|
51
Galego-português
Declaraçom unânime do Parlamento da Galiza em prol da Candidatura do Património Imaterial
No passado 26 de outubro, o Parlamento Galego fazia pública umha declaraçom unânime em apoio da Candidatura do Património Imaterial Galego-Português a Obra Mestra da Humanidade, cuja resoluçom deverá ser decidida pola UNESCO no próximo dia 25 de novembro. Esta declaraçom institucional vem a se somar à unanimemente aprovada no Congresso dos Deputados em Madrid no passado 22 de setembro, a iniciativa do BNG. O embaixador do Brasil perante a Uniom Europeia, Jerónimo Moscardo, também manifestou o seu apoio à Candidatura logo de se reunir com umha delegaçom galego-portuguesa. Os promotores desta Candidatura, a associaçom galego-portuguesa de professores Ponte nas Ondas e a Rede de Escolas Associadas à UNESCO da Galiza e de Portugal, entendem que na Galiza e em Portugal, nomeadamente no Norte, existe umha cultura tradicional que tem manifestaçons de «excelência» e que corre um gravíssimo «perigo de desapariçom».
Constituída associaçom de imprensa escrita em galego
Os meios de comunicaçom social A Nosa Terra, A Peneira, Galicia Hoxe, Tempos Novos e Vieiros faziam público o processo de constituiçom de umha Associaçom de Meios Escritos em Galego (AME), integrada por eles mesmos e aberta a qualquer publicaçom escrita de âmbito geral e de periodicidade nom superior a dous meses. Segundo consta da nota de imprensa feita pública polos meios citados, a AME nasce com o ânimo de defender os interesses das empresas que a compõem, além de contribuir ao assentamento dos meios em galego visando a consolidaçom de um espaço comunicativo na nossa língua e o fomento da sua presença pública.
Português em liceus e nas EOI
Segundo a Directora Geral de Ordenaçom e Inovaçom Educativa, María Xosé Pérez Mariño, em resposta parlamentar ao deputado do BNG, Manuel Parga, a Conselharia de Educaçom compromete-se a estender o ensino do português para o próximo ano académico em todos os liceus e Escolas Oficiais de Línguas «em que houver umha mínima procura». O portugués já está implantado en sete das once Escolas de Idiomas galegas e é impartido como segunda lingua "estrangeira" em algúns liceus.
Iniciativa em defesa da unidade linguística perante as instituições europeias
A Associação de Amizade Galiza-Portugal (AAG-P) e o Movimento Defesa da Língua (MDL), apoiados por mais de 200 intelectuais, professores, escritores e cidadãos de diferentes profissões enviaram umha Petiçom ao Parlamento Europeu, aos grupos parlamentares europeus e ao Presidente da Comissom Europeia, em que solicitaram o reconhecimento da unidade da língua portuguesa,, comum à Galiza e Portugal. Segundo estes colectivos, os intentos do governo espanhol por promover, nas instituições europeias, a existência de um grupo de tradutores e um corpus de textos galegos diferenciados dos existentes em português poderia ser umha tentativa de legalizar no espaço europeu a castelhanizaçom do galego que vêm praticando certas entidades na Galiza durante as últimas décadas.
Breves
# Registados numa espectacular operaçom mediático-policial dirigida pola Audiência Nacional, os locais sociais das associações culturais reintegracionistas A Revolta (Vigo) e a Gentalha do Pichel (Compostela), este último recentemente inaugurado.
# A Mesa considera os orçamentos de Política Linguística para 2006 «continuístas».
# Campanha do Elos Clube Internacional da Comunidade Lusíada solicitando o reconhecimento oficial do Português na ONU. Fundamentam a proposta nos mais de 250 milhões de lusófonos.
# Junta da Galiza incluirá uma cláusula nos subsídios ao comércio para fomentar um maior uso do galego.
# Umha delegaçom da AGAL entrevistou-se com a Secretária Geral de Política Lingüística, Marisol López, entregaram-lhe um breve documento de apresentaçom da AGAL, com referências à revista Agália e ao Portal Galego da Língua.
# A Mesa pede que Rádio Galega Música se especialize em música "em galego e em português".
# Vodafone vai editar em galego os seus contratos e utilizará a toponímia galega oficialista.
# A Mesa inicia campanha para tentar galeguizar a Semana Santa ferrolana.
# Um grupo de galegos e portugueses a morar no Porto, iniciaram um processo para tentar estabelecer um "núcleo organizado sólido e duradoiro" de apoio à Galiza no que a cultura, língua e política diz respeito.
