52

Galego-português

Touriño fala espanhol no Porto
O Presidente do Governo galego, e Carlos Lage, em representaçom do Governo português, encerraram o Ciclo de Conferências Olhares cruzados sobre o Porto III. O moderador do encontro, iniciou apresentaçom dos conferenciantes fazendo um apelo à cultura comum galego-portuguesa e a «língua que nos une». A seguir cedeu a palavra a Touriño quem, paradoxalmente, após umhas primeiras palavras em galego, exprimiu-se em castelhano ao longo de toda a intervençom inicial, língua que utilizou nos restantes vinte minutos, até que foi interpelado polo correspondente do PGL presente na Sala. Nesta palestra, Touriño expus as suas ideias em relaçom à Euro Regiom Galiza-Norte de Portugal, entre elas as trocas culturais, e a criaçom dum espaço audiovisual conjunto, mas o Presidente foi muito ambíguo neste ponto. No entanto, quando desde o público foi perguntado sobre a possibilidade de a Galiza se integrar na Comunidade dos Países de Língua Portuguesa afirmou teimoso a espanholidade da Galiza e a sua pertença «por direito próprio» à Hispanofonía.
Finalmente, apontar que o Presidente do Conselho Nacional do Partido Popular Monárquico (com dous representantes na Assembleia da República) e presente neste acto entregou a Touriño um escrito no que se mencionam diversos aspectos ligados aos direitos linguísticos dos galegos e o relacionamento entre a Galiza e Portugal.

Testes unicamente em galego
José Luís Méndez Romeu, Conselheiro de Presidência do PSdeG-PSOE, anunciava no passado Dezembro, que as próximas probas para o accesso à Administraçom Autonómica terám um teste com os enunciados apenas em galego. Assim, segundo versom oficial, serám penalizadas aquelas pessoas que nom demonstrarem um nível suficiente de domínio do galego e, aliás, a medida ajudará a evitar as filtrações dos conteúdos dos exames.
O PP e o Sindicato Espanhol da Enfermagem denunciaram a medida por discriminatória para pessoas acostumadas «na sua majoria a estudarem em castelhano». Por outra parte, a Confederación Intersindical Galega deu os seus parabéns a esta medida porque é «normal» que «o exame sexa en galego», ainda que criticaram que se tenha que justificar dizendo que se querem evitar as filtrações.

Campanha em prol do galego no ensino privado religioso
Dentro dos actos previstos para esta campanha foi celebrada em 13 de Janeiro a I Xornada de Normalización Lingüística, organizada pola Federación de Centros de Ensino Relixiosos. A agrupaçom, composta por 21 centros, pretende potenciar o uso do galego e apurar a planificaçom dos serviços de normalizaçom com o objectivo de os estudantes conseguirem umha óptima competência no idioma. Contou este acto com a presença de Xosé Antón Calviño, chefe do gabinete de Normalizaçom de Ourense; Carlos Callón, presidente da Mesa pola Normalización Lingüística; e do escritor e professor Agustín Fernández Paz. No tríptico editado com motivo do lançamento da campanha recolhem-se as múltiplas vantagens que apresenta o conhecimento do galego. Entre elas estaria a aproximaçom à Lusofonia e aos seus 200 milhões de falantes, assim como o desenvolvimento das capacidades para a aprendizagem de outras línguas.

Breves
# A Mesa avalia negativamente os primeiros cem dias de política linguística do novo Governo, detecta «ausência de planificaçom e de entusiasmo» na Secretaria Geral de Normalizaçom Linguística.
# A Mesa denuncia que o Ministério da Sanidade nom oferece modelos de cartazes em galego para o cumprimento da Lei de Medidas contra o Tabagismo no que a sinalizaçom diz respeito. A Mesa disponibiliza os seus próprios modelos através da Rede.
# Touriño, em resposta à pergunta de La Nueva España «O que se fala no Ocidente das Asturies? Galego ou fala?», responde: «Fala-se o que os cidadaos falam e o que nas Asturies digam que falam […] nom aspiro a determinar o que falam outros territórios».
# Emissom, o 31 de Dezembro de 2005, de umha reportagem sobre o português da Galiza no Jornal da Tarde da Radiotelevisão Portuguesa. O tema central desta informaçom foi a petiçom ao Parlamento Europeu promovida pola Associação de Amizade Galiza-Portugal e o MDL em defesa da unidade da língua da Galiza e incluiu extractos das entrevistas realizadas a Ângelo Cristóvão (AAG-P), Carlos Figueiras (MDL) e aos ex-eurodeputados José Posada e Camilo Nogueira.
# A proposta de Estatuto do BNG verifica a existência de um sistema linguístico galego-português e fixa como «obrigado» o conhecimento da língua polos cidadãos da Galiza.

