56

Galego-português

Denegado direito ao atendimento em galego na Justiça
O Tribunal Superior de Justiça da Galiza sentenciou em dias passados, desestimando a denúncia de um cidadão galego que, após ter recebido umha notificaçom de um julgado da Crunha, reclamou que o juiz decano devia tê-la enviado em galego.
A sentença reconhece aos magistrados o direito a emitirem notificações em catelhano, sem que lhes poda ser exigido por parte da cidadania o uso do galego na sua relaçom com a administraçom da justiça.
O caso tem especial gravidade por se tratar de um âmbito em que o galego continua a estar claramente minorizado e no que continua a existir umha falta de esclarecimento quanto aos direitos linguísticos efectivos que correspondem aos galegofalantes.

O ensino em galego no próximo ano académico
A Mesa pola Normalización Linguística afirma que só 2,28% dos centros educativos das cidades passarám a ter umha turma com ensino em galego. Considera especialmente grave que nom existam centros galeguizados nas cidades de Ponte Vedra e Compostela. E apesar de que a Conselharia devia publicar umha lista de centros admitidos a 30 de Julho, estes souberam que participariam no projecto polos meios de comunicaçom só no passado dia 29 de Agosto. A Mesa denuncia que centros que cumpriam todas as exigências nom foram incluídos neste programa.
A Mesa acusa também à Conselharia de mentir sobre a situaçom do galego, pois segundo esta, o decreto que regula o uso do galego está-se a cumprir em 92% dos casos. A Escola Infantil de Burela, um exemplo de escola em galego, celebrou o seu 25º aniversário. Por outra parte, 16 centros educativos do Berzo ofertarám a possibilidade de estudar galego «oficial» e mais 20 centros ofertarám português.

VIII Congresso Internacional de Estudos Galegos
Este evento, que transcorreu em Salvador de Bahia (Brasil) entre os dias 12 e 15 de Setembro, reuniu 150 congressistas e foi organizado pola Asociación Internacional de Estudos Galegos e pola Universidade Federal da Bahia, com o apoio do Conselho da Cultura Galega, a Secretaria Geral de Política Linguística e a Conselharia de Cultura. Nele abordaram-se temas como a projecçom exterior da cultura galega e as relações culturais, linguísticas e históricas entre a Galiza, o resto da Lusofonía e América en geral.

Campanha para impedir a renovaçom do contrato entre o Parlamento e o Grupo Voz
A CiberIrmandade da Fala acaba de fazer pública a sua última campanha, na qual solicita ao Parlamento que nom renove o seu acordo com o Grupo Voz para a ediçom do Boletim Oficial e o Diário de Sessões. Este colectivo de internautas lembra que o grupo empresarial  que edita La Voz de Galicia «ten demonstrado ao longo da sua história o menosprezo para a língua própria da Galiza» e rechaça que poda obtar a contratos públicos. Xosé Manuel Vega, decano da Ordem de Jornalistas, manifestou-se também a favor de que todas as ajudas públicas estejam supeditadas à promoçom efectiva do galego. Como é habitual nas campanhas da CiberIrmandade, qualquer internauta poderá colaborar com apenas um clique desde o sítio do colectivo.

Breves
# O Concelho de Corcubiom é o primeiro da Galiza que tem a sua página web oficial em galego-português, graças ao trabalho e colaboraçom com a AGAL.
# Celebrou-se entre Vigo e Salvaterra do Minho, em 1 e 2 de Setembro, o XX Festival da Poesia no Condado, organizado pola Sociedade Cultural e Desportiva do Condado (SCD).
# O segundo número do Vozes Livres, porta-voz oficial da associaçom limiã Aguilhoar, anuncia a próxima abertura de um centro social nessa comarca. Aguilhoar organizara, em Vilar de Santos, em 18 de Agosto, a Iª Ediçom do Festival da Mocidade com paticipaçom da AGAL.
# A Mesa denuncia uso deturpado de topónimos no Plan de Fomento de la Lectura, iniciativa desenvolvida pola Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) em colaboraçom com o Ministério da Cultura espanhol.
# Casa da Cultura de Burela acolheu em Agosto, um Encontro Cultural dedicado ao 25º aniversário da AGAL, que incluiu um obradoiro de sociolinguística e um Festival Poético-Musical.
# XXX Jornadas do Ensino da Galiza e Portugal decorreram entre 28 de Agosto e 7 de Setembro em Ourense.
# Manual de Iniciaçom à Língua Galega, livro  da autoria de Maurício Castro e hoje esgotado, foi lançado em ediçom digital pola AGAL e a Fundaçom Artábria.