# Organizado polo Departamento de Traduçom e Lingüística da Universidade de Vigo em colaboraçom com a AGAL, o Curso de Galego Científico atinge a sua sexta ediçom.
# O dia 5 de Novembro, o Movimento Defesa da Língua celebrou no Palácio da Cultura de Ponte Vedra, a sua VII Assembleia Geral, em que se debatiram as linhas mestras da estratégia organizativa, ideológica e de planificaçom de actividades para o futuro.
# Carta delirante do Provedor de Justiça espanhol denuncia os excessos de umha inexistente «imersom lingüística» na Galiza.
# La Región leva a juízo quatro independentistas que denunciaram a política lingüística do jornal. AMI chama a boicotar o jornal editado na cidade das Burgas.
Asturiano
Firmen en Llión un documentu en defensa de la reconocencia legal del idioma
La reforma del estatutu de Castiella y Llión puede ser una ocasión pa que se reconozan los derechos llingüísticos de los falantes de la llingua asturllionesa. Asina lo consideren les organizaciones en defensa de la llingua nun comunicáu conxuntu que constata que l'estatus xurídicu ye bien estremáu nel conxuntu del dominiu asturllionés. La llingua ye reconocida de manera diferente en Miranda del Douru y n'Asturies, mentres que na comunidá de Castiella y Llión nin siquieramente apaez mencionada. Les organizaciones afirmen que «agora que principia'l debate de la reforma estatutaria en Castiella y Llión, pidimos –respetando les peculiaridaes polítiques y socioculturales de los territorios onde se fala la nuesa llingua común– responsabilidá a los representantes políticos p'algamar el másimu grau posible de protección, estatus xurídícu y normalización del idioma».
Al respetive a la propuesta del PSOE de reconocer la llingua asturllionesa nel estatutu d'autonomía de Castiella y Lleón, les asociaciones en defensa de la llingua felicítense «por esti pasu importante qu'aguardamos que sigan el restu de les fuercies polítiques», anque se pide que «pa referise a la nuesa llingua s'eviten términos como'l propuestu de «dialecto leonés», que puede ser contraproducente al poder dexar entender que nun se ta falando d'una llingua y de falantes con derechos civiles, sinón d'otres realidaes llingüístiques de rangu y tratamientu políticu inferiores».
Les asociaciones que firmen consideren que na reforma del estatutu «ye interesante, de cara a nun crear más confusión sobre la realidá llingüística, por razones operatives y por asegura-y un futuru más vidable a la llingua, usar un términu o términos pa referise al idioma que, d'alcuerdu cola realidá sociopolítica llionesa y zamorana, dexen claro ente les instituciones españoles y europees que tamos falando de la mesma llingua propia de la que se fala nel estatutu d'autonomía d'Asturies». El documentu, firmáu pola Facendera pola Llingua, de Llión, y por Furmientu, de Zamora, recibe tamién l'apoyu de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana.
10000 persones piden la oficialidá nes cais d’Uvieo
El Conceyu Abiertu pola Oficialidá algamó una bona respuesta de la sociedá a la manifestación convocada pal sábado 5 de payares n'Uvieo, col lema: Na reforma del Estatutu, l’asturiano llingua oficial. Según el CAO, la segunda gran mobilización que fixo anguaño la plataforma superó la primera, qu’algamó una participación d’alredor de 10000 persones. Personalidaes de la vida pública asturiana como'l ciclista Chechu Rubiera, l'escritor Xuan Bello o les decanes de Filoloxía y Ciencies de la Educación Ana Cano y Aquilina Fueyo encabezanon la marcha, sofitada por una amplia nómina d'organizaciones polítiques y sociales.
La marcha principió dende'l la Estación del Norte d'Uvieo, y acabó na plaza la Catedral, onde un representante del CAO fixo la lectura del manifiestu. El manifiestu foi claru y directu, como dexen ver les sos palabres finales: «Nun vamos cansar de repetilo. Si queremos que la nuesa llingua se caltenga viva, la oficialidá ye necesaria, ye imprescindible. Esi estatus legal va ser una fonte de derechos pa los ciudadanos y ciudadanes. Tamos manifestandonos sabedores de la importancia histórica de la nuesa mobilización. Equí tamos pa defender los nuesos derechos ciudadanos, pero tamién pa mirar pol futuro de la nuesa cultura. Equí tamos pa dicilo al alto la lleva: nun puede haber estatutu d’autonomía asturianu ensin oficialidá. ¡L’asturiano, llingua oficial!».