Asturiano

Espublícense nuevos decretos toponímicos
El Boletín Oficial del Principáu d'Asturies espublizó los decretos toponímicos de los conceyos de Sariegu, Cabranes, La Villa y Bimenes, los cuatro últimos que pasaron hasta agora'l trámite definitivu de la so aprobación en Conseyu de Gobiernu. La publicación d'estos cuatro decretos –ente los que ta'l de Bimenes, conceyu pioneru na normalización del asturiano, que declaró la oficialidá de la llingua dientro del so términu l'añu 1997– fai subir a diez el total de conceyos asturianos que yá oficializanon la toponimia mayor na so forma tradicional.

Campaña de la XDLA por una radiotelevisón n'asturiano
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana echó a andar una campaña pa esixir que l'asturiano tea presente na programación del Ente Autonómicu de Comunicación, que yá ta emitiendo en fase de pruebes. La campaña de la XDLA echa directamente pel presidente del Gobiernu asturianu, Vicente Álvarez Areces, como responsable postreru de que la radiotelevisión autonómica nun vaya cumplir nin siquiera coles espectatives llingüístiques mínimes de l'asociación civil. La XDLA tituló la campaña col lema Tele Areces – reflexu de Tini, faciendo un xuegu visual y de palabres col anagrama de la canal de televisión y l'eslogan de la campaña promocional del ente, que s'anuncia estos díes como reflejo de ti. Nun ye la primera campaña que fai la XDLA pa esixir la presencia del asturiano na televisión autonómica. Cuando entamó a falase de la so creación a primeros de la década, la XDLA llevó alantre una campaña de recoyida de firmes cola esixencia TV asturiana 100% n'asturiano, que pañó más de 20.000 compromisos.

El Gobiernu d'Asturies entruga al Conseyu Consultivu sobre la regulación del asturiano na reforma estatutaria
El Gobiernu d'Asturies mandó al Conseyu Consultivu asturianu -máximu órganu de consulta del executivu- el dictame sobre la reforma del Estatutu d'Autonomía d'Asturies, nel que'l gobiernu plantia cuestiones qu'afecten a puntos del articulao de la Llei Orgánica pola que se rixe l'autonomía asturiana dende'l 1981. Anque abondes de les cuestiones falen de posibles reformes que se quieren facer n'articulao del estatutu con voluntá d'afondar na so redacción actual, sobre la cuestión del asturiano el testu nun da a entender qu'heba voluntá de camudar el so l'estatus actual dientro del testu estatutariu, anque de cualquier manera sí se-y encarga al Conseyu Consultivu que faiga un «análisis del alcance xurídicu de la regulación estatutaria del asturiano y de los sos desenvolvimientos normativos». Esta redacción ye lo bastante abierta pa que nella pueda entrar dende un analisis qu'estudie la redacción actual del estatutu y la so hipotética suficiencia o insuficiencia, hasta una posible ampliación del estatus xurídicu del asturiano. Pero evita crear espectatives al eludir dafecho cualquier referencia a la posible modificación del artículu 4 del actual estatutu –que ye nel que se fala de la llingua asturiana–, amás de nun facer referencia denguna a una hipotética oficialidá del asturiano.

