47
Língua galego-portuguesa
Património Oral e Imaterial Galego-Português
A Associaçom Ponte... nas ondas!, formada por professores da Galiza e
o Norte de Portugal, apresentou formalmente na sede da Unesco, em
Paris, a Candidatura da Cultura Oral e Imaterial Galego-Portuguesa
como Património da Humanidade com vistas à proclamaçom de Julho de
2005. Acompanharam esta delegaçom a Sra. Ana Zacarias, Embaixadora de
Portugal diante da UNESCO e o Sr. Miguel Arias, representante do
Governo Espanhol.
Sociedade Galega de Terminologia
Em Outubro nascia em Compostela a Sociedade Galega de Terminologia.
Esta associaçom tem como objectivos abranger as questões
terminológicas, mas também aquelas outras que atingem às Indústrias da
Língua. A ideia partiu de um foro de Terminologia na Rede, criado
polo Conselho da Cultura Galega. À espera da legalizaçom dos seus
Estatutos e da sua Assembleia Constituinte, a Presidenta provisória é
Iolanda Galães.
Campeonato Nacional de Língua Portuguesa
Por iniciativa conjunta do Jornal de Letras, do Expresso e da SIC
Notícias foi lançado o Campeonato Nacional de Língua Portuguesa, que
arrancou 23 de Outubro. Tem como objectivos descobrir a origem das
palavras, a forma correcta de as escrever e de construir frases, bem
como todos os segredos da língua.
Trata-se de umha iniciativa inédita em Portugal, visando a defesa e
promoçom do uso correcto da língua, à qual poderám concorrer todos/as
os/as cidadãos/ãs do mundo que dominem o Português. De facto, houve
umha importante participaçom galega, pois o Movimento Defesa da Língua
conseguiu ser emissor e receptor de testes para o Campeonato.
Congresso APLEx 2004
Decorreu em Cáceres, com imenso sucesso, o Congresso Internacional
APLEx 2004 Património Linguístico Estremenho, onde estavam presentes
entre outras línguas e dialectos da Estremadura o português dos Três
Lugares (Cáceres) e o de Olivença (comarca alentejana ilegalmente
ocupada pola Espanha). Quanto à fala (ou às falas) dos Três Lugares
interveio o professor José Enrique Gargallo Gil com a ideia de serem
um outro ramo do galego-português, junto do galego e do português.
Para José Luis Martín Galindo, cuja comunicaçom era Os falaris
fronteirizus de Val de Xálima. Uma maneira estremenha de falar o
purtuguês antigu, as tentativas de assimilar estes dialectos ao galego
espanholizado oficial estám a prejudicar as falas e nom som bem
recebidas polo povo.
Encontro nos Pendelhos d'Agolada
Organizada pola Asociación de Amigos dos Pendellos d'Agolada teve
lugar o 14 de Novembro de um encontro de representantes das comarcas
de fala galega das províncias de Oviedo, Leom, Samora e Cáceres. O
Pendelho de Prata recaiu este ano no Sr. Domingos Frades Gaspar,
Delegado da Fala dos Três Lugares, que foi acompanhado no acto polos
Presidentes da Câmaras Municipais de S. Martinho de Trevelho, Elhas e
Valverde.
Breves
# Rádio 5 começa a emitir em galego, enquanto RNE estuda a recuperaçom
da desaparecida Rádio 4, que lembremos emitia todos os seus programas
em galego.
# O Governo brasileiro aprovou um protocolo que deverá, em breve,
promover a unificaçom ortográfica entre Portugal e o Brasil.
# Baseando-se na Lei de Grandes Cidades, o PSOE de Paco Vázquez
cooficializou o topónimo La Coruña, com o apoio abstencionista do PP
crunhês. O Governo galego considerou ilegal o acordo municipal e
apresentou um recurso perante os Tribunais.
# O Chefe Superior da Polícia respalda as propostas d'A Mesa e do
colectivo de Vigilantes de Segurança Privada, para que podam receber a
sua formaçom em galego e dispôr da identificaçom em galego.
# O autarca de Oleiros entregou o II Prémio Xulio Dans à empresas
comprometidas com o galego. Este ano as ganhadoras foram Nordesia e A
Lua Pintada.
