58

Galego-português

Voluntariado linguístico em marcha
Chega à Galiza o voluntariado linguístico, um programa gratuito de pares de conversa para favorecer a adquisiçom do galego entre pessoas que nom usam o idioma e têm dificuldades para encontrar um âmbito de uso. Esta campanha emula projectos semelhantes que já tiveram imenso sucesso noutros países como os Països Catalans ou Euskal Herria. Há nesta altura, três programas de voluntariado linguístico em marcha, um impulsionado desde a Direcçom Geral da Juventude e Solidariedade, em coordenaçom com A Mesa, outro a iniciativa do grupo local da AGAL e da Gentalha do Pichel em Compostela e um terceiro lançado em Ferrol pola Fundaçom Artábria. 

Iniciativa para a regaleguizaom dos apelidos
O BNG apresentou umha iniciativa parlamentar que tenciona dar volta à deturpadora castelhanizaçom de muitos apelidos galegos. Para tal fim, o BNG propõe «encorajar» a cidadania a regaleguizar os apelidos, mediante umha campanha institucional que popularize as formas correctas, e apelando a que os cargos públicos e institucionais sejam os primeiros a aderirem à campanha. Mas o PSOE, o seu sócio maioritário no Governo, manifestou já a sua oposiçom a qualquer promoçom regaleguizadora dos nomes de família.
Pola sua parte, A Gentalha do Pichel vai também realizar uma campanha a prol da normalizaçom dos apelidos que incidirá especialmente na incoerência de muitos políticos em relaçom a este tema. Primeira Linha aprovou no seu IV Congresso, umha resoluçom para a regaleguizaçom completa dos apelidos e nomes de toda a militância. 

Nasce o blogue da GALEMPRESA
GALEMPRESA é um colectivo de empresas e profissionais comprometidos com a língua que se unem com a intençom de coordenarem esforços para aumentar a presença do galego na actividade comercial e empresarial. Agora vêm de publicar um blogue que quer ser o sítio web da empresa em galego. Este blogue é composto por várias secções: Empresas em Galego, modelos de documentos formais, vocabulário de termos da empresa, umha traduçom do Quadro de Contas do Plano Oficial de Contabilidade e recursos na Rede. (www.galempresa@mundo-r.com)

Hotel proibia falar galego aos empregados
O Hotel Louxo-La Toja (sic.) proibia falar galego aos seus trabalhadores de Recepção. Num documento interno referido às normas de cortesía dizia-se: «Mantener posturas correctas delante del público, no hablar de temas personales con los compañeros y no hablar en gallego». A norma era parte do Plano de Qualidade interno deste hotel, que se beneficia do reconhecimento Galicia Calidade, marca que depende da Conselharia de Inovaçom e Indústria. Assim, após ser este documento amplamente difundido através da Rede e logo duma intensa campanha cibernáutica, a Direcção do Hotel Louxo veu-se obrigada a rectificar na proibiçom e manifestar, publicamente, o seu respeito ao galego.

Breves
# De Luns a Venres é o nome do primeiro jornal gratuito em galego, que está já a ser repartido nas principais cidades galegas.
# A Secretária Geral da Política Língüística, Marisol López, anunciou a posta em andamento dum novo «programa de capacitaçom» que tem os trabalhadores notariais como público-alvo, e a possibilidade de oferecer atendimento em galego como objectivo.
# A Câmara Municipal de Santiago e a Fundaçom Via Galego, ligada à Mesa, assinaram um convénio de colaboraçom polo que se vam desenvolver diversas actividades para promover intercâmbios culturais com o resto da Lusofonia.
# Movimento Defesa da Língua celebrou 10 anos de vida e organizou IX Assembleia Na defesa da língua.
# CiberIrmandade da Fala começa campanha para conseguir galeguizaçom do sítio web de Caixanova. A entidade bancária já envia as suas comunicações em galego, mas na internet apenas utiliza o espanhol.
# A Oficina Española de Patentes y Marcas concede o registo do nome «Galescola» à associaçom Vogal. O nome criado por esta associaçom vinha sendo utilizado indevidamente polo Governo galego.
# Simpósio de Cultura Galega ocorrido em Dezembro na Universidade do Estado do Rio de Janeiro resgata o interesse acadêmico brasileiro polos estudos pertinentes à literatura, língua, história, etnografia e cinema da Galiza.
# RTP Internacional estreou o programa Falamos Português, cujo objectivo é o ensino, promoçom e divulgaçom da Língua Portuguesa polo mundo.
# A Cámara Municipal de Bragança anunciou a instituiçom dum Prémio Literário Lusofonia, aberto a trabalhos oriundos dos países de fala portuguesa.
# O Facho organizou umha palestra de Xoán Rubia intitulada Passado, presente e futuro da cançom galega dentro do seu ciclo de Língua.

