50

Galego-português

Nova Secretária Geral de Política Linguística
No Conselho da Junta da Galiza do 15 de Setembro produzia-se a nomeaçom da Professora da USC Marisol Lopes Martins como nova Secretária Geral de Política Linguística. Bilingue e ligada ao Centro Ramón Piñeiro, esta filóloga é especialista em sintaxe histórica, exercendo a docência na Faculdade de Filologia, Faculdade da que também é Secretária. No Centro Ramón Piñeiro co-dirigiu o projecto do Corpus de Referência do Galego Actual às ordens do professor Guillermo Rojo da Real Academia Espanhola. Na sua equipa de trabalho terá umha comissom nomeada com anterioridade à sua designaçom e composta por Manuel Portas, vereador na Câmara Municipal de Compostela; Alberte Ansede, ex-Presidente da AS-PG; Hakan Casares, sociolinguista e filho do falecido Carlos Casares; e José Gonzalves, também conhecido como «Pepinho de Redondela».
Esta nomeaçom supus um sério desencontro entre os sócios do Governo galego, pois o PSOE nom a consensuou no seio da dita comissom com o BNG. Há que sinalar, que segundo o reparto de poder prévio ao pacto de governo, a Secretaria Geral de Política Linguística depende directamente da Presidência e, portanto, do PSOE.

A Mesa e a Direcçom Geral de Juventude assomem o «repto histórico» de voltar a transformar o galego na primeira língua da mocidade
Responsáveis pol'A Mesa entrevistaram-se com o novo Director Geral de Juventude e Solidariedade do Governo galego, Rubén Cela do BNG. A Mesa, que levava dous anos esperando ser recebida pola pessoa que exercia esta responsabilidade no anterior governo, julgou o encontro como «muito positivo» e valorou singularmente a agilidade e o interesse em dialogar demonstrado polo novo Director Geral. Rubén Cela concordou com A Mesa em «realizar un traballo acompassado, entre a Administraçom e o movimento cidadão, com o objectivo de romper as inercias diglóssicas que ainda pervivem em boa parte da mocidade galega».

As novas licenças TDT reforçarám espanhol
A Mesa criticou que nom se atendesse ao nível de uso do galego na concessom destas novas licenças de Televisom Digital Terrestre. Aliás,considerou «arbitrária» e pouco ética a decisom do anterior Governo galego em funções favorável à Cope, pois na prática significa que nom será um canal galego, mas a sucursal de umha televisom estatal.
A Mesa espera que o novo Governo procure vias legais para anular esta concessom e que garanta um processo transparente e democrático, no que se tenha em conta de forma relevante o uso da língua galega. A MNL dirigirá-se aos líderes do PSdG-PSOE e do BNG para lhes transmitir as suas propostas neste sentido e também recorrerá ao Valedor do Povo.

Breves
# O Governo galego estuda criar um domínio «.gal» na Rede seguindo os passos do catalão.
# Sentença do Julgado do Contencioso número 3 da Crunha anulou «por contrario a direito» o acordo municipal (aprobado só com os votos favoráveis do PSOE) polo que se pretendia co-oficializar o topónimo espanhol da cidade.
# O Sindicato de Xornalistas pediu aos Governos liderados polo PSOE o apoio para a reabertura da estaçom radiofónica de Rádio Nacional de Espanha em galego, conhecida antigamente como Rádio 4. Este sindicato une-se, desta maneira, á campanha lançada pol'A Mesa.
# Deputado socialista português, Ricardo Gonçalves, defende a integraçom do galego no sistema linguístico luso–brasileiro–africano.
# Moçom normalizadora do BNG na Câmara Municipal de Ourense, onde toda a actividade é desenvolvida exclusivamente em espanhol, recebeu apoio unánime do PP e PSOE, mas pode ficar mais umha vez em «águas de bacalhau».
# Juan Fernandes, líder de Independientes por Ferrol e sócio no Governo da Câmara Municipal do PP, defende a exclusom do galego da informaçom turística pública.
# Associação de Amizade Galiza-Portugal e Movimento Defesa da Língua promovem umha petiçom, aberta a outras associações e pessoas, em que se solicita «que as instituições europeias se abstenham de promover a segregação linguística das minorias nacionais, e seja reafirmada a unidade da língua portuguesa".
# Fala Ceibe denunciou Junta de Castela e Llión perante o Procurador do Comum por discriminar o galego na nova convocatória dos Prémios Internet de Castela e Llión.
# Nasce na rede o primeiro dicionário Inglês-Galego desenvolvido na Galiza. Foi criado por linguistas da Universidade de Vigo. O seu endereço virtual é: http://sli.uvigo.es/CLIG.
# A biblioteca multimédia do Portal Galego da Língua conta já com mais de 300 arquivos.
# O ex-reitor da Universidade de Compostela e Catedrático de História, Ramón Vilares, acaba de ser eleito novo membro da Real Academia Galega.

