67

Galego-português

O país que nom sabia como se chamava
Em setembro a conselheira da Cultura, Ánxela Bugallo, dirigiu-se à Real Academia Galega (RAG) com o objetivo de «pedir esclarecimento sobre a pertinência ortográfica do topónimo Galiza». Na sua resposta, a RAG afirmava que a denominaçom oficial do País normativa e juridicamente era ‘Galicia’, embora ‘Galicia’ e ‘Galiza’ fossem «formas históricas legítimas no sentido filológico». Ainda, a resposta da RAG remetia para a comissom responsável pola análise do assunto, referindo que a mesma nunca «questionou que o nome oficial do País fosse ‘Galicia’, tal como consta nos textos legais e no Estatuto da Galiza», se bem que a comissom quis que «de algumha maneira se fizesse constáncia de que a forma Galiza também era umha forma histórica autêntica galega».
O BNG, que pretendia fazer prevalecer a oficialidade do topónimo ‘Galiza’ baseando-se na sua inclusom nas Normas de 2003, declarou que acatará esta resoluçom, mas só nos documentos institucionais.

Nova campanha publicitária de Política Linguística
A Secretaria Geral de Política Linguística  lançou umha nova campanha sob o título En galego tes todo por vivir, dirigida especialmente à mocidade e que consiste num jogo de palavras que tenta mostrar a utilidade da língua. Será divulgada em diversos formatos e na rede já foi lançada umha página ligada à mesma (www.palabrasencadeadas.com). O16 de julho inaugurou-se em S. Martinho Pinário (Compostela) a exposiçom As nosas palabras, os nosos mundos, umha montagem multimédia que tenta promover o valor da língua própria no contexto da diversidade linguística mundial e do plurilinguismo como garantia de convívio global. O presidente da Mesa pediu a «suspensom imediata» da nova campanha de propaganda de Política Linguística, pois é preciso que o dinheiro «seja reinvestido para introduzir o galego em diferentes âmbitos dos quais está excluído» e nom em «propaganda desnecessária e autoelogios».
Por outro lado, a Coordenadora de Trabalhadores/as de Normalizaçom da Língua (CTNL) denunciou que Política Linguística renunciou à criaçom do Consórcio para a Planificaçom Linguística. Aliás, a CTNL também revelou que a Conselharia da Presidência deixará este ano de subsidiar os Serviços de Normalizaçom Linguística municipais.

Breves
# RAG decide dedicar o Dia das Letras do ano 2009 a Ramón Piñeiro. Carvalho Calero esquecido mais umha vez. Fundaçom Artábria inicia nova campanha pedindo para ele o Dia das Letras de 2010.
# Câmara Municipal da Crunha abandona batalha judicial e aceita topónimo oficial ‘A Coruña’, após ter gastado somas milionárias em inúteis recursos perante tribunais desde 1992. Fraga Mandián, juiz-decano da Crunha, afirmou «nom ter vergonha em utilizar a ilegalidade La Coruña».
# Segundo Luís Fonseca, secretário executivo da Comunidade dos Países de Língua Portuguesa, haveria interesse no Governo galego em que a Galiza pudesse aderir à CPLP, com o estatuto de observador associado, mas é necessária a conformidade de Madrid para a sua admissom.
# Na Fundaçom Penzol de Vigo realizou-se a entrega do Facho de Ouro a Francisco Fernández del Riego, como reconhecimento a toda umha vida dedicada à Galiza e à sua língua.
# No lançamento do livro Isaac Diaz Pardo e a Língua, AGAL homenageou Diaz Pardo com a entrega de um diploma de «galego bom e generoso».
# Luís Gonçales Blasco «Foz», histórico ativista cultural e político, foi homenageado o  dia 14 de Junho em Compostela.
# Conselharia da Cultura e Associação Internacional de Lusitanistas assinam protocolo de colaboraçom, para apoiar o labor desta instituiçom que tem por objeto o fomento dos estudos das línguas portuguesas, entre elas o galego.
# Federaçom Galega de Comércio e Direçom Geral de Comércio apresentaram novo Dicionario Ilustrado do Comercio com o objetivo de normalizar este setor.
# No estaleiro público Navantia, um trabalhador foi recriminado ofensivamente polos serviços informáticos por escrever os seus correios electrónicos em galego: «No se si se lo escribe su hijo de 2 anos o es algún dialecto con el que hablan ustedes en su aldea».
# Câmara municipal de Ferrol anuncia que iniciou expediente para a compra da casa natal do intelectual e linguista Carvalho Calero.
# Campanha do sindicato de estudantes Agir para consciencializar o estudantariado universitário no emprego do galego nas provas oficiais. Agir organizou em maio as suas IV Jornadas da Língua, sob o título O presente e futuro da música em galego e o seu relacionamento com Portugal e Brasil.
# Ciberirmandade da Fala critica falta de sensibilidade de Amnistia Internacional com o galego.