Asturiano

Crisis nel serviciu de normalización llingüística de Xixón
Toles asociaciones que formaben el Conseyu Asesor de la Oficina Municipal de la Llingua de Xixón alcordanon presentar la so dimisión irrevocable del organismu, que se fixo efectiva nun conseyu extraordinariu celebráu el día 19 d’aviento del 2006. La «falta de voluntá» de los grupos que formen el Gobiernu del conceyu, PSOE y IX-BpA «p’alcordar un marcu normativu que garantice dignamente l’usu de la llingua asturiana nel Conceyu de Xixón» y el «despreciu del equipu de Gobiernu a lo que’l Conseyu Asesor representa y al so trabayu desinteresáu pa llograr unes Ordenances Municipales de la Llingua» son les causes d’esta renuncia en masa qu’afecta la totalidá del conseyu asesor del organismu, nel que taben representaos los sindicatos SUATEA, CCOO y UXT, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, l’Academia de la Llingua, l’Asociación de Comerciantes de Xixón, la Tertulia Cultural El Garrapiellu y el Foru Arte Ciudá. Los representantes del órganu asesor recuerden nel escritu que la situación yá se denunciara va tiempu, y que la única respuesta institucional foi el silenciu. El Conseyu Asesor afirma que nun quier «ser una entidá que nun sirva más que pa dar voces en castañéu, y, lo que ye más grave, ser cómpliz de la inesistente política llingüística del Conceyu de Xixón».

77 artistas asturianos pola oficialidá
El Conceyu Abiertu pola Oficialidá presentó una esposición de 77 autores que s’inauguró’l 15 d’aviento del 2006 y que tuvo abierta hasta’l 3 de xinero del 2007 na sala Espaciu Astragal, del Conseyu de la Mocedá de Xixón. La esposición, na que los artistas apurrienon les sos obres de forma desinteresada a fin de que los fondos que se consiguieren cola venta foren a beneficiu de los gastos de la plataforma a favor de la oficialidá del asturiano, tuvo dos puyes públiques, que se celebranon el 23 d’aviento y el 3 de xinero. Ente los nomes de los artistas participantes destaquen los de Fernando Alba, Maite Centol, Charo Cimas, Paco Fresno, Alejandro Mieres, Ricardo Mojardín, Hugo O’Donnell o Cuco Suárez.

El Gobiernu asturianu oficializó la toponimia de Colunga y La Ribera
El Conseyu de Gobiernu asturianu del 21 d’aviento del 2006 aprobó los espedientes toponímicos de los conceyos de La Ribera y Colunga, que tramitara la Xunta Asesora de Toponimia. Con ellos lleguen a cuatro los espedientes toponímicos aprobaos nel 2006, depués de los de Nava y Xixón, lo qu’enderecha, mínimamente, el cursu d’un añu que tuvo marcáu, no tocante a la recuperación de los nomes tradicionales de los conceyos asturianos, pol parón impuestu dende’l mesmu gobiernu a causa de la rocea del PSOE a afondar nel procesu, allancáu más de mediu añu de magar s’aprobanon nel 2005 los diez primeros espedientes.

