55

Galego-português

Três organizações de estudantes reclamam o cumprimento do Plano de Normalizaçom Linguística
Comités Abertos de Estudantes, Mocidade pola Normalización Lingüística e Sindicato de Estudantes exigem que a Conselharia de Educaçom «seja responsável» e cumpra o disposto no Plano de Normalizaçom Linguística. A principal reclamaçom é que «em nenhum liceu da Galiza se ministre menos de 50% do ensino em galego». Segundo estas organizações, os direitos lingüísticos dos estudantes estám a ser vulnerados, e o Governo galego tem a obrigaçom de cumprir as leis, os tratados internacionais e os acordos parlamentares.
A Escola Universitária de Formaçom do Professorado de Lugo aprovou apoiar as reclamações destas organizações e d’A Mesa e escreverá à Secretária Geral de Política Linguística e à Conselharia de Educaçom para reclamar-lhes que cumpram os mínimos de ensino em galego.

Galempresa e AGAL
Contando com ajuda e assessoramento da Associaçom Galega da Língua (AGAL), um grupo de empresas e profissionais autónomos está a trabalhar no processo de constituiçom de Galempresa, associaçom com a que pretendem coordenar esforços para incrementar a presença do galego-português nas actividades comerciais e empresariais. Para atingir este objectivo, estám-se a elaborar modelos de documentos empregados na actividade empresarial e profissional (facturas, contratos laborais, cartas comerciais, documentos contáveis, etc) para pôr a disposiçom do empresariado.
Por outra parte, celebraram-se em 15 de Julho, os IV Encontros do Vale do Leres na  Carvalheira de S. Justo (Cotobade), inicialmente orientados à recuperaçom do Caminho Velho Português a Compostela, na presente ediçom os actos estiveram dedicados também a comemorar o 25º Aniversário da AGAL.

VI Cimeira de Chefes de Estado e de Governo da CPLP
Decorreu no passado 17 de Julho, na capital da Guiné-Bissau, a VI Cimeira de Chefes de Estado e de Governo da Comunidade de Países de Língua Portuguesa (CPLP). Bissau também recebeu as reuniões do III Congresso da Comunidade Sindical dos Países de Língua Portuguesa (CSPLP), nas que a CIG (Confederación Intersindical Galega) participou pola primeira vez, com estatuto de observador.
As admissões à CPLP das Ilhas Maurícias e da Guiné Equatorial, com o estatuto de «observadores associados», pode ter repercussões futuras numha eventual adesom da Galiza à mesma. Ánxela Bugallo, a Conselheira de Cultura galega, já mostrou publicamente a sua postura favorável à entrada.
Na declaraçom final fizo-se um apelo aos países e às organizações da sociedade civil para que apoiem iniciativas do Instituto Internacional de Língua Portuguesa (IILP) e de divulgação do português. Nino Vieira, presidente da Guiné-Bissau, afirmou: «O português é a terceira língua mais falada do mundo ocidental, só atrás do inglês e do espanhol. Mas vamos trabalhar para que seja língua de trabalho nas diferentes organizações mundiais». Os governantes também anunciaram a intençom de organizar o Fórum da Língua Portuguesa, na capital timorense, a fim de apoiar o desenvolvimento cultural do Timor Lorosae.

Breves
# A gestoria Fuentes Fernández que despediu umha trabalhadora por falar galego, recebeu em 2005 umha subvençom da Direcçom Geral de Política Linguística.
# Proibem etiquetar os alimentos exclussivamente em galego. O Chefe do Serviço de Protecçom da Saúde, Francisco Javier Ferreras Díez (PSOE), lembrou mediante umha circular que a etiquetagem dos alimentos deve estar em espanhol, se nom «se tomarám as medidas oportunas por parte da Delegaçom Provincial de Sanidade».
# O Conselho Consultivo das Asturies acaba de emitir um ditame no qual avaliza a competência da Academia de la Llingua Asturiana para a normativizaçom do galego de Asturies.
# Os dias 28 e 29 de Julho celebrará-se o VI Festival da Terra e da Língua organizado pola Fundaçom Artábria no Moinho do Pedroso (Narom).
# A CIG-Ensino denunciou as gralhas que os testes da selectividade apresentavam na sua versom em galego, até 28 contabilizadas.
# O grupo de investigaçom Koiné da Universidade Compostelana fizo públicos os resultados de umha investigaçom, da que se conclui, que as crianças galegas se exprimem de preferência em espanhol e ainda aquelas que falam galego de forma freqüente, também o fazem nesse idioma em determinados contextos.
# A Câmara Municipal de Ourense, na Junta de Governo realizada o passado dia 7 de Julho, decidiu levantar o precinto do Centro Social A Esmorga, volta pois a estar aberto este espaço reintegracionista.
# A associaçom Vogal (Viveiro e Observatório das Galescolas) vem de publicar no seu blogue (vogal.agal-gz.org) umha primeira lista provisória de escolas que já estám a funcionar, total ou maioritariamente, em galego na Galiza.

