53

Galego-português

TVE reduz as emissões em galego
Carmen Caffarel, directora de RTVE, anunciou que se vam suprimir a práctica totalidade das desconexões territoriais da emissora de rádio Radio 5 e do segundo canal de televisom. A medida provocou as críticas por parte de diversas organizações entre outras d’A Mesa, o Sindicato Labrego Galego e o Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia. Este último aproveitou para pedir a criaçom imediata do segundo canal da TVG. A Mesa convoca a cidadania para fazer um envio maciço de postais de protesto dirigidas a Carmen Caffarel.

Análises socio-linguísticas
O Cartafol Dixital, boletim do Serviço de Normalizaçom da USC, comenta no seu último número um estudo que confirmaria o avançado processo de castelhanizaçom na Universidade da Crunha. Esta obra parte de um inquérito realizado em 2003 a 3.000 membros dos três colectivos universitários: Alunos/as, Pessoal Docente e Investigador (PDI) e Pessoal de Administraçom e Serviços (PAS). Menos de umha quarta parte de cada um desses colectivos utiliza maioritariamente o galego na oralidade. Quanto aos usos escritos, o PAS é o que mais utiliza o galego (31,2%), a muita distância dos alunos/as (9,6%) e do Pessoal Docente e Investigador (7,1%).
Por outra parte, segundo dados do último Eurobarómetro, Os europeus e as suas línguas, apresentado no Dia Mundial da Língua Materna, quase três em cada quatro galegos têm como língua materna o galego.

Breves
# O Conselheiro da Presidência, Méndez Romeu (PSOE), recuou na sua proposta de testes só em galego nos processos selectivos da Administraçom Autonómica.
# A Conselheira de Cultura, nxela Bugallo (BNG), afirmou que existe interesse em que a Galiza esteja representada na Comunidade de Países de Língua Portuguesa (CPLP).
# Ministério de Educaçom do Brasil cria o Instituto Machado de Assis para a promoçom da cultura brasileira e a língua portuguesa fora da Lusofonia.
# ATTAC Braga, nascida dentro do âmbito dos movimentos alter-globalizaçom, organizou entre os dias 18 e 26 de Março a Semana da Galiza em Braga tendo como principais objectivos: um maior conhecimento da realidade galega, das afinidades culturais e linguísticas entre a Galiza e Portugal e um reforço dos laços de solidariedade entre o movimento associativo de ambos os lados do Minho.
# Nasce Arrincadeira, um novo local social para a língua em Riba d'via.
# Oito municípios pontevedreses subvencionarám as lápides funerárias escritas em galego. A decisom tomou-se depois de analisar o uso do galego nos cemitérios de catorze freguesias do rural com um resultado de apenas 0,1% de lápides em galego.
# 17% das Câmaras Municipais galegas com sítios web nom disponibilizam versom em galego.
# Reintegracionismo volta a aparecer na TVG, vinte anos depois, com umha entrevista a Carlos Figueiras, porta-voz do MDL no telejornal da manhã.
# Câmara Municipal do Concelho de Ferrol decidiu, por unanimidade de todos os grupos, dar o nome do escritor e professor emérito da Universidade de Nova Iorque, Ernesto Guerra da Cal, a umha nova rua da cidade.
# Campanha da associaçom compostelana “A Gentalha do Pichel” para a galeguizaçom (reintegrada) dos nomes e apelidos.
# O sindicato estudantil Agir critica Secretária Geral de Política Linguística e exige que cumpra a promessa de 50% das aulas em galego.
# O colectivo de Siareir@s Galeg@s faz um chamado à Secretaria Geral dos Desportos para que a Galiza participe nos «I Jogos da Lusofonia», que Macau (China) organiza no próximo mês de Outubro.
# O III Seminário de Políticas Linguísticas da Associação de Amizade Galiza-Portugal, celebrou-se na Faculdade de Ciências Políticas da Universidade Compostelana entre os dias 28 e 30 de Março.
# Campanha do Partido Popular Monárquico português para criar umha plataforma que apoie o reintegracionismo. A formaçom política vem de iniciar contactos com o resto de partidos do Parlamento Português, aos quais foi enviado um documento que resume os objectivos a atingir, entre eles o reconhecimento a nível peninsular e internacional da unidade da língua.
# Festa Galega e apresentaçom do jornal Novas da Galiza no Porto (Portugal) o dia 17 de Março, organizou a Assembleia Galego-Portuguesa do Porto.
# Os agudás (10% da população do Benin, descendentes de escravos brasileiros ou de mercadores de escravos de Salvador, emigrados para essa zona da frica a partir do século XIX) pedem ajuda para recuperar o português.

