Asturiano

La XDLA presentó agrupación nueva n’Ayande
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana presentó una agrupación nueva nel conceyu d’Ayande. La XDLA declaró que ye importante «llevar la reivindicación llingüística a otru conceyu más del occidente d’Asturies», onde l’asociación ta medrando abondo nos últimos años, y qu’ello «demuestra l’interés de la sociedá por algamar una situación digna pa los falantes d’asturiano, que nun ye otra que la oficialidá».

El Conseyu Escolar español refuga pidir la creación de la especialidá d’asturiano
El Conseyu Escolar español, máximu órganu consultivu en materia educativa a nivel estatal, tramitó a propuesta de la confederación STEs —na que ta integráu l’asturianu SUATEA— dos resoluciones sobre l’asturiano. La primera d’elles, la inclusión de la llingua asturiana n’informe añal qu’edita la institución, pasó’l trámite con votos bastantes, pero la segunda, que pidía la creación d’una especialidá d’asturiano pal profesorao, foi desestimada.
En pleno añal que celebró en payares el Conseyu Escolar, y depués d’años de solicitúes refugaes, llogróse —por 21 votos a favor, 19 en contra y 7 abstenciones— la entrada n’informe de tolos datos sobre l’ensiñu de la llingua asturiana dende l’añu 1984 hasta’l cursu 2004-2005. Na segunda votación, na que tenía que se decidir la creación de la especialidá d’asturiano pal profesorao, desestimóse la petición por un marxe de namás ún votu; un balance de 17 votos a favor y 18 en contra foi el resultao d’una votación que nun dexó contentos a los representantes de SUATEA, que declaranon que la so formación ye la única que «vota lo mesmo n’Asturies y en Madril».

Absolución de la pita de la XDLA unta pola Defensa de la Llingua
El xuiciu celebráu contra seyes miembros de la Xunta Moza por interrumpir un actu públicu del presidente asturianu Vicente Álvarez Areces en Llugones, nuna aparición pública de la pita de la XDLA na que se reclamaba la oficialidá del asturiano, acabó con una sentencia favorable a los acusaos. La xuez consideró que los fechos que se xulganon nun yeren siquieramente meritorios de tratamientu xurídicu, polo que decidió l’absolución de los seyes acusaos.
La pita foi protagonista de los sucesos del 16 de xuno pasáu, cuando fixo actu de presencia na inauguración d’un centru de salú au taba Álvarez Areces, amosando pancartes a favor del asturiano. La policía mandó abandonar el sitiu y identificó seyes militantes de la XDLA, que depués recibienon citación a xuiciu por faltes. La sentencia del xuiciu, celebráu más de cuatro meses depués, absuelve los seyes acusaos, aclariando que «los fechos declaraos probaos nun son constitutivos de falta nenguna en contra del orde públicu».
En conociéndose la sentencia, la XDLA fixo unes declaraciones nes qu’acusó al gobiernu asturianu d’«entorgar l’exerciciu del derechu a la crítica y a la llibertá d’espresión» y de llevar alantre una «estratexa represiva y antidemocrática» que se concreta n’exercer presión policial y en xudicializar les actuaciones reivindicatives de la XDLA, que dende l’añu 2003 cuenten cola presencia de la pita, un militante de la organización, amazcaráu de pita mariella, que busca llamar l’atención de los medios de comunicación nes sos actuaciones.

15.000 persones pidienon n’Uvieo la oficialidá del asturiano
15.000 persones según la organización del Conceyu Abiertu pola Oficialidá y 10.000 según la policía d’Uvieo tomanon les cais de la capital d’Asturies el sábado 18 de payares pa pidir la oficialidá del asturiano na reforma del Estatutu d’Autonomía y la inclusión d’esta midida nos programas electorales de les fuercies poítiques mayoritaries n’Asturies.
Col lema «Na reforma del estatutu, l’asturiano llingua oficial», la manifestación llogró una importante presencia de participantes no que Fernando Ornosa, miembru de la organización, calificó como «la manifestación más vultable de los últimos 30 años». Nel manifiestu final, que lleó la escritora Ana Vanessa Gutiérrez, amás de sorrayar les principales reivindicaciones del CAO —nel que participen yá más de 200 entidaes—, hebo llamaos d’atención sobre la presencia del asturiano nos medios de comunicación y en sistema educativu. Un conciertu del gaiteru Santi Caleya, de Carlos Rubiera y de Los Gatos del Fornu punxo’l ramu a la xornada.