# AGAL já conta com grupo nos Països Catalans, colaborará com Acció
Cultural del País Valencià. Este grupo constituia-se o 6 de Novembro
em València.
# Em 4 de Outubro e depois de vários ataques, o Portal Galego da
Língua da AGAL era finalmente destruído por um hacker. Aos poucos dias
o Portal pudo, felizmente, regressar à quase normalidade.
Llingua asturiana
Sanción a ocho militantes de la Xunta
La Delegación del Gobiernu español n'Asturies abrió un espediente
sancionador contra ocho militantes de la Xunta pola Defensa de la
Llingua Asturiana que se manifestanon pacíficamente l'8 de setiembre
pasáu en Cuadonga ente les autoridaes d'Asturies pa pidir la
oficialidá de la llingua asturiana. La multa puede llegar a los 300
euros por persona. Pa la XDLA esta denuncia ye «un actu contra la
llibertá d'espresión y contra la denuncia política» y consideranon
qu'esti casu «nun tien precedentes na etapa democrática n'Asturies».
Pa los militantes de la XDLA esta ye una situación absurda porque «por
pidir al gobiernu que cumpla la so propia llei, múltennos» y alvierten
que se ta xulgando y emplegando como criteriu pa la sanción «el
conteníu de les idees o reivindicaciones que pretenden espresase».
Oficialidá abre un serviciu xurídicu
L'asociación Oficialidá presentó'l primer serviciu xurídicu abiertu y
de baldre pa defender ente'l xuez los derechos llingüísticos de los
asturianofalantes, una prestación que s'estrena con casos vinculaos al
derecho mercantil y a la educación público. Col apoyu técnicu de
dellos despachos d'abogaos, los responsables d'Oficialidá trabayen de
mano en dos frentes: algamar la reconocencia del asturiano na
inscripción de sociedaes nel rexistru mercantil y garantiza-yos a los
estudiantes de Secundaria'l derecho efectivu a cursar l'asignatura de
Llingua Asturiana.
Fuelga d'estudiantes pola situación del asturiano
Los alumnos d'ensiñances medies d'Asturies respondienon a la
convocatoria de fuelga en protesta pola situación del asturiano nos
institutos entamada pola Xunta Moza y paralizanon l'ensiñu secundariu
n'Asturies. Xunta Moza, estaya de mocedá de la XDLA, llamó a la fuelga
col fin de denunciar l'incumplimientu per parte de la Conseyería
d'Educación de la normativa tocante a la ufierta en tolos centros de
Secundaria del asturiano como asignatura. La organización xuvenil
quixo apoyar con esta protesta les denuncies que los mesmos alumnos
afectaos y los sos familiares lleven faciendo dende'l principiu'l
cursu, ensin qu'hastasagora tuvieren respuesta denguna per parte de
les autoridaes educatives asturianes.
La concentración de protesta convocada dientro de la xornada de paro
axuntó unos centenares d'estudiantes n'Uvieo, ciudá onde'l siguimientu
de la fuelga foi total. En munchos conceyos tamién hebo un siguimientu
mui altu del paru, prósimu al 100%, como foi el casu de Siero,
Llanera, Carreño, Llanes o Cangas. En Tinéu, Ciañu, La Felguera,
Mieres, L.lena o Piloña algamó'l 90%, mentres qu'en Nava y Cangues
d'Onís foi de más del 80%, ello anque en dellos casos les directives
avisaren de que diben poner falta d'asistencia por dir a la fuelga.
L'únicu conceyu onde la participación nun foi tan espectacular foi
Xixón, au namás dos centros, el de les Ursulines y el de la Universidá
Llaboral, rexistranon un paro mayor del 80%.
El Conseyeru d'Educación, José Luis Iglesias Riopedre, afirmó que
l'añu qu'entra diba poder estudiase asturianu en tolos cursos. Según
Xunta Moza la Conseyería tendría de concretar «si amás de llegar a
tolos cursos, la ufierta d'asturiano va llegar a tolos centros y a
tolos estudiantes». Los responsables de la Xunta Moza denuncianon que
«la universalización de la enseñanza del asturiano nun ta nes
previsiones del Gobiernu asturianu» y declaranon que l'actual
alministración lleva años faltando a les sos promeses y incumpliendo
la llei.
