65

Galego-português

Novo caso de discriminaçom linguística
Um chefe de secçom do centro comercial Carrefour da Crunha recriminou umha empregada por se dirigir em galego aos clientes. A frase utilizada polo chefe foi bem contundente: «Burra, no hables lenguas menores», e nom é a primeira vez que essa pessoa proíbe a utilizaçom do galego no local de trabalho.
Com este ascendem a quarenta os casos de atentado aos direitos linguísticos denunciados ultimamente pol’A Mesa. O seu presidente, Carlos Callón, pediu à empresa Carrefour para que dêe umha soluçom a esta situaçom e voltou a apelar à Secretaria-Geral de Política Linguística e à Conselharia do Trabalho para «darem a andamento um plano contra a discriminaçom linguística no trabalho».

Galicia Bilingüe
Galicia Bilingüe e a Mesa por la Libertad Lingüística son grupos recém formados que dizem defender o bilinguismo e os, presumivelmente ameaçados, direitos dos hispano-falantes na Galiza. Com escassa militância, mas importantes recursos económicos, nas últimas semanas ambos têm protagonizado diversos incidentes em várias cidades galegas. O mais grave aconteceu no Teatro García Barbón de Vigo a 21 de Fevereiro, quando após umha tentativa de boicote pacífico de um acto de Galicia Bilingüe por parte de vários jovens independentistas, alguns destes moços foram brutalmente agredidos. Ninguém duvida de que é o sector mais espanholista do PPdeG o que está detrás da apariçom destes grupúsculos e mesmo alguns destacados militantes deste sector, como o próprio Feijóo, nom ocultam as suas simpatias por estas organizações.

Conselho de Ministros português aprovou Acordo Ortográfico
O Conselho de Ministros português aprovou o Acordo do Segundo Protocolo Modificativo ao Acordo Ortográfico da Língua Portuguesa, adoptado na V Conferência dos Chefes de Estado e de Governo da Comunidade dos Países de Língua Portuguesa (S. Tomé, Julho de 2004). Esta Resoluçom refere-se ao Protocolo Modificativo que vem alterar o Acordo Ortográfico da Língua Portuguesa, cujo processo interno de aprovaçom foi concluído por Portugal em 1991 (estando consequentemente em vigor) e terá ainda de ser sujeito à apreciaçom do Parlamento e do Presidente da República, Aníbal Cavaco Silva, em princípio também favorável.

Breves
# Subdelegado do Governo espanhol na Crunha apresentou diversas alegações contra o regulamento linguístico da Câmara Municipal de Cedeira, ao estimar que marginaliza o espanhol.
# Novo Anteprojecto de Lei do Consumo da Galiza, impulsionado pola Conselharia de Indústria, inclui pola primeira vez referências aos direitos linguísticos dos consumidores.
# Convocadas duas manifestações em Compostela por ocasiom do Dia das Letras, a primeira para o 17 de Maio foi convocada pola AGAL e a segunda para o dia 18 pol’A Mesa.
# Constituído o Conselho Municipal de Língua em Ferrol, um organismo concebido para a participaçom cidadã e a normalizaçom da língua.
# Juíz da Audiência Nacional Grande-Marlaska qualifica o galego de «dialecto» numha providência e logo rectifica substituindo a denominaçom de «dialecto gallego» pola de «lengua o idioma gallego».
# AGAL organizou o encontro Somando Esforços pola Língua, no que diversas organizações analisaram os problemas que enfrenta a língua galega na actualidade.
# Fundaçom Artábria de Ferrol propõe candidatura de Ricardo Carvalho para o Dia das Letras de 2009, no 18º aniversário do seu falecimento.
# CIG-Ensino, A Mesa e a AS-PG denunciam incumprimento maciço do decreto 124/2007, que regulamenta o uso e a promoçom do galego no ensino. Até cinquenta escolas estariam no desrespeito a este decreto.
# Entidades independentistas de estudantes (AGIR) e de jovens (BRIGA) organizaram em Ponte Vedra umha Escola de Formaçom, que incluiu um seminário de reflexom sociolinguística.
# Realizado um documentário denominado A Terceira Póla sobre o galego-português falado no Vale do Xalma em Cáceres. Foi dirigido por Rubén Pardinhas e coproduzido por Pascana Films e TVG.
# Escola Secundária Nossa Senhora dos Olhos Grandes de Lugo participa no Campeonato da Língua Portuguesa que se celebra em Lisboa.
# A Mesa denuncia a exclusom do galego na Semana Santa ferrolana.
# Engarrafadoras de águas da Galiza alvo da nova campanha da CiberIrmandade da Fala.