El TSXA falla en contra d’una tesis doctoral n’asturiano
El Tribunal Superior de Xusticia d’Asturies falló en contra del recursu del investigador Faustino Zapico, al que la Universidá d’Uvieo negara’l derechu a presentar la so tesis doctoral n’asturiano. El casu de la tesis de Faustino Zapico vien d’abril del 2005, cuando la Universidá d’Uvieo refugó la solicitú que fixera l’historiador pa inscribir la so tesis doctoral. Nuna polémica na que llegó a intervenir el mesmu rector, Juan Vázquez, la Universidá respondió que, anque’l títulu podía dir n’asturiano, el testu de la memoria pa inscribir la tesis en rexistru de la institución había presentase acompañáu d’una copia en castellano. Los servicios xurídicos de la Universidá d’Uvieo teníense pa ello nel carácter de llingua non oficial del asturiano. L’asuntu trescendió les muries de la Universidá pa llegar al TSXA, onde’l casu provocó una situación escepcional, al dimitir Francisco Salto Villén, xuez encargáu de redactar la sentencia. El xuez, que nun tenía la mesma opinión que la mayoría de los xueces del tribunal, decidió retirase y que se nomare un ponente nuevu pa la sentencia. Dellos miembros de la sala cuidaben que da-y la razón al estudiante crearía un precedente xurídicu, dalgo que supondría allegase a un réxime de cooficialidá, colo que quedaría en cuestión la validez del artículu 4 del Estatutu d’Autonomía p’Asturies. A la fin, el veredictu final del TSXA foi negativu, dalgo que yá se-y comunicó al abogáu defensor del investigador, que declaró que va interponer recursu d’emparu ente’l Tribunal Constitucional español. Pero hai otru puntu anómalu en tol procesu, y ye que la sala del TSXA suel refrendar por unanimidá estes sentencies, dándo-y el preste al xuez que les redacta. Ello nun foi asina nesti casu, yá qu’a la hora de votar la sentencia, hebo un votu particular en contra per parte d’ún de los maxistraos, concretamente’l del xuez que llevara’l casu en primer instancia, qu’entiende que l’investigador tien derechu a presentar la so tesis n’asturiano.

Euskara

Amesgaiztoaren amaiera?
Euskaldunon Egunkariaren aurkako atentatuak otsailean 4 urte beteko duenean, Espainiako Auzitegi Nazionaleko fiskalak, Miguel Anjel Carballok, auzia bertan behera uzteko eskatu dio harrigarriki Juan Del Olmo ustezko epaileari. Albistea pozez hartu dute inplikatuek eta euskal hiztunen komunitateak oro har, azken hitzaren zain geldituz. Orain arte eragindako kalte guztia ezin kendu arren, oso positiboa izango zen bidegabekeria honi behin betiko bukaera ematea. Bere aldetik, atentatuaren erantzule politikoa den Alderdi Popularrak ildo kriminatzaileari jarraitzea eskatu du, beste behin bakarrik geratuz.
El fiscal de l’Audiència Nacional espanyola ha demanat el tancament del cas Egunkaria  quatre anys després de l’atemptat contra el diari. La notícia ha estat rebuda amb alegria i amb l’esperança que sigui la fi del malson. Solament el PP manté la teoria criminalitzadora.

III. mendekoak
Iruña - Veleiako aztarnategi arabarrean topatutako euskarazko idazkunik zaharrenak III. mendekoak direla baieztatu dute ikerlariek, aurkikuntzaren berebiziko garrantzitsua berretsiz. Beste aldetik, han dauden beste inskripzio batzuk IV. eta V. gizaldikoak dira. Gainera, lanean segitzen dutenez ez dute baztertzen aurkipen gehiago lortzea. Bitartean, antzinako hiri erromatarraren aztarnak ikusgai daude bisitarientzat. Hala ere, aditu gehienek bat egiten duten arren, hizkuntzalari batzuk honen guztiaren inguruan euren zalantzak adierazi dituzte.
Els investigadors confirmen que les inscripcions en basc més antigues mai trobades als jaciments alabesos d’Iruña-Veleia són del segle III. No es descarta trobar més material interessant a l’antiga vila romana. Alguns experts han posat en dubte els resultats.

