|
61
Galego-português
PP rompe consenso linguístico
O tradicional consenso, que em matéria de normalizaçom
linguística vinha existindo entre as três principais
forças políticas galegas, foi rompido polo PPdeG. Este,
seguindo as directrizes madrilenas, decidiu denunciar o novo decreto do
Governo galego sobre o uso do galego no ensino. Um decreto que
desenvolve o Plano de Normalizaçom Linguística
aprobado por unanimidade no Parlamento galego em 2004, sendo
ainda Presidente Manuel Fraga. Segundo a nova normativa, um 50% das
cadeiras, como mínimo, deveram ser leccionadas em galego, o que
para o PPdeG significa abrir as portas ao monolinguismo em galego
frente ao «bilinguismo harmónico» que dizem
defender. Que as Matemáticas ou as Ciências, por exemplo,
devam ser dadas em galego, enquanto para o espanhol se reservam a
Educaçom Física ou a Música também
está a gerar protestos nalguns sectores. No entanto, muito nos
tememos que este decreto, como os anteriores, esteja feito simplesmente
para nom ser cumprido.
Por outra parte, a introduçom da segunda língua
extrangeira na ESO e no Bacharelato faz com que o português
esteja presente no próximo ano académico em quase um 10%
das Escolas de Secundária. Paradoxalmente, o absurdo de que o
português seja considerado língua extrangeira na Galiza, o
seu berço, nom deixa de representar um avanço, pois
permite que um maior número de galegas/os conheçam a
normativa internacional do seu idioma.
Proposta de Resoluçom a prol do galego chumbada
Numa proposiçom defendida no Congresso espanhol polo BNG ao
abrigo do relatório do Conselho da Europa apresentado no ano
2005 -no qual se recolhe o incumprimento por parte do Estado espanhol
da Carta Europeia das Línguas Regionais ou Minoritárias-
pedia-se um maior compromisso por parte da Administraçom Geral
espanhola com a língua galega. Em concreto: direito da cidadania
a ser atendida em galego pola Administraçom Geral, nomeadamente,
pola Agência Tributária; uso correcto da toponímia
galega nos bancos de dados dependentes do Estado; recuperaçom da
estaçom de rádio RNE 4, bem como as emissões na
Galiza da RNE, TVE e versom em galego das emissões digitais da
TVE.
Os partidos espanhóis maioritários rejeitaram com os seus votos esta proposta.
Tesouro Informatizado da Língua Galega
O Tesouro Informatizado da Língua Galega recolle numha base de
dados mais de 11 milhões de registos, escolmados de distintos
textos publicados desde 1612 à actualidade, configurando uns
90.000 lemas, quer dizer, palavras significativas. Os lemas integran
numha só entrada todas as variantes dialectais e gráficas
e as suas derivações combinativas. O processo de
lematizaçom realizou-se conforme os critérios
estabelecidos no VOLGA.
O Tesouro, ideado polo ILG, já pode ser consultado na Rede (www.ti.usc.es/TILG).
Convénio entre Política Linguística e AS-PG
A Secretaria Geral de Política Linguística vai financiar
com 100.000 euros e proporcionar apoio técnico às
actividades normalizadoras da Asociación Socio-Pedagóxica
Galega. O Correlingua, actividades de introduçom no ensino
das novas tecnologias da informaçom e da comunicaçom,
assim como a colaboraçom com a EBLUL destacam entre as
actividades recolhidas neste convénio.
Por outra parte, Política Linguística negou-se a
subsidiar o jornal Novas da Galiza porque «escreve
mal». No entanto, sim continua a subsidiar a imprensa
maioritariamente escrita em espanhol.
Breves
# Alexandre Banhos novo Presidente da Associaçom Galega da Língua.
# Dia das Letras de 2008 dedicar-se-á a Xosé Maria Álvarez Blázquez.
# Falece em Mexico histórico galeguista Elixio Rodríguez.
# Vice-Presidente
Quintana visitou Vale de Jálima (Cáceres) e ofereceu
às «falas dos três lugares» apoio do Governo
galego.
# Celebrou-se em 22 de Junho I Encontro do Voluntariado pola Língua, organizado por AGAL-Compostela e Gentalha do Pichel.
# Continuam
as campanhas d’A Mesa solicitando atendimento em galego a
empresas como BEGASA ou a serviços públicos, como a ORA
de Lugo.
# Novo número duplo, 87-88, completa 22 anos de Agália, revista da AGAL.
# Número
do segundo semestre de 2007 de PortuGaliza, Revista Digital de
Informaçom e Cultura, já disponível em linha.
