59

Galego-português

Primeiras Galescolas governamentais
O Vice-Presidente, Anxo Quintana, inaugurou o 17 de Março, as Galescolas de Boiro, Rianjo e Portas, os três primeiros infantários que formam parte da rede impulsionada polo Governo Galego. Estas três primeiras Galescolas contam com um número de 217 vagas para crianças com idades compreendidas entre os 0 a 3 anos. A Vice-Presidência pretende abrir, no ano 2007, trinta Galescolas que acolheram uns 1.400 meninhos. Estas Galescolas pretendem ser, segundo Quintana, escolas nas que se eduque em galego e na Galiza para os galegos e as galegas do século XXI.
Apesar da setença judicial que dava a razom à VOGAL na propriedade da marca Galescola, o Governo Galego continua a empregar esta denominaçom para as suas creches. 

TV CPLP, uma televisom para o espaço lusófono
Realizou-se o 7 de Março, umha reuniom em Lisboa, para a constituiçom de um canal televiso para o espaço lusófono, a TV CPLP. Este canal, terá uma programaçom dividida em três áreas temáticas, Educaçom, Desenvolvimento e Cultura.
Umha das grandes novidades desta reuniom foi o convite, que se pode considerar histórico, à TVG, para participar no projecto como parceira, ao lado das televisões públicas de Angola, Brasil, Cabo Verde, Guiné-Bissau, Moçambique, Portugal, S. Tomé e Príncipe e Timor Leste.  Este convite do secretariado executivo da CPLP, denota uma consciencializaçom crescente da CPLP para com a questom da língua na Galiza, sendo um convite tácito para a integraçom da Galiza na Lusofonia. 

Novo local social na Límia
O 9 de Março nascia, em Ginzo de Límia, um novo centro social. Os impulsionadores deste local som muito jovens, com uma idade meia de uns vinte anos e constituiram já em 2005 a associaçom Aguilhoar nessa mesma vila limiã. Entre os seus objectivos estarám, como no caso dos restantes centros sociais, a defesa da língua e cultura galegas dentro do espaço lusófono.
Na inauguraçom o local estava superlotado, sendo esta festa amenizada polo guitarrista viguês o Biscoitinho e as pandeiretas da Esmorga
O local de Ginzo é mais um, no movimento de centros sociais que se espalha por toda a Galiza e que começara em Ferrol, há agora nove anos, com a Fundaçom Artábria.

Breves
# Touriño preside constituiçom da nova Comissom Interdepartamental para a Normalizaçom Linguística. Aprovará os planos de normalizaçom de cada organismo autonómico e a normativa de usos linguísticos do Governo Galego.
# A conselheira da Educaçom polo PSOE, Laura Sánchez Piñón, desmentiu a existência de um rascunho que o seu departamento iria apresentar aos grupos parlamentares para que se produzisse um importante incremento das horas lectivas em galego a partir do próximo ano lectivo. Agora faz depender esse avanço de um «consenso de todas as forças políticas».
# Sectores ligados ao ensino privado e católico conformam a chamada Plataforma por la Conciliación Lingüística en Galicia,contrária à galeguizaçom do ensino.
# A Mesa expressou a sua enorme preocupaçom pola incerta situaçom laboral da empresa filial da Telefónica na Crunha, ATENTO Teleservizos, pois o seu encerramento podería acabar com a atençom ao cliente em galego.
# Relatório do berziano, Carlos Bello, sobre direitos linguísticos dos galego-falantes das comarcas estremeiras ganha certame Direitos Civis na Galiza.
# Apresentou-se em Compostela a campanha de Voluntariado pola Língua, organizada polo grupo compostelano da AGAL e a Gentalha do Pichel. A iniciativa começou com 44 pares linguísticos já formados.
# Fala Ceive exige aos partidos castelhanos «reconhecimento expresso» da oficialidade do galego no Berzo.
# Regressa, após 7 anos,  Boletim Constantinopla, agora em edição digital e editado por AGAL-Compostela.
# Fundaçom Artábria celebrou 24 e 25 de Março, em Ferrol, diversos actos de homenagem a Carvalho Calero no 17º aniversário da sua morte.
# 17ª edição da EXPOLINGUA PORTUGAL  decorreu de 8 a 10 de Março no Centro de Congressos de Lisboa.
# MDL lança o seu novo espaço web. Este novo projecto pretende ser a cereija no bolo do décimo aniversário da organizaçom.
# Direcção Geral de Juventude e Solidariedade organiza cursos de português de nível avançado em Compostela e Ourense. Começam em Março e enquadram-se na iniciativa comunitária Interreg III-A/ Galiza - Norte de Portugal.
# Excelentes blogues sobre língua, o Escritas e falares da nossa língua e o Toponímia galego-portuguesa e brasileira , criados e mantidos polo português, médico psiquiatra, José Cunha- Oliveira.
# Editora electrónica lusa, Arcos Online, publica livro do berziano, Paulo Meraio, 18 Etopeias – retratos com paisagem.

