68

Galego-português

Constituiçom da Academia Galega da Língua Portuguesa
A Associação Pró-Academia Galega da Língua Portuguesa celebrou no sábado 20 de setembro, umha assembleia onde se constituiu formalmente a Academia Galega da Língua Portuguesa (AGLP). O seu primeiro presidente será José Martinho Monteiro Santalha, catedrático da Universidade de Vigo. A Sessom Inaugural da Academia terá lugar a 6 de Outubro na Sala de Conferências do Centro Galego de Arte Contemporânea, em Compostela, e contará com a presença de um representante do presidente da Academia das Ciências de Lisboa (ACL) e dos Prof.es Evanildo Bechara, da Academia Brasileira de Letras, Malaca Casteleiro, da ACL, e Carlos Reis, reitor da Universidade Aberta de Lisboa. Também haverá um representante da Vice-Presidência do Governo galego. Lembremos que já em abril deste ano a Associação Pró-AGLP participou no Parlamento português na Conferência Internacional sobre o Acordo Ortográfico.

Política Linguística. Umha visom empresarial
Este documento do Club Financiero de Vigo diz ter como objetivo «dar a conhecer as dificuldades que começaram a encontrar as empresas viguesas na hora de contratar pessoal qualificado procedente de outras comunidades espanholas e com filhos», critica-se nele que «desde 2005, e sobretudo a partir da publicaçom do Decreto 124/2007, as possibilidades de escolarizaçom em castelhano foram reduzidas notavelmente, até o ponto de que em algumas etapas educativas som praticamente nulas». Do Club Financiero de Vigo chegam a afirmar que algumas grandes corporações podem, pola questom linguística, transladar as suas delegações territoriais fora de comunidades que aplicam um regulamento linguístico similar ao da Galiza. O relatório coloca o galego também como causa da «fragmentaçom do mercado» e da possível falta de investimentos «espanhóis e estrangeiros». Assim... este documento afirma que só o espanhol constitui um factor de competividade e progresso económico. Está claramente a assumir-se dentro da ofensiva contra as línguas minorizadas, protagonizada polo Estado espanhol. O boicote por parte dos clientes ou consumidores linguisticamente conscientes às empresas que apoiaram, casos da Caixa Galicia e Águas de Mondariz, foi adoptado como forma de protesto popular.
Uma outra visom deste tema encontra-se na futura lei de Comércio, que está a elaborar a Conselharia de Indústria e que está a ser alvo das críticas do PP e de algumhas associações de comerciantes por pretender garantir umha maior presença da língua galega neste setor.

Agência Européia para as Línguas Minorizadas
O presidente d'A Mesa pola Normalización Linguística, Carlos Callón, participou em Gdansk (Polónia) num fórum sobre Política linguística e as Regions na Europa do Conselho Geral da Agência Européia para as Línguas Minorizadas, que serviu para intercambiar experiências e estratégias normalizadoras. O representante galego foi proposto para presidir o Comité dessa Agência Européia no Estado espanhol, com um mandato que terá a duraçom de três anos.

Breves
# 26% do professorado de língua e literatura galega fala habitualmente espanhol, segundo um inquérito do Instituto de Ciências da Educaçom.
# Cresce a procura do ensino de galego no Berzo Ocidental (Llión) e na Seabra (Zamora). Este ano pais e mães de mais de mil crianças de Infantil e de Primária solicitaram o estudo do galego.
# Portal Galego da Língua da AGAL estreia novo sítio e novo formato (www.pglingua.org).
# Deputado do BNG, Francisco Jorquera, denuncia no Congresso espanhol incumprimentos da Administraçom estatal relativos a direitos linguísticos dos galegos.
# A associaçom Além Guadiana, fundada em Olivença no mês de Março, acaba de publicar a sua página web (www.alemguadiana.com).
# Secretaria Geral de Política Linguística revela-se muito satisfeita com a atitude dos corpos e forças de segurança do Estado ante o galego. Atribui problemas existentes na atualidade ao fato de que «estea en marcha» o processo de normalizaçom.
# Segundo Julio Fernández Mato, secretário-geral de Relações Externas do Governo galego, «o mundo lusófono deve ser umha das prioridades indiscutíveis da Comunidade galega».
# Manifesto a prol da convivencia lingüística e da igualdade de dereitos para o galego, promovido por trinta vultos representativos da vida social, económica, cultural e desportiva da Galiza.
# Gentalha do Pichel disponibiliza na Rede as FAQ (Frequently Asked Questions) do reintegracionismo.
# Secretaria Geral de Política Linguística renuncia a promover a dobragem de filmes para galego.
# Elias Torres e Cármen Villarino, professores da Universidade Compostelana, eleitos presidente e secretária geral da Associação Internacional de Lusitanistas.
# Na segunda semana de setembro decorreram em Ourense as II Jornadas de Didáctica da Língua da AGAL e as XXXII Jornadas do Ensino da Galiza e Portugal.
# Centro de Estudos de Bangor (Gales) inaugura a primeira Residência de Escritores Galegos.

