49

Galego-português

VIII Congresso Internacional de Lusitanistas
Entre 18 e 23 de Julho de 2005, tivo lugar em Compostela, sob a responsabilidade do Núcleo de Professores de Filologia Portuguesa, o VIII Congresso da Associação Internacional de Lusitanistas. O acto de abertura realizou-se no Paraninfo da Universidade e decorreu sob a Presidência do Reitor da USC, Senén Barro, e com a presença, entre outras autoridades, do Embaixador de Brasil, José Viegas Filho, da Ministra da Cultura de Portugal, Isabel Pires de Lima e do Conselheiro de Indústria do Governo galego, Juan Rodríguez Yuste.
O país que contou com mais especialistas participantes neste Congresso foi o Brasil, seguido da Galiza, de Portugal e dos Palop's (Países Africanos de Língua Oficial Portuguesa).

Juíza de Ferrol nega-se a casar em galego
A Mesa celebrou um acto de protesto nos Julgados de Ferrol. Neste acto denunciou-se a situaçom padecida por umha parelha ferrolana, à que umha juíza se negou a casar em galego, tendo que fazer uso de um improvisado intérprete para poder realizar a voda na sua língua.
No acto, umha parelha de conhecidos actores representaram um casamento frustrado por nom poderem utilizar o galego.
O Presidente da Mesa, Carlos Callón, considera «um autêntico disparate» e «pré-democrático» que os juízes e as juízas nom tenham obrigaçom de cohecer a língua do territorio dos seus justiciáveis.

IV Congresso da CIG-Ensino
O sindicato majoritário CIG-Ensino celebrou o 25 de Junho o seu IV Congresso. Nele aprovou-se um amplo relatório de acçom sindical para os próximos quatro anos, que inclui a introduçom generalizada da língua portuguesa como segunda língua estrangeira na ESO, Bacharelato e FP (nos ciclos formativos onde se ministrem línguas). Com dotaçom dos centros de ensino com todo o tipo de materiais didácticos em língua portuguesa.
Acordou-se também, o reforçamento da presença da Confederçom Intersindical Galega na CPLP-Sindical (Comunidade de Países de Língua Portuguesa-Sindical).

Real Academia Galega celebra para o ano o seu centenário
O plenário da Real Academia Galega (RAG) acordou celebrar o seu centenário, dedicando o próximo Dia das Letras a Manuel Lugris Freire (Sada 1863-Crunha 1940), escritor e impusionador de diversas entidades culturais. Num comunicado de imprensa, a RAG salienta a «total entrega à dignificaçom e à normalizaçom da língua galega, sempre unida à defesa da Galiza» da obra de Manuel Lugris Freire.
Lugris Freire foi fundador em Cuba (para onde emigrou sendo muito novo) do periódico A Gaita Gallega (1885-1889), escrito na integra em galego, e foi ainda, um dos fundadores da Academia Galega, que presidiu entre 1934 e 1935. Em 1907 usou publicamente o galego, feito salientável nessa altura, durante um comício em Betanços, num acto do Sindicato Solidaridad Gallega, sindicato agrário do que era fundador.

Breves
# Henrique Telho, porta-voz municipal do BNG na Crunha, denuncia que o recurso legal acerca do topónimo La Coruña ocasiona à Câmara Municipal despesas iniciais por valor de 34.800 euros.
# A Mesa lamentou que a legislatura tenha terminado sem se aplicar qualquer medida do novo Plano de Normalizaçom.
# Fraga manifesta, numha entrevista radiofónica, durante a campanha eleitoral que o galego é «umha das línguas mais estendidas do mundo».
# A VOGAL apresentou-se em Vigo o dia 9 de Junho. O acto permitiu fazer a primeira toma de contacto com pessoas interessadas em participar na cooperativa para criar a Galescola.
# Segundo a empresa de estatísticas de acesso global Site Meter, o Português ocupa o terceiro lugar no ranking de línguas mais usadas na blogosfera a nível internacional.
# Umha dúzia de entidades políticas, culturais, juvenis e numerosas pessoas participaram num acto homenagem em Compostela ao galeguista Antón Moreda, grande vulto galego esquecido polas instituições oficiais.
# A Rádio kalimera já recuperou o seu espaço nas ondas livres de Compostela (107.9 a 108.0 da FM), após dous anos de silêncio.
# Faleceu o poeta Eugénio de Andrade, umha das figuras mais marcantes do século XX em Portugal e um dos grandes das Letras Portuguesas.