Asturiano

El Gobiernu asturianu oficializó la toponimia de cinco conceyos más
El Conseyu de Gobiernu del Principáu d’Asturies aprobó nes sos reuniones de los díes 31 de xinero y 22 de marzo los decretos polos que s'oficialicen los topónimos mayores de los conceyos d’Amieva, Corvera, Grau, Noreña y Ribadeva, acordies cola revisión fecha pola Xunta Asesora de Toponimia del Principáu d’Asturies col fin d’axustar los nomes oficiales de los llugares a les sos formes tradicionales. En total, de magar entamó’l procesu de normalización de la toponimia nel 2005, son yá decinueve los conceyos asturianos que recuperanon oficialmente los sos topónimos tradicionales.

Más de dos mil persones pidieron una presencia digna del asturianu na escuela
El 17 de febrero más de dos mil persones salieron a la cai n'Uvieo en respuesta a la convocatoria fecha poles organizaciones sindicales d'enseñanza CC.OO, FETE-UXT y SUATEA y la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, reivindicando la retirada de la propuesta de decretu pal currículu d'educación primaria presentáu pola Conseyería d'Educación del Gobiernu asturianu. Los bastiaos que cayeron a lo llargo d'una mañana fosca enforma no meteorolóxico nun quitanon que la reivindicación d'una presencia digna del asturiano nel sistema educativu se sintiere nel centro de la capital asturiana. La propuesta orixinal d'Educación supón según la XDLA y los sindicatos convocantes, convertir na práctica l'asignatura de llingua asturiana nuna optativa, quitándo-y l'estatus d'asignatura voluntaria que tien agora. Esta cuestión tuvo nel noyu de la protesta y centró los lemas de les pancartes de les organizaciones qu'asistienon a la convocatoria. Nel manifiestu final de la protesta pidióse tamién un apueste por que l'asturiano s'emplegue como llingua vehicular na enseñanza d'otres materies y por que s'estabilice'l profesorao qu'imparte l'asignatura.

Cangas presentó un Plan de Normalización del Asturiano
El Conceyu de Cangas, al traviés de la Conceyalía de Cultura, va echar a andar el nuevu Plan de Normalización Llingüística del Asturiano 2007-2009. L'oxetivu d'esti plan ye'l de normalizar la llingua nel ámbitu institucional, en cuantes que dende'l conceyu valoren que «l'asturianu ye la llingua qu'utiliza la mayoría de la población». El Plan quier afitar les bases de la normalización social del asturiano y fomentar el so usu institucional y públicu por parte del Conceyu, lo mesmo que nos medios de comunicación públicos y particulares. Los obxectivos incluyen l'usu de la toponimia tradicional, el fomentu de les actitúes positives hacia la llingua, y la promoción del idioma nos ámbitos deportivos, empresariales, culturales y artísticos. 