La Xunta Moza valora nun 80% el siguimientu de la fuelga en secundaria
La sección de mocedá de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, qu'organizó una fuelga nos institutos d'ensiñu secundariu d'Asturies en defensa del derechu a la escolarización del asturiano, calculó nun 80% el siguimientu global del paru del día 23 de payares, anque tamién señaló lo desigual del ésitu de la convocatoria por zones y conceyos. XM esplicó qu'esta midida tómase, per segundu añu consecutivu, «en respuesta a la situación de marxinalidá na que s'atopa la llingua asturiana nel sistema educativu y polos incumplimientos, por parte de la Conseyería d'Educación, na ufierta de l'asignatura d'asturianu, que son especialmente graves y sistemáticos na educación secundaria y nel bachilleratu». Uvieo foi el llugar onde garró más puxu la convocatoria, con un siguimientu del 90-100% nos IES Monte Naranco, La Iría y Ventanielles de la capital. Na conca del Caudal, el siguimientu tamién foi mui altu, con IES como'l d'El Batán, Bernaldo de Quirós y Sánchez Lastra de Mieres, nos que'l siguimientu tamién anduvo ente'l 90% y el paru dafecho, casu que se dio tamién nos IES de Lluanco (Gozón) –onde los estudiantes cortaron el tránsitu a la puerta del IES–, Candás (Carreño), Cabanaquinta (Ayer), Cangues d'Onís y La Pola L.lena. L'ésitu de la convocatoria baxó hasta porcentaxes alredor del 20% nos IES Aramo y Pando d’Uvieo y los IES de L'Infiestu y Cangas.
La Xunta Moza valoró, finalmente, la fuelga como un «ésitu incontestable qu'esperamos que faiga que la Conseyería d'Educación tome determinos a favor claros y inmediatos nel respectu a los derechos educativos y llingüísticos de la mocedá asturiano».
Euskara
Epaiketarik ez!
Azaroaren 18an egitekoa zen Auzitegi Nazionalean Egunkaria kasuaren «auzi-saioa», baina azkenean atzeratu dute Urtarril arte. Orduan, Del Olmo ustezko epaileak erabaki behar izango du aurrera segitzea edo asuntoa bertan behera utzi. Bigarren hauxe da, hain zuzen ere, azken egunotan Egunkariaren Aldeko Babes Taldea-k, Zarauzko Udalak, Eusko Jaurlaritzak, Eusko Legebiltzarrak, Mugarik Gabeko Kazetariak eta Article 19 erakundeek eskatu izan dutena. Halaber, Madrilen 61 diputatu eta senatarik auzia artxibatzeko eskatu dute, CiUko, ERCko, EAJko, IU-ICVko, CCko, BNGko, EAko, NaBai-ko eta CHAko hautetsiek, euren artean Gaspar Llamazares, Josep Lluis Duran i Lleida eta Joan Puigcercos direla.
Hala ere, hainbat eskubideren aurkako bidegabekeria honen aurka aipatutako taldeak egotea ez da harritzeko modukoa. Ezta PP-ren jokabidea ere, atentuaren kolaboratzaile zuzenak direnez. Bai, ordea, PSOEren jarrera zehaztugabea. Orain arte beste alde batera begiratzeko estrategia hartu dute, Eusko Legebiltzarrean bezala, kasua artxibatzeko eskaera-mozioaren aurrean abstenitu direnean. Nafarroako Parlamentuan, aldiz, beste aukera bat edukiko dute, Aralar, EA, IUN/NEB eta EAJ-k aurkeztu duten mozioarekin.
El proper gener el jutge Del Olmo haurà de dictaminar sobre l'assumpte Egunkaria. El Govern Basc, el Parlament Basc i Reportiers Sans Frontieres, entre d’altres, han demanat que s’arxivi el cas i no tingui lloc el judici. A Madrid, 61 diputats i senadors de CIU, ERC, IU, BNG i CHA van demanar el mateix. El PSOE encara ha d’aclarir la seva postura. Després d'haver-se abstingut al Parlament basc, ara tenen una nova oportunitat al Parlament navarrès.