Asturiano

Semeyes pola oficialidá
El día 3 de xuno, el Conceyu Abiertu pola Oficialidá y la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana presentanon la campaña Doi la cara, que trata de recoyer l'apoyu masivu a la oficialidá del asturiano por cuantes persones quieran retratase individualmente con un cartel onde se llea’l mensaxe Yo doi la cara pola oficialidá. A la hora de ciarrar esta edición, la páxina web de la campaña llevaba colgaes más de 5.000 semeyes (www.doilacara.net).
 
La Universidá d’Uvieo refuga los estudios reglaos d’asturiano
El 24 de xuno la Xunta de Facultá de Filoloxía de la Universidá d’Uvieo aprobó una enmienda que refugaba l'aprobación de los nuevos estudios de grau de Llingües Modernes, onde s’ensertaba l’ensiñu regláu del asturiano. La decana de la facultá y presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana, Ana María Cano, dimitió nel intre y confirmó depués la so decisión irrevocable d'abandonar el decanatu.
La propuesta d'estudiu de los nuevos títulos de grau que presentaba l'equipu decanal incluyía una titulación de Llingües Modernes na que sumaríen un total de 120 creitos lectivos una combinación de Llingua A (72 creitos) y Llingua B (48 creitos). Na propuesta decanal la llingua asturllionesa podía optar a formar parte de cualquiera de los dos bloques, n'igualdá de condiciones con otres llingües. En contra d’esta propuesta presentánonse dalgunes enmiendes, delles parciales y delles a la totalidá. D'ente elles namás salió alantre la enmienda parcial presentada pol profesor Félix Fernández de Castro, que propunxo que l'asturiano nun pareciere nel plan d'estudios de la Facultá de Filoloxía porque, nes sos propies palabres, «yo nun puedo apoyar una inclusión que contribuye a reforciar la imaxe del asturiano como llingua nacional». A la fin, la enmienda de Fernández de Castro recibió 34 votos a favor, 30 en contra y siete en blanco, lo que forció la rectificación de la propuesta d'estudios y obligó a retirar d’ella l’asturiano.
 
El CAO presenta la so propuesta d’artículu 4 del nuevu Estatutu d’Asturies
El día 7 de xuneto, el Conceyu Abiertu pola Oficialidá presentó ente la Xunta Xeneral la so propuesta consensuada d'artículu cuartu pal Estatutu d'Autonomía d’Asturies, que recueye la oficialidá del asturllionés, l’español y el gallego-portugués como llingües que se falen n’Asturies. El textu de la propuesta ye esti:
«1. Les llingües cooficiales del Principáu d'Asturies son el castellano y l'asturiano. El gallego-asturiano tamién ye llingua oficial nel so ámbitu territorial. 2. Tolos ciudadanos tienen derecho a conoceles y usales. Naide va poder ser discrimináu pola mor de la llingua que llibremente escueya y utilice. 3. Les alministraciones públiques han garantir l'usu normal d'estes llingües, amás de la so promoción, ensiñu y presencia amañosa nos medios de comunicación. 4. Una llei de la Xunta Xeneral del Principáu tien de determinar los criterios del procesu de normalización llingüística».
 
L'asturiano va siguir ensin oficialidá n’Asturies
El 9 de xuneto los dos grupos parllamentarios mayoritarios n’Asturies (FSA-PSOE y PP) lleganon a un alcuerdu sobre la redacción l'artículu cuartu del nuevu Estatutu d’Autonomía d’Asturies, na que califiquen l’asturiano y el gallego-asturiano como un «padremuñu llingüísticu» d’Asturies y «un valor social de respectu, convivencia y entendimientu», y cola que refuguen cualquier formulación d’oficialidá. L’alcuerdu recueye tamién la obligación institucional de «fomentar y promover el so uso, la so difusión nos medios de comunicación y el so ensiñu, respectando, en tou casu, les variantes locales y la voluntariedá nel deprendimientu». A la fin añeden qu’una llei –qu’habrá ser aprobada, modificada o derogada por mayoría de dos tercios de la Xunta Xeneral– va regular «la protección, usu y promoción del asturiano y del gallego-asturiano». D'esta manera tan ruina y tan frustrante piésllase la puerta a la oficialidá de la llingua asturiana na próxima reforma del Estatutu d’Autonomía d’Asturies.