Asturiano

L’Academia de la Llingua espubliza un estudiu sociollingüísticu de Llión
L’Academia de la Llingua Asturiana presentó la edición d’un estudiu de creyencies y actitúes sociollingüístiques na provincia de Llión, ellaboráu polos profesores Xosé Antón González Riaño y Xosé Lluis García Arias, que yá nel añu 2006 presentaren otru  estudiu análogu, centráu nos decisiete conceyos de Llión que limiten con Asturies. Ente les conclusiones más importantes del Estudiu sociollingüísticu de Lleón, ta’l datu de qu’una décima parte de los encuestaos reconocen qu’empleguen la fala tradicional nel ámbitu familiar, anque a la hora d’identificar y categorizar qué ye lo que se fala, los resultaos de la pescuda nun revelen una autonomía llingüística comúnmente aceptada. Nos conceyos noroccidentales y suroccidentales de Llión el nivel de conservación y usu de la llingua parez mayor, en xeneral, que nos demás, de manera qu’esi 10% de falantes ta localizáu principalmente nes zones de L.laciana, Babia, La Montaña y Cabreira. Otramiente, los llioneses aprecien la so llingua tradicional y refuguen l’asociación ente’l so emplegu y una supuesta «incorrección llingüística». Por más que la fala tradicional se va perdiendo –un fechu del que ye consciente la mayoría de la xente de Llión–, entá se caltién en delles zones un porcentaxe mínimu de falantes como pa poder encarar con garantíes un procesu de recuperación llingüística. Pa lluchar en contra d’esa posibilidá de pérdiga, los más de los llioneses tán a favor de la reconocencia xurídica de la fala tradicional, d’abrir llinies de collaboración con Asturies en materia de política llingüística, de la so presencia na escuela y de la so promoción institucional.
 
L’Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística pide rigor y planificación pa cola normalización del asturiano
L’Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística denunció puntu por puntu, nuna nota de prensa, l’incumplimientu de los compromisos que la Conseyería de Cultura-yos treslladara na xunta que tuvieren el mes d’ochobre pasáu. Los responsables de los servicios de normalización llingüística d’Asturies deploren la inestabilidá que vienen cadeciendo nestos cinco años de funcionamientu, una inestabilidá que terminaría cola firma d’un conveniu ente’l Gobiernu del Principáu d’Asturies y los conceyos. Nesti sen, na reunión d’ochobre la Conseyería de Cultura valorara tamién esta posibilidá como la meyor alternativa. Sí qu’así, los representantes de los servicios de normalización quéxense de que, por más que se redactaren unos convenios y que la Conseyería de Cultura asumiera’l compromisu de tratar esta cuestión nel Conseyu de Gobiernu del 26 d’aviento del 2007, los fechos fonon otros bien distintos y de lo apautao nada se supo.
L’Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística denuncia amás el pieslle de los servicios de normalización de Mieres y Samartín del Rei Aurelio, al empar que la Conseyería anuncia la creación de nuevos servicios de normalización n’otros conceyos, fechu que valoren como «una burlla y una irresponsabilidá». Pa terminar, l’Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística critica’l papel de la Conseyería de Cultura pa cola normalización social de la llingua asturiana, argumentando que «lo que que se precisa nun son compromisos nin intenciones, sinón fechos que valgan pa facer una política llingüística planificada y efectiva».
 