# A.C. Filhos da Galiza, cujo portal web está dirigido a emigrantes galegos e descendentes, anovou o seu projecto de financiamento em linha.
# Flickr e Youtube, dous dos principais portais da chamada Internet 2.0, habilitaram versões em galego.
Asturiano
El Gobiernu d’Asturies aprobó’l curriculum educativu de la ESO
El Conseyu de Gobiernu asturianu aprobó’l curriculum de la
Educación Secundaria Obligatoria (ESO), lo que pieslla’l
ciclu d'anovamientu curricular del ensiñu asturianu, tres de
l’aprobación va delles selmanes del curriculum del
ensiñu primariu. Anque en Gobiernu destaquen que’l testu
pasó pel debate nos centros educativos y cuntó col preste
del Conseyu Escolar y el Conseyu Consultivu, tamién hebo voces
que criticanon el procesu. Asina, nel sindicatu
d’enseñanza SUATEA, ún de los que lideranon les
mobilizaciones en contra del curriculum –y especialmente en
contra del tratamientu qu’esti daba a la llingua
asturiana–, valoróse l’aprobación definitiva
de los curricula como «una oportunidá perdida
p’avanzar na normalización del asturiano nel
ensiñu». El responsable de llingua de SUATEA, Llinu
Álvarez, valoró mui negativamente la falta de
voluntá pa negociar el testu per parte de la Conseyería
–a la que se-y llegó a pidir per escrito trés
vegaes una mesa de negociación–, asina como’l fechu
de que los testos aprobaos nun representen avances na
dignificación de l’asignatura d’asturiano nin del
status del profesorao que la pon, y que l’asturiano nun trescale
en sistema educativu acullá de l’asignatura de llingua.
Álvarez quexóse tamién de que’l procesu
d’aprobación de los curricula se viere chiscáu
poles «declaraciones vomitives» del Conseyeru
d’Educación, José Luis Iglesias Riopedre, en
referencia a unes palabres del conseyeru nes qu’aseguraba
que’l 85 % de los padres nun queríen que l’asturiano
fuere asignatura obligatoria, al empar que los sindicatos reclamaben
nun encierru de profesores celebráu n’Uvieo que
l’asignatura superare l’status d’optatividá y
el réxime de proporciones mínimes d’alumnos pa
impartila, pa pasar a ser voluntaria y d’ufierta universal.
Recursu d’inconstitucionalidá en contra de la Llei d’Usu del Asturiano
La Llei d’Usu y Promoción del Asturiano,
l’únicu encontu llegal que garantiza mínimamente
dende l’añu 1998 dellos derechos a los falantes
d’asturiano, enfréntase a un recursu
d’inconstitucionalidá sobre trés de los sos
artículos. El responsable d’ello ye’l xuez titular
del Xulgao Contencioso-Alministrativu númbero 3 d’Uvieo,
Miguel Ángel Carbajo Domingo, que ye l’encargáu de
llevar el pleitu del abogáu Xurde Blanco Puente cola
Conseyería de la Presidencia del Gobiernu d’Asturies.
Carbajo Domingo dictó una providencia na qu’apunta la
posible inconstitucionalidá de dellos artículos de la
Llei 1/98 d’Usu y Promoción del Asturiano.
La demanda de Xurde Blanco viniera al rau de la negativa per parte de
la Conseyería de la Presidencia d’almitir un pidimientu de
baxa médica pa poder operase. La razón yera que’l
documentu taba redactáu n’asturiano. Agora, el xuez
retruca afirmando que los artículos 2, 4 y 7 de la Llei
d’Usu del Asturiano, que son los que resulten aplicables al casu,
podríen ser inconstitucionales, una afirmación que se
tien na posible inxerencia de la Llei «nuna materia que ta acutao
formalmente al Estatutu d’Autonomía», colo que se
convertiría automáticamente nuna llei «con
vocación d’oficialidá». Carbajo Domingo
afirma que la llei «métese en materia que ye propio de la
llexislación alministrativa básica y nel estatutu de los
funcionarios tocante al llinguaxe alministrativu oficial» y
denuncia qu’esos artículos tán redactaos «en
términos imperativos». Amás, diz nel tercer puntu
de la so providencia que la Llei d’Usu podría incurrir
nuna «posible conculcación del derecho
d’igualdá de los ciudadanos en rellación cola so
actividá ente les Alministraciones públiques».