Asturiano

Periodistes pol Asturianu califica a la TPA de «ferramienta d’aniquilación llingüística»
El colectivu profesional Periodistes pol Asturianu fixo una primer valoración sobre les emisiones de la televisión autonómica asturiana (TPA), llamentando l'ausencia nelles del asturiano. L'asociación afirma que «nun tien nengún sentíu que nuna comunidá con llingua propia s'ignore la so esistencia nun mediu públicu que quier ser reflexu d'Asturies». El colectivu pide en consecuencia que la TPA entame a funcionar con criteriu de serviciu públicu y non atada «a los complexos, los prexuicios o les directrices polítiques qu'asuma l'equipu directivu», convirtiéndose «nuna ferramienta de normalización y non d'aniquilación llingüística». Periodistes pol Asturianu denuncia que l'ausencia de conteníos n'asturiano va en contra de la mesma llei de creación del ente públicu y en contra de toles recomendaciones de la ONU, el Conseyu d'Europa, l'Estatutu d'Autonomía, la Llei d'Usu y Promoción y el Plan de Normalización Social del Asturiano.

La Xunta pola Defensa de la Llingua denuncia la falta de rigor del informe del Conseyu Consultivu d’Asturies
La XDLA reaccionó ente l'informe del Conseyu Consultivu que plantia delles cuestiones alredor de la reforma del estatutu d'autonomía d’Asturies y nel que, en concreto, s’esponíen una riestra de dificultaes pa dar carácter de llingua oficial al asturiano. La organización califica l’informe de «una retafila d'opiniones ideolóxiques mazcarada dientro d'un informe xurídicu». La XDLA recuerda nesti sentíu que'l Conseyu Consultivu, p’asegurar qu'una parte «non pequeña» de la población diba ver como artificial la normalización, «nun pudo manexar estudios sociollingüísticos, porque los qu'hai, encargaos pol propiu Gobiernu asturianu, nun-yos dan la razón». L’asociación denuncia tamién la falta de seriedá del dictame por «salir de lo xurídico y metese de capitón na socioloxía y na planificación llingüística». La XDLA alvierte que «les persones que formen parte del Conseyu Consultivu participen de toles zunes y prexuicios d'una cierta clas política refractaria a la recuperación del asturiano», al empar qu'afirma que l'informe vien reconocer que facer l'asturiano oficial ye, al cabu, una decisión política.

Xixón normaliza l'asturiano nos chigres y restoranes
La Oficina Municipal de la Llingua de Xixón presentó a finales de xuno una campaña de normalización social del asturiano dirixida específicamente a la hostelería. Col nome de Equí tas en casa, la campaña ofrez tolos materiales precisos pa que cada chigre o restorán pueda normalizar l'asturiano na so rellación colos clientes. La campaña asume que ye preciso recuperar l'usu del asturiano y de los nomes asturianos de bien de platos y especialidaes que se sirven y que tán perdiendo vitalidá ente l'avance de formes acastellanaes. El criteriu de que'l visitante de fuera vien buscando na hostelería asturiana un puntu de diferenciación y particularidá ye’l puntu d'encontu d'esta campaña, que va repartir per chigres y restoranes de Xixón carpetes con lletreros, vocabularios y un CD con una ferramienta informática na que s'incluyen más d’800 definiciones n'asturiano coles que'l responsable de cada local va poder iguar, personalizar y imprentar la carta de la casa.

