63

Galego-português

TV’s portuguesas na Galiza
C. Callón, Presidente da Fundación Via Galego, anunciou que vam reclamar formalmente ao Ministério de Indústria espanhol que conceda um novo múltiplex à Galiza para permitir a emissom das televisões portuguesas em formato digital. O BNG aderia à proposta e, assim, o deputado Francisco Rodríguez, lembrava que isto mesmo já foi concedido à Catalunya, València e Balears e que no caso da Galiza também deveria ser outorgado para favorecer os intercâmbios culturais transfronteiriços entre a Galiza e Portugal, conforme o assinalado na Carta Europeia de Línguas Regionais ou Minoritárias de que «se deve garantir a recepçom directa de emissões de radio e tv de países vizinhos numha língua usada em forma idêntica ou similar a umha regional ou minoritária». O próprio Conselho da Europa estabeleceu em 2005 que esta dispossição afectava à recepção na Galiza das rádios e televisões portuguesas.

Falta de medidas para superar a escassa capacitaçom linguística na CRTVG
Segundo se comprova na Oferta de Emprego Público que regerá o próximo 
processo selectivo de funcionariado da Companhia de Rádio e Televisom da 
Galiza, o carácter eliminatório da prova de galego limitará-se apenas aos postos de redactor, locutor e documentalista. A direcçom da CRTVG e os sindicatos UGT, USO e CCOO acordaram um novo convénio colectivo, que incumpre um compromisso anterior no senso de um maior rigor na capacitaçom linguística, segundo denunciou a CIG-Serviços.

Galeguia
Intelectuais do Brasil, Angola, Timor, Portugal e Galiza propõem substituir o termo Lusofonia por Galeguia. Os escritores Adriana Lisboa e Luís Ruffato do Brasil, Ondjaki de Angola, Luís Cardoso de Timor, José Luís Peixoto e Possidónio Cachapa de Portugal, e Quico Cadaval e Carlos Quiroga da Galiza foram os primeiros em defender o uso do termo Galeguia em lugar de Lusofonia para designar a língua comum. A iniciativa surgiu no VIII Congresso Internacional de Lusitanistas por entender «que devolve o sentido original da raiz da nossa língua, relativiza o peso do passado colonial e reincorpora, com os devidos créditos, a Galiza a este universo comum». Também o angolano Pepetela, na visita que realizou em Maio à Galiza com ensejo de ter sido proclamado Escritor Galego Universal pola AELG, viu o termo como «adequado» pois «para além de nom ser um decalco do francês Francofonia, representa umha volta as origens da língua» à par de ser «um termo nom marcado, muito bem aceite polas excolónias portuguesas». Pola sua parte, a Fundación Via Galego organizou em Outubro as I Jornadas Galeguia, dedicadas o Encontro com Cabo Verde.

Breves
# Portugal anunciou que ratificará um protocolo que abre caminho a Acordo Ortográfico, um documento assinado em 1990 com o objectivo de unificar a 
escrita do português intercontinental.
# Na Proposta de Reforma do Estatuto de Autonomia de Castela e Llión, aprovada no Congresso, galego-português fica em situaçom de marginalidade, muito por 
baixo do reconhecimento do leonês e mesmo da língua gestual espanhola.
# Dados sobre uso do galego como língua inicial presentes no Mapa Sociolinguístico da Galiza, levam ao Presidente d’A Mesa a admitir que o galego está «na pior situaçom de toda a sua história».
# Responsáveis do maior portal da diáspora galega, Fillos.org, apresentaram 
recentemente etiquetal.com, web para os moços toparem amigos ou par, que 
emprega só o galego.
# Secretaria Geral de Política Linguística lança Concurso de epitáfios (em 
galego) com o intuito de revitalizar a língua.
# Fundaçom Artábria e AGAL promovem acto público dedicado a Carvalho Calero, sócio de Honra da AGAL e filho predilecto de Ferrol, nas instalações do Ateneo Ferrolán em 22 de Novembro.
# Absolvem em Ferrol militantes de Nós-UP julgados por corrigirem um topónimo.
# Consello da Cultura Galega promove em Braga a exposiçom O sorriso de 
Daniel, no âmbito da comemoraçom dos 10 anos do Centro de Estudos Galegos 
da Universidade do Minho.
# Jornadas de Formaçom sobre Língua e Sociedade no C S Revolta, durante o mês 
de Novembro em Vigo.
# Celebrado no Campus da Foz do Centro Regional do Porto da Universidade 
Católica Portuguesa, o I Congresso Internacional O Pensamento Luso-Galaico-Brasileiro entre 1850 e 2000’.