Asturiano

La UU nun dexa matricular n'asturiano
La asociación Oficialidá y la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana tomanon el determín de llevar alantre acciones legales en contra del rector de la Universidá d'Uvieo, Juan Vázquez, por una «violación de los derechos llingüísticos» que consideren, amás, «un casu claru de prevaricación». El determín remanez de la negativa de la Universidá d'Uvieo a almitir la memoria de la tesis doctoral del profesor d'historia Faustino Zapico, redactada n'asturiano, argumentando que nun taba obligada a ello porque la llingua asturiana nun tien carácter oficial n'Asturies.
El Departamentu d'Historia Contemporánea solicitara al serviciu xurídicu de la UU que dictaminare si yera legal o non aceptar la memoria n'asturiano. L'informe xurídicu recoyía la non obligación de tener qu'aceptar un textu nesta llingua, y safaba a la Universidad del deber de defensa del asturiano reconocíu na Llei d'Usu y Promoción por ser una alministración del Estao «n'Asturies, pero non d'Asturies», vinculada, masque independiente de la comunidá autónoma na que s'alcuentra.

Serviciu de normalización llingüística n'Avilés
Esti mes de xuno, el conceyu d'Avilés presentó oficialmente'l so serviciu de normalización llingüística, lo que fai que xuba a ocho'l númberu de servicios municipales o mancomunales de normalización llingüística esistentes n'Asturies. Los conceyos y mancomunidaes que nesti momentu cunten con servicios d'esta mena son los de L.lena, Llangreo, Xixón, Siero, Cangas, Avilés, la Mancomunidá del Quebu Peñes y la Mancomunidá de la Sidra.

El PP acepta la propuesta de diálogu del CAO
La plataforma cívica Conceyu Abiertu pola Oficialidá (CAO) entrevistóse con una representación de diputaos del Grupu Popular na Xunta Xeneral del Principao d'Asturies. Los representantes del CAO presentanon a los diputaos populares el documentu «una propuesta de diálogu pa salvar la llingua asturiana», col que pretenden abrir una mesa de negociaciones colos trés grupos con representación institucional na cámara asturiana, a fin de que la oficialidá de la llingua se reconoza na reforma estatutaria viniente.
El CAO detectó bona disposición nos diputaos populares, que-yos falanon de la posición creciente a favor del asturiano que se da dientro del so partíu, materializada en fechos como l'apoyu al Plan de Normalización del Asturiano, al que'l Grupu Popular presentó va poco «enmiendes constructives». Los representantes populares aceptanon la propuesta de diálogu del CAO, comprometiénonse a llevar alantre lo que se propón en documentu, quier dicise, abrir un dialogu constructivu y estable col CAO y colos espertos qu'esti designe, col envís de debater la entrada de la oficialidá del asturiano nel estatutu d'autonomía.
Esta foi la primer entrevista colos grupos parllamentarios que los representantes del CAO van facer a fin de dar a conocer el documentu Una propuesta de diálogu pa salvar la llingua asturiana. El CAO quier abrir una mesa de diálogu conxunta colos partíos políticos pa debater la entrada de la oficialidá na reforma estatutaria, masque ta a axuntase por separao con cada grupu parllamentariu, si ello ayuda a que'l diálogu avance meyor.

