66

Galego-português

Para vivermos em galego
Vários milhares de pessoas percorreram as ruas de Compostela no dia 18 de maio reclamando o direito a viverem  em galego. A manifestaçom, convocada pol’A Mesa, foi apoiada por mais de 500 associações e colectivos. Para além de Carlos Callón, presidente d’A Mesa, intervieram no final várias vítimas de discriminaçom linguística, como a juíza Ana López-Suevos ou o director de cinema Inácio Vilar. A AGAL fez umha convocatória com o seu próprio lema A nossa língua é internacional e o seu próprio manifesto.

Dia das Letras
Dedicado este ano pola RAG ao escritor Xosé Mª Álvarez Blázquez, os principais actos institucionais do 17 de maio desenvolveram-se em Vigo, enquanto o Presidente Touriño preferia celebrar a data com os emigrantes galegos em Buenos Aires. Mais um ano o Correlíngua percorreu as principais cidades e vilas galegas e os actos de homenagem a Álvarez Blázquez e de exaltaçom da língua multiplicaram-se por todo o país. Diversas entidades reintegracionistas convocaram uma concentraçom em Compostela para reclamarem, como já antes tinham feito a Fundaçom Artábria e a Câmara Municipal de Ferrol, que o próximo Dia das Letras seja dedicado a Carvalho Calero.

Parlamento Português aprova Acordo Ortográfico
O Acordo Ortográfico foi aprovado por maioria absoluta na Assembleia da República portuguesa. Este segundo Protocolo Modificativo do Acordo de 1990, redigido e assinado em S. Tomé e Príncipe em 2004, define um período de transiçom de seis anos para a entrada em vigor em todos os países de língua oficial portuguesa. Até o momento, só Brasil, Cabo Verde e São Tomé e Príncipe o tinham ratificado.
Previamente, numha Audiçom Parlamentar relativa às deliberações sobre o Acordo, dous galegos foram convidados para intervirem, pola primeira vez, na Assembleia da República, Banhos, da AGAL, e Angueira, da Associação Pró-Academia Galega da Língua Portuguesa.
   
Nasce Além Guadiana
Foi criada em Olivença a associaçom Além Guadiana com o objectivo de fomentar a cultura portuguesa nos concelhos de Olivença e Táliga, terras ocupadas por Espanha em 1801, durante a Guerra das Laranjas. A iniciativa partiu de um conjunto de oliventinos consciente da grande riqueza que entesoura o património da sua terra. Além Guadiana nasce com a intençom de potencializar o carácter mestiço da sua cultura, tendo entre as suas actividades: contribuir para a promoçom da língua portuguesa em Olivença, realizar acções de sensibilizaçom, valorizar a cultura portuguesa e fomentar o conhecimento e intercâmbio cultural com Portugal (http://alemguadiana.blogs.sapo.pt).

Breves
# Parlamento galego aprovou solicitar recepçom das televisões portuguesas na Galiza.
MDL disponibiliza directório de 300 Rádios e TVs portuguesas on-line (http://www.mdl-galiza.org).
# Segundo um estudo realizado pol’A Mesa, 43,1% das escolas de educaçom infantil incumprem Decreto do uso do galego.
# Celebrou-se em Compostela o II Dia do Orgulho Lusista e Reintegrata.
Secretaria Geral de Política Linguística entrega a jornais em espanhol mais de dous milhons de euros anuais.
# Câmara Municipal de Burela aprova por unanimidade modelo de planificaçom linguistica pioneiro na Galiza, ao recolher acções de dinamizaçom do galego e de outras línguas.
# Nova campanha d’A Mesa para impulsionar uso do galego no Serviço Galego de Saúde.
# Movimento polos Direitos Civis convocou concentrações nas sete cidades galegas no dia 23 de abril, em frente às sedes da COPE, rádio pertencente à Igreja Católica, em resposta aos seus ataques à língua galega.
# Facho de Ouro para o escritor e ex-Presidente da RAG Francisco Fernández del Riego.
# Constituída rede de blogueiros em defesa do galego sob o nome Blogues pola Lingua (www.bloguespolalingua.org).
# Inaugurada em 21 de maio a Cátedra de Estudos Galegos da Universidade de S. Paulo (Brasil).

