48

Galego-português

Dia das Letras
Dedicado este ano ao escritor exilado Lourenço Varela, os actos institucionais da RAG tiveram lugar em Monterroso, berço da sua família. O Presidente do Governo, no entanto, presidiu umha cerimónia comemorativa da data em Montevideu junto com a comunidade galega no Uruguai. O Correlíngua organizado pol'A Mesa, CIG e AS-PG entre outros, foi o acto mais concorrido com a participaçom de mais de 35.000 escolares de toda a Galiza. O dia 14 tivo lugar uma festa da organizada pola Gentalha do Pichel que encheu a compostelana Praça de Maçarelos. O dia 15 vários centos de pessoas secundaram, também em Compostela, a manifestaçom convocada pola AGAL, Alto Minho, Artábria, A Esmorga, A Treu!, A Fouce de Ouro, Fala Ceibe, Galeguiza, Gentalha, H. Outeiro, Reviravolta, Revolta, SCD Condado e Treme a Terra. Pola sua parte, Alto Minho está a celebrar em Lugo o III Mês da Língua com diversas actividades. Fala Ceibe celebrou o Dia das Letras em Ponferrada, com um acto no que as crianças foram as protagonistas e ao que assistiu o Presidente do Conselho Comarcal do Berzo. Em Ferrol, Artábria realizou um passa-ruas e umha oferenda floral. O MDL está a desenvolver o Bookcrossing Galiza 2005 em diferentes cidades galegas, na capital o acto realizou-se em colaboraçom com a Câmara Municipal e contou com uma série de leituras nas que participaram vereadores como M. Portas, sindicalistas como Lídia Senra, futebolistas como o brasileiro Alemão, empresários como O. Pombo ou escritores como Suso de Toro entre outras personalidades. Em Ponte Vedra, a Festa da Língua organizada pola A.R. NH, MDL e Reviravolta, contou com a colaboraçom da Câmara e a A.C. B D Banda.

Decreto de Televisom Digital Terrestre castelhanizador
O 26 de Abril, o Governo galego acabou de publicar o decreto que regula a concessom de canais televisivos con tecnologia digital, que multiplicarám o número de cadeias de televisom e que suporám, de facto, um incremento da presenza do espanhol nos meios de comunicaçom galegos e isto, apesar de o decreto vir enfeitado com grandiloquentes palavras que falam de «respeito à pluralidade linguística», «fomento da identidade cultural» ou de «empregar o idioma galego de jeito usual». A realidade é bem outra, pois a lei marca apenas um mínimo de dez horas efectivas semanais de uso do galego por parte das novas televisões digitais.

Lembrança de Carvalho
O magistério linguístico e literário do que fora o primeiro Catedrático de Filologia Galega da USC foi posto em destaque com ensejo do XV aniversário da sua morte num acto coorganizado pola AGAL e o MDL na Faculdade de Filologia Compostelana e que contou como oradores com o também catedrático José Luís Rodrigues, discípulo de Carvalho, e com o jornalista e escritor Joel Gomes. Estas conferências inauguraram as VII Jornadas da Língua. Pola sua parte, a AGAL realizou umha oferenda floral no cemitério de Boisaca, nela participou o ex-eurodeputado e novo Membro de Honra da AGAL Camilo Nogueira. Neste acto também se oferendara simbolicamente ao Patriarca do Reintegracionismo o último número da Revista Agália, que agora cumpre vinte anos.

Breves
# O 26 de Abril , numha conferência de imprensa posterior ao Conselho de Governo, Fraga dizia «eu parto da base de que português, galego e brasileiro é todo a mesma cousa». Só resta que seja consequente! Há rumores que falam de umha possível aposta do Governo polo binormativismo...
# A Mesa lamentou que a legislatura tenha terminado sem se aplicar qualquer medida do novo Plano de Normalizaçom.
# O periódico Novas da Galiza, após três anos de vida, já se distribui nas bancas.
# Um modelo físico-matemático desenvolvido por dous cientistas compostelanos prognostica um possível desaparecimento do galego para o ano 2100.
# Os Comités Abertos de Faculdade estám-se a manifestar pola manutençom da titulaçom de Filologia Galega.
# As IX Jornadas Independentistas Galegas organizadas por Primeira Linha foram dedicadas ao tema Língua e Construçom Nacional.
# 7 de Maio ficou constituída a VOGAL, umha associaçom para a promoçom das Galescolas.
# A Associaçom de Comerciantes de Ginzo de Límia, com o apoio do autarca do PP, Isaac Vila, pedem cursos de português para poderem atender melhor os seus clientes do outro lado da Raia.
# A escritora brasileira Nélida Pinhom foi nomeada Filha Adoptiva de Cotobade, terra de seus pais.
# A escritora brasileira Lygia Fagundes Prémio Camões 2005.