Asturiano

La Caravana pola Oficialidá anduvo’l valle del Nalón
El día 4 de marzo echó a andar la primer Caravana pola Oficialidá, organizada pol Conceyu Abiertu pola Oficialidá. L’obxectivu d’estes caravanes ye llevar la reclamación de los derechos llingüísticos fuera de les grandes ciudaes del centro d’Asturies, precisamente a les villes y llugares onde la llingua resiste con más vitalidá. Desta, una caravana de coches con megafonía anduvo’l valle del Nalón, pasando per Sama, La Felguera, L’Entregu, Sotrondio, Blimea, Los Barreros y La Pola Llaviana. La caravana foi aparando pa repartir ente la xente fueyes nes que s'esplicaben el significao de la palabra «oficialidá» y los argumentos del CAO xustuificando la so necesidá. Depués d'unes cuantes hores escaleyando pel valle del Nalón, la caravana acabó volviendo a La Felguera. Yá de tarde, el CAO organizó un actu en teatro de L'Entregu, onde hebo actuaciones musicales y teatrales, y lectura de testos. El teatru tuvo llen, y nél anuncióse que la siguiente Caravana pola Oficialidá diba andar los conceyos de Siero, Sariegu y Llanera.

L.lena pol comerciu n’asturiano
El Conceyu de L.lena presentó en marzo una campaña pa la normalización del asturiano nel ámbitu del comerciu. Esta campaña consiste na creación d'una marca y na edición de trípticos, pegatines, bolses de papel y cartelería col obxectivu de promover l'usu del asturiano nel comerciu y potenciar la so presencia na imaxe pública del sector, implicando a los comerciantes na promoción y normalización del asturiano nes rellaciones comerciales. Trátase tamién d’afitar l'emplegu de los nomes tradicionales asturianos pa referise a los productos y les espresiones asturianes tradicionales que s'empleguen nos comercios. La campaña faise a comuña colos servicios de normalización de Xixón, Siero y la mancomunidá del Cabu Peñes, integrantes de la Rede de Normalización Llingüistica.

El CMU pide midíes de normalización llingüística
El Conseyu de la Mocedá d'Uvieo presentó al grupu políticu socialista del Conceyu d’Uvieo una propuesta na que pide que se recupere la toponimia tradicional del conceyu y que s'emplegue nos rétulos oficiales. El presidente del CMU, Paulino Feito, presentó-yos a los conceyales socialistas Miguel Mojardín y Gonzalo Olmos les idees del Conseyu de la Mocedá uviedín, que pasen per apautar midíes que garanticen la protección de la llingua, ente les qu'habríen figurar tamién una ordenanza d'usu y promoción del asturiano, la retulación billingüe de toles oficines del Conceyu, y la creación d'un serviciu local de normalización llingüística.

El Principáu d’Asturies aprobó les subvenciones pa los servicios de normalización
El Conseyu de Gobiernu del Principáu d'Asturies aprobó a finales de marzo una subvención de 141.000 euros dirixida a cubrir los costes de los programas entamaos polos servicios de normalización llingüística de los conceyos de L.lena, Cangas, Samartín del Rei Aurelio, Llangreo, Mieres, Siero, Avilés, y les mancomunidaes del Cabu Peñes y de la Comarca de la Sidra. Esta subvención va desentrollar –presumiblemente– la puesta en serviciu de les oficines de normalización de Mieres, Samartín del Rei Aurelio, Avilés y Llangreo, que los trabayadores de servicios de normalización llingüística denunciaren había pocos díes que llevaben meses sin funcionar.
L'Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística emitiera unos díes primero una nota de prensa pa dar a conocer la situación na que s'alcuentra la rede de servicios de normalización. L’asociación denunciara que de los diez servicios que trabayaben a la fin del añu 2005, namás quedaben seyes n'activo, y culpaba d'ello «al desdexamientu lo mesmo de los responsables políticos de los conceyos que de la Conseyería de Cultura». Avilés, Samartín del Rei Aurelio, Llangreo y Mieres son los conceyos onde nun había agora mesmo serviciu de normalización, ello anque, según l'asociación, «esiste un compromisu alquiríu col Gobiernu de tener la oficina abierta l’añu 2006». L'asociación calificara d’«actu d'irresponsabilidá que dende los Conceyos nun sepan o nun quieran saber en qué consiste'l procesu de normalización llingüística» y asegurara que se trata d'un llabor que necesita años de planificación y de compromisu claru pa cola llingua asturiana. L'asociación alvirtiera tamién que «la Conseyería de Cultura nun fai nengún tipu de siguimientu d'estes ayudes, que nun cumplen colos obxectivos pa los que se crearon» y apelara a la responsabilidá del Gobiernu pa dar con una solución que garantizare la continuidá y estabilidá de los servicios.