Asturiano

Oficialízase la toponimia autóctono de los conceyos de Nava y Xixón
El Boletín Oficial del Principáu d'Asturies espublizó los decretos toponímicos de los conceyos de Nava y Xixón –el más pobláu d’Asturies–. L’aprobación d’estos dos decretos d’oficialización toponímica pon fin al periodu d’ocho meses d’allancamientu que careció’l procesu de recuperación de la toponimia asturiano dende aviento del 2005, lo que produció dello de tensión ente los dos socios del Gobiernu asturianu (PSOE y IU-BpA). La publicación d'estos dos decretos fai subir a doce’l total de conceyos asturianos que yá oficializanon la toponimia mayor na so forma tradicional.

La reivindicación de la oficialidá tomó la Playa de San Llorienzo
La plataforma Conceyu Abiertu pola Oficialidá (CAO), qu'axunta más de 150 organizaciones culturales, polítiques y sindicales col obxectivu de llograr la reconocencia de la oficialidá del asturiano na reforma del Estatutu d'autonomía d’Asturies, llevó alantre’l día 19 d’agosto una xornada reivindicativa a tolo llargo del paseo d’El Muro de la Playa de San Llorienzo, en Xixón, poniendo meses informatives de les reivindicaciones del CAO en toles escaleres de la playa y tamién en barriu marineru de Cimavilla, los sitios d’Asturies qu’axunten más xente les fines de selmana d’agosto. La plataforma valoró mui positivamente l’acción, na que se repartienon más de docemil cartafueyos informativos y otru material, y na que se pañanon firmes a favor de la oficialidá.

Miedra la matriculación n’asturiano en secundaria
Según datos de la Conseyería d’Educación del Gobiernu d’Asturies, anguaño rexistróse una suba xeneralizada de la tasa de matriculación na asignatura optativa d'asturiano, especialmente n’educación secundaria. Anque entá faltaba axuntar tolos datos pa poder tener cifres oficiales, los responsables de la Conseyería d’Educación avanzanon que la tasa de matriculación en primaria, que ta asitiada normalmente alredor del 55 % de los escolinos, caltiénse con una pequeña tendencia al alza, y que la medría ye muncho más clara en secundaria, onde la tasa d'escolarización na asignatura d'asturiano suel asitiase alredor del 25 %. En bachilleratu, onde la implantación de la materia d’asturiano ye cuasimente simbólica hasta agora, tamién se conseña una suba pequeña que puede llevala al 4 %.

PSOE, PP y IU-BpA aprueben una propuesta col envís d’impulsar el Plan de Normalización del Asturiano
Los dos grupos parllamentarios de la Xunta Xeneral d’Asturies que sostienen el gobiernu de Vicente Álvarez Areces (PSOE y IU-BpA) presentanon a comuña na Xunta Xeneral una propuesta de resolución a fin d’«instar al Conseyu de Gobiernu a dar un nuevu impulsu al Plan de Normalización del Asturiano», asina como al usu del asturiano na Radiotelevisión del Principáu d'Asturies. La propuesta foi aprobada na Xunta Xeneral colos votos a favor de los trés grupos parllamentarios con representación na cámara asturiana.