Asturiano

Piloña y Cangas del Narcea oficialicen la so toponimia
El Conseyu de Gobiernu d’Asturies aprobó los decretos polos que se determinen y oficialicen los topónimos de los conceyos de Piloña y Cangas del Narcea. Estos municipios faen los númberos 31 y 32 de los (78) conceyos asturianos que llogren rematar el procesu de recuperación institucional de los sos topónimos tradicionales. Cangas ye’l conceyu más estensu d'Asturies, con 823 kilómetros cuadraos pelos que s'esparden cientos de llugares. Piloña, con una estensión más pequeña, tien entá más topónimos oficializaos que Cangas, al cuntar con un hábitat más dispersu.
 
La Xunta pola Defensa de la Llingua acusa a los socialistas asturianos d'hipocresía nel homenaxe a Xovellanos
La Xunta pola Defensa de la Llingua emitió un comunicao nel que valoró l'actu añal d’homenaxe al ilustráu xixonés Gaspar Melchor de Xovellanos, onde participanon representantes del Gobiernu asturianu, de l'alcaldía de Palma (Illes Balears) y del Gobiernu local de Xixón. Según la XDLA l’homenaxe d’anguaño «convirtiose nun actu de silenciamientu del compromisu cola llingua asturiana per parte del ilustráu, que, sicasí, foi emponderáu pola alcaldesa de Palma como un defensor de la diversidá llingüística y del catalán». La organización deplora que «los representantes asturianos nun tuvieren la dignidá de falar, siquieramente un mizcu, de que’l pensador xixonés yera tamién un estudiosu, un falante, un escritor n’asturiano y un defensor de la normalización de la llingua, y que precisamente dende’l so exiliu en Mallorca, escribía n’asturiano a los sos amigos xixoneses». Pa la XDLA «la doble moral cola que los socialistas valoren la llingua asturiana y les demás llingues del reinu ye un fechu palmariu que pudo constatase en Xixón». La organizacion cuida que «los socialistas asturianos, si tuvieren un mínimu de dignidá, habríen avergoñase cuando l’alcaldesa de Palma dixo que Xovellanos nun tracamundió cosmopolitismu con anulación de particularidaes, que’l so pensamientu foi tamién de vanguardia na reconocencia y aceptación de la diversidá, y que la so postura sobre’l catalán se sitúa na lliña de lo que munchos años más tarde recoyeríen la Constitución y l’Estatutu d’autonomía.… cuando la posición del ilustráu sobre l’asturiano y el catalán de Mallorca yera idéntica y los socialistas asturianos pretenden condergar la llingua asturiana a la muerte estatutaria y a la so esclusión del mandatu constitucional». La XDLA quixo recordar a la fin que «con fechos como esti la clas política gobernante n’Asturies atenta frontalmente en contra de los derechos llingüísticos y en contra de la memoria y el pensamientu de Xovellanos», y que «los mesmos qu’entorguen la posibilidá de da-y al asturiano un estatus legal curiosu dientro l’Estatutu d’autonomía, nun pierden un minutu en dir a retratase a favor de la diversidá llingüística ayuri, convirtiéndose nunos hipócritas rampantes».
 