Asturiano

Oficializóse la toponimia autóctono de Llangreo, Gozón y L.lena
La toponimia d'otros trés conceyos asturianos quedó oficializao dafecho cola so publicación nel Boletín Oficial del Principao d'Asturies. Los llistaos toponímicos de Llangreo y Gozón espublizánonse'l 25 de xuneto, y el de L.lena a otru día.
Cola toponimia yá oficializao, l'alministración del conceyu de L.lena declaró que se proponía aplicar los topónimos tradicionales en toles sos estayes de gobiernu con efectos inmediatos, tando previstu'l repartu d'una circular encamentando a usar les formes toponímiques acabantes d'aprobar, en cuantes que, otramiente, les resoluciones del BOPA espresen claramente que les formes anteriores de los topónimos pierden toa validez dende la entrada en vigor d'estos decretos.

La Xunta pola Defensa de la Llingua recurre les oposiciones a la TV autonómica
Toes y cauna de les 84 places de la convocatoria pública d'emplegu de la RTVAs fonon recurríes pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, que presentó una riestra de recursos pela vía alministrativa en contra de la convocatoria d'emplegu de la futura radiotelevisión autonómica y na que la conocencia de la llingua asturiana nun puntuaba nin como requisitu nin siquieramente como méritu pa denguna de les 84 places que salienon a concursu.
Acoyéndose a la lexislación de réxime xurídicu de les alministraciones públiques y procedimientu alministrativu común, la XDLA presentó como fundamentos de derecho que la convocatoria de puestos de trabayu nun atiende al artículu 4 del Estatutu d'Autonomía, qu'esplica qu'ha «promovese l'usu del asturiano nos medios de comunicación». Los escritos de la XDLA llamen tamién l'atención sobre la Llei d'Usu del Asturiano, que diz que «el Principao d'Asturies favorecerá la conocencia del asturiano per parte de tolos emplegaos públicos, y la so conocencia podrá valorase nes oposiciones y concursos convocaos pol Principao en requiriéndolo les característiques del puestu de trabayu». La demanda de la XDLA cita más artículos de la Llei d'Usu, con especial referencia al artículu 12, que manda a les alministraciones promover l'asturiano nos medios de comunicación públicos y particulares, y al 13.2, que diz testualmente que «nes emisiones de radio y televisión y nos demás medios de comunicación con presencia actual o futura de l'alministración autonómica, esta va velar por una presencia amañosa del asturiano».

La Xunta pola Defensa de la Llingua alvierte que nun ye almisible una oficialidá diferida
La XDLA fixo pública la so postura en rellación a una posible propuesta d'una oficialidá diferida retrucando principalmente -ente otres- les declaraciones de la diputada d'IU Noemí Martín, qu'afirmaba nuna entrevista nún periódicu asturianu que «hai fórmules que pueden permitir la oficialidá diferida. Nel so momentu discutióse una posibilidá: qu'una mayoría de trés quintos de la Xunta Xeneral pudiera aprobar nun momentu determináu la oficialidá». La XDLA aclara de mano que les «palabres d'aquellos que s'amuesen partidarios de la protección del asturianu pero contrarios a la so oficialidá, namás escuenden consecuencies abiertamente negatives pa cola llingua asturiana. Nun son aceptables les maniobres dilatories como la llamada oficialidá diferida, que, amás de nun tener base legal nenguna, ye otra forma de "non oficialidá". L'aprobación de la mesma supondría caltener esta situación de discriminación indefinidamente, aplazar un problema que tien de solucionase darreo y eludir la responsabilidá que los nuesos políticos han asumir». Asina, la XDLA llega a la conclusión de que «la única manera de protexer realmente'l patrimoniu llingüísticu asturianu ye'l reconocimientu espresu del asturiano como llingua oficial nel testu del estatutu d'autonomía, porque esi y namás esi ye'l tratamientu que la constitución española prevé pa les llingües del Estao».