Xixón aprueba un plan de normalización llingüística
El pleno del Conceyu de Xixón dio-y el preste al proxectu pa la nueva ordenanza municipal sobre l'usu del asturiano nel conceyu y el plan de normalización llingüística, onde s’alcuerda que’l gobiernu local va fomentar l'usu institucional y públicu del asturiano nel ámbitu municipal, va crear formalmente un Conseyu Asesor en materia de llingua y va ellaborar un plan d'usos y unes ordenances acordies cola normativa vixente. Anque'l Conceyu de Xixón lleva yá unos años dando pasos en materia de normalización llingüística, esti testu quier dexar afitaos los derechos y deberes de l'alministración municipal pa cola llingua asturiana. L'alministración local va tener dende agora la obligación de tramitar tola documentación n’asturiano que remaneza de les xestiones de los ciudadanos, asina como'l compromisu de fomentar el so usu nos ámbitos públicos. D'esta manera va poder usase la llingua nes sesiones de los órganos colexaos del Conceyu y va fomentase l’usu en tolos ámbitos de la vida social y nes diverses actividaes culturales, deportives o mercantiles. Finalmente, el Conceyu de Xixón va garantir el derechu de tolos ciudadanos a espresase llibremente n'asturiano o español, y a que naide sea discriminao por razón del idioma, protexendo y fomentando l'usu del asturiano en tolos ámbitos.

Euskara

Laburrak
# Donostiako Udalak uda honetan euskarazko hiztegi txiki bat argitaratu du bisitariei begira, zortzi hizkuntzatan (euskara, gaztelera, galiziera, kataluniera, frantsesa, ingelesa, italiera eta alemanera) eginda eta hiriburuko ostatuetan eta dendetan zabalduta. L'ajuntament de Donostia ha publicat un diccionari senzill heptalingüe (que inclou el basc, el gallec i el català) adreçat als estiuejants estrangers.
# Euskarazko eta katalanezko kantu ezagunak aukeratu eta EusCat diskoan batu ditu Trikizio musika taldeak. Katalanezko abestiak euskarara itzuli dituzte eta euskarazkoak katalanera. El grup Trikizio ha fet un disc amb cançons conegudes en català (traduïdes al basc) i viceversa.
# Nafarroako Ezker Batuak eremu mistoa Iruñerri osora zabaltzeko lege egitasmoa berriro aurkeztu eta Parlamentuak tramiterako onartu du. Bozketa irailetik aurrera egingo dute. El parlament navarrès debatrà de nou l'ampliació de la zona mixta a tota la comarca de Iruñerri després d'aprovar la petició d'Ezker Batua.
# Eusko Jaurlaritzak Euskara 21 hizkuntza politikari buruzko ekimena plazaratu du, eztabaida eta hausnarketa euskal gizarte osora zabaldu nahian, erdal mundua barne. El Govern basc vol estendre el debat lingüístic a tots els ciutadans, inclosos els monolingües.