Llamen a xuiciu a seyes militantes de la XDLA
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana fixo público que seyes militantes de la organización tán llamaos a xuiciu «por pidir la oficialidá de la llingua asturiana». El comunicáu de la XDLA esplica que l'acusación vien d'una de les actuaciones de la conocida pita de la organización, concretamente la que se fixo’l 16 de xuno pasáu en Llugones (Siero), cuando'l presidente asturianu Vicente Álvarez Areces inauguraba un centru de salú. La pita y un grupu de manifestantes acudienon al actu a facer visibles les sos reivindicaciones, dalgo qu’entorganon les fuercies de seguranza, que retuvienon cerca d'una hora a los manifestantes.
La XDLA denuncia que «esta actuación, claramente escesiva ente una protesta ciudadana respetuosa, ye contraria al exerciciu del derechu a la llibertá d'espresión y a la crítica política» y afirma que «namás se persigue callar les voces crítiques cola xestión d'esti gobiernu», dalgo qu'asegura que nun se va consiguir. La organización declara que «si al presidente Areces-y molesta que les crítiques tresciendan a la opinión pública, la vía pa evitales nun ta na criminalización de la reivindicación llingüística sinón na corrección de la política de marxinación llingüística que ta llevando alantre'l so gobiernu».

Euskara

III -VI. mendetik?
Iruña - Veleiako aztarnategi erromatarrean, Araban, topatu dituzte euskarazko testimonio grafikorik zaharrena izan daitekeena, III- VI. mendekoa hain zuzen ere. Zehazki, jakinarazi dutenez, irakurgai dauden hitzak eta pasarteak hauexek dira: «Urdin, isar, zuri urdin gori, edan ian lo, iaun, geure ata zutan, Iesus, Ioshe ata ta Miriam ama». Aurkikuntzak berebiziko garrantzia eduki dezake, baina oraindik ikerketa sakonak egin behar dituzte hau guztia baieztatzeko. Gogoan edukiko duzuenez, orain arte euskarazko testurik zaharrentzat jo dugu Susoko monasterioan (Errioxa) X. mendeko hura: «Izioqui dugu guec ajutu ez dugu». Beraz, topatutako aztarnak 5 mende zaharragoak izan daitezke. Euskaradunen Historian beste kapitulu bat idatziko dugu?
Entre les ruïnes alaveses d’ Iruña-Veleia, de l’època romana, s’han trobat els que podrien ser els testimoniatges escrits en èuscar més antics mai trobats. Es creu que daten de cinc segles abans de les famoses glosses riojanes de Suso del segle X. La troballa obre la possibilitat d'escriure un capítol nou en la història de la llengua basca.

10.600 euro
A ereduan ikasi zuen Sopelako herritar batek 10.600 euroko kalte-ordaina eskatu dio Eusko Jaurlaritzari, euskaltegietan gastatu duen diruagatik eta hizkuntza ikasten igaro duen denboragatik, beti ere Administrazioak ez zuelako haren euskalduntzea bermatu izan. Kasu honek bat egiten du Euskal Herrian Euskaraz eta beste elkarte batzuek azken asteotan amaitu duten kanpainaren mezuarekin, Bai Eskolak Euskalduntzeari!, azkenik ia 108.000 sinadura lortu duena. Bestela, EAEko ikasleen ia %52k euskaraz egin dituzte aurtengo selektibitatearen probak.
Un ciutadà de Sopela, que va estudiar en el model A en espanyol, reclama 10.600 euros al Govern basc pels diners que ha hagut de gastar-se després de l'escola en euskaldunitzar-se. D’altra banda, la campanya Sí a l’euskaldunització de l’escola!, que reclama que només es pugui fer l’ensenyament primari i secundari amb el basc com a llengua vehicular, ha recollit gairebé 108.000 signatures. Finalment, poc més de la meitat dels alumnes en la CAB han fet la selectivitat en basc.