Asturiano

La XDLA denuncia que’l Conseyeru d’Educación quier apostalgar l’asturiano nos estudios universitarios
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana denunció les declaraciones del Conseyeru d’Educación del Gobiernu asturianu, José Luis Iglesias Riopedre, na so comparecencia na Xunta Xeneral, onde afirmó que la intención del so gobiernu ye que la Filoloxía Asturiana quede reducida a «una titulación non de grau inscrita n’otres de llingües modernes». La XDLA recuerda que l’añu 1998 «la Facultá de Filoloxía en primer términu, y la Universidá d’Uvieo depués, aprobanon la creación d’una nueva llicenciatura de Filoloxía Asturiana» y que «la puesta en marcha d’esta llicenciatura viose dende aquella paralizada en Madril pol Conseyu d’Universidaes, nuna acción ensin precendente nun organismu de calter políticu dedicáu a llabores de xestión institucional». La entrada nel nuevu marcu universitariu européu obliga a reorganizar la ufierta de les titulaciones de filoloxía pa la so homologación nel ámbitu comunitariu, según recordó la organización cívica, que llamenta que’l resultao d’esa reorganización d’estudios nun se conoza entá, polo que les declaraciones del señor Riopedre «demuestren que’l Gobiernu asturianu participa y actúa en contra de la puesta en marcha d’una titulación de Filoloxía Asturiana», lo que califica de «prueba de la voluntá enfermiza del Gobiernu asturianu d’entorgar cualquier avance na dignificación de la llingua asturiana, prohibiendo incluso’l so estudiu en condiciones de normalidá».
 
Xuristas pol Asturiano denuncia la situación de la llingua ente’l Conseyu d’Europa
El grupu de xuristas y abogaos Conceyu de Xuristas pol Asturiano (CXA) fixo pública nuna nota de prensa la presentación d’una denuncia ente’l Conseyu d’Europa na que se da parte del incumplimientu de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries n’Asturies. 
Na nota, CXA denuncia «l’escaecimientu cásique dafecho de la llingua asturiana nos informes que fai el Gobiernu español al Conseyu d’Europa sobre’l cumplimientu n’España de la Carta». CXA asegura que n’informe del añu 2006 llegóse al estremu de que nes 506 páxines qu’ocupa namás se faen dos ruines referencies a la llingua asturiana: la primera, na páxina 12, pa reconocer que «el procesu de normalización y codificación del asturiano nun ta afitáu dafecho»; y la segunda, na páxina 41, p’afirmar que «respective al bable o asturiano, nun se dispón de más datos p’acullá de los atropaos nel primer informe presentáu nel 2002, polo que se vuelven mandar los datos qu’ofrez la Encuesta d’Usu Llingüísticu fecha nel 1991». Sí qu’así, existe una segunda encuesta sociollingüística realizada l’añu 2002 pol mesmu equipu de Francisco Llera Ramo que fixo la del 1991, que tal paez que'l Gobiernu español nun conoz. CXA denuncia igualmente que l’asturiano ta marxinao «nes 84 normes estatales de toa triba —dende lleis orgániques a resoluciones— que l’alministración estatal presenta al Conseyu d’Europa como desenvolvimientu de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries nel Reinu d’España».
L’asociación concluye que la llingua asturiana «despreciada polos partíos políticos mayoritarios n’Asturies y ensin más valedores que febles y voluntaristes movimientos cívicos, ensin una intervención decidida y urxente de les instituciones comunitarias, pasará a ser la primer llingua europea en sumise a les puertes del Conseyu d’Europa». 
 