El gobiernu asturianu refuga una solicitú de permisu pa operase a ún de los sos lletraos por tar presentada n'asturiano
El xurista Xurde Blanco Puente, lletráu titular del serviciu xurídicu del Principáu d'Asturies, convirtióse nel protagonista d'una nueva polémica rellacionada cola llingua al negase la Conseyería de Presidencia a tramita-y les solicitúes de permisu precises pa poder sometese a una operación nel Hospital Xeneral d'Asturies. El lletráu, que careció estos últimos años dos infartos y un procesu d'ansiedá polos que tuvo dellos meses de baxa, va pasar pel quirófanu sin contar col permisu obligatoriu. El xefe del serviciu xurídicu de la Conseyería de Presidencia respondió a Blanco que nun se podía dar cursu llegal a la so petición, asegurando que, anque l'artículu 4.2 de la Llei d'Usu y Promoción del Asturiano garantiza la validez de les comunicaciones orales o escrites de los ciudadanos que tean n'asturiano, «nun fai mención espresa a los asuntos que, en rellación col serviciu, plantien los funcionarios d'esta Alministración na so condición de tales», polo que s'alvierte que nun se-y va tramitar la solicitú al empar que s'encamienta al xurista pa que s'abstenga de presentar más escritos n'asturiano ente'l xefe de serviciu, yá que, d'esi momentu p'alantre «tou escritu que se presente en llingua non oficial va archivase ensin más trámites».

La Conseyería d'Educación del gobiernu asturianu refúga-y un escritu a un maestru por tar redactáu n’asturiano
La organización sindical SUATEA denunció que la Conseyería d'Educación refugó-y a un maestru la presentación d'una orde de comisión de servicios por tar redactada n'asturiano. El casu que denuncia SUATEA sucedió-y a Xosé Nel Comba, maestru itinerante de llingua asturiana del Centru Rural Agrupáu Cabu Peñes. Según esplica'l sindicatu, el trabayador descubrió con sorpresa la devolución de la so fueya d'itinerancies. El maestru presentara l'escritu n'asturiano y recibiólu de vuelta, refugáu y incluso retocáu a bolígrafu en castellano sobre'l testu orixinal asturianu polos funcionarios del serviciu de xestión económica. La organización sindical, que da anuncia de que va poner el casu en manes de los sos servicios xurídicos, asegura que'l so afiliáu tien reconocíu'l derechu a unviar documentos n’asturiano a l'alministración gracies a la Llei d'Usu y Promoción del 1998, y interpreta que la situación supón de fechu «l'afitamientu de la situación de discriminación reaccionaria, sistemática y caciquil de los usuarios d'asturiano» per parte de l'alministración asturiana.
 
Euskara

Hezkuntza eredu berriaren atarian
Aurreko hilabeteetan sektore euskaltzaleetatik hainbat bider eskatu ondoren, azkenean erreformak abiatuko dira. Izan ere, Eusko Jaurlaritzak 2008-2009ko ikasturterako abian ipini nahi du hezkuntza ereduen sistema berria, bakarra baina malgua izango dena. Hau da, ikastetxe bakoitzak egokituko zuen eredua  bere ezaugarrietara.
Oraindik xehetasunak Eusko Legebiltzarrean eztabaidatu behar izango dituzte. Horren zain, Euskal Herriko Ikastolen Konfederazioak egokitzat eta Batasunak "aurrerapauso nabarmen"tzat hartu dute proposamena. CCOOk, aldiz, zalantzan ipini du irakasleen gaitasuna sistema berriari aurre egiteko.
El Govern Basc ha proposat un model lingüístic únic d'ensenyament però flexible que entraria en vigor d’aquí 2 cursos. El projecte ha de passar encara pel parlament de la CAB. De moment ha rebut el vistiplau de la Federació d’ Ikastoles, entre d’ altres, mentre CCOO s’hi mostra reticent.


Korrika 15
AEK-k antolatutako Korrikak 15. aldiz zeharkatu du Euskal Herria, Karrantzatik hasita Bastida, besteak beste Bermeo, Viana, Tutera, Otsagabia, Maule eta Baionatik igaroz Iruñeraino. Aurtengo edizioak emakumeak omendu ditu, euskararen transmisioa duten eta izan duten garrantzia azpimarratuz. Bestela, Edurne Brouard antolatzaileak gogoratu du orain arteko ekitaldi hauetan guztietan Korrikak 30.000 kilometro egin dituela. Azkenik, Barcelonan Korrikursa ekitaldi kulturala antolatu zuten martxoaren 24an, eta Madrilen egun berean lehenengo Korrika Eguna burutu zuten.
La 15a edició del Korrika ha homenatjat les dones pel seu paper en la transmissió de la llengua. A Barcelona i a Madrid també han tingut lloc actes commemoratius. Amb les 15 edicions ja s’han recorregut 30.000 quilòmetres.