8.500 euros de multa por corrixir los topónimos d’un cartel de carretera
Xosé Antón Cadierno, miembru de la Xunta pola Defensa de
la Llingua Asturiana, enfréntase a una posible multa
d’8.500 euros o a un añu de privación de
llibertá, acordies coles peticiones del fiscal en xuiciu onde se
procesa al militante asturianista por escribir con pintura’l nome
tradicional d’un llugar nun rétulu de carretera que
emplegaba la forma castellanizada del topónimu. La XDLA califica
la petición del fiscal d'«escandalosamente
desproporcionada y basada nuna interpretación tendenciosa del
Códigu Penal, que fai rescamplar la so intencionalidá
política en contra de la reivindicación
llingüística». La XDLA denuncia «la dureza
implacable cola que la fiscalía actúa en contra
d’un ciudadanu por correxir un rétulu de carretera que
yá taría na forma correcta si les alministraciones
respetaren la llei», y tamién «la situación
d’indefensión xenerada pola so dexadez y complicidá
ente l’incumplimientu de la llegalidá per parte de les
alministraciones», arreo de que la Llei d’Usu y
Promoción del Asturiano establez que «Los topónimos
de la Comunidá Autónoma del Principao d’Asturies
han tener el nome oficial na so forma tradicional». La
organización afirma que dende l’aprobación de la
Llei hai más de nueve años, «los sucesivos
Gobiernos asturianos incumplen y vulneren
sistemáticamente’l conteníu d’esti
artículu, imponiendo allegalmente pela vía de los fechos
una toponimia falso, deturpao y castellanizante, col únicu
obxectivu de facer que la llingua asturiana desapareza de los nomes
propios de los nuesos llugares».
Euskara
Telebista berriak
Gasteizaldea, Donostialdea, Bilbo Handia, Oarsoaldea, Bidasoaldea,
Goiherri, Aiaraldea, Debabarrena, Debagoiena, Tolosaldea, Urola-Kosta,
Busturialdea, Durangaldea eta Mungialdeko eskualdeetan euskarazko
telebista berriak edukitzeko bidean daude, Eusko Jaurlaritzak emandako
lizentziak jaso ondoren. Lurreko telebista digitaleko kanalak baimenen
zain zeuden, eta tartean Euskaltel, Berria, Deia, Gara, Diario de
Noticias eta Elkar enpresek osatutako Hamaika taldeak koordinatu izan
du aipatutako zonaldeetan euskarazko telebistak sortzeko lana. Kanpoan
gelditu dira beste hainbat egitasmo, besteak beste COPE eta Canal
Euskadiren bakarrak eta Localmediaren lau.
Etorkizun laburrean, ETB-1 kate publiko bakarraz eta Goiena Telebista
bezalako tokian tokiko kate apurrez gain, hamabost telebista gehiago
edukiko dugu euskaraz, elkarri zoriontzeko modua dena zalantza barik.
Hainbat eskualdetan, hala ere, egokitzapenak egin behar izango dituzte
euren egitasmoetan, onartutako baimenak behin betikoak izateko.
El Govern basc ha aprovat 15 projectes de canals de televisió digital en basc,
impulsats per empreses
com Euskaltel, Elkar i Berria. D’aquí uns anys, ETB-1 i
canals locals com Goiena Telebista no seran els únics
disponibles en èuscar.
Berriak 66.000 irakurle
CIES enpresa espainiarrak egindako neurketaren arabera, Berria
euskarazko egunkaria 66.000 pertsonak irakurtzen dute egunero Hego
Euskal Herrian, zortzigarren postuan egonda lau probintzietan, besteak
beste El Mundoren gainetik eta El Paisen azpitik. El Correo, El Diario
Vasco eta Diario de Navarra, aldiz, lehenengo hirurak dira.
Berria té
més de 65.000 lectors diaris al País Basc del sud,
més que El Mundo i immediatament menys que El País. El
Correo, Diario Vasco i Diario de Navarra continuen sent els més
llegits.
Topagunearen urtebetetzea
Topagunea Euskara Elkarteen Federazioak hamar urte bete ditu aurten,
eta marka hori dela eta ospakizunak burutu dituzte sorlekuan, Durangoko
Kafe Antzokian, bai eta Bilbon ere. Azaroan Donostian egingo dute azken
ekitaldi berezia. Buletinean beste batean gogoratu genuen bezala,
Topagunea Hegoaldeko euskara elkarteak koordinatzen dituen erakundea da.
Topagunea, coordinadora
d'associacions i mitjans de comunicació locals bascófons
del País Basc del sud, celebra el seu desè aniversari amb
actes a Durango i Bilbo i aviat a Donostia.