Xuristas pol Asturiano critica la redacción de les ordenances llingüístiques de Xixón
La xunta directiva del Aconceyamientu de Xuristas pol Asturiano emitió un escritu criticando la redacción de les ordenances d'usu del asturiano del Conceyu de Xixón. Ente les conclusiones a les que llegó la organizacion de xuristas destaca’l fechu de que de les nueve aiciones municipales mínimes conteníes n’artículu 10 de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries, nos términos de la so ratificación por l’Estáu español, la ordenanza de Xixón namás reconoz dos y parte d’una tercera, too ello yá previsto n’artículu 8 de la Llei d’Usu y Promoción del Asturiano, y que por ello yá se practiquen davezu en bien de conceyos d’Asturies ensin falta d’ordenances: l’emplegu de la llingua pola ciudadanía y los sos representantes municipales, si-yos peta, y la publicación de dalgunos testos municipales n’asturiano. Sí qu’así, l’AXA xulga que la ordenanza de Xixón dexa ensin reconocencia tolo que se refier al emplegu de la llingua na marcación de l’alministración y los servicios municipales, y nun fai gota por poner en práctica les midíes oportunes que faigan que les declaraciones d’intenciones puedan facese realidaes, que ye xustamente lo que manden la Carta Europea, nos seyes parágrafos y mediu escaecíos, y la Llei d’Usu, nel so artículu 8. Otramiente, l’asociación cuida que’l Conceyu de Xixón nun llega a agotar les posibilidaes qu’ofrez el Rial Decretu 1111/1979, que regula l’emplegu de les estremaes llingües del Estáu nes actuaciones de les corporaciones locales, mentanto nun se formalice la previsión d’oficialidá contenida n’artículu 3.2 de la Constitución. L’AXA cre que d’esta manera, otra vez más, «Asturies asítiase, nesta materia, na dómina preconstitucional». Finalmente, l’asociación acusa a les ordenaces xixoneses de recurrir gratuitamente a grandes declaraciones programátiques, que nuna norma de rangu tan baxu resulten puramente demagóxiques.

Euskara

Laburrak
# ETB-3 telebista kate publiko berria urrian hasiko dira emititzen TDT formaturako. Euskara hutsez emango dute eta helduentzat eduki kulturalak alde batetik eta haur eta gazteentzako saioak bestetik eskainiko dituzte. ETB-3 serà la nova cadena pública en basc amb continguts culturals i adreçada al públic infantil i juvenil.
# Viatxeslav Chirikbak euskara-abkhaziera hiztegia egin du, eta haren arabera bi hizkuntzok txetxenierarekin  batera senide izan daitezke, Ipar Kaukasoko mintzairekin loturaren teoria indartuz. V. Chiribka ha publicat un diccionari abkhaz-basc i suggereix que totes dues llengües i el txetxè són de la mateixa família.
# Arrasate Euskaldun Dezagun (AED) taldeak 25 urte egin ditu, euskara erakunderik beteranoenen artean egonda. Gaur egun 800 bazkide ditu, eta hainbatentzat eredua da. Aurrera begirako erronken artean, berriz, hizkuntzaren erabilera areagotzea dute. AED ha fet 25 anys.
# HABEk homologatutako euskaltegietan 40.000 lagun baino gehiagok ikasiko dute ikasturte honetan, gaur egun EAEn dauden 107 euskaltegietan. Horiei gehituko behar dizkiegu Nafarroa eta Ipar Euskal Herriko AEK eta IKAn eta bestelako zentroetan ikasiko duten helduak. Més de 40.000 alumnes estudiaran als euskaltegis d’HABE a la CAB.
# Koldo Zuazo hizkuntzalariak Euskalkiak. Euskararen dialektoak liburua argitaratu du. Bertan Hego eta Ipar Euskal Herriko hizkerak bata bestetik banatzen ari direla azpimarratzen du besteak beste, gaztelerak eta frantsesak eraginda, eta bestela AEBetako euskara dialektotzat ez du hartzen, beste ikerle batzuk ez bezala. K. Zuazo al seu darrer llibre subratlla que les diferències entre els dialectes del nord i del sud del territori són cada cop més grans a causa de la influència del francés i l’espanyol i no considera dialecte el basc parlat als Estats Units d’Amèrica.
# Maialen Lujanbiok eta Xabier eta Fredi Paya anaiek Hego Amerikako musikari eta inprobisatzaileekin egindako bira Interes Kulturaleko Ondasun izendatu du Uruguaiko Kultura Zuzendaritza Nazionalak. Una gira feta per tres bertsolaris en companyia d’improvisadors i músics sud-americans ha estat declarada per un organisme uruguaià com a patrimoni d'interès cultural.

