54

Galego-português

Rede de galescolas públicas
A Vice-Presidência do Governo vem de lançar um programa, em colaboraçom com a FEGAMP, para a criaçom de umha rede de infantários (de 0 a 3 anos) sob a denominaçom Galescola, onde o galego será a língua veicular e de ensino preferente. Esta denominaçom vinha sendo utilizada desde Novembro de 2004, por parte dumha iniciativa civil reintegracionista, o Viveiro e Observatório das Galescolas (VOGAL), que anunciou que «se considera gravemente prejudicada polo aproveitamento ilegítimo do nome por parte da Xunta» e, por isso, «iniciará as acções administrativas e judiciais para defender os seus direitos como legítima proprietária».

Letras 2006
O homenageado este ano foi Manuel Lugris (1863-1940), escritor, político e Presidente da RAG. Em 10 de Maio, começava em Compostela o Correlíngua, organizado pola Mesa, ASPG e CIG (este ano com apoio governamental), percorreu as principais cidades e vilas galegas mobilizando ao estudantado a prol da língua e finalizou o dia 24 na Crunha.
Em Compostela, o boicote municipal nom pudo impedir a Festa do Dezassete (que se fazia o Treze) organizada  pola Gentalha do Pichel. Na mesma cidade, o 17 de Maio vinte mil pessoas, segundo os organizadores, participavam numha manifestaçom convocada pola Mesa e apoiada por mais de cem instituições e colectivos, nela reivindicou-se a necessidade de que o galego seja dever no novo Estatuto para existir um direito real de uso. O 17 de Maio foi também a data escolhida pola A. C. A Fouce de Ouro para inaugurar o Centro Social A Fouce, situado em Bertamirães (Vale da Amaía).
Em Ponte Vedra, A Revira e o MDL, com a colaboraçom da Câmara Municipal fizeram possível a XII Festa da Língua.
O 20 de Maio celebrou-se em Oleiros, o Festival Em Movimento, um projecto ideado pola Coordenadora Galega de Centros Sociais, a AGAL, Novas da Galiza e o MDL. Foi realizado com apoio da autarquia.
Em Lugo, está-se a celebrar o «IV Mês da Língua», evento co-organizado por Alto Minho e o MDL,  e como nas anteriores edições decorre entre 17 de Maio e 10 de Junho (Dia de Camões).
Em Ourense, apesar da Polícia à Local precintar o local social d’Aesmorga, a sua Comissom de Língua está a realizar o programa da Temporada das Letras 2006 em diversos locais da cidade.
No Berzo, realizou-se umha homenagem aos escritores Aquilino Poncelas e Alícia Fonteboa, para além doutras actividades.
As actividades estenderam-se este ano a Portugal, assim o Instituto Cervantes, a Universidade de Lisboa e o a Universidade Nova organizaram conjuntamente a Semana das Letras Galegas com palestras e diversos espectáculos no programa. O dia 21, umha faixa de 25 metros de comprimento, na qual se podia ler Galiza, Portugal a mesma língua, era pendurada do Elevador de Santa Justa pola Associação de Solidariedade com a Galiza GZ.pt.
Em Barcelona, o Espaço Cultural Galego nos Países Catalães organizou a Semana Cultural Galega.