Asturiano

El Gobiernu asturianu aprobó les subvenciones pa caltener los servicios de normalización llingüística
El Gobiernu d’Asturies aprobó la concesión de subvenciones por un importe de 162.458 euros a dellos conceyos y mancomunidaes a fin de garantir el funcionamientu de los sos Servicios y Oficines de Normalización Llingüística. Los conceyos beneficiaos pola ayuda y que van poder asina dar continuidá a les sos polítiques llingüístiques van ser L.lena, Cangas, Samartín del Rei Aurelio, Llangreo, Mieres, Siero y Avilés, amás de les mancomunidaes del Cabo Peñes y de la Comarca de la Sidra. Los servicios de normalización aseguren asina un añu más de funcionamientu, por más que vuelvan financiase de nuevo con subvenciones, cuando los trabayadores d'estos servicios lleven pidiendo hai tiempu que los servicios pasen a acoyese a un conveniu que-yos asegure una marcación de más estabilidá.
 
L'asturiano nes elecciones de la Universidá d’Uvieo
La llingua asturiana y el so tratamientu n’ámbitu universitariu tuvienon una presencia inusitadamente normal na campaña electoral a rector de la Universidá d’Uvieo. Los cinco candidatos contemplanon de dalguna manera nos sos programas la normalización de la llingua na institución académica. Gotor, el candidatu que salió escoyíu a la fin, reafirmó’l compromisu de diez puntos a favor de la normalización del idioma que roblara había cuatro años cola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana. Pela so parte De Andrés sorrayó la so intención de poner en marcha «un plan de normalización de la llingua asturiana na institución, fomentando l'usu de la mesma, ensin discriminación na vida académica diaria, y fomentando los estudios de llingua asturiana». La XDLA felicitó públicamente a los dos candidatos pol so compromisu y  declaró que’l consensu llográu «ye un ésitu ensin precedente y un síntoma claru d’avance social de les posiciones favorables a la llingua asturiana, que ye un padremuñu común que ta perriba d’ascripciones sectoriales, polítiques o ideolóxiques».
 
Los Trabayadores de la Normalización Llingüística piden seriedá
La Conseyera de Cultura y Turismu del Gobiernu d'Asturies, Encarna Rodríguez Cañas, y la Directora Xeneral de Promoción Cultural y Política Llingüística, Consuelo Vega Díaz, facíen públicos los datos referentes al funcionamientu de les Oficines de Normalización Llingüística asturianes. Nesti sen, valoraben que'l funcionamientu de los nueve servicios esistentes daba cobertura a quince conceyos asturianos y a 564.369 persones, lo que suponía más de la metá de la población asturiana.
L'Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística valoró estos datos como «una tomadura de pelo» que pretende «vender como normalización social lo que nun se tendría por tal en nenguna sociedá del mundo». N’opinión de los trabayadores de la normalización, el «prestixamientu de la nuesa llingua ye un procesu que precisa vagar, pero nel que tienen que dir dándose pasos decidíos, con obxectivos claros y con un cronograma y una planificación serios». No tocante a los datos económicos apurríos dende la Conseyería, valoren qu’«esti sistema de financiación vien demostrando añu tres añu que nun hai voluntá política d'asentar les bases d'un trabayu seriu, y va funcionándose a güelpe de soluciones temporales, nel meyor de los casos».
L'Asociación tamién critica la falta d'obxectivos y planificación que demuestra’l Gobiernu asturianu, y acúsalu de falta d'implicación en tolo que tien que ver col asturiano. Esta falta d'implicación sería la causa, a xuiciu de l'Asociación, de l'atitú de la Conseyería de Cultura, a la que-y pide «menos propaganda engañoso y más trabayu».
 
