60

Galego-português

Dia das Letras
A RAG dedicou este 17 de Maio à umha escritora quase desconhecida, Maria Mariño, enquanto Carvalho Calero e Guerra da Cal continuam no esquecimento oficial. Os actos institucionais desenvolveram-se na comarca do Courel, lugar de residência da escritora nos seus últimos anos. Embora também houvesse actos nas principais vilas e cidades galegas, promovidos pol’A Mesa   e outras associações culturais e cívicas. Destas actividades a que contou com umha maior participaçom foi o Coorelíngua, que mobilizou milhares de estudantes de todas as comarcas galegas. Igualmente, o movimento reintegracionista está a celebrar a Temporada das Letras, que vai do 17 de Maio ao 10 de Junho, Dia de Camões, com diferentes actividades lúdicas e reivindicativas, organizadas polos centros sociais de todo o país. Dentro destes actos destaca o I Dia do Orgulho Lusista e Reintegrata, organizado em Compostela o 25 de Maio, pola AGAL, MDL, A Gentalha do Pichel e a Rádio Kalimera. Também, as Universidades Nova e de Lisboa e a Conselharia de Cultura organizaram Portugalizando, semana da cultura galega em Lisboa. 

Conselho Educativo da Galiza reconheceu funçom desgaleguizadora do ensino
Um relatório realizado polo Conselho Educativo da Galiza, dependente do Governo galego, descreve umha situaçom dramática dos direitos lingüísticos galegos nos centros de ensino. O estudo reconhece a queda percentual e absoluta de falantes de galego na comunidade educativa, confirmando aliás a baixa competência linguística do alunado e do professorado.
A percentagem de galegofalantes fica cada vez mais reduzida na comunidade educativa, ao ponto de representar, no alunado de Primário, um 20%. A situaçom estende-se a todos os níveis e afecta, também, ao professorado, maioritariamente castelhano-falante e consciente das suas carências no que a formaçom linguística diz respeito. De facto, um dos pontos mais inovador 
deste relatório é o reconhecimento de que a competência linguística, quer do alunado, quer do professorado, fica muito aquém do «suficiente», desmentindo os supostos efeitos benéficos de 25 anos de galego no ensino. 

Galego censurado na imprensa
O Sindicato de Xornalistas de Galiza denunciou que muitos profissionais «seguem sem ser livres» para realizarem o seu trabalho em galego. Também denunciou o facto «hipócrita» de os jornais em espanhol editarem as suas capas em galego no Dia das Letras. Como já solicitara no seu momento a Ordem de Jornalistas, o sindicato instou ao Governo galego a que as subvenções aos meios de comunicaçom estejam condicionadas, entre outras questões, a um  
aumento do uso do galego. Alberto Núñez, Presidente do PPdeG, foi o único representante político que se pronunciou contra esta petiçom, alegando que «o galego quer-se, nom se impõe».
Pola sua parte, Marisol López, Secretária Geral de Política Linguística, exigiu ao jornal Novas da Galiza renunciar ao galego-português para poder assinar convénios, enquanto continua a financiar a toda a imprensa escrita em espanhol mediante subsídios e publicidades.
A boa notícia é que o jornal em galego «Galicia Hoje» estreou, pola primeira vez, umha secçom de artigos em português padrom, da autoria do engenheiro J. R. Pichel.

Abertal elaborou relatório linguístico sobre o Eu-Návia
Um relatório linguístico elaborado por Abertal, associaçom de defesa do galego do território do Eu-Návia, presidida polo académico da RAG Carlos X. Varela Aenlle, incide nas contradições do asturianismo, que antes nom punha em causa o facto de no Principado das Asturies se falar galego, para agora assegurar que o eunaviego é um dialecto do asturiano ou umha língua de  
transiçom. O estudo assinala «sem qualquer dúvida», que a língua que se fala neste território «é galego, e assim o indicam todos os parâmetros existentes, o que desmente por completo as teorias falsas de língua independente ou língua de transiçom».