Breves
# Membros d’A Mesa concentraram-se em frente do restaurante de McDonald’s de Ferrol, para denunciarem publicamente a discriminaçom sofrida por umha família galego-falante. Clientes som repetidamente pressionados por representantes desta empresa para deixarem de utilizar o galego.
# Montse Irago, empregada de umha assessoria de Ponte Vedra, foi despedida por ter usado o galego no trabalho. A Mesa  denunciou o caso nos Julgados do Social da cidade.
# Sentença do TSJG anula ordenança que estabelecia o galego como único idioma oficial no Concelho das Pontes.
# A Mesa apresentou a fundaçom Vía Galego, que conta entre os seus objectivos a aproximaçom à Lusofonia e a colaboraçom com os colectivos que trabalham pola normalizaçom do galego nos pontos de Asturies, Castela e Llión e Extremadura em que é falado.
# A Conselharia de Indústria reagiu ao uso do espanhol por parte do Consórcio do Turismo da Crunha com dinheiro desse departamento, obrigando a substituir sinalética espanholizada.
# A Catedrática da USC, Margarita Ledo, nova Presidenta da Federação Lusófona de Ciências da Comunicação.
# 80% dos blogues activos da Galiza usam exclusivamente o galego.
# Nasce o Portal das Ciências, umha nova plataforma para a vulgarizaçom da Ciência na língua da Galiza.
# A Mesa denunciou que a Conselharia de Educaçom nom pretende aplicar o Plano de Normalizaçom, aprobado por unanimidade no Parlamento em 2004, em toda esta legislatura.
# O 13 de Maio, começou em Buenos Aires, o 30º Curso Anual de Idioma Galego, organizado por Adigal.
# Celebraram-se em Compostela as XVI Jornadas de Língua e Literatura organizadas pola CIG-ensino e a ASPG entre os dias 12 e 13 de Maio.

Asturiano

El RIDEA nun aceptó que se presentare una ponencia n’asturiano nun congresu
El Real Instituto de Estudios Asturianos (RIDEA), nun aceptó que se lliere una ponencia n'asturiano dientro del Congreso de Estudios Asturianos col que l’aneyu institutu –fundáu l’añu 1946– celebró los sos sesenta años d'esistencia. La protagonista de la polémica cola institución foi Yolanda Magdalena, que fuera responsable dellos años del Serviciu de Normalización del Conceyu de Llangreo. Magdalena presentó a esti congresu una ponencia titulada La dignificación de la llingua asturiana al traviés de los servicios de normalización llingüística nos Conceyos, que pretendía facer un resume de les iniciatives normalizadores del asturiano na alministración local de va un tiempu acá. Yolanda Magdalena esplicó que, masque les bases nun especificaben l'idioma nel qu'habíen presentase les comunicaciones, tomó’l determín de ponese en contactu cola organización del congresu p'aclariar si había dalgún problema cola presentación de trabayos n'asturiano. Dende la organización remitiénonla al tribunal de la sección llingüística, que determinó que la ponencia se lliere en castellano. El presidente del RIDEA, José Luis Pérez de Castro, defendió'l criteriu de nun almitir la ponencia n'asturiano de la funcionaria llangreana, igual que'l secretariu del congresu, Moisés Llordén.
La decisión del RIDEA llevantó una polémica pública que culminó’l día 10 de mayo cola protesta silenciosa de la pita de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana nel interior del salón d’actos onde s’inauguró’l congresu, en presencia de la conseyera de cultura y del rector de la Universidá d’Uvieo.

El CAO afala a actuar nos tribunales
El Teatro Filarmónica d'Uvieo acoyó’l día 5 d’abril la celebración d'un actu convocáu pol Conceyu Abiertu pola Oficialidá a favor de la inclusión de la oficialidá del asturiano na reforma del estatutu d'autonomía d'Asturies. Ente un teatru llen, el portavoz del CAO, Fernando Ornosa, entamó'l festival xunto colos representantes de los más de 150 colectivos que componen esta plataforma cívica. El reconocimientu oficial del asturiano nel estatutu d'autonomía como única ferramienta legal que puede garantizar los derechos llingüísticos n'Asturies foi el puntu central d'una intervención na que s'adelantó que, amás de reforciar toles canales de la negociación política cola perspectiva puesta na reforma estatutaria, el CAO quier llevar alantre un intensu llabor nos tribunales a fin de denunciar los casos de discriminación llingüística de los que se tenga conocimientu, como una midida más pa visibilizar la situación d'inxusticia que se vive n'Asturies.