AXA presentó l’informe 'L'agonía d'una llingua europea'
L’Asociación de Xuristas pol Asturiano recoyó nel so tercer informe-denuncia (L'agonía d'una llingua europea) l’acción de les instituciones españoles y asturianes pa cola llingua asturiana, que denuncien como d’«arrequexamientu y desemparu». L'informe quier amosar «la verdadera cara represiva» que los gobiernos español y asturianu tán poniéndo-y a la llingua asturiana. En testu, que cuenta presentase ente'l Conseyu d'Europa, recuéyense «catorce nueves normes y dos proxectos que vinienon, nos últimos cinco meses, a enanchar la discriminación legal del asturiano n' ámbitos tan estremaos como'l desenvolvimientu sostenible; la educación infantil y profesional, el bachilleratu y la formación de profesores; la carrera fiscal y el tratu nos tribunales de xusticia; la publicación de les normes; el Nomenclátor Xeográficu Básicu d'España; l'Axencia Estatal d'Alministración Tributaria; les rellaciones coles fuercies armaes y les obligaciones de la Guardia Civil; la producción y distribución cinematográfica; la sociedá de la información; y el Sistema Arbitrial de Consumu».

Euskara

Laburrak
# Fermin Muguruzak musika ipini dio Mirant al cel film dokumentalari, Jesus Garayk zuzendutakoa eta Catalunyako enpresa batek ekoiztua. Pelikula orain dela 70 urte Bartzelonak hiru egunetan jasandako bonbardaketak gogoratzen ditu. F. Muguruza ha fet la música d’un documental que recorda els bombardejos de Barcelona.
# Asier Otamendik irabazi du aurten bederatzigarren aldiz Arabako bertsolari txapelketa, iazko txapelduna izan zen Oihane Perea ordezkatuz. A. Otamendi ha guanyat per novena vegada el campionat de bertsolaris d’Araba.
# Herri Urrats jaialdiak, Ipar Euskal Herriko ikastolen aldekoa, 25. edizioa ospatu du aurten. L’Herri Urrats fa vint-i-cinc anys.

Aragonés

Luenga de Fumo
Una nueva edicion d’este ciclo, organizau pel Consello d’a Fabla Aragonesa, se feva a Uesca los dias 18, 21 i 29 d’abril. Luenga de fumo ye un recital de literatura en aragonés, que estianyo incluiva musica de Biella Nuei i un audiovisual sobre los Pirineus, i que va finalizar con la preséncia d’Ánchel Conte.

Jornadas de Nogará
La quincena edicion d’estas jornadas se feva a Zaragoça los dias 14, 17-19 d’abril, con conferéncias sobre l’aragonés en la interpresa i el turismo. Hi van intervenir gent d’Echo i de Gistau, s’hi va parlar tamé de la situacion actual de l’aragonés a Gistau i Bielsa. Cal destacar-hie la intervencion del profesor Juan Carlos Moreno Cabrera, de la UAM: Lenguas, dialectos, hablas y nacionalismo lingüístico.

Prémio «Condau de Ribagorza»
El pasau 23 d’abril se decidivan a Fonz los ganadors de la VIIena edicion d’ixe concurso de relatos i poesia en aragonés ribagorçano. En narrativa va obtenir el prémio Aurelio Bardají, natural d’Estadilla, con el relato L’himno d’España. El poemário premiau va ser Un ninón en la ventana –sonián– Danielón, de la grausina Mª José Girón.