Breves
# CiberIrmandade da Fala lança campanha polo atendimento em galego no pequeno comércio.
# Comemoraçom do 25 de Abril percorre Galiza.
# Co-produçom TVG-RTP homenageou Zeca Afonso e Revoluçom dos Cravos.
# MDL organizou o 5 de Maio em Ourense o II Festival da Língua.
# Academia Nacional das Letras do Uruguai alertou do perigo de extinçom do dialecto português do Norte deste país.
# Ciclo de cinema luso-afro-brasileiro em Compostela. Organizou associaçom Casa Latino-Americana.
# Fundação Nacional do Livro Infantil e Juvenil do Brasil, organizou em Rio de Janeiro, os dias 28, 29 e 30 de Maio, IX Seminário FNLIJ de Literatura 
Infantil e Juvenil que contou com presença galega.
# Novo número do Boletim Digital de Língua Constantinopla.
# Boletim Gralha, já desaparecido, foi digitalizado e estará disponível na Rede.
# Empresa compostelana Imaxin Software desenvolve EixOpenTrad, primeiro tradutor automático de código aberto que permitirá traduzir textos desde normativa oficialista galega para português padrom.

Asturiano

Xuristas pol Asturiano presenta’l so dictame sobre’l conflictu lingüísticu n’Asturies
El día 2 d’abril Xuristas pol Asturiano presentó en Xixón l’estudiu Dictame sobre’l conflictu llingüísticu n’Asturies. L’asociación fórmenla un grupu de profesionales del derechu, ente los que tán Xosé María Estrada Janáriz, Xurde Blanco Puente y Xesús Xabiel Álvarez Villa, axuntaos toos ellos alredor de la defensa de los derechos llingüísticos n’Asturies. El dictame xurídicu sobre’l conflictu llingüísticu llega  a la conclusión de que’l fechu de nun declarar l’asturiano llingua oficial «ye nestos momentos un desacatu a la Constitución española, asina como a otros convenios y trataos de carácter internacional».

La Xunta pola Defensa de la Llingua presenta la so agrupación de Valdés
El 21 d’abril presentóse l’agrupación de la XDLA en conceyu de Valdés. L’actu cuntó cola participación de la escritora valdesana Nené Losada Rico y cola actuación de la banda de gaites Faru de L.luarca. La XDLA destacó que «la presentación d’esta agrupación nueva supón un pasu alantre mui importante na capacidá de la reivindicación llingüística, tanto nel planu organizativu como nel de la implantación territorial». La organización esplica qu’esta agrupación, la quinta qu’abre la XDLA na zona occidental, «ñaz con más de venticinco miembros y yá tien entamaes delles actividaes reivindicatives y de concienciación que van llevase alantre nes prósimes selmanes».

Un estudiu analiza’l tratamientu del asturiano nos llibros de testu
El 21 d’abril presentóse’l llibru La llingua asturiana nos llibros de testu, una obra qu’analiza’l tratamientu del asturiano nos manuales escolares y de la que son autores Juan Carlos García, Corsino García y Vicente Rodríguez Hevia. D’un total de 117 llibros d’ESO y Bachilleratu revisaos polos autores –de materies como llingua castellana, llatín, cultura clásico o lliteratura– namás nueve se refieren de manera aceptablemente correcta al asturiano, mentres que tolos demás faen referencies enquivocaes a la hora d’asitiar la llingua nel so contestu históricu o al referise a l’actualidá de la normalización del idioma. Llégase mesmamente al casu de dellos llibros que falen del asturiano como un «dialectu históricu» o una «modalidá llingüística desaparecida de la que queden restos», o'l d'otros que nun faen referencia denguna a la existencia de la llingua. El xefe de Política Llingüística, Ramón d’Andrés, calificó de «arcaica» la visión que dan los más de los llibros de testu sobre l’asturiano, y comentó que’l Gobiernu asturianu va pidir a les editoriales qu’adapten los llibros a fin de que reflecten correctamente la realidá. 

