|
64
Galego-português
Política Linguística nas Administrações Locais
Em Novembro, decorreu no Paço de Marinhão o Encontro de
Política Linguística nas Administrações
Locais da Crunha, organizado pola Deputaçom e no qual
participaram Presidentes de Câmaras, vereadores e pessoal
técnico em matéria de normalizaçom
linguística de 40 Câmaras Municipais desta
província. O evento foi concluído com a publicaçom
de algumhas conclusões que incluem umha reflexom sobre a
obrigaçom de promover o idioma galego, a garantia dos direitos
linguísticos da cidadania através de políticas
transversais activas, a aprovaçom de regulamentos municipais de
usos linguísticos, evitar o confronto partidário nesta
matéria e a coordenaçom da política
linguística mediante a criaçom de um Consórcio de
Planificaçom Línguística.
Associação Cultural Pró Academia Galega da Língua Portuguesa
Em 2006, durante o V Colóquio Anual da Lusofonia
(Bragança), o catedrático Monteiro Santalha
relançava a ideia de criar uma Academia Galega da Língua
Portuguesa. Constituiu-se para tal fim umha Comissom Promotora da AGLP,
que em Outubro de 2007 realizou umha apresentaçom da proposta na Faculdade de Filologia da USC, com a presença dos professores Malaca Casteleiro da Academia de Ciências de Lisboa
e Evanildo Bechara da Academia Brasileira de Letras. Agora, em Dezembro
de 2007, acaba de ser criada a Associação Cultural
Pró AGLP, presidida por Ângelo Cristóvão.
Para além disso, a marca AGLP já foi registada
oficialmente nos dous estados ibéricos (www.aglp.net).
Debate sobre a recepçom das TV’s portuguesas
Em resposta à iniciativa apresentada no Congresso espanhol polo
BNG, o Presidente Zapatero afirmava que o Governo espanhol está
«aberto a estudar a possibilidade de planificar um novo
múltiplex autonómico adicional para difundir as
televisões portuguesas na Galiza», embora matizasse que
era «um tema complexo com dificuldades técnicas,
jurídicas e económicas». No debate, o líder
do PP, o galego Mariano Rajoy mostrou a sua preocupaçom com o
espanhol na Galiza «celebro que apoie que o português poda
ser visto agora na Galiza na tv, mas a sua primeira obrigaçom
é garantir que os galegos podam estudar em castelhano no sistema
educativo».
Breves
# O TSJ da Galiza acordou rejeitar os recursos apresentados contra o
Decreto 124/2007 de galeguizaçom do ensino, por considerar que
respeita o direito à liberdade e à igualdade e que nom
implica discriminaçom nengumha por razom de língua.
# A
Associação Cultural e Pedagógica Ponte... nas
ondas! e outras entidades reclamaram de novo, perante os Governos de
Portugal e de Espanha, que se proponha a inscriçom do
Património Imaterial Galego-Português na Lista Indicativa
da UNESCO.
# Após
3 anos a oferecer 80% dos conteúdos «em galego»,
Xornal Galicia elimina definitivamente o uso do galego nas suas
publicações, perante «a falta de colaboraçom
por parte das instituições galegas».
# Publica-se um Manual Galego de Língua e Estilo que pretende dar soluçom a problemas e dúvidas dos utentes.
# A
Nosa Terra celebrou em Dezembro o seu centenário.
Periódico galeguista tinha sido fundado em 1907 polo sindicato
agrarista Solidariedade Galega.
# Secretarias Gerais da Comunicaçom e da Política Linguística
convocaram diferentes ajudas para empresas jornalísticas e para
associações, delas excluem-se explicitamente as
actividades realizadas noutra normativa que nom seja a
«oficial».
# A
Mesa denunciou na Estaçom de Comboios de Compostela as
agressões aos direitos linguísticos das e dos
galego-falantes por parte de RENFE e ADIF.
# A
Esmorga de Ourense organizou a II ediçom do CinemGalego. Para
além disso, o projecto «RedesGz» deste Centro Social tenta reconhecimento e reforço da empresa que usa o galego na sua actividade.