Epai nahasgarria
EAEko Auzitegi Nagusiak epaia kaleratu du «Bertendonako irakasleen» auzian. CCOO sindikatuak helegite bat aurkeztu zuen euskara ikasi nahi izan ez duten irakasle horiek defendatu nahian, eta epaileek onartu egin dute. Dena den, erabaki honek ez du euskara eskatzen zuen dekretua indargabetzen, eta auzia argitzeke gelditzen da. Edozein modutan, hezkuntzaren inguruan lortutako adostasuna apur dezakeen asuntoa da hau, sindikatu nagusiek CCOO bazter nahasleari leporatu dioten moduan.
El TSJ basc ha publicat una resolució ambivalent sobre l'assumpte dels «professors de Bertendona» en resposta al recurs de CCOO, que no soluciona la seva situació laboral per no tenir el perfil lingüístic, però que posa en dubte l'acord que s'havia assolit en ensenyament els darrers anys.
Abangoardian
Nafarroako Gobernuak interpretazio bitxia egin zuen Europako Kontseiluak hizkuntzen inguruan aholkuak plazaratu zituztenean, bertako agintarien politika «ontzat ematen» zutelakoan. Gauzak horrela, honen inguruko azken adierazpen xelebrea Pedro Pegenautek egin du. Hizkuntza Politikaren arduradunak, euskal hiztuna ez dena, esan du esparru honetan «Nafarroa abangoardian dagoela».
Bien bitartean, Kontseiluak gogorarazi dio Nafarroako Gobernuari euskararen normalizazioak behar duen diru kopuruaren zortzirena soilik inbertitzen dutela.
Pegenaute, no bascòfon i responsable navarrès de política lingüística, assegurà que en aquesta qüestió« Nafarroa és l'avantguarda». Kontseilua, però, li recordà que el seu pressupost per al basc és 1/8 del que caldria.
Aupa Etxebeste!
Hainbat urte ondoren euskaraz egindako lehenengo pelikulak Donostiako Zinemaldian saria eskuratu zuen, eta orain arteko markak apurtu ditu areto komertzialetan, batez ere Gipuzkoan. Kopia guztiak bi modutan eskaini dituzte, gaztelaniara bikoiztuta edo euskaraz erdarazko azpitituluekin, eta azken honek polemika sortu du hainbat jenderen artean. Aupa Etxebeste! Barcelonan ere ikusgai egon da.
Primera pel·lícula en basc després de molts anys, amb èxit al Festival de Donostia i batent rècords a les sales comercials, sent vista també a Barcelona. La versió en basc va subtitulada en espanyol, fet que ha aixecat polseguera.
Disko berriak
Benito Lertxundik 40 urtez ikasten egonak diskoa kaleratu du, zuzenean grabatutako lehenengoa. Mikel Laboak, aldiz, aspaldiko partez disko berria atera du, Xoriek 17, hainbat kolaboraziorekin eta, tartean, portugesezko eta italierazko abestiekin.
Primer disc en directe de Lertxundi, després de 40 anys de carrera, i darrer treball de Laboa, amb algunes cançons també en portuguès i italià.
Laburrak
# Xalbador Eguna ospatu zuten Urepelen, bertsolari mitikoaren omenez. Jornada d'homenatge al mític bertsolari Xalbador a Urepele.
# Nafarroa Oinez-en 25. edizioa ospatu zuten Altsasu, Ziordia eta Olaztin. Kilometroak festa, aldiz, euriak eta Arizmendi ikastolaren barne-gatazkek baldintzatu zuten aurten. 25a edició del Nafarroa Oinez a Sakana i Kilometroak marcats per la pluja i certes desavinences internes.
# Eusko Jaurlaritzak LHko materiala euskaraz sortzeko hitzarmena Lanekin elkartearekin sinatu du. El Govern Basc es compromet a crear material en basc per a FP.
# Nafarroako Gobernuak Patxi Larraintzar ikastetxea berritzeko 3.5 milioi euro bideratuko ditu, etengabeko eskakizunei azkenean erantzunez. El Govern navarrés dedicarà, per fi, diners per a les reformes del col·legi Patxi Larraintzar.
# Eusko Jaurlaritzaren txosten baten arabera, EAE-ko gazteen erdiak ezin du zuzen euskaraz hitz egin hezkuntza amaitutakoan. Segons un informe, la meitat dels joves de la CAB no saben comunicar-se en basc en acabar els estudis.
# Euskara batuaren inguruko liburua kaleratu du Koldo Zuazo ikerlariak. Zuazo publica una interessant anàlisi sobre l’euskara batua.