Guraso berrientzat
Gurasoak izango direnen pertsonentzat Debagoieneko eskualdean
informazio material ederra prestatu dute euskaraz, liburuxka eta DVD
formatuan eta Osakidetzarekin elkarlanean, Zorionak: ama izango zara
izenburupean. Ezaugarri hauekin lehenengo ekimena denez zinez
eskertzekoa da, gainera hala azala nola mamia oso zainduta daudelako.
Publiquen a la comarca de
l'Alt Deba material sanitari informatiu per a futurs pares. És
el primer cop que es fa res de semblant en basc, amb bons continguts i
excel·lent presentació.
Kolapso egoera
Horrela definitzen du Kontseiluak administrazioa euskalduntzeko
prozesua nola dagoen, 25 urte igaro ondoren. Bestela, Irale programako
irakasleen %60k ez dute lortu euskara azterketa gainditzea, sistemaren
porrota erakusten duena.
Després de 25 anys
d’euskaldunització de l'administració, Kontseilua
qualifica la situació actual de col·lapse. Més de
la meitat dels professors no han aprovat els perfils.
Mintza Eguna
Berrehun bat berbalagun edo mintzalagun batu ziren Donostian Mintza
Egunaren bigarren edizioan. Azken urteotan gero eta hedatuago daude
lurralde osoan euskaraz egiteko aukera gutxi dituzten pertsonekin
egindako taldeak, hiztun boluntarioek gidatutakoak.
200 persones celebren a Donostia la segona edició de la Diada del voluntariat lingüístic.
Anai kantabriarrak
Jorge Ribero-Meneses filologoa eta historialariaren arabera,
kantabriarrek, asturiarrek eta euskaldunok jatorri bera daukagu.
Halaber, bere ustez «euskara ez da hizkuntza erromanikoen ama
soilik, baita hizkuntza germaniarrena eta beste askorena ere».
El filòleg i
historiador Ribero Meneses creu que asturians, càntabres i bascs
tenen el mateix origen. Així mateix, assegura que
l’èuscar no només és la mare de les
llengües romàniques, sinó també de moltes
llengües germàniques.
Aragonés
Iglesias promete la Lei de Lenguas
Una legislatura més la promesa d’una futura Lei de Lenguas
se fa publica n’es meyos de comunicacion per parte del recient
esculliu president d’Aragon, Marcelino Iglesias, qui va dir que
ixe proyecto seria d’es primers a estar tratau pel suyo govierno.
Dia d’amistat en Echo
Lo 23 de junio se celebrava ista trobada organizada per
Espelungué, Ligallo de Fablans de Jacetania. Dimpués
d’una visita a Echo, se feva un minjar-teatro con lectura de bels
textos de Pepe Coarasa i Mariví Nicolás. L’acto
acabava con una ronda musical pel lugar.
XIV Trobada d’Escritors al Pirineu
Escritors en catalan i aragonés se van aplegar a Panticosa (Val
de Tena) entre el 29 de junio i l’1 de juliol. Entre atros hi van
participar Hèctor Moret, Lluís Muntada, Màrius
Serra, pel catalan, i Ánchel Conte i Chusé Inazio Nabarro
per l’aragonés. La trobada estava organizada per la
Comarca de l’Alto Galligo en colaboracion con el Consello
d’a Fabla Aragonesa i el concello de Panticosa.
S’editará un libro con es escambios d’ista catorcena
trobada, igual como se va fer en l’anterior edicion a Bellver de
Cerdanya, de la que, per cierto, s’acava d’editar el
volumen titulau Portal de Cerdanya, que reune las aportacions
d’aquella trobada.
Demanda programas en aragonés
El escritor i filologo Chusé Inazio Nabarro, president del
Consello d’a Fabla Aragonesa, demandava el pasau 11 de junio en
declaracions a Europa Press que la radio i televison autonomica
aragonesa emita tamién bel programa en aragonés.
Novedaz editorials
Baixo lo títol de Foratata,
el Consello d’a Fabla Aragonesa acaba d’editar una
antologia de textos aragoneses de l’Alto Galligo. La obra
contiene textos actuals i bels escritos viellos. Fa el número 6
de la coleccion A Tefla de Cuatro Fuellas.
Modismos dialeutals de Calatayú,
recullius per Juan Blas y Ubide, fa el número 12 de la coleccion
de vocabularios Puens enta ra parola del Consello d’a Fabla
Aragonesa.