# Nova campanha da CiberIrmandade da Fala visa como objectivo galeguizar Confederaçom de Empresários de Ponte Vedra.
# Em
Janeiro, decorreram na Faculdade de Filologia da Universidade da Crunha
as I Jornadas de Língua, Literatura e Naçom: Ricardo
Carvalho Calero, sob a organizaçom dos CAF.
# Comissom de Língua da Fundaçom Artábria estreou um blogue dedicado à actualidade linguística da comarca de Trasancos: http://deolhotrasancos.blogspot.com
# Foro
da Mocidade de Vigo lança campanha polo galego nessa comarca.
Vai-se desenvolver em escolas, faculdades e lugares de
socializaçom da juventude.
# Em Dezembro, a Revira Local Social de Ponte Vedra celebrou o seu IV Aniversário.
# Fundación Via Galego foi responsável pola organizaçom da actuaçom musical do grupo Mamá Cabra na Casa do Povo de Luviám, para apoiar o galego neste concelho da província de Samora.
Asturiano
El CAO prepara una intervención a favor de la oficialidá del asturiano nel Parllamentu Européu
El Conceyu Abiertu pola Oficialidá (CAO), plataforma
qu’axunta más de 250 organizaciones firmantes d’un
manifiestu a favor de la oficialidá de la llingua asturiana,
prevé intervenir ente’l Parllamentu Européu la
próxima primavera pa informar a los diputaos de la Unión
Europea sobre la situación del idioma. Asina lo anunció
en rueda de prensa’l voceru del CAO, Fernando Ornosa, que tuvo
una reunión el día 4 d’aviento en Bruseles colos
responsables de la Comisión Europea de Multillingüismu,
encabezaos pol comisariu Leonard Orban. Los representantes el CAO
entreganon a Orban dos informes sobre la situación de la
llingua, ún d’ellos relativu a la situación
política, alministrativa y social, y otru que se centraba nes
cuestiones educatives.
«Tamos yá faciendo xestiones y prevemos que la
intervención se produza na primavera del 2008, coincidiendo col
momento central del procesu de reforma del Estatutu
d’Autonomía d’Asturies», comentó
Ornosa. Na declaración parllamentaria, el CAO va denunciar
públicamente la «falta d’oficialidá» de
la llingua, situación que’l so voceru entiende
qu’incumple «l’artículu 3 de la
Constitución española». Ornosa aseguró
tamién que tanto Leonard Orban como Johan Haggan
–otru de los máximos responsables del organismu–
espresanon la so molición poles posibilidaes de sobrevivencia
del idioma ensin oficialidá. Según esplicó Ornosa,
«el dictame de la comisión nun ye vinculante, pero
informánonnos de que pueden facer una llamada
d’atención al Gobiernu asturianu» sobre esti asuntu.
El voceru del CAO aseguró que la Comisión ta estudiando
una posible visita a Asturies de Leonard Orban nel 2009, na que
«s’entrevistaría colos principales axentes implicaos
nesti asuntu», ente los que señaló a los
representantes de los grupos políticos y de
l’alministración, l’Academia de la Llingua o los
colectivos implicaos na llucha pola oficialidá.
Oficialízase la toponimia de Llaviana y de Samartín del Rei Aurelio
El Conseyu de Gobiernu del Principáu d’Asturies
aprobó n’aviento del 2007 y en xinero del 2008 los
decretos polos que s’oficializa la toponimia tradicional de los
conceyos de Llaviana y Samartín del Rei Aurelio,
qu’estrenen la oficialización de topónimos
asturianos nesta lexislatura y que faen subir a 26 los conceyos
asturianos (asturfalantes y lusófonos) que yá recuperanon
la so toponimia. Otros 27 espedientes d’otros tantos conceyos
alcuéntrense en fase de tramitación. Los decretos
determinen los topónimos oficiales de Llaviana y
Samartín, que pasen a tener la consideranza de denominaciones
oficiales. De magar sean vixentes los decretos, les alministraciones
públiques habrán adaptar de manera progresiva les
retulaciones de les víes públiques y les carreteres,
amás de los mapas, planos y documentos oficiales, a les formes
toponímiques agora oficiales.