Asturiano

Primeros espedientes toponímicos oficiales n'asturiano
El Conseyu de Gobiernu d'Asturies aprobó'l día 21 d'abril los primeros espedientes toponímicos que faen oficial la toponimia autóctono d'Asturies. Los expedientes convierten les formes toponímiques tradicionales nes úniques oficiales. Los dos primeros conceyos en ver oficializao la toponimia son los de Carreño y Llanes, amás del conceyu lusófonu d'El Franco. Migoya, Conseyera de Cultura, dio anuncia de que va entamar darréu col unviu de los espedientes a tolos organismos y estayes de gobiernu implicaes na normalización de la toponimia, con vistes a la so aplicación efectiva. El responsable de la Oficina de Política Llingüística del Gobiernu asturianu, Ramón d'Andrés, declaró qu'esti ye «un fechu historicu ensin precedentes que ruempe con un tabú y con una trayectoria frustante que llevaba la Xunta de Toponimia dende los años 80». Amás de la mera tramitación, D'Andrés asegura que la oficialización de los topónimos va acompañase de la so aplicación, que va facese al traviés d'un procesu progresivu, con acciones previstes nel Plan de Normalización y con campañes informatives nos conceyos. Dende Política Llingüística cunten da-y algame estatal a la señalización toponímica de manera qu'esta llegue a les carreteres y instancies de titularidá estatal, amás de les que correspuenden al Gobiernu d'Asturies.

La XDLA llevó a la cai la demanda d'oficialidá
6.000 persones manifestánonse n'Uvieo el día 6 de mayo en demanda de la oficialidá del asturiano nel XXVI Día de les Lletres Asturianes. La manifestación, organizada pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, acabó na Plaza'l Carbayón y nel so discursu oficial, la XDLA acometió'l raigañu de la cuestión esplicando que l'asturiano precisa de midíes urxentes pa que nun se taraze la cadena de tresmisión xeneracional del idioma. La XDLA declaró que «les llingües, amás de señes d'identidá, son tamién vehículos de comunicación, y si usar l'asturiano nun tien validez na vida real, si l'asturiano nun ta presente nel usu oficial de les instituciones, nel sistema educativu o nos medios de comunicación públicos, va ser una llingua arrequexada, d'andar per casa, condergada a dir diliéndose poquiñín a poco». La XDLA llamó l'atención sobre'l fechu de que «la velocidá a la que se pierde l'asturiano ye infinitamente mayor que lo que puedan suponer los avances normalizadores a efectos reales». La XDLA llevó'l problema a la cuestión del derechu y denunció que los falantes d'asturiano «nun tienen los mesmos derechos que los falantes d'español cuando en cualquier situación de respectu a los derechos democráticos la igualdá tenía que ser la norma». La XDLA responsabilizó al Gobiernu asturianu como entidá que tenía d'aparar esta situación cola implantación de la oficialidá de la llingua como únicu preséu valible, y reclamó una «clas política que tea a l'altura d'esti momentu históricu» que s'abre cola reforma del Estatutu.