Euskara

President's Award Gipuzkoako Ikastolei
Gipuzkoako Ikastolen Elkarteak English-Speaking Union President’s Award saria jaso du Londongo Buckingham Jauregian, Space Search izeneko materiala egin izatearren. Lehenengo aldiz Britainia Handitik kanpoko norbaitek irabazi du sari garrantzitsu hau, teknologia berriez baliatuta ingelesa irakasteko materialik onenari emandakoa dena. Oso pozik egoteko moduko albistea da beraz.
Les ikastoles de Gipuzkoa han rebut a Londres el premi al millor material per a l'ensenyament de l'anglès, sent la primera vegada que algú no britànic ho aconsegueix.

Bideraezina eta txarra
Miguel Sanzen hitzetan Nafarroako Unibertsitate Publikoa elebiduna izango balitz ekonomikoki bideraezina eta kalitatez txarra izango litzateke, arlo honetan UPNren asmoak argi azalduz. Oposizioko taldeek eta hainbat euskalgilek gogor kritikatu dute probintziaren presidentea. Bestela, auzitegiek Nafarroako gobernua behartu dute hizkuntza-eremu mistoan errotuluak euskaraz ere paratzera. Epaile batzuk uste dute antza elebitasuna bideragarria eta ona dela.
Segons Miguel Sanz, que la Universitat Pública navarresa sigui bilingüe és inviable econòmicament i qualitativament dolent, opinió que ha estat molt criticada. D’altra banda, des dels tribunals han obligat al Govern navarrès a posar retolació bilingüe a la zona lingüística mixta.

Gaztelerazko justizia eta osasuna
Dirudienez euskaldunok horretara ohitu behar gara, Justizia eta Osasun arloan erdaraz egiten. Alde batetik, Espianiako Auzitegi Konstituzionalak ez du beharrezkoa ikusten epaile, fiskal eta magistratuek euskaraz jakitea, Eusko Jaurlaritzak horren alde egindako dekretua baliogabetuz. Bestalde, Osakidetzak hurrengo oposaketetan euskara jakitea nahitaezko baldintzatzat eskatuko dio EAEko osasungileen %20ri, gainontzekoetan soilik meritu gisa hartuz.
El Tribunal Constitucional espanyol no creu necessari que els magistrats hagin d'aprendre basc i a les pròximes oposicions per a entrar a Osakidetza (Servei basc de la salut) només s’ha exigit el coneixement del basc al 20% dels treballadors sanitaris.

Gaztea izan eta euskara ahoan
Izenburu horren pean antolatu ditu UEUk Leioan jardunaldiak, hizkuntzaren erabilera gazteeen artean eta euren hizkera aztertuz. Beste behin, baieztatu dute gaztelera eta frantsesa hizkuntza informalak eta kalekoak direla eta euskara ordea mintzaira formala eta akademikoa. Euskalkien garrantzia aipatu dute bai eta gazte hizkera sortzeko beharra ere, «Mihiluze» telebista programa eta «Mantxut» lokuzioak kontuan hartuz. Bestalde, Topaguneak seigarren aldiz burutu du «Aisia Euskaraz Bizi!» programa, aisialdian haurren artean erabilera aregotzeko xedearekin.
Les jornades organitzades per l'UEU sobre l'ús de la llengua entre els joves, conclouen que l’espanyol i el francès tenen encara el paper de llengua informal i de carrer, mentre van subratllar la necessitat de tenir un argot propi, apuntant l'exemple del programa de TV «Mihiluze». D’altra banda, Topagunea desenvolupa per sisè cop un programa per a impulsar l'ús del basc entre els nens durant el temps de lleure.