El Plan de Normalización Llingüística d'Asturies va presentase en xinero
El documentu col que'l Gobiernu asturianu cuenta planificar y
estructurar la promoción de la llingua asturiana pa los prósimos tres
años va presentase y entrar en vigor en xinero del 2005. A ello
comprometióse públicamente la conseyera de Cultura d'Asturies, Ana
Rosa Migoya, que, amás, destacó la xuba presupuestaria d'1,4 a 1,7
millones d'euros que tendrán l'añu que vien les polítiques de
promoción de la llingua asturiana planificaes dende l'executivu.
L'aumentu del venti por cientu na dotación del Serviciu de Política
Llingüística va suponer un incrementu de toles llinies d'ayudes que yá
tán en marcha pa fomentar l'usu del asturiano a diferentes niveles. El
responsable d'esti serviciu, Ramón d'Andrés, confirmó que
l'afitamientu y el xorrecimientu de la rede de servicios locales de
normalización llingüística yera una prioridá absoluta del so
departamentu y rellacionó directamente'l venti por cientu de xuba del
presupuestu cola promoción d'esa rede.
Euskara
Agur eta ohore Martin Ugalderi
Idazle eta kazetari gipuzkoarra hil da, 83 urte zituela. Frankismoaren
garaian Venezuelara erbesteratu zen, bertako kazetaritzaren
erreferente nagusietakoa izatera ailegatuz. Euskal Herrian bueltan,
Eusko Jaurlaritzaren kide bilakatu zen, geroago Euskaldunon Egunkaria
sortzeko prozesuan gehien parte hartu zuten pertsonetako bat izan zen,
eta azken urteotan kazeta honen ohorezko presidentea izan da. Bizitza
bizi honen azken uneak gaixorik etxean pasatu ditu eta, nahiz eta
Egunkariaren aurkako atentatuaren biktimetakoa izan, azkenean haren
kontrako karguak erretiratu egin dizkiote. Hobe berandu inoiz ez
baino.
Egunkariaren azken albisteei dagokienez, Del Olmok ustezko epaileak
zortzi lagun auzipetzea erabaki du: Uria, Otamendi, Torrealdai,
Auzmendi, Oleaga, Zubiria, Alegria eta dagoeneko hilda dagoen Zumalabe
(!). Urte eta erdi «ikertzen» ibili eta gero, orain arte erabili
dituen «zantzuei» beste gutxi batzuk baino ez dizkie gehitu, guztiak
«sendotasun" berekoak. Auzipetuek azpimarratu dute hemen dagoen delitu
bakarra "Egunkaria» ixtea izan dela. Dena den, Del Olmo (eta
laguntzaileak) nork auzipetuko ditu?
Ha mort Martin Ugalde, escriptor i periodista exiliat a Venezuela
durant el franquisme, membre del Govern basc i un dels fundadors
d'Egunkaria.
Hezkuntza ereduak
Erdara hutsezko ereduak desagertzearen alde eta euskarazkoenei buruz
gogoeta eta azterketa egiteko deitu dute hainbat adituk azken
asteotan. Bien bitartean, Nafarroako Gobernuak berak egindako inkesta
baten arabera nafarren %55ek euskara (oso) erabilgarria dela
pentsatzen dute, %80ren ustez euskarazko ereduaren hezkuntza (oso) ona
da eta, azkenik, biztanle gehienek Gobernu foralaren hizkuntz politika
ez dela egokia uste dute. Bestalde, probintzia honetako Eskola
Kontseiluaren txosten batek azaleratu du euskarazko ereduetako
ikasleek batezbestekoaren gainetik daude eta ikastoletakoak dira
notarik altuenak lortzen dituztenak.
Azkenik, Sakanan LH euskaraz egitearen aldeko plataforma sortu nahi
dute arazoa konpondu ahal izateko.
Una enquesta del Govern de Nafarroa revela que la majoria dels
navarresos considera que el basc és una llengua útil i que
l'ensenyament en llengua basca és de bona qualitat i que la política
lingüística del Govern no és l'adequat.
Aurrekontuak Nafarroan eta EAEn
Gobernu Foralak kulturarako aurrekontuak %30 inguruan jaitsi nahi
ditu, eta honek murrizpen izugarria esan nahi du euskal hiztunentzat.