Vocabulario aragonés de Labuerda-A Buerda,
de Mario Coronas, ye la nueva publicacion de la
colecion Cuadernos Saroïhandy que Editorial Xordica
adedica a estudios lingüisticos y lexicos.
Convocau el VII Premio O Gua
El Consello d’a Fabla Aragonesa acaba de convocar la setena
edicion d’iste certamen de cuentos infantils, ta mocez i mocetas
entre 6 i 12 anyos. Las obras cal que tiengan una extension
d’entre 20 e 50 fuellas. Cal ninviar-las, antes del 30 de
setiembre, ta l’adreça d’ixa asociacion, que ye
l’apartau de correus 147, 22080 Uesca. El premio, que ye adotau
con 600 euros i la publicacion de la obra, se dará a conoixer en
octubre.
Cursos intensivos de verano
L’asociacion Nogara, como toz es anyos, organiza a Zaragoza
cursos intensivos de fabla aragonesa, que se feran en juliol i
setiembre. Son curso d’un més de durada, con vente clases
de tres horas. La inscripcion cuesta 65 euros.
Conferencia en Bossòst (Val d’Aran)
Dintro de las diversas actividaz academicas de las decenas Jornadas
Occitanocatalanas que organizan el Conselh Generau d’Aran i la
Universitat de Lleida el dia 17 de juliol se va fer una charrada a
Bossòst sobre las semblanças entre gascon i
aragonés, a cargo de Xavier Tomás Arias, que va parlar
més que més sobre bellas afinidaz sintacticas.
Occitan
Torisme en òc
Vos presentam qualquas iniciativas per conéisser los païses
occitans dins la lenga pròpia: ven de paréisser una guida
bilingua (italian-occitan) de las Valadas occitanas, editada per Liberi
Tutti e la Chambra d’Òc, que permet conéisser las
causas mai remercablas Lhi tresòrs de la valada, la cosina amb
l’apartat Lo paradís de la pança, s’amusar
dins lo temps de léser... La noveltat de la guida es qu’es
estada faita per mai de cinc cents escolans d’aquelas
escòlas alpinas, de las del nòrd fins las de la
zòna del Quié, totas coordinadas per
l’escòla primària de Draonièr. La guida
deuriá èstre disponibla tanben sul siti web:
www.chambradoc.it
Dempuèi quasi dos ans, lo Centre Cultural del País
Niçard oferís de visitas guidadas en lenga occitana. Es
un còp per mes, damb una mejana d’un vintenat de personas
per visita, qu’un guida occitanoparlant prepausa visitar la vila
vièlha dins la lenga pròpria de Niça, amb
l’explicacion de l’istòria especifica de cada barri,
amb sas raïçes, sián latinas, sián liguras...
Una bona manièra de descobrir la Niça mai pròpria,
amb sa pòrta del mercat e son castèl.
E se voletz descobrir Montpelhièr, l’occitana,
l’Ofici de torisme de Montpelhièr (Clapàs) ven
d’apondre, dempuèi lo mes de febrièr, una tematica
de mai dins sòn catalòg de visitas guidadas.
S’agís d’un circuit novèl pel centre istoric
montpelherenc, qu’includís una passejada dins tot son
centre istoric, sul tèma occitan, qu’es lo pròpri
de la vila clapassenca. Lo circuit a per tòca la
redescobèrta, per exemple, dels noms de carrièras
bilingues, pr’amor las personas que s’adreçan a
l’Ofici de torisme pausan sovent questions rapòrt als noms
de carrièra o a la tor dels Pins, qu’es al còr de
la vila vielha.
Cinemà occitan
L’aura fai son vir es lo primièr film en lenga occitana
rodat dins las Valadas. Cal dire que, malgrat que lo film es estat
multipremiat a l’Estat italian, amb onze reconeissenças
pel moment, e qu’a agut un grand succès de public a las
salas de Bolonha, Turin, Còni, Genòva ont es estada
presentada, la pellicula es estada ignorada per la distribucion
oficiala. L’istòria se passa en Val Maira, e conta la
convivéncia pas facila entre un pastor que ven dels
Pirenèus e la poblacion del vilatge alpin que l’acuelh.
Fòrça estatjants de la Val Maira que parlon occitan, que
la lenga ven l’arma d’un pòble, son intervenents del
film. Es aital que lo film pòt servir per encuriosir lo monde
sus la question occitana e tanben per valorizar la lenga pròpria
entre sons estatjants.