Aragonés
Edición de dos obras fundamentals
Xordica ha publicau per fin dos obras fundamentals ta l’aragonés, La primera, Misión Lingüística en el Alto Aragón, que yera encara inedita, se trata d’a transcripción y edición, feita per Óscar Latas, d’as encuestas de Jean-Joseph Saroïhandy en l’Alto Aragón entre 1896 y 1913, per 135 lugars, que se trobaban n’a Universidat de Bordèu. La segunda ye la traducción castellana, feita per Mª Esther Castrejón, de De quelques affinités phonétiques entre l'aragonais et le béarnais, estudio contrastivo entre la fonetica aragonesa y la gascona feito per Willian Elcock y publicau en París en 1938, un clasico insoslayable d’o filologo britanico. La primera será presentada n’a Feria d’o Libro Aragonés, de Monzón, lo domingo día 4.
Entrega II Premio Cleto Torrodellas
Se va fer a Estadilla l’acto d’entrega de premios de la II edición del certamen de rellatos en aragonés baixo ribagorzano Cleto Torrodellas. El premio va recayer en Chuan Carlos Marco, de Fonz, pel rellato titulau La señorita Rosario. Dimpués va tenir llugar un recital de poesía ribagorzana, con versos d’autors clásicos y modernos, acompañaus per musica en directo de temas tradicionals aragoneses.
Presentación de "De Lingva Aragonensi"
El mierques 9 de noviembre se feba n’a sala Jeronimo Borau d’o Paraninfo d’a Universidad de Zaragoza la presentación d’o primer número d’a revista De Lingva Aragonensi, que publica la Sociedat de Lingüística Aragonesa. Lo numero dos saldrá en primavera de 2006.
Llibret de cuentos infantils
S’acaba d’editar un llibret con las obras ganadoras del certamen de cuentos infantils Ciudad de Monzón, con es rellatos El tesoro de Marina, d’Esther Lozano y Mónica Pasamón, y Adivina, adivinón, ¿En qué ciudad vivo yo?, d’Ana Rodríguez. La edición é bilingüe, ya que s’ha feito una versión en aragonés ribagorzano, a cargo de X. Tomás. Una iniciativa del consistorio monzonero de cara a difundir entre los ninons y mocez la llengua historica de la comarca, que ara només se conserva en la pobllación més septentrional: Fonz. Se presentará en Monzón, en la suya feria adedicada al llibro aragonés.
Presentacions literarias
Lo que mai no s’olbida, la primera novela de la escritora en aragonés baixo ribagorzano Elena Chazal, editada per Xordica Editorial, narra una historia d'amor que deriva en tragicomedia en la que se posa de manifiesto el contraste entre dos mundos, entre dos trazas de vida ben distintas, Francia y l'Alto Aragón. Con gran maestría y con bellas espurnas d'humor, esta novela relata los acontecimientos socials que van dende la Guerra Civil española al Mayo del 68 francés. Se presentará en la feria del llibro de Monzón y en Estadilla, la suya población natal. S’ha elaborau un DVD de presentación d’esta novela, que se pasará en ixes actos.
Se presentó n’a Biblioteca d’Aragón Un nombre ta tu, obra de divulgación feita per Carmen Alcover y editada per la DGA. Reune no només una serie d’antroponimos con a suya equivalencia en catalán y aragonés sino que recupera formas onomasticas d’ixas dos luengas. L’asesoría de l’aragonés ha corriu a cargo d’o filologo Chesús Vázquez.
Cursos d’asociacions
Lo Consello d’a Fabla Aragonesa ferá cursos d’aragonés común de noviembre a marzo, las clases se presentón lo luns 14 de noviembre. Se ferá un total de 40 horas en dos sesions semanals, con diversos modulos, entre atros, es adedicaus a la variación dialectal de l’aragonés a la toponimia, las leyendas, fauna y flora. L’asociación Nabata de Monzón, tamién encomienza es suyos cursos, d’octubre a marzo, en tres horas semanals, que s’imparten n’o CP Joaquín Costa. En cuanto a lo Ligallo de Fablans de l’Aragonés, a més d’es cursos que organizan en Zaragoza, en fan en una vintena de localidaz. Cal destacar-ne es que se fan en poblacions aragonesofonas y lo feito de que se i enseñe la variedat local per profesorau nativo. Una iniciativa positiva y encertada, digna d’estar imitada per la resta d’asociacions.