Jakin eta Aizu aldizkarien urteurrenak
Pasa den urtean, Jakin kultura-aldizkari historikoak 50 urte egin zuen. Hori dela eta, Joan Mari Torrealdai zuzendariak jaso zuen Durangoko Azokan Argizaiola saria, denbora honetan zehar egindako lan eskergagatik. Historikoki, argitalpenak frankismoaren zentsura jasan behar izan zuen 10 urtez.  (www.jakingunea.com/grafikoak/aldizkaria.htm) 
Bestela, AEK-k argitaratutako Aizu aldizkariak 25 urte bete zituen abenduan eta horren harira erakusketa ibiltaria eta ospakizuna antolatu dituzte. Orain arte kaleratu dituzten 300 ale baino gehiago oso tresna baliotsua izan dira euskara ikasten ari diren milaka pertsonentzat. (www.aizunet.net)
Aniversaris de les revistes Jakin i Aizu: la primera ha fet 50 anys i ha rebut el premi de la Fira de Durango per la feina feta fins ara; la segona, publicada per AEK, ha celebrat el 25è aniversari.

Hizkuntza-ereduak ezbaian eta EAEko aurrekontuak
Eusko Jaurlaritza gaur egungo hizkuntza-ereduen sistema aldatzea aztertzen ari omen da, Diario Vascok argitaratu duenaren arabera, esku artean lau aukera edukiz: Orain arte bezala jarraitzea, eredu hirueleduna (%50a euskaraz, %25a gazteleraz eta %25a ingelesez),  euskarazko eredu bakarra progresiboki antolatzea edo ikastetxeei autonomia ematea toki bakoitzean euren eredua diseinatzeko. Beste alde batetik,  Kontseiluak EAEn iaz berriki onartutako aurrekontuetan aurrerapausoak ikusi ditu, akatsetaz ere gogorarazi arren.
El Govern basc es planteja canviar l’actual model lingüístic a l’ensenyament i treballa tres possibles línies: impulsar gradualment un únic model en basc; optar per un model trilingüe o donar certa autonomia als centres per tal que es dissenyin el seu model.

Musikan gustukoenak
Araban, Bizkaian eta Gipuzkoan autonomia-gobernuak egindako inkestaren arabera, Benito Lertxundi da musikari euskaldunik gustukoena, La Oreja de Van Gogh izanda musika talderik gogokoena. Bestela, erkidegoko biztanleen %34ak musika euskaraz entzuten du normalean, %42ak ingelesez eta %78ak gazteleraz.
Benito Lertxundi és el músic basc preferit a la CAB, i La Oreja de Van Gogh el grup que més agrada. Un terç de la població escolta música en basc habitualment.

Laburrak
# Kontseiluak jardunaldiak antolatu ditu hezkuntza sisteman etorkinek hinzkuntzarekin duten harremana aztertuz. Kontseilua ha organitzat unes jornades sobre llengua i immigració.
# Xabier Paya algortarra Bizkaiko bertsolari txapeldun bilakatu da, Etxahun Lekuek eta Iratxe Ibarrak baino puntu gehiago lortuz finalean. Xabier Paya, campió biscaí de bertsolaris.
# Kirmen Uribe idazleak Bitartean heldu eskutik poema liburua ingelesez argitaratu du Ipar Amerikako argitaletxe ezagun  baten bidez, Meanwhile Take my hand izenburupean. Uribe ha publicat a nord-Amèrica la traducció del seu exitós llibre de poemes.
# UNESCOk inkesta interesgarria burutuko du, Eusko Jaurlaritzarekin hitzartuta, elebakartasunaz eta eleaniztasunaz herritarrek duten iritzia jakinarazteko. UNESCO farà una enquesta entre la població basca sobre el monolingüisme i el plurilingüisme.