Periodistes pol Asturianu recláma-y seriedá cola llingua asturiana a Pérez Ornia
Ente l'anunciu del director del Ente Públicu de Comunicación d'Asturies, José Ramón Pérez Ornia, de que la llingua asturiana va ser daqué que se va valorar como un «elementu cultural más» nes pruebes de selección de personal del Ente, l'asociación Periodistes pol Asturianu espresó la so disconformidá ente unos criterios que considera que nun ofrecen garantía denguna pa que la llingua asturiana tenga una presencia mínimamente digna nesti mediu de comunicación públicu.
Les declaraciones d'Ornia, qu'equiparen el reconocimientu que va tener el dominiu de la llingua asturiana col del inglés nos baremos de les pruebes de selección, avúlten-y a esti colectivu «incomprensibles y fuera de llugar nuna comunidá billingüe». Periodistes pol Asturianu remembra al respective un garrapiellu de referencies llegales ente les que cita l'Estatutu d'Autonomía, la Llei d'Usu del asturiano, el Plan de Normalización y la mesma Llei del Ente de Comunicación, qu'apauta ente los sos principios d'actuación «la promoción de la cultura y la educación, con especial protección al bable, por aciu de la promoción del so usu y la so difusión nos medios de comunicación social».
Especial gravedá tienen pa Periodistes pol Asturianu les palabres d'Ornia cuando diz que nun se va atender a cuestiones de gramática del asturiano a la hora de facer les pruebes d'accesu a los profesionales que trabayen nel ente. Pa l'asociación ye preciso apautar unos mínimos que garanticen que la plantiya de la radiotelevisión autonómica cunte con profesionales que dominen l'asturiano y les situaciones comunicatives nesta llingua. El colectivu de periodistes llamenta que l'asturiano siga ensin tomase en serio y reciba'l tratamientu propiu d'un adornu folclóricu per parte de los responsables políticos de la radiotelevisión autonómica.

Euskara

Egunkariarekin elkartasunez
Bilbon jardunaldi batzuetan, Kazetarien Nazioarteko Federazioaren presidentea den Aidan Whitek Egunkariaren itxiera berriro salatu zuen. Bertan, terrorismoaren aurkako gerraren aitzakiarekin urte hauetan egindako eraso zibilak azpimarratu zituzten.
Bestalde, Katalunian, Egunkariaren auzia jarraituko duen batzordea sortu dute, tartean Carod Rovira eta Manu Chao daudela. Halaber, auzipetuen ordezkaritza batek hainbat agintari kataluniarren elkartasuna jaso zuen Sant Jordi egunean, Maragall presidentearena besteak beste.
White, president de la Federació Internacional de Periodistes, reitera la seva solidaritat amb l'Egunkaria, com han fet a Catalunya diverses personalitats impulsant el comitè català de suport.

Eredu ez eredugarriak
Eusko Jaurlaritzak prestatutako azterketa baten emaitzek erakutsi dute D ereduko ikasleen %68a eta B eredukoen %33a soilik ondo moldatzen dela euskaraz. A ereduko inork ez zuen azterketa gainditu. Sindikatu gehienek gaurko hiru ereduen hezkuntza-sistema aldatzea eskatu dute eta Kontseiluak «lehentasun politiko»-tzat jo ditu erreforma hauek.
Bestalde, III. Mapa Soziolinguistikoaren arabera, EAEko biztanleen herena elebidun teorikoa da, hiztun berri gehienak gazteak dira eta hirietan bizi dira eta erdaldun elebakarren erdiak 30 urte baino gutxiago ditu.
Un examen del Govern basc posa en evidència la manca d'efectivitat en l'euskaldunització dels alumnes mitjançant el sistema de 3 models. Kontseilua considera prioritat política reformar el sistema educatiu actual. La meitat dels castellanoparlants tenen menys de 30 anys.

Hizkuntzaren gainetik politika
Kontseiluak salatu du alderdi politikoek euren egitarauetan ez dutela, pasa diren EAEko hauteskundeetan, «hizkuntza-politika eraginkorrik» erakutsi. PP, UA eta PSE-ren kasuetan, gainera, «atzerapausoak» antzeman dituzte. Halaber, Behatokiak eta Kontseiluak 2004ko txostena aurkeztu dute eta bertan agerian utzi administrazio maila guztiek euskal hiztunen eskubideak ez dituztela errespetatzen.
Kontseilua denuncia la manca de compromís dels partits amb una política lingüística efectiva després de les darreres eleccions a la CAB. Els partits espanyolistes estoven encara més els seus plantejaments lingüístics.