AEK eta IKA euskaltegiek salatu dituzte asmo hauek Iruñean egindako
manifestazio jendetsuaren bidez.
Bertze aldetik, Eusko Jaurlaritzak bere horretan mantenduko ditu
euskarazko hedabideentzako aurrekontuak, ez gora ez behera. Eta
autokritika ñimiñoaren zantzuak eman ditu Administrazioa
Euskalduntzeko aurreko planaren porrota dela-eta. Nahikoa izanen da?
El Govern navarrès ha reduït força el pressupost per a la difusió
del basc i Govern basc no augmentarà els ajuts als mitjans de
comunicació en basc.
Kazetaritza euskaraz
Euskarazko Kazetaritzaren I. Kongresua burutu dute Bilbon, parte
hartzaileen kopuruaz antolatzaileek zituzten aurreikuspenak
gainditurik. Besteak beste, euskal hedabideen espezializazioaren
beharra eta euskaraz egindako publizitatearen garrantzia azpimarratu
dute. Iparraldeko egoera zaila ere aztertu dute, kontsumitzaileen
militante izaera nabarmenduz.
El primer congrés de periodisme bascòfon va tenir lloc a Bilbo.
Laburrak
# Hizkera juridikoa eta itzulpengintza jorratu dituzte Deustuko
Unibertsitatean egindako sinposioan. Asteotan ere, Bilboko biztanle
bat zigortuko dute epaiketa batean gazteleraz edo itzultzailearen
bidez deklaratzeari uko egin izateagatik. Jornades sobre llenguatge
jurídic i sistemes de traducció. Sancionen a un ciutadà de Bilbo per
no voler testificar en espanyol o amb traductor.
# AEK-k, EHE-k eta LAB sindikatuak kanpaina abiatu dute Lizarrako
ospitalean euskararen erabilera sustatzeko. S'engega una campanya
de suport a l'ús del basc a l'hospital de Lizarra.
# Kontseiluak bultzaturiko akordio sozio-politikotik at gelditu dira
EAJ, Ezker Batua, alderdi sozialista eta popularra, UGT eta CCOO.
Absències importants en l'acord socio-polític de Kontseilua.
# Lizarran 120.000 pertsonek ospatu zuten Nafarroa Oinez, 3tik 2
nafarrak zirela. Zarautzen eta Orion antzeko jendetza bildu zen
Kilometroak jaian eta Iñaki Uria herrian omendu zuten. El 65% dels
120.000 assistents al Nafarroa Oinez eren de procedència
navarresa.
Hiru Sareta elkartea sortu dute Iparraldean Frantziako Gobernuak
hezkuntza politika aldarazteko. Nova associació a Iparralde per a
reivindicar l'ensenyament en basc.
Luenga aragonesa
X Feria d'o libro de Monzón
Entre es días 3 a 5 de diciembre se celebra en Monzón (Ribera de
Cinca) la Feria d'o Libro Aragonés que alcanza la suya decena edición.
Se i presentarán bellas novedaz en aragonés per parte d'as editorials
d'o REA, d'o CFA y per Xordica Editorial.
Tallers d'aragonés en Ribagorza
Graus y Estadilla (Baixa Ribagorza) tornan a repetir es tallers
etnolingüisticos de baixo ribagorzano que es dos municipios organizan
con miras a dinamizar l'uso oral y escrito de la parla, y tamé a
recopilar toz aquels elementos culturals que se'n relacionan y que,
como en tot l'Alto Aragón, se van perdén chunto con la llengua. Es
cursos son gratis.
Curso en Campo
La Sociedat de Lingüistica Aragonesa organiza en Campo (Alta
Ribagorza) un curso adedicau a aprofundir en l'aragonés
altoribagorzano. Ixe curso s'enmarca en un proyecto
educativo-investigador de la SLA, de treballo de campo per la
Ribagorza destinau a elaborar un vocabulario ribagorzano one
s'indicarán tamé elementos semanticos, sintacticos, idiomatismos y
frases feitas d'ixe dialecto. Lo curso ye gratis.