UEMAri beldur?
Espainiako Auzitegi Gorenak Ondarroako Udalari oztopatu nahi dioUdalerri Euskaldunen Mankomunitatean (UEMA) sartzea, aurretik Lekeitio, Munitibar, Abaltzisketa, Aizarnazabal, Lizartza eta Baliarrain herriei gertatu legez. Honen aurrean galdera bat baino gehiago datozkigu burura. Izan ere, euskal hiztunek osatutako komunitate honek zer kalte egiten dio inori? Zerren beldur dira?
El TSJ espanyol ha obstaculitzat l'entrada d’Ondarroa a la Mancomunitat de Municipis Basòfons (UEMA), com ja havia passat amb d’altres municipis de majoria bascoparlant.. Per què els fa por una comunitat de ciutadans bascòfons?

Laburrak
# Carlos Garaikoetxea lehendakari izandakoak beste behin publikoki eskatu du, oraingoan La Vanguardia kazeta kataluniarrean, Egunkariaren auzia ixtea. Garaikoetxea demana el tancament del cas Egunkaria a La Vanguardia.
# Pio Baroja idazle erdaldun handiaren bi eleberri euskaratu dituzte egile donostiarra hil zenetik 50 urte bete direnean. Aukeratutako lanak Zalakain abenturazalea eta Jakintzaren arbola izan dira. Tradueixen dues novel·les de Pio Baroja en el cinquantè aniversari de la seva mort.
# Patxi Salaberri uxuearra Erriberriko merindadearen lehendabiziko euskaltzain bihurtu da. Salaberri es converteix en el primer membre d’Euskaltzaindia de la comarca de Erriberri/Olite.
# Eslovenia izango da herrialde gonbidatua Durangoko azokan, hango literatura ezagutzeko aukera emanez. Eslovènia serà la convidada d'enguany a la fira de Durango.
# Euskara-alemanierazko hiztegia kaleratu du Elena Martinez filologoak 32.000 sarrera baino gehiagorekin. Publicat el diccionari basc-alemany amb més de 32.000 entrades.
# Euskararen jatorriari buruzko bigarren kongresua burutu dute Donostian. Té lloc a Donostia el segon congrés sobre l’origen del basc.
# Lehenengo euskarazko bloga izan den Sustatu-k bosgarren urteurrena bete du. El primer bloc en llengua basca ha fet cinc anys.

Aragonés

Radio e TV per internet
Lo portal-web www.charrando.com ha posau en rete un servicio audio-visual con diversos materials. Se denomina, respectivament, Radio Charrando e Charrando TV.
N’a primera se i pueden trobar meya docena de materials sonoros. N’a televisión ne b’ha una ripa de videos, numeraus per programas. Entre es zaguers, destacan bellas grabacions dialectals sobre Ansó, Agüero, Bielsa e Chistau. Una iniciativa útil ta acceder a l’aragonés, tot e que la mayoría de materials son en fabla u neoaragonés.

IV Lecturas en aragonés
Lo pasau 25 de noviembre alcanzaba la cuarta edición iste acto de creación literaria e musical que organiza lo Ligallo de Fablans de l’Aragonés en Zaragoza. Diversas personalidaz d’a cultura, d’a vida politica e d’os medios de comunicación fizon lecturas de textos en aragonés e en neoaragonés. L’acto finalizó con una conferencia d’o musicaire Luis Miguel Bajén sobre la musica de tradición popular.

Concurso literario Luis de Val
Sallent de Galligo ha convocau iste certamen de relatos breus, ta obras en español y aragonés, con una extensión de dos fuellas, a doble espacio, e de tema libre. Se pueden demandar las bases en: cultura@aytosallent.es. Se darán tres premios, un primero de 600 euros, e dos accésiz, d’aragonés e local, con 200 euros.

Cursos d’adultos
Como toz los años, las diversas asociacions han encetau lo curso de neoaragonés ta adultos. Lo Consello d’a Fabla Aragonesa los fa a Uesca, Biscarues, Alerre, Almudévar, Torres de Mont. Con una durada de cincuenta horas, d’octubre a marzo. Nogará los fa a Zaragoza, d’octubre a mayo, con una durada de 75 horas. Lo Ligallo los fa a Zaragoza, Chaca, Artieda, Samianigo, Tarazona, Exea, Ayerbe, Illueca e Cartuixa Baixa. Toz se fan en horario de tardes. A la hora de redactar istas línias l’asociación Navata, de Monzón, no mos ha comunicau los horarios suyos.