El CAO prepara les sos actividaes pal añu 2006
El Conceyu Abiertu pola Oficialidá celebró n'Uvieo una asamblea na que, per una parte, s'apautó una estructura organizativa pa la plataforma y, per otra, se definienon les primeres acciones reivindicatives que llevar alantre esti añu y nel que'l procesu de reforma del Estatutu d'Autonomía Asturianu va dar un reblagu. El CAO decidió dotase d'unes estayes de trabayu (política, económica, xurídica, propaganda y actividaes) coles que garantizar una presencia contina de la plataforma nos medios de comunicación y na sociedá, amás de garantizar la so función d'axente de diálogu colos sectores políticos. La primera de les acciones pa esti añu van ser una caravana pola oficialidá prevista pa la fin del mes de febrero, cola que se va intentar llevar el mensaxe del CAO a los pueblos y villes que normalmente queden al marxe de les manifestaciones y actos entamaos pola plataforma. Tres d'ello, el CAO ta preparando un actu de proxección pública con actuaciones musicales y discursos que tien data atrocada pal 7 d'abril en Teatro Filarmónica d'Uvieo. El CAO márcase l'oxetivu de la oficialidá como daqué irrenunciable, y anuncia que'l so discursu va centrase en llevar el debate al campu de los derechos civiles, faciendo ver na oficialidá una aspiración democrática.

Euskara

Tokiko telebistetan tokia euskaradunentzat?
Eusko Jaurlaritzak tokiko telebistak arautzeko zirriborroa publiko egin zuen azkenik abenduaren amaieran eta, urtarrilean, behin betiko dekretua kaleratuko du. Orain arte aurkeztutakoaren arabera, EAEn 15 barruti definitu ditu, eta bakoitzari 4 telebista kate dagokio, 60 guztira hiru probintzietan beraz. Dekretuak zehaztuko du hurrengo 10 urterako zeintzuk lortuko duten baimena emititzeko.
Honen aurrean, euskarazko tokiko telebistak sustatzeko sortu duten Tokiko erakundea oso kritiko agertu da Jaurlaritzaren jarrera dela eta, beste elkarte batzuk (Topagunea, EKT, Kontseilua edo EHE) egin duten moduan. Salatu dutenez, «Jaurlaritza komunikazio talde handien aurrean kikildu egin da», azken finean hauen interesak babestuz eta hizkuntza normalizazioa bigarren plano batean utziz, Euskara Biziberritzeko Plan Nagusiak dioenarekin kontraesan nabarmenean. Zirriborroaren arabera, euskarazko kateek bakarrik edukiko zuten lehentasuna «bideragarritasun ekonomikoa eta kalitatea» bermatuz gero, gaztelerazko kateei holakorik eskatzen ahaztuz.
Gaur egun 8 kate euskaldun baino ez dago Euskal Herrian 57 tokiko kateen artean. Nagusiak, gainera, Espainia mailan aritzen diren komunikabide talde handienak dira, hots, euskaraz %1 inguru egiten dutenak. Tamaina ertaineko telebistek, euren aldetik, %10 baino ez dute eskaintzen.
Bestalde, Nafarroako Gobernuak 5 barruti ezarri ditu, probintzia osoa hartzen ez dutenak, eta ondorioz eremu euskaldunetako bi telebista kate txikiek ez dute baimenik eskuratu. Ipar Euskal Herrian, azkenik, lizentzia duten telebista txiki guztiak enpresa handienak dira, frantsesez soilik aritzen direnak.
El Governo basc finalment ha publicat un esborrany sobre la propera legislació de televisions locals. Tokiko, organització que promou la creació de canals en basc, i d'altres entitats l'ha criticat ja que deixa la normalitzaciólingüística en un segon pla i cedeix als interessos dels grans grups de comunicació estatals (en espanyol). Avui dia a tot Euskal Herria solament hi ha 8 canals bascòfons d'entre 57. A Nafarroa, el govern ja ha tancat les portes a l'existència de canals locals en basc i a Iparralde les llicències ja han estat repartides entre les cadenes francòfones.

2005eko Bertsolari Txapelketa arrakastatsua
Andoni Egañak, laugarrenez, lau urtetik behin antolatzen duten Euskal Herriko Bertsolari Txapelketa irabazi du, holakorik lortzen lehenengo bertsolari bihurtuz historian. Barakaldoko finalean, Unai Iturriaga izan zen txapeldunordea. Hauen ondoren, Maialen Lujanbio, Amets Arzallus, Igor Elortza, Sustrai Colina, Aitor Mendiluze eta Jon Maia gelditu ziren.
2005eko edizio hau, askoren ustez, arrakastatsua izan da hainbat esparrutan. Besteak beste, txapelketan zehar jende ugari erakartzea, finalean 13.000 pertsona batzea edo erdaldun askorenganaino ailegatzea lortzean.
Andoni Egaña ha guanyat per quart cop consecutiu el campionat basc de glosadors, -que té lloc cada quatre any- i esdevé el primer que ho assoleix. La final de Barakaldo aplegà 13.000 persones, d'entre les quals també públic hispanòfon.