Politikaren gainetik
Bernardo Atxagaren sarrera Euskaltzaindian aspaldian iragarri bazuten ere, asteotan egin diote idazle gipuzkoarrari ekitaldi ofiziala. Bertako hitzaldian, Atxagak azpimarratu du hizkuntza ideologia politikoen gainetik egon behar dela. Halaber, euskaltzain berriak hizkuntzaren erabileraren garrantzia nabarmendu du.
En el discurs oficial d'entrada a Euskaltzaindia, Atxaga recorda la necessitat de deslligar llengua basca i política, així com la importància de l'ús real de la llengua.

Udaletxeek ez dute gainditu
Kontseiluak 66 udalerriko hizkuntza-politika aztertu ondoren gehienek ez dute gainditu. Alde batetik, hiriburu bakar bat ere ez da 5 puntura iritsi. Beste aldetik, puntu gehien lortu dutenek ere (Azpeitia, Lekeitio, Oñati, Tolosa eta Bergara) ez dute 7 puntu edo gehiago lortu, hizkuntza eskubideen mailara ez iritsiz. Azkenik, etsigarria izan da hainbat udalerri 0 puntutik oso hurbil ikustea, batik bat Nafarroa eta Lapurdikoak.
Kontseilua suspèn la majoria dels ajuntaments bascos en matèria de política lingüística, inclosos els de les capitals. Els ajuntaments navarresos i els de Lapurdi són els que treuen pitjor puntuació.


Zinema gehiago
Azken urte eta erdian egindako hirugarren film luzea, Eutsi!, aretoetara iritsi da asteotan. Aupa Etxebeste! eta Kutsidazu bidea Ixabel ondoren, lan honek euskaraz egindako zinemaren bolada ona luzatu du.
Eutsi! és el tercer llargmetratge en basc estrenat en l'últim any i mig.

Laburrak
# Ipar Euskal Herriko Maiatz literatura aldizkariak 25 urte bete ditu, orain arte 44 zenbaki eta 60 liburu argitaratuz. La revista literària Maiatz d’Iparralde fa 25 anys.
# Bilboko Guggenheim Museoak 10. urteurrena ospatu du euskarazko hitz jokoa erabiliz publizitatean. El Museu Guggenheim publicita el seu desè aniversari amb un joc de paraules en llengua basca.
# Paul Auster idazle newyorkarraren Travels in the Scriptorium azken eleberria euskaratuta (Bidaiak scriptoriumean) kaleratu du Alberdania argitaletxeak. Publicat el darrer llibre d’Auster traduït al basc.
# Pragako gida liburua euskaraz kaleratu du hango argitaletxe batek, ezaugarri horiekin lehenengoa dena. Publicada una guia turística de Praga en llengua basca.
# Argentinako euskal etxeetan 900 pertsona heldu inguru ari dira euskara ikasten. Uns 900 adults aprenen l’èuscar a l’Argentina.


Aragonés

Charradas, cursez e coloquios
D’abril a junyo se ferá a la Universidat de Munich un curset d’aragonés que tratará de dialectologia e sociolingüistica. Lo responsable ye Sebastian Postlep, doctorando d’ixa universidat bavara que ha feito la suya tesis sobre aspectos sociolingüisticos de l’aragonés.
Es dias 2 e 3 de febrero se feva a Auloron, organizau pel concello d’ixa poblacion bearnesa, un coloquio d’homenage a Gerhard Rohlfs sobre l’aporte d’iste lingüista aleman a las luengas pirinencas. Sobre l’aragonés, X. Tomás, de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa, va exposar-ie el sabato de tardes bellas afinidaz sintacticas entre ixe romance e l’occitano-gascon.
Es dias 6 e 7 de março, dintro del curso denominau La Romània Conflictiva, de tardes, se van fer las sesions adedicadas a l’aragonés, per X. Tomás (SLA). Ye un completo curso que organiza la Universidat de las Balears, a cargo del prof. Jaume Corbera. Se puede veyer el programa de la primera tongada en: www.uib.es/servei/sac/index.html.
Lo dia 30 de março de tardes F. Romanos, del Consello d’a Fabla Aragonesa, feva una charrada a Zaragoza sobre fraseologia de l’aragonés e refrans. L’auto estava organizau per la Colla de Lingüistica de l’asociacion Nogará. Se tratava de divulgar es fraseologismos de l’aragonés, mirando de privar es tan habituals calcos del castellano.