Edicions
La editorial Xordica ha reeditau la novela en aragonés ribagorzano d’Elena Chazal Lo que mai no s’olbida. Gara ha editau la nueva novela en neoaragonés de Chusé Inazio Navarro, Reloch de pocha, que obtenió lo zaguer premio Ciudat de Balbastro. Lo Consello ha editau la novela Palestra d’Ana Giménez.
Antiparte, lo segundo nº de De Lingva Aragonensi, revista d’a Sociedat de Lingüistica Aragonesa, sale en deciembre. B’ha treballos sobre sintaxis, l’aragonés de Torla, verbos auxilars en catalán ribagorzano…etc. Lo conteniu completo se podrá leyer en www.sla-web.org.

Premio Ana Abarca
Fabián Castillo Seas, d’Alquezra, ha ganau la oncena edición d’ixe certamen de poesía que organiza lo Consello d’a Fabla Aragonesa. Lo poemario premiau se titula Traquitos de vida e muerte, escrito en neoaragonés. La colección de poesías d’Ana Tena, en aragonés baixo ribagorzano, Como minglanas, obtenió un accésit.

Nota sobre lo nº58 de Llengües Vives
La corresponsalía aragonesa d’ista publicación adoptará a partir d’o numero 58 la grafía que fa servir la revista cientifica De Lingva Aragonensi, per considerar que ye la que més s’achusta a la tradición escrita medieval e a la condición de l’aragonés como luenga romanica pirinenca. Lo modelo d’aragonés variará enta un paraestándar de carácter oriental, per estar ixa la variedat que més vitalidat presenta e agrupar a la mayoría d’usuarios de l’aragonés (www.sla-web.org/revista.html).

Occitan

Lo mètro de Tolosa parlarà occitan
Lo transpòrt public de Tolosa poiriá parlar dins sa lenga pròpria, l’occitan, se s’accèpta lo prepaus de l’associacion Fondacion occitana per la preséncia sonòra de l’occitan dins las vòses que dison lo nòm de las estacions, a costat del francés. En mai d’aquela preséncia ausibla, l’acòrd prepausa una mesa en plaça mai visibla de la lenga, que ja n’es dins los panèls de las carrièras de la vila mondina, per que dins las veituras del mètro e dins los autobuses siaguen escritas frasas, vèrses, provèrbis en rapòrt amb Tolosa e la cultura occitana, amb sa revirada en francés.

La fèsta de la lenga
Lo Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon ven de mostrar publicament son engatjament en favor de l’occitan dins la primièra edicion del Total Festum, que se debanèt a Montpelhièr lo 21 d’octobre passat, organizat pel CIRDOC. Milierats de personas assistiguèron a la fèsta, que profitèron las associacions e organizacions per presentar lors activitats e produccions, per far visible lor trabalh per la lenga occitana, e que comptèt amb actuacions musicalas e teatralas. La fèsta tanben siguèt l’escasença de mesa sus la plaça publica de l’occitan un an après la manifestacion de Carcassona. Aital lo president e vice-president de Lengadòc anoncièron publicament la sieuna volontat de far de la lenga un dels elements de la politica de la Region, de menar una nòva politica linguistica per la region en concertacion amb lo monde associatiu e amb las autras regions de l’espaci occitan, «perque l’ensenhament de l’occitan siá ofèrt dins l’ensemble dels licèus de la Region e del sud de França e que los mainatges d’aquesta tèrra pòscan aprendre, a costat del francés e de l’anglés, lor lenga mairala», çò digueron.