Yá puede consultase na rede’l Diccionariu de l’Academia de la Llingua Asturiana
La páxina web de l’Academia de la Llingua Asturiana ofrez
la posibilidá de consultar na rede’l Diccionariu de la
Llingua Asturiana. L’adaptación del diccionariu a la web
tuvo a cargu de la empresa Araz Net. La obra normativa
espublizárase en papel a finales del añu 2000, pero la
institución empicipió a considerar hai tiempu la
posibilidá d’ofrecer al traviés de la rede una
consulta más rápida de la que ye una de les sos obres
cimeres, xunto cola Gramática de la Llingua Asturiana. El
buscador, da los resultaos de la palabra buscada con toles sos entraes,
y tamién palabres asemeyaes cuando la que se busca nun se
recueye en Diccionariu (www.academiadelallingua.com/diccionariu).
SUATEA
acusa a Educación d’incumplir la llei al nun incluyir
l’asignatura d’asturiano na educación infantil
El Sindicatu Unitariu Autónomu de Trabayadores de la
Enseñanza d’Asturies (SUATEA) acusó a la
Conseyería d’Educación del Gobiernu asturianu
d’incumplir la Llei d’Usu y Promoción del Asturiano
al nun incluyir nos niveles d’educación infantil
l’asignatura de llingua asturiana como tal. El sindicatu
realizó estes manifestaciones al traviés d’un
comunicáu, tres la presentación el 15 de xinero, per
parte del Gobiernu asturianu, del borrador del curriculum educativu pa
infantil y primaria. Según esplicó la
organización, «nél la llingua asturiana nun queda
recoyida como llingua, sinón que se presenta diluída
dientro de la materia de cultura asturiana». Pa SUATEA
«esti fechu ye un incumplimientu grave tanto de la Llei
d’Usu como del Alcuerdu de personal d’Educación
Infantil y Primaria, nel que queda recoyío que tolos centros
habrán tener especialista de llingua asturiana». Por estos
motivos, el sindicatu esixó la incorporación de la
enseñanza del asturiano nel curriculum d’infantil y
pidió tamién la eliminación de les cantidaes
mínimes pa la constitución de grupu.
Euskara
A las 8 en el Bule
Durangoko Azokan aurkeztutako liburu bik eztabaida interesgarria piztu
dute, Xabier Silveira bertsolariaren A las ocho en el Bule eta Mariasun
Landa idazlearen Fiesta en la habitación de al lado lanek hain
zuzen ere. Kontua izan da aipatutako liburuak jatorrian gazteleraz
idatzi dituztela egileek, euskaldunak izan arren, biek kontatutako
istorioak hizkuntza hartan bizi zituztelako. Esan bezala, euskal hiztun
asko harritu eta haserretu egin du gertatutakoak, are gehiago Azokan
Silveiraren liburua salduenetarikoa izan zela kontuan hartuta. Kritiken
artean, azpimarratzekoa da Koldo Izagirre idazleak «Bazka»
aldizkari elektronikoan idatzitako artikulua (www.bazka.info/?p=266).
Funtsean, ezbaian dagoena ez da Silveira, Landa edo beste inoren
askatasuna gazteleraz argitaratzeko, Imanol Larzabal abeslariak arrazoi
horrexegatik ETAren aldetik jasotakoa urrun gelditzen omen da. Kontua
da geure egoera linguistikoa aldatu nahi badugu euskal hiztunen aurkako
diskriminazio negatiboa guk geuk egitea ez da batere koherentea, ez
iraultzailerik ez borrokalaririk. Are gutxiago hainbat gazte-hizkera
sortu eta lantzearen garrantziaz ohartzen direnean. Eta are gutxiago
jatorrian beste hizkuntza batzuetan idatzitako hainbat libururen
itzulpenak gero eta hobeak direnean.
Dos llibres del bertsolari X. Silveira i l'escriptora M. Landa han
desfermat una polèmica interessant. Els llibres són
redactats en espanyol perquè tots dos van viure les
històries que s’hi narren en aquesta llengua.