VI Jornadas de Llenguas de Ribagorça
Es dias 20 a 24 d'abril se ferá a Graus la VIena edicion de las ‘Chornadas de Llenguas de Ribagorza’, que organiza el concello de la capital ribagorçana.  El dia 20 s'ubrirá con una conferencia de J.J. Pujadas sobre J.Costa como predecesor d'es estudios de luenga e cultura pirinencas. El dia 21 s'adedicará a actividaz festivo-musicals e lo zaguer dia, domingo 22, se pasará el documental Visions d'una llengua , que ya se va presentar a Estadilla. Rematará la semana un concierto d'es gaiters de Ribagorça. El 23 se presentará el volumen que reculle es ganadors del premio certamen Condau de Ribagorza, seguiu del recital Poetián. Las jornadas finalizaran el 23 con la obra de teatro Paseán con Joserón.

Nuevas Publicacions
Lo dia 24 de março pel maitino se presentava a la libreria del museu Reina Sofia de Madrid la traduccion castellana d’Aguardando lo zierzo, la zaguera novela d’Ángel Conte, e segunda traducción a la luenga de Castiella d’una obra d’ixe autor pionero. Presentava l’auto lo cantautor José Antonio Labordeta. Cal destacar la gran afluéncia de publico, ya que bella setantena de personas i yeran presents.
L’asociacion Nogará enceta una coleccion literaria, el primero numero de la qual ye la novela Ucronia, de Dabi Lahiguera. Tamé cal sinyalar que ha saliu lo numero 20 d’O Espiello, revista que edita la mesma asociacion e que corresponde a hivierno de 2006-2007.
S’acaban de publicar es zaguers numers de la revista Bisas de lo Subordán, que alcança lo numero 15, feito per la homonima asociacion de la val d’Echo, e de Buñero, revista de l’Aurora, veterana asociacion d’Estadilla.
Xordica Editorial, en colaboracion con es concellos de Graus, Fonz e Estadilla publica un volumen que replega es relatos e poemas premiaus en las cinco primeras edicions del premio Condau de Ribagorza.
S’acaba de publicar una nueva obra de romanistica on s’informa de manera actual sobre l’aragonés. Se trata del Manual de Lingüística Románica, d’Ariel, obra coordinada per J.E. Gargallo e M.R.Bastardas. Un d’es capítols, feito per M. Metzeltin, s’adedica a la codificacion de toz es romances, on se menciona tanto de la faina del Consello d’a Fabla Aragonesa como de la posicion alternativa que representa la Sociedat de Lingüistica Aragonesa.

Occitan

Besièrs 2007 foguèt una capitada
L’occitanisme ven de se mobilizar un còp de mai, adara a Besièrs. Fòrça monde -20.000 segon los organizators- vengut de per tota l’Occitània, d’Aran a Lemòtges, e de Bordèu dinc a La Gàrdia, en passar per Provença e las Valadas, s’amassèt a Besièrs per se tornar manifestar e far veire a las institucions de la Republica, e als politics en campanha, qu’un cinquantenat i èran presents e fòrça d’eles i foguèron representats, que cal aquelas revendicacions fondamentalas per l’avenir de la lenga occitana. La jornada serviguèt tanben per far veire lo bon moment de la produccion artistica e culturala occitana, amb la preséncia d’un mercat occitan e amb un concèrt fin de fèsta ont participèron gropes musicals occitans plan divèrses. Mas, après la protèsta comença lo trabalh e, al delà de far signar la Crida (al web susdit), fins al mes de junh, a tot lo monde sensible a la question de la lenga, cal entamenar d’accions de sensibilizacion en favor de l’occitan (www.manifestarperloccitan.com).