Euskara

Klasera bueltan
EAEko ikasleen %52.5ek D ereduan ikasiko dute aurten DBH-n, %27.8k B ereduan eta %18.8k A ereduan. Bi eta hiru urteko haurren %68.7a D ereduan aurrematrikulatu dute, %25.4a B ereduan eta %5,2a A ereduan. Nafarroan, bestela, D ereduan ikasleen %33.9 ibiliko da. Azkenik, Ipar Euskal Herrian 2.263 haur eta gaztek ikasiko dute aurten Ikastolen Federazioaren ikastetxeetan. Orotan, Lehen Hezkuntzaren ikastetxeen %44.8 inguruk bakarrik eskaintzen dute euskaraz ikasteko aukera. Halaber, gero eta irakasle euskaldun gutxiago daudela salatu dute.
Etorkinei dagokienez, EAEko ikasleen artean %4 inguru dira eta Nafarroan horren bikoitza, %8a. Ipar Euskal Herriko datuak ez baditugu ere, portzentajea EAEkoa baino txikiagoa dela ematen du. Araba, Bizkaia eta Gipuzkoan, D ereduan etorkinen %23ak baino ez dute ikasiko ikasturte honetan, bertako ikasle euskaldunen erdia baino gutxiago.
A la CAB poc més de la meitat dels alumnes de Secundària i a Nafarroa un tercera part estudiaran aquest any en el model D bascòfon. A Iparralde menys de la meitat dels col·legis ofereixen la possibilitat d'estudiar en basc a l’ensenyament primari i cada vegada hi ha menys professors bascòfons. Pel que fa als immigrants, gairebé una quarta part estudiaran en model D a la CAB.

Uda euskaraz
Pasa den udan 29 familiek parte hartu dute Eusko Jaurlaritzak antolatutako Egonaldiak familia euskaldunetan programan, 1986tik martxan dagoena. Familia gehienak gipuzkoarrak (%60) eta nafarrak (%20) izan dira, beti ere zonalde nagusiki euskaldunetan bizi direnak. Ikasleak, aldiz, gehienak bizkaitarrak eta arabarrak izan dira, batez ere Bilbo Handiko 19-23 urteko neskak.
La majoria de les famílies participants en el programa estival Estades amb famílies bascòfones han estat guipuscoanes i navarreses, mentre que els alumnes eren sobretot biscaïns i alabesos.

Hedabideak eta toponimia
Nafarroako Gobernuak euskara sustatzeko 250.000 euro banatuko ditu hedabideen artean, baina Euskalerria Irratiari berriz ere lizentziarik emango ez diola ematen du. Bestela, Zaraitzu ibarreko Espartza Zaraitzu, Otsagabia eta Orontze herrien euskarazko izenak, Erronkariko Urzainkirena eta Deierrirena onartu ditu modu ofizialean probintziaren administrazioak.
El Govern navarrès ajudarà econòmicament per tal de promoure l’ús del basc en els mitjans de comunicació. Així mateix, ha aprovat el nom en basc de 5 pobles del nord de la província.

Euskara Jendea
Xamar idazle nafarrak Euskara Jendea liburua argitaratu du Zenbat Gara elkartearen babesarekin, Gure hizkuntzaren historia, gure historiaren hizkuntza gaia hartuta. Orhipean. Gure herria ezagutzen eta Orekan. Herri eta hizkuntzen ekologiaz lan bikainen egilea da, eta lehenengoa gaztelera, frantses eta ingelesera itzuli dute. Xamarrek luze eta sakon aztertu ditu azken urteotan euskal hiztunen komunitatearen nondik norakoak, gaur egun eta historian zehar, bai eta beste hizkuntza komunitate batzuekin ditugun harremanak. Egile garaikide erreferentziala da ezbairik gabe.
Xamar ha publicat el seu últim llibre Euskara Jendea sobre la història dels bascòfons, amb el suport de Zenbat Gara. És l'autor també de Orhipean (traduït a diverses llengües) i Orekan, llibres molt recomanats sobre ecolingüística.

Vilenicako jaialdia
Aurtengo Vilenicako (Eslovenia) literatura jaialdiak euskal literatura garaikidea izan du gai nagusia. Anthology of Basque Literature lana ere bertan aurkeztu dute. Hainbat euskal idazle egon dira jardunaldietan, tartean Bernardo Atxaga, Miren Agur Meabe eta Kirmen Uribe.
El tema principal del festival de Vilenica ha estat aquest any la literatura contemporània en èuscar. Nombrosos autors bascos han assistit a les jornades.