XI Feria d’o Libro Aragonés
Alcanza la oncena edición iste proyecto feito en Monzón que se debe, en buena mesura, a la empenta y voluntat de Chorche Paniello. En relación con as novedaz en aragonés, a més d’as ya anteditas, podemos destacar también, en literatura, la presentación d’a novela en aragonés de Chistau Las zagueras trafucas de Marieta, de Quino Villa, y mencionar en lexicografía la presentación d’o vocabulario monegrino, d’o que son coautors F.Rodés, P.Maza y G.Gavín. Pero sobre tot, de tres obras de referencia ta conoixer millor l’aragonés sobrabenco: Voces de Aragón, de Brian Mott, El aragonés de Baixo Peñas, de Fernando Romanos y Fernando Blas, y Aspectos morfosintácticos del belsetán, de Chabier Lozano y Ánchel Loís Saludas. Editadas per Gara d’Edizions y d’as que s’informará n’o Llengües Vives numero 52. Se i veiga programa completo en: http://www.ifm.es/libroaragones/presentaciones2005.htm
Chornadas sobre ribagorza
Es días 28 a 29 de noviembre se van fer a Lleida, organizadas per la UdL, unas chornadas baixo lo titulo de El ribagorçà; nus gordià del Pirineu?, se i van parllar d’es tres sistemas lingüisticos que s’incluyen baixo la etiqueta de ribagorzano; aragonés, benasqués y catalán, asinas como d’onomastica y de literatura. Pel benasqués y l’aragonés ribagorzano van parllar J.A. Saura, X. Tomás y Maria Luisa Arnal.
Occitan
Catalonha reconeis l’occitan coma lenga oficiala
Lo novèl Estatut catalan prevé l’oficialitat de la lenga occitana dins Aran e Catalonha, amb de devers e de dreches pels abitants del país occitan. Aital, per exemple, l’article 36 del borrolhon d’Estatut ditz que “dins l’Aran, totas las personas an lo drech de conéisser e utilizar l’occitan e d’èsser atendudas oralament e per escrit en aranés dins las sieunas relacions amb las administracions publicas e las entitats publicas e privadas que ne dependon”. Tanben ditz que “los ciutadans d’Aran an lo drech d’utilizar l’aranés dins las sieunas relacions amb la Generalitat”, mas daissa en suspens de “determinar per lei los autres dreches e devers lingüistics en rapòrt amb l’aranés”. Mas calerà veire abans çò que se passa en Espanha amb l’Estatut.
Après Carcassona
Sigueron mai de 10.000 las personas que manifestèron a Carcassona lo 22 d’octobre passat per demandar la reconeissença de l’oficialitat de l’occitan, tota una capitada qu’a de permetre l’occitanisme de s’engatjar per començar un camin de reivindicacion per la promocion de politicas concrètas en favor de la lenga. Mas ara cal faire los devers per deman, pr’amor los organizators parlèron d’un après Carcassona per çò qu’ei de l’actitud dels poders publics, perque metan en plaça la politica indispensabla per l’occitan e perque càmbien las leis qu’endravan lo trabalh del monde associatiu occitan. La crida de Carcassona es pas acabada, e seguís d’ara enlà per arribar a concretizar las demandas fachas lo 22 d’octobre: la generalizacion de l’ofèrta d’ensenhament de l’occitan e en occitan pels mainatges e pels adultes, la creacion d’un servici public de ràdio e de television en occitan, l’ajuda a la creacion occitana e la preséncia de l’occitan dins la vida publica.
Torisme occitan
S’es estada creada Viatge d’Òc, la primièra agéncia de servicis toristics de las valadas. En mai dels servicis abituals de tota agéncia, Viatge d’Òc prepausa viatges personalizats, individuals e de grop, sus tèmas culturals, esportius, etnogastronomics per conéisser lo territòri e la sieuna lenga, amb de participacions a fèstas occitanas, la descobèrta del beure e minjar occitan, excursions amb acompanhaires de lenga occitana, corses de musica, dança, cosina e de lenga d’òc dins sa varianta alpenca (http://www.viatgedoc.com)
Concorses literaris
L’Ostau Bearnés e La Civada, amb la collaboracion de Per Noste e Reclams e lo sosten de fòrça associacions, venon d’aviar l’edicion dels Calams bearnés de 2006. Rencontraratz lo reglament entièr e los tèxtes per revirar dins lo siti wèb de l’Ostau Bearnés. Escolars e adultes ja podetz prene los calams per poder mandar vòstres tèxtes: istòrias o anecdòtas brèvas, poesia, conte rimat, novèla, teatre, traduccion, abans lo 15 de febrièr de 2006 a l’associacion organizadoira: ostau.bearnes@wanadoo.fr.