L’opció lingüística triada ha aixecat una
allau de crítiques, entre les quals es destaca la de Koldo
Izagirre.
Kulturaren kontsumoa
Kontsumitzen al da euskarazko kultur produkzioa?
izenburupean mahai-ingurua egin zuten Andoainen Martin Ugalde Foroaren
barruan. Bertan, ekoizleak kontsumitzaileei egokitu behar zaizkiela,
hauen gustuak ondo aztertuz, eta ekoizpen erakargarriak egin behar
dituztela azpimarratu zuten. Bestela, zinemaren arloan antzerkian
bezala militantzia oraindik ikusleen ezaugarri garrantzitsua dela
aipatu zuen Eneko Olasagastik, eta orokorrean geure zazpi bekatu
nagusiak gogoratu zuen Kike Amonarrizek: «biktimismoa, ezkortasun
kronikoa, baikortasun alferra, akritizismoa, inmobilismo
subentzionatua, dirigismoa eta inbidia».
En una taula rodona del
Fòrum Martin Ugalde sobre el consum de productes culturals
s’han recordat els nostres 7 pecats capitals: victimisme,
pessimisme crònic, optimisme inútil, acriticisme,
immobilisme subvencionat, dirigisme i enveja.
Diasporako irakasleak
Argentina eta Uruguaiko 23 pertsonak Lazkaon egingo
dute barnetegia irakasle trebatzeko eta bueltan etxean euskarazko
klaseak emateko. Azken lau urteotan herrialde bi haietako 40 pertsona
formatu dira zeregin horretarako. Izan ere, 2006-07ko ikasturtean ia
900 ikasle argentinar eta uruguaiar ibili dira hizkuntza ikasten euskal
etxeetan. Guztira, mundu osoan ia 2.000 ikasle egon ziren pasa den
kurtsoan, Herrialde Katalanetan 240, Amerikako Estatu Batuetan 197,
Espainian 173 eta Frantzian 116, besteak beste.
23 persones de
l’Argentina i l’Uruguai han viatjat a Euskal Herria per a
preparar-se com a professors de llengua basca. El curs passat
gairebé 2.000 alumnes van estudiar èuscar a la
diàspora.
Lihuriko Egunak
Bardozen (Lapurdi) bildu dira Frantziako hizkuntza
gutxituetan lan egiten duten 25 idazle, bretoiera, okzitaniera,
alsaziera, kataluniera, korsikera eta euskarazkoak alegia. Besteak
beste, ordezkari kataluniarrek salatu dute euren lanak Bartzelonan,
Frantziako laguntza barik. Halaber, euren arteko elkarlana sortzeko
bideak aztertu dituzte, azkenik itzulpengintzaren garrantzia
azpimarratuz.
25 escriptors en les
llengües minoritzades de l’Estat francès s'han
aplegat a Lapurdi. Durant la trobada s’han cercat vies de
col·laboració i s’ha destacat la importància
de traduir.
Bocamoll
Arestian, Kataluniako Telebistak Bocamoll izeneko
lehiaketa estreinatu du, hitz-jokoak eta hizkuntzaren alde jostagarria
sustatuz. Programa hau ETB-1eko Mihiluze saio arrakastatsuak inspiratu
zuen, tartean Kike Amonarriz eta Asisko Urmenetak abiatutakoa eta
jadanik 3. denboraldian dagoena.
TVC estrena un programa
inspirat en el programa de la Televisió Basca Mihiluze, enfocat
en l'aspecte lúdic de la llengua.
Basque Sheperds’ Meeting
Keith Johnson kazetari estatubatuarraren artikuluak
piztutako eztabaidaren haritik, Irratia.com irrati digitalaren 100.
saioa ospatzeko goiko izenburua zeukan ekitaldi berezia antolatu zuten
Bilboko Kafe Antzokian.
La ràdio
digital Irratia.com ha celebrat l’emissió
número cent tot «dedicant-la» a Keith Johnson,
periodista del Wall Street Journal (vegeu el número 63 del
Llengües Vives).