La Xunta Electoral almite les papeletes de votu n’asturiano presentaes por Andecha Astur
La Xunta Electoral d’Asturies homologó les papeletes electorales de la formación Andecha Astur, que presentara un modelo de papeleta pal votu escritu dafecho n’asturiano. La formación política valoró l’alcuerdu de la Xunta Electoral como «históricu», porque «supón un avance nel reconocimientu de los derechos llingüísticos d’un pueblu que per primer vegada na historia va poder votar n’asturiano». Sí qu’así, les papeletes que que fonon puestes d’oficiu nes meses electorales siguienon tando escrites n’español.
L’almisión oficial de les papeletes n’asturiano que repartió Andecha Astur sienta un precedente de «para-oficialidá» y abre un camín d’avance contra la reconocencia oficial del idioma del que podríen esperase más llogros.

Euskara

Egunkaria gabe 5 urte
Bost urte joan dira O-20 tamalgarri hartatik, Euskaldunon Egunkaria kazetaren aurkako atentatu koordinatua Guardia Zibilak eta orduko Espainiako gobernuak batera burutu zutenetik. Ordutik ez da epaiketarik egin, ez dute egindakoa konpondu, jakina, eta auzia aurrera eraman du ustezko epaileak eskuin muturreko talde batek eskatuta, fiskalak berak akusazioak erretiratu dituen arren. Bosgarren urteurren madarikatu honetan, zorionez, ugari izan dira akusatuei eta proiektuari babesa eta elkartasuna eskaini dizkiotenak, eta Andoainen ekitaldiak egin dituzte horren haritik.
Hala ere, elkartasuna esparru politiko abertzaletik iritsi izan da batez ere, beste behin, esanguratsua baita bost urte hauetan mundu sozialistatik jasotako isiltasuna, ezadostasun politikoen gainetik justiziaren aurkako kolpe ikaragarri honen aurrean izandako pasibotasuna, «zerbait egingo zuten» pentsamoldea buruan, seguru asko. Honen haritik, eztabaida gogorra sortu du Patxi Baztarrikak (Eusko Jaurlaritzako Hizkuntza Politikarako sailburuordea) idatzitako artikulu batek, desadostasunetik elkartasuna erakutsi nahian, baina hala itxitako egunkariak nola gaurko Berriak erakutsitako ETArekiko akritikotasuna azpimarratuz. Jeltzaleak egindako kritika interesgarria izan arren, momentua ziur aski ez da egokiena izan, epaiketa amaitu barik dagoen honetan.
Ja fa cinc anys que la Guàrdia Civil  i el Govern espanyol van tancar el diari Euskaldunon Egunkaria. El judici encara s’ha de fer, però s’hauria arxivat si el jutge no hagués acceptat l'al·legació de diversos grups ultres. En el cinquè aniversari hi ha hagut força mostres de solidaritat però n’hi ha hagut poques de grups de fora del nacionalisme basc, sent eloqüent el silenci del món socialista. Així mateix, la petició del Govern basc a Berria demanant-li ser més crític amb ETA ha provocat una gran discussió.

Erabilera urria eremu pribatuan
Eusko Jaurlaritzaren inkesta baten arabera, 2006-2007ko tartean gizartearen eremu publikoan euskararen erabilera dezente handiagoa da esparru pribatuarekin konparatuta. Erabilera, halaber, hiztunen kontzentrazio geografikoarekin lotuta dago, batik bat ahozko jardueretan. Datuok agerian uzten dute hizkuntzaren erabilera eta elebitasuna gehiegitan betebeharra baino ez dela, eta hainbat kasutan ezta hori ere. Herritar eta inguru askoren axolagabekeria, pasibotasuna edo aurkako jarrera aktiboak ere ederto islatzen ditu, hiztun gutxituekiko errespetu faltarekin batera.
Una enquesta recent del Govern basc posa de manifest l'escàs respecte pels bascòfons en els àmbits privats de la societat. Sembla que el compliment del bilingüisme sigui tasca de les institucions públiques.

Nafarroa eta EAEko elkarlana
Aspaldiko partez, Nafarroako Gobernuak (Carlos Pérez-Nievas eta Xabier Azanza, besteak beste) eta Eusko Jaurlaritza (Miren Azkarate eta Patxi Baztarrika) batzartu egin dira hizkuntza politikan elkarlanean aritzeko. Zortzi urte igaro dira azkeneko aldiz horrelakorik egin zutenetik.
Després de vuit anys d’incomunicació, membres dels Governs navarrès i basc han tornat  a establir contactes per tal de tractar de temes lingüístics.