Lo Conselh Generau d’Aran torna lançar los sieus prèmis literaris annals: la setzena edicion del Prèmi Mn. Condò Sambeat pels escrivans joves dins quatre nivèls diferents d’atge e amb d’importants prèmis en argent. E lo 6au Prèmi Aran de Literatura, dobrit als adultes, mai de 18 ans, dins las categorias de narracion (amb un minimum de trenta paginas), poesia (75 vèrses almens) e conte infantil (minimum sièis paginas); Cal presentar los trabalhs a l’OFE d’Aranés del Conselh Generau d’Aran, en supòrt informatic e papièr, Passeg dera Libertat, s/n E-25530 Vielha, abans lo 17 de febrièr los joves e lo 15 de març del 2006 los adultes. Las òbras premiadas seràn publicadas dins la colleccion Garona de Pagès editors, mas... ditz pas quand!
Aprèp una annada sense concors, lo grop Calam de l’associacion culturala Ací Gasconha torna organizar lo Concors literari gascon, amb sièis categorias (pròsa e poesia) e amb de prèmis en argent, siatz adultes, liceans o escolans. Lo reglament complet es consultable dins la wèb de l’associacion: www.acigasconha.asso.fr. La participacion còsta 8 èuros e cal mandar los tèxtes abans lo 17 de mai de 2006 a Ací Gasconha, BP 130, F-64601 Anglet Cedex.
Brèvas
# Per Noste ven de publicar una tièra d’obratges: La guèrra de Bambovila, una pèça d’Eric Gonzalès qu’es un pamflet contra l’absurditat de la guèrra. Un volum de cançons gasconas, titolat 100 cantas, causidas e presentadas per Bernat Casanava. Los Contes de Fèlix Arnaudin, en edicion bilingua: una seleccion de contes populars de la region de La Bohèira. Lo Diccionari elementari occitan-francés/francés-occitan, dins la sieuna varianta gascona, amb 9.000 dintradas en occitan e mai de 1.500 nòms pròpis. Es al punt de sortir la segonda partida (L-Z) del Dictionnaire français-occitan de Grosclaude, Nariòo e Guilhemjoan; amb lo diccionari se pòt comandar tanben lo CD-ROM que contien l’ensemble dels dus volums e que permet de cercar plan dins las doas lengas. Los podetz comandar a http://www.pernoste.com.
# Las Edicions Reclams venon de publicar Blind Date, lo navèth roman de Jan-Loís Lavit. Coma totas la òbras editadas, se pòt comandar a http://www.reclams.org.
# Las edicions ADEO nos presèntan sa darrièra parucion: Camins, de Monica Grangjonc, un libre de poesia amb tres camins que se crosan: lo de l’exilh, lo de la tròba e lo camin de l’identitat; de comandar a l’ADEO per 6,10 èuros, desvolopament.oc@wanadoo.fr.
# Ven de paréisser un recuelh de novèlas de Joan Pau Ferré, Deman que’t parlarè, ont las istòrias de la guèrra se mesclon amb d’imatges de la vida vidanta, e los sovenirs luenhencs amb l’esperança amorosa. Lo podetz comandar al prètz de 10 èuros a Guy Barés, 60 carrièra Sant Roch, F-31400 Tolosa.
# Se volètz estudiar l’occitan lemosin o podetz faire amb lo novèl Glossari lemosin de Rogièr Panhon, una contribucion a l’estudi de la lenga editat per l’IEO e Tèrra d’Òc, que se pòt comandar a l’IEO Lemosin, 2 chamin de la Codercha, F-19510 Mas Seren, per 10 èuros.
# E Cantalausa nos prepausa los sieus Tèxtes per l’an 3000 e al delà, un ensems de contes, novèlas, poèmas, cançons, nadalets..., creacions del sieu autor o adaptacions de contes tradicionals o de l’òbra de Zola, per exemple, amb una biografia comentada de Joan Bodon o de son òbra. Edicions Cultura d’Òc, 31 avenguda de l’Abadiá, F-12000 Lo Monastèri, prètz public: 33,25 èuros.
Català
Actes de tardor
Èxit de públic de la setmana dels Premis Octubre a la ciutat de València. Lliurats els premis de narrativa, poesia, teatre, assaig i periodisme d’investigació en llengua catalana que atorga l’editorial 3i4 i la Fundació Ausiàs March. Vicenç Altaió, Joan Olivares i Ignasi Moreno n’han estat els guanyadors.