Euskara

Fartsak aurrera darrai
Egunkariaren aurkako epaiketa ez burutzeko aukera galdu du Espainiako Auzitegi Nazionalak, eta gezurren gainean eraikitako prozesuarekin aurrera jarraitzea erabaki dute, defentsak eta hainbat tokitatik auzia artxibatzea behin eta berriz eskatu duten arren. Epaiketaren data ezagutzeko itxarotea besterik ez daukagu orain.
Hiru urte bete dira Egunkariaren aurkako atentatutik eta, tamalez, zentzuaren zantzurik ez digute orain arte erakutsi auzitegitik. «Terrorismoaren aurkako gerran», bortizkeria horrekin zerikusirik ez duen proiektua kolpatu dute, inori mesederik egin gabe eta «bigarren mailako eraginak» bidean utziz.
Informazio gehiago: Egunkaria.info.
L'Audiència Nacional espanyola ha perdut una oportunitat per a tancar el cas Egunkaria. Ara només manca saber la data del judici. S'han complert ja tres anys de l'atemptat contra aquest diari. En nom de la «guerra contra el terrorisme»”, han atacat un projecte sense relació amb aquesta violència, sense beneficiar a ningú i deixant els seus «efectes secundaris».

Desobedientzia
Egunotan jakin dugu zelan korapilatu daitezkeen gauzak herritar batek ertzain batzuei euskaraz soilik egin nahi izatearren. Edo epaiketa batean euskara hutsez eta itzultzaileari uko eginez deklaratu nahi izateagatik. Bi kasuetan (benetakoak direnak, Bilbon eta Gernikan gertatutakoak hurrenez hurren), desobedientzia delitua eta ondorengo prozesu judiziala etor daitezke nahiz eta, hizkuntza eskubideei dagokienez, legeen aurka doazen bi adibide izan. Izan ere, Behatokiak salatu du ertzainen laurdenak baino ez duela betetzen hizkuntz eskakizuna. Eta Justizia arloan badakigu zer dagoen, beste hainbeste edo are okerrago.
Fer servir el basc amb un ertzaina o voler testificar en un judici sense traductor pot suposar un delicte de desobediència però no una vulneració dels drets lingüístics, segons han evidenciat dos casos recents. Només una quarta part dels ertzaines compleixen els perfils, però en l'àmbit judicial la situació encara és pitjor.

Zeru horiek
Bernardo Atxagak idatzitako izen bereko pelikula estreinatu dute Biarritzen. Lana Aizpea Goenagak zuzendu du eta hainbat aktore ezagunek hartu dute parte, lan hizkuntza euskara izanda eta ez gazteleratik bikoiztutako ezer izan gabe. Berezitasunen artean, telebistarako eginda dagoela aipatu behar dugu. Bigarrenik, TVE-k diruz lagundu duela, beste pelikula batzuei ateak zabaldu diezaiekeena. Eta hirugarrenik, errodatze lanak Catalunyan burutu dituztela, bertako langile batzuk ere proiektuan sartu zirelarik.
S’ha estrenat Aquests cels, la pellícula homònima de l'obra de Atxaga, dirigida per A. Goenaga, realitzada originalment en basc i amb la participació d’actors coneguts. TVE n’ha estat el patrocinador i ha obert la porta a d’altres treballs. Part del rodatge va ser fet a Catalunya.