Irakasle euskaldunduak omenduta
«Eskola Euskaldundu» ekimenak euskara ikasi duten irakasleak omendu ditu Bilbon. Bien bitartean, Bizkaiko Batzar Nagusiek ez dituzte babestuko euskara ikasi nahi izan ez duten eta Bilbon itxialdia burutu zuten irakasle erdaldun militanteak, nahiz eta PPk eta PSEk horrelakorik eskatu.
Homenatge a Bilbo als professors que sí que van aprendre basc, mentre que els que no l'han volgut aprendre (que han tingut el suport de PP i PSE) reben el rebuig institucional de les Juntes de Bizkaia.

Laburrak
# Azpeitian gazte hizkerari buruzko jardunaldiak burutu dute, gazteengan erabilera areagotzeko erregistro informala garatu behar dela azpimarratuz, besteak beste. Bestalde, UEMAk SMS mezuen lehiaketa antolatu du. Azkenik, Gasteizen, euskararen transmisio eta erabilaren inguruko jardunaldiak izan dira. Jornades sobre l'ús de la llengua entre els joves i sobre la transmissió als fills.
# Itzultzailea ukatu diete 15 euskal herritarrei Parisen, euskaraz hitz egitea «ETAren aldeko aldarrikapena egitea» delako eta «itzultzailea neutroa ez izateko arriskua» dagoelako. Neguen l'ús de traductor en un judici a París perquè parlar basc «és fer apologia d'ETA».
# 85.000 lagun bildu ziren Senperen Herri Urratsen, «Urrats biziz, euskara bizi» lelopean. 85.000 participants a l'Herri Urrats.
# Euskaltegi homologatu pribatuei 3.3 miloi euro emango die azkenean Eusko Jaurlaritzak ikasturte honetako. Per fi rebran subvenció extra els euskaltegis no lligats al Govern basc.
# Nafarroako Parlamentuak onartu du seiluetan euskara ere present egotea. El Parlament navarrès accepta que aparegui també el basc als segells.
# Iruñeko epaitegi batek udaltzainen lan deialdia bertan behera utzi du euskara ez baloratzeagatik. Rebutgen judicialment una oposició a Iruña per no valorar l'èuscar.
# Informatikari eta osasungile euskaldunek euren urteroko jardunaldiak burutu dituzte Donostian eta Iruñean, hurrenez hurren. Jornades d'Informàtics i sanitaris bascòfons.

Aragonés

Trobada de Chuntos por l'aragonés en Biescas
Lo sabado 28 de mayo se fizo en Biescas (Alto Galligo) una nueva trobada d'as asociacions que promueven un II congreso de l'aragonés. L'auto fue inaugurau per l'alcalde d'a población. Se fizon dos sesions de treballo, de maitín y de tarde y, en acabar se presentó Falordietas, replega de cuentos obra de Manuel Ramón Campo, auto n'o que participón lo presidén d'a comarca y lo concellero de choventú. La chornada remató con actuacions musicals d'os grupos Chundarata y Prau.

Entrega IV Premios Condau de Ribagorza
En la casa de la villa de Fonz se va fer entrega el pasau 24 d'abril d'es cuartos premios literarios Condau de Ribagorza. La obra ganadora en narrativa va ser El número, de Chuan Carlos Marcos Pueo, de Fonz. Se va atorgar un accésit a Elena Chazal Playán, d'Estadilla, pel rellato Un forau desmasiau negro. En poesía se va dixar desierto, y se va atorgar un accésit a Ana Tena pel poemario Retals de versos. Van entregar es premios las autoridaz municipals de las tres poblacions que coorganizan ixe certamen: Graus, Fonz y Estadilla.

Entrega VIII Premios Billa de Sietemo
Lo pasau 30 d'abril se fizo entrega d'una nueva edición d'os premios que levan lo nombre d'a semontanenca villa de Sietemo. Presentón l'auto l'alcaldesa d'a población y lo profesor Francho Nagore. Lo premio de narrativa recayó en Ana Tena, de Graus, autora de L'ombre la santeta, s'atorgó un premio especial de poesía a la oscense Carmina Paraíso, autora d'o poemario Plumión de Cardelina. Tancó l'auto lo Viceconsellero de politica territorial Javier Callizo.