Ruina importancia del asturiano na RTVAs
Dolfo Camilo Díaz, representante d'IU en Conseyu d'Alministración del Ente Públicu de Comunicación del Principao d'Asturies, manifestó'l so desalcuerdu con trés de los asuntos que'l presidente d'esti muérganu, Pérez Ornia, punxo enriba la mesa pa la so aprobación: la consideranza del asturiano nes pruebes de selección como una cuestión sociocultural complementaria, la fecha na que van entamase eses pruebes y l'iniciu de les emisiones l'8 de setiembre prósimu. IU manifestó nel Conseyu y na Xunta Xeneral el so refugu a que la conocencia de la llingua asturiana nun tenga más valoración nes pruebes de selección que la del inglés, y que nun se considere ente los méritos principales pa trabayar nun Ente que va emitir nes dos llingües.
L'asturianismu militante ta tamién sollertu ente la situación d'apostalgamientu na que puede cayer la llingua asturiana nel nuevu Ente. La XDLA convocó una concentración de protesta que col lema La televisión asturiana, n'asturiano. Esti gobiernu marxina la llingua asturiana quier alertar del peligru que cuerre l'asturiano nesta nueva etapa y francer l'actual dinámica d'arrequexamientu de la llingua nel Ente Públicu.

Euskara

Sostenguak eta boikotak
MIDAS-ek, Europako hizkuntza gutxituen egunkarien elkarteak, Egunkariako auzipetuak gogoan eduki ditu haren 4. Batzar Nagusian, Bautzen-en (Saxonia). Bertan, RAI-k auziari buruz egindako dokumentala ikusi ahal zuten ere bai. Beste aldetik, PEN nazioarteko literatura klubak Espainiari eskatu dio prentsa askatasuna bermatzeko, Bled-en (Eslovenia) egindako kongresuan.
Kazetaren zuzendari ohiak, Martxelo Otamendik, Egunkariaren aurkako atentatuan jasandako torturak salatu egin ahal ditu Parisko auzitegi batean.
Azkenik, Carmen Labarca auzia uztera behartu izan dute abokatuak lan egiten duen Madrilgo Carlos III. Unibertsitatetik, tartean Gregorio Peces Barba dagoela.
Alderdi Popularrak, halaber, Gasteizko Euskara Planaren informazioa Berrian ez emateko erabaki du, «zabalkunde gehien duten egunkarietakoa ez delako», nonbait ahaztuta euskarazko kazeta zabalduena (eta bakarra) dela eta hizkuntza planaz ari garela. www.egunkaria.info
Periodistes europeus en llengües minoritzades (MIDAS) donen suport als encausats de l'Egunkaria i projecten un documental de la RAI sobre el cas. El PEN Club demana a l'Estat espanyol llibertat de premsa. Otamendi relata al tribunal de Paris les tortures patides en l'atemptat político-judicial. Obliguen a l'advocada Labarca a deixar el cas per pressions, entre d'altres, de Peces Barba. El PP margina Berria en la campanya informativa sobre el Pla del Basc de Gasteiz, malgrat ser l´únic diari en aquesta llengua.

Eskola itun berria?
Euskalduntzean porrot egin duten irakasle batzuek sortutako polemikaren haritik, PSE-EE alderdiak beste hezkuntza sistema bat aztertzeko eskatu du. Kontseiluaren ustez, ordea, irakaskuntza sistema osoa euskaldundu behar da, eta horrela eskatu izan dio Eusko Jaurlaritzari.
Els Socialistes demanen un nou pacte en ensenyament, inspirats pels conflictius professors sense perfil lingüístic. Kontseilua demana l'euskaldunització completa en aquest àmbit.

Tren konpainiak eta hizkuntza
FEVE konpainia espainiarrak eta Euskaltzaindiak urtebeteko lankidetza-hitzarmena sinatu dute trenbideko informazioa euskaraz modu egokiagoan eskaintzeko. Frantziako SNCFk, ordea, entzungor segitzen du euskaltzaleek behin eta berriro egiten dizkien eskaeren aurrean. Demo elkartekoek zentzu honetan egindako azkena dantza txapelketa baten bidez burutu dute Baionako geltokian. Ezina ekinez egin.
FEVE i Euskaltzaindia signen un compromís lingüístic. Demoak organitza un concurs reivindicatiu de ball a l'estació de Baiona, ja que el SNCF no varia la seva actitud monolingüe.