Miles de persones pidienon la oficialidá del asturiano n’Uvieo
El Conceyu Abiertu pola Oficialidá (CAO) declaróse contentu col resultao de la xornada reivindicativa a favor de la oficialidá del asturiano entamada’l día 24 de noviembre. Les seyes marches a pie organizaes dende distintes ciudaes asturianes y la manifestación celebrada peles cais d’Uvieo nun merecienon otro que calificativos positivos dende la plataforma cívica a favor del asturiano. La organización calculó l’asistencia a la manifestación d’Uvieo na bien avultada cifra de 20.000 persones, que fontes de la policia local rebaxanon a 4.000. En cualquier casu, l’agua que cayó a lo llargo de tol día, y, especialmente nel trescursu de la manifestación, fixo rescamplar la fuercia de voluntá de los manifestantes a favor de la oficialidá de la llingua ente’l procesu de reforma del estatutu d’autonomía qu’acaba d’emprimar. La imaxe d’esi empeñu foi especialmente clara na estampa de los participantes nes marches a pie dende Avilés, Xixón, La Pola Siero, La Felguera, Mieres y Trubia, que, depués d’una mañana de camín, confluyenon na capital y cortanon el tránsito na cai Xeneral Elorza d’Uvieo pa incorporase a la manifestación.
 
Euskara

Basque Inquisition: How do you say shepherd in Euskera?
Bazterrak ederto nahastu ditu Keith Johnson kazetariak Wall Street Journal egunkarian idatzitako artikuluarekin, goiko izenburua duena. Bertan iradokitzen duenez, euskara hizkuntza zaharra dela eta bera erabiliz garai berrietan txarto moldatzen garela adierazten du artikuluan zehar. Hau partzialki egia izanda, okerrena da aurkezten duen ikuspegi erabat murriztua. Johnson jauna gure artean egon da hizkuntzaren gaur egungo egoera aztertzeko asmoarekin (?), AEK-ko egoitza nagusia bisitatuz eta guzti.

Baina ondo informatzeko aukera edukita, azkenean PP eta PSOEren inguruko hiru politikarien hitzak baino ez ditu jaso, euskarazko profila atera behar izateaz kexatzen den irakasle erdaldun batenekin batera. Gainera ez du denbora alferrik galdu indarkeria eta hizkuntzaren aldeko lana uztartu barik uzten. Hau da, beste hainbatek behin eta berriz aspalditik egindakoa (eta beste hainbatek sinetsitakoa), eta betiko sasi-egia, topikotzar eta irainak bildu eta bozgorailu prestigiodun batetik zabaldu.

AEBetako hiritarrak ondo informatzea helburu eduki izango balu, aukera eduki zukeen koadro osoa erakusteko: Alde batetik, hizkuntza ofiziala dela (Araba, Gipuzkoa eta Bizkaiaren kasuan) eta izan bitartean dirua inbertitu behar dela eta diskriminazio positiboaren neurriak aplikatu desorekako egoera kudeatzeko, argi edukita zein den (eta izaten jarraituko duen) hizkuntza handia eta zein txikia. Beste alde batetik, gurea ajeetaz hitz egin dezakegu, noski: Ezagutza eta erabileraren arteko diferentzia itzela, euskarazko hedabideen, literaturaren eta bestelako produktuen kontsumo eskasa, eta abar.

Baina, azkenik, bere herrikideei erakutsi behar izango zien euskal hiztunon gaur egungo egoeraren beste aldea: William Faulkner, Truman Capote, John Steinbeck edo Tennessee Williams idazle estatubatuar klasikoen lanez gain Paul Austerrenak ere euskaratuta ditugula; Wikipedian artikuluak idatzirik dituzten 252 hizkuntzen artean 47. postuan gaudela, lehenengo laurdenean, bosniera, islandiera,bretoiera, serbokroaziera edo galesdunen aurrean; gaur egun 3.000 blog aktibo ditugula; informatika-tresna asko itzulita eta egokituta ditugula; eta abar.

Gizonak barkamena eskatu behar izan du erreakzio ugariren ostean, izenburua aldatu eta guzti, baina artikuluaren mamia hor mantendu izan du. (WSJ-ko artikulua: www.sustatu.com/1194969965?utm_source=rss&utm_medium=feeds).