Mihiluze
Azken asteotan ETB-k Mihiluze izeneko programa estreinatu du, kale hizkera eta, azken finean, gazteen artean euskararen erabilera helburu hartuta. Egitasmoaren atzean Asisko Urmeneta eta Kike Amonarriz daude, besteak beste, azken urteotan lokuzio informalak, SMS-en arloa edo umorezko erregistroak lantzen ibili direnak, modu isilagoan. Zalantza barik, Wazemank programa arrakastatsuarekin batera, beste saio honek erakargarritasuna ekarri diezaioke hizkuntzari, batez ere erabiltzaile potentzialak (eta ez errealak) diren gazte askoren esparru handi horretan. Bitxikeria moduan, hizkuntza ikasten ari den kataluniar talde batek ere parte hartu duela aipatzekoa da.
Nou concurs d’ETB amb la particularitat de treballar els registres lingüístics informals en clau d'humor i dirigit especialment als joves que, tot i conèixer la llengua, no la fan servir. Part de la iniciativa, entre d’altres de A.Urmeneta i K.Amonarriz, que duen anys treballant a l’ombra en aquest camp. Mihiluze se suma, doncs, en certa manera al reeixit Wazemank. Com a curiositat, un grup de catalans que estudien basc ja ha participat en el programa.

Laburrak
# Paul Auster idazle estatubatuarraren azken nobela (The Brooklyn Follies) ia aldi berean argitaratu dute katalunieraz, galizieraz, gazteleraz eta euskaraz, egileak berak horrela eskatuta. Gurean, Brooklyngo erokeriak, Oskar Aranak itzulia. Paul Auster ha publicat gairebé simultánemante en català, gallec, espanyol i basc la seva darrera novella, per desig de l'autor.
# HABEk hizkuntza ikasteko web gunea aurkeztu du: Ikasbil.net. HABE presenta una altra web per a l'aprenentatge del basc.
# Nafarroako Arartekoak eskatu du seinaleak elebidunez ipintzea eremu mistoan. El Síndic de greuges navarrès, a favor de respectar els senyals bilingües al territori lingüísticament mixt.

Aragonés

XIII Chornadas d’as luengas d’Aragón
Nueva edición d’istas veteranas chornadas que organiza l’asociación cultural Nogará y que se ferán lo día 7 d’abril, a las 19:30, (Biblioteca d’Aragón). L’acto central ye un debate asociativo baixo lo lema de Cal una atra grafía ta l’aragonés?, on bi intervendrán Chusé Inacio Navarro, pel Consello d’a Fabla Aragonesa, e Fernando Sánchez, per Nogará.

II Ciclo Luenga de Fumo
Lo Consello d’a Fabla Aragonesa, CFA, organiza una nueva edición d’istas chornadas que ya tenión uns actos inicials en marzo, con es pases de documentals e las conferencias de Ricardo Mur, sobre creencias populars e d’scar Latas, sobre la misión lingüistica de Saroîhandy. Siguen ara, en abril, lo día 18 (Centro Raíces, 20:30). con una intervención literaria d’o filologo Chusé Inacio Navarro, presidén d’o CFA. Es días 19 e 20, (centro cultural Matadero) se ferán actuacions musicals e de contacuentos, a cargo respectivamén de A Cadiera Coixa e Los Titiriteros. Lo día 27, a las 20 horas, lo mesmo centro oscense será lo espacio an lo filologo Francho Nagore fablará de bels aspectos de l’aragonés d’a comarca d’a Plana de Uesca. En mayo se i ferán dos conferencias, a las 20 horas, la una lo día 11, a cargo de Fernando Vallés e Rafel Vidaller, sobre Flora e Fauna de l’Alto Aragón, l’atra lo día 25, a cargo d’Enrique Satué, que baixo lo titulo Luenga de Buixo, dará una personal imachen etnografica de l’aragonés. Las chornadas rematarán l’1 de chunio con bellas lecturas de poemas en aragonés, n’o marco d’a Feria d’o Libro.