Miles de persones participanon na manifestación pola oficialidá del Día de les Lletres
Miles de persones –dos mil acordies cola estimación de la policía local d’Uvieo– participanon el 4 de mayo na manifestación que la XDLA convoca tolos años con motivu del Día de les Lletres pa esixir la oficialidá del asturiano. La proximidá de les elecciones del 27 de mayo y l’aniciu, tres d’elles, del procesu de reforma del Estatutu d’Autonomía, marcanon la convocatoria.
El manifiestu de la XDLA, lleíu a la puerta del Teatro Campoamor por Nacho González recalcó la «falta de compromisu» de los políticos asturianos pa cola llingua de la so tierra y l’ausencia del reconocimientu de la oficialidá nos programas electorales de la mayoría de los partíos políticos. La XDLA fixo un análisis de lo que podría ser la situación en pasando les elecciones, formulando la hipótesis de qu’heba un partiu mayoritariu, d’isquierda o conservador, que podría precisar d’otru minoritariu pa exercer el gobiernu, una situación de la que, con una bona negociación, podría salir la oficialidá.

Los maestros d’asturiano encerránonse pa esixir a Educación que negocie’l curriculum de la materia
Unos cuarenta maestros d’asturiano participanon la tercer fin de selmana de mayo nun encierru na escuela pública Baudilio Arce, d’Uvieo. L’encierru entamó’l vienres 18 de nueche, depués d’una asamblea celebrada nel mesmu centro, y duró hasta’l meudía del sábado 19. Con esta protesta, los maestros d’asturiano quixenon tomar una nueva midida de presión pa forciar la Conseyería d’Educación a abrir negociaciones sobre’l futuro de l’asignatura de llingua asturiana nel ensiñu primariu y secundariu. La estabilidá del personal d’asturiano, la eliminacion de les proporciones mínimes d’alumnos pa impartir l’asignatura, la voluntariedá real de la materia en tolos niveles educativos, y l’ampliación del horariu lectivu fonon les reivindicaciones que los sindicatos propunxenon reconocer en curriculum.
 
Euskara

Elehirutasuna ezin ulertuz
UPNk elebitasunaren alde egin du hezkuntza arloan, baina British eredua proposatuz, gaztelera eta ingelesak osatutakoa. Estrategia martxan dago, Iruñeko Udalak gazteleraz eta ingelesezko hirugarren haur eskola publikoa zabaldu baitu Nafarroako hiriburuan.
Antza denez, batzuen buruetan elehirutasuna ez da sartzen. Izan ere, ingelesaren aldeko apustua zuzena bada ere, euskarazko hezkuntza da kaltetua gelditzen dena, nabarristek jakinda eta nahita. Euren ustez, antza, bateraezina da ingelesa eta euskara ikastea gaztelerarekin batera, EAEn probatuta dagoen legez, hiru hizkuntzen ikaskuntza Catalunyan, Luxenburgon, Belgikan, Suitzan eta Europako beste hainbat tokitan aspaldi dabilen arren. Beste testuinguru batean, Baionako agintariek ere behin eta berriz ukatzen diote hiriari bere izaera elehiruduna, frantsesa, gaskoia eta euskalduna. Hauek kultura bat gabe gelditu ordez bi galdu nahian dabiltza.
UPN aposta pel bilingüisme en espanyol i anglès per a Nafarroa amb el model ‘British’. A Iruña ja han obert tres escoles infantils públiques en aquesta línia. Aquesta estratègia vol ocultar una tercera llengua (el basc, la llengua  pròpia) i nega la possibilitat d'un trilingüisme que ja és una realitat per a molts nens i joves a d’altres llocs d'Europa, com la CAB i Catalunya. Aquest rebuig a la cultura pròpia  és semblant  a la que mantenen, per exemple, a Baiona, on neguen el caràcter trilingüe original de la ciutat: francès, occità gascó i basc.