L'article Basque Inquisition: How do you say shepherd in Euskera?, de K.Johnson per al Wall Street Journal ha aixecat molta polseguera. L’article defensa els arguments dels sectors contraris a la normalització i a la cooficialitat real de la llengua basca. Abans d’escriure l’article K.Johnson va tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà la realitat del basc als territoris on és llengua pròpia i visitar, fins i tot, la seu de la Coordinadora d’Euskaldunització i Alfabetització d’Adults (AEK). Malgrat tot, es va estimar més recórrer als tòpics i a la desqualificació i va parlar de l’èuscar com un instrument antiquat i pobre, ignorant que un bon grapat dels escriptors del seu país han estat traduïts al basc, que a la Viquipèdia la basca és dins del 25% de llengües amb més articles (per sobre del galès, el bretó o el serbocroat) o que hi ha més de 3.000 blocs actius en llengua basca. De la situació actual del basc els bascòfons en són , també, responsables, i els queda molta feina per fer en el camí de la recuperació de la llengua. Però malinformar diu ben poc d’un professional que, finalment, ha hagut de demanar disculpes.

Laburrak
# Unai Elorriagaren SPrako tranbia liburu arrakastatsua laster zinemaratuko dute, eta bertan euskal musika garrantzitsua izateko nahia adierazi du idazleak berak. Aviat arribarà als cinemes la pel·lícula Un tramvia a S, d’Unai Elorriaga, amb molta presència de música basca.
# Beste behin, Araba, Bizkaia, Gipuzkoa eta Nafarroako 3-16 urteko ikasle gehienak euskarazko ereduan ikasten ari dira ikasturte honetan ere. La majoria dels alumnes de les quatre províncies estudien en basc el curs 2007-2008.

Aragonés

Naixe la PEA
El 24 d’octubre se presentava a Zaragoça la denominada Plataforma en Esfensa d’a Luenga Aragonesa (PEA). La entidat, devant d’una nueva provatina de lei de luengas i la manca de respuesta social, reivindica la oficialidat de l’aragonés, la suya socializacion i normalizacion en qualquier punto d’Aragon. Més informacion: http://pea.blogdns.net

Papirroi
Ye el nombre d’una nueva publicacion del Rolde d’Estudios Aragoneses presentada en octubre. Se trata d’una revista infantil en neoaragonés, inspirada en publicacions similars occitanas, pero sin preséncia de dialectos. Tornará a salir un atro numero en diciembre i ye previsto que’n salgan més en 2008. Se vende al preu de 2 euros.

Visions d’una llengua
Dintro del Festival de nueus realizadors aragoneses, el cine Avenida de Uesca va pasar el documental dirigiu per l’estadillano Aurelio Bardaxí el pasau 7 de noviembre a las 19:30. El documental ya heva estau pasau con éxito en las universidaz de Balears, Castilla-La Mancha i Munich. Se’n pueden veyer tamien fragmentos en You Tube.

Resolucion de la SLA
La Sociedat de Lingüistica Aragonesa presentava en la quinta asamblea feita a Fonz el 17 de noviembre unas propuestas de planificacion lingüistica, se resumen en: escolarizacion en aragonés; fomento d’un uso social i en meyos de comunicacion; proceso de codificacion dialectal i supradialectal; cooficialidat en toz es nivels; planificacion especifica del benasqués.

Homenage de l’ALA
El 24 de noviembre a meidia l’asociacion Academia de l’Aragonés feva un homenage a Rosario Ustáriz, Nieus Luzía Dueso, Juan José Guillén, Artur Quintana i Brian Mott. En un auto ubierto a toz, presidiu pel viceconsellero Juan José Vázquez, i como escenário la DGA, se reconoixeva la fayena d’estas personas.

Lecturas en aragonés del LFA
El 26 de noviembre se celebrava a la Biblioteca Publica d’Aragon de Zaragoça, una nueva edicion d’estas lecturas de literatura aragonesa que organiza el Ligallo de Fablans de l’Aragonés. En esta ocasion es recitadors no van ser personages remarcables de la vida publica, sino una quarantena de criez i crietas que van deleitar a la gent que hi estava.