Laburrak
# Eusko Legebiltzarrak bultzatutako Beñat Etxepare Institutuak euskara eta euskal kultura munduan zehar zabaltzeari ekingo dio datorren urtetik. L'Institut Etxepare s'engegarà per a difondre la llengua i cultura basques a la resta del món.
# Deba Ibarreko Badihardugu Elkarteak euskalkiei buruzko informazioa batzen duen liburutegi birtuala zabaldu du Interneten (www.badihardugu.com). Biblioteca virtual sobre els dialectes engegada per l’associació de la vall de Deba.
# Gipuzkoako Alegia herria UEMA-ko 52. kide bihurtu da. Alegia s'ha convertit en el 52è membre de la Mancomunitat de Municipis Bascòfons.


Aragonés

Nuevas publicacions
Nos femos eco de bels materials que acaban de editar-se. D’una parte, lo Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA) ha editau un poster ta dar a conoixer lo patrimonio natural de l’Alto Aragón en aragonés. Ye feito con fotos a color con exemplars d’a flora d’a comarca d’o Viello Aragón. D’atra parte, e con igual miras, lo IEA chunto a lo Consello de Protección d’a Naturaleza d’Aragón han editau lo libro d’as matas y os animals, feito per Rafel Vidaller, con intención de difundir a naturaleza aragonesa n’a luenga propia de l’Alto Aragón. En relación con es libros comuns, lo CFA ha reeditau lo libro en aragonés d’a val d’Ansó, Recuerdos de l’onso Chorche, obra feita per mocez, e ha editau la obra ludica Chugar e charrar, de Chusé Antón Santamaría.

Premio Ana Abarca
La veterana asociación cultural Consello d’a Fabla Aragonesa ha convocau la oncena edición d’iste premio que se concede a obras de poesía escritas en aragonés. La extensión d’es versos cal que siga entre 600 e 1200. Habrán de presentar-se tres copias, antes d’o 30 de setiembre, baixo un títol e un lema, dintro de sobre zarrau. La decisión se ferá publica en octubre e lo premio consitirá en 600 euros e la publicación d’o libro, d’o que se ferá una edición de 500 exemplars.

Concurso de relatos
Baixo la denominación de A enrestida, se convoca iste certamen ta cuentos breus en aragonés. Habrán d’estar relatos con una extensión maxima de dos fuellas. Se pueden ninviar ta lo correu <a href="mailto:aenrestidacontina@hotmail.com">aenrestidacontina@hotmail.com</a> u presentar-se en presona, tot antes d’o 15 d’octubre, en A enrestida. Callizo San Cristobal, s/n de Zaragoza (barrio Madalena).

Concierto per las luengas
Lo pasau sabato 16 de setiembre se fizo en Caldearenas (Alto Galligo) a las 23:30 horas, un concierto denominau Músicos por las lenguas. Bi actuoron es grupos Prau, Gen e Los Draps, que cantoron en castellano, catalán e aragonés. Se trataba de presentar la diversidat lingüistica aragonesa n’a suya musica més moderna. Lo concierto ye parte d’una chira que se ferá per atras poblacions.

Publicacions en aragones n’o salón de Pau
D’o 25 a o 27 de noviembre l’aragonés será presén per primer vez en una nueva edición d’o Salon du Livre d’a capital bearnesa. Lo evento se ferá n’o parque d’exposicions de Pau. La editorial aragonesa convidada que bi acudirá ye Xordica, que mostrará las zuyas zagueras novedaz d’a narrativa moderna en aragonés. Tamién bi será la revista De Lingva Aragonensi, d’a Sociedat de Lingüistica Aragonesa.

Occitan

Amassada dels elegits occitans per la lenga
L’associacion del elegits e dels conses occitans organiza a Caurs una acampada d’elegits politics amb de responsables associatius que trabalhan dins lo domèni de la lenga e de la cultura, amb l’objectiu de redigir de reivindicacions suls mèdias, l’ensenhament e la vida publica, que serián presentadas als candidats a l’eleccion presidenciala francesa per los obligar se posicionar a dire clarament çò que pensan de la question occitana.