Aragonés
Toponímia
Es pasaus 15 i 16 de deciembre se fevan a Isin (Alto Galligo) unas
jornadas organizadas per ixa comarca i l’asociacion A Estrela,
con miras a establir i fixar bels toponimos d’aquella comarca i
conoixer l’estau actual d’es estúdios sobre
toponímia aragonesa. Jesús Vázquez, autoridat en
la matéria, no hi fue.
Novedaz editorials
El pasau 17 de deciembre se presentava a Zaragoça la obra El
aragonés nuclear de Nerín y Sercué, d’Artur
Quintana. L’autor hi ha reuniu la diversa documentacion que ya se
conoixeva sobre la quasi extinta parla d’ixa dos poblacions de la
Val de Vio. A l’atro’l dia se presentava a Uesca la segunda
edicion de Cutiano Agüerro, poemário de Francho Nagore, con
comentários de Chusé Inazio Nabarro. Las dos obras han
estau editadas per Gara d’edizions.
L’onso Nabar
Se trata d’un onso cuentacuentos de peluche que tiene la
particularidat d’estar multilingüe. Se le puede sentir
contar una tria de veinticinco cuentos narraus en espanyol,
francés, inglés, eusquera, catalan i occitano, la
notícia ye que incluye una version aragonesa que podez consultar
en www.nabar.com, an se puede crompar per 85 €.
Curso d’aragonés en L’Aïnsa
A partir de ginero se fa un curso d’aragonés, con una
durada total de sixanta horas. Roberto Serrano ye el profesor encargau,
el puesto ye el Centro d’Educacion d’Adultos de la capital
sobrarbenca.
AMPA per l’aragonés
S’ha dau a conoixer un proyecto d’asociacion de Pairs i
Mairs per l’aragonés que quiere fer una demanda oficial de
clases en aragonés. Quieren aplegar un ciento de famílias
que aplenen la instáncia i dimpués presentar, devant de
la prensa, totas las instáncias a l’administracion.
V Trobadas
Del 14 al 16 de febrero Uesca será una vez més
escenário de la Trobada d’Estudios arredol de
l’Aragonés, que alcança ya la cinquena edicion.
L’evento ye organizau per l’Instituto de Estudios
Altoaragoneses, en colaboracion con el Centro de Profesors de la
capital oscense i el Consello d’a Fabla Aragonesa. Inscripcions i
més informacion ta: iea@iea.es
Notas informativas
La Sociedat de Lingüistica Aragonesa ha feito un cámbio de
web, la viella ha estau subtituida per una atra que trobarez
aquí: www.sociedat.es.tl
Radio Charrando informa de que existen més contenius sonoros,
entre es quals una entrevista a la escritora de Plan L.Dueso u bels
materials de l’aragonés belsetan, se pueden sentir
aquí: www.radiocharrando.com
Occitan
Bona annada en occitan!
L'Institut Occitan (InOc) a tornat menar la campanha Bona Annada en
2008. Aviada pel pòle Lenga & Societat del meteis InOc amb
la societat Adishatz, qui signa lo grafisme de las afichas, aquesta
campanha de vòts en occitan, qu’existís
despuèi 2003, trobèt ongan aliats novèls. Aital,
an pausat de fichas dins los aceses de bus de l'aglomeracion paulina, e
dins las vilas de Tarba, Banhèras de Bigòrra,
Vilhèra, Auloron Senta Maria, Ortès, e tanben a Montrejau
e Sent Gaudenç amb lo sosten de l’Ostau Comengés.
Una aficha colorada e amistosa que se pòt trobar tanben al som
de nombrosas estacions d'esquí pirenencas e qu’es una
manièra de socializar la lenga en desirant una bona annada.