Aragonés

Lei de Luengas a la fin?
Heraldo de Aragon lo publicava el pasau 22 de juliol. Pareix que la Lei podria estar presta esta legislatura. El futuro texto legal, en vias d’estúdio per los servícios juridicos del Guvierno d’Aragon, define catalan i aragonés como luengas própias i historicas d’Aragon, pero no las declara cooficials. Las resisténcias del PAR van en sentiu de que cada município siga qui decide cómo se denomina la suya parla, lo qual se relaciona con los movimientos secesionistas que no admiten que se parla catalan en las comarcas orientals. Un paso entadevant sin duda ye la consideracion de dos sistemas lingüisticos autoctonos, aragonés i catalan, tot i que no se’n fa mencion a las particularidaz del benasqués.
Quanto a las zonas d’uso de cada idioma, se’n distinguen las d’uso historico d’aragonés i catalan i una tercera d’utilizacion de l’espanyol. Hi havrá una quarta zona de transicion, que el texto denomina de «transición-recepción». Critérios historicistas i sociolingüisticos seran los que se feran servir de cara a determinar quáls seran ixas zonas. Bels concellos que fan buega con una de las dos primeras zonas podrian demandar a la DGA la extension de la zona d’utilizacion, ya siga de l’aragonés u del catalan. Encara que la decision final recairá en mans de l’Executivo. Este punto zaguero ye una innovacion en relacion con el borrador de 2001.
La DGA creará tamé un Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, organo colegiau, consultivo i asesor, que, a més d’informar sobre la delimitacion de las zonas d’uso del catalan i l’aragonés, havrá d’elaborar las reglas de l’aragonés u determinar la toponímia de las dos luengas. Será formau per 15 miembros de reconoixiu prestígio en el campo de la Filologia, el Dreito, las Letras u la Educacion. Toz els seran nombraus per seis anyos, a propuesta de la DGA, de las Cortes i de la Universidad de Zaragoza, a razon de cinco puestos que cada institucion sugerirá.
Entre los puntos que cal destacar d’este borrador, el primero ye que Educacion havrá de garantir la ensenyança d’aragonés i catalan en toz los nivels. Tot i que está per determinar la creditacion de nivel de docéncia. El conoiximiento de las luengas própias podrá valorar-se en las oposicions i concursos de la DGA. Quanto a la toponímia, las zonas d’aragonés u catalan usaran como unica denominacion oficial l’autoctona. Tamé se hi contempla la retulacion de carreras, l’uso d’antroponimos autoctonos i se hi diz que s’impulsará l’uso en meyos de comunicacion, i que las disposicions de los organos de la DGA tamé podrian publicar-se en las versions «normalizadas» de las dos luengas. Se marca un plaço máximo de quatre anyos pa que l’uso del catalan i de l’aragonés en l’administracion siga una realidat.
El tiempo dirá si una atra vegada tot ye fumo de palla.

Breus
# Jusep Raül Uson Serrano ha estau ganador de la VIIIena edicion del prémio de literatura en aragonés Universidad de Zaragoza con la obra de narrativa titulada Enruenas. La decision se feva publica lo pasau dia 2 de júnio a Zaragoça, per un jurau formau per Félix Romeo, Antonio Pérez Lasheras i Ismael Grasa.
# Lo 28 de júnio se presentava a Ayerbe L’aragonés d’a Baixa Galliguera, obra de Chesús de Mostolay, editada pel Rolde d’Estudios Aragoneses.
# Lo pasau quatre de juliol se feva a Ansó la representacion de la obra teatral Yésica, un abrío d’agora, d’Elena Guaso. La obra va ser presentada per Pilar Mendiara i Pilar Benítez.
# Lo Centro de Estudios Históricos de Monzón en colaboracion con la comarca de Cinca i lo concello de Monzon han convocau un prémio de novela historica, se hi puede concurrir en espanyol u aragonés. Cal entregar los originals antes del 19 de deciembre. Se premiará con 3.000 euros la novela ganadera i s’atorgará un segundo prémio de 1.000 euros.

Occitan

Nais l’Academia de l’Occitan
Lo 23 de mai passat nasquèt a Vielha l’Academia de la Lenga Occitana, per iniciativa de l’IEO e del Conselh Generau d'Aran. L’Academia, qu’a de remplaçar lo Conselh de la Lenga Occitana, vòl èstre un organisme obèrt cap a la societat civila e un lòc de representacion dels utilizators de la lenga, amai d’un lòc de discussion que farà de recomendacions sus las questions qui tòcan l’utilizacion de l’occitan en la societat de uei suls camps de l’ortografia, la gramatica, la lexicologia e la toponimia. Tanben s’agís d’aver un organisme reconegut per las diferentas institucions politicas del territòri occitan. Lo madeish jorn de la naissença se decidic la creacion d’un grop de trabalh de nau personas per crear l’estatut juridic de l’Academia, qu’a de permetre l’adesion de las collectivitats e de las diferentas entitats segon los divèrses drets estatals.