Aragonés

No havrá aragonés en TV Aragon
Lo director de la Radio i Television Aragonesa, Ramon Tejedor, va manifestar lo pasau mes de juliol a Fraga que no eva posible fer una programacion especifica en aragonés (ni en catalan), u siga, producir u emitir programas en ixas luengas. Encara que tamé va dir que las posibilidaz técnicas de la television digital podrian permitir doblar bels programas pa las zonas bilingües.

Lei de Luengas?
Lo vicepresident d’Aragon, José Ángel Biel, declarava lo pasau 22 de setiembre que la DGA se comprometeva a meter en marcha lo proyecto de Lei de Luengas. Tot i que va recordar que l’estatuto se refiere només a «modalidaz lingüisticas», i no pas luengas, perque, d’atra forma, asegurava, lo texto legal hese teniu més complicacions.

Diccionário gistavin
Una nueva publicacion de lexicografia aragonesa acaba de salir. Se trata del Diccionário Aragonés de la parla de Gistau recopilau per Fernando Blas i Fernando Romanos. La obra ye una densa replega con 16.500 registros organizaus en 12.300 dentradas. Fa lo doceno volumen de la coleccion Ainas de Gara d’Edizions.

Poemário ribagorçano
En júnio se presentava la zaguera obra de Ana Tena Puy, se trata d’una coleccion de haikús, decinquantaitrés planas titulada  Como minglanas. Esta obra, que ye lo segundo poemário de l’autora ribagorçana, va obtenir un accésit en el prémio Ana Abarca de Bolea de 2006, certamen que convoca lo Consello d’a Fabla Aragonesa. La obra fa lo volumen uitanta de la série en aragonés d’ixa veterana asociacion.

Dia europeu de las luengas
Es dias 26 i 27 de setiembre se fevan a Graus unas jornadas de celebracion del dia europeu de las luengas, organizadas per la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA). S’hi van fer quatre conferéncias, sobre aspectos de l’occitano, l’aragonés, lo catalan i lo benasqués, impartidas respectivament per Jordi Suïls (UdL), Xavier Tomás (SLA), Francesc González (Romania Minor) i J.Antonio Saura (UdZ/SLA). Tamé hi heva una exposicion de publicacions en romances pirinencos i un curset sobre las luengas minorizadas romances impartiu per Xavier Frias (Romania Minor/UNED). Hi van colaborar Romania Minor i lo concello de Graus, con el patrocínio de la DGA. L’acto va rematar con un recital de poesia en las luengas d’ixas jornadas.

Prémio de novela historica
Lo Centro d’Estúdios Historicos de Monzón ha convocau un certamen de novela histórica al qual s’hi pueden presentar tamé obras en aragonés. La temática cal qu’esteiga ambientada en la Guerra del Francés i a las localidaz de la Ribera de Cinca. La obra que gane recebirá 3.000 euros i s’atorgaran 1.000 a la que resulte finalista. L’admision d’originals remata lo 19 de deciembre. La decision i composicion del jurau se dará a conoixer lo primer trimestre de 2009.

