69

Galego-português

Ofensiva espanholista
Ignacio López-Chaves, deputado do Partido Popular, foi expulso por duas vezes do Parlamento por recriminar ao presidente da Comissom 4ª de Cultura, Bieito Lobeira, o uso do topónimo ‘Galiza’. Na primeira destas ocasiões, os restantes deputados populares também abandonaram a sala em solidariedade com López-Chaves, mas desta última vez a sessom pudo prosseguir com normalidade. A Mesa do Parlamento ratificou o direito dos/as deputados/as a empregarem o topónimo ‘Galiza’.
Entrementes, o líder do Partido Popular na Galiza, Alberto Núñez Feijóo, assegurava em Madrid que os galegos «nunca deixaremos que o castelhano esteja em perigo» e ainda que se declarasse partidário da Lei de Normalizaçom Linguística, anunciou que derrogaria o decreto que a desenvolve no ensino, quando chegasse ao poder.
E, pola sua parte, a presidenta e o vice-presidente de Galicia Bilingüe, Gloria Lago e José M. Pousada, denunciarám no Parlamento Europeu a «discriminaçom do castelhano na Galiza». A notícia parece brincadeira, mas nom é...

Provedor de Justiça galego pede «harmonia» linguística
O polémico Provedor de Justiça (oficialmente denominado ‘Valedor do Povo’), Benigno López, declarou na apresentaçom ao Parlamento do seu relatório de 2007 que existe uma tendência para converter o galego em língua de conflito, ao mesmo tempo que apelava «à responsabilidade de todos os agentes políticos e sociais para que prevaleça harmonía caraterística da Galiza». Mais uma vez, Benigno López posiciona-se em prol do espanhol no debate normalizador. Francisco Rodríguez, secretário geral de Uniom do Povo Galego (UPG) -o partido hegemónico do BNG- acusou o ‘Valedor’ de ser «o primeiro conflito» no debate linguístico e pediu que fosse demitido imediatamente. 

Breves
# No centenário do aniversário do nascimento do Membro de Honra da AGAL,  Jenaro Marinhas del Valle, a Faculdade de Filologia da Crunha, a ASPG e o Concelho da Crunha, estám a organizar umhas jornadas dedicadas a este galeguista exemplar, intituladas Jenaro Marinhas del Valle, Memória Viva dum Século de História da Galiza.
# 90% das aulas da Universidade da Cruha, 84% na Universidade de Vigo e 80% na Universidade Compostelana som em espanhol.
# Conselheira de Cultura, Ánxela Bugallo, e presidente da Real Academia Galega, Xosé Ramón Barreiro, assinaram um convénio para digitalizar os fundos da RAG.
# Apresentaçom de Opentrad, primeiro protótipo de tradutor automático de assimilaçom inglês-galego (norma ILG-RAG)-inglês. Feito por Imaxin Software.
# Segundo um inquérito do Conselho da Cultura Galega, 63,3 % da populaçom seria favorável a que o galego fosse a língua ordinária na missa, mas 50% das paróquias nunca o empregam nas suas celebrações litúrgicas.
# Faleceu aos 77 anos Camilo Gonsar, um dos escritores mais importantes da Nova Narrativa Galega e membro da RAG.
# Organismo Supramunicipal do Berzo pede ao Governo Galego uma melhor recepçom da TVG em toda a comarca.
# Segundo um estudo da Área de Normalizaçom Linguística da Universidade de Vigo, só 25% das escolas desta cidade cumprem o Decreto do Galego.
# Só 4 das 20 principais empresas galegas têm a sua página web em galego.
# O galego é requisito imprescindível para aspirar a um posto de trabalho na Administraçom Galega, mas a realizaçom de cursos de aperfeiçoamento de galego confere uma pontuaçom nos concursos de promoçom interna igual a qualquer outro idioma da UE.
# Deputaçom de Lugo, em colaboraçom com a AS-PG, comemorou o nonagésimo aniversário da I Assembleia Nacionalista de Lugo de18 de Novembro de 1918 (na qual as Irmandades da Fala pediram a co-oficialidade do galego e a federaçom da Galiza com Portugal dentro de umha federaçom da Ibéria).
# Novo caso de discriminaçom linguística: granja escola El Kiriko, situada em Fornelos de Montes, proíbe expressamente aos seus empregados usarem o galego.
# A Mesa iniciou umha campanha para que cidadãos e cidadãs exercitem o seu direito a serem atendidos em galego, mas sempre com «um sorriso na boca».
# Papel, relevância e defesa da Língua Portuguesa no actual contexto internacional centrou debates da Reuniom Extraordinária de Ministros da Educaçom e Cultura da CPLP, que decorreu 21 de Novembro em Lisboa.Segundo as conclusões do relatório sobre o Estado da Populaçom Mundial de 2008 do Fundo das Nações Unidas para a Populaçom (UNFPA), 350 milhões de pessoas falarám a nossa língua em 2050. Mas quantas na Galiza?

Asturiano

La reivindicación de la oficialidá del asturiano volvió salir a la cai
Alredor de 3000 persones anduvienon el sábado 4 d’ochobre les cais d'Uvieo pa reivindicar la inclusión de la oficialidá del asturiano na reforma del Estatutu d'Autonomía d’Asturies. Col lema Ensin oficialidá nun hai estatutu que valga y convocada pol Conceyu Abiertu pola Oficialidá, la manifestación salió a les 18:00 hores de la Estación del Norte y remató na Plaza de la Catedral.
 
Denuncien dos escueles por entorgar con amenaces la matriculación n'asturiano
La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana acusó a dos escueles concertaes de Xixón de «entorgar la matriculación n'asturiano con amenaces y mentires» no que supón una acometida consciente «a la escolarización de la llingua asturiana y a los derechos llingüísticos y educativos de los escolinos». Según la nota de la XDLA, nún de los casos los familiares de los alumnos recibienon unes fueyes onde se pidía espresamente que renunciaren a les clases d'asturiano non sólo pa esti cursu sinón tamién pa los cursos socesivos. «La fueya unviada p'amedranar a los padres y madres y facelos comprometese en contra de la llingua asturiana ye un incumplimientu de la llei que tien que tener consecuencies alministratives inmediates», reclama'l textu.
Nel otru casu la