Un añu dende la oficialización de los primeros topónimos asturianos
El 21 d'abril del 2005 el Conseyu de Gobiernu del Principáu d'Asturies daba’l preste a los trés primeros espedientes toponímicos que recuperaben, con carácter legal, los nomes tradicionales de los conceyos de Carreño, El Franco y Llanes. Aquel mesmu día, Ramón d'Andrés, responsable de la Oficina de Política Llingüística del Gobiernu asturianu, avanzaba que la siguiente fornada d'espedientes toponímicos podía pasar pel Conseyu de Gobiernu primero del mes de xuno d'aquel añu. Pero l'optimismu de d’Andrés topó con una realidá burocrática testerona, y los siguientes espedientes en vese declaraos oficiales, que correspondíen a los conceyos de Gozón, L.lena y Llangreo, tuvienon d'esperar hasta mediao’l mes de xuneto. Cuatro meses más foi preciso aguardar pa que la toponimia asturiano volviere parecer pelos discutinios del Conseyu de Gobiernu, hasta que'l 17 de payares del 2005 pasanon el trámite los espedientes de Sariegu, Cabranes, La Villa y Vimenes. D'entós p'acá, el Conseyu de Gobiernu yá nun aprobó más espedientes toponímicos, y nun ta claro cuándo podríen dase de pasu los siguientes. L’aparamientu del procesu de recuperación toponímica na instancia cimera del executivu autonómicu, pal que naide parez tener una esplicación, nun quier dicir que la Xunta Asesora de Toponimia –organismu que s'encarga d'ellaborar los espedientes toponímicos– tea allancada, nin tampoco puede falase de qu'esista un parón al nivel de l'alministración local. De fechu, los espedientes yá peracabaos, y col preste de los propios municipios, van faciendo bálagu ente la puerta del Gobiernu asturianu y lleguen yá a la cifra de quince, correspondientes a los conceyos de Nava, Ayer, La Ribera, Llaviana, Colunga, Morcín, Riosa, Grandas, Samartín del Rei Aurelio, Xixón, Grau, Corvera, Amieva, Casu y Noreña. Toos ellos tienen derriba la interrogante de la so fecha d'aprobación definitiva.

Euskara

Kartzela zigorra
Sei hilabeteko kartzelaldia agindu du Bilboko Epaitegiaren epaile batek Asier Basabe herritar gernikarrarentzat, «desobedientzia larria» delitua leporatuta. Martxoan, Basabek epaiketa batean itzultzailearekin deklaratzeari uko egin zion, justizia esparruan dagoen hizkuntza egoera ez normalizatua salatuz. Kaleratutako epaia berehala salatu dute Euskal Herrian Euskaraz elkarteak, Behatokiak eta Eusko Jaurlaritzak, besteak beste. Azkenik, Basaberen hitzetan berari egokitutakoa «edozein euskalduni gerta dakioke».
Condemnen a Bilbo a un ciutadà a 6 mesos de presó, acusat de «desobediència greu», per reivindicar poder atestar en basc sense traductor. Diversos estaments li han donat suport. Avui li ha tocat a Asier Basabe, demà...

Past, present and future
The case of Basque: past, present and future liburua argitaratu dute Maria Jose Azurmendi eta Iñaki Martinez de Luna irakasleek, hizkuntzaren egoera soziolinguistikoa munduan zabaltzeko asmoarekin. Eta etorkizunari buruz ari garela, Buruntzaldean «Etxean zer ikusi, hura ikasi» egitasmo pilotua ipini dute abian, hizkuntzaren transmisioa sustatzeko helburuarekin.
Presenten un llibre en anglès amb l'objectiu de difondrer a nivell internacional la situació sociolingüística del basc. Quant al futur, engeguen a Buruntzaldea el programa «El que veuen a casa és el que aprendran» per a promoure la transmissió del basc entre pares i fills.

Musika
Krisi sasoietan murgilduta gaudenean, Metak diskoetxea itxi berria izan denean, Iruñeko Gor etxeak 15. urteurrena ospatu du apirilean, bai eta web gunea berriztatu ere. Bestela, Jabier Muguruzak Espainiako Musika Saria lortu du euskarazko abesti onenaren atalean. Fermin Muguruza anaiak, aldiz, azken lana argitaratu du, Jamaikan grabatutakoa eta reggae musikaren ingurukoa.
Després del tancament de Metak i enmig de la crisi, la discográfica Gor celebra els seus 15 anys. D’altra banda Javier Muguruza guanya el premi espanyol de la Música a la millor cançó en èuscar i el seu germá Fermin publica el seu últim treball gravat a Jamaica.