Curso de dialectolochía aragonesa
L'asociación cultural Navata, que l'año pasau va organizar un curso
d'aragonés ribagorzano, ha encomenzau en otubre una nueva expreriencia
que rematará en mayo. Se fa de 19:30 a 21, es martes y chueves en lo
C.P Joaquín Costa de Monzón. Ixe curso abraca textos dialectals y
orals chaqueses (Ansó, Echo), sobrarbencos (Vio, Bielsa, Chistau) y
Ribagorzanos. Igual como l'año pasau, se ferá una parte practica final
en bellas zonas aragonesofonas. Se paga una matricula de 30 ¤.
Cursos d'aragonés común de Nogará
Las clases, d'aragonés común, s'organizan en Zaragoza en dos cursos:
un primero, de conoixedura d'as caracteristicas fundamentals d'ixa
luenga; y un atro, de perfecionamiento. Se fan en cuatre grupos:
luns y mierques y martes y chueves, de 8 d'a tardada a 9.30; viernes,
de 7 d'a tardada a 10; y sabados, de 10 d'o maitín a una d'o meidía.
Es contenius se basan en un dossier que Nogará elabora con as licions
y textos que se i fan, y en bels altros materials didacticos, que se
facilitan a l'alumno. Cal pagar una matricula de 59 ¤.
Cursos d'aragonés común d'o Ligallo
Fan cursos organizaus per nivels. Es d'iniciación son es sabados de
maitins, de 10 a 12, y se fan n'o local de l'asociación en Zaragoza.
Es mierques, en horario de nuez, de 20 a 22, se fan n'o CEPA
Concepción Arenal, d'a capital aragonesa. Es cursos de segundo nivel
son toz es sabados de maitins, de 12 a 14, también n'o local d'o LFA.
Lo preu d'inscripción de toz ixes cursos ye de 78 ¤. Lo LFA tiene,
antiparte, en proyecto organizar cursos en bellas poblacions
altoaragonesas como Sta Llestra (Ribagorza), Samianigo (Alto Galligo)
u Echo (Chacetania).
En 2005, nueva novela en aragonés
Quino Villa, de Chistén (Val de Chistau, Sobrarbe) publicará n'o
primer cuatrimestre de 2005 la suya primer novela, escrita en
l'aragonés d'ixa val. Seguntes la editorial Xordica se trata d'una
obra rica en contenius culturals y lingüisticos, que aportará més
elementos per poder conoixer millor l'aragonés, sobre tot sintacticos,
lexicos y, contiene, a més, una gran riqueza en frases feitas y
idiomatismos.
Lenga occitana
TVC dualiza l'occitan
Pr'amor de la commemoracion del 25en aniversari de l'aprovacion de
l'Estatut de Catalunya e d'Aran, Televisió de Catalunya difusèt, en
sistèma dual, lo programa L'Estatut és de tots en las versions
catalana e occitana. Per qué tant d'esfòrç de doblatge per un sistèma
qu'es minoritari dins lo conjunt d'ostals d'Aran? Non aguèsse estat
mai simple e de mai profièit difusar lo programa -un còp que se'n
dobla un- en occitan en desconnexion per la Val d'Aran?
Fotbòl d'òc
L'Associacion Occitana de Butabala (AOB), creada a Montpelhièr la
prima de 2003, es a fargar una federacion occitana de butabala,
independenta de la francesa e compausada de personas occitanofònas. La
plaça de la lenga es mai qu'importanta dins l'AOB, qu'encoratja la
formacion en occitan dels que lo parlan pas e promociona la lenga coma
objectiu cultural amb l'intencion de mostrar que l'occitan es una
lenga viva en defòra de l'encastre escolar e que pòt èsser emplegada
dins totes los domènis de la vida. Ppodetz visitar lo site internet de
l'AOB: www.a-o-b.com o contactar amb Pèire Còsta:
pierre.costa9@wanadoo.fr.
Corsa per l'occitan lenga olimpica
La Chambra d'Òc, que trabalha per que l'occitan siga lenga cooficiala
al costat de l'anglés, lo francés e l'italian, lancèt en setembre
l'idèa d'una corsa, la Trans-Òc, per totes los païses occitans, de
l'Atlantic fins als Alps. Un parelh d'occitans, membres de Nosauts de
Bigòrra, lo Fabrici Bernissan e lo Miquèu Dantin, prenguèron
l'iniciativa e venon de far 1.200 quilomètres en dotze jorns, d'Anglet
a Torin, en corrent e en pedalant per sensibilizar e demandar als
poders publics e al Comitat dels Jòcs Olimpics d'Ivèrn 2006 la
promocion de la lenga occitana dins las olimpiadas que se debanaràn a
las valadas occitanas alpinas, pr'amor la preséncia de l'occitan a
Torin 2006 es pas segura al dia de uèi.