Kafe Antzokiaren 10. urteurrena
Bilboko Kafe Antzokiak abenduan 10 urte bete du , bai eta hainbat ekitaldiz ospatu ere. Izan ere, ez da gutxiagorako, Zenbat Gara erakundeak lortu baitu gune euskaldun sendoa sortzea Euskal Herriko hiri handienean, beti ere kulturarekin lotutako ekimenak antolatuz eta hiztun gutxituenganantz begirada galdu gabe, filosofia propioari eutsiz. Horretaz gain, urte hauetan Ondarroan beste kafe antzoki bat zabaldu dute eta Nafarroan aisiarako guneak zabaldu ditu. Zalantza gabe, erreferentzi bihurtu da denbora honetan gurean bakarrik ez, baizik eta kanpoko beste herri eta hiztun batzuentzat ere bai.
El Kafe Antzokia de Bilbo ha fet deu anys i es consolida com a espai cultural de referència per als bascòfons de la ciutat més gran d'Euskal Herria.

Urte berrirako asmo onak
EAJk alderdi barneko euskaratze plana aurkeztu du, besteak beste goiko karguen erdiak hizkuntza gaitasuna eskaintzeko helburuarekin. Beste alde batetik, Alain Lamassoure eurodiputatu eta Ipar Euskal Herriko Hautetsien lehendakariak aurten testua idazteko asmoa dauka Frantziar Estatuari hizkuntza gutxituak onartzea eskatuz. Halaber, Euskara Erakunde Publikoak 2006rako aurkeztutako egitasmoa aurkeztu du Iparraldean, hala asmo onez nola zalantzez beteta. Azkenik, Demoak elkartekoak bilduko dira urtarrilean Hego Aquitàniako tren geltokien zuzendari berriarekin.
Bons propòsits pel nou any: el PNB amb el seu pla d'euskaldunització intern i dels seus alts càrrecs. Així mateix,Lamassoure el president dels càrrecs electes d'Iparralde i eurodiputat ha mostrat la seva intenció de sol·licitar el reconeixement de les llengües minoritzades de l'Estat francès. En darrer lloc, Demoak es reunirà amb el nou director de ferrocarrils d'Aquitània Sud.

Aragonés

Edición en aragonés en 2005
Las obras en aragonés mantienen la meya d'atros años. Un total de 10 libros de literatura s'editón en 2005. Cal siñalar que un 40% sigan de literatura infantil, cuentos propios u adaptaus. En concreto 2 en aragonés ribagorzano, 1 en aragonés cheso e 1 en aragonés ansotano. La resta son de narrativa y poesía, en la suya mayoría de certamens en neoaragonés, e dos novelas, en aragonés chistavín e aragonés ribagorzano. Un dato que cal analizar ye que la mayoría, un 60%, u siga, toz es libros en aragonés patrimonial, (editaus per municipios u per Xordica) fan servir una grafía tradicional, mientres que aquels que contienen producción en neoaragonés, chunto a bel texto dialectal, (editaus més que més pel Consello d'a Fabla), fan servir la suya grafía semi-fonolochica. Los dos libros més vendius han estau: Cuentos de siempre acomodaus a lo cheso, d'a chesa Marta Marín, que en vendió tot lo editau, 500, e la novela Lo que mai no s'olbida, d'a estadillana Elena Chazal, que només en dos meses ha vendiu 300 exemplars d'una edición tamién de 500.
En cuanto a obras filolochicas, son cuatre, principalmén de lexicografía: la reedición d'o vocabulario de Boleya d'Agliberto Garcés, un vocabulario monegrino y la transcripción d'as encuestas de Saroïhandy, un remarcable treballo feito per Óscar Latas, de gran valor historico, asinas como la imprescindible monografía de l'aragonés de Bielsa, d'a que son coautors Ch. Lozano e A.L. Saludas.