Gazte Hitzarmena
Hogeita zortzi eragilek sinatu dute Gazte Hitzarmena orain arte, besteak beste gazte eragileek euren jardueran eta gazte eremuetan euskara bultzatzeko konpromisoa hartuta. Bestalde, Xabiroi komiki berria kaleratu dute Ikastolen Federazioaren eskutik, gazteen hizkuntza sustatzeko asmoz. Momentuz ikastoletan bakarrik banatuko dute.
Compromís de diverses organitzacions juvenils per a impulsar la llengua en el seu àmbit. Xabiroi, nou còmic que treballant l'argot de carrer.

Literatura eta musika
Lauaxeta idazlearen jaiotzaren lehenengo mendeurrena ospatzeko kultura ekitaldi ugari burutzen ari dira. Beste aldetik, Imanol Lartzabal abeslaria hil zeneko lehendabiziko urteurrenean omenaldia antolatu zuen Donostiako Udalak. Bertan, hainbat artistak hartu zuten parte. Azkenik, Mikel Laboak bertan behera utzi behar izan ditu aurtengo kontzertu guztiak, osasun arazoak direla eta. Haatik, disko berria grabatzen segituko duela esan du kantari beteranoak.
Diversos homenatges a Lauaxeta en el centenari del seu naixement i a Imanol a Donostia en l'aniversari de la seva mort. Laboa suspèn els concerts d'enguany per problemes de salut però vol continuar enregistrant el seu darrer disc.

Laburrak
# Hasi dira filmatzen "Kutsidazu bidea Ixabel" pelikula, izen bereko liburu arrakastatsuan (azken urteotako salduenetarikoa) oinarrituta. Comença el rodatge de "Kutsidazu bidea Ixabel", basat en el reeixit llibre homònim.
# Hasi ikasten euskarazko metodo berria interneten dago jadanik. Nou mètode per a aprendre basc a internet.
# Justizia Euskaraz elkartea sortu dute, arlo horretan hizkuntzaren normalizaziorantz abiatzeko asmoz. Nova associació per la normalització lingüística de la Justícia.

Aragonés

¿Probable Lei de Luengas?
Es meyos de comunicación aragoneses informaban n'a primera quincena de chuliol d'o proyecto que ha de regular es dos idiomas propios d'Aragón; catalán y aragonés. La lei prevei una aplicación gradual, només n'as zonas d'utilización, d'o fomento d'ixes idiomas minorizaus. Se'n encargará un consello superior d'expertos que, como organo consultivo, será creau per la DGA. Seguntes lo texto d'a información, será un ente integrau per filologos, churistas y personalidaz d'as letras y d'a enseñanza, con una acreditada competencia cientifica, como guarancia d'a suya independencia y eficacia. L'aplicación d'a lei partirá d'un riguroso examen d'a realidat sociolingüistica, d'especial relevancia n'as reducidas zonas d'uso social de l'aragonés: val d'Echo, val de Chistau y Ribagorza occidental.

De Lingva Aragonensi
S'acaba de publicar lo primer número d'ista revista cientifica d'a Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que será de periodicidat añal. Conta, entre atros, con treballos sobre las diversas luengas pirenencas; se i troban articlos sobre sintaxis y sufixación de l'aragonés, toponimia d'as zonas de parla catalana de transición a l'aragonés, u bellas isoglosas en gascón d'Arán. Qui deseye suscribir-se u fer escambio de publicacions puede escribir a: revista@sla-web.org

Chuntos por l'aragonés
A Comisión Organizadera d'o Segundo Congreso d'a Luenga Aragonesa sigue treballando de forma activa. Dimpués d'as reunions de Balbastro y Bielsa, ne fizon una en Ayerbe lo pasau 9 de chuliol, an fuen recebius per l'alcalde d'a población y lo presidén d'a comarca. También s'han reuniu con lo retor d'a Universidat de Zaragoza y con miembros d'o executivo aragonés. www.laragones.com

II Premio Cleto Torrodellas
Dende la casa de la villa d'Estadilla y la Sociedá L'aurora mos anuncian la convocatoria d'esta segunda edición de premios de narrativa curta en aragonés ribagorzano. Podrán ser rellatos de tematica llibre, con una extensión no inferior a 3 pllanas ni superior a 8. Las obras, que habrán d'estar ineditas, cal que s'acompañen d'una copia en disquet. Se pueden entregar en mano u mandar per correu a Pllaza Mayor 1, 22423 Estadilla, antes del 13 de setiembre. S'atorgará un premio de 600 euros, u podrá dixar-se desierto. L'autoría de la obra ganadora y la composición del churau se farán publlicos a metá d'octubre.