Batean kale eta bestean bale
Nafarroatik datozkigu oraingoan bi albiste on: Alde batetik, Espainiako Auzitegi Gorenak baliogabetu egin ditu Nafarroako Gobernuak onartutako bi lege, euskal hiztunen eskubideen aurkakoak zirenak. Bestetik, hango gobernuak berak erabaki du eremu ez-euskalduneko ikastolak legeztatzea eta, honen arabera, hurrengo bost urteetan diruz laguntzea. Batzuetan, ahoa bete hortz uzten gaituzte Sanzen neska-mutilek. Eusko Jaurlaritzak, aldiz, Osakidetzan aurki deituko duten oposizioetan postuen %20an baino gutxiagotan soilik eskatuko du hizkuntzaren nahitaezko ezagutza, Behatokiak salatu duenez.
El TSJE ha anul·lat dues lleis del Govern navarrès que vulneraven els drets dels bascòfons. D’altra banda, el propi govern de Sanz -en una decisió sense precedents- ha decidit legalitzar les ikastoles de la zona lingüística no bascòfona i subvencionar-les els propers cinc anys. El Govern basc, en canvi, només demanarà el coneixement obligatori del basc en menys del 20% dels llocs de treball del Servei Basc de la Salut en la pròxima convocatòria d’oposicions.

Ia 12.000 artikulu
Interneteko entziklopedia librea den Wikipediak, euskarazko bertsioan,10.000 artikuluko muga gainditu du, ia 12.000 bilduz. Gaur egun, okzitanierazkoak ia 2.800 artikulu ditu,aragoierazkoak ia 3.400, asturierazkoak 5.000 baino pixka bat gehiago,  galizierazkoak 16.500 inguru eta katalunierazkoak 34.500 pasatxo. Konparaketa moduan, gaztelerazkoak 136.000 inguru ditu, portugesezkoak 161.000, frantsesezkoak 332.000 eta ingelesezkoak (liderrak) 1.271.000.
La versió en basc de Wikipedia gairebé arriba als 12.000 articles publicats. El domini lingüístic galaico-portuguès en té 177.500, el català 34.500, l’asturià 5.000, l’aragonès 3.400 i l’occità 2.800. L’anglès en té 1.271.000, el francès 332.000 i l’espanyol 136.000.

Araba bertsotan
Zigor Enbeitak Arabako bertsolari txapeldun bilakatu da aurten, bigarren aldiz orain arte, azken urteotako irabazlea izan den Asier Otamendiri txapela «kenduz». 2006ko txapeldunordea Oihane Perea izan da. Bestela, Rubén Sánchez bertsolari gasteiztarrak Araba: bertso histori ezberdin bat liburua kaleratu du.
Zigor Enbeita substitueix el campió de bertsolaris d’Araba dels últims anys, Asier Otamendi, guanyant per segona vegada la txapela. En segon lloc va quedar Oihane Perea. D’altra banda, el bertsolari de Gasteiz Rubén Sánchez publica el llibre Araba: una història de versos diferent.

Laburrak
# Ikastolek «haurren deskulturalizazioa» eragiten dutela zioen epaia indargabetu du Paueko auzitegiak. El tribunal de Pau anul·la la sentència que sostenia que les ikastoles «desculturitzen els nens».
# Juan Carlos Etxegoien Xamar-rek Orhipean. Gure herria ezagutzen ezinbesteko liburua ingelesez argitaratu du. Xamar publica en anglès el seu imprescindible llibre Orhipean.
# Euskal Idazleen Elkarteak Lauburu, Piriniotako kontakizunak liburua kaleratu du, Euskal Herriko eta Catalunyako hainbat idazleren kontakizunekin. L'Associació d'Escriptors Bascos publica un llibre amb narracions sobre els Pirineus escrites per autors catalans i bascs.

Aragonés

Reforma d’estatuto
Las Cortes d’Aragón aproboron lo pasau 21 de chunio la reforma d’o estatuto d’autonomía aragonés. La reforma recebió lo voto favorable de PSOE, PP, PAR e IU, mientres que CHA optó per l’abstención. Entre las novedaz introducidas no b’ha denguna que se refiera exprés a las luengas d’Aragón. No se’n fa mención nominal, ni d’aragonés ni de catalán. Lo texto torna a remitir a una futura Lei de Luengas. Manimenos, e seguntes informaban es medios, las diversas formacions politicas se comprometioron a que la primera lei que s’aprobe n’a nueva lechislatura siga ixa. La unica novedat estatutaria que s’ha introduciu ye que s’avanza que caldrá afavorir l’uso d’as luengas propias n’as relacions con l’Administración en aquellas zonas an s’usen de forma predominán.