Laburrak
# Julen Zelaieta aurtengo Nafarroako bertsolari txapelduna da, azken urteotan Xabier Silveira jaun eta jabe ibili ondoren. Egunotan Arabako txapelduna ere nor den jakingo dugu. J. Zelaieta és el nou campió navarrès de bertsolaris, en rellevar X. Silveira que ho havia estat els últims anys. En aquests dies se sabrà també qui serà el campió alabès.
# Oskar Arana euskal itzultzaileen presidente izendatu dute. Arabarrak, besteak beste, Paul Austerren bi liburuen itzulpenak egin izan ditu azken urteotan, eta hirugarrena ere bidean dago. Oskar Arana ha estat nomenat president de l'associació de traductors. L'alabès ha traduït, entre d’altres, dos llibres de Paul Auster i ja treballa en el tercer.

Aragonés

Lei de Luengas
El pasau mes 29 de março, a Zaragoça, con ocasion de la presentacion de la version d’es evangélios de mosen Recuenco, Ramon Miranda, director general d’Educacion del Guvierno d’Aragon va anunciar que la Lei de Luengas seria presta luego, antes de verano i va reivindicar la importáncia de l’aragonés oriental-ribagorçano dintro de l’aragonés.

V Trobada d’Estudios
Organizada per l’Instituto d’Estudios Altoaragoneses, s’ha feito a Uesca el pasau mes de febrero. Se van ubrir el 14 con la ponéncia d’Aleksey Yéschenko, de la Universidat de Piatogorsk (Rusia), que va tratar sobre El léxico del aragonés literario común. La de clausura se feva el 16, a cargo de José Enrique Gargallo, de la Universidat de Barcelona, que va abordar el tema Los refranes meteorológicos en aragonés, en el marco de la paremiología románica. Hi va haver variadas comunicacions, exposicions i presentacion de las autas de la IV Trobada. 

VII Jornadas de Llenguas del Pirineu
Una nueva edicion d’estas jornadas que tratan sobre las luengas pirinencas, més que més del lau sur: aragonés, benasqués i catalan. Se celebrará es dias 18 i 26 d’abril. Encara no se disposa de la programacion completa pero el 26 hi havrá una mesa redonda sobre l’aragonés on hi seran José Luis Mendivil Giró (Universidat de Zaragoça) i Xavier Tomás Arias (Sociedat de Lingüistica Aragonesa).

Zagueras novedaz editorials
Pétalos de febrero en Bordeus (gramatica d’un desamor), d’Óscar Latas Alegre. Está editada per Candela. Mullers, obra colectiva que reune relatos –en aragonés i en benasqués– de siete mullers, que son: Mª Pilar Benítez, Malena Boli, Carmen Castan, N. L. Dueso, Carmina Paraíso, Mª J. Subirá i Ana Tena. D’editorial Limaco edizions.
Os cuatre ebanchelios d’o nuestro Señor Chesucristo, la version d’es quatre evangélios canonicos que va fer l’escolápio Pedro Recuenco (Zaragoça, 1927-2006), publicada per las Escuelas Pias. Se’n han tirau 5000 exemplars.
Toponimia Tensina, d’Ana maría Escartín Santolaria, que fa lo numero 12 de Yalliq, con que finaliza la coleccion que edita la comarca de l’Alto Gallligo.