Presentacion de Libro
L’asociacion ansotana A Gorgocha  presentava el pasau 29 de noviembre la obra Bi’staba una vegada, que reune cuentos infantils adaptaus a l’aragonés d’Ansó. La presentacion se feva al Centro de Profesors i Recursos Juan de Lanuza de Zaragoça., a las 19:30 horas.

Trobada d’estudios
Entre el 14 i 16 de febrero de 2008 se ferá a Uesca la V Trobada d’Estudios de l’Aragonés, que coorganizan el Instituto d’Estudios Altoaragoneses, el Centro de Profesors i Recursos i el Consello d’a Fabla Aragonesa. Qui quiera participar-hie puede escrebir a: iea@iea.es

Occitan

Aquitània a son plan per l’occitan
L’Amassada es lo nòm del Conselh de desvolopament de la lenga occitana qu’a proposat una lista d’accions en favor de l’occitan que lo Conselh Regional d’Aquitània deurà votar abans la fin de l’annada. Lo resultat del trabalh de las comissions de l’Amassada, composada de 85 personas, associacions, elegits, institucions e professionals de la cultura, a estat lo projècte de politica linguistica per l’occitan sus las tres annadas que venon: 2008, 2009 e 2010, e lo budgèt consacrat a la lenga occitana deuriá èstre de 750.000 € per an, destinats a l’ensenhament de l’occitan, lo desvolopament de las tecnologias novèlas per l’ensenhament de la lenga e per l’informacion a l’entorn de l’occitan, e la creacion d’una teveweb en occitan amb la possibla implicacion de las autras regions occitanas, la volontat de crear un malhum radiofonic aquitan sus las ràdios associativas, e l’utilizacion de l’occitan dins las comunicacions de la region e la senhalizacion bilingua per las comunas. Mas i a encara de trabalh a faire, e la pression, lo dialòg e las proposicions seràn encara necessàrias per metre en plaça una politica linguistica vertadièra.

L’ensenhament de l’occitan en linha
L’associacion Teleoc de Clarmont d’Erau a creat un site de formacion en linha per los qui desiran aprene lo parlar lengadocian e se pòdon pas desplaçar. Los primièrs corses comencèron en octobre e pel moment s’adreça sonque als que vòlon estudiar lo nivèl A1, que deuràn passar 115 leçons, 293 exercicis e 69 fiquièrs sonòrs illustrats pel cors sancèr; aital los aprenents an entre las mans un utís sople qu’i pòdon anar quand volhan per estudiar la gramatica, la conjugason, lo vocabulari e tanben la conversacion mercés a un micrò e al logicial d’edicion sonora porgit per Teleoc (www.teleoc.com).

CINEBRAC 2008
Per Noste organiza CINEBRAC 2008, lo primièr festenal de cinema amator occitan sul tèma Víuer en país d’Òc uei. Lo festenal se debanarà a Ortès lo 29 de març de 2008, mès se cal inscríver abans lo 1èr de deceme, e l’inscripcion balha dret a tres jorns de formacion: d’escritura, lo dissabte 16 de febrièr de 2008; de manipulacion del material, lo dissabte 23 de febrièr; de montatge, lo dissabte 16 de març, e tanben un dia de rodatge acompanhat d’un professional. Lo filme realizat aurà una durada de mens de cinc minutas e amb l’exigéncia de la preséncia de la lenga occitana. Per noste difusarà aqueles filmes lo jorn del festenal en projeccion publica e sul site de l’associacion (www.pernoste.com).