L’occitan passa mal dins la television
La television publica francesa fa pas encara una plaça normala a la lenga occitana dins sos programas, atal las estacions qu’avián pas res, Auvernha e Lemosin, auràn pas mai ongan, e a Marselha l’emission de Vaquí patís un desplaçament d’orari desastrós per l’audiéncia e la difusion passarà èstre trimesadièra e non pas cada setmana, çò qu’es lo començament del desmontatge de la preséncia de l’occitan sus France 3 en Provença, que de 2004 ençà a patit una pèrta de mai de cinquanta minutas de difusion per mes. Cal dire que las emissions a Bordèu e Tolosa càmbian pas, e poiratz gardar coma l’an passat lo Punt de vista sus F3 Aquitània cada dissabte a 12 h 05, e lo jornalet en occitan de Viure al País sus F3 Sud cada dissabte a 19 h 15.

Occitània participa al festenal Liet Lavlut
Aquel festenal, qu’es l’equivalent de l’Eurovision per las lengas minorizadas, compta amb 11 finalistas en lengas com lo friolan, lo gaelic, lo basc e lo sami a costat de l’occitan, que la sieuna representanta ongan es Lizà, la cantaira avinhonenca, amb la cançon Solèu roge, una descripcion poetica del ponent en Camarga. L’eveniment se debanarà dins Laponia e serà difusit en dirècte sus la ràdio publica suedesa.

Titeuf parlarà occitan
Lo dessenh animat es estat doblat en lenga occitana e un quinzenat d’episòdis de sièis minutas seràn difusats per France 3 los dimenges dins lo programa Viure al País. Perque lo doblatge represente melhor la diversitat occitana, los traductors an decidit causir que i aja de personatges gascons e d’autres lengadocians, e perque los mainatges ausiscan de fòrmas diferentas, atal lo Tituf (qu’es lo nòm occitan del Titeuf francés), que sa maire es gascona, parla lengadocian, mas amb expressions gasconas que li escapan. La complicacion del doblatge s’es pas acabada aicí, pr’amor a calgut adaptar la lenga als mainatges de uèi, e far de recèrcas lexicaus pertocant a las tecnologias novèlas, a las causas del sèxe e als divertiments qu’agradan als mainatges.

Concors literari
La vila d’Auloron en collaboracion amb l’Institut Occitan tornan organizar lo concors d’escritura Zavièr de Navarròt, qu’aguèt una fòrta capitada dins sa passada edicion. Lo concors prepausa quatre genres: pròsa, poesia, tèxtes umoristics e revirada (d’un tèxte tirat del Quishòt de Cervantes), en doás categorias: joves e adultes. En mai d’aquò s’i tornan amb un concors de composicion de cançons: de tèxte liure o de cançons escritas sus tèxtes de Xavièr de Navarròt. Podetz mandar los vòstres tèxtes abans lo 31 d’octobre a: dgs@oloron-ste-marie.fr.

Brèvas
# Dins lo projècte del Servici de la lenga occitana II, la Chambra d’Òc organiza a comptar de setembre de corses divèrses per valorizar la lenga escrita e la creacion en occitan.
# Atal, un cors de conversacion, lectura e escritura es prepausat a Vaudier, dins Val Ges, totes los dijòus; e los divendres, a Bueves o a Vernant, se prepausan seradas per far conéisser de trabalhs de novèla creacion musicala, teatrala e de comunicacion multimediala per far conéisser la lenga occitana al public.
# L’escrivana aranesa Tòni Escala ven de ganhar lo primièr prèmi del concors literari La Gàrdia en jaune dins la seccion inedits amb lo romanç En vacances.
# L’Universitat d’Alacant (Països Catalans) ven de desvolopar lo primièr traductor automatic d’aranés. L’esplech, qu’es encara un prototipe, permet far de reviradas automaticas catalan-occitan e viceversa.
# Dins l’encastre del projècte Detràs eths Pirenèus, sièis enquestaires de l’Ostau Comengés an passat una partida de l’estiu a la Vath de Larbost, dins la montanha gascona, per far d’enregistraments de la paraula e del saber (etnologia, istòria, pastoralisme, toponimia) d’aquel parçan montanhòl.
# Saume dins lo vènt es lo títol del darrièr libre de poesia de Sèrgi Bec. Los poèmas, que la lor lectura vos farà ganhar malanconiá, exprimon la serenitat de l’òme qu’a plena consciéncia del temps que passa e, subretot, del temps que rèsta. Lo libre es estat editat per La Cardère.