Segonda edicion de la Caravana Occitana
Lo movement de reflexion e d'accion altermondialista Gardarem la Tèrra
comença de preparar sa segonda edicion de la Caravana Occitana pel
periòde de las vacanças de Totsants de 2005. La primièira edicion de
la Caravana, a l'encòp reivindicativa, culturala e festiva,
percorreguèt una brava part d'Occitània amb de concèrts,
passacarrièiras, projeccions de vidèos, charradissas e conferéncias de
premsa. Los qui volgan prendre part a la preparacion d'aquesta nòva
edicion -que partirà dins un an- pòdon contactar Gardarem la Tèrra:
gardaremlaterra@yahoo.fr.
Cinema en occitan
France 3 estatala ven de difusar finalament lo film Malatèrra per a
tot l'exagòn lo passat 11 de novembre a 23 oras 50. Es una ficcion
realizada per P. Carrèze e produsida per France 3 Méditerranée, qu'òm
pòt definir de drama paisan, qu'explica la tragedia d'una familha de
la Provença Nauta pendent la guèrra del 14. Lo film es jogat per la
màger part en occitan amb d'actors non professionals.
Lo jornal Nòvas d'Occitània nos informa de la possibilitat de
distribuir lo film Lusèrna, lo primièr film per las salas parlat en
occitan. Lusèrna guanhèt lo primièr prèmi al Festival de Cinema de
Montanha de Trento en 2002 e cònta l'istòria d'una familha que laissa
la sieua maison dels Pirenèus per seguir un camin d'emigracion, en
cèrca del sieu destin, fins qu'arriban en Quersuenh, dins las valadas.
Lo film es tanben parlat en francés e en italian, segon los
personatges.
Concorses literaris
L'Ostau Biarnés e La Civada venon d'aviar la detzena edicion dels
Calams bearnés. Cal mandar los tèxtes abans lo primièr de febrièr de
2005 a: ostau.bearnes@wanadoo.fr.
Lo Conselh Generau d'Aran organiza los sieus prèmis literaris annals:
lo 5en Prèmi Aran de Literatura. Cal presentar los trabalhs a l'OFE
d'Aranés del Conselh Generau d'Aran, Passeg dera Libertat, s/n 25530
Vielha.
Un novèl diccionari pels mainatges
Coeditat per Eli e Ousitanio Vivo, lo Vocabolari a figuras ELI, amb
mai de 1.000 vocables e 35 taulas tematicas, es una aisina alègra,
simpla e de bon emplegar. Escrit en occitan alpin e grafia classica,
lo vocabulari vòl èsser una aisina practica per que los mainatges
aprengan facilament l'occitan. ousitanio.vivo@infosys.it.
Llengua catalana
El Govern consumirà en català
La Generalitat de Catalunya ha aprovat una normativa que exigeix l'ús
efectiu del català als seus proveïdors. A més, tots els establiments
que demanin una subvenció o un crèdit a l'administració hauran
d'atendre el públic, tenir la retolació i tenir la documentació
interna en català tal com ja estableix la Llei de Política
Lingüística.
Multinacionals i el català
IBM afirma que «la llengua catalana hauria de tenir-se en compte en
qualsevol estratègia de màrqueting enfocada a l'est d'Espanya i a
Andorra» (www.caballe.com/2004/10/a3714). Malgrat els consells, la
pàgina web d'IBM no té versió en català.
FNAC retolarà i senyalitzarà en català i francès en el nou centre que
obrirà a Perpinyà. També oferirà classes de català optatives als seus
treballadors.
Breus
# La UE i el Govern espanyol han ratificat la unitat del català. La
Generalitat Valenciana anuncia que recorrerá la decisió. Finalment, el
català no serà llengua oficial a Europa però es podrà utilitzar al
Parlament Europeu.
# Un grup de valencians residents al Principat impulsen el manifest
Valencians a Catalunya per la unitat de la llengua.