Bertsozaletasuna
Eusko Jaurlaritzak kaleratutako inkesta baten arabera, EAE-ko biztanleen ia %20 bertsozalea da eta erdiak baino gehiagok abenduaren finalaren berri eduki zuen. Hiru probintzien artean zaletasunik handiena daukana Gipuzkoa da. Halaber, datuek erakutsi zuten erdaldun eta euskaldunen artean oraindik dagoen tartea arlo honetan, lehenengo multzoan dagoen ezagutza falta agerian utziz.
Bestela, Xabier Silveira laugarrenez Nafarroako bertsolari txapelduna izan da.
A la CAB, el 20% es considera aficionat al bertsolarisme, on hi ha més afició és a Gipuzkoa. Entre bascòfons el percentatge de seguidors és més gran. Xabier Silveira campió a Nafarroa per quarta vegada.

Laburrak
# Bernardo Atxaga euskaltzain oso izendatu dute. Akademian bera bezalako idazlea egotearen garrantzia azpimarratu dute askok. Atxaga ha estat nomenat membre de Euskaltzaindia.
# Ibaizabal izeneko taldeak, hainbat pertsona ezagunak osatutakoa, sustatuko du Bilbo Handian euskarazko tokian tokiko telebista. Plataforma amb persones conegudes per a crear una televisió local en llengua basca al Gran Bilbo
# Espainiako Gobernuak aurten dirulaguntzak emango ditu gazteleraz idazten duten idazleen lanak beste hizkuntza ofizialetara itzultzeko, betiere «espainiar kulturen arteko komunikazioa sustatzeko». Ajuts del Govern espanyol a la traducció d’ obres d'autors en espanyol a les altres llengües oficials, per a afavorir la comunicació intercultural a l'Estat.
# 25.000 herritar baino gehiagok egin dute bat Bai Eskolak Euskalduntzeari kanpainarekin, orain arteko ereduen sistemak porrot egin izana azpimarratuz. Izan ere, Araban adibidez etorkinen hiru laurdenek gaztelerazko ereduan ikasten dute. 25.000 persones donen suport a la campanya per a garantir la euskaldunització a l'ensenyament infantil. A Araba, el 75% dels fills d'immigrants estudien solament en espanyol.
# Oinarriak elkarteak aurten ere abiatu du Euskarari zor zaiona kanpaina Nafarroan, errenta aitorpenetan hizkuntzaren aldarrikapena eta euskalgintzari dirua desbideratzeko helburuekin. Campanya de Oinarriak a Nafarroa per a donar suport a la llengua a través de la declaració de la renda.
# Frankismoaren garaian egindako lanagatik 100 andereñok pentsioa jasoko dute, Madrilgo Kongresuak aho batez hartutako erabakiari esker. 100 professors de basc cobraran pensió per la seva tasca durant el franquisme.
# Jakin aldizkariak 50 urte beteko ditu aurten. La revista Jakin fa 50 anys.

Aragonés

Elena Chazal gana el Condau de Ribagorza
El pasau 24 d’abril se van fer publicos a Estadilla los ganadors de la quinta edición del certamen literario en aragonés ribagorzano Condau de Ribagorza. El premio y primer accésit va recayer en la escritora estadillana Elena Chazal, per los rellatos Los dos hermanos y L’home de goma, respectivamén. El segundo accésit va recayer en María José Girón, de Graus, pel cuento El forau. En poesía se va atorgar una mención a Llibré de paixentar, d’Agustín Sesé, de Fonz.