L’occitan dins lo comèrç
L’Ostal d’Occitània ven de balhar los sieus primièrs certificats de Òc per l’occitan. L’iniciativa per promòure l’occitan dins los comèrcis vòl recampar totas las entrepresas o organismes amb una preséncia de l’occitan, e cònsta de tres nivèls, que cadun implica l’entrepresa a s’engatjar amb un objectiu. En començar per oferir los menuts en òc, per exemple, fins l’objectiu final, que l’occitan siá pertot l’establiment. Començada al mes de setembre, l’iniciativa progrèssa plan, e son ja 50 los certificats donats dins las regions Aquitània, Miègjorn Pirenèus e Lengadòc-Rosselló (www.occitan-oc.org).

Per l’oficialitat de l’occitan
Anaram Au Patac, lo movement d’esquèrra revolucionària occitana, ven de lançar una campanha jol títol Occitan lenga oficiala. La campanha serà complementada amb la difusion d’afichas, pegasolets e acampadas publicas dins las grandas vilas occitanas. L’essencial de la campanha aquesta es, per l’AAP, «la question de la transmission e la preséncia de la lenga dins la vida publica, perque la lenga reconquiste totes los espacis socials, e com que la situacion de l’occitan non permet pas demorar, cal obtenir l’oficialitat de tira», çò que representa una revendicacion de mai que la prepausada pel collectiu Manifestar per l’occitan.

La primièra gramatica aranesa modèrna ven de paréisser
Las edicions Pagès venon de publicar la primièra gramatica de l’occitan aranés. La gramatica, òbra del professor de l’Universitat de Lleida Aitor Carrera, vòl èstre un utís apte pels especialistas e pels interessats per la lenga, per totes los que se’n servisson d’abituda e qu’avián pas encara cap de normativa gramaticala. Un obratge de besonh, de segur, ara que l’occitan es vengut lenga oficiala dins tot lo territòri del Principat de Catalunya. De comandar a: www.pageseditors.com

Publicat lo primièr diccionari occitan-japonés
Naoko Sano, universitària japonesa lingüista e occitanofila, ven de publicar lo primièr vocabulari occitan-japonés, qu’es un lexic tematic que conten mai de 6.500 mots en 41 tèmas amb los lors indexes, e tanben amb la transcripcion fonetica en alfabet roman per mostrar com se pronóncian los mots japoneses. En mai d’aquò cal apondre d’informacions introductòrias sus la lenga occitana (los sieus dialèctes, la sieuna literatura, l’ensenhament de l’occitan...). Lo diccionari es estat editat per Daigakusyorin.

Lo novèl Institut Occitan
L’IO comença una etapa novèla. Après dètz ans de trabalh per la lenga dins lo departament dels Pirenèus Atlantics, lo novèl IO va espelir, amb una novèla organización que prenerà mai en compte tot lo territòri de la region Aquitània, amb l’engatjament coma partenaris del departament, las collectivitats e la meteissa region, per bastir un vertadèr utís al servici del desvolopament de la lenga en comptar tanben amb lo trabalh sul terren de las associacions. La sieuna tòca serà, fin finala, de jogar lo ròtle del collectatge, la valorizacion e la difusion de la lenga, per la mesa en plaça d’eveniments culturals, per exemple, mas per aquò far es indispensabla la collaboracion entre una institucion coma aquesta e lo monde associatiu de Gasconha.

La Region Aquitània estructura sa politica per l’occitan
Lo Conselh Regional d’Aquitània ven de crear l’Amassada, una estructura compausada d’associacions e dels representants de l’Estat, qu’aurà la tòca de metre en plaça una fuelha de rota de la politica lingüistica en favor de l’occitan a partir d’ara. Seràn nòu comissions per trabalhar suls domenis de l’educacion, los mèdias, la formacion, la vida publica, l’espectacle, las indústrias culturalas, lo patrimòni e la recèrca, que lo sieu critèri primièr es lo de trabalhar per una politica linguistica transversala, es a dire que cal pas una politica linguistica sola, mas cal de lenga dins totes los autres domenis, siá l’educacion, siá los mèdias…

Català

Tall imminent de les emissions de TVC al País Valencià
La Generalitat Valenciana ha iniciat els tràmits administratius i judicials per a desconnectar l’emissió digital de TV3 al País Valencià després de 22 anys d’emissió. La CCRTV ha demanat al Govern català que pressioni per tal que aconsegueixi un acord de reciprocitat de les emissions entre TV3 i Canal 9 semblant al que existeix amb IB3. ERC ha demanat la compareixença al Congrés del ministre d’Indústria espanyol, Joan Clos. ACPV, Unió de Periodistes Valencians, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, Compromís pel País Valencià, Escola Valenciana i els partits d’esquerres del País Valencià s’oposen frontalment al tancament de les emissions. L’Ajuntament d'Elx ha aprovat una moció exigint que es legalitzin les emissions de la CCRTV al País Valencià amb els vots del PSPV-PSOE i l'Entesa.