Entama'l cursu escolar con dificultaes pal ensiñu de la llingua
N'Asturies, el sindicatu SUATEA denunció nun comunicáu qu'al principiu del nuevu cursu escolar la ufierta de l'asignatura de llingua asturiana sigue sin xeneralizase en tolos centros docentes. Pa la organización sindical l'atitú de l'alministración asturiana ente estes insuficiencies, lloñe de solventales, «suxer la esviación del alumnao contra otres optatives». A pesar de les promeses reiteraes tolos años polos responsables políticos de l'alministración autonómica asturiana, la Llei d'Usu y Promoción del Asturiano sigue sin cumplise no tocante a la ufierta de l'asignatura de llingua asturiana en tolos centros d'ensiñu. Esta ye una de les faltes sobre les que llama l'atención SUATEA, acabante empezar el cursu n'Asturies. «Nun nos consta que l'alministración, más allá de la propaganda oficial, faiga nada pa facer efectiva esta ufierta», afirma'l sindicatu na so valoración del entamu de les clases.
Otramiente, en Miranda del Douru, el profesor de mirandés Duarte Martins fixo pública una quexa polos problemas que tien la escolarización de l'asignatura de mirandés nos centros escolares de Miranda. Duarte Martins acusó a los organismos responsables del ensiñu en Portugal de «falta de sensibilidá pa cola llingua mirandesa», a la vista de los problemas que, como tolos años per estes feches, esisten pa garantizar el deprendimientu del mirandés na escuela. El profesor Martins esplicó que, anque cada vegada hai más escolinos qu'escueyen l'asignatura de mirandés, l'alministración educativa sigue tratando esta materia de manera desigual en comparanza con otres disciplines. Anguaño los responsables portugueses d'educación intenten axuntar alumnos de diferentes graos d'ensiñu de mirandés nun mesmu grupu, lo que na opinión de los docentes de mirandés ye impensable.

Euskara

Zinema euskaraz azkenean
Euskarazko zinemak aurretik inoiz eduki ez duen susperraldia azken hilabeteotan izaten ari dela ematen du. Batetik, Montxo Armendariz-ek, Benito Atxagaren Obabakoak liburu ospetsuan inspiratuta, Obaba estreinatu du egunotan Torontoko nazioarteko zinemaldian. Pelikulak ikusmin handia piztu du, eta Donostiako Zinemaldian atal ofizialeko faboritoetakoa izango dela aurreikusten dute. Erdaraz eginda dago, baina euskarazko bertsioa ere ikusgai egongo da areto komertzialetan, antza denez. Beste alde batetik, Aupa Etxebeste filma euskaraz errodatu dute Asier Altunak eta Telmo Esnalek, euskal aktoreekin eginda. Zinemaldian estreinatuko dute, Zabaltegi atalean, eta irailean ikusgai egongo da kaleko aretoetan. Apustu handia bezain erronka ederra, aspaldiko partez.
Azkenik, Aizpea Goenagak amaitu du Zeru horiek lanaren grabaketa, Bernardo Atxagak izen bereko liburua oinarritua. Euskaraz ekoiztua ere, guztiz ezohikoa eta azpimarratzekoa da TVEk emango duela telebistarako, horrelakorik historian lehenengo aldiz gertatzen dena. Lan-taldean kide garrantzitsuenak euskaldunak badira ere, beste hainbat kataluniarrak direla esan behar da. Gainera, dirudienez, beste idazle euskaldun batzuen (Saizarbitoria, Lertxundi,…) lanak ere zeluloidera pasatzeko asmoa daukate Espainiako telebista publikoaren arduradunek. Inoiz ezagutu ez dugun ziklo baten aurrean gaudela zalantzarik ez dago. Ezin ukatu ilusionagarria dela.
Sembla que som davant d’un cicle il·lusionant i sense precedents en la petita història del cinema basc. Les novel·les d’Atxaga Obabakoak i Zeru horiek han estat adaptades al cinema (Armendariz) i a la televisió (Goenaga). Obaba ja ha estat estrenada a Toronto i aviat ho farà a Donostia, a la secció oficial. Se’n preveu una versió en basc per a les sales comercials. Insòlit és el fet que Zeru horiek, produïda en basc i amb part de l'equip català, serà duta a la pantalla per TVE. I potser no sigui l'últim projecte d'aquestes característiques. Finalment, Esnal i Altuna també estrenaran en el Festival de Donostia la pel·lícula Aupa Etxebeste, a la secció Zabaltegi, realitzada íntegrament en èuscar.