Brèvas
# Las edicions catalanas Pagès an publicat Solitud, lo roman de Caterina Albert revirat en occitan per Maria Vergés, qu’es lo primièr títol de la colleccion Garona classics e lo primièr produit frut del sosten de l’ILC amb la lenga occitana.
# L’ALMOSC festegèt los dètz ans del Concors de Recitacion d’Aran, lo 17 de noveme passat a Les, amb la participacion d’un vintenat de mainats e mainadas dels collègis d’Aran, que recitèron de poèmas en occitan d’autors araneses.
# Joan Ives Roièr ven de recebre lo prèmi Jaufre Rudèl de poesia 2007 pel sieu amàs de sonets, Les temps passats, publicat per Jorn edicions.
# Las edicions Letras d’Òc venon de far paréisser un recuèlh de sonets biblics de Joan Larzac titolat Ai tres òmes a taula, a miègjorn, e las Cançons e autas òbras bearnesas de Xavièr Navarròt (letras.doc@wanadoo.fr).
# Pèire Pessamessa ven de publicar La Santa Trinitat, un libre d’ensag politicoreligiós sus l’islam, la democracia e la laïcitat. De comandar a l’ADEO, BP 28, F-81370 Sant Sulpici la Punta.
# La Revista de Lingüistica Occitana ven d’espelir son cinquen numerò, dedicat aqueste còp a la lexicografia (www.revistadoc.org).
# Ven d’espelir lo primièr manga en occitan, amb la revirada de J. B. Brana e P. Sacaze e la coordinacion de l’Institut Occitan. Per la revirada de La reina deus Bandits, qu’es lo primièr album de la seria La zòna celèsta, los reviraires an tiengut compte de la realitat pluridialectala de la lenga occitana, e aital los divèrses personatges del manga s’exprimisson amb lo sieu lengatge. De comandar a www.editions-du-temps.com
# Las edicions bretonas Yoran Embanner publican lo Gaston Lagaffe en occitan, tanben amb lo pluridialectalisme coma basa de trabalh per la revirada: a cada personatge son parlar.

Català

Tancament imminent del repetidor de la Carrasqueta
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha rebut la notificació del Jutjat del Contenciós Número 1 d'Alacant per la qual s'autoritza, a petició de la Generalitat valenciana, l'accés al repetidor de la Serra Carrasqueta  per tal de «procedir a l'execució forçosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l'apagada i precinte dels equips corresponents». ACPV no ha rebut encara cap notificació respecte la resta de repetidors -Montdúver i Bartolo-, però tot apunta a que ja estan demanades i es poden fer efectives en breu. ACPV manifesta que que amb aquesta execució forçosa la Generalitat mostra que «mai no ha tingut cap voluntat política d'arribar a un acord de reciprocitat de les retransmissions televisives amb el Govern català, i que les declaracionons fetes fins al dia d'avui tenen com a única intenció desmobilitzar els ciutadans i entitats que defensen la pluralitat informativa i un espai de comunicació nacional per tal de garantir el futur de la nostra llengua».
 