II Congreso de l’Aragonés
Es días 13 a 15 de chuliol s’ha feito a Zaragoza e Uesca lo II Congreso de l’Aragonés. En as sesions feitas es tres días tenioron lugar diversas comunicacions e l’aprobación e constitución de l’Academia de l’Aragonés, formada per decinueu academicos. Destacaban més que més las diversas intervencions de lingüistas convidaus. Lo evento fue ubierto lo día 13 pel viceconsellero de Cultura Juan José Vázquez, a la seguida intervinioron Joan Veny d’o Institut d’Estudis Catalans, Henrike Knör de l’Euskaltzaindia e Miguel Ramos de l’Academia de la Llingua Asturiana. Lo día 14 intervinioron Francisco Fernández Rei, d’o Instituto da Língua Galega, Peire Bec, d’o Institut d’Estudis Occitans. Lo día 15 se cerró lo congreso con a conferencia de Michael Metzeltin (Universidat de Viena) que parló de l’aragonés n’o conchunto d’as luengas romanicas e con as parolas d’o rector d’a Universidat de Zaragoza, Felipe Pétriz.

Academia de l’Aragonés?
La incerteza se debe a que lo Gubierno d’Aragón, a través d’un escrito oficial, ha dito que o que salga d’ixe II congreso de l’aragonés no puede denominar-se «Academia de l’Aragonés», ya que las academias d’ixas caracteristicas son organismos de dreito publico, e no pueden pas estar creación d’asociacions privadas u de particulars. Antiparte, la Universidat de Zaragoza, en una reunión feita lo día 19 de chunio, se desmarcó tamién d’ixe congreso. La opinión disidén se troba igualmén n’o Alto Aragón, n’a principal zona aragonesofona, la Ribagorza, ya que la Sociedat de Lingüistica Aragonesa no i participó, per considerar condición sine qua non que un congreso asinas heba de contar, ta estar de consenso, con lo emparo de ditos estamentos gubernamental e universitario. Se da, a més, la curiosa circunstancia de que ya existiba una autodenominada «Academia de la Lengua Aragonesa», con seu a Tamarit, que en realidat postula que lo catalán ribagorzano no ye tal, sino un dialecto oriental de l’aragonés.

Nuevas publicacions
Es dias 9 e 15 de chunio se presentó en la Universidat de Logroño e la Librería Antígona Zaragoza, respectivamén lo libro de Chusé Raúl Usón que tiene per títol Candalieto (Piedra Angular), ediciones del 4 de agosto, Logroño. Antiparte, lo Gubierno d’Aragón ha editau Baxo a mirada de os Fustez, lo poemario con o Fernando Romanos ganó la pasada edición d’o premio Arnal Cavero. Finalmén, lo concello de Zaragoza ha editau la unidat didactida d’aragonés China Chana, elaborada per Carmina Paraiso. La obra se ilustra con dibuixos polius a color, tiene cancions infantils, léxico con a zona d’uso, actividaz lecto-escritoras, caligramas e bels mapas. Tamién contiene una relación de comercios de Zaragoza con nombre en aragonés.

Occitan

Pressionan l’inspeccion academica
L’associacion altermondista Gardarèm la Tèrra trobèt una manièra originala per far de pression devant l’inspeccion d’academia (IA) d’Erau e amb de parents d’escolans organizèt un charivari per pressionar l’IA e l’escòla publica a «se dobrir vertadièrament a l’occitan», qu’es la sieuna obligacion de satisfar lo dret d’ensenhar als enfants la lenga istorica del país onte vivon e pas solament la lenga oficiala de l’Estat. Sembla que l’intencion primièra de l’IA èra de crear un pòste classic en plaça d’un pòste destinat a un ensenhaire recrutat pel concors especific consacrat a la lenga occitana. Se lo pòste es confirmat, los enfants de l’escòla Jean Rostand de Clarmont d’Erau podràn beneficiar d’un nivèl suplementari d’ensenhament bilingüe al mes de setembre.

Una novèla Calandreta que dobrís
Lo setembre que ven dobrirà una novèla Calandreta a Artics, la ueitena en Bearn après Pau, Ortès, Auloron, Lescar, Biost, Lis e Porciuvas. Cal dire que l’escòla remplaçarà la de Monenh, obligada de barrar en rason de dificultats, autant economicas com d’entravaments per part de la municipalitat. Mentre aquò se passa dins lo Bearn, al meteis temps, a Rabairac, en Dordonha, espèran dobrir una calandreta tre lo mes de setembre. E la calandreta de Drona-Dobla a besonh de trobar un ensenhant per poder dobrir, pr’amor i a de mainatges e l’associacion existís.