Chusé Inazio Nabarro gana lo Ciudad de Balbastro
Lo Premio d’a cuarta edición d’o certamen de novela curta que convoca la capital semontanenca ha recayó lo pasau 28 de mayo en Chusé Inazio Nabarro, per la obra Reloch de pocha. L’argumento d’a obra ye la historia biográfica d’un personache d’o sur d’o Sobrarbe d’entre finales d’o XIX e la guerra civil, e tien como filo conductor un reloch de pocha, herencio d’o suyo abuelo.

Novedaz editorials
Lo departamento de cultura d’a DGA ha editau lo vocabulario Un borguil de parolas, obra de F. Rodés e S. Garcés que presenta mil voces, con diez versions dialectals e versión en castellano. La obra se distribuirá en escuelas e bibliotecas.
Xordica Editorial presentó lo día 11 de chunio, n’a feria d’o libro de Zaragoza, lo libret de Ch. Raúl Usón, candalieto/piedra angular. En edición bilingüe, aragonés-castellano. Tamién bi estió lo día 3 Elena Chazal, firmando exemplars de Lo que mai no s’olbida, d’a que se ferá una segunda edición iste verano, dimpués que s’haiga acotolau la primera.
Lo Consello d’a Fabla Aragonesa publicó un volumen con es ganadors d’a uitena edición d’o certamen literario Villa de Sietemo. Se recordará que en narrativa lo galardón recayó en Ana Tena, de Graus, e s’atorgó un premio especial de poesía a Carmina Paraíso, de Uesca.

Estudio de plurilingüismo n’a escuela aragonesa
Lo Instituto de Estudios Altoaragoneses ha publicau un treballo d’Àngel Huguet i Canalis titulau Plurilingüismo y escuela en Aragón: un estudio sobre las actitudes ante las lenguas aragonesas (aragonés, castellano y catalán) y las lenguas extranjeras. A. Huguet ye doctor en psicolochía y en pedagochía. En l’actualidat ye profesor de Psicolochía Evolutiva e d’a Educación n’a Universitat de Lleida.

Concierto per l’aragonés
Lo 26 de mayo se fizo n’o centro cultural Laín Entralgo de Zaragoza un concierto reivindicativo an actuón es grupos en neoaragonés Mallacán, con o suyo rock mestizo e Ulut, nueva banda de harcore en aragonés. Chunto a lo grupo Obrint pas, que veniba de València.

Lo premio Universidad de Zaragoza, desierto
Lo pasau día 1 de chunio se fizo publica a Zaragzoza la decisión de declarar desierta la seisena edición d'o premio de literatura en aragonés Universidad de Zaragoza. Lo churau yera formau per los escritors Felix Romeo, Chusé Inazio Nabarro e Raúl Usón.

Occitan

Aprèp Carcassona 2005, Besièrs 2007
Lo collectiu organizator de la manifestacion Anem Òc! Per la lenga occitana de Carcassona 2005 ven de confirmar son intencion d’organizar una granda jornada de mobilizacion en favor de la lenga, lo 17 de març de 2007 a Besièrs. La data es estada causida intencionadament: s’agís de marcar una seguida d’accions que se devon debanar pendent qualquas setmanas abans lo periòde electoral amb la volontat de far dintrar la question de la reconeissença de la lenga occitana dins la campanha electorala de l’Estat francés, per poder faire pression suls candidats a la presidenciala e sus l’Estat per que càmbie la legislacion, que uèi lo dia reconeis pas encara l’occitan.

Mai d’occitan sus internèt
D’ara enlà poderatz escotar lo Meddia aranés, lo programa d’actualitat informativa de Catalunya Ràdio a l’Aran, per internèt, tot dia, a comptar de las tretze oras dins www.catradio.cat. Aquesta avança coïncidís, totun, amb la desaparicion del programa setmanièr en occitan Temps tà Aran de l’antena de las emissoras publicas de la Corporació Catalana de radiodifusió per la restructuracion de las meteissas: l’aparicion de l’emissora iCat fm en substitucion de Catalunya Cultura.