"Nòvas d’Occitània" incorpòra las novèlas tecnologias
Aprés lo mes de setembre passat, lo mesadièr Nòvas d’Occitània que publica la Chambra d’Òc a principiat un novèl projècte editorial que representa lo començament d’una innovacion amb una pichòta ràdio web e web TV per la minoritat lingüistica occitana. Lo projècte preved la produccion e la distribucion de contenguts multimedials: pichòt servici vidèo, transmissions àudio en estil radiofonic, lecturas, cançons, vidèo musical, vidèo didactics... de tres biaisses: dins l’abitual jornal mensual, ont en mai de las nòvas escritas i aurà de ligams per descargar aquò multimedial (un servici de ianlai 3 menutas, un tèxt legit e un tòc de musica); dins lo siti web www.occitans.it, qu’aurà l’archiu de totes los numeròs e ont se poderà descargar dirèctament; e dins l’innovatiu canal RSS que, amb de programas agregaires pr’aquò faits -fòrça utilizats pels joves- se poderàn reçebre d’avises de las novetats, tenir memòria d’aquò ja legit o encara per legir, archivar, catalogar, escotar mai e mai reveire lo tot sus de legeires portables coma l’ipod o certans novèls telefonets.

L’Estat los «despolha» de lor lenga
Lo moviment de joves occitanistas universitaris, La Hartèra, se manifestèt d’un biais original, en despolhant-se, contra la supression de la licéncia d’occitan a l’Universitat de Pau, per far veire realament qu’es la politica de l’Educacion Nacionala e de l’Estat francés que los daissa «desvestits e sens identitat».

Brèvas
# Loís Combas, Cantalausa, moriguèt lo mes de setembre passat. Traductor de fòrça d’òbras d’autors universals a l’occitan e responsable de las edicions Cultura d’Òc, siaguèt l’autor del Diccionari General Occitan, lo primièr gran diccionari de la lenga occitana. Justament ven de paréisser un CD-ROM qu’es la version electronica del Diccionari General Occitan de Cantalausa, que podetz comandar al prètz de 10 èuros (www.amourdelire.free.fr).
# Manufactures Verbales an musicat los sonets de Bernat Manciet dins son novèl cedé. Los sonets aquestes los faguèt Manciet per provocacion, a l’epòca que far de sonets, e d’autras formas de poesia classica, èra demodat. Lo disc, que mescla lo cant e la declamacion, se pòt obtiéner per soscripcion, al prètz de 15 èuros, a Menestrèrs Gascons (www.menestrers.fr.st).
# Lo Conselh de la Joventut d’Òc ven de faire una accion doblament sensibilizadoira: de proteccion contra las malautiás de transmission sexuala e de sensibilizacion de la lenga pels joves. Pendent lo Total Festum, lo Conselh faguèt una distribucion de preservatius gratuits ont l’embalatge, escrit en occitan, ditz: En occitan l’amor es melhor!
# Los Calams Biarnés, aqueth concors literari en occitan, son oficialament aviats; avetz de temps fins lo 24 març 2007, e podetz consultar lo reglament sus ostaubearnes.fr.st
# L’Associacion Occitana de Fotbòl organiza la Viva World Cup en Occitània, una sòrta de copa del mond, amb son trofèu pròpri, la copa Nelson Mandela, pels pòbles sens territòri, pels territòris lingüsitics o per las nacions minorizadas del mond. Aquela primièra copa del mond oficiala se debanèt a Ièras (Var), del 19 al 25 de novembre passats entre las còlas de Monègue, Cameron del Sud, Laponia, Occitània, Papoasia occidentala e lo pòble Ròm.

Català

Aprovat el Pla Nacional Lingüístic andorrà
El govern d'Andorra ha aprovat el Pla Nacional Lingüístic amb l'objectiu de potenciar l'ús del català al carrer. Segons fonts de l'executiu del Principat, la llengua catalana està en retrocés des del 1995, quan va deixar de ser la més parlada davant de l’espanyol, sobretot entre els joves i els immigrants. El pla anirà acompanyat de la reforma de lleis, com la d'immigració o la del comerç, per tal de posar com a requisit per aconseguir beneficis personals el fet de saber-la parlar. La mesura també es posa com a termini màxim quatre anys per promoure l'ús social del català, única llengua oficial d'Andorra, perquè la llengua es converteixi en un signe d'identitat i integració.