Omenaldi musikalak
Azken asteotan Lauaxeta idazlearen jaiotze urteurrena dela eta hainbat ekitaldi burutzen ari dira. Tartean, Ehungarrenean hamaika omenezko diskoa kaleratuko du urrian Gaztelupeko Hotsak diskoetxeak. Bertan, besteak beste, Mikel Urdangarin, Gari, Jabier Muguruza, Txema Murugarren eta Rafa Ruedak hartuko dute parte.
Beste alde batetik, Lizartzarrek Kaxiano Ibarguren soinujolea eta herrikidea izandakoa omenduko du aste kultural herrikoiaren bitartez: bertsoak, musika eta eskusoinua ardatz izango dira.
Disc homenatge a Lauaxeta en el centenari del seu naixement, amb la presència de Muguruza, Urdangarin i Gari entre d’altres. Així mateix, setmana cultural en homenatge a Kaxiano, conegut acordeonista mort fa tres anys.

Campos sailburua tinko
Hizkuntza profila lortzen porrot egin ondoren lan egonkortasuna galdu behar duten irakasleak haserre daude oraindik. Izan ere, ez dute bereganatu Tontxu Campos Hezkuntzaren sailburuaren ulertzea, Mari Anjeles Iztueta aurreko Jaurlaritza kidearekin gertatu bezala. Irakasle erdaldun istilutsuek sindikatu gehienak ere kontra dauzkate, eta muturreko sektore espainolistek baino ez diete sostengurik ematen dagoeneko. Legea betetzea eta gizarte honen hizkuntza eskubideak babestearen kontua da, besterik ez.
Els professors hispanòfons que no van poder o no van voler treure’s el perfil lingüístic, tampoc no han aconseguit el suport de l'actual conseller d’Educació basc Tontxu Campos, tal com ja els havia passat amb l’anterior consellera, Iztueta. Amb la majoria sindical també en contra, només tenen el suport de sectors cada vegada més extremistes.

Laburrak
# Beste behin, Iruñeko Udalaren oposizio batzuk bertan behera utzi ditu epaitegi batek euskarari buruzko udal arautegia ez betetzeagatik. Un cop més s’anul·len unes oposicions de l'ajuntament d’Iruñea per no complir les ordenances lingüístiques.
# EHEk azken jaietan Baionako eta Iruñeko udalek euskal hiztunekin hartu duten jarrera mespretxagarria salatu du. Euskal Herrian Euskaraz (EHE) denuncia els ajuntaments d’Iruñea i Baiona per menystenir els bascòfons durant les darreres festes majors.
# 356 euroko isuna ipini diete bi laguni 2004an, EHE taldeak deituta, Donostiako autobus geltokietan gaztelania hutsez zeuden iragarkiak ezabatu izateagatik. Multa de 356 euros a EHE per haver esborrat uns anuncis a Donostia que eren escrits només en espanyol.
# Patxi Ondarra bakaikuarra eta Eugenio Agirretxe errezildarra, biak euskaltzainak eta fraideak, hil izan dira. Moren dos frares acadèmics de l’Euskaltzaindia.
# Kontseiluak eta Euskal Konfederazioak 29 Bai Euskarari Ziurtagiri banatu dituzte Ezpeletan. Jada Lapurdiko 130 enpresa, denda, elkarte eta erakundek jaso dute ziurtagiria. Reben a Ezpeleta de Kontseilua 29 certificats Bai Euskarari. A Lapurdi ja se n’han lliurat 130.
# Betagarri talde gasteiztarraren disko-bilduma kaleratuko du Bremen-eko Jaro diskoetxeak Austrian, Alemanian eta Herbehereetan. Una discogràfica alemanya ha editat un recopilatori del grup Betagarri.