Breus
# El pasau mes de febrero se feva a Zaragoça una segunda misa en aragonés celebrada en memória del defunto mosen Pedro Recuenco.
# Dintro del curso de libre eleccion Vida i mort de les llengües: conflictes lingüístics al segle XXI, feito a la UdL, s’impartiva el pasau 25 de março la sesion sobre l’aragonés a cargo de Xavier Tomás, titulada El jacobinisme lingüístic: el cas aragonès, una llengua tocada de mort.
# La Plataforma por a esfensa d’a luenga aragonesa feva a Zaragoça el pasau 28 de março una rueda de prensa on van explicar la que consideran situacion d’exclusion de l’aragonés en la retulacion de la Expoagua, que, seguntes informan, no ha teniu brenca en cuenta las suyas propuestas. A la fin de l’auto van entregar un dossier on s’explicavan las diferents situacions de mancança de respeto a l’aragonés per los organizadors d’ixa exposicion i van leyer un manifiesto de protestas i propuestas.
# Argumentário de l’aragonés ye una presentacion feita en espanyol con argumentos i respuestas a las afirmacions que sovent se fan en cuentra de l’aragonés (www.chemecos.blogspot.com).
# S’han convocau los siguients concursos literários: VIIIena edicion del certamen de poesia i narrativa Universidad de Zaragoza (www.moncayo.unizar.es/unizara/actividadesculturales.nsf); VIIena edicion del prémio de relatos i poemas en aragonés ribagorçano Condau de Ribagorza (www.espaciopirineos.com); I certamen de relatos breus en espanyol u aragonés (www.sobrarbenses.files.wordpress.com/2007/12/concurso_de_relatos_breves_08.pdf)
# Se torna a fer una nueva edicion del Taller d’aragonés ribagorçano, que organiza el munícipio de Graus i que imparte una vegada més Conchi Girón (SLA), con una hora i meya de durada i periodicidat semanal. En la web tamé podez escargar-tos la revista Clarion, que contiene colaboracions en l’aragonés de la zona (www.espaciopirineos.com).

Occitan

Apèl per l’occitan, patrimòni mondial de l’umanitat
La Chambra d’Òc ven de lançar una crida perque la lenga d’òc sia declarada Patrimòni Mondial de l’Umanitat per l’Unesco. Per faire visible aqueste grand airal linguistic e cultural plaçat al còr d’Euròpa, que comprend 31 departaments de l’Estat francés, 12 valadas del Piemont, un trocet de tèrra en Ligúria e la comuna de La Gàrdia en Calàbria, dins l’Estat italian, e la Val d’Aran en Catalunya, la Chambra d’Òc a presentat lo sieu projècte L'Occitània a pè: de las Valadas Occitanas en Piemont a la Val d'Aran. S’agís d’una caminada per la lenga, del 30 d’agost 2008 al 7 de novembre 2008, amb 1.300 km de percors e 70 jorns de viatge. Dins una annada 2008 declarada an internacional de las lengas, la Chambra d’Òc vòl aital manifestar per dire al monde que la lenga difonduda pels trobadors dins l'atge mejan a manca de sostenh e d'ajuda per continuar a existir. La Chambra d'Òc vòl crear una ocasion de dialòg, de rencontre e d'esperança que la diversitat linguistica, dins l'Euròpa d'auei, pòt èsser reconeissuda coma una valor (www.chambradoc.it).

Vòlon Pau en occitan
Anaram au Patac ven d’aviar una iniciativa per exigir la preséncia concrèta de l'occitan a Pau. S’agís d’un manifèst amb una peticion per signar en linha contra lo refús de la municipalitat paulina de participar a l’Iniciativa, lo programa lingüistic desvolopat pel Conselh General dels Pirenèus-Atlantics dempuèi l'annada 2005, que los sieus objectius son: apitar ua novèla politica linguistica publica, en associacion amb l'Estat e las comunas volontàrias, organizar lo desvolopament de l'ensenhament en occitan, refortir la preséncia de l'occitan en collaboracion amb los mèdias e las associacions culturalas e favorizar l'espandida de l'occitan dins de maines novèls. Anaram au Patac critica que lo govèrn municipal aja refusat de participar d’aquela iniciativa, e revendica lo dret qu’an los paulins e paulinas de profieitar de la preséncia de la lenga occitana dins la vida vidanta e de gausir d’un environament bilingüe que respècte l'istòria e la realitat sociala del Verán (www.hartera.org/petition/php/index.php).