Colóquio
El 24 de mayo pel maitino se feva a Torre de Roda (Ribagorça) un colóquio organizau per la Liga Ribagorzana on van participar profesors de las universidaz de Zaragoça i Lleida. Se hi va tratar de l’aragonés en dos de las comunicacions, la presentada per José María Enguita: ¿Lengua Aragonesa o hablas aragonesas? i la de José Luis Mendivil: ¿Es posible un solo aragonés? Programa completo:
www.elenachazal.com/roda.html

Novedaz editorials
Xordica presenta dos nuevas obras de la suya coleccion Quadernos Jean-Joseph Saroïhandy. Se trata de dos treballos de toponímia altoaragonesa, la un de José Antonio Saura: Los nombres y la tierra, un completo estúdio de la onomastica benasquesa, l’atro ye la publicacion de la que va constituir tesis doctoral de Jesús Vázquez, ya fa més de venticinco anyos: Toponimia de Aso, Yosa y Betés. Sobremonte. Alto Gállego, una zona dialectal de l’aragonés central.
Cuentos a patadas ye una coleccion de ventiun relatos d’atros tantos autors que tienen como tema de fondo l’equipo de futbol Real Zaragoza; l’aragonés hi ye con lo Vacas, botas, navalla de Jusep Raül Uson. La edicion, de Fundación Real Zaragoza, ha estau a cargo de Felix Romeo i s’acompanya de ventiuna ilustracions.

Homenage a Ánchel Conte
Lo pasau 31 de mayo, organizau pel Centro de Estudios de Sobrarbe, se feva de tardes a La Insa un homenage a Ánchel Conte baixo lo títol Una isla de libertad en que hi van colaborar exalumnos suyos como Mariano Coronas, Severino Pallaruelo i d’atra gent de la cultura aragonesa como José Antonio Labordeta u Eloy Fernández Clemente. Hi va actuar la cantautora Pilar Garzón, pionera de la cancion en aragonés.

Occitan

Anem Òc! prepara 2009
Lo comitat Anem Òc! faguet son debat annal amb l’objectiu d’aprigondir la reflexion teorica e la revindicacion, en gardant de transformar las proposicions en l’accion que cal menar après las manifestacions de Carcassona e de Besièrs.
L'un dels acòrds es l’intencion de se tornar manifestar en octobre de 2009, qualques meses abans las eleccions regionalas. Una manifestacion aquesta que serà pas que l’abotiment d’una campanha que se deu debanar abans, per aver lo temps per sensibilizar elegits e populacion, perque l’objectiu màger es de far bolegar l’Estat e las collectivitats per la mesa en plaça d’una vertadièra politica linguistica a favor de l’occitan. Dins la jornada de debat se parlèt tanben de la creacion de comitats locals d’Anem Òc! e s’evoquèt tanben lo besonh de faire visibla la lenga dins la vida publica per la senhaletica bilingua, e de la demanda d’una television e ràdio publicas regionalas occitanas. Per çò qu’es de l’ensenhament, las primièras accions que cal es de faire signar las convencions Estat-regions, coma es previst dins la lei, perque res es estat encara  signat e aquò met en perilh la part d’ensenhament qu’existís encara .
Fin finala, la mesa en plaça d’una coordinacion amb las autras lengas de l’Estat es tanben la pròva de la volontat d’espandir lo movement e de li donar mai de fòrça de cap als poders publics.

Volontaris per la lenga
Lo Conselh Generau d’Aran ven de presentar lo projècte de socializacion de l’occitan Volontariat per aranés. Lo programa a per tòca d’incorporar los coneisseires passius de la lenga a l’emplec social de l’occitan. Per aquò faire vòl metre en contacte de locutors d’occitan amb de futurs locutors, los coneisseires passius, qu’an estudiat la lenga, que la comprenon, mes que la parlan pas per de diferents motius, siá per vergonha o per manca de fluïditat. S’agís tot simplament de profitar las competéncias dels locutors occitanofònes volontaris per la promocion sociala de la lenga d’òc. Se vòl tanben un programa per arcuélher l’immigracion, perque l’occitan siá la lenga d’acuelh e qu’aja lo ròtle de vertadièra lenga de coësion sociala.