Politikaren menpe
Aurreko zenbaki batean komentatu genuen moduan, fiskalak Egunkariaren auzia artxibatzea eskatu zuen abenduan, kazetari euskaldunen aurkako froga eza dela eta. Hala ere, jarraian AVT eta Dignidad y Justicia muturreko taldeek kasuarekin aurrera segitzea eskatu zuten, PPk jorratutako bideari jarraituz, eta eskaera onartu zieten. Gauzak horrela, Xabier Alegria, Txema Auzmendi, Xabier Oleaga, Martxelo Otamendi, Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria eta Pello Zubiriak, zazpi akusatuek, salatu dute batere bidezkoa ez den egoera hau Espainiako bi alderdi nagusien arteko borroka politikoaren ondorioa dela eta eurak direla auzi honetan biktima bakarrak. Azkenik, Conde Pumpido Estatuko fiskal nagusiak esan du ez dituela karguak aurkeztuko, itxaropena berriro emanez.
Lau urte luze joan dira kazeta eta inguruko giza taldearen aurka PPk eta ustezko epaile batek jo zutenetik, Espainiako Gobernuan dagoen alderdia PSOE da, baina justiziaren aurkako atentatu honek kutsu politikoa ez du utzi eta ez da amaitu oraindik. Bada garaia.
El cas Egunkaria continua obert després de ser acceptada la petició de dos grups extremistes pròxims al PP. Els set acusats denuncien que la seva situació és conseqüència de la batalla política entre els dos principals partits espanyols, subratllant la seva condició d'úniques víctimes en aquest dilatat procés. Finalment, el fiscal general de l'Estat ha assegurat que no presentarà càrrecs en el judici, fent retornar una mica l'esperança.

Klimaren menpe
Uholde batek Senpere herria jo zuen Herri Urrats ospatu baino egun batzuk lehenago. Aurtengo ekitaldia beraz klimak markatu egin du, egunean bertan milaka euskaltzale lasai ibili baziren ere. Bizkaian, bestela, Balmasedako ikastolaren aldeko Ibilaldian ez zen espero bezainbeste jende egon, etengabeko euria zela eta.
Aurrera begira, ekainean bi hitzordu ditugu Ondarroan eta Argantzun (agenda ikusi). Espero dezagun zorte handiagorekin ibiltzea.
Inundacions a Senpere dies abans de l’Herri Urrats, que finalment va poder tenir lloc. A Balmaseda, l’Ibilaldia va rebre menys gent de la prevista a causa de la pluja persistent.

Udaletxeek ez dute gainditu
Kontseiluak 66 udalerriko hizkuntza-politika aztertu ondoren gehienek ez dute gainditu. Alde batetik, hiriburu bakar bat ere ez da 5 puntura iritsi. Beste aldetik, puntu gehien lortu dutenek ere (Azpeitia, Lekeitio, Oñati, Tolosa eta Bergara) ez dute 7 puntu edo gehiago lortu, hizkuntza eskubideen mailara ez iritsiz. Azkenik, etsigarria izan da hainbat udalerri 0 puntutik oso hurbil ikustea, batik bat Nafarroa eta Lapurdikoak.
Kontseilua suspèn la majoria dels ajuntaments bascos en matèria de política lingüística, inclosos els de les capitals. Els ajuntaments navarresos i els de Lapurdi són els que treuen pitjor puntuació.

Laburrak
# Xabier Silveira bosgarrenez Nafarroako bertsolari txapelduna da eta Oihane Perea lehenengo emakume Arabako txapela lortzen bihurtu da. Silveira campió navarrès de bertsolaris per cinquena vegada i Perea primera bertsolari alabesa campiona.
# Bernardo Atxagak Gernikako bonbardaketaren hirurogeita hamargarren urteurrenean honen inguruko liburua argitaratu du, haren Markak izenburukoa. Atxaga publica un llibre sobre el 70è aniversari del bombardeig de Gernika.
# Donostiak badu azkenean bere Kafe Antzokia, Doka izena du eta maiatzean zabaldu dute. A Donostia ja té el seu Kafe Antzokia. 
# Euskaltzaindiak eta Nafarroako Gobernuak 2007ko protokoloa adostu dute. El Govern navarrès i Euskaltzaindia signen un protocol.
# Araba, Bizkaia eta Gipuzkoan funtzionarioen erdiak hizkuntza eskakizuna betetzen du gaur egun. La meitat dels funcionaris de la CAB compleixen els perfils lingüístics.

Aragonés

IX Premio literario de Sietemo
El 25 d’abril se feva publica la decision d’el jurau, que reuniu a Uesca, atorgava lo premio en poesia a Carmina Paraíso Santolaria, pel poemario Si o tiempo m’acompaña. Lo premio en prosa va recayer en Mª Pilar Benítez Marco, pel cuento Yo, Taresa Çuria. Las obras se publicaran en un volumen per la editorial del Consello d’a Fabla Aragonesa, que convoca ixe veterano certamen con el concello semontanenco.