Occitan

La Constitucion francesa reconeis l’occitan
Après lo vòt favorable del Congrès francés en favor de la reforma constitucionala, la carta magna reconeisserà, dins son article 75-1, las lengas minorizadas de l’Estat (occitan, catalan, breton, basc...) coma patrimòni de França. Malgrat que d’unes demoravan lo cambiament de l’article 2, que consacra lo francés coma lenga unica de la Republica, almens aital, la legislacion francesa pren en compte las lengas autras que lo francés dins la sieuna constitucion. Mas adara, la preocupacion per las organizacions occitanistas es de saber quina serà la conseqüéncia practica d’aqueste cambiament, s’aquò anarà acompanhat dels mejans financièrs de besonh per poder metre en plaça, fin finala, una politica linguistica que permete preservar la lenga d’òc e desvolopar son usatge.

Tele en òc
Après la pausa estivala, aqueste 14 de setembre tornèt dins las teles lo magazine en occitan de France 3 sud, Viure al país, cada dimenge a 11h20. Aqueste magazine prepausa de reportatges e cronicas sus, per exemple, l’Estivada passada, o sul seguiment de la caminada Occitània a pè, e tanben de documents d’arquiu de la meteissa emission, mas de vint ans a. Mas l’emission aquesta se fa dins un contèxte general malaisit per la tele en lenga occitana, sustot per la tendéncia a la recentralizacion qu’a la television publica francesa.

Ràdios occitanas
Per çò qu’es de la ràdio, podem parlar de la dubertura ongan de doas frequéncias mai de Ràdio Lenga d’Òc en Avairon, après la sieuna expansion per Montpelhièr, Seta e Alès, çò que li permet d’aver dejà un malhum radiofonic important.
A costat de la ràdio clapassenca, en Bearn, Ràdio País, la Voix du Béarn e Radio Oloron que fan cada matin un programa en comun de tres oras e en dirècte titolat Matiadas. Aqueste programa es la consequéncia mai clara de la politica en favor de la lenga desvolopada pel Conselh Generau dels Pirenèus Atlantics.

L’occitan... qu’es aquò?
Aquò qu’es un document de vulgarizacion editat per l’IEO, per explicar çò qu’es l’occitan als toristas e lo monde que viu en Occitània. Al libret s’i parla de lenga, d’istòria, de literatura, de la creacion artistica, de la ràdio en occitan e tanben dona d’informacions practicas pels que vòlon crompar de libres o disques o pels que vòlon seguir de corses. Lo jornalet, que l’an passat ja foguèt publicat en francés e en anglés, es estat publicat ongan tanben en italian e en alemand, e es estat finançat amb ajudas publicas de regions e de departaments e tanben amb de publicitat privada.

L’AIEO se recampèt a Aisgran
Lo congrès triennal de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans se debanèt ongan a Aisgran (Alemanha). Foguèt un rendètz-vos amb de conferéncias e talhièrs on los cercaires de la lenga occitana, que n’i a de 25 nacionalitats diferentas, partatgèron la sieuna passion entre conferéncias, comunicacions o a la taula redonda per far lo bilanç final.

Brèvas
# Lo Conselh Generau d’Aran ven de dobrir las preinscripcions pel cors que ven per las classas d’occitan en Aran e en Barcelona dins los nivèls A, A1, B e C. Los corses se faràn, en Aran, a l’IES de Vielha, e en Barcelona a l’Escola d’Administració Pública.
# Iniciativa per Occitània, lo laboratòri politic, cultural e social occitan, a ara un blòg per comunicar amb los occitans e occitanas subre tot de causas (iniciativaperoccitania.midiblogs.com).
# L’IEO ven de presentar un annuari occitan en linha: las paginas occitanas. Aqueste otís a la mira de metre en relacion los diferents actors de la vida culturala occitana. La version en linha foguèt presentada a l’Estivada de Rodés per mostrar a d’utilizators potencials l’interès que pòt aver. En aqueste mateis sens, la Region Lengadòc-Rosselló trabalha en la creacion de la Pòrta d’Òc, un portalh internet en linha per aculhir de tèmas divèrses: lenga, cultura, ensenhament, economia, espòrt, aisinas, servicis. En mai d’aquò, quan lo portalh sigue en marcha, los usatgièrs auràn la possibilitat de telecargar de logicials liures en version occitana e de correctors ortografics.
# Las edicions de l’IEO venon de publicar La pluèja rossèla, l’òbra de Julio Llamazares que descriu la lenta agonia d’un vilatge abandonat d’Aragon naut, revirada per F. Vialaret.