Occitan al Senat espanhòl
Lo 5 de mai passat se sentiguèt pel primièr còp l’occitan dins lo Senat espanhòl amb motiu de la discutida sus l’Estatut catalan dins la Comission Generala de las Comunautats Autonòmas. Siguèt lo deputat aranés Francés Boya qui faguèt la sieuna intervencion en occitan per defendre l’article sus la reconeissença de la Val d’Aran dins lo Títol Preliminar de l’Estatut catalan.

L’IEO fa son amassada generala
Los 6 e 7 de mai passats l’IEO s’amassèt a Bordèu per faire son amassada generala annala. Una annada dempuèi son darrièra amassada, l’IEO a fach bolegar las causas, e los tèmas de l’amassada d’ongan sigueron dedicats a las causas qu’an avançat en favor de la lenga, com la politica lingüistica qu’a de menar d’ara enlà la region Aquitània, la seguida que cal donar a l’accion revendicativa aprèp Carcassona e dins l’encastre de las eleccions legislativas e presidenciala a venir, per mantiéner la pression sus l’Estat per que siá reconeguda la lenga occitana. L’IEO tanben discutiguèt son estructuracion, lor organizacion e la mesa a jorn dels sieus estatuts, e fin finala faguèt lo bilanç de las sesilhas de trabalh e votèt las diferentas mocions.

Brèvas
# Joan-Daniel Estève, Joanda, s’a fach e autoprodusit son primièr album, Un autre camin, amb de musica pòp e de tèxtes pròpris que parlan sustot de la vida vidanta, d’espacis bèls, de libertat, de las relacions umanas. Podetz comandar lo CD sus www.joanda.net.
# L’Associacion Mont-Jòia a publicat en CD una causida de poèmas de Dire, un recuèlh de Robèrt Lafont de 1957, cantats e musicats per Jan-Mari Carlòtti, ont la guitarra e la votz del musicaire provençal s’entrebèscan amb la paraula de Lafont. Se pòt escotar la primièra cançon e comandar lo CD sus internet sul site www.jan.mari-carlotti.com.
# L’IEO a publicat dins la sieuna colleccion A tots La filha vestida de negre, un libre de Joan-Loís Cortial que balança sus la talvèra entre realitat e foliá, entre istòria somiada e realisme.
# Ven de paréisser Sho!, lo libre de Terèsa Pambrun que ganhèt lo IV Prèmi Les Talúries de raconte en occitan al temps qu’avem coneissut l’òbra qu’a ganhat lo Talúries d’aquesta annada, Te i maridaràs?, de l’escrivana aranesa Tòni Escala.
# Lo Conselh Generau d’Aran presentèt qualques obratges pel Sant Jòrdi d’ongan: la revirada de la Convencion sus es drets der enfant, adoptada per l’Assemblada Generala de l’ONU en 1989; lo libròt Aran, hèts istorics, un recuèlh de l’istòria aranesa fach per la Seccion d’Istòria de l’IEA; un Vocabulari dera construccion trilingüe (occitan, catalan, castelhan); e lo recuèlh de las òbras ganhairas de las edicions XII e XIII del Prèmi literari Mn. Condò pels joves, titolat Mescladís, publicat per Pagès editors.
# Las edicions Jorn an publicat un recuèlh de sonets de Joan-Ives Roièr titolat Les temps passats, un nom que repren a rebors aqueles Los passatemps, l’òbra de Bellaud de la Bellaudièra; los poèmas de Roièr son de retorns de la memòria que reviscolan los temps passats amb lo biais de l’escritura.
# Tencha femenina es lo títol de l’acamp de poèmas de Marineta Mazoyer. Los poèmas, classicament bastits e rimats, e acompanhats de pintraduras de l’autora, nos desvelan una feminitat plenament viscuda e reivindicada. Ven de paréisser lo primièr album de Pòl-Emili, lo famós personatge de Plumalhon. L’eròi vengut del nòrd que fa rire los mainatges es estat editat per Vistedit e lo podetz comandar en version gascona o lengadociana a Vistedit - BP 486 F-64234 Lescar.