Publicación de vocabularios
S'han publicau tres repertorios lexicos de diversas zonas an l'aragonés ha dixau d'estar luenga d'uso, y que, per ixa razón son de gran interés. En primeras, publicada per lo Consello d'a Fabla Aragonesa, una colección de voces residuals aragonesas d'a comarca de Monegros, obra de Gonzalo Gavín y Paquita Maza, que reune 7.700 voces que se fan servir n'o castellano d''ixa comarca. La obra contiene a més una breu caracterización lingüistica; s'ha encargau d'a edición lo filologo monegrino Francho Rodés. Un atro vocabulario, d'un territorio més meridional, pero con un rico lexico aragonés residual, ye lo de Huesa del Común, n'a redolada teruelina de Blesa. Publicada per la IFC, y obra de Manuel Mercadal, la obra reculle 10.000 voces. En zagueras cal siñalar lo denominau Diccionario dialectal altoaragonés, d'Hortensia B. Bernad, en publicación conchunta d'a IFC y Gara d'edizions, ye la recuperación d'una inedita replega, feita en 1944, de bellas 700 voces d'a Val de Broto, cuan encara l'aragonés yera parla habitual d'una gran parte d'a población. D'interés ye lo cabo final, con textos de tradición oral y bella caracterización d'a parla.

Lecturas en aragonés
En consonancia con l'anterior campaña, lo cuatre de chunio se fizo de tardes en Zaragoza una sesión publica de lecturas literarias en aragonés, tanto en neoaragonés como en dialectos constitutivos. Lo recital s'inauguró con una charrada de Pepe Lera, alma mater d'o grupo folklorico Val d'Echo. Es recitaus s'intercalón con actuacions musicals de diversos grupos aragoneses. Bi intervinon diversas personalidaz d'a vida política y cultural aragonesa.

Congreso internacional d'onomastica
Entre es días 29 d'agosto y 4 de setiembre se ferá en Pisa (Italia) lo XXII Congreso Internacional de Ciencias Onomasticas. Sobre la onomastica de l'aragonés se i presentará la comunicación Lingua dominante e assimilazione onomastica: il caso dell'Aragonese a cargo de J.A. Saura y X.Tomás, directors d'a nueva revista De Lingva Aragonensi y miembros d'a SLA.

Occitan

Lo Collègi Calandreta a besonh de sostien
25 ans aprèp la creacion de la primièra escòla Calandreta, lo propdan setembre dobrirà la classa de siesen cors del primièr Collègi Calandreta de Gasconha dins l'aglomeracion de Pau, un projècte creat per poder perlongar lo programa pedagogic de la Confederacion Calandreta a l'ensenhament segondari, en fàcia a la politica publica catastrofica menada dinc adara e en responsa a una demanda dels pairs. Un collègi aital dejà fonciona a Montpelhièr-Grabels a ueit ans, amb una demanda creissenta d'escolarizacion. Se volètz sostiéner lo Collègi podetz mandar un chèc o devenir membre de l'associacion en vos adreiçar a Lo Collègi - Ostau Biarnés, 46, Bd. Alsàcia Lorrena, 64000 de Pau (Bearn).

Pareis lo primièr "Diccionari català-occità / occitan-catalan"
Lo diccionari, de mai de 30.000 dintradas, que foguèt doblament presentat, en Aran e en Barcelona, es estat realizat per Claudi Balaguèr e Patrici Pojada -dos occitans que coneisson plan las doas lengas- e editat per Llibres de l'Índex. Un primièr projècte d'un vocabulari aital nasquèt en 1996 per Patrici Pojada, que faguèt un petit lexic occitan-catalan de 3.000 mots, mas ara caliá crear quicòm de nòu, amb las dintradas en ambedoas lengas e lor corresponenta transcripcion fonetica, l'emplec d'un occitan pro larg mas amb l'introduccion de las formas aranesas, e amb l'inclusion dels neologismes modèrnes a costat de locucions e d'exemples per illustrar cada mot. www.llibresindex.com.