Breus
# Escola Valenciana interposa una denúncia a la Generalitat Valenciana per admetre més d’un 35% de professorat sense la capacitació en català (valencià) que per llei és obligatòria.
# Èxit indiscutible de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt. Malgrat les polèmiques atiades per alguns mitjans de comunicació espanyols, els resultats són molt positius: difusió internacional de la literatura en català, previsió de noves traduccions d’autors catalans a l’alemany, l’anglès i el francès i interès d’editors estrangers en els autors en català.
# El Parlament balear ha aprovat una proposició no de llei amb els vots de PSIB-PSOE, UM, Bloc per Mallorca i Grup Mixt per tal d'adoptar el domini '.cat' a totes les seves webs institucionals. Aquests dominis s'afegiran als actuals '.es' i '.com'. El grup popular hi va votar en contra i va presentar una esmena proposant la terminació .ibs, que va ser rebutjada.
# S'ha clausurat el Correllengua 2007 a Perpinyà amb una manifestació multitudinària i un seguit d’activitats culturals i concerts de música en català.
# S'ha presentat el primer web oficial de la UE en català dirigit als ciutadans de Catalunya i de les Illes, però no té en compte el País Valencià. Du per títol La UE a Catalunya i les Illes Balears i inclou diversos apartats com un amb tots els documents que fan referència la situació del català a la UE. (http://ec.europa.eu/spain/barcelona/index_ca.htm)
# Orange ha presentat el portal d'internet mòbil Orange Cat convertint-se en la primera operadora de telefonia amb un portal de continguts propis (jocs, notícies, TV...) per a mòbils només en català (wap.orange.es/orangecat).
# El president del PP, Mariano Rajoy, ha promés «fer una llei per garantir la utilització de l’espanyol» a tot l'Estat espanyol.
# Un estudi de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura  revela que el consum de mitjans de comunicació en català disminueix entre els joves dels Països Catalans. Al País valencià i a les Illes el consum de mitjans escrits en català és pràcticament inexistent.
# La UPF anunciarà la llengua de les classes del proper curs lectiu amb la intenció de posar fi a l’hegemonia de l’espanyol a les aules. El protocol lingüístic serà invariable en front de qualsevol circumstància (estudiants estrangers, canvis de professorat, etc).
# El Consell General del Poder Judicial no obrirà un expedient sancionador al jutge de l'Audiència Nacional espanyola José María Vázquez Honrubia perquè creu que no posar un traductor als joves condemnats per cremar fotos del rei espanyol, no és una qüestió disciplinària. El vocal de l'òrgan judicial Alfons López Tena havia proposat que s'expedientés el jutge, per falta molt greu d'ignorància inexcusable dels seus deures judicials. 
# IKEA continua marginant el català en la publicitat. El catàleg del 2007 s’ha envaït a les llars catalanes només en espanyol. La versió catalana s'ha de consultar en un CD adjunt o s’ha d'anar a buscar a les seves botigues.
# Es commemorà de forma unitària el 75è aniversari de l’aprovació de les Normes de Castelló que regularen l’ortografia de la variant valenciana de la llengua catalana. Es feu un acte solemne i activitats culturals a la Universitat Jaume I de Castelló.
# Es presentà en societat una nova entitat Tallers per la Llengua que té l’objectiu de potenciar l’ús social del català (www.tallers.cat).
# La Universitat d’Alacant edità un CD per millorar la fonètica catalana del valencià meridional. El podeu obtenir enviant un correu a l’adreça: s.proval@ua.es.
# Grups d'internautes obriren diccionaris català-anglès i català-alemany a la zarza (www.catalandictionary.org/catala/?zzz i www.diccionari.info).
# El portal d’internet del Museu del Prado ha estat traduït al català i a dotze llengües més (www.museodelprado.es).

Sardu

Cunvegnu Internatzionale subra s’usu giuridicu-amministrativu de su sardu
Su 18 et su 19 de Santu Aine, in Casteddu, s’est tentu un Cunvegnu internaztionale subra s’usu de su sardu in sa publica amministratzione. Sos chi ant faeddadu ant afrontadu su tema dae medas prospettivas. In sa sesione istorica de su Cunvegnu s’est demostradu chi su sardu at tentu s’istadu de limba iscrita de s’amministratzione pro casi 800 annos. Si at mostradu una manna lista de documentos amministrativos in sardu: dae sos Condaghes de su medioevo, a sas sententzias de sos zuighes, a sa Carta de Logu de Eleonora de Arborea. Fintzas sa Cresia in Sardinna at usadu su sardu pro documentos ufitziales. In s’apoca de sa conchista bizantina s’est registradu un fenomenu curiosu: si usaiat una grafia greca pro iscriere in sardu. In sa sesione comparada ant faeddados espertos europeaos et de atteras regiones italiana pro contare sas esperientzia limbistica. S’est arriggionadu subra su chi podet esser mezu pro sa Sardinna: una situazione de diglossia inue si iscriat italianu ma si faeddet comunemente solu in sardu. Custa est sa situazione presente in sa parte tzentrale de Sardinna, ma chi s’est perdida in su campidanu; una situazione de bilinguismu puru, inue sos documentos si iscriant tantu in sardu et in italianu, et si faeddet tantu in sardu che in italianu. Espertos continentales ant nadu chi ottennere s’usu iscrittu in sas publica amministrazione no est garantia de salvare una limba si custa no est faeddada abitualmente.