L’Estat francés debat sus las sieunas lengas
Mentre l’Assemblada Nacionala aprovèt l’esmendament a l’article 1 de la Constitucion qu’auriá pogut permetre la reconeissença de las lengas autras de l’Estat que lo francés, lo Senat votèt non a l’esmendament aprovat pels deputats e refusèt aital l’inclusion de metre las lengas dins l’article 1 de la constitucion francesa. Adara, la question de las lengas dins la Constitucion se tornarà discutir a l’Assemblada en segonda lectura, çò qu’auriá de permetre de trobar un acòrd entre deputats e senators a l’entorn del tèxte de modificacion de la Constitucion, mas sembla qu’en lòc d’a l’article 1, las lengas serián presentas a l’article... 75!, lo que pertòca las collectivitats, amb un esmendament ont se diriá: «las lengas regionalas fan partida del patrimòni de França».

L’Estivada 2008
La quatrena edicion de l’Estivada, aquel gran eveniment panoccitan, que s’ei debanada a Rodés, al còr de l’Occitània, amb sièis jorns de rendètz-vos culturals e actes divèrses sus totas las formas de creacion d’òc. La bienala de las Culturas dels Païses d’Òc consta d’espectacles gratuïts de tota mena, sián musicals, teatrals, literaris..., çò que demòstra que la creacion occitana es viva e creativa, mas que lo lor problèma es sa difusion. L’Estivada a comptat ongan amb lo sosten institucional de totas las regions occitanas, includit lo Conselh Generau d’Aran e la Region Piemont, amai la Generalitat de Catalunya.

Radio France desoccitaniza
L’emission bilingua (en occitan e francés) sus France Bleu Vauclusa s’es estada arrestada a partir lo primièr de julhet per decision de la direccion de l’estacion. Après vint e sièis ans d’emission de Les escapades, la direccion de l’estacion decidiguèt remplaçar aquela emission per de rendètz-vos cortetas d’una minuta trenta cada matin. Lo comitat d’entrepresa de l’estacion refusa la desaparicion del programa e a demandat a la direccion que torne mantenir l’emission en antena.

L’occitanisme es present en Euròpa
L’IEO es estat vengut membre del NPLD, lo Malhum de Promocion de la Diversitat Lingüistica, una associacion europà, que ne son sòcis tanben Linguamón e lo CIEMEN, que vòl montar de projèctes collectius amb la fin de promocionar la diversitat lingüistica europèa. Amb aquela tòca, lo NPLD organiza de projèctes de cooperacion culturala entre diferentas lengas e diferents païses, fa de pression alprèp de las institucions europèas, e favorisa l’escambi d’idèas e practicas entre organismes membres. Lo sieu budgèt annal servís per finançar projèctes de desvolopament de las lengas e tanben lo sosten tecnic dels sieus membres per far de dossièrs e trabalhs  (www.npld.eu).

Brèvas
# Per Noste ven d’editar Lo Catonet gascon [1607] de Guilhèm Ader, qu'es un recuelh de dísers de casa, de reprovèrbis sul trabalh, l’estalvi, las femnas, etc. E tanben una òbra de teatre de Terèsa Pambrun: Arcolin.
# Las edicions de l’IEO venon de publicar lo darrièr libre de Pèire Pessamessa, Viatge au fons de la mitologia, ont l’escrivan viatja pel temps capval los atges ancians, de cap al temps de Mistral e mai enlà, fins lo temps dels trobadors e de l’amor cortés e la primièra òbra d’Anna Regord, Nomadas.
# Robèrt Lafont ven de publicar La cosmocritica, editada per l’IEO. En dètz novèlas comolas de fantasia, de jòcs de mots e trufariás, lo Lafont nos mèna de l’origina de la vida a la version personala sus lo planeta de George Bush, en passar per l’analisi trufaira de la raça umana.

Català

Tots contra el Manifiesto por una lengua común
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició que rebutja el Manifiesto por una lengua común promogut per alguns intel·lectuals espanyols i que defensa imposar el domini jurídic de l’espanyol sobre les altres llengües de l'Estat, si cal modificant estatuts i Constitució, entre d’altres. El text va ser proposat per ERC i va comptar amb els vots favorables dels grups de CiU, PSC i ICV-EUiAi i amb els únics vots en contra del PP. La proposició afirma que l'Ajuntament de Barcelona «rebutja els intents per convertir l'ús de les llengües en una confrontació social», referma el seu «suport i compromís al model d'immersió lingüístic de la ciutadania» i recorda que l'ús de l’espanyol a Barcelona està «prou estès» com per suposar que estigui en perill.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i les seves equivalents gallega (AELG) i basca (EIE), unides a la Federació Galeusca, també ha presentat un manifest per fer front al Manifiesto. La Plataforma per la Llengua també hi ha mostrat el seu rebuig frontal iniciant una campanya d'enviament de queixes a Telecinco per la seva adhesió al Manifiesto (www.plataforma-llengua.cat/telecinco).