Auloron passa a la senhaletica bilingua
La vila d’Auloron (Bearn) qu’a decidit de metre en plaça la senhaletica bilingua dins la sieuna politica en favor de l’occitan e de preservacion del patrimòni toponimic. Comencèt pels panèls d’entrada de la vila e seguirà per las placas de las carrièras e tanben a l’interior de la mairia, amb una senhaletica que designarà los diferents servicis e que permeterà als ciutadans de veire la lor lenga escrita dins l’institucion municipala.

Femnas d’Occitània
La Chambra d’Òc nos prepausa per aqueste estiu, del 16 de julhet al 31 d’agost, una iniciativa, Frèmas d’Occitània, per festejar lo 60en aniversari del vòt de las femnas en Estat italian. Un eveniment qu’es a l’encòp una exposicion e un libre titolat 18 Menú d’Occitània, dedicat a 18 grandas femnas de l’istòria occitana mesclat amb de recèptas dels Alps fins los Pirenèus, segon las diferentas personalitats de las femnas.

Concors literari en Provença
L’Associacion Provença Tèrra d’òc organiza per l’auton 2006 un concors literari doble: lo prèmi Raynouard de la novèla (seccion A) e lo prèmi Alan Pelhon del conte (seccion B). Los tèxtes deuràn èsser escrits en occitan e èsser inedits; lo contengut es libre, deurà pas passar las cinc paginas A4. Cada candidat pòt mandar solament un tèxte per categoria, mas en dos exemplars, al mai tard lo 30 de setembre de 2006 a las adreiças indicadas aquí: Seccion A: Reinat Toscano, la Roguiera, F-83143 Lo Vau. Seccion B: Joan-Glaudi Babois, Plaça deis Infèrns, F-83790 Pinhans (ieo83@aliceadsl.fr).

Brèvas
# Après 571 jorns de preson preventiva, lo Robèrt Arricau, militant occitanista, qu’es sortit en libertat. Foguèt acusat d’aver ajudat doas personas presumidas membres d’ETA a trobar un lotjament, çò qu’a estat pas jamai provat, pr’amor es pas estat jutjat.
# Pagès editors ven de presentar la reedicion del roman de Francés Boya Presoèrs dera mar gelada. La primièra edicion d’aquesta òbra, que ganhèt lo prèmi Les Talúries en 1998, bèl temps a qu’èra estada agotada e l’editor qu’a decidit de la tornar editar dins la colleccion Garona, que Pagès dedica a l’occitan d’Aran.
# Lo Gai Saber, lo grop occitan de las Valadas, ven d’editar lo CD La fàbrica occitana, un disc que coma los darrièrs despassa las diferéncias entre genres musicals, en mesclant mediterranèu e street-dance, tradicion e modernitat amb la sieuna mescla originala dels timbres tradicionals e la sonoritat electronica de uèi (www.felmay.it).
# Lo grop Lhi Jari, la novèla generacion del ròck fòlc occitan, ven de sortir son primièr DVD, Minoranças, qu’es lo viatge del grop per Occitània per descobrir nòvas realitats e nòus estimuls (www.jari.it).
# La Délégation générale à la langue française et aux langues de France ven de lançar una autra iniciativa multilingua: La carta de las cançons, dus ans aprèp la dubertura del siti de las lengas de França que dejà non fonciona. La carta prepausa una passejada pel territòri de l’Estat francés en escotant de cançons en occitan, basc, catalan, breton, francés, alsacian e francoprovençal. Los representants occitans son: Massilia Sound System, Joan Francés Tisnèr, La Talvera, Fabulous Trobadors, Lou Dalfin, entre d’autres (www.languesdefranceenchansons.com).

Català

El tarannà del PSOE
El socialisme espanyol continua preferint emparellar-se amb la dreta en matèria lingüística en benefici d’una entesa PSOE-PP que possibiliti l’aprovació dels nous estatuts. Primer va ser al País Valencià, on els socialistes van pactar amb el PP un estatut que inclou la denominació secessionista idioma valencià. Després al Parlament balear, on el PSIB ha acordat un estatut de mínims amb el PP a canvi de renunciar a l'equiparació legal del català amb l'espanyol. Finalment, a les Corts d'Aragó han aprovat un estatut que continua tractant de ciutadans de segona la població catalanòfona de la Franja.