Novedaz editorials
La comarca d’Alto Galligo ha editau Pos ixo. Materials ta aprender aragonés, obra elaborada per Mª Pilar Benítez Marco, colección Pan de paxaricos, nº 3, 88 pp, a 8 euros.
El aragonés en el somontano de Barbastro, de Chesús de Mostolay, 621 pp, 15 euros, editau per Aneto publicaciones, ye un amplo vocabulario de la parla semontanenca, que va precediu d’una descripcion gramatical. Un útil aplego del léxico d’es parlars meridionals.
El aragonés ansotano. Estudio lingüístico de Ansó y Fago, 270 pp, 22 euros, obra de Miguel Ánchel Barcos, ye la zaguera novedat. La obra aplega tot lo que se conoix d’ixa variedat, con una ampla descripcion gramatical, mapas, i un vocabulario. Una obra que complega i completa datos sobre l’aragonés més occidental.

Vilada literaria i recital
El 12 de mayo se va fer a la Puebla de Castro (Ribagorça) una vilada literaria sobre la novela Lo que mai no s’olbida, con presencia de l’autora, Elena Chazal. Dimpués se va pasar el documental Visions d’una llengua, d’Aurelio Bardaxí. Cal destacar la presencia de buena cosa de gent joven, en un publico que va apllenar es locals. Trobarez bella foto d’ixa tardada a: www.elenachazal.com/novela.html
El 20 de mayo a la tardada se va fer a Estadilla (Semontano) una nueva representacion de Poetian, el ya veterano recital de poesia en aragonés ribagorçano. L’escenario va ser l’espacio Buñero, que va registrar un plleno, como ya l’heva feit en atras ocasions. Una tria de l’anterior edicion de Poetian, feita el pasau mes d’abril a Graus, puede veyer-se a: www.elenachazal.com/aragones.html

Quarta asamblea de la Sociedat de Lingüística Aragonesa
El 19 de mayo la SLA feva la suya quarta asamblea a la Casa de Cultura Benás. Se van decidir es proyectos ta 2007-2008, i se van fer bels cambios en la Junta Directiva, que queda como sigue: president: José Antonio Saura Rami; vicepresident: Ángel Conte Cazcarro; secretario: Xavier Tomás Arias; Tresorera: Mª Concepcion Giron Angusto; vocals: Alberto Bolsa Puyuelo, Carmen Treviño Solano, Begoña Sarroca Sanz i María José Giron Angusto. El texto con las resolucions d’ortografia aprovadas en verano se puede consultar a: www.sla-web.org

L’aragonés en a carrera
Una atra anyada, organizau pel Ligallo de Fablans de l’Aragonés, con actividaz a Zaragoza. La primera va ser es cursos a l’aire libre (20 de mayo), remataran el 10 de junio con una misa a meidia en aragonés, ilesia de Sant Juan de los Panetes, i un concierto en el Palcio Municipal d’Esportes, con José Antonio Labordeta i Angel Petisme, entre atros.

Trobada de pairs i mairs per l’aragonés
Del 22 al 24 de junio se fará a la Val de Gistau una trobada de pairs i mairs per l’aragonés. Es temas son la educacion en aragonés a’s fillos, i la transmision d’íste. El sabato se fará una asamblea de pairs i mairs, con servicio de ludoteca. De tardada hi havrá actividaz de Sanjuanada. Domingo pel maitino se fará una atra asamblea final. 

Carasol aragonés
José María Satué Sanromán, autor de varias obras en aragonés de Sobrepuerto e d'un vocabulario d'ixa zona, publica cada domingo -dende lo 26 d'abril-,  una columna de prensa titulada Carasol aragonés, en lo suplemento dominical d'Heraldo d'Aragón, son escritos de carácter costumbrista.

Occitan

L’occitan dins las tecnologias novèlas
Ven d’èstre creada la comission linguistica de l’occitan, qu’aurà la tòca de crear una version estandardizada de la lenga. La resulta d’aqueste trabalh serà lo traductor automatic occitan-catalan/catalan-occitan per internèt, en duas variantas: l’aranesa e la lengadociana, e una autra version per l’espanhol, que l’entrepresa cargada del sieu desvolopament es Talhèr Digitau. Lo revirador, qu’aurà 50 milions de mots d’accès libre disponibles sul siti web gencat.cat, permeterà revirar un tèxte de 2.500 paraulas al maxímum a l’encòp. La despena, de 319.000 èuros, es finançada pel Departament de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalunya. Un utís que serà de segur indispensable pels besonhs que demanda l’oficialitat de l’occitan que reconeis l’Estatut catalan.