Sa literatura sarda de su seculu XX… est in italianu
S’antropologo Giulio Angioni, in un articulu publicadu in su quotidianu La Nuova Sardegna at abbertu unu dibatitu subra s’istadu de sa literatura in Sardinna. Angioni narat chi sa literatura chi mezus rapresentat a sos sardos in su seculu XX est istada iscrita in italianu. Tra sos iscritores sardos si podet tratzare custa divisione: in sa prima parte de su seculu XX podimos ponner a sos clasicos comente Gratzia Deledda, chi at leadu su Nobel, Salvatore Satta, Sebastiano Satta, Giuseppe Dessì et Emilio Lussu; in sa seconda parte podimos ponner a iscritores comente  Gavino Ledda, Sergio Atzeni, Salvatore Niffoi, Salvatore Mannuzzu, Marcello Fois, Milena Agus. Custos iscritores sun clasificados dae Angioni comente sa nouvelle vague sarda. Rispondinde a Angioni, Gianfrancu Pintore at criticadu a custu ultimu gruppu de iscritores acusandolos de dare una immagine arcaica de Sardinna chi podet consolidare pregiuditzios subra su carattere primitivu et violentu de sa cultura sarda. Pintore leat ispuntu dae una sentenzia de unu zuighe tedescu chi at diminuidu sa pena a unu sardu chi aiat violentadu sa muzere cun sa motivatzione che in sa cultura sarda bi sunt elementos de violentzia intrados in sa mentalidade de cust’omine: custos pregiuditzios, de tastu razista, sunt depidos – pro Pintore – puru a s’incapatzidade de sos iscritores sardos de prommovere un’attera immagine de Sardinna, ca sunt troppu prenos de una visione esotica et primitiva affora de sa realidade de oe.

Su Presidente de sa Regione et s’usu uffitziale de su sardu
A su printzipiu de Sant’Andria s’est tenta una cunferentzia pro sa presentatzione de su Codice de sos Trabagliadores tradutzidu a su sardu. In custa occasione su Presidente de sa Regione Renato Soru at faeddadu un’attera bolta in sardu. Est sa terza bolta dae cando, tre annos faghes, est initziada sas XIII legisladura, chi su presidente faeddat in sardu in unu contestu uffitziale.
Duos intellettuales sardos fomosos meda, Giuanne Lilliu et Bachisiu Bandinu, ant apretziadu sa posizione de su Presidente de sa difesa de su sardu. Pro Bandinu su Presidente at cumpresu bene chi s'identidade e sa limba sunt pretziosas pro s'economia.

Autunno in Barbagia
In sos meses dae Cabidanni a Nadale, dae battor annos, si organizat in Sardinna s’initziativa Autunno in Barbagia. In custa occasione, donzi bidda de su centru de Sardinna, abberit sas domos pius antigas et mustrat s’artigianadu et sa coghina tipica de su logu. S’initziativa movet zente de dogni bidda, ispetzialmente sunt medas sos chi si movent dae Casteddu. In custa occasione si podet appretziare dae vivu s’istadu de vida de su sardu, in biddas comente Ovodda, Fonne, Desulo et medas atteras de sa Barbagia, si podet biere comente sa situazione de diglossia operat a favore de su sardu, totta sa zente lu usa abitualmente in tottas sas attividades et puru sas generatziones noas lu faeddant. 

Isportellos linguisticos
Su 17 de Sant’Andria ant attopadu in Montresta rapresentantes de Isportellos linguisticos de divrescias biddas de Sardinna pro faeddare de sas dificultades comunes et de comente sunt protzedinde in su trabagliu issoro. Sos isportellos linguisticos si podent aberrere cun dinari de sa legge natzionale 482/99 pro promuovere s’usu de sa limba istandard detzisa pro sa Regione et in prus pro sa promozione de sas variantes locales. Su problema in Sardinna est che meda de custos Ufitzios, cando aberint, no cherent usare sa limba  istandard chi sa Regione at indicadu in sa Limba sarda comuna, et dognunu iscriet su sardu comente cheret. Custu est creande conflictos entre sos Ufitzios linguistico set sa Regione.

In presse
# Mastros de Nugoro et de su Logudoro ant contadu s’isperientzia issoro cun su sardu in s’iscola. Ispetzialmente in Nugoro inue sa limba est viva puru in sas generatziones noas, bi sunt casos de letziones intreas ispiegadas in sardu (sotziulimbasarda.net).
# In su giassu www.sotziulimbasarda.net est bessida una critica subra su fattu chi sas televisiones sarda si dedicant prus a rapresentare su folclore et no a faeddare de sos problemas de sa limba.