Brèvas
# Lo site web de
Per Noste, www.pernoste.com, dispausa d’airinas novèlas
per aprene, practicar e far conéisser l’occitan: i
trobaratz tèxtes d’autors e extrèits de libres que
se pòdon escotar, una grasilha de mots crotzats que nos
prepausarà un jòc cada mes e, ara tanben, un corrector
ortografic del gascon adaptat al logicial libre OpenOffice. Patric
Guilhemjoan a estat lo gavidaire del projècte, qu’es
partit de la lista de mots qu’includís lo diccionari
francés/occitan (gascon) de Per Noste, per fargar un corrector
compausat de 7 milions de mots. Cal dire que, mercés a la
programariá libra, i a la possibilitat d’integrar un
diccionari personal se voletz apondre formas localas. Un utís
que serà de bon utilizar pels professionals de l’edicion,
pels ensenhaires e totes los qu’escrivon en la varianta gascona
de l’occitan. Lèu se poderà telecargar a gratis
sus fr.openoffice.org e sus www.pernoste.com.
# Las
edicions IEO venon de sortir un diccionari doble, lo Tot en un, de
Joan-Claudi Sèrras, que recampa en un sol volum, amb 28.000
dintradas dins cada lenga, lo lexic en occitan lengadocian a costat del
francés; lo lexic, qu’includís los mots de la vida
correnta e de las coneissenças de l’ora d’ara, se
pòt comandar a: www.ideco-dif.com per 16 èuros.
# Lou
Dalfin, lo grop mitic de las Valadas, ven d’editar un
novèl CD, I virasolelhs. Podetz comandar lo CD sus
www.loudalfin.it.
# E
La Talvera ven d’editar lo sieu darrièr trabalh:
Bramadís. Un àlbum de cançon contestatària,
de resisténcia, mès, de segur tanben, lo produit de
sòn trabalh de collectatge e de recèrca musicala, dins la
musica occitana e de pertot lo mond, www.talvera.org.
# Patric,
lo cantaire, ven de publicar son darrièr CD: Ocsessions. Amb el,
Patric nos prepausa sas idèas, las sieunas obsessions:
l’amor, e lo mal d’amor e las guèrras, amb de
cançons ja enregistradas a d’autras epòcas e
tèmas novèls acompanhat amb mandolina, autbòi,
acordeon, banjo. De comandar a Occitània produccions:
auraproductions@free.fr
# E
tanben, la meteissa Aura produccions ven d’editar un autre volum
dins sa colleccion Trésors d’Occitanie, aqueste còp
amb un CD de Joan Larzac, amb los tèxtes e la votz del meteis
autor: www.madeinoccitania.com
Català
Renovar la immersió lingüística
La immersió lingüística portada a terme pels centres
d'ensenyament durant els anys vuitanta i noranta ha quedat obsoleta en
la nova realitat pluricultural del segle XXI. Així, el Departament d'Educació del Govern català ha dissenyat un nou pla d'immersió lingüística
que començarà a aplicar-se a partir del setembre,
començant pels centres amb més alumnes immigrats. La
Generalitat formarà uns tres mil mestres de mig miler d'escoles
i instituts per a reforçar la llengua en els centres amb
més diversitat de procedència. L'objectiu del pla, que
tindrà vigència fins el 2013, és aconseguir que
els alumnes nouvinguts i les seves famílies apreciïn el
català perquè s'hi sumin de manera voluntària. La
nova immersió lingüística començarà a
aplicar-se de manera urgent a primària, però també
s'estendrà a secundària. Durant els tres primers cursos,
Educació invertirà 2’3 milons d’euros.
(www.gencat.net/educacio/conthome/09.07.07_pla_immersio.htm)
Breus
# La Generalitat Valenciana multà ACPV amb 300.000 euros per
obstaculitzar el tancament del repetidor de TV3 a la Carrasqueta.
Finalment però, el Ministeri d’Indústria espanyol
oferirà un nou multiplex (canal digital) per on quedaran
legalitzades les emissions de TV3 i K3-33. Canal 9 i Punt 2
també seran emesos al Principat per un altre canal multiplex de
la Generalitat de Catalunya.
# L’IEC
va presentar la nova edició del Diccionari de la llengua
catalana a Perpinyà. En només tres mesos ja s’han
venut dues terceres parts dels 30.000 de la primera edició.
L’accés en línia gratuït està sent un
gran èxit ja que ha rebut un milió i mig de visites des
del 18 d’abril amb una mitjana de més de 16 mil entrades
diàries (www.dlc.iec.cat).