L’Institut d’Estudis Occitans fa son bilanç annal
La darrièra amassada generala de l’IEO, que se debanèt a Fois, permetet de far lo punt sus las activitats de l’annada, de parlar sus la professionalizacion creissenta del personal de l’Institut, de la collaboracion amb los elegits locals per una politica publica de las collectivitats en favor de la lenga, e fin finala, de discutir sus las accions que cal menar après la grana manifestacion unitària de Besièrs d’ongan, se cal se tornar manifestar o ben cal trobar d’autras formulas reivindicativas mai radicalas per obtenir de resultats concrets. Amb aquesta tòca se pensèt de metre en plaça un fòrum de discussion qu’implicariá tots los militants de l’IEO e de d’autras associacions al moment de l’assemblada de 2008.

Acamp de la joventut europèa a Occitània
Los joves europèus de la platafòrma Youth of European Nationalities venon de s’acampar a Tarba. Lo rescontre, organizat pel Conselh de la Joventut d’Òc, e qu’aviá per tèma Lengas capsús las frontièras, a permés conéisser als joves d’Euròpa de l’Èst e del nòrd, mai que mai, la situacion de l’occitan en Euròpa, espandit sus tres Estats, e amb una situacion diferenta dins cadun d’aquels. Lo seminari permetet de s’interrogar sul concèpte de frontièra, de l’administrativa a costat de la culturala, e per aquò far l’organizacion convidèt d’especialistas sus aquela question e organizèt una jornada en Aran, ont fogueron recebuts pels elegits politics, e on lor expliquèron las diferéncias que i a a l’un costat e l’autre de la linha estatala: un sosten institucional e juridic fèble al costat d’una reconeissença institucionala fòrta de la lenga dins un país amb una fòrta immigracion que la sieuna lenga mairala es pas l’occitana. La trobada s’acabèt amb una fèsta que mostrèt la vitalitat de la creacion musicala d’òc, amb un concèrt del grop d’ska-punk Arnapi e del grop Lhi Jari, vengut de las Valadas.

Venon de balhar los diplòmas d’escapolaire
L’Associacion Galineta ven d’organizar a Tolosa los examens per lo diplòma d’Escapolaire, dubèrt a tot lo monde de mai de 10 ans. Aquel diplòma foguet fargat per lo Centre de Formacion Professionala Occitan de Besièrs, qu’a trabalhat segon critèris definits per la Comunautat Europenca per la coneissença parctica d’una lenga europenca: legir, escriure e parlar. La CE a definit sièis nivèls de coneissença, que lo diplòma d’Escapolaire correspond al segond nivèl. L’examen èra compausat de très espròvas: una d’escricha, una lectura e una entretenença.

Es estat creat lo nau web dels occitans d’Aran
Valdaran.org, «eth web des aranesi», es un projècte fait per professionals d’airals divèrses, amb de servicis gratuïts e que vòl èstre tanben un espaci de debat public e plural. Entre los servicis qu’ofrís i a un compte de corrièr electronic de 2 gigabytes de magasenatge -amb lo domeni valdaran.org-, utisses de cèrca e servicis de messatgeria instantanèa, un calendièr, documents de tèxte e fuelhas de calcul e, fin finala, un fòrum de discutidas. www.valdaran.org