Aragonés

Edicions en aragonés en 2006
Doce libros de creacion literaria s'han publicau en 2006 en luenga aragonesa. Tres son reedicions; dos d'obras infantils (O prenzipet -en neoaragonés-, i Recuerdos de l'onso Chorche, en aragonés d'Ansó) i la novela d'Elena Chazal. La unica edicion infantil nueva ha estau lo repertorio de cuentos ansotanos Bi-staba una vegada, de manera que las edicions adreçadas a ninos i jovens han baixau en relacion con 2006. Una atra reedicion ye la del volumen que reune es treballos en aragonés publicaus per la revista Jacetania, escritos més que més en variedaz chesa i en «fabla». Per generos, tres perteneixen a la poesia (destaca, en lo dialectal, lo poemario cheso Miquetas de l'alma de Rosario Ustáriz), quatre son novelas, i la resta miscelánia, en especial es volumens que contienen las obras premiadas en certamens literarios. Quanto a qué modelo d'aragonés representan, cinco son en variedaz vivas, cinco son en diversas modalidaz de neoaragonés, i en la reedicion de Jacetania i el premio Sietemo se hi troban de las dos. Quanto a las grafias que fan servir, n'hi ha de tot, desde la grafia etimologica -encara minoritária- del poemario Candalieto, a las populars d'atras quatre obras, i la semi-fonetica del Consello, con seis obras, i obras en que se hi mezclan las dos. Si fa u no fa las cantidaz son de metaz proporcionals, con una miqueta més de grafia «fabla» i con la introduccion d'ixa «nueva» grafia, que s'inspira en la medieval. Ixo se nota tamé en obras d'investigacion, aixinas De Lingva Aragonensi 2, fa servir la etimologica, mientres que Un borguil de parolas, usa la fonetica.

Rubén Ramos, Premio Arnal Cavero
El periodista Rubén Ramos va ganar la edicion de 2006 del premio Arnal Cavero, que convoca la DGA, per la suya obra Bidas Crebazadas, un poemario en neoaragonés. Es vocals del jurau van ser Mª L. Arnal, M.Castá, Ch. Gimeno, Ch.I.Navarro i F. Romanos. La obra se publicará en breu.

Publicacions
Han visto la luz dos nuevas obras de la serie Territorio, que la DGA adedica a la comarcalizacion d'Aragon, i que contienen informacion sobre bellas variedaz de l'aragonés. Se trata d'es volumens 19 i 23 adedicaus respectivament a las comarcas de Sobrarbe i Ribagorça. De l'aragonés sobrarbenco tratan X. Tomás i J. R. Usón i lo volumen ha estau coordinau per S.Pallaruelo. De las llenguas ribagorçanas, en especial aragonés i benasqués, trata J.A.Saura, la obra ha estau coordinada per J. Espona i J. Del Valle.

Presentacion de Visions d'una llengua
La tarde del 30 de deciembre se va presentar a Estadilla el documental sobre l'aragonés ribagorçano Visions d'una llengua, feito per Aurelio Bardají, profesor de l'IES de Graus. La obra va tenir una gran i emocionada acullida, bellas 150 personas en una poblacion de poquet més de 900. Se trata d'una vision sobre la situacion de l'aragonés ribagorçano, con opinions d'escritors, gent d'es llugars i miembros d'asociacions culturals, como CFA i SLA. L'acto va estar presentau per l'autor, l'alcalde d'Estadilla i el president de la Deputacion de Uesca, Antonio Cosculluela. Una iniciativa que cal felicitar.

Presentacion del premio Cleto Torrodellas
Ya a finals de Nadal, el dia 7 de ginero, Estadilla va tornar a estar escenario d'un atro acto cultural d'importáncia: la presentacion del volumen que repllega las narracions que van obtenir premio en las dos edicions del certamen estadillano -editau per Xordica-, relatos d'Elena Chazal, Xavier Bayle i Juan Carlos Marco. L'acto va estar amenizau per la banda de Graus.

Premio Condau de Ribagorza 2007
La VIena edicion del certamen de relatos i poemarios en aragonés ribagorçano se va presentar el pasau 22 de ginero en la villa de Graus. En opinion d'es organizadors, «el certamen está pllenament consolidau i é orgulloso de contribuir a la dignificacion de la llengua». En l'acto hi van participar es responsables de cultura d'Estadilla i Graus, Carmen Sahún i Ignacio Nájera, i l'alcalde de Fonz, Enrique Badía, junto al técnico de cultura grausino, Jorge Mur. Badía se va mostrar partidario de «no tenir miedo a la grafía, perque primero la llengua se parlla, i dimpués s'escribe». Nájera va avogar per fortalecer l'uso de la llengua en cada casa.