Breus
# L’IEC ha presentat la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, amb la incorporació de 2.422 mots nous i gairebé 6.000 modificacions respecte de la primera edició. Està previst que es pugui consultar per internet. Sortirà al carrer el 29 de març amb un tiratge de 30.00 exemplars al preu de 67 €.
# Se signà un conveni entre la Generalitat de Catalunya i els principals fabricants de mòbils (Nokia, Sony Ericsson, Motorola, Alcatel i Grundig) amb l’aposta de normalitzar la llengua catalana tant en el programari com en la informació electrònica i impresa de tots els aparells d’aquestes empreses abans de finals de 2008. Per altra banda, les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo s’han compromès que totes les comunicacions amb els usuaris puguin ser en català malgrat no fixar-se cap termini. Cap d’aquests dos convenis han suposat cap mena de subvenció de la Generalitat de Catalunya.
# TVE a Sant Cugat mantindrà les hores de programació oficial segons va informar la direcció de l’ens públic. Això implicarà el reforç dels informatius i l’emissió de nous programes en llengua catalana
# Entitats del món de l’ensenyament, sindicats, associacions de pares clamen unànimement pel rebuig al decret d’ensenyaments mínims a primària i defensen el model d’immersió lingüística amb el català com a llengua vehicular i de cohesió social. Una quinzena d’entitats revitalitzaren la campanya Pel català a l’escola amb una crida al rebuig del decret de mínims a primària aprovat pel Govern espanyol que implica una tercera hora en espanyol obligatòria www.pelcatala.lateneu.org.
# Èxit de la guia Què faig si...? de la Plataforma per la Llengua que exhaureix els 4.000 exemplars de la primera edició. Se’n prepara una segona.
# El català a la Universitat Pompeu Fabra ha patit una reculada important des de l’any 1992 fins a l’actualitat. Segons dades del Gabinet Lingüístic de la UPF s’ha passat de pràcticament el 85% d’ús en la docència fins al 65% actual.
# Nou curs d’aprenentatge de català en línia Parla.cat, creat per la Generalitat de Catalunya i dirigit a persones amb qualsevol nivell de coneixement de la llengua catalana. Totalment de franc.
# La Generalitat obrirà el primer lectorat de català a Àsia a la universitat Jawaharlal Nehru de Delhi.
# La Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya creà un grup de treball per a redactar un projecte de llei on es reconegui i fomenti la llengua de signes en català.
# La Comissió europea presentà el Programa pel Multilingüisme a la Unió Europea. Les línies d’actuació bàsiques són fomentar l’aprenentatge d’idiomes, promoure la diversitat lingüística, una economia multilingüe i donar accés als ciutadans a la legislació, procediments i a la informació de la Unió Europea en la seva pròpia llengua.
# Èxit de la lectura de poetes catalans a Nova York, a càrrec de Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith.
# Èxit de públic i vendes a la Setmana del Llibre en català que tingué lloc a la plaça de Catalunya de Barcelona.
# Un estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l’etiquetatge dels arrossos catalans conclou que la major part de marques blanques es troben etiquetades en català. Contràriament, els grans productors d’arròs (Nomen, Bayo, Arrossaires del Delta de l’Ebre i la Càmara arrossera del Montsià) marginen el català de l’etiquetatge. Aquesta mateixa organització ha denunciat la cadena de botigues d’esports Decathlon per marginar la llengua catalana en la retolació comercial, en els catàlegs de productes i també a la pàgina d’internet.
# El centre esportiu municipal Sagnier del Prat acomiada la metgessa Anna Vegué per «la multitud de queixes rebudes perquè es nega a fer servir l’espanyol».