Català

El català a Europa
El Parlament europeu presentà el seu canal de televisió per internet en les 22 llengües oficials de la UE entre les quals no hi és el català (www.europarltv.europa.eu). A més, el director d'aquesta nova televisió estudia la manera de denunciar Miquel Català, el veí de Lleida que ha traduït a la llengua catalana la plana d'aquesta televisió tal com havia fet anteriorment amb la web de l'Europarlament. D’altra banda, la Comissió Europea no ha rebut cap queixa que denunciï cap tipus de discriminació o persecució de l’espanyol a Catalunya. El comissari europeu de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, ha defensat públicament que els catalans canvien de llengua contínuament i sense cap mena de dificultat, i que viure a Catalunya sense parlar la llengua catalana no suposa cap mena de problema.

Breus
# Canal 9 i TVC ja emeten en obert via TDT al Principat i al País Valencià, respectivament. L'acord de reciprocitat no frena les multes de 600.000 euros a què s'enfronta ACPV ni els reiterats intents de clausurar els repetidors que té al País Valencià. Una recent resolució judicial ha impedit, per tercera volta, el tancament del repetidor de Perenxisa que dóna cobertura a les emissions de TVC a la ciutat de València.
# Els sindicats majoritaris de l'ensenyament a tot el territori reclamaren a les administracions que el català, amb les respectives varietats dialectals, sigui la llengua vehicular a les escoles (www.sindicat.net).
# S’oficialitzà la tornada del Govern Balear a l’Institut Ramon Llull, que treballarà per a incorporar-hi la Generalitat Valenciana.
# La Bressola inaugura el centre d'ensenyament secundari Pompeu Fabra, situat al municipi del Soler (Rosselló). És el primer centre d’immersió en català per a nois i noies de secundària a la Catalunya del Nord.
# Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua a Castelló, València i Alacant han iniciat la campanya Parla’m en valencià per tal de donar més embranzida a la tasca duta a terme pel Voluntariat pel Valencià des del 2005. El Voluntariat ha creat 2.500 parelles amb aprenents de 23 nacionalitats diferents (www.fev.org).
# Un col·lectiu de valencians exigeix als ajuntaments que facin una versió en valencià  del portal de l’ajuntament de les ciutats i viles on és tradicional el català (www.salvemelvalencia.tk).
# El Centre de la Cultura Catalana i el portal web Cinealacarta.cat signen un conveni de col·laboració per a la promoció del cinema en català a Andorra.
# Air Berlin rebutja definitivament a utilitzar la llengua catalana a causa de «l'alt cost econòmic i el llarg termini d'implementació».
# La Fundació puntCAT ha rebaixat un terç el preu dels registres de dominis .cat, coincidint amb el tercer aniversari de l'aprovació d'aquest domini.
# L’IEC i Google han arribat a un acord pel qual es digitalitzaran i publicaran a internet unes 3.000 obres pertanyents al fons de la institució normativa de la llengua catalana. Aquestes obres podran ser consultades arreu del món de forma totalment gratuïta i en algun cas fins i tot es podran desacarregar. Aquest acord se suma al signat el gener de l'any passat entre cinc biblioteques catalanes, entre les quals la Biblioteca de Catalunya, perquè més de 300.000 llibres, no subjectes a drets d'autor, estiguin a disposició de milions de persones de tot el món a través d'internet.
# La lingüista Carme Junyent, presidenta del Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades de la UB, afirma que el català a Andorra «és a les portes d'esdevenir una llengua en perill d'extinció».
# Josep M. Terricabras ha estat nomenat nou president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional.
# Obren una nova pàgina a internet que ofereix blocs en català. (www.cercabloc.cat)
# El nou navegador de Google, Chrome, aparegué també en català (www.google.ad/chrome).
# TV3 i Catalunya Ràdio celebraren els 25 anys de comunicació en català amb una festa multitudinària a Montserrat.
# Bon Preu distribueix 2.500 xapes als seus treballadors amb el missatge Si us plau parla'm en català i se suma, així, a la campanya amb el mateix nom promoguda per algunes entitats i organismes.
# El Bloc d'Apple ha obert un xat en català per als usuaris d'aquesta plataforma. Cal disposar del programa ichat i un compte .Mac, MobilMe o AOL.
# L’Ajuntament de Palafrugell requerirà a partir d’ara als seus proveïdors habituals que utilitzin la llengua catalana en tot allò que fa referència a les relacions professionals i mercantils que mantenen amb el consistori.