L’occitan, lenga pròpria de la region Miègjorn Pirenèus
Lo 20 de deceme passat, l’Assemblada de la region Miègjorn
Pirenèus aprovèt un programa per l’occitan, pel
periòde 2008-2013, amb accions dins los domènis de
l’ensenhament, los mediàs e la creacion. La fuèlha
de rota preved, tot primièr, l’establiment de partenariats
amb las institucions per desvolopar accions concrètas dins cada
domèni, e aquò vòl dire, per exemple,
finançar lo material pedagogic, formar de personal bilingüe
dins mantuns sectors de l’esfèra publica, sosténer
las ràdios occitanas o las que prepausan d'emissions en occitan,
o la creacion d’una futura academia occitana per velhar per la
normalizacion de l’occitan e aital rendre sa dignitat a la lenga.
Pirenèus Atlantics vòtan a favor del bilingüisme rotièr
Lo Departament dels Pirenèus Atlantics ven de decidir lo
principi d’una senhalizacion rotièra bilingua
francés-occitan. Es la primièra collectivitat que pren
una decision coma aquela per la lenga occitana, e la decision es lo
frut d’un trabalh long de collaboracion del monde associatiu amb
qualques elegits. Mas aquò s’acompanha d’una
politica mai granda d’utilizacion de la lenga: lo
bilingüisme serà present dins las accions toristicas de
comunicacion del departament, dins lo jornal del Conselh General e lo
site internet del Departament, e los emplegats del departament que se
volgan formar a la lenga o poiràn faire. Lo Conselh General
tanben a decidit seguir sa politica d’Iniciativas per la lenga,
per menar d’accions per l’ensenhament, per ajudar al
desvolopament de las ràdios en occitan, l’ajuda a la
creacion, e per la socializacion de la lenga e sa transmission.
Concorses literaris
Lo Conselh Generau d’Aran ven de convocar lo 18en Concors
literari Mn. Condò Sambeat pels mainats e gojats, dins quatre
nivèls diferents d’atge e amb d’importants
prèmis monetaris, lo primièr festenal de teatre dins
l’escòla e lo 8en Prèmi Aran pels adultes. Per
conéisser las basas se cal adreçar al Departament de
Cultura del Conselh Generau d’Aran, Passeg dera Libertat, s/n
E-25530 Vielha.
L’edicion 2008 deus Calams Bearnés, concors literari en
gascon, que foguèt aviada per l'Ostau Bearnés e la Civada
lo noveme passat, en collaboracion amb Ací Gasconha e amb la
reparticion de las diferentas categorias entre los dos concorses (www.ostaubearnes.fr).
L’IEI organiza sons prèmis annals, qu’includisson lo
VII prèmi de raconte en occitan adreçat a joves escrivans
de mens de 35 ans. Avetz de temps fins lo 7 de març (www.fpiei.cat).
E lo Conselh Generau dels Pirenèus Nauts torna organizar son
concors annal, ongan amb lo bòsc de protagonista. Podetz mandar
los vòstres tèxtes, poetics e narratius, abans lo 31 de
març a l’adreça de corrièr seguenta:
bernard.dubarry@cg65.fr
Brèvas
# D’ara enlà podetz consultar La Setmana, lo setmanièr d’informacion en occitan, sul site www.lasetmana.com.
I trobaratz la primièra pagina amb lo somari del numerò
acabat de clavar en linha e poderatz escotar tròces
d’entrevistas faitas e fòtos. Tanben i trobaratz las
produccions de la societat Vistedit, Plumalhon e Papagai e i poderatz
escotar de contes pels mainatges.
# Las edicions ADEO vos prepausan doás novetats: Poèmas d’agost, de Cristian Rapin, e Lo planh del tiron enraumassat
d’Alan Roch, un recampament de las cronicas paregudas dins La
Semaine du Minervois, que son fachas amb l’uèlh critic e
amb una lenga fissaira. De comandar a ADEO, BP 28, F-81370 Sant Sulpici
la Punta.
# Ven de paréisser lo numerò 6 de la revista Lingüistica occitana (www.revistadoc.org).
Se tracta de las preconizacions del Conselh de la lenga occitana (CLO),
dins un document coeditat per Gianni Vacca, preparat per Domergue
Sumien e amb un avantdire de Patric Sauzet, president del CLO.