Sardu

Abbertu s’Ufitziu limbisticu de sa Regione
In Casteddu in s’Assessoradu de s’istrutzine publica de sa Regione ant abbertu un’Ufitziu chi si at a occupare de sa difusione e promotzione de sa limba sarda.

Promotzione de su sardu in Catalunya
In frearzu, sa Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona at cumbidadu at organizadu unu tziclu ds cunferèntzias in algunas universidades catalanas comente Lleida et Girona. S’initziativa at tentu s‘iscopu de fagher connoschere sas caracteristicas de su sardu, ‘s’istadu de conservatzione et sas initziativa chi si podent fagher pro lu conservare mezus.

Seminariu de s’associatzione Krevas
Su 10 de martzu s’est tennidu in Casteddu su seminariu organizadu dae sos sotzios Krevas, Percorsi dell’autonomia. Catalunya. Sa die de istudiu et incontru at toccadu sos temas de s’identitade et de sa limba. Marco Murgia, unu de sos sotzios fundadores, at giuttu a s’attentzione de sos partecipantes unu questionariu chi sunt faghinde in s’Universidade de Casteddu inue su 63% de sos intervistados dichiarat chi conneschet et faeddat su sardu. Custu si podet intendere comente unu cambiu de percetzione in sa mentalidade de sa zente, chi fintzas a derisi teniat birgonza de faeddare in sardu et consideriat s’italianu pius prestigiosu.

S’istadu de sas politicas limbisticas sardas
Sos printzipales giornales de Sardinna ant analizadu chi sas provintzias de Nùgoro et Oristanis ant bistadu sas pius lestras in prommovere politicas limbisticas. In su 2007 si ant a abberrere pius de chentu ufitzios pro sa limba chi ant a usare sa Limba sarda comuna, elìgida como limba ufitziale de sos attos de sa Regione. Ma in sas popolatziones s’idea de custa limba comuna istentat a si affirmare: li faghet cuncurrentzia sa limba sarda unificada, chèrrida dae sos intelletuales sardos, et supra de tottu, sas variantes locales chi sa zente no cheret abbandonare.

Limba et amministratzione pùblica
S’ufitziu de limba sarda de Oristanis at organizadu unu tziclu de incontros sobre sa limba sarda in s'amministratzione pùblica finantziados cun sa legge natzionale 482/1999.

Limba sarda et internet
In su giassu www.sardegnacultura.it sunt carrighende unu muntone de libros, poesias, cantos in limba. Chittu una parte manna de su patrimoniu limbisticu sardu si at a poder lèggere in internet.

In presse
# Est bessidu unu libero chi tratat de sa identidade sarda cun referetzia a sa identitade limbistica. Est de Eliseo Spiga e s’ìintitulat La sardità come utopia.
# Est bessida, pustis unu periodu de bloccu, sa revista Làcanas dirigida pro Paule Pillonca, chi si podet agattare in sas edicolas.
# Sa biblioteca comunale de Decimo Mannu, unu comune vicinu a Casteddu, cun sa collabratziones de sos sotzios de Bibliomedia e de La memoria stotica, organizat unu tziclu de presentatziones de liberos in sardu.
# In su giassu www.sotziulimbasarda.net s’est fatta una protesta in contra de sa definitzione chi s’Entziclopedia Garzanti dat de sa limba sarda, narende chi custa si conservat solu in sa variante logudorese ca sas variantes nugoresas, campidanesas, galluresas, sassaresas sunt troppu italianizadas.
# Su noe de Martzu in Donigala Fenughedu vicinu a Oristanis s’est tentu unu seminariu sobre s’importantzia de faeddare et de codificare su sardu. Ant partetzipadu rapresentante de sa Provintzia de Oristanis et de s’Ufitziu limbisticu.
# Su contratu de servitziu de sa Rai, sa televisione italiana, et su Guvernu, pois de una esclusione de sas limbas de minorias, at sidu cambiadu et como at lassadu ispatziu a trasmissiones in limba sarda et atteras limba de minorias comente su friulanu e su ladinu.
# Sa festa internatzionale de sa limba materna criada dae s’Unesco in su 1999 pro su 21 de frearzu no est bistada tzelebrada in Sardinna.