La lei de luengas se retarda
Tal como se comentaba n'a nuestra editorial pasada, pareix que la tan aguardada lei que regle la situación d'as luengas autoctonas d'Aragón se posposa per enesima vegada. Ixo se deduz d'unas declaracions feitas per Marcelino Iglesias, presidén d'Aragón, n'a cadena SER, a metat de deciembre. La desincusa, ista vegada, ye la custión d'o estatuto catalán.
Per atro costau, una mesa redonda sobre a lei de luengas se fizo lo 23 de noviembre n'a FNAC. Bi intervinon Mario Sasot, qui parló d'o catalán, y Francho Nagore, que parló de l'aragonés. Lo moderador fue Antonio Ibáñez.

Rueda de prensa de Chuntos por l'aragonés
Lo 30 de deciembre los miembros d'ixa campaña presentón en Zaragoza lo congreso d'aragonés que promueven entre es día 13 e 15 de chuliol, que se ferá en Uesca e diversas poblacions altoaragonesas. Treballan per la constitución d'una academia de l'aragonés an quieren que i haiga filologos y representación d'as variedaz patrimonials. Lo principal proyecto, informan, ye la elaboración d'una gramatica e un diccionario normativos.

Premios literarios
S'han editau las obras premiadas n'as dos zagueras edicions d'o Premio Lo Grau, que convoca lo concello homonimo chunto a lo Consello d'a Fabla Aragonesa. Lo volumen contiene dos relatos d'Elena Chazal, un relato de Chuan Carlos Bueno, un atro de Sergio Mur e poemas d'Óscar Latas e Chusé Antón Santamaría.
Fernando Romanos, de Zaragoza, ha ganau la zaguera edición d'o Premio Arnal Cavero con un poemario titulau Baxo a mirada de os Fustez. La obra ye escrita en un aragonés de base sobrarbenca, que l'autor conoixe bien. Lo convoca cada año lo Guvierno d'Aragón. La decisión d'o premio fue per mayoría.
Ana Giménez Bertrán, de Uesca, ha ganau, con a novela Palestra, la zaguera edición d'o Premio Chusé Coarasa, que convoca cada tres añadas lo Consello d'a Fabla Aragonesa. Se trata d'una novela que recreya, en neoaragonés, la sociedat oscense d'o s. XVII.

IV Premio Ciudat de Balbastro
S'ha convocau la cuarta edición d'iste certamen, que convoca la capital semontanenca. N'as dos primeras edicions ganón Toni Collada e Ánchel Conte , respectivamén, e la tercera quedó desierta. Cal presentar novelas ineditas, con extensión entre 50 e 150 fuellas, per triplicau, con los datos en una plica. Cal fer-lo antes d'o 28 de febrero ta lo concello de Balbastro, Ária de Cultura, Plaza de la Constitución s/n, 22300 Balbastro.

V Premio Condau de Ribagorza
S'ha convocau una nueva edición d'este veterano certamen que convocan de forma alternada y conchunta los municipios de Graus, Fonz y Estadilla. La quinta edición la convoca Estadilla. Las bases son como en anteriors añadas. Se premiarán rellatos en aragonés ribagorzano, ineditos, entre tres y seis folios, a doblle espacio, y poesías en ixe dialecto, con una extensión entre 30 y 200 versos, ben siga un poemario u versos sueltos. Cal acompañar copia en disquet, y una plica que contienga los datos d'autoría, con el titulo de la obra en l'exterior. Las obras s'han de presentar, antes del 31 de marzo, en l'ayuntamiento d'Estadilla, Pllaza Mayor, 1.

Occitan

L'occitan aurà sa plaça als Jòcs Olimpics
La Chambra d'Òc, que trabalha per que l'occitan siá lenga cooficiala a las Olimpiadas d'Ivèrn de Turin, al costat de l'anglés, lo francés e l'italian, lancèt l'idea d'una corsa, la Trans-Òc, per totes los païses occitans, de l'Atlantic fins als Alps. Un parelh d'occitans, membres de Nosauts de Bigòrra, Fabrici Bernissan e Miquèu Dantin, prenguèron l'iniciativa e venon de repetir los 1.200 quilomètres, ongan en uèit jorns, de Baiona a Turin, a pè e en bicicleta, per sensibilizar e demandar als poders publics e al Comitat dels Jòcs Olimpics d'Ivèrn 2006 la promocion de la lenga occitana dins las Olimpiadas que se debanan aqueste febrièr dins las valadas occitanas alpinas. Arribats en Turin aguèron una amassada amb lo vicepresident del comitat d'organizacion dels Jòcs., que garantiguèt que 160.000 èuros anavan assegurar la promocion de la cultura occitana entre los mèdias presents dins l'eveniment, per mejan d'una campanha de comunicacion menada entre la província de Turin e la Chambra d'Òc. La campanha se farà mercés a cinc punts d'informacion, un dossièr de premsa e documents escrits e sonors pertocant la cultura e la lenga occitanas, e que l'imne occitan seriá jogat pendent la ceremonia de dubertura dels jòcs.