A Europa, a mitges
El Parlament Europeu finalment permetrà als seus ciutadans d’adreçar-s’hi per escrit en totes les llengües oficials dels Estats membres. De la mateixa manera haurà de respondre les consultes en la llengua del sol·licitant. Les despeses de traducció es carregaran a l’Estat corresponent. A més, al web del Parlament Europeu hi haurà un enllaç que adreçarà l'internauta a una altra pàgina web on es podran consultar els textos legislatius de la Unió. En canvi, s’ha descartat que els eurodiputats gallecs, bascos i catalans es puguin expressar en els plens en qualsevol de les tres llengües cooficials, tal com es preveia a la proposta inicial.

Breus
# Neix Linguamón, organisme creat per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de promoure les llengües del món com a vehicle de diàleg, font de desenvolupament personal i com a dret de les comunitats lingüístiques. (www.linguamon.cat/ca/index.html)
# L' Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià. Recull 79.000 entrades i es pot consultar a internet (www.avl.gva.es/1frame_documentsNorm.htm).
# Es presentà el Correllengua 2006 amb el lema Una llengua viva, un poble en marxa, que celebrarà la desena edició. Començarà el 2 de setembre a Andorra la Vella i acabarà el 4 de novembre a Perpinyà.
# S’ha creat una mesa entre els Governs gallec, basc i català per a l’elaboració d’un protocol que insti l’Estat espanyol a promoure les llengües oficials i faci un seguiment de l’aplicació de la Carta europea de les Llengües minoritàries a l’Estat.
# Una vintena d'autors van assistir a la V Nit de les Lletres Catalanes a València organitzada per l'associació cultural Club a la Nostra Marxa.
# Primera edició dels Premis Ovidi organitzats per Músics en valencià que per votació popular escolliran el millor grup o cantant del domini lingüístic català (http://lavanc.org/lavanc/poll/poll.php).
# Es presentà l’obra original d’Antoni Tàpies creada en benefici de la Plataforma per la Llengua. Es tracta d’una sèrie limitada inspirada en la llengua catalana.
# L'Obra Cultural de l'Alguer creada el 1985 esdevé el primer domini.cat enregistrat a la ciutat de Sardenya (ww.obracultural.cat).
# La Plataforma per la Llengua presentà un pla de xoc a favor del català en l’àmbit del cinema doblat o subtitulat on demanen l’equiparació català-espanyol.
# El 55% de les embotelladores catalanes fan servir el català en l’etiquetatge. Si es té en compte el conjunt de marques comercialitzades a Catalunya aquest percentatge baixa fins al 20%.
# Renfe normalitza la toponímia dels municipis de Cervera de la Marenda i la Tor de Querol en la informació escrita adreçada als viatgers després de rebre moltes queixes dels usuaris.
# L'Institut Ramon Llull ha dut a terme les XX Jornades Internacionals de Professors de Català que han consistit en un cicle de debats i conferències adreçat als docents de llengua i literatura catalanes que ensenyen a les aules del país i als centres de l'estranger , també anomenants lectorats.
# El Culturaviva 2006, punt d’aplec de la cultura del país, ha estat organitzat a Granollers per la CAL i ha durat, per primera vegada, tres dies.
# S’encetà la campanya Ballem en català iniciativa del govern de Catalunya per fomentar la música en català amb la creació d’un programa de televisió, d’un banc virtual de repertori en català gratuït i una programació d’actes a centres cívics.
# Es presentaren a Barcelona els Plans d’Acolliment lingüístic impulsats per la Generalitat de Catalunya per a la integració de nous immigrants a través de l’aprenentatge de la llengua i de la cultura catalanes. (www6.gencat.net/llengcat/immigra/plans.htm).
# La cadena sueca IKEA es nega un any mes a repartir via correu el catàleg de mobiliari i decoració en català, incomplint la Llei de Política Lingüística. El catàleg en versió catalana apareixerà un mes després que en espanyol i només es podrà adquirir a les botigues de la cadena.