V Chornadas de llenguas de Ribagorza
La quinta edición, que organizan los concello de Graus y Estadilla, en colaboración con la Sociedat de Lingüistica Aragonesa, s’adedicará de forma monografica a l’aragonés ribagorzano. Cuasi toz los actos se ferán a Graus: el 18 d’abril, a la biblioteca d’ixa villa seguirá el taller de ribagorzano mensual, que fa Conchi Girón, dende fa bels meses. El día 21, a las 18 horas, teatro infantil per l’asociación La Craba, a la pllaza de la Compañía, y a las 20:30, la conferencia, La posición de la SLA en la normativización de l’aragonés, a cargo del filologo Xavier Tomás Arias, a la Casa de Cultura. El día 22, a las 18 horas; Chugaybaila, animación infantil per Mercé Carbonell y l’asociación La Craba, y a partir de las 19:30, festival de músicas tradicionals, con el grupo folklórico de la Val d’Echo, los dulzaineros del Baixo Aragón y Chundarata. El domingo 23, Poetián, recital poetico-musical, Casa de Cultura, a las 20:30. El llunes 24 se ferá, a las 13 horas, y a l’espacio cultural Buñero, de la villa d’Estadilla, la entrega de premios a los ganadors de la V edición del certamen literario Condau de Ribagorza, dimpués, recital Poetián, acto con que rematarán las chornadas.

VI Premio literario Universidad de Zaragoza
Se i puede presentar una obra de narrativa e una atra de poesía, escritas en aragonés, ya siga patrimonial u bel modelo de neoaragonés. Es relatos habrán a tener una extensión entre 80 e 140 planas, es poemas podrán alcanzar es 250 versos. Cada obra habrá a presentar-se per triplicau, acompañada d’un sobre on se consignen la identidat e domicilio de l’autor chunto con un disquet que contienga la obra en programa word. La obras cal presentar-las n’a Universidat, en días fainers, de 9 a 14 horas, antes d’o 29 d’abril de 2006. S’atorgará un premio unico de 2.400 euros, e la decisión d’a obra premiada se conoixerá per los meyos de comunicación. S’editará per la Universidat de Zaragoza.

XI Premio de Poesía Ana Abarca de Bolea
Lo Consello d’a Fabla Aragonesa, CFA, fa una nueva clamadura d’iste certamen. Cal presentar un poemario en aragonés, per triplicau, con una extensión entre 600 e 1200 versos. Caldrá acompañar una plica con lema que contienga es datos d’autoría, identidat, data de naiximiento, treballo e domicilio. Las obras s’han de nenviar ta lo CFA, apartau de correus 147, 22080 Uesca, antes d’o 30 de setiembre de 2006. Lo premio consiste en 600 euros, encara que podrá decidir-se declarar-lo desierto u atorgar una mención especial de 150 euros. Lo nombre d’a persona premiada e de qui composarán lo churau se ferán publicos en octubre de 2006.

Charrando TB
Asinas se denomina un choven proyecto de televisión que se puede trobar en Charrandotb.com. Se trata d’una serie de videos en neoaragonés que podez descargar en ixa adreza. Entre es cuals se troban bels documentals en aragonés patrimonial , como los nº 1 e nº 9, que tratan d’o día d’o traje ansotano u lo nº 8, que presenta la fiesta chistavina d’a Falleta. D’interés de cara a las parlas vivas ye tamién lo nº 6, sobre la situación sociolingüistica de l’aragonés parlau a Bielsa, tamién lo nº 3 s’adedicá a ixa variedat d’aragonés central, per tratar d’un d’es zaguers conoixedors e usuarios d’o belsetán. Lo video nº 3, parla d’o lugar d’Embún, en l’aragonés occidental, de tipo cheso, d’ixa población.

Occitan

L’occitan lenga olimpica fa son bilanç
Après la fin de las Olimpiadas d’Ivèrn, que s’an debanat dins una part d’Occitània, la Chambra d’c a fait son bilanç de la campanha de comunicacion qu’avièt per far conéisser l’occitan en profitar l’eveniment olimpic. En general, la Chambra d’c regrèta d’aver pas podut obtenir qu’un discret resultat, mas qualqua causa es estat obtenguda; aital, per exemple, dins la ceremonia d’obertura se poguèt ausir l’imne nacional occitan, lo Se Canta; pendent los Jòcs tanben se poguèt seguir l’actualitat olimpica en occitan dins lo portal Atrium, a Torin, que volguèt faire la traduccion en occitan de totes los tèxtes, s’installèron cinc uissets per informar lo pu! blic visitaire sus la realitat culturala e lingüistica de las valadas olimpicas, dins una campanha de sensibilizacion aviada per la meteissa Chambra, que comprenia l’edicion d’un libre multilingüe explicatiu de las Valadas, un pichòt diccionari dels espòrts d’ivèrn, lo liurament de cartas postalas amb los simbèls occitans, e l’edicion d’un CD-ROM e d’autre material virtual.