# El
català ocupa la posició 88 de les 100 llengües
més parlades al món segons unes enquestes realitzades
durant els anys 2003 i 2004 a més grans de 15 anys. A la Franja
de Ponent (88%), Catalunya (84%) i Andorra (79%) és on la
població més manifesta saber-lo parlar.
# Entitats representatives en
defensa de la llengua i de la cultura catalanes interposaren una
sol·licitud administrativa al Govern català per no
garantir l’ús del català en l’etiquetatge.
# Un
estudi conclou que l’ús del català en la
docència universitària dels Països Catalans no
supera el 50% (País Valencià, 11%; les Illes, 51%;
Principat, 63%).
# L’associació
de diaris europeus en llengües minoritzades (Midas) farà la
reunió anual del 2009 a Barcelona.
# Uns
85.000 adults han assistit durant el curs 06-07 a classes de
català ofertes pel Consorci per la Normalització
Lingüística. El 58% són immigrants, la majoria dels
quals procedents d’Amèrica central i del sud.
# Saül
Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies
publica Nació.cat, un llibre que recorda la lluita per
aconseguir el domini .cat i repassa l'estat de la xarxa en
català.
# L’OCB
demana al nou Govern de les Illes que rectifiqui la inaceptable
concertació de tres centres privats per aplicar-hi el suposat
model trilingüe que va aprovar l’anterior Govern en funcions
.
# Durant l’estiu France 3 redueix les emissions del canal País Català a la meitat.
# Els premis Ciutat de Palma tornaran a ser només en llengua catalana.
# La
meitat dels anuncis publicats a la premsa diària al Principat
són en català, segons un estudi de la Plataforma per la
Llengua. L’administració de l’Estat, però,
s’anuncia exclusivament en espanyol en el 96% dels anuncis.
# Nasqué
l’Associació d’Empleats de Caixes d’Estalvis
Valencianes (APLEC) amb l’objectiu de normalitzar
l’ús del català en aquestes empreses. La iniciativa
té l’origen en treballadors de l’entitat Bancaixa.
# La
llengua de signes catalana (LSC) passà a ser llengua amb rang
oficial reconegut per l’Estat espanyol (de 1984
ençà ja ho era per la Generalitat de Catalunya). El
projecte de llei exigirà l’impuls de centres de
divulgació i haurà de garantir-ne l’aprenentatge a
totes les persones amb discapacitat auditiva.
# Baltasar
Porcel nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, guardó
concedit per Òmnium Cultural a una personalitat que despunti per
la trajectòria cultural i la defensa de la identitat catalana.
# Tercera
Via del Principat i Tourbolet del País Valencià sumen
esforços en la promoció de la música en
català creant la primera promotora independent dels Països
Catalans.
# Es
lliuraren els premis Ovidi Montllor als millors treballs i artistes de
música en català al País Valencià. Alguns
dels guardonats foren Òscar Britz, Feliu Ventura i Pep Gimeno
«el Botifarra».
# Tan
sols 13 de les més de 100 còpies distribuïdes a
cinemes de la darrera pel·lícula de Harry Potter
són en català.
# La principal web de creació i administració de blocs ja es troba disponible en català (www.blogger.com/start).
# A
partir de l’agost es distribuirà el GPS Garmin, el primer
GPS domèstic amb menús i locucions en català.
# Augmenta lleugerament el nombre d'alumnes que fan la selectivitat en català a les Illes (74%).
# El
Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha encarregat al professor
Ramon Sistac l’estudi Aixalda (espurna) que té com a repte
el recull i l’estudi sociolingüístic,
dialectològic, toponímic... que ha de fer possible un
procés de sistematització del dialecte pallarès.
Sardu
Su Governu italianu at a ratificare sa Carta europea de sas limbas de minorias
Sa ministra pro sos affares regionales Linda
Lanzillotta at presentadu a su Governu unu disegnu de lege pro
ratificare et attuare in Italia sa Carta europea de sas limbas de
minorias. Cando su protzesu at a esser cumpridu ant a creschere sas
posibilidades de protegere su sardu.
Indagine de sa Regione sobre su sardu e noas politicas linguisticas
Sa Regione autonoma de Sardinna at presentado sos
resultados de una indagine fatta subra sa voluntade et
s’interesse de sos sardos pro conservare sa limba sarda. Su 63%
de sos intervistados dichiarat chi conneschet et faeddat su sardu. Sa
maggiorantza at manifestadu interese a che su sardu si conservet.
Pustis de custa indagine sa Regione at nadu chi at a creare 1.000
postos de tribagliu in sas iscolas pro difundere s’usu de su
sardu e pro insegnare a l’iscriere.