# Joan-Ives CASANÒVA publica lo sieu diptic: Trèns per d’aubres mòrts e A l’esperduda dau silenci, una òbra consagrada a la lenga e a la memòria.
Català
Refundació de l’Institut Ramon Llull
El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís
Carod-Rovira, el president del Govern balear, Francesc Antich, i el
ministre de Cultura i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra, Juli
Minoves, han acordat refundar l'Institut Ramon Llull (IRL). Les tres
parts han signat una declaració conjunta d'intencions que preveu
la reincorporació del Govern de les Illes als òrgans de
direcció de l'IRL i continuar treballant per a la
projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.
També s'ha decidit crear una fundació amb seu a Andorra
per tal de garantir la màxima representativitat de l'organisme.
Breus
# L'IEC ha estrenat un portal a Internet que permet l'accés
lliure als seus 3.300 títols editats des del 1907. Les obres han
estat organitzades en sis categories -catàleg,
col·leccions bibliogràfiques, revistes
científiques, monografíes, botiga i novetats editorials-
de fàcil accés mitjançant la possibilitat de
recerca avançada. També permet de consultar en
línia 24.564 articles (www.publicacions.iec.cat),
# L'Associació
Diversitat i Convivència ha demanat als partits polítics
andalusos que incloguin en els seus programes la creació de
càtedres de totes les llengües de l'Estat en les
universitats andaluses i en les escoles oficials d'idiomes. Segons
José Antonio Sierra, president d'aquesta associació, la
realitat és que molts andalusos han de traslladar-se fora per
treballar i necessiten aprendre les llengües cooficials dels
territoris que els acullen.
# El
TSJ del País Valencià dictà la tretzena
sentència consecutiva en la qual admeté la validesa de la
titulació de Filologia Catalana en el procés
d’oposició per a cossos docents no universitaris i
també avalà la doble denominació valencià
/català per a la llengua del País Valencià. Tot i
així, la nova Biblioteca Digital Hispánica continua
considerant català i valencià llengües diferents,
tal com ha denunciat el grup de Treball BibCat.
# La
llengua tornà a ser argument electoral per al PP que
demanà la derogació de la llei d’immersió
lingüística en l’ensenyament al Principat.
# La
Generalitat Valenciana amenaça de tancar tres repetidors
més d’Acció Cultural a les comarques de
València. D’aquesta manera quedarien sense poder veure TV3
el 80% dels valencians.
# Nou
pla per a adaptar la immersió lingüística al fenomen
de la immigració, amb l’objectiu d’aconseguir que el
català sigui una llengua d’ús normal als centres
educatius. Es preveu una inversió total de més de
2M€ al Principat en els propers tres anys.
# La
UE ha posat en marxa el fòrum Debate Europe en les 23
llengües oficials del continent i també en català.
Els ciutadans podran dialogar amb els comissaris europeus sobre medi
ambient o política energètica.
# El
Senat espanyol ha aprovat una moció per a ampliar les
possibilitats d'ús del català, el basc i el gallec en
aquesta cambra.
# Perpinyà ha estat escollida capital de la cultura catalana durant tot l’any 2008.
# Enciclopèdia Catalana presentà el primer diccionari àrab-català amb més de 41.000 entrades (www.grec.net/llivirt/mp.pgm?NUM=003248159&F=41215467).
# La
Universitat Autònoma de Barcelona treballa des de fa dos anys en
l’Atles dialectal del català, on s’intenta
descriure, a partir d’un corpus d’entrevistes, la
prosòdia i entonació de les diferents variants de la
llengua (http://seneca.uab.cat/atlesentonacio).
# Més
de 2.000 estrangers demanaren rebre cursos de català a les
Illes. El Govern balear augmentarà els recursos per tal de fer
front a l’elevada demanda detectada.
# La revista digital europea Cafè Babel ja s’edita en català (www.cafebabel.com/ca).
# S'ha
publicat la traducció catalana del llibre de referència
Bioquímica, de Lubert Stryer. És la tercera obra de
referènca del món universitari tècnic o
científic que ha estat traduïda dintre del Projecte
Scriptorium en col·laboració amb l'IEC.