# Andorra ja és membre de ple pret de la comunitat iberoamericana -les
cimeres de la qual fan servir l'espanyol i el portugués- i de la
comunitat francòfona.
# Juristes per la Llengua Pròpia presenta un informe de defensa del
requisit del coneixement del català als jutges que vulguin exercir al
Principat.
# L'Ajuntament de Benavarri s'ha avançat al Govern aragonès i ha
començat a prendre mesures per tal de promoure el català a la
localitat i d'ara endavant farà pública la informació municipal en
català i espanyol. També ha creat el Consell de la Llengua. El ple de
la comarca del Baix Aragó-Casp ja havia aprovat l'ús del català i
l'espanyol com a llengües oficials dins del seu territori.
# L'Institut d'Estudis Catalans ha presentat un portal de revistes
científiques editades per organitzacions dels Països Catalans
(www.iecat.net/pperiodiques). El nou diccionari de l'IEC previst pel
2005 inclourà més mots andorrans.
# La campanya En català, tu hi guanyes, impulsada per l'Associació
Catalunya-Líban rep el suport d' Òmnium Cultural.
# La V Trobada de Músics per la Llengua ha reunit trenta-set grups
balears sota el lema Hi som i hi cantam en una marató musical a
Mallorca.
# Augmenta la participació al segon curs de català per a personal
administratiu de l'Alguer. EL batlle d'aquesta ciutat s'ha compromés a
demanar el reconeixement del català a la UE.
# L'Observatori de la Llengua Catalana ha presentat les seves
propostes pel programa lingüístic del nou estatut
(www.entitats.info/img/publicacions/observatori.doc).
# La cultura catalana ha estat la convidada d'honor a la Fira del
Llibre de Frankfurt i a la Fira del Llibre de Guadalajara, a Mèxic.
# Mobilitzacions en defensa de la televisió en català a les Illes per
a exigir el mateniment de les freqüències de TV3 i C33/K3.
# Veu Pròpia promourà una campanya adreçada als nous immigrants sota
el lema Adopta el català (www.veupropia.org)
# La Plataforma per la Llengua dóna suport al menor de Lloret de Mar
acusat per l'Audiència Nacional espanyola d'amenaces terroristes per
reclamar l'etiquetatge en català (www.plataforma-llengua.org)
# El Consell Insular de Menorca ha organitzat les I Jornades de
Normalització Lingüística de Menorca.
# Reapareix L'Avanç, publicació quinzenal sobre l'actualitat valenciana.
# Neix Actual nou setmanarai d'informació general que pretén ser
capdavanter en la premsa en català
# Jesús Moncada, primer escriptor en llengua catalana que guanya el
Premi de les Lletres Aragoneses. És fill de Mequinensa (Baix Cinca).
# València ha estat la seu del XVII Congrés de Metges i Biòlegs en
Llengua Catalana i també ha acollit el III Congrés de literatura
infantil i juvenil catalana.
# L'ex-diputada kurda Leyla Zana ha parlat en català al Parlament
europeu en rebre el premi Sakhàrov.
# Cent anys del naixement del Patufet, una de les primeres
publicacions infantils en català.
# Dificultats per a la constitució dels tribunals avaluadors de les
proves de llengua catalana a les Illes Balears. El sindicat STEI
denuncià la Conselleria de Cultura per incompetència.
# Eumo editorial treu al carrer la col.lecció de textos simplificats
Català fàcil per a apendre català des d'un nivell inicial.
# Segona edició del Premi de Sociolingüística convocat per l'Institut
d'Estudis Catalans i la Generalitat de Catalunya (www.gencat.net).
# El festival Europfilm a Mallorca ha realitzat un cicle de cinema en català.
# Neix el rellotge digital català (www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala).
Més atacs a la llengua catalana
# Els professors de secundària del País Valencià no estan obligats per
la Conselleria d'Educació a conèixer el català.
# Una clienta d'una farmàcia de Sant Joan (Alacantí) va ser expulsada
del comerç per expressar-se en català. Els dependents es van negar a
atendre la dona mentre no canviés de llengua i no van voler
facilitar-li, en primera instància, el full de reclamacions. La
clienta, que va haver de patir els crits del propietari i d'una
empleada, ha denunciat els fets a Consum i al Col.legi de
Farmacèutics.