Català

Una llengua viva, un poble en marxa
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha presentat el Correllengua 2006 Una llengua viva, un poble en marxa. Enguany és el 10è aniversari de la CAL alhora que també és el 10è any en el qual el Correllengua recorre el conjunt de la geografia nacional. Aquesta iniciativa vol demostrar la vitalitat de la llengua catalana i reivindicar-ne l'ús social, a partir d'una flama simbòlica que recorre tot el país. Aquesta edició del Correllengua ha començat el 2 de setembre a Andorra la Vella i clourà el 4 de novembre a Perpinyà.

Breus
# Tant la CAL com Òmnium Cultural reclamen que els autors representats a la Fira del Llibre de Frankfurt de l’any que ve siguin els qui escriuen en català. Alguns premis d’Honor de les Lletres Catalanes també s’han posicionat en el mateix sentit.
# UM i PP tomben la proposta que PSM-Entesa havien presentat al Parlament de les Illes a favor de la modificació del decret del trilingüisme, en el qual les hores lectives en català passen d’un mínim del 50% al 33%. Pel PSM, la defensa de l'ensenyament d'una tercera llengua no ha d’implicar la pèrdua d'hores d'ensenyament en català.
# S’ha presentat el portal Llengua.org a Perpinyà. Aquest espai on es poden trobar eines i recursos de programari lliure en català ha estat possible gràcies a la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya.
# El Consell Insular de Menorca ha organitzat les II Jornades de Normalització Lingüística de Menorca a Maó en el qual s’ha presentat l’estudi "La Percepció de la llengua catalana pels turistes i visitants de la Catalunya del Nord".
# Maó ja és l’únic nom oficial per a designar la capital de Menorca. L’aplicació de la llei de normalització lingüísitica del 1986 ja establia que «tots els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana» però no ha estat fins aquest setembre que ha sortit al BOE. A partir d'ara tota la documentació sobre Maó s'haurà d'escriure amb el nom oficial, tan la de les Illes com la de l'estat. Un canvi substancial per als maonesos és que al document d’identitat apareixerà la grafia catalana.
# Noranta entitats van signar un manifest de rebuig al pregó en espanyol d’Elvira Lindo.
# La Bressola va programar un concert de Luís Llach per a celebrar que aquest curs serà el 30è que la Bressola ofereix la possibilitat d’estudiar en català a la Catalunya del Nord. Actualment, la Bressola ja té sis-cents alumnes repartits en més de vuit centres.
# Neix un sistema de navegació via GPS que funciona amb telèfon mòbil que inclou el català i el basc i 54 idiomes més. (www.nav4all.com)
# Gencat.cat activa un traductor multilingüe automàtic en línia que permet traduir textos de menys de 2.500 caràcters i pàgines web. Pot operar bidireccionalment en: català-espanyol i català-anglès. Properament s’obriran les opcions bidireccionals català-francès, català-alemany i català-rus, i les unidireccionals català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès.
# Softcatalà ha activat un un nou servei gratuït i en línia de correcció ortogràfica de textos en català, l’eina té en compte les diferents variants dialectals del català. (www.softcatala.org/corrector)
# Per tal de celebar els 100 anys del Congrés Internacional de la Llengua Catalana, s’ha organitzat un cicle de conferències que tindrà lloc aquesta tardor a la seu de l’IEC.
# Eto’o afirma que entén el català amb certa facilitat i que comprén totalment la necessitat d’entendre’l i fins i tot va dir que el parlarà d’aquí a un temps. Aquestes declaracions van ser posteriors a la petició que li va fer el Barça després de que el jugador fes traduir a l’espanyol la pregunta d’una periodista.
# El Partit Nacionalista Escocès reparteix fulls en favor del seu candidat a Edimburg en vuit llengües europees, per als ciutadans de la Unió que hi resideixen i que tenen dret de vot a les properes eleccions municipals. Una d'aquestes llengües és la catalana.