Canvis legislatius a les Illes
Als funcionaris illencs que canviïn de lloc de feina i als funcionaris vinguts de fora de l’arxipèlag se'ls exigirà que aprenguin el català en un termini de dos anys segons un nou decret del Govern balear que compta amb el suport dels sindicats CCOO, UGT i STEI. Actualment no s'exigeix aquest coneixement.
D’altra banda, s'ha presentat el nou decret d'Educació que s'aplicarà a partir del pròxim curs. El nou decret deroga el de trilingüisme aprovat anteriorment pel PP i estableix que almenys el 50% de les matèries s'han d'impartir en català.

Breus
# Ni el català ni l'aragonès no seran cooficials a l'Aragó, ni tant sols als territoris on es parlen, si s'acaba aprovant el que actualment encara es l'esborrany de l'avantprojecte de Llei de Llengües de l'Aragó. Només seran reconegudes com a llengües pròpies d'aquest territori.
# El Govern català ha aprovat l'avantprojecte de la llei d'educació (LEC) que, entre unes d’altres mesures, blindarà el català com a llengua vehicular d'aprenentatge i podrà impedir l'aplicació de la tercera hora en espanyol durant la Primària.
# El pla de qualitat lingüística als despatxos d’advocats de Girona s’estendrà progressivament a tot Catalunya segons una iniciativa conjunta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, del Col·legi d’Advocats de Girona, de la Secretaria de Política Lingüística, del Departament de Justícia i del Consorci per a la Normalització Lingüística. La prova pilot iniciada a l'octubre del 2006 ha tingut una valoració molt positiva tant pels mateixos organitzadors com pels despatxos participants que han destacat especialment l’assessorament lingüístic personalitzat, l’apunt lingüístic mensual Retalls de llengua i el Taller de llenguatge jurídic.
# El .cat ja té més de 30.000 dominis registrats i més de nou milions de documents indexats pels cercadors en tant sols 2 anys i mig des de la seva entrada en funcionament segons la Fundació PuntCAT.
# Neix la Nostra TV, un projecte que té la voluntat d'aplegar tots els productes gratuïts televisius i radiofònics en català per tal de promoure aquesta llengua (www.comunicat.info/tv/cat).
# Joves de Mallorca per la Llengua ha celebrat el seu 14è aniversari coincidint amb la festa central dels Quintos de Bunyola.
# GNULinux.cat, la versió catalana del portal GetGNULinux.org, s'ha renovat a fons.
# L'entrenador del Reus Deportiu, Ramon Maria Calderé, després d'haver estat vexat i insultat per la Guàrdia Civil espanyola per ser català en acabar un partit d'ascens. Ha estat condemnat a pagar 2.980 euros per haver-s’hi encara't com ha resposta als seus insults.
# Un carter de Cala d'Or (Santanyí, Mallorca) ha denunciat els propietaris d'un bar d'aquesta localitat per haver-lo agredit verbalment i física per haver parlat en català. L'Obra Cultural Balear ha donat suport a a l'agredit i considera que l'agressió s'emmarca «en el clima d'impunitat i de menyspreu cap a la diversitat lingüística impulsat des de determinats sectors polítics, intel·lectuals i mediàtics».
# Fes-Ho-Cat ha celebrat el seu 6è aniversari a la xarxa amb una renovació important (www.feshocat.cat).
# La traducció catalana del BOE es pot consultar amb només una setmana de decalatge respecte de la versió espanyola i amb una periodicitat constant. Fins ara aquesta traducció es feia amb un retard de fins a tres mesos.
# Tortosa ha duplicat l'oferta de cursos de català per a adults aquest curs 2007-2008 tant pel que fa a participants com a nombre total de cursos.