Mocion per l'occitan lenga olimpica
Al cors del 5en Rescontre des Diversitats, tengut a Gorizia lo mai passat, los representants de las comunitats de lengas minorizadas en Euròpa decidigueron a l'unanimitat, e en relacion a l'eveniment olimpic del 2006 que se desvoloparà dins qualquas valadas occitanas del Piemont, faire un apèl perque la lenga e la cultura occitanas poscan aver la mai granda visibilitat en ocasion de las ditas olimpiadas e perque siá formalament confirmada la preséncia de l'imne Se canta dins la ceremonia de dubertura dels Jòcs.

Manciet e Roqueta nos an daissat
Lo junh passat aurà estat un mes de dòl per las letras occitanas, pr'amor qu'avèm agut de regretar la mòrt de dos dels nòstres mai grands autors: Bernat Manciet, lo poèta de las Landas, e Max Roqueta, lo degan dels escrivans occitans, poèta, narrador e dramaturg a l'encòp e aspirant eternal al Nobel de literatura. Ambedós nos daissan una òbra abondosa e divèrsa, jol format narratiu, poetic e dramaturgic, que demoram que siá lèu tornada editar per la poder transmetre a las generacions venentas.

Defensan la primièra tèsi en occitan a l'UdL
Lo professor de lenga occitana Aitor Carrera ven de legir la primièra tèsi en occitan a Universitat de Lleida, un trabalh titolat Elements de variació diatòpica en el gascó de l'alta conca de la Garona. Afers de vocalismes en l'occità d'Aran, que demostra que l'occitan que se parla a l'Aran aperten lingüisticament a la varietat gascona de la lenga occitana, que la lenga parlada al Baish Aran a fòrça afinitat amb lo gascon comengés, mentre que la del Naut Aran conten mai elements del gascon coseranés.

Teatre en Aran
Los passats 8 e 9 de junh, Lengua Viua organizèt doas seradas de teatre en occitan ont se representèron: En totes es cases se còden haues, d'Ernesto Becerro, Arrepervèris d'ua cauhada, de Maria Pilar Rodríguez, e Tia Renata qu'ei mòrta. O non?, de Manuela Ané, totes tres autors de Les. Lo nombrós public assistent podet gausir amb la comicitat de las scènas representadas pels actors amators. La tòca d'aquestas representacions annalas es lo foment de l'usatge social de la lenga, per qu'aquesta sigue presenta dins totes los domenis de la vida aranesa.

Brèvas
# Ven de paréisser un recuèlh BD, titolat Al fial de Viaur, qu'es la transposicion en cinc imatjadas de cinc dels Contes de Viaur de Joan Bodon, òbra d'ancians escolans del licèu Bòrda Bassa de Castras. L'òbra es una aconvidacion al viatge al fial de Viaur, al fial de l'aiga e del temps amb lo prepaus de descobrir l'istòria d'Occitània.
# Florian Vernet ven de publicar un Vocabulaire thématique français-occitan ont a recaptat, en setanta capítols, la lenga per tèmas: lo vocabulari de l'ostal, lo de l'economia, de la publicitat, del comèrci, de las rotas e de la circulacion, del torisme, de las arts, dels espòrts...
# Lou Seriòl publica un novèl CD, Reviori, amb las collaboracions de membres de Lou Dalfin, Massilia Sound System e Nux Vomica. E Goulamas'k canta lo ròck de la garriga e un monde melhor al sieu novèl disc, Gardarem la Tèrra, un títol que vòl aumenatjar l'organizacion occitanista altermondialista del meteis nòm. www.goulamas-k.com

Català

La Llei de Llengües d'Aragó
El Govern aragonès té previst presentar el setembre el nou projecte regulador de l'ús de les llengües a l'Aragó. Aquest projecte de llei no preveu la cooficialitat del català i l'aragonès davant de l'espanyol. Marcel.lí Iglesias, president aragonès i catalanoparlant, es va manifestar a favor de l'ensenyament del català i en català en alguns municipis, però de forma optativa. També es preveu la creació del Consell de les Llengües d'Aragó que segons l'avantprojecte tindrà la funció de determinar la normativa lingüística de l'aragonès i el català. El món cultural de la Franja valora negativament aquesta darrera iniciativa i insta al Govern aragonès a no hipotecar el futur cultural i lingüístic de l'Aragó en voler fer oficials el català i l'aragonès.