Los candidats respondon
Abans las eleccions municipalas de l’Estat francés, las divèrsas associacions occitanistas convidèron los candidats de totes los partits politics a respondre de questions pertocant d’accions en favor de la lenga occitana. A Pau, totes los candidats, o lors representants, an confirmat lo sieu engatjament en favor de l’occitan se sortisson elegits, o de contunhar almens la dinamica de las politicas linguisticas aviadas pel departament e la region Aquitània. A Tolosa, l’ensemble dels candidats a la comuna anèron a l’acampada organizada per Convergéncia Occitana, que los demandèt sus las 17 proposicions qu’a fait la federacion de las associacions occitanistas per refortir la preséncia de la cultura occitana a la vila mondina. Totes, exceptat los candidats del FN e de la LCR, lancèron un messatge pro positiu cap a l’occitan, devant d’un amfiteatre comol de public; n’i a que parlèron de convencions amb l’Estat per que la cultura occitana posca viure dins la lisibilitat e dins una certitud de perennitat, d’autres, d’organizar assissas de la cultura occitana a l’imatge de çò que se fa dins las regions Lengadòc-Rosselhon e Aquitània, e d’autres de lançar d’emissions, almens bilingüas, dins lo sector de l’audiovisual, de formacion del personal administratiu a la lenga d’òc o de far un mètro bilingüe. Totes los candidats respondiguèron positivament a la necessitat d’una convencion amb l’Estat per l’ensenhament de l’occitan.

Demandan al Ministèri de Foment espanhòl pel desbromb de la lenga occitana
Lo deputat al Parlament de Catalunya per IC-Verds, Francesc Pané, ven de presentar un planh formal al Ministèri de Foment espanhòl per la senhalizacion al tunèl nòu de Vielha, qu’emplega unicament lo espanhol e desbromba la senhalizacion en las lengas occitana e catalana, tanben oficialas dins lo petit país occitan. Pané espera que n'aja estat qu'un oblit.

Brèvas
# Lo Conselh Generau d’Aran ven de liurar, a títol postum e per l’acòrd unanim del Plen del Conselh, la distincion d’Aranesa Illustra a Pepita Caubet, l’escrivana aranesa que moriguèt recentament.
# Las edicions catalanas Pagès venon de publicar Occitan en Catalonha, un ensag de J.L. Sans, de caractèr sòciolinguistic, sus l’oportunitat que pòt representar la cooficialitat de l’occitan dins l’ensem del Principat, segon preved l’Estatut catalan.
# L'Ostau Comengés presenta sas darrièras publicacions: Deth Comenge aras Valadas Occitanas d'Itàlia, tèxtes dels escolans del licèu Bagatèla de Sent Gaudenç que se n'anèren en viatge a las Valadas l’annada passada. E tanben Era Val d'Aran o eth miracle dera lenga? (ostaucomenges@orange.fr).
# Las edicions Per Noste venon de publicar Se canti, un amàs de cantas tradicionalas de Gasconha (Bearn, Bigòrra, Lanas, Shalòssa, Armanhac, Bordalés) fait per Patric Guilhemjoan e Patrici Naudy (www.pernoste.com).

Català

França reconeix el català com a llengua oficial
El Consell General dels Pirineus Orientals ha reconegut el català legalment com a llengua del departament dels Pirineus Orientals en «la Carta» del català publicada a la seva revista L'accent Catalan. En aquest article s'exposen els fonaments d'una política lingüística i de reconeixement de la llengua catalana -no contrària a la unitat de l’Estat francès- que es compromet a ser-ne un dels actors de transmissió. Segons s'afirma en aquest mateix article aquest reconeixement no contradiu la Constitució francesa. El President de la Federeació d'entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, Joan-Jaume Prost, ha qualificat aquest reconeixement de pas endavant simbòlic però caldrà veure si hi haurà realment una voluntat de fer del català una llengua funcional. Per altra banda, el Consell lamenta el rebuig del Govern francès de ratificar i aplicar la Carta Europea de les llengües regionals i minoritzades perquè «la llengua catalana es troba avui, sense cap marc jurídic que permeti la seva preservació i el seu desenvolupament».
 