Presentacion de Reloch de pocha
El pasau 25 de ginero se presentava en El corte ingles de Zaragoza la novela de Chusé Inazio Navarro en neoaragonés, ganadora del IV premio de novela curta Ciudat de Balbastro (2006). La obra ha estau editada per Gara d'edizions. El pasau 12 de deciembre ya se'n heva feito la presentacion en la libreria Anónima de Uesca.

Occitan

Besièrs 2007 s’aprèsta
La mobilizacion per la manifestacion de Besièrs Anem Òc! Per la lenga occitana del 17 de març es partida, qualques meses a, jos la devisa Sèm força! D’iniciativas son presas per tot lo territòri occitan per la preparar e la far conéisser, com una corsa per la lenga de Bordèu a Besièrs, la creacion de material promocional, l’organizacion de comitats locals de sosten a la protèsta e la serada d’après la manifestacion, que vòl èstre una fèsta de la lenga. D’informacions e un tèxte per far signar als elegits amb las demandas favorablas a l’occitan son disponibles sul siti www.manifestarperloccitan.com.
Per sosténer la manifestacion Gardarem la Tèrra edita un album CD que recampa un vintenat d’artistas occitans tals coma  Joanda, Femnouzes T, Faydits, La Talvera, Goulamas’k, Maurèsca Fracàs Dub, Miquèu Montanaro, Òc, Joan-Francés Tisnèr, Felip Vialard, Coriandre, Cosconilha, Lus Aussibal e ieu, Cavalié, Gai Saber... (www.gardaremlaterra.free.fr)

Campanha per la senhalizacion bilingua
La platafòrma Crida entà la lenga nosta a decidit de metre l’accent per revindicar lo bilingüisme dins la senhaletica de la partida occitana dels Pirenèus Atlantics. Per exprimir aquela demanda son estadas plaçadas d’afichas bilinguas al long de las rotas per marcar lo començament de la campanha en favor del bilingüisme rotièr, en una mesura que permetrà d’amelhorar plan lo paisatge visual occitan.

Senhalizacion bilingüa dins la gara
Lo movement dels joves occitanistas Hartèra! menèt una accion simbolica a la gara de Pau. Après aver mandat doas letras a la SNCF per una senhalizacion bilingua, e aver pas avut cap de responsa, decidiguèron de plaçar pegasolets en occitan a costat dels panèls en francés per mostrar lo bilingüisme d’un biais practic e visible e reclamar aital una senhalizacion tanben en occitan, mas las fòrças de l’ordre francés los fòrabandiguèron d’un biais violent. Dins un comunicat posterior, Hartèra! ditz qu’espèra un dialòg constructiu amb los poders publics per entamenar lo procèssus d’integracion de l’occitan dins la vida vidanta.

Mai d’occitan suls mèdias
D’ara enlà poderatz escotar un novèl informatiu en occitan d’Aran, dins las ondas de Catalunya Informació, tot dia de 8 h 00 a 8 h 30 a compdar del 22 de genièr. E la Televisió de Catalunya ven de començar emetre, cada jorn pel canal K3, lo programa Ua man de condes pel sistèma dual en aranés.

L’Ostal d’Occitània es dubèrt
Per acabar l’annada foguèt inaugurat al còr de Tolosa l’Ostal d’Occitània. Dins l’ostal, qu’es estat adobat per la vila de Tolosa amb l’ajuda del departament de Garona Nauta e de la Region Miègjorn-Pirenèus, i aurà de burèus per las associacions occitanistas, salas d’exposicions, una sala multimèdia e la possibilitat de i plaçar una botiga per i vendre de productes culturals occitans.