Sardu

Tzinema in sardu: dinari pro lu creare, ma no pro lu distribuire
In capidanni, s’isportellu limbisticu de sa Comune de Tissi at organizadu una serie de proietziones de tzinema in limba sarda. Cun sos fundos de sa legge nazionale 482/1999 dedicada a sa promotzione de sas limbas de minorias s’est realizado su film “Su Re” retzitadu tottu in sardu. Su film est ispiradu a sos Vangelos cristianos cun s’intentu de contare una istoria universale et non, como meda boltas sutzedit cun su tzinema sardu, de si contzentrare solamente subra sa diversidade de s’isula. Su registra de su film est Giuanne Columbu, chi in s’incontru de Tissi at contadu puru sas dificultades chi tenet in sa distribuzione de su film. Infattis su Ministeriu nazionale de sa cultura at negadu fundos pro lo distribuire a livelu nazionale ca no est in italianu.

Su Presidente de Catalunya in Casteddu
Su dia 20 de Cabidanni in Casteddu s’est tentu un incontru politicu cun su Presidente de sa Catalunya Josè Montilla, su Presidente de sa Regione Sarda, Renato Soru, et politicos de Sitzilia. S’incontru est istadu fattu pro collegare s’esperientzia sarda a sa catalana et a sa de Sitzilia, regiones chi cherent prus autonomia. Su Presidente catalanu at contadu s’esperientiza sua: fintzas si issu fit de sa regione de Cordoba, in Andalusia, pustis de 16 annos in Catalunya, usat normalmente su catalanu istandard. Est emersu un attera bolta su problema de su sardu chi manchende de un istandard no si podet utilizzare cun fatzilidade a livellu ufficiale. In s’incontru s’est faeddadu puru de s’iscritura de su nou Istatutu de Sardinna et de sovranidade.

Dinari pro finanziare su campidanesu torrat a Roma
Sa Provintzia de Casteddu at debidu torrare a su Ministeriu de sa cultura 365.000 euros dedicados dae sa legge 482/1999 a sa promozione de su campidanesu. Su dinari, infattis, no est bistadu ispesu in su tempu previstu dae sa legge. Custu fattu at atzesu sas boghes de cantos ant dae sempre criticadu sa separazione de sos faeddos sardos. A sa Provintzia de Casteddu si criticat de aer sempre nadu de esser discriminada in frente a su Logudoresu, pero de no ischire ispendere dinari candu lu tenet por fagher progettos chi azzuent su campidanesu. Sa polemica si podet leggere in www.sotziulimbasarda.net 

In presse
# In sa visita fatta in Casteddu su 7 de Cabidanni, su Paba Beneittu XIV at pronuntziadu una frase in sardu, retzinde medas applausos da sa piatta.
# In Bilartzi s’est tentu un incontru chi at reunidu 70 operadores limbisticos de sos Ufitzios por sa protetzione de sa limba sarda. S’est faeddadu de comente custos Ufitzios funtzionant et de comente si podent mezzus coordinare.
# In su giassu internet www.sotziulimbasarda.net si podet frimmare una petizione pro presentare a su Consizzu regionale unu disegnu de legge noa pro sa tutela de su sardu.
# Sa XI edizione de su campionatu de Murra chi s’est tenta in Orthullè at fattu, comente ogni annu, riunire zente chi giogat a murra dae totta sa Sardinna. Est interessante che in custu giogu s’est realizada un forma de istandard de su sardu ca tottu sos giogadores narant sas mattessi peraulas et numeros.