Lo president Maragall doblida l’occitan
L’associacion Vivéncia Aranesa ven de denonciar, en una letra adreçada al president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, l’oblit de la lenga occitana (una de las lengas oficialas dins los territòris ont govèrna Maragall) dins lo sieu blòc internèt, que lo president presentèt publicament a qualquas setmanas. Vivéncia Aranesa tanben critica la discriminacion que patís la lenga pròpia d’Aran al site internèt de la Generalitat de Catalonha. Podetz legir la letra entièra dins http://diaricivic.blogspot.com.

Concors literari bilingue
L’Associacion Cap l’c de Sant Africa e l’editoriala Garsineu, de Tremp, organizan, dins l’encastre de l’afrairament entre las doas vilas, la primièra edicion del concors d’escritura Escriu en català, escrivi en occitan. Lo concors es dubèrt a totes, en catalan o en occitan, per escrits de tipe narratiu (nòvas, contes e recòrds o memòrias) qu’ajan pas jamai estat publicats. I pòdon participar trabalhs individuals o de grops, que non despassen las quatre paginas, dins las categorias: escolans, collegians, licèus e adultes. Los participants devon mandar lors tèxtes abans lo primièr de mai de 2006, siá a l’IES de Tremp, carrer Bisbe Iglésias, 5, E-25620 Tremp (Catalunya), siá a Cap l’c, B! P 142, F-12401 Sant Africa (Occitània), en indicant lo nom del concors. Nòvas
# Ven d’espelir lo primièr diccionari occitan-anglés/anglés-occitan, òbra de Ryan Furness, de l’Universitat de Minnesota, qu’a investit cinc annadas per l’elaboracion d’aqueste còrpus lexicau, que compren mai de 13.000 entradas en la varianta aranesa de l’occitan, e mai de 12.000 en anglés, amb las sieunas equivaléncias en occitan. Al delà del vocabulari general, l’obratge recampa fòrça terminologia especializada sus matematicas, biologia, informatica, etc, e cada entrada conten l’informacion basica per ajudar l’usatgèr a faire la traduccion del mot que cèrca. Lo libre, que vòl èstre un utís de referéncia pels qu’estúdian l’anglés, es estat editat dins la colleccion Garona de Pagès editors.
# Aran ath dia es lo nom de la darrièra publicacion escrita en occitan, que lo sieu primièr numerò ven de paréisser, e qu’informarà, mesadièrament, de l’actualitat d’Aran. La publicacion, qu’apareis jol format de revista, es editada pel Grop Segre, amb lo sosten de la Cadièra d’Estudis Occitans de l’Universitat de Lhèida, la Generalitat de Catalunya e lo Conselh Generau d’Aran, e vòl èstre una contribucion a la normalizacion de l’emplec de l’aranés. La revista se distribuirà per tot lo territòri del Principat amb lo setmanièr Presència.
# Ven d’aparéisser lo darrièr roman de l’escrivana aranesa Pepita Caubet, titolat Jacinta, casa e país. Lo roman, editat dins la colleccion Garona de Pagès editors, explica en clau narrativa las vivéncias realas de personas e faits d’un temps passat de la “petita istòria” del país aranés que l’autora coneis plan, e lo procès d’adaptacion als novèls cambis resultants de la substitucion de l’economia tradicionala, agricòla e del bestiar, per un modèl basat sul monocultiu toristic.
# Per Noste nos prepausa qualquas novetats per la novèla annada, aital venon de paréisser Docinon, de Maria Elena Cauhapè, un libre de comptinas pels mainatges; N’am traversat nau lanas, de Miquèu Baris, un recuelh de contes d’aquel contaire famós, la Nouvelle grammaire abrégée du gascon, de Patric Guilhemjoan, un precís de gramatica gascona pels francofònes que començan d’aprene la lenga e lo logiciau Apprends-moi le gascon, una aisina novèla coeditada amb Linguashop per aprene l’occitan de Gasconha ! en foncion del nivèl. www.pernoste.com

Català

RTVE i el català
El pla de sanejament de Televisión Española preveu reduir la desconnexió en català de TVE a Catalunya a 30 minuts diaris d'informatiu. La mesura comporta l'eliminació de 14 programes a més de l'Informatiu Vespre i l'Informatiu Cap de Setmana. A les Illes la retallada de les emissions en català en desconnexió es preveu del 66%. Els treballadors de TVE-Sant Cugat han començat les mobilitzacions i han fet una web que recull signatures per la defensa de la programació en català de TVE (www.tvesiencatala.com). RTVE també preveu tancar Ràdio 4, l’única canal de l’ens que emet en català (www.r4esviva.es). Els partits catalans i el món de la cultura en general s’oposen a totes dues mesures.