La VI Nit de la Cultura de la Franja de Ponent ha tingut lloc a Mequinensa. Els VI Premis Jaume I de la Franja de Ponent han estat en record d’en Josep Galan actiu referent del català a la Franja. També s’hi presentaren la revista Franja de Ponent i l’exposició El català a la Franja.
L’IEC ha inaugurat dues noves seus a les ciutats d’Alacant -gràcies a la col·laboració de la Universitat d’Alacant- i Lleida. Les inauguracions responen a l’objectiu de la nova directiva de descentralitzar la institució i de mantenir una presència activa a tots els territoris de parla catalana.
Breus
# El Senat espanyol dóna suport a la secessió lingüística del català: l’estrena del servei de traducció simultània de la Cambra alta inclou traductors per al català i per al valencià.
# Els presidents de les Generalitats de Catalunya i del País Valencià van intervenir per primer cop en català al plenari del Comitè de les Regions de la Unió Europea.
# L’etiquetatge en català de vins i caves de DO és present en el 58% dels casos. L’augment respecte el 2003 és de més del 100% segons un estudi de la Plataforma de la Llengua.
# El català ha doblat la presència a internet en dos anys segons un estudi de Softcatalà i ara és la vint-i-sisena llengua a internet.
# El Govern valencià subvencionarà els diaris Información de Alicante i Levante per traduir al català les seves versions digitals.
# Caja Navarra es compromet a utilitzar el català en la correspondència amb els seus clients.
# D’altra banda Caixa Penedès incompleix el compromís de normalitzar les oficines del País Valencià.
# Es clogué a Perpinyà el Correllengua d’enguany amb més de 500 realitzats a totes les comarques dels Països Catalans.
# S’ha creat el portal Llengua.info, que permet accedir als recursos dels serveis lingüístics de les vint universitats de la xarxa Institut Joan Lluís Vives.
# Els documents i procediments jurídics en català representen tan sols el 6% del total que es redacten al Principat de Catalunya.
# Tingué lloc a Reus la I Trobada de Joves escriptors dels Països Catalans fruit de la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Joves Escriptors.
# Renovació del Consell de la Llengua Catalana amb una primera reunió de la Comissió Permanent formada per personalitats de la vida pública amb l’objectiu de potenciar l’ús social de la llengua.
# S’ha realitzat L'Inquiet, el primer festival de films en català al País Valencià. (http://www.inquiet.org)
# La Bressola ha visitat Barcelona amb l’exposició La Bressola i Catalunya Nord: unes escoles per a un país.
# I Fira del Llibre en català a Barcelona organitzada per libreters i editorials amb èxit desigual.
# Neix la Plataforma per la Llengua Pirineus, entitat que abasta la militància lingüística del Principat d’Andorra i l’Alt Urgell.
# Movistar ha llançat el telèfon mòbil Grundig G402i que ja presenta els menús en català, a més d'en gallec, èuscar i espanyol. D’altra banda, els telèfons IP de Cisco també tindran els menús en català.
# Els pobles de Ponent s'agermanen en la quarta Trobada de la Franja organitzada per la Institució Cultural de la Franja de Ponent i els Amics de la Franja de Ponent.
# Comença la campanya d'Escola Valenciana per a valencianitzar el nom dels centres sigui mitjançant la traducció o l’adopació d’un de nou.
# La Universitat de Barcelona ha fet un cicle de conferències sobre llengua i identitat. La Universitat d’Alacant ha organitzat el III Simposi Internacional: Vers una sintaxi històrica del Català. La Universitat de les Illes Balears realitza fins el gener un cicle de conferències que porta per títol Llengua i identitat i que vol reflexionar sobre els casos de llengües sense Estat.
# La rifa de Nadal (dècims, publicitat, cartells, pàgina web, etc.) torna a ser només en espanyol malgrat les peticions de l’Organització pel Multilingüisme i algunes denúncies de particualars. http://www.om-plural.org/loteries.html
# La cooperativa Consum ha eliminat el català de la seva revista informativa.
# Alguns dels salons organitzats a la Fira de Barcelona ignoren totalment el català.
# Interposada denúncia a la coneguda cadena DIA per incompliment de la Llei de Política Lingüística en l’etiquetatge dels productes de marca blanca.
# El periodista català Josep Puigbó dirigeix en espanyol el programa Parlem clar a la televisió valenciana.
# Neix Directa, un nou setmanari en català amb la vocació de ser potent, atractiu, seriós i plural.
|