Cursu de scritura in sardu in Casteddu
Est cumintzende unu cursu nou de scritura in sardu
campidanesu organizadu dae Giuanne Mascia. Est intituladu Ascurtendi
contus e scriendi, durat baranta oras et est divididu in duas partes:
sa prima pro iscurtare et iscriere, sa segunda pro fagher tradutziones
-dae medas atteras limbas a su sardu- de sas poesias preferidas dae sos
alunnos.
Algheresu et limba sarda
Est istada istituida sa Comissió per la
normalització de su catalanu in L’Alguer. Su programma
presentadu dae sos commissarios est fachinde chertare. Infattis in duos
puntos sa Commissione at dichiaradu chi cheret chi s’algheresu
siat sa unica limba de minoria tutelada in L’Alguer, chena
pensare a promovere s’usu et sa protetzione de su sardu. Custu at
fattu risentire sos chi cheret protegere su catalanu pero a su mattessi
tempus cherent dare ispatziu puru a su sardu.
Cursos pro «guvernare» cun sa limba sarda organizados dae sa Provintzia de Oristanu
Sa provintzia de Oristanu chi, cun sa de Nùgoro,
est istada in custos annos sa prus attiva in sa promotzione de
politicas linguisticas at organizado in Ula Tirsu, dae su 29 de Maju,
unu tziclu de seminarios pro formare una dirigentzia chi potat faeddare
in sardu de forma tecnica. S’obiettivu est de superare sos
problemas chi ponet su sardu in sa publica ammistratzione: sende una
limba chi pro meda tempus est bistada orale et usada in una sotziedade
agro-pastorale, li mancant medas peraulas pro unu usu ufitziale in sos
documentos publicos. Sa provintzia at contattadu espertos de sa regione
Friuli Venezia Giulia, inue bi sunt distintas limbas de minorias
già usadas in sa Publica amministratzione.
Limba sarda comuna, Limba sarda unificada et Sardu de s’epoca giudicale
Sighit sa polemica pustis de sa dichiaratzione de su
Presidente de sa Regione autonoma de Sardinna, Renato Soru, de cherrer
usare sa Limba sarda comuna como limba ufitziale in sos attos de sa
Regione. Sa Commissione LSC est istada accusada de creare unu lessicu
artifitziale et inventadu. Su dibatitu si podet leggere in su
giassu www.sotziulimbasarda.it. In su dibatitu subra sa unidade normativa de
su sardu s’est presentada puru un’attera boghe. Unu
istudiosu at infatti dimostradu chi in s’epoca giudicale (1400)
totta sa Sardinna faeddiat un unico sardu. Est pro tantu unu mitu
s’idea chi su sardu est bistadu semper divresciu in totta
s’isula. S’istudiosu at propostu de adottare cussu sardu
faeddadu in su Battorchento como limba ufitziale pro ponner fine a sas
polemicas intra sa Limba sarda unificada et sa Limba sarda comuna. Su
problema est chi custu sardu unicu no si sighet faeddende in peruna
parte de Sardinna, ca naturalmente at evolutzionadu, tando su recuperu
est meda dificile et podiat resultare artifitziale.
In presse
# Sos Tazenda, su gruppu chi at comintzadu a usare su sardu pro fagher
musica lizera et rock et chi at fattu connoscher su sardu in totta
Italia torrat in paris cun d’unu cantante nou pustis sa morte de
Andrea Parodi.
# Su
primu de Lampadas s’est tenta in d’una bidda prossima a
Casteddu una conferentzia contra s’istandarizatzione de su sardu.
# Trintaduos
pitzinnos de s’asilo comunale Primi passi de Nùgoro, ant
presentadu in sa Biblioteca Satta sos resultados de su tribagliu chi
ant fattu in su progetu Nati per leggere. Su progettu promoviat sa
lettura de su sardu.
# Sa
noa direttora de s’Ufìtziu de sa limba sarda de sa
provintzia de Nùgoro at dichiaradu chi cheret mezorare sas
politicas de normalizatzione de su sardu in sa tzitade et in sa
provintzia.
# Una
chimbantina de giovanos chi tribagliant in sos Isportellos
linguìsticos de totta sa Sardinna ant attoppadu su 29 de
Lampadas in Ula Tirsu, bidda de su Barigadu, pro si auto-formare et pro
ponner in comune sas esperientzias issoros.
# Est
istada proposta s’idea de istituire una Iscola de giornalismu
sardu pro mezorare sas posibilidades de legere in sardu, d’onzi
die, notitzias in sos giornales.
|