Sardu

Osservatoriu regionale pro sa limba sarda
Sa Giunta Regionale cun una deliberatzione ufitziale at torradu a finantziare s’Osservatoriu de sa limba e cultura sarda. Custu organu esistiat dae sa lege 26 de su 1997 ma est istadu frimmu paritzos annos. S’Oservatoriu tenet sa funzione de monitorare s’usu de sa limba sarda in totta sa Sardinna et custu est importante ispetzialmente como chi su dibatitu tra sos intellettuales est meda atzesu subra s’idea si atzetare un’istandard unificadu comente sa Limba sarda comuna (LSC) o si est mezus dividire sa Sardinna in duas grandes variantes limbisticas: su logudoresu pro su Cabu de subra, su campidanesu pro su Cabu de giosso.

Initziativa pro s’Annu internatzionales de sas limbas de s’ONU
Varios Ufitzios pro sa limba sarda si sunt movende pro tzelebrare s’annu internazionale de sas limbas proclamadu dae sa Organizatzione de sas Natziones unidas. In particulare in Ogliastra s’est pensadu a sa manifestatzione “beranu literariu”, unu festival de literatura in limba sarda pro intzentivare s’iscritura de operas de literatura. Sa Sardinna tenet una tradizione manna de poesia pero at isperimentadu pius pagu su genere de su romanzu. In sos ultimos deghe annos sunt bessidos varios romanzos. Dae pagu su de Paolu Pillonca Antonandria est bistadu tradutzidu dae su sardu a s’italianu, pero est tzertu chi sa situatzione de limba de minoria ispinghet medas iscritores sardos a utilizare s’italianu como limba artistica et relegare su sardu a manifestatziones pius traditzionales comente sa poesia in rima o estemporanea.

Televisione in sardu
Est partida Telelimba, una televisione totalmente in sardu in internet, si bi podet intrare dae su giassu www.sotziulimbasarda.net. Fintzas a oe no bi fit una televisione totta in sardu, puru si su numeru de programmas in sardu in sas televisiones locales comente Sardegna 1, Videolina, Cinque stelle, est aumentada in sos ultimos annos in paris cun s’atentzione a su recuperu de sa limba sarda.

Sa televisione italiana faeddat de sas limbas de minorias
Su 19 de Lampadas sa trasmissione de su Parlamentu de sa Republica italiana Quello che at dedicadu unu servitziu a sa limba sarda chi si podet bider in su giassu internet (www.rai.tv/mpplaymedia/0,,RaiParlamento^17^107414,00.html). In su servitziu sa Sardinna est presentada comente «unu museu de sa limba a chelu abbertu», et sa limba sarda si presentat comente una «limba antiga chi resistit a sa modernidade», capatze de «fadare istranzos» comente s’iscola tedesca de Wagner et sas universidades de Tokyo inue b’est unu cursu in sardu. In su servitziu, bi sunt diversas intervistas a intelletuales sardos chi evidentziant comente in Italia est morinde su tabù contra sas diferentzias regionales et meda zente, in varias regiones, est chirchende de usare sa limba o su dialettu locale in su tzinema o pro iscriere romanzos. Su giornalista dat contu de totas sas noas subra sa limba sarda usada in sos fumettos, in romanzos et in su tzinema, pero a proa de comente s’italianu est dominante, pro mustrare su carattere ufitziale de su bilinguismu, su giornalista depet andare dae Casteddu fintzas a Oroteddi chi, como est nodidu, est una de sas primas biddas a aere adottadu su bilinguismo (a bortas monolinguismu in favore de su sardu) in totta sa segnaletica publica. 

In presse
# S’Ufitziu limba sarda de Aristanis at organizadu sa manifestazione Maghias de sonos et limba.
# Calchi intellettuale sardu at postu in dubiu s’usu correttu de dinari pro tutelare sa limba sarda, cun tottus sos problemas chi tenet sa Sardinna s’est accusada sa Regione de isperdere dinari publicu pro unu progettu arifitziale. Sa replica narant chi pro 50 annos et prus sa limba est bistada trascurada et chi est su coro de s’identitade sarda.
# S’est tenta sa 22° edizione de su festival Sciampitta organizadu dae su Comune de Quartu Sant’Elena cun tappas puru in Muravera et Casteddu. Cust’annu su festival fit internatzionales cun gruppos de ballerino set canatadores de Ispagna, Ossetzia, Grecia, Lituania.
# In Orosei s’est presentadu su dramma teatrale Sa domo de Remedia Motzis, adattamentu in sardu de La casa de Bernarda Alba de su poeta ispagnolu Federico Garcia Lorca. S’autore de s’opera in sardu est Martine Corimbi, famosu tenore chi si est dedicadu custa ‘olta a su teatru.