Microsoft Windows Vista i Office 2007 incorporaran el català de sèrie
La propera versió de Windows anomenada Windows Vista i també al paquet d'idioma pel programa ofimàtic Microsoft Office 2007 incorporaran el català. Microsoft està arribant a un acord amb HP, Dell, Sony i d’altres fabricants de PC perquè els usuaris que comprin ordinadors nous a l’Estat espanyol puguin triar entre el gallec, l'èuscar, el català, l’espanyol o l'anglès. El català també estarà disponible per als ordinadors Tablet PC destinats bàsicament a l'ensenyament i a la sanitat.

Breus
# Neix un nou espai cibernètic sobre el llegat literari que pretén conservar i difondre el patrimoni artístic dels escriptors catalans. Josep Palau i Fabre n’és el president
(www.espaisescrits.org/ca/home.html).
# Té lloc la marató Doce poetas catalanes del siglo XX. Sota aquest titol Orlando Guillén ha traduït a l’espanyol poemes de Guerau de Liost, Carner, Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Pere Quart, Bartra, Espriu, Vinyoli, Brossa, Ferrater i Estellés. L’obra, encara per editar, hauria d’haver estat el punt de referència a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara de 2004 (orlandoguillent@hotmail.com).
# Neix Versifica’t, un nou concurs de poesia en català per a joves amb l’objectiu de potenciar l’ús de la llengua en les noves tecnologies de la informació (www6.gencat.net/llengcat/corda/versificat.htm).
# El defensor del Poble Europeu i l'ambaixador espanyol davant de la Unió Europea signen un acord que permetrà als ciutadans presentar reclamacions en català, gallec i basc.
# El Govern balear pretén crear un registre d’opció lingüística perquè els usuaris triïn la llengua amb la qual volen ser atesos per l’administració. OCB ha manifestat que aquesta mesura incompliria la definició del català com a llengua pròpia de l’administració insular.
# El PP de les illes veta una proposta per a la millora de la qualitat i difusió de la llengua catalana als mitjans de comunicació insulars. Actualment la televisió balear IB3 opta per la programació bilingüe català/espanyol.
# Té lloc la Nit de la Franja de Ponent a la vila de Calaceit amb la commemoració del tercer centenari de la presa de la població per part de les tropes borbòniques. S’hi lliuraren els VII Premis Jaume I i es realitzà un homenatge a Josep Maria Prats, membre de la Institució Cultural de la Franja de Ponent mort recentment.
# El TSJPV emet una nova sentència arran del recurs interposat per l'STEPV-Iv contra les Ordres de la Conselleria de Cultura del Govern valencià, de 2005, per les quals es convocaven processos selectius per a l'ingrés als cossos docents no universitaris que no contemplaven la Filologia Catalana com instrument d'acreditació de coneixements de valencià.
# Neix el portal Llengua.org amb l’objectiu d’agrupar tota la informació, recursos i noves tecnologies que existeixen en llengua catalana a Internet. És una iniciativa de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el CNL.
# Ciutadans anuncia que intervindrà al Parlament de Catalunya també en espanyol, tal com ja fa el PP durant els plens de l’ajuntament de Barcelona.
# Nokia comença a incloure el català com a opció lingüísitca en alguns models de mòbil. L’empresa completarà aquest procés normalitzador en tots els models l’any 2008.
# S’edita el primer llibre de text en alguerès per tal d’ensenyar el català com a segona llengua a un públic que ha tingut relativament poc contacte amb l'alguerès. Eumo Editorial l’ha editat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Municipi de l’Alguer i Omnium Cultural de l’Alguer.
# La Plataforma per la Llengua lliurà una enquesta als partits catalans per a conèixer-ne el grau de compromís amb la normalització del català
www.plataforma-llengua.cat/nova/documents/e2006_respostes.pdf).
# L’ADEC ha dut a terme la 23a mostra de productes etiquetats en català.
# La meitat d’empreses de begudes amb seu a Catalunya ja etiqueten en català, segons un estudi de la Plataforma per la Llengua.
# La Biblioteca de Catalunya inicià el projecte Patrimoni Digital de Catalunya que donarà accés a tota la producció catalana feta en format digital (www.padi.cat).
# Nou concurs radiofònic sobre llengua El català va amb tu, dilluns, dimecres i divendres matí a les emissores del grup FlaixFM.
# L’empresa de cervesa San Miguel inclou per primer cop del català a la web.