L’IEO festeja son amassada generala
Amb la vista pausada suls quinze ans a venir, los participants a l’amassada generala de l’IEO pausèron de questions e faguèron lo bilanç de l’annada. La volontat de l’IEO es de centrar la sieuna activitat sus la promocion de la lenga e sa transmission, e aquò mejançant los corses d’adultes, l’edicion de lexics e la creacion de l’Academia occitana. Dins l’amassada se parlèt de l’accion culturala que cal menar per, d’un biais, afortir la preséncia de la cultura occitana sul terrenh e, de l’autre, per transmetre melhor l’informacion a prepaus de la cultura. E se discutiguèt tanben suls mejans que cal metre en plaça per crear de locutors en occitan, amb l’evidéncia de la reculada de la lenga occitana, per metre en plaça un plan de desvolopament de la lenga, per inversar almens la tendéncia decreissenta del nombre de locutors, e per çò que cal formar centenats de regents e de professors cada annada.

Brèvas
# Las edicions catalanas Pagès an publicat Entre dues frontères, un amàs d'articles, e qualqua ressenha, qu'èran estat publicats abans sus d'aspèctes divèrses de lingüistica aranesa, d’Aitor Carrera: fonetica, morfologia, grafia, toponimia… Compren tanben una partida de cartografia amb un trentenat de cartas de lingüistica aranesa provenentas de sa tèsi doctorala.
# L’Ives Robert, que sa passion secreta es escriure, ven ara de faire publicas sas òbras sus internet (http://ivesrobert.site.voila.fr).
# Papagai, la revista mesadièra pels mainatges de 4 a 8 ans, dispausa ja, en mai d’una version lengadociana e una autra en gascon estandard, d’una version aranesa. La presentacion de la publicacion qu’edita Vistedit foguèt profieitada pels responsables politics e culturals araneses per faire veire la necessitat de coordonar una politica linguistica que permeta la creacion de mai de material pedagogic e los instruments que cal per desvolopar l’us de la lenga occitana.
# La Chambra d’Òc ven de publicar un libre qu’es lo guida de la traversada del país occitan qu’a organizat a partir la fin d’agost. Mostra los luòcs emblematics, l’istòria e l’espandida de l’espaci cultural occitan. La caminada partirà lo 30 d’agost de Vinai e arribarà lo 7 de novembre a Vielha, e vòl profitar l’escadença de la celebracion de l’annada de las lengas per demandar que l’occitan siá reconeissut patrimòni mondial de l’umanitat.

Català

Canvis a l'Estat francès
L'Assemblea francesa ha aprovat la reforma de l'article 1 de la seva Constitució que permetrà de reconèixer el català, l'occità i el basc i prop d’una setantena de llengües més. L'esmena va ser presentada sorprenentment per Jean-Luc Warsmann -que n'havia refusat diverses de molt semblants- i va ser aprovada gairebé per unanimitat. Pocs dies abans d'aquesta reforma es va sentir per primer cop el català a l’Assemblea gràcies a la intervenció del diputat de la UMP Daniel Mach que defensà els drets dels catalanoparlants. Una setmana més tard el batlle de Perpinyà, Jean-Paul Alduy va proposar al Senat una modificació legislativa per facilitar l’aprenentatge i l’extensió de l’ús del català.
Malgrat aquest gestos simbòlics, el Govern francès no pensa ratificar la Carta europea de llengües regionals i minoritàries que va signar el 1999 I que va ser impulsada pel Consell d'Europa el 1992.
 