Nuevas publicacions d'o Consello
La veterana asociación Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA) acaba de publicar en un volumen es ganadors d'a sietena edición d'os premios d'a villa de Sietemo. Se i pueden trobar obras de Carmina Paraíso, Elena Chazal, Ch. Raúl Usón, Óscar Latas, Chuan C. Bueno y Xavier Tomás. Se trata d'una colección de relatos y poemas con una variada presencia de l'aragonés dialectal chunto con obras en neoaragonés. Tamién cal señalar l'aparición de Traquitos de Biescas, de Maximo Palacio, natural d'ixa población de l'alto Galligo. Ye una obra que replega textos escribius dende 1978 a 1998. Lo CFA acaba de publicar tamién lo nº 165 d'o suyo boletín e Fuellas. Més información d'ixa y atras publicacions en www.consello.org, an tos podrez escargar la versión dichital d'anteriors Fuellas.

La Orquestina del Fabirol presenta nueu disco
Lo domingo 29 de mato la veterana formación de musica Folk presentó en Uesca lo suyo ultimo disco, Ninonaninón, que fa ya lo numero siete, como els comentan «ye un disco de ninonas y ninons que charran, sonian, riden riden con ranas, mixiíns, cans, caragols, rabosas... rabosas que otulan a la lunalunas que cantan rumbas en caló, caló, caló... calor que'n fa si aire no'n bufas!».

IV Premio Carracla
La Peña La Murga y lo Consello d'a Fabla Aragonesa han convocau una nueva edición d'iste premio de relatos infantils. Cal que tiengan una extensión entre 10 y 35 fuellas, y pueden incluir dibuixos. S'han d'entregar antes d'o 24 de chunio en Peña La Murga, apartau de correus 29, 22600 Samianigo.S'atorgará un premio de 450 euros y un accésit de 150 euros. Més información n'a web d'o CFA.

Primera Novela d'Elena Chazal
Lo que mai no s'olbida é el titulo de la primera novela de l'autora estadillana, seguntes anuncia Xordica Editorial en la suya web. Se trata d'una obra de 300 planas ambientada dende 1934, que se desarrolla en la Baixa Ribagorza y en Francia. Elena Chazal ya heba feito incursions en narrativa, con relatos curtos y é autora tamé de poesía. Cal felicitar-se d'esta nueva obra, y de que, en lo que va d'año, veigan la lluz dos novelas en dialecto oriental. Se recordará que en l'anterior nº de Llengües Vives s'anunciaba la publicación de la novela La zagueras trafucas de Marieta, de Quino Villa (Chistén).

Occitan

Maraton de lecturas per festejar lo jorn mondial del libre
Lo Maraton de lecturas en occitan organizat per Lengua Viua en Vielha lo 23 d'abrial passat foguèt un grand succès. I prenèron part un centenat de personas que representavan las institucions politicas, economicas e socialas d'Aran, amb la participacion de monde de l'Occitània granda -representants de l'Ostau Comengés e de la Comèdia Occitana Tolzana-. Los participants legiron tèxtes literaris d'autors araneses: mossèn Condò Sambeat, Francés Boya, Tòni Escala, Pepita Caubet, mas tanben fragments de l'òbra de Bodon, Godolin, e mai de Víctor Català o Cervantes revirats en occitan.

L'IEO fa la sieuna amassada generala
Amb doas jornadas de trabalh que virèron a l'entorn de la question de la politica interregionala que l'IEO vòl promòure en favor de l'occitan, celebrèt l'Institut d'Estudis Occitans l'amassada annala, l'annada dels sieus 60 ans d'existéncia. Aquela amassada, que comptèt amb la participacion de quasi tots los presidents de conselhs regionals, foguèt l'escasença per far lo bilanç de l'annada passada e las iniciativas entrepresas fins uèi lo dia, com la creacion d'un malhum de corses d'occitan pels adultes, las accions reivindicativas per far valer los drets de la lenga occitana, que se concretizarà en una manifestacion per la lenga al mes d'octobre, o las divèrsas demarchas faitas per trabalhar amassa amb organismes internacionals com l'Unesco, e l'Institut d'Estudis Catalans.