Breus
# El TSJPV desestima la sanció imposada per la Generalitat valenciana de 300.000€ a ACPV pel tancament del repetidor de TV3 a la Carrasqueta.
# La llengua catalana ocupa el lloc número 88 al llistat de les llengües més parlades del món segons un estudi de la Generalitat de Catalunya en el qual s'afirma que 9.118.882 habitants dels Països Catalans són capaços de parlar el català i 11.011.168 el poden entendre, d'un total de 13.529.127 milions.
# El català és la segona llengua més emprada en la nova pàgina de debat cibernètic sobre la UE i les institucions comunitàries (europa.eu/debateeurope/index_ca.htm).
# L’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de l'Enciclopèdia ja es poden consultar lliurement a internet. S'han posat en obert més de 230.000 entrades però l'any 2010 n'hi haurà registrades 575.000.
# TVC emet a l'Alguer des de finals de març gràcies a la Fundació Alguer Alliberada i l'Obra Cultaral de l'Alguer.
# 600 persones participen en el IXè dictat en català organitzat per d'Institut Font Nova de l'ajuntament de Perpinyà per promoure la llengua catalana en el marc de la Capital de Cultura Catalana Perpinyà 2008. Jean-Paul Alduy, batlle de la ciutat, també hi ha participat.
# La Setmana del llibre en català de Palma tancà les portes amb un augment de visitants i vendes molt significatiu. A Perpinyà ha tingut lloc la Segona Setmana per la Llengua amb sessions de cinema, debats i concerts (www.setmana-llengua.com).
# Compromís de Sueca, el Bloc i Iniciativa del País Valencià signaren un compromís per promoure, defensar i difondre la música en valencià (www.bloc.ws/index.php/bloc/extended/compromis_sueca).
# Les escoles oficials d’idiomes de Madrid i Andalusia oferiran cursos de català amb l’objectiu d’afavorir la mobilitat funcionarial amb Catalunya.
# Dos joves internautes obriren WordPresscat.com, una pàgina cibernètica amb eines i recursos per a la publicació de blocs en català.
# L’OCB acorda amb l’Institut Balear de Salut crear un pla de normalització lingüística al seus centres, amb la millora de l’atenció al ciutadà, la retolació i la documentació hospitalària.
# Una trentena de músics dels Països Catalans han gravat Musiquetes per a la Bressola que conté un recull de 30 cançons infantils i populars per tal de promoure les Escoles Bressola de la Catalunya Nord.
# Un dels portals de poesia internacional més importants, Lyrikline.org, ha incorporat poetes catalans gràcies a l'acord que ha arribat amb l'Institut Ramon Llull.
# S'ha posat en funcionament un nou cercador d'informació lingüística (www.gencat.cat/optimot).
# El Govern català destinarà 1.000.000 d'euros en subvencions adreçades a entitats que promoguin iniciatives per fomentar l'ús del català i l'occità
# L’Audiència espanyola anul·là el judici contra els gironins Jaume Roura i Enric Sterns perquè no va ser respectat el dret dels acusats a declarar en català. El judici s’haurà de repetir properament amb totes les garanties lingüístiques.
# Cinquena edició del Voluntariat per la llengua a Sant Boi, activitat que pretén acollir població nouvinguda amb l’aprenentatge del català. Inici d’activitats el dia 7 d’abril. (http://cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya/voluntaris.html)
# L’escola andorrana s’adhereix a la campanya del voluntariat lingüístic amb l’inici d’activitats durant aquest curs i l’objectiu d’estendre el coneixement del català als alumnes nouvinguts.
# Els governs gallec, basc i català signen la Declaració de París per la pluralitat lingüística durant la fira Expolangues.
# Ryanair es compromet a utilitzar el català en les intruccions als passatgers dels aparell que fan base a Reus, tal com feia fins ara a l'aeroport de Girona.