Breus
# Des de l’Alguer ja es pot veure TVC a través del canal 27 de la TDT. L’Obra Cultural de l’Alguer ha promogut aquesta connexió i té previst d’obrir una televisió d’àmbit local en català a la ciutat sarda.
# Els governs d’Andorra, Catalunya i les Illes constitueixen la Fundació Ramon Llull amb l’objectiu de projectar la llengua i la cultura catalanes a l’estranger. Andorra és des de març la seu de la Fundació.
# El TSJCV ha dictat la tretzena sentència consecutiva que obliga la Generalitat valenciana a acceptar la titulació de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents no universitaris.
# Un estudi encarregat pel Gremi d'Editors i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana mostra que tan sols el 20% de lectors a Catalunya llegeixen habitualment en català. Entre els lectors de 10 a 13 anys l'índex de lectura en català és una mica més alt (37%).
# Finalment, la Comunitat de Madrid no obrirà l'escola catalana per falta d'inscripcions
# La Plataforma per la Llengua ha iniciat la campanya Si us plau, parla'm en català perquè els ciutadans no es passin a l’espanyol quan es dirigeixen a ciutadans immigrants (www.vilaweb.tv/?video=5264).
# Una enquesta de la UOC sobre hàbits lingüístics feta a un miler de ciutadans del Principat conclou que el català ha guanyat més de 800.000 parlants potencials en els darrers anys. Malgrat tot, l’espanyol continua sent la llengua d’ús més habitual.
# Bona acollida de la Diada de la Llengua organitzada per l’OCB i celebrada a Palma amb una gran manifestació, la inauguració de la nova seu i l’arxiu de la casa ca n’Alcover.
# La Generalitat de Catalunya concedeix 625.800 euros a l'Associació d'Amics de la Bressola perquè pugui executar els seus projectes educatius en català durant el 2008.
# El 60% de les 1.300 queixes i denúncies sobre l'ús del català en l'àmbit privat són pels rètols i l'atenció al públic. Les dades són de l'any 2007 que va ser el tercer any de funcionament de les oficines de garanties lingüístiques.
# El PP ha impedit que les Corts valencianes demanin la reobertura del repetidor de la Carrasqueta tal com es proposava en la iniciativa parlamentària de Compromís pel País Valencià que permetria tornar a veure TVC a bona part d'Alacant.
# El conseller Tresserras demana a RTVE que dediqui un dels vuit canals que gestionarà a l’emissió en català dins l’àmbit del Principat, les Illes i el País Valencià.
# Lyrikline, un dels webs més visitats del món pel que fa a creació poètica, incorporà poetes catalans gràcies a un acord amb l’Institut Ramon Llull. El web aviat oferirà traduccions al català de poetes estrangers.
# Quedà aprovat el primer Pla de Normalització Lingüística de la Facultat d’Educació de la Universitat d‘Alacant. El Pla és una guia dels usos lingüístics i té com a finalitat normalitzar el valencià oral i escrit en la gestió acadèmica i la docència, a més d’apropar aquesta llengua als futurs ensenyants de primària.
# El fòrum en català sobre llibres Què llegeixes? es va estrenar la Diada de Sant Jordi al Palau Moja amb la participació de centenars de persones. S’inscriu dins la campanya per augmentar el nombre de lectors en català.
# ICV ha enviat una carta a la Minstra de Foment, Magdalena Álvarez, en la qual demana que incorpori les llengües catalana i occitana als rètols electrònics informatius del nou túnel de Vielha.
# L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català estrena màquines expenedores de revistes com a prova pilot per augmentar els canals de distribució actuals.
# Es mor l’activista cultural alguerès i membre de la Secció Filològica de l’IEC Rafael Caria, figura important del redreçament lingüístic del català a l’Alguer.

Sardu

Festas pro sa Die de sa Sardinna
Sa die 28 de Abrile est sa festa natzionale de su populu sardu chi ammentat, in custa occasione, sa catzada de sos frantzesos dae s’isola. Puru cust’annu si sunt tentas festas pro tzelebrare custa die simbolica, fintzas in continente, in sos Circolos de sos Sardos chi esistent in medas partes de su mundu. In sa festa organizada in Cremona at faeddadu s’intellettuale Paule Pillonca, tenende sa relatzione Sa die de sa Sardigna - Su primu sinnu de identidade de unu pòpulu est sa limba. In su Consigliu Provintziale de Aristanis medas politicos ant fattu su discursu uffitziale in sardu.