Desenas Jornadas Occitanas de l'UAB
Del 6 al 26 del mes de mai passat se celebrèron las Desenas Jornadas Occitanas de l'UAB, organizadas per l'Arxiu Occità de la dita universitat. Las jornadas serviguèron per omenatjar l'escrivan, istorian, sociolingüista e intellectual occitan Robèrt Lafont, e comptèron amb presentacions de libres, conferéncias, una lectura poëtica, una exposicion bibliografica a l'entorn de Lafont e una altra de l'editoriala Trabucaire e un concèrt de musica occitana.

Lo 6en maraton de Ràdio País
Ràdio País organiza lo sieu 6en maraton lo 17 e 18 de junh, ongan amb lo motiu Per la libertat d'expression e la diversitat lingüistica. En aqueste maraton, 24 oras d'antena non stòp, i podetz participar, per 5 èuros la minuta, en prene la paraula amb messatges -enregistrats sus supòrt CD, MD, caisseta, fichièr MP3, escrits per èstre legits en antena o ben per èstre dits en dirècte-, cançons dedicadas, poèmas... en rapòrt amb tot çò que poga illustrar la libertat d'expression e la diversitat. Lo sostien financièr en aquesta corsa radiofonica contribuís al finançament de Ràdio País, que difusa mai de 130 oras de programacion per setmana, e a d'ajudar a garantir la sieuna independéncia e la sieuna continuïtat per èstre una aisina al servici de l'occitan.

Concors literari Provença Tèrra d'Òc
La seccion varesa de l'IEO organiza un concors literari doble: lo prèmi Raynouard de la novèla (seccion A) e lo prèmi Alan Pelhon de la poesia (seccion B). Los tèxtes deuràn èsser escrits en occitan e èsser inedits; lo contengut es libre e deurà pas passar las cinc paginas dactilografiadas per las novèlas ne los quaranta vèrses pels poèmas.
Cada candidat pòt mandar solament un tèxte per categoria, mas en dos exemplars, al mai tard lo 31 d'agost de 2005 a las adreiças indicadas:
Seccion A: Reinat Toscano, la Roguiera, F-83143 Lo Vau
Seccion B: Joan-Glaudi Babois, Plaça deis Infèrns, F-83790 Pinhans.

Brèvas
# Per festejar lo trentenari de la mòrt de Joan Bodon, lo 23 d'abril passat s'inaugurèt a Crespin, en Roergue, l'Ostal cultural que pòrta lo nòm de l'escrivan occitan. L'ostal, qu'es a l'encòp un musèu e un ostal de la cultura, servirà per far promocion de la lenga, la musica e de totas las activitats culturalas a l'entorn de l'occitan.
# Nadau tornèt emplenar l'Olympia cins ans aprés lo sieu prumèr concèrt a París, amb 2.500 personas vengudas de l'Occitània tota en tren, avion o bus. Lo concèrt serviguèt un còp mai per sostiéner lo projècte Calandreta.
# Lo prèmi Jaufre Rudèl foguèt atribuït ongan a Florian Vernet per son libre Vidas e engranatges e lo premi Les Talúries a estat per Terèsa Pambrun pel sieu roman titolat Sho.
# Moussu T e lei Jovents cantan lo blues, lo reggae e l'opereta de Marselha dins un nau disc titolat Mademoiselle Marseille fait sus ritmes de banjo e de guitarras, de vièla e mai de percussions, batariás e berimbaus que mòstran lo mescladís de l'univèrs marselhés.
# Lo disc novèl de Verd e Blu es en soscripcion d'ara enlà. Amb dètz títols, los tres musicians del grop vos convidan a partatjar la loa musica. De demandar a Menestrèrs Gascons, menestrers@fr.st.