Sardu

S’istoricu Pittau, sas relatziones Sardu-Etruscu et una critica a Wagner
S’istoricu e filologu Pittau in su giassu  HYPERLINK "http://www.pittau.it" www.pittau.it at publicadu una serie de articulos inue ispiegat sas chi – segundu issu – sunt sas istrettas relatziones tra su sardu et sa limba etrusca oe perdida. Segundu s’intellettuale custa podet esser una proa de una teoria chi pensat chi sos Sardos son originarios de sa Lidia et non de s’area de Micene comente si pensat. Infattis, si est beru che sos nuraghes sardos si assimizant meda a sas tolos miceneicas, pro Pittau sos elementos linguisticos sunt prus importantes pro detzidere sa provenientzia de una populatzione. Un atteru articulu interessante est cussu incue Pittau movet una critica a su filologo tedescu Wagner, unu de sos primos istranzos a istudiare et a dare reconnoschimentu a su sardu. Pro Pittau, sa predilezione de Wagner pro sos dialettos de su sardu et pro tottas sas variantes locales de custo, at impedidu a Wagner de apretziare s’importantzia de sas duas limbas leterarias prus codificadas: su logudoresu et su campidanesu. Pro Wagner, infattis, custas limbas fint prenas de ispagnolismos et italianismos et issu cheriat limbas prus incontaminadas. Custu at conditzionadu su dibatitu de oe subra sa limba sarda impedinde de identificare una madrighe comune in su logudoresu. Pro Pittau custu est bistadu unu ostaculu et at aumentadu su disordine de oe, cun Ufitzios linguisticos chi iscriene comente cherent et cun sa zente chi no cheret atzetare una unificazione de sa limba sarda. S’autore no cheret una unificazione radicale, ma assumancu de sas duas variantes logudoresa et campidanesa, cun possibilidades, pro sos pitzinnos in s’iscola de faeddare sa limba de sa bidda issoro, pero cun capatzidade de intendere et iscrivere in d’una madrighe comune.

Film in sardu 'Son’ e taula'
Est bessidu unu film tottu in sardu de Salvatore Mereu, regista affirmadu in Sardinna et in Italia. S’associatzione Sotziu limba sarda l’at intervistadu et issu at ispiegadu sa ragiones chi l’ant ispintu a fagher su film in sardu: «L’apo fatu gasi, in sardu, non a protzeboria, ma ca mi pariat s’ùnica manera de contare custu contu… Tando sa gente de sas partes mias faeddaiat petzi in sardu et s’italianu fiat comente una limba de segunda manu. Como puru, podimus nàrrere, est gasi pro medas, finas calicunu de sos atores chi apo seberadu».

Concursu in poesia sarda
Sunt partidas sas iscritziones a su concursu Pro custa terra rosas et beranos organizadu da su Collettivu Peppinu Mereu cun su contributo de sa Regione autonoma de Sardinna. Pro s’iscriere et pro mandare sa poesia si podet abbaiare su regolamento in  www.peppinumereu.it. Su concursu est un esempiu de como in Sardinna sa tradizione de poesia improvisada in su palcu est bistada integrada puru cun formas de poesia iscritta. Custu est unu fenomenu chi est naschidu cun sa modernidade puru si fintzas innantis calicunu de sos poetas cultos poniant in iscrittu sas poesias issoros. 

In presse
# Cust’annu medas cresias de tzitades comente Nugòro et biddas de su cabu de subra de Sardinna ant eligidu de narrer missa in sardu. S’antiga usantzia est goi torrada in sa festa de Pasca. Su narrer missa in sardu aiat sidu proibidu in Casteddu da su Monsignore.
# In su dibattitu politicu s’est avantzada s’idea de imitare sa lege chi in Friuli Venezia Giulia protegit su bilinguismu. Pero custa matessi lege est bistada apellada innanti a sa Corte costituzionale da su Gobernu tzentrale custu Frearzu.
# Su 14 de Martzu est cumintzada una trasmissione noa in Telecostasmeralda in limba sarda chi analizat sos ammentos de sa zente et istorias set paristorias de Sardinna.
# Sa die 8 de Martu, in Tortolì, bidda in Ozastra, s’est una Cunferentzia sobre s’usu de su sardu in s’amministratzione publica.
# In su giassu www.sotziulimbasarda.it est partidu unu dibattitu in d’una sezione giamada forumlimba.
# Est bessidu su romanzu de Paulu Pillonca, Antonandria, iscrittu in limba sarda.