Atteros usos publicos de sa Limba sarda comuna
In su giassu internet de su Presidente de sa Regione Sardinna, Renato Soru, si podet leggere un interventu in sardu chi est bistadu appretziadu dae sa accademia de Casteddu. Ammentamos chi Soru est bistadu su primu Presidente a torrare a considerare seriamente sa possibilidade de un usu uffitziale de su sardu, faeddende pro primma ‘olta in sardu in pubblicu et lantzende unu progettu de tradutzire su giassu de sa Regione in sardu. Prus in generale su programma politicu de custa Giunta est meda tzentradu subra s’identitade sarda, tantu chi custa paret essere una de sas printzipales preocupatziones in s’iscritura de su futuru Istatutu.

S’usu de su sardu fomentadu dae Europa
Su 30 de Abrile in Casteddu s’est tenta una Conferentzia cun s’ospite Gerd Harms chi at faeddadu de como Europa est costruinde s’identitade sua cun meda rispettu pro sas diversidades regionales, ispetzialmente limbisticas. S’importantzia de su multilinguismu et de s’usu et sa conservatziones de sas limbas maternas est cara a medas organismos europeos, comente s’Educ, sa commissione Cultura e Istrutzione, organismu de su Comitadu de sas Regiones fundadu in su 1994. Sa posizione de s’Europa est bistada in custos ultimos deghe annos meda importante puitte as convinchidu s’Istadu tzentrale a adottare sa legge de protezione de sas minorias limbisticas et at puru cambiadu sa mentalidade de medas sardos. Primmu, custos teniant a boltas birgonza in freddare su sardu et s’italianu fit sa limba de s’emancipatzione. Commo b’est prus sensibilidade pro no perder sas raighinas limbisticas.

Cinema de Sardinna
Sos contributos regionales pro su cinema in limba sarda o chi tratet temas de s’identidade sarda ant fattu aumentare sa produtzione de pelliculas. In Casteddu sunt bessidos Sonetaula, Tutto torna et atteras. Sa critica chi s’est fatta a custu cinema est chi podet risultare troppu contzentradu in d’unu passadu miticu chena dare contu de sos problemas attuales de sos sardos. Puru sa literattura iscritta de Sardinna toccat meda temas de su pastoralismu, de istorias de bandidos et atteros istereotipos de s’idea de Sardinna. Pro custo su mundu intellettuale est como divididu in duos: sos chi pensant chi custos temas sunt una forma de omaggiu a s’identitade et sos chi pensant chi b’est su bisognu de aggiornare s’immaginariu collettivu de Sardinna.

Cursos de limba sarda in Sindia et Casteddu
Su Comune de Sindia, in Planargia, at organizadu unu cursu de limba sarda cun sos fundos de una delibera regionale de su 2007. Uno cursu universitariu nou est abbertu in Casteddu, subra limba, literatura et identidade sarda in su master de turismu organizadu dae sa Facultade de Literas. Sempre in Casteddu est partidu unu laboratoriu pro boltare a su sardu poesias de Lorca et Neruda.

Dibattitu subra sa Limba sarda Comuna
In su giassu www.sotziulimbasarda.net sighit su dibattitu subra su significadu de sa Limba sarda comuna. Commo medas intellettuales sunt critichende su fattu si custa variante, chi sa Regione de Sardinna at eligidu como limba uffitziale, est o no est Logudoresu. Sos tonos sunt a boltas apasionados y sos intelettuales tzitan a iscritore de su 1500 comente su poeta Araolla pro dimostrare chi sa LSC fit viva puru in cussu tempus et tando no si podet considerare artifitziale. 

In presse
# Su paisu de Iscanu Montiferru at abbertu su bandu pro partitzipare a sa XVII editzione de su concursu in poesia sarda Antoni Piludu. Sas premiatziones si ant a facher in su mese de Austu in sa mattessi bidda.
# Si presentat in Tatari su liberu S’arvule de sos sardos, de Micheli Ladu.