Aragonés

Borrador de Lei de Luengas
Tot apunta a que, dimpués de muito de tiempo en que yera aturau, iste mes d’octubre se dará a conoixer lo borrador de l’abamproyecto de Lei de Luengas d’Aragón. Se posará en periodo d’alegacions y dimpuesas habría de pasar pel parlamento aragonés: las Cortes d’Aragón, pero como quiera que en 2007 tornan a fer-se nuevas eleccions autonomicas, ye probable que ista lei torne a quedar aturada dica que se forme un atro gobierno ixe año.
No son guaires es datos de que se disposa, només es que se son feito publicos n’a prensa y lo que circula en forma de rumors. Sí se sabe que lo texto reconoixe la existencia, a més d’o castellano, de dos luengas autoctonas en Aragón, lo catalán, que se parla en comarcas orientals y que encara mantiene un gran numbro de parladors, entre 45.000 y 50.000, y l’aragonés, que a diferencia de l’anterior ha trencau tanto la suya unidat territorial como la suya transmisión de pais a fillos. Sobre lo numbro d’a población aragonesfonona activa no se’n sabe guaire, pero se calcula que se troba entre 6.000 y 7.000 personas, distribuidas, més que més, n’as zonas vecinas d’o catalán, Ribagorza occidental y val de Chistau, y n’a occidental val d’Echo.
Lo borrador d’a lei de luengas no contempla la cooficialidat de l’aragonés ni tampoco la d’o catalán. Diz que las entidaz locals tendrán muito peso a la hora de fer-ie alegacions y de crear una entidat lingüistica. Dita entidat será un Consello Superior d’as Luengas d’Aragón, probablemén integrau per 15 miembros, d’es cuals cinco serían per la Universidat de Zaragoza, cinco en representación d’es politicos (parlamento) y atros cinco d’as entidaz locals (municipios u comarcas). La lei s’aplicaría n’as zonas d’uso tradicional d’es dos idiomas, contemplaría lo reconoiximiento d’o Institut d’Estudis Catalans como autoridat ta’l catalán, pero denguna creación d’un ente u academia ta l’aragonés.

Debate normativo
L’aragonés se troba muito fragmentau y dialectizau, en un avanzau estau de castellanización, de feito: de sustitución lingüistica. Existe un debate entre las asociacions de promoción d’as dos luengas; encara que b’ha una larga tradición de treballar pel catalán en Aragón dintro d’a unidat d’o idioma, también se dan bellas posicions de secesionismo, igual como en Valencia. Es secesionistas acaban de fer publica la creación d’una autodenominada Academia de la Lengua Aragonesa, ya que postulan la insostenible posición de que las parlas catalanas no son que dialectos orientals de l’aragonés.
Cuanto a l’aragonés, la chen que encara lo parla no tiene guaire conciencia d’unidat. Existen grupos, lideraus pel Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA), en Uesca y Zaragoza que postulan como alternativa un neoaragonés que no ha teniu guaire aceptación entre es parladors, la clase politica y la universidat. S’agrupan en una campaña de promoción denominada Chuntos por l’aragonés, y también quieren fer una academia dimpués d’un congreso que se celebrará en primavera de 2006. Pretenden afianzar ixe modelo, que se basa en parlas centrals, cuasi extintas y que usa una gafía cuasi fonetica. D’atro lau, en marzo de 2004, s’ha presentau una posición alternativa y posibilista, la d’a Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que tot y que proclama la unidat de l’aragonés, entiende que lo modelo d’o CFA no ha prosperau y que presenta premura e impericia n’a suya elaboración. La SLA no acepta que la parla benasquesa forme parte de l’aragonés. Creyen que cal treballar una vía similar a la occitana, partindo d’as parlas que existen y dando un rigor cientifico a l’aragonés con una dignificación que pasaría, entre atros puntos, per estudiar a fondo totas las parlas vivas, la elaboración de metodos escolars, la recuperación y estudio d’a onomastica y la elaboración d’una gramatica historica y d’un diccionario de l’aragonés.

Nuevas publicacions
Se presentará este otoño la primera novela de la estadillana Elena Chazal, Lo que mai no s'olbida, en edición de Xordica editorial. Narra una historia d'amor que deriva en trachicomedia en la que se posa de manifiesto el contraste entre dos mundos, entre dos trazas de vida ben distintas, Francia y l'Alto Aragón. Con gran maestría y con bellas espurnas d'humor, esta novela relata los acontecimientos socials que van dende la Guerra Civil española al Mayo d'el 68 francés, en un aragonés baixorribagorzano que l'autora domina a la perfeción.
D’atro lau, las vals d’Ansó y Echo contan con nuevas publicacions infantils. La primera con la versión de cuentos en l’aragonés d’Ansó titulada Cuentos en ansotano, publicación a cargo de María Pilar Benítez, que ya fizo la suya tesis sobre la parla ansotana. En Echo, una atra publicación infantil ha visto la luz Cuentos de siempre, acomodaus ta lo cheso, versión de Marta Marín, con ilustracions de Roberto L’Hotelliere, en edición de l’asociación cultural Bisas de lo Suborden.