Brèvas
# Las edicions Pagès venon de publicar tres obratges novèls: lo roman En vacances de l’escrivana aranesa Tòni Escala, que ganhèt lo primièr prèmi del concors literari La Gàrdia en jaune 2006. Teatre en aranés, que recuelh las comèdias escritas per Manuela Ané, al delà de doas òbras infantilas. E Er estudi ena memòria, un ensag sus l’educacion a la localitat aranesa de Les, escrit per Jusèp Loís Sans. www.pageseditors.com
# Lo passat dia mondial del libre coneissérem que Danièla Julien ganhèt ongan lo prèmi Les Talúries de raconte en occitan, pel sieu amàs de contes, escrits de divèrses punts de vista, titolat Adieu Paure. E tanben ven de se publicar l’òbra ganhadoira del meteis prèmi de l’an passat: T’i maridaràs?, de l’escrivana aranesa Tòni Escala.
# E pels mainatges ven de s’editar la version en libre del programa de television Ua man de condes, qu’includís un DVD amb cinc contes, d’edicions La Galera.
# Las edicions Réciproques venon de far espelir A bèl talh, recuèlh de poèmas de Rotland Garrigues, amb un abans-tast de Felix Castan e dessenhs de Bernat Manciet. A comandar a Editions Réciproques, 60, Fauborg del Moustier, F-82000 Montauban.
# Las edicions Reclams an editat Lo Brèc, un long poèma inedit de Bernat Manciet qu’es una mena d’epopèa maritima, plena de referéncias geograficas localas mas tanben de l’antiquitat. www.reclams.org 

Català

TVC resisteix al País Valencià
La mobilització popular va bloquejar el pas als funcionaris de la Generalitat Valenciana que pretenien clausurar el repetidor d’Acció Cultural del País Valencià a la Carrasqueta (l’Alacantí) per anul·lar les emissions de TVC al sud del país. La manifestació sota el lema Ja n'hi ha prou que commemorava els 300 anys de la batalla d'Almansa va ser una de les més nombroses dels darrers anys gràcies als prop de 70.00 persones que van col·lapsar el centre de València. Dotzenes d'ajuntaments del País Valencià i del Principat han aprovat les mocions elaborades per ACPV que reclamen la continuïtat de les emissions a les comarques del sud del Montsià.

Windows Vista en català a cost 0
Els primers ordinadors amb el Windows Vista en català instal·lat arribaran a les botigues del Principat a partir de l'1 de juny. Dell i Toshiba preinstal·laran aquest sistema operatiu en català i és probable que aviat s’hi sumin altres grans fabricants (HP, Sony,...). Microsoft també ha presentat el portal Microsoft.cat juntament amb la campanya Fes un clic al català per a normalitzar la llengua en ordinadors que ja tinguin el seu sistema operatiu i/o l’Office ja instal·lat. Les previsions del director general de Microsoft Catalunya són que el juny del 2008 hi hagi un milió d’ordinadors lingüísticament normalitzats. L’única aportació de la Generalitat de Catalunya ha estat oferir la col·laboració del Termcat i els serveis lingüístics en la traducció del programari.

Breus
# L’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya va registrar durant l’any 2006 més de 500 denúncies per incompliment de la Llei de Política Lingüística i més de 700 queixes per discriminació en l’ús del català.
# L’Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya emeté una resolució sobre l’ús de llengües a l’etiquetatge obviant l’Estatut del Consumidor, que obliga a etiquetar en català els productes distribuïts a Catalunya.
# El nou diccionari de l’IEC ja és a la xarxa (www.dlc.iec.cat).
# Any Pompeu Fabra en el 75è aniversari de la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana.
# La Cambra del Comerç i la Indústria de Perpinyà i la Casa de la Generalitat impulsen una campanya per a normalitzar el català en el món empresarial, especialment adreçada al sector de la restauració.
# Neix Directe! un nou diari digital en català (www.directe.cat).
# Més de trenta mil persones van participar a la desfilada Tot Mallorca per la Llengua. L’OCB reclama que tots els mitjans audiovisuals que emetin en català es puguin rebre des de qualsevol punt del domini lingüístic.
# El TSJ del País Valencià torna a eximir els llicenciats de filologia catalana d'examinar-se de llengua als concursos d’oposició a places d’educació, donant la raó al recurs d’ACPV sobre la unitat de la llengua.
# Un funcionari policial de Vila-real va espanyolitzar unilateralment el nom a en Josep Pasqual Broch Doñate quan aquest va anar a renovar-se el document d’identitat. Se l’havia normalitzat l’any 1977.
# Serenalla nova revista en català fruit de la iniciativa d'un grup de joves preocupats per la llengua i les variants dialectals de la zona pirinenca (www.serenalla.com).
# S’han publicat les conclusions d’un estudi sobre el futur de la llengua catalana a l’Alguer (www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/alguer.pdf).
# El reportatge Ciudadanos de segunda difós per Telemadrid on s’analitzava la situació de l’espanyol a Catalunya ha rebut una allau de crítiques per manca de rigor, manipulació informativa, intent de confrontació lingüística i tergiversació de la informació.
# Decibel.cat és el portal especialitzat en música en català.
# La Universitat Pompeu Fabra ideà un joc interactiu sobre el cèlebre lingüista que li dóna nom. Juga a la Pompeu consisteix en respondre i superar una prova diària durant una setmana (www.upf.cat)
# El Consell Participatiu de la Llengua Catalana ha obert el portal www.lacalaixera.cat que pretén ser un recull d’enllaços relacionats amb el català.
# Publicat l’estudi El català a Europa promogut per l’Observatori de la Llengua Catalana.
# Una de les plataformes publicitàries més potents d’internet, AdSense de Google, ja funciona en català.
# El Catalan LoCo Team d'Ubuntu ja és oficial. És el primer cop que se’n crea un basat en un àmbit lingüístic i no en fronteres polítiques (www.ubuntu.cat).
# Voluntaris per la llengua ja té web. Des de 2003 ja s’han format més de 14.000 parelles lingüístiques (www.voluntarisperlallengua.cat).
# Editorial Emboscall ha publicat el recull de poesia eròtica Erotisme som tu i jo, on hi participen 60 autors, resultat d'un concurs del web www.relatsencatalà.cat.
# Joan Francesc Mira guanyà el VII Premi Jaume Fuster. El concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a la trajectòria d’un escriptor en català.