Brèvas
# La Fundació Pública IEI de la Diputació de Lleida convòca lo VI Prèmi de Raconte en Occitan Les Talúries, dobèrt als escrivans qu’ajan pas publicat mai de doas òbras, amb un prètz unic de 3.000 èuros. (www.fpiei.es)
# Lo Conselh Generau d’Aran torna lançar los sieus prètzes literaris annals: lo Prèmi Mn. Condò Sambeat per los escrivans joves e lo 7au Prèmi Aran de Literatura, dobèrt als adultes, dins las categorias de narracion, poesia e conte infantil. Lo Conselh ven de publicar Era Isla des Diamants, de Jusèp Condò Sambeat. L’edicion de l’òbra, que sa edicion prumèra èra agotada, es faita en doas versions: amb la grafia normalizada fàcia a la version originala amb l’anciana grafia felibrenca.
# L’Acadèmia de Montpelhièr ven de presentar dos obratges relatius a las culturas occitana e catalana: un precís d’occitan e catalan e la Pichòta antologia de las literaturas occitanas e catalanas, que retraça l’istòria literària de las doas lengas amb 80 tèxtes de referéncia.
# Las edicions de l’IEO venon de faire paréisser lo darrièr libre de Claudi Molinièr, Per quicòm mai, publicat dins la sieuna colleccion Ensages. Las meteissas edicions venon de lançar una soscripcion pel cinquen tòme (N-O-P-Q) del Diccionari francés/occitan de Cristian Rapin. (ideco@ideco-dif.com)
# Las edicions catalanas Galerada venon d’editar Verd Paradís I e II, de Max Roqueta, en edicion bilingüa, amb la revirada catalana de Jaume Figueras. De comandar a: www.galerada.com
# Publicacions recentas: Petaçon (Edicions Jorn), un recuelh de poesia bilingua de Joan Maria Petit. (www.editions-jorn.com); Cinquena sason (Edicions Letras d’òc), lo primièr recuèlh de la poèta Aurelià Lassaca. (letras.doc@wanadoo.fr); Autas parts (Edicions Reclams), lo novèl recuelh de poesia de Joan Loís Baradat; Lescar drom  (Edicions Reclams), lo segond recuelh d’Eric Rei Bèthvéder; Lo Brec (Edicions Reclams), lo darrièr poèma de Bernat Manciet.

Català

El català a l’escola
El Govern de la Generalitat recorrerà el decret de continguts mínims de primària que impulsa el Govern espanyol per invasió de competències. El decret obliga a fer una hora més d’espanyol a la setmana. Paradoxalment, però, el Govern català té previst d’incloure aquest augment d'hores d’espanyol als seu propi decret, fent seu el contingut del decret del Govern espanyol.
D’altra banda, Escola Valenciana ha demandat la conselleria d’Educació del Govern valencià per no garantir les classes en català. Segons sembla, el 35% del professorat dels instituts de secundària no compleix les condicions per impartir classes en català perquè la Generalitat valenciana es nega a exigir coneixements d’aquesta llengua als mestres. Escola Valenciana afirma que hi ha 75.000 alumnes que van començar els estudis en català a infantil i primària i que actualment no poden tenir continuitat a l’etapa de secundària.

La literatura catalana a internet
Google i cinc biblioteques catalanes han signat un conveni per a la digitalització i publicació en xarxa de gairebé mig milió de llibres sense drets d’autor. Aquest acord suposarà una inversió de 60 milions d’euros assumida per Google. Després de l’anglès i l’espanyol, el català serà el tercer idioma que disposarà d’aquest fons digital lliure. També s’oferirà en breu el portal de cerca de llibres del Google amb traducció al català. (www.books.google.com)