Vòtan per una politica lingüistica en favor de l'occitan dins Aquitània
Lo rapòrt, aprovat a l'unanimitat pel Conselh Economic e Social d'Aquitània, preconiza trenta-doas mesuras concretas per las lengas occitana e basca. Unas mesuras qu'an la tòca d'assegurar la subrevivéncia de las lengas, per mejan l'afortiment de la lor transmission e lor aprendissatge: formacion de formators a la lenga, desvolopament de corses pels adultes, collèctas dels fons patrimonials, ajudas a la creacion artistica, a l'edicion professionala e als eveniments e festenals, la promocion de las lengas pels servicis regionals, etc. Fin finala, las proposicions del plan Parloc, bai!, an d'implicar tota la societat civila per que prenga consciéncia de l'important qu'es de salvar las lengas pròprias d'un territòri amb la lor cultura.

La Poste vòl pas comprendre l'occitan
La Poste, lo servici public francés del corrièr, refusa de mai en mai de distribuir las letras que pòrtan l'adreiça escrita en occitan. Aital, d'exemplars de qualquas publicacions occitanas son tornats a l'expeditor, çò que mòstra la non-volontat de distribuir lo corrièr, quitament se l'adreiça es clara e comprenuda per emplegats del servici public, que non sembla voler compréner que la nomenclatura «oficiala» francesa, quitament se las comunas an lor senhalizacion bilingua.

Wanadoo forabandís l'occitan d'internèt
Qualques liceans de la Gasconha tolosana aguèron l'idèa de far una protèsta cibernautica suu chat de Wanadoo, qui reconeis pas l'occitan. Aital, los joves ensagèron de díser qualques mots suu salon de chat de Tolosa, mas foguèron sistematicament fòrabandits pels operators del siti. La ciberprotèsta per faire sénter lo clam occitan, comencèt lo divendres 16 de decembre e contunha totes los divendres a 21 oras, en anant suus salons de discussion per assadolar lo siti de messatges en occitan. Cal contunhar l'accion contra Wanadoo per la sieuna concepcion exclusenta de la lenga d'òc, pr'amor, per contra, dins lo salon Pays Basque l'emplec de l'euskara se fa sense problèma. Se voletz protestar podetz vos connectar a l'adreça internèt www.tchat.wanadoo.fr, clicar sus Toulouse, causir un psèudo e dintrar al salon.

Concorses literaris
L'Institut d'Estudis Ilerdencs convòca lo V Prèmi de raconte en occitan Les Talúries, obèrt als escrivans qu'ajan pas publicat mai de doas òbras, amb un prèmi unic de 3.000 èuros. Cal presentar los originals abans lo 17 de febrièr al Servei d'Administració de la Fundació Pública IEI, plaça de la Catedral, s/n, E-25002 Lleida.
Leis Amics de Mesclum amb lo jornau La Marseillaise bandís son concors Escriure en lenga d'Òc, obèrt a totes los publics. La data limita del mandadís es lo 1 de març: La Marseillaise-Leis amics de Mesclum, 19, cors d'Estienne d'Orves, BP 1862, 13222 Marselha cedex 01.
E lo Conselh Generau deras Hautas Pirenèas convòca lo Catorzau Concors Bigordan d'Expression Gascona, ongan amb «Eth huec» coma tèma. Podetz mandar d'òbras ineditas al meteis Conselh Generau deras Hautas Pirenèas, 6, arrua Gaston Manent, BP 1324, 65013 Tarba Cedex 9, abans lo 31 de març.