Sardu

Sa Regione prommovet s’usu de sa Limba sarda comuna
Su Presidente de sa Regione, Renato Soru at faeddadu in Paulilatinu su 5 de Maju in d’una cunferentzia nende chi sa Regione cheret prommovere una politica de unificatzione de su sardu usende sa Limba sarda comuna (LSC). Fintzas a oe su dibattitu fit divididu tra sa Limba sarda unificada (LSU) et sa Limba sarda comuna, sas duas elaboradas pro cumandu de sa Regione dae unu grupu de mastros filologos. Pro su chi paret sa limba ufficiale at a essere custa ultima et s’ant a abandonare tantu sa LSU che sa Limba sarda de mesania, chi fut un attera variante elaborada. Su Presidente de sa Regione at nadu puru chi su sardu podet esser insegnadu in sas iscolas.

Limba sarda comuna et variedades limbisticas in Sardinna
In su giassu www.sotziulimbasarda.net si podent leggere sas polemicas et sas criticas chi at sollevadu s’ipotesi de adottare sa Limba sarda comuna (LSC) como limba ufitziale, ipotesi che sos autores de su giassu defendent. Sas printzipales criticas sunt che sa LSC abratzat sa variedade meridionale de su sardu. Custu elementu causat problemas cun sas variantes logudoresas et nugoresas chi sunt sas prus faeddadas in Sardinna et chi resistent a esser assimiladas in d’una limba unica. In Nùgoro bi sunt manifestos chi narant «su sardu iscrielu comente lu faveddas». Calicunu at nadu chi sa LSC est una limba artifitziale et chi su lessicu de custa est pagu connottu pro tando fintzas chie est initziende a l’usare faghet medas errores.

In presse
# Su 4 de Maju s’est presantudu in Decimomannu su liberu de Giuseppe Corongiu Guvernare cun sa limba chi proponet s’usu de sa LSC como limba ufitziale de sa Regione sarda.
# Su 12 de Maju in Sorradile b’est istadu su convegnu organizzadu da sa Libera Universidade mediterranea tituladu Su Pòpulu Sardu: de s'identidade a s'identificadura
# Su 17 de Maju in Torinu in sa Fiera de su liberu s’est tentu unu dibattitu subra sa netzesitade de sa regione sarda de si dare una limba uffitziale et s’est difesa sa tesi de adottare sa LSC.
# Su tzirculu culturale, Collettivu Peppinu Mereu, de Tonara at organizadu su premiu de poesia in limba sarda Peppinu Mereu, su bandu est in www.peppinomereu.it