Català

20 anys de les Trobades
Gran èxit de participació en les Trobades impulsades per la Federació Escola Valenciana que enguany arriben a la vintena edició. Amb més de cent vint mil participants, les Trobades del 2005 demanen més ús del català al País Valencià i fan una aposta decidida pel desenvolupament sostenible. El Govern valencià continua ignorant-les malgrat tenir el suport de sindicats i de tots els partits del País Valencià tret del PP. www.fev.org

La Franja denuncia la situació del català
Una delegació de la Institució Cultural de la Franja de Ponent viatjà a Madrid per a trobar-se amb el Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, i denunciar-li la discriminació lingüística que es pateix als 62 pobles de llengua catalana de l'Aragó. Li lliuraren les queixes recollides així com una extensa documentació amb exemples habituals de discriminació.
D'altra banda a Calaceit va inaugurar-se el Centre de Recursos Culturals i Pedagògics de la Franja de Ponent, primer centre dedicat a la promoció, suport i divulgació de la cultura catalana en aquestes comarques. www.franjadeponent.net

Breus
# La televisió regional Cinquestelle Sardegna emet un nou miniespai, Llunari, en català. La web de l'Ajuntament de l'Alguer, fins ara sols en italià, ha començat a fer servir el català a la secció "L'Alguer és... turisme" i a l'apartat que dóna informació sobre els cursos municipals de català. www.comune.alghero.ss.it
# L'Obra Cultural Balear ha celebrat l'onzena Diada per la Llengua i l'Autogovern amb el lema "Fes sentir la nostra veu".
# El PSM denuncia que el català té menys presència que l'espanyol a la televisió pública de les Illes, IB3.
# La manifestació del 25 d'abril organitzada per ACPV en defensa de la llengua i el territori al País Valencià va aplegar més de quaranta mil persones.
# Tenen lloc a València les segones jornades de l'Observatori de la Llengua Catalana amb la unitat de la llengua com a eix central.
# Salvador Giner, nou president de l'Institut d'Estudis Catalans.
# El Parlament català aprova una moció perquè es prioritzi el llibre en català com a identificador únic de la literatura catalana a Frankfurt.
# La Generalitat de Catalunya rectifica i només homologarà el Nivell C de català en acabar el batxillerat i no pas com fins ara a l'ESO, tal com continua fent el Govern balear. La raó d'aquesta rectificació és la comprovació que no garantia els coneixements necessaris.
# Té lloc a Perpinyà la XVIena Nit Literària de Sant Jordi organitzada per Òmnium Cultural.
# Neixen dos portals dedicats a la música en català: www.cantautors.com i www.lallum.org
# Catalunya Ràdio, COMRàdio, RAC-1, Ràdio 4 i Ona Catalana van emetre conjuntament per tal de celebrar el Dia de la Ràdio en Català. Al final van lliurar-se els cinquens Premis Ràdio Associació de Catalunya.
# Neix a Tortosa la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana. www.folc.info
# Noves publicacions gratuïtes en català: a banda i banda del Segre neix Riberes, de periodicitat trimestral i distribuïda al Baix Cinca, Matarranya, Segrià i Terra Alta. A Osona neix Lluerna, de periodicitat quatrimestral i editada per la coordinadora d'associacions d'immigrants de la comarca.
# 170 xiquets participen en la festa final de la campanya "La Franja de Ponent a les Aules".
# Neix Naciodigital.com, el nou diari català d'Internet i noves tecnologies.
# Apple Espanya ha demanat la integració del català al sistema operatiu MacOSX.
# S'aproven els nous estatuts de l'Institut Ramon Llull, que obre la porta a entitats que treballin per la cultura catalana.
# El TERMCAT celebra el vintè aniversari.
# El Certamen de Curtmetratges de Ficció en Català de Palma ha projectat una vintena de títols arribades d'arreu dels Països Catalans.
# Edicions Glénat treu una nova col.lecció de còmics manga en català.

Més atacs a la llengua catalana
# La Generalitat Valenciana recorrerà contra el decret de les Escoles Oficials d'Idiomes que finalment no separa català i valencià.
# Menyspreu reiterat al valencià a les comissaries que la policia espanyola té al País Valencià: un jove de Xàtiva és detingut per contestar-los en català a un policia i a Vila-real, un regidor del Bloc no pot fer una denúncia perquè la policia espanyola al.lega "no saber valenciano".
# La Caixa continua ignorant el català a les sucursals de Fraga i Tamarit de Llitera.