Breus
# El nou Windows Vista inclourà de sèrie el català, l’èuscar i el gallec com a idiomes als ordinadors que es venguin amb aquest sistema operatiu. D’altra banda, el català serà la novena llengua del món incorporada als Tablet pc i a les pantalles tàctils amb programari de Microsoft.
# Neix un nou diari electrònic en català, El singular digital, dirigit per l’escriptor Jordi Cabré i amb la participació d’Héctor Bofill, Salvador Sostres i Rafael Ribot. (www.elsingulardigital.cat)
# Miquel Pueyo torna a ser titular de la Secretaria de Política Lingüística, adscrita al Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.
# Publicada la guia Oberts al català per a la millora de les pràctiques comercials en aquesta  llengua. També recull la normativa lingüística vigent del sector. (www.confecomercat.es/sl/oberts/1.html)
# El Defensor del Poble Europeu i l’ambaixador espanyol a la UE signaren un acord que permetrà als ciutadans d’adreçar-se a aquesta institució en qualsevol de les llengües cooficials a l’Estat espanyol.
# S’ha editat la guia Amazic-Català dins la col·lecció de les Guies de conversa universitària de la UB (www.publicacions.ub.edu)
# Ha nascut Llera, una nova Xarxa Incentivadora d’Investigació que pretén impulsar projectes comuns sobre llengua, literatura i didàctica del català i compartir resultats d’investigacions. (dewey.uab.es/didllengua/xire/presenta.htm)
# La Plataforma per la Llengua ha editat la guia Què faig si…? per millorar l’ús del català en situacions quotidianes. (www.plataforma-llengua.cat)
# Punt 6 Ràdio, l’emissora local de Reus (Baix Camp), ha fet una marató de seixanta-nou hores de música en català per commemorar el divuitè aniversari del programa Cops i Flames. (www.punt6camp.com/radio.php)
# S’ha presentat Llengua.org, un nou portal de recursos gratuïts. L’acte es realitzà a la llibreria Il Manoscritto de l’Alguer, en un acte amb una nodrida participació ciutadana.
# Joan Manuel Tresserras proposà a TVE la creació d’un canal digital íntegrament en català per a tot l’Estat mantenint, d’aquesta manera, la productivitat dels estudis de TVE a Sant Cugat del Vallès.

Sardu

Iscola in limba
Su Ministeru de sa publica istrutzione italianu at publicado sos progettos finantziados cun sa legge 482/1999 chi protegit sas limbas de minoria. Sos progettos sirvent pro imparare a sos pitzinnos s’usu fintzas iscrittu de sas limbas de minoria et sunt 192. Sa Sardinna nde tenet 46 et est sa regione italiana prus favorida in sa divisione.

Fora sas limbas de minoria de sa RAI
Su Ministeru de sa comunicatzione est fachinde unu nou contratu de servitziu et at fattu ischire chi in sa televisione publica italiana RAI no b’at a essere locu pro sas limbas de minorias.

Istudios pro una limba ufitziale
Est bessidu un atteru liberu de Peppe Corongiu, s’autore de Governare cun sa limba. Custu nou si giamat Pro una limba ufitziale et est un istudiu pro s’usu giuridicu et amministrativu de su sardu in sa publica amministratzione. Su liberu isposat sa tesi de una normativa unificada, comente ant fattu sos catalanos y atteros. In s’introdutzione su professore de filologia sarda Maurizio Virdis narat chi est posibile unificare su sardu, solu est pretzisa sa voluntade politica.

In presse
# In su giassu www.sardegnacultura.it de sa Regione Sardinna b’est una noa setzione dedicada a sa legislatzione pro protezere sas limbas de minorias.
# Su 13 de ghennarzu in Laconi est initziadu su viaggiu de s’iscritore Gavino Ledda pro promovere s’usu de su sardu in sas iscolas.
# Su poeta catalano Carles Duarte Montserrat a Nadale at visitadu Casteddu et at faeddadu de s’importantzia chi sos sardos iscriant una norma comuna pro impìdere sa pèrdida de sa limba sarda et pro li dare noa dignitade. Sos pensamentos de su poeta si podent leggere in www.sotziulimbasarda.net.
# Est bessidu unu libero de Salvatore Tola Cartolàrios - 50 anni di premi letterari in lingua sarda, chi contat de sos premios dados a iscritores in limba, et massimamente de su premiu Otzieri, su prus famosu.
# Est bessidu unu liberu nou in limba sarda: Sa gianna tancada de Nanni Falconi.
# Dae su 19 de Nadale sa trasmissione de Peppe Corongiu Vocabolàriu sardu si podet iscurtare in sa radio Radiolina.
# Su 10 de Martzu in Casteddu, conferentzia Sardinna-Catalunya, organizada dae s'associatzione Krevas cun su Comune de Casteddu et de l’Alguer.