La dreta espanyola hi torna
La dreta espanyola reprèn el discurs de la persecució de l’espanyol a Catalunya. Segons el PP, l’administració catalana el margina de l’àmbit públic i torna a comparar el fet amb la situació viscuda pels catalanòfons en temps de Franco. No prospera una proposició no de llei que instava el Govern espanyol a evitar la susdita «persecució».
El 70% dels enquestats pel diari El Mundo sobre el fet que el nou Estatut de Catalunya reculli el deure de conèixer el català hi estan a favor.

El Decret Fiol
L’Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat la retirada de l’anomenat Decret Fiol o trilingüe sobre l’ordenació de les llengües a l’ensenyament de les Illes. Segons l’OCB el projecte de decret va en contra del model lingüístic vigent a l’ensenyament, perquè deroga el decret anomenat de mínims –que estableix que pel cap baix el 50% de les classes s’han de fer en català- i el decret curricular que estableix que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament.

Breus
# El Govern andorrà engegarà un Pla nacional d'acolliment lingüístic per mirar de frenar la davallada de l'ús de la llengua catalana al Principat pirinenc, especialment entre el jovent.
# El català no serà obligatori per exercir en l’àmbit judicial a Catalunya. Malgrat tot s’inclourà com un mèrit més en el concurs d’accés a aquestes places.
# Per primera vegada es podrà utilitzar el català per a expressar l’opinió sobre el futur i el present de la Unió ens els Fòrums de Debat Europeu organitzats per la Comissió Europea. També és obert a una vintena de llengües.
# La consellera Anna Simó va fer servir per primer cop el català en una reunió del Consell de Ministres de la Unió Europea en aplicació de l’acord pel qual es permet l’ús de llengües oficials dels estats membres.
# El Consell General dels Pirineus Orientals ha posat a l’abast del públic el Mapa de la Catalunya Nord, amb tota la toponímia en català: www.cg66.fr/culture/catalanite/carta.pdf
# Tan sols 12 escolars del Principat demanaren les classes exclusivament en espanyol. A Catalunya, entre primària i secundària hi ha actualment un cens de més de 175.000 alumnes.
# Dimití el director de l’Institut Ramon Llull per desavinences amb la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya a menys d’un any vista de la Fira de Frankfurt, on la literatura catalana serà convidada d’honor.
# Commemoració de 10 anys de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua. Diversos actes commemoraran l’aniversari de la CAL per tot el territori català.
# Es presentà a diverses ciutats de Catalunya la campanya Dóna corda al català per al 2006. Enguany les activitats se centraran en l’ús de la llengua entre els joves.
# Es presentà al Collegi d’advocats de Barcelona la Carta dels drets lingüístics dels ciutadans a l'àmbit de la Justícia.
# Aparegué el Diccionari d’Enginyeria Civil en català, gràcies a la collaboració entre la UPC i Enciclopèdia Catalana.
# La revista de llengua anglesa Barcelona Connect publicà un article atacant el Govern català i la majoria de formacions polítiques catalanes titllant-los d’«etnoracistes» per la defensa de la llengua catalana.
# El Casal Jaume I de Castelló de la Plana va patir una nova agressió. L’ACPV denuncia, de nou, la impunitat amb què actuen aquests grupuscles d’extrema dreta, reforçades tant per la passivitat dels cossos policials com per la cobertura ideològica que les declaracions extremistes del PP dóna.
# ACPV edita la Guia Pràctica de Drets Lingüístics al País Valencià, escrita pel filòleg Francesc Esteve i l'advocat Alfons Esteve (ambdós membres del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València).
# Es presentà a Barcelona el primer número de la revista en català Segell sobre història i cultura jueves.
# La campanya Td8, en català! reclama des d'internet més presència del català a l'antiga CityTV, que ara s'anomena Td8.