Edición d’a Misión lingüística en el Alto Aragón
Es 26 cuadernos d’as encuestas que Jean-Joseph Saroïhandy, escubridor cientifico de l’aragonés, fizo en 130 poblacions de l’alto Aragón dende 1896 dica es años vinte, y que contienen bels 30.000 lexemas, frases y literatura popular en aragonés, van a veyer, a la fin, la letra impresa dimpués d’haber estau años oblidaus en l’Université Michel de Montaigne, Bordeaux 3, n’a Bibliothèque Universitaire de Lettres. La faina de copiau y transcripción le’n debemos a Óscar Latas. Artur Quintana prologará la obra que tanta d’importancia simbolica tiene ta l’aragonés.

Trobada de choventut
Lo Consello d’a choventut d’a comarca de l’alto Galligo comunica que organizará una trobada d’asociacions chovenils es días 1 y 2 d’octubre en Piedrafita de Chaca. Lo tema d’ixa reunión será "Estratechia ta la recuperación local de l’aragonés".

Dezaga d’es Perineus: replegar una cultura d’a parola
Ixe ye lo titulo d’un curso de formación ta investigadors en luenga y cultura popular que se ferá d’o 21 a lo 30 d’octubre en Uesca y d’o 24 a lo 28 d’octubre en Tarba. Se fa con miras a capacitar encuestadors d’a literatura de transmisión oral. D’entre es que i participen n’habrá qui tendrá la posibilidat de formar parte d’una posterior fase practica d’investigación, n’a que se ferán entrevistas y grabacions a cada costau d’es Pirineus. Se fa un proyecto inmediato en dos vals vecinas: Chistau y Lourón, an se ferán las primeras encuestas. Dimpuesas se quiere encuestar totas las vals d’as dos versans pirinencas y con es repertorios orals aconseguius fer-ne un video divulgativo sobre la tradición oral, la luenga y la cultura n’es Pirineus, ta fer-lo servir n’a docencia, ya que se ferá entrega a toz es CPR d’a zona. D’es que bi interviengan s’informará n’o proximo Llengües Vives ya que no se disposa encara d’o programa final. Qui quiera informar-se-ne puede escrebir a: acparola@hotmail.com

Occitan

Rentrada escolara
Un an de mai cal opausar, sul nivèl educatiu a l’Occitània granda, una demanda creissenta per part dels parents de l’ensenhament en occitan amb un aflaquiment dels besonhs financièrs, que seguisson sens avançar, vital coma l’aspècte legislatiu, ont i a pas agut de cambiaments, ne suls pòstes al Capes d’occitan, que manten los insufisents quatre pòstes del mes de junh. Las restriccions estatalas concernisson tant l’ensenhament public coma l’educacion a las Calandretas, pr’amor l’Estat sonque manten los pòstes que i aviá dejà, e dificilament contractualiza las novèlas classas, çò que restrenh lo desvolopament de l’ensenhament en occitan. La bona nòva es la dobertura de dus establiments novèls: una escòla mairala a Milhau e un collègi a Pau. Dins las Valadas, a malgrat que l’occitan es pas la lenga curriculara a l’escòla, es presenta dins un fum d’escòlas primàrias que trabalhan sus la lenga, almens doas oras per setmana. La rentrada en Aran, ont, pel moment, totas las escòlas son publicas e utilizan lo principi pedagogic de l’immersion en occitan, a servit per presentar lo novèl material, jos forma de libres de tèxte, qu’emplegaràn los mainatges dels divèrses corses. Aital se presentèron, entre d’autres, lo primièr volum de l’Istòria d’Aran -de la preistòria a l’Edat Mejana- editat pel Conselh Generau d’Aran; lo Nau Polzet, volumes 1 e 2, libre de coneissenças musicalas, editats per Barcanova, lo libre de 3en cors de
Lengua occitana, qu’es una readaptacion del libre de lenga catalana de l’editoriala Baula, o tanben lo manual de Sciéncies Naturaus pel segond cors de l’ESO. Cal díser qu’aquestes libres son òbra de l’esfòrç conjunt de qualques mèstres, coordinats pel Centre de Recorsi Pedagogics de Vielha, qu’a còps an readaptat tèxtes dejà existents en catalan.

VIIIen Congrés de l’AIEO
L’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans ven de faire lo sieu ueiten congrès a Bordèu. L’AIEO recampa mai de quatre cents membres, ensenhants e cercaires, dels cinc continents, e s’amassa cada tres ans en congrés, ont se presentan las darrièras recèrcas a l’entorn de l’occitan, amb de comunicacions, collòquis e talhièrs sus literatura medievala, modèrna, lingüistica e sociolingüistica, entre d’autras.