El català a l'Estatut de Catalunya
La redacció d'alguns articles de la proposta de nou Estatut limiten certs avenços aconseguits amb l'actual Llei de Política Lingüística, sobretot en allò que fa referència a l'etiquetatge. Les propostes de redacció actuals no contemplen l'obligatorietat de l'ús del català en les etiquetes de productes d'empreses no catalanes i canvien el verb «regular» per «promoure» (en referència a l'administració de la Generalitat) amb els productes d'empreses catalanes. Diverses entitats per la llengua han fet palès el malestar al voltant d'aquest redactat. D'altra banda una delegació d'Iniciativa Cultural de la Franja s'ha reunit amb els partits catalans per a presentar-los les propostes de la Franja de Ponent i el Nou Estatut.

El català a l'Estatut del País Valencià
Una part del món polític així com la immensa majoria del moviment sindical i cultural valencià signaren el manifest Compromís per un Estatut Valencià com a alternativa a l'Estatut aprovat per PSOE i PP. A banda de considerar que el nou marc legal d'autogovern del País Valencià no és ni més valencià, ni més participatiu i democràtic, ni més sostenible, consideren que el nou Estatut no soluciona el conflicte lingüístic i evita reconèixer la unitat de la llengua: «Es perd així una ocasió excel.lent per a tancar aquest estèril conflicte polític, ja que es podria haver pactat una fórmula que conciliara legalment, i per sempre més, la denominació científica i internacional de la llengua, català, amb el nom popular i tradicional, valencià».

Breus
# La Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla de Ciutadania i Immigració per al període 2005-2008 amb l'objectiu de millorar la convivència a Catalunya. D'entre els dotze punts prioritaris hi ha el de promoure l'ús del català entre la població immigrant i que aquesta llengua continuï sent el vehicle d'expressió normal en l'educació i com a element de cohesió social. Per a més informació: www.gencat.net
# L'ús global del català a les grans superfícies comercials caigué el 13% des de l'any 2000, sobretot en els àmbits d'atenció al client, retolació i comunicació.
# Les operadores de telefonia que treballen a Catalunya només fan servir el català en el 37% de les comunicacions. L'operadora Al-pi destaca amb un ús alt de la llengua (79%).
# La CCRTV posà en marxa el Servei Català de Doblatge que permetrà doblar al català les més de 300 pel.lícules que s'estrenen cada any a les sales comercials catalanes. Té un pressupost de 2,5 milions d'euros.
# La Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua presentaren Consum Català-Associació Catalana de Consumidors, que vetllarà pel compliment drets dels usuaris en matèria lingüística.
# TVC i Catalunya Ràdio crearen un document per a potenciar el català i protegir-ne l'ús als mitjans públics amb l'establiment d'uns procediments que obligaran, entre d'altres mesures, a traduir al català tota la publicitat difosa en aquests mitjans.
# Mestres algueresos i valencians es reuniren a València per a intercanviar experiències educatives. Les jornades foren organitzades per la Fundació Sambori, Escola Valenciana i d'altres entitats.
# Cloenda de la V edició del programa Voluntaris per la llengua a diverses localitats de Catalunya. Un total de 800 voluntaris han donat suport a aquesta iniciativa lingüística per a l'acollida i l'ús del català entre nouvinguts.
# Es clogué la jornada L'ús social del català. Avaluació i estratègies que tingué lloc a Puigcerdà i que tractà de posar en comú les experiències de persones implicades en la defensa de la llengua.
# Nova manifestació del Col.lectiu de Músics i Cantants en Valencià a la capital de l'Horta en defensa de la dignitat artística i la defensa de la difusió de la música en català. Per a més informació: www.lavanc.org
# Comencen les activitats per preparar el Correllengua 2005, sota el lema d'Enric Valor El nostre valencià, el català de tots. Més informació a: www.acpv.net