesos a Catalunya en la llengua triada i relacionar-se en català amb els òrgans de l'Estat. L'esborrany també considera que les dades en l'etiquetatge, l'embalatge i les instruccions d'ús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin «almenys» en català. Obra Cultural Balear també ha demanat que la reforma de l'Estatut de les Illes inclogui el mateix deure pels residents a l'arxipèlag.

Campanyes per la llengua
El Govern català ha presentat la campanya Dóna corda al català enfocada amb sentit pedagògic i divertit que vol incidir especialment en la franja d'edat que va dels vint-i-cinc als quaranta. Aquesta campanya centrada en l'àmbit de les relacions interpersonals té aquests tres lemes: Parla sense vergonya, parlar amb llibertat i per començar, parla en català.
Nova campanya per aconseguir la normalitat en la producció i exhibició de films doblats al català. Un estudi realitzat per professionals posa de manifest la desigualtat quant a horaris i sales entre les pel.lícules doblades al català i l'espanyol.També denuncia la desídia dels creadors i productors catalans envers la llengua catalana i la feblesa institucional en aquesta matèria. L'exposició itinerant La llengua en l'etiquetatge de les grans marques ha mostrat la discriminació que pateix el català respecte d'altres llengües amb menys parlants en l'etiquetatge comercial.
En català, jugues?, s'ha dut a terme una campanya per demanar als Reis Mags joguines en català amb una festa infantil al Parc de la Ciutadella.

Breus
# El president de la UE s'ha compromès a fer el possible per corregir a l'alça l'estatut del català a Europa.
# La CAL i l'Associació Catalana de Municipis signen un conveni de col.laboració per estendre l'ús del català al màxim de sectors institucionals, socials i populars.
# El baròmetre de l'ús del català a Internet: wiccac.org/webscat.html
# El 80% dels bars i restaurants de Lleida disposen de carta en català, després d'una campanya d'informació realitzada per Comerç, Consum i Turisme.
# La producció de cervesa Moritz, etiquetada en català, ha doblat en volum la de l'any passat.
# L'etiquetatge en català dels vins i caves produïts a Catalunya creix el 37% respecte l'any 2001.
# Caixa Penedès es compromet a retolar en català a les seves oficines del País Valencià.
# Arrenca una campanya per impulsar i defensar la música en català al País Valencià.
# Neix Rescat.net, un portal que ofereix traduccions i localitzacions de programari, documentació, jocs... en català.
# Associacions del País Valencià van realitzar una manifestació a València per a exigir que el català sigui llengua oficial a la Copa Amèrica de Vela que tindrà lloc el 2007.
# La Bressola ha demanat al president francès que doni suport al reconeixement del català a Europa.
# El llibre El català i la immigració denuncia la manca de cursos lingüístics per a atendre la demanda de la població immigrant.
# El nou col.lectiu Espai País Valencià ha presentat la campanya Valencians del Principat per la unitat de la llengua que aplega gent d'arreu del País Valencià que resideix al Principat. D'altra banda, també han anuciat l'organització d'una setmana d'actes culturals valencians al Principat durant el mes d'abril.
# Miquel Ferrà i Josep Lluís Aguiló han estat els dos guanyadors dels primers Premis Ciutat de Mallorca bilingües.
# Miquel Pueyo, nou cap de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
# El director de l'Avui ha afirmat que la prioritat de la nova etapa del diari -amb Planeta i Godó- és encetar una edició al País Valencià.
# Es Mor a Castelló de la Plana Joan Simon, el darrer signant de les Normes de Castelló del 1932.
# La responsable de Cultura del municipi de Perpinyà ha proposat al Ministeri de Cultura francès que un 30% d'obres de teatre es facin en català en el futur teatre de Perpinyà. El 50% serien en francès i la resta en d'altres llengües.
# La UIB alerta el Govern Balear que l'estat actual del català a les Illes és alarmant i l'emplaça a aprofundir en la normalització i a fer front a l'anorreament social de la llengua.
# L'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins (Matarranya) atorga el primer premi de narrativa en català Desideri Lombarte a Susana Antolí.

Atacs a la llengua
# El Ministeri d''Educació i Ciència espanyol ha admés la petició del Govern valencià respecte a la inclusió del valencià a les Escoles Oficials d'Idiomes.
# L'Ajuntament de Ròtova (la Safor) -governat pel PP- ha aprovat una moció que declara persona non grata als defensors de la unitat de la llengua catalana. Acomiaden una recepcionista de Hewlett Packard per parlar català.
# Té lloc a València una manifestació contra la unitat de la llengua convocada pel partit extraparlamentari Coalición Valenciana.
# ACPV denuncia que l'únic objectiu de la política lingüística de la Generalitat Valenciana és la d'espanyolitzar el País Valencià tal com es demostra, segons ACPV, amb la creació de la Ciutat de les Llengües, un projecte dirigit pel batlle de Castelló (PP) que esdevé un gran centre internacional d'ensenyament de l'espanyol a aquesta ciutat però que menysté la llengua pròpia del País Valencià.
# Ikea edita de nou el catàleg de productes 2005 exclusivament en espanyol.