Concors literari
Lo concors d’escritura Zavièr de Navarròt, qu’aguèt una fòrta capitada dins sa primièra edicion, torna ongan amb quatre genres: tèxtes en pròsa (pas mai d’una pagina), poesia, tèxtes umoristics, e revirada (d’un tèxte del Quishòt), e doás categorias: joves e adultes. En mai d’aquò s’i tornan amb un concors de composicion de cançons: de tèxte liure o de cançons escritas sus tèxtes de Xavièr de Navarròt. Podetz mandar los vòstres tèxtes abans lo 7 de novembre a la Mairia d’Auloron-Senta Maria, BP 138, F-64400 Auloron, o pel corrièr electronic a dgs@oloron-ste-marie.fr

Un colleccionaire catalan edita "Eth petit prince"
Jaume Arbonés ven de publicar una nòva version en occitan de l’òbra de Saint-Exupéry. Aqueste editor altruïsta e possessor d’una colleccion de mai de cent cinquanta versions, en lengas diferentas, d’aqueste libre, se decidiguèt a far l’edicion aquesta per la sieuna granda amor al libre de Saint-Exupéry e pel sieu interès per las lengas minoritàrias. Aital, en mai de la version gascona e la lengadociana, los occitans avem a la man una autra version en la lenga nòstra, mercés a la traduccion de Verónica Barès, d’un dels libres mai legits del mond. Lo resultat final de l’edicion, de 1.500 exemplars, es pro polit pr’amor compren las aqüarèlas originalas de l’autor. Lo libret còsta 12,50 èuros e pòt èsser comandat per internet, ont tanben poiratz agaitar la colleccion d’Arbonés: www.ethpetitprince.com

Brèvas
# L’Institut d’Estudis Aranesi, dins lo sieu Departament de Lingüistica, a publicat dus quasèrns novèls jols títols: Eth vèrb èster e Pronòms Relatius.
# Lo grop socialista al Parlament catalan ven de presentar una proposicion non de lei per promòure la revirada de tèxtes a l’occitan per mejan de l’Institució de les Lletres Catalanes. La tòca de la proposicion es de preservar la lenga dins la societat, los mèdias e l’airal escolar per que los joves, e en general, totes los lectors d’occitan, qu’an pro de dificultats per trobar tèxtes actuals e classics en lor lenga pròpria, poscan aver aisinas de lectura apropriadas.
# Las edicions Fédérop publican Bestiari II, de Max Roqueta, en edicion bilingua, dins la colleccion Pau Froment: Fédérop, Le Pont du Rôle, F-24680 Gardona.
# L’Escampette ven de far paréisser Faula, de Bernat Manciet, mòrt i a qualques meses; es un recuèlh de poèmas que pareguèron fai gaireben un trentenat d’annadas dins la revista tolosenca L’Ether Vague. L’Escampette, BP 7, F-86300 Chauvigny.
# Renat Toscano ven de ganhar lo prèmi per la seccion roman jaune en occitan, del concors La Gàrdia en jaune, amb Una setmana ordinària, que li es estat atribuït dins la 3ena Setmana Occitana de La Gàrdia.
# Lo Gai Saber ven de presentar lo sieu novèl espectacle a Poranh, dins las Valadas, basat sul sieu darrièr CD, 1561, que presentèron dins la 3ena Setmana Occitana de La Gàrdia. L’an 1561 foguèt l’annada dels massacres dels valdeses de Calàbria per man de la glèisa catolica, e lo grop «etnotronic» vòl testimoniar aital l’absurditat de totas las manifestacions d’intolerància, coma la persecucion a las minoritats, qu’an marcat l’istòria de l’òme.

Català

S’aprova el domini .cat
Per primera vegada s’aprova un domini que representa un grup lingüístic i cultural. L’Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) ha comprovat la solidesa de la xarxa catalana i ha valorat molt positivament les 68.000 peticions del .cat, tant d'entitats i institucions com de particulars. El nou domini identificarà les webs en llengua catalana o aquelles que, en la llengua que sigui, es proposin de donar suport a la cultura catalana. L’Associació PuntCAT es convertirà en una fundació no lucrativa encarregada de la gestió d’aquest nou domini a un preu «el més baix possible». El domini .cat començarà a funcionar a finals d’aquest any i es podrà sol·licitar de de qualsevol part del món.
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han manifestat que demanaran el domini .cat, mentre que els Governs de les Illes i del País Valencià han renunciat a fer-ne ús. ACPV, Òmnium Cultural i l’OCB s’han felicitat pel reconeixement internacional que ha suposat l'aprovació del .cat per a la cultura i la llengua catalanes.