Català

III Jornades de l'Observatori de la Llengua a Fraga
Representats de les principals entitats culturals del país (Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, l'Obra Cultural Balear, la Plataforma per la Llengua, el CIEMEN o la Fundació Congrés de Cultura Catalana) s’han trobat a Fraga per participar en les III Jornades de l'Observatori de la Llengua que tenien com a tema central analitzar la situació de la llengua a la Franja de Ponent. Han decidit donar suport explícit a la proposta d'esmena de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó que les entitats de la Franja presentaran formalment a les Corts d'Aragó.

Breus
# El Parlament Europeu denegà el dret de qualsevol ciutadà europeu a dirigir-se en català a aquesta institució després d’una votació polèmica en la qual l’eurodiputat Aleix Vidal-Quadras decantà la balança a favor del no al català.
# El disc Mô, de Serrat, ha arribat al número 1 de les llistes de vendes de l’Estat espanyol. Feia 17 anys que Serrat no editava noves cançons en català.
# L'Obra Cultural Balear ha exigit al Govern de les Illes que consensuï el decret del trilingüisme que segons l'OCB deroga el decret de mínims que obliga a impartir la meitat de les hores lectives en català.
# La redacció final de la proposta de nou Estatut de Catalunya modifica el text incial sobre la validesa dels actes jurídics en català excloent la frase «sense que se’n pugui al·legar desconeixement».
# Escola Catalana, revista pionera de l'educació en català, ha celebrat el quarantè aniversari. Entre els camps de treball actuals de la revista hi ha el projecte de periodisme digital Escoles en Xarxa.
# El TSPV ha dictat una nova sentència declarant la validesa de la titulació de filologia catalana per a acreditar el coneixement de la llengua a les oposicions professorals del País Valencià.
# Primera edició dels Premis Ovidi organitzats per Músics en valencià.
# El cercador més important de la xarxa, Google, ja reconeix les pàgines web amb el .CAT com a un domini més de la xarxa. Actualment detecta gairebé dos milions de pàgines amb el domini .cat.
# La conselleria de Justícia demana al Govern espanyol que adopti «les mesures oportunes» davant de l’acte de menyspreu al català d’un funcionari de la presó de Palma que va contestar a un requeriment d'un jutjat de Barcelona amb un escrit en 'andalús' en un to de mofa.
# Ha nascut Noticiesdot, un nou diari del món digital en català (www.noticiesdot.com).
# Coca-Cola ha respost a clients que s'havien queixat per la marginació del català, anunciant-los que etiquetaran en català els seus productes.
# Èxit a la primera Gimcana per la llengua, organitzada a Sabadell per la Plataforma per la Llengua.
# Neix el dipòsit de Revistes Catalanes amb Accés Obert, que permet consultar revistes científiques, culturals i erudites. Actualment hi ha noranta-sis publicacions disponibles, tot i que s'han convocat ajuts per a la digitalització de més revistes (www.raco.cat).
# Es publicà el dietari Èric i l’exèrcit del Fènix on l’autor, Èric Bertran, explica les seves vivències després de ser acusat de terrorista per demanar l’etiquetatge en català via correu electrònic a diverses empreses que comercialitzen productes a Catalunya.
# Es presentà l’obra La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004, iniciativa de l’IEC amb la col·laboració del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el Termcat.
# Òmnium Cultural va lliurar els Premis de la Nit de Sant Jordi de Perpinyà.
# Durant el primer quadrimestre del 2006 tan sols el 2% de pel·lícules en cartellera a les sales catalanes s’han traduït o subtitulat en català (www.plataforma-llengua.cat/cinema/elsGomis.html).
# Nova campanya per demanar premsa esportiva en català Marca un gol per la llengua a càrrec de la Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat/queixadiaris.html)
# S’ha signat un nou conveni de col·laboració entre el Govern català i el Govern gallec amb l’objectiu de potenciar l’ús de les llengües pròpies i definir metodologies d’actuació en diferents àmbits.
# Es lliuraren els premis CAT Turisme a la producció gràfica en català feta per algun organisme de fora del domini lingüístic. Enguany el premiat fou la Diputació Foral de Gipuzkoa.