# La
Catosfera, les jornades de reflexió sobre blocs i web 2.0 en
català, ha estat un èxit amb més de sis-centes
participants.
# Ha nascut el primer portal de descàrregues de vídeos i música en català de la xarxa (www.comparteix.cat).
# Grup
62 i Enciclopèdia Catalana formaren Àgora, una nova
distribuïdora de llibres en català i segrega així la
distribució en espanyol que es farà des de Guadalajara.
Crítiques de l’Arc de Berà, l’altra
distribuïdora en català, per la concentració
editorial que aquesta fusió suposa.
# Continua
tancat el Departament de Català de la Mediateca de
Perpinyà, malgrat que l’ajuntament de la ciutat
anuncià que l’obriria l’11 de gener d’enguany.
# Es
presentà a Barcelona l’informe Enquesta sobre els usos
lingüístics a Andorra 2004 on s’analitza la
irrupció de l’espanyol i el portuguès en els usos
quotidians dels andorrans.
# El
TERMCAT incorporà 107 termes específics en català
en relació a la pràctica del patinatge sobre gel (www.termcat.cat).
# Presentació
a la Franja de Ponent del llibre Jornada sobre el Mercat Cultural en
català organitzat per la FOLC que aplega associacions en defensa
en la llengua a tots els Països Catalans.
Sardu
S’istoricu Frantziscu Casula subra su dibattitu LSU vs LSC
Uno de sos intellettuales prus famosu de Sardinna
in su campu de s’istoria at iscritu in su giornale un articulu
difendine sa netzessidade de adottare su pius chittu possibile sa Limba
Sarda Comuna. A sas criticas chi negant chi in Sardinna no existit unu
solu sardu, ma duas grandes variantes – logudoresu et campidanesu
– s’istoricu rispondet chi dae unu puntu de vista filologiu
su sardu est unu solu ca sa madrighe de una limba no est su lessicu ma
sa grammatica, sa sintassi, sa morfologia. S’istoricu pensat chi
fintzas si fit beru chi sas variantes sunt de atteras raighinas, podiat
esser utile unificare su sardu pro aumentare su sentimentu de natzione
et de unidade de sos sardo set puru pro una ragione pratica de lo usare
in ocasiones ufitziales.
Su giassu www.sotziulimbasarda.net est unu de sos mezus giassos pro
sighire su dibatitu subra si est giustu o no de creare un istandard pro
su sardu. In sa prima pagina s'agattant sas printzipales positziones de
sos intellettuales sardos subra sa chistione.
Bandu regionale in limba sarda
Sa Regione at utilizadu su sardu, affiacca a
s'italianu, in d'unu bandu nou in tema de agricoltura. Puru si s'usu no
est sistematicu dae parte de s'amministratzione, custas initziativas
sunt interesantes pro initziare a consolidare unu usu amministrativu de
su sardu.
Biddas pitticas in appoiu de sa limba sarda
In sas biddas de Tinnura, Flussio et Orosei si sunt tentas unas cantas
dies dedicadas a sa protezione e a s’usu de sa limba sarda in
s’amministratzione publica et in sa toponomastica.
Romanzu in Limba sarda comuna
Est bessidu su liberu Morte de unu Presidente de Zuanne Frantziscu
Pintore iscritu in Limba Sarda Comuna. Su liberu est bistadu presentadu
in Orosei. Calchi parte de su tribagliu si podet leggere in anteprima
in su giassu www.sotziulimbasarda.net.
Lege finantziaria a tutela de sa limba
Sa Regione autonoma de Sardinna est aprobende sa lege finatziaria et in
su dibatitu sos consizeros regionales ant propostu de vinculare una
parte de su dinari pro finantziare politicas a tutela de sa limba sarda.
In presse
# Est partida in sa bidda de Ulassa sa segunda edizione de su premiu de
poesia pro su territoriu de Ozzastra, Istillas de lentore.
# Pro
sa festa de Pasca de Nadale calchi cresia in Casteddu et in atteras
biddas at rinnovadu sa traditzione de narrer missa in sardu.
|