Televisió en català
IB3, la televisió pública de les illes es podrà veure a Catalunya gràcies a l’acord signat pel Govern balear i la Generalitat. Els partits de l'oposició de les Illes van fer boicot a la gala inaugural d'IB3 en protesta per la parcialitat dels informatius i el poc ús de la llengua catalana. Fins ara sols el 20% de la programació s'ha emès en català.
Andorra televisió ha publicat en línia el llibre d’estil, que incorpora el model de llengua, la fonètica i un apartat de morfologia, sintaxi i lèxic (http://www.catala.ad/catandorra/Llibre_estil_Andorra.pdf)
Canal Català TV, que agrupa diverses cadenes locals liderades per Canal 50, ha començat a emetre. Aquest nou mitjà de comunicació neix amb la voluntat de fer front a l’entrada dels grans grups de comunicació espanyols i emetrà íntegrament en llengua catalana (http://www.c50.tv)
TV Comtal, l'emissora privada local del Grup Estrader-Nadal que té com a àmbit de cobertura la ciutat de Barcelona i part de la seva àrea metropolitana, i l'emissora municipal de Perpinyà Perpignan Infos han signat un acord pel qual es comprometen a impulsar una televisió local transfonterera, que emetrà per a l'Empordà, el Rosselló i el Conflent. El projecte preveu emetre en català i, esporàdicament, en francès.
IRC-Catalunya, la primera televisió en català per Internet, va començar les emissions durant el mes d’agost des de Figueres: http://www.irc-catalunya.tv

Breus
# L'Ajuntament de Iecla, a Múrcia, organitzarà, a través de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un curs de català per als ciutadans de Raspai. Per primera vegada un organisme oficial murcià reconeix, oficialment, l'existència de parlants del català a la zona del Carxe.
# El Barça es compromet a consumir productes etiquetats en català tant per al consum intern com per als actes institucionals.
# Es desenvolupen amb èxit les activitats del Correllengua 2005, sota el lema d’Enric Valor "El nostre valencià, el català de tots". (http://www.acpv.net)
# La Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Perpinyà signaren un acord per a la promoció de la cultura catalana a la capital del Rosselló. La Generalitat té previst d’aportar 80.000 euros per a la promoció del llibre, la música i el teatre en català, a més de beques d’intercanvi.
# A la darrera edició del Mercat de Música Viva de Vic només 6 de les 50 formacions cantaren en català.
# Nova campanya "Adopta el català" de l’associació Veu Pròpia per fomentar el català entre persones no catalanoparlants. (http://www.veupropia.org)
# Gràcies a les mobilitzacions de sindicats i elegits que van pressionar la Universitat de Perpinyà, el Departament de Català salvarà, al menys un any, una part de les hores d’ensenyament en català que volia suprimir el rectorat.
# El servei de correu gratuït i la missatgeria instantània de Google ja es troben traduïts al català. (http://www.softcatala.org)
# La direcció de l’emissora de ràdio France3, que emet a la Catalunya del Nord, prometé a partir de gener de 2006 un augment de la programació en català després de la vaga de periodistes a l’emissora per demanar més temps d’antena per als programes en català.
# Lliurats els Premis Nacionals de Cultura 2005 a diverses entitats, entre les quals destaquen la revista L’Avenç per la dilatada trajectòria en defensa de la llengua i la pàgina web Softcatalà per la contribució al coneixement i distribució del programari informàtic en català.
# La Plataforma per la llengua denuncia novament Ikea per no fer servir el català al seu catàleg i demana la col·laboració de tothom per a denunciar-ho: http://www.plataforma-llengua.org/documents/reclamaciodenuncia.doc
# Aquest estiu s’han dut a terme el IV Campus universitari de la llengua catalana a Artà i La Massana, coorganizat pel Govern d’Andorra i l’IRL. També han tingut lloc les XVII jornades internacionals de llengua i cultura catalanes coorganitzades per l’Ajuntament de Gironella, i enguany també per l’IRL.
# Onze municipis governats pel PP s'han sumat a les peticions de l'alcalde d'Utiel per modificar l'Estatut valencià en l'apartat on s'afirma que el valencià és la llengua pròpia del País Valencià. Escola Valenciana ja ha sol·licitat una condemna per part de la Generalitat i de la Secretària de Cultura Concha Gómez a aquestes delcaracions.