Català

Arriba el registre del domini .cat
La Fundació PuntCat ha anunciat que el registre del domini .cat podrà començar a registrar-se el 13 de febrer en tres fases. La primera estarà oberta a les entitats amb vocació per la promoció de la llengua catalana; la segona s'obrirà el 20 de febrer i s'obrirà a entitats, empreses i persones que ofereixen comunicació en català significativa en línia i als més de 60.000 adherits a la campanya pel .cat, com a mostra d'agraïment. A partir de Sant Jordi el registre de dominis .cat s'obrirà a tothom. CiU ha proposat que el Govern de la Generalitat ofereixi ajuts per tal que les entitats adoptin el domini «.cat».

300 anys d'imposició de l'espanyol a la Franja
El 24 de gener ha fet 3 segles que les tropes borbòniques van incendiar Calaceit perquè els habitants de la vila no acceptaren Felip de Borbó com a rei. Fou l'inici dels diferents atacs sagnats dels invasors castellans, com el que es produí a Mont-roig de Tastavins. Per a commemorar-ho, la Institució Cultural de la Franja de Ponent organitzarà enguany un seguit d'actes, com un clicle de conferències sobre la història d'aquest territori encapçalada per l'historiador Joaquim Montclús i un programa d'activitats a les escoles.

Condemna exemplar després dels atacs a ACPV
Condemna d'un any i tres mesos de presó per als tres militants del grup ultradretà GAV que van assaltar i robar el Casal Jaume I de Russafa el desembre del 2003. Després de la detenció van manifestar que ho havien fet per motius ideològics. Per primera volta hi ha una una condemna proporcional després dels nombrosos atacs patits a locals d'Acció Cultural del País Valencià, a llibreries, seus de col·lectius progressistes,… El darrer tingué lloc el mateix dia del judici a la llibreria Tres i Quatre. D'altra banda un ciutadà d'Algemesí va ser retingut per la policia espanyola per parlar-los en català malgrat els compromisos adquirits per la delegació del Govern al País Valencià d'evitar casos de discriminació lingüística per part d'aquest cos i la Guàrdia Civil.

Breus
# Veten l'ús del català en una sessió ordinària del Parlament europeu, malgrat que el diputat en qüestió, Bernat Joan, va facilitar al servei d'intèrprets la versió en anglès de la seva intervenció.
# Espolla acull de nou el quart campionat de cant improvisat en català. Francesc Ribera ‘Titot' n'ha estat el guanyador.
# Segona edició de la Festa de la Joguina en Català organitzada per la Plataforma per la Llengua. D'altra banda es repartiren més de 20.000 cartes per als als Reis Mags d'Orient en català dins dels actes de la campanya En català, jugues? per a promoure la llengua entre els infants.
# Primer diccionari sànscrit-català editat per Enciclopèdia Catalana amb el suport de la UIB i dels Governs català i illenc.
# El Govern català destinarà 2,5M€ per la millora de l'oferta de cursos d'acolliment lingüístic, un 40% més respecte l'any 2003. Es pretén arribar als 78.000 alumnes a l'any i així duplicar el nombre d'alumnes del 2005.
# Política Lingüística posà en funcionament un servei interactiu en xarxa per a la traducció de cartes i menús de restauració al català.
# El president del Tribunal Suprem de l'Estat espanyol ha afirmat que el català no hauria de ser una llengua d'obligat coneixement atès que «no té cap projecció positiva en d'altres aspectes de la vida».
# La Plataforma per la Llengua ha signat dos convenis amb Canal Català i Abacus per la difusió dels actes que organitzi l'entitat.
# L'Ajuntament de Mataró ha aprovat per unanimitat una moció a favor del cinema en català, doblat o subtitulat.
# Campanya per a la normalització de Bancaixa atesa la forta espanyolització de la publicitat i dels serveis en general al País Valencià (atencion@bcj.gbancaja.com).
# L'AVUI ja no es pot comprar a Catalunya del Nord, segons sembla, per problemes logístics.
# Ha començat el Festival de Cinema Català de Luxemburg organitzat pel Centre Català d'aquesta localitat i que ha tingut lloc durant tretze anys de manera ininterrompuda.
# El nou teatre de Perpinyà programarà tantes obres en català com en francès, un 30%, i la resta en idiomes de diferents zones de la Mediterrània.
# Editorial Graó publica Parlant de llengua amb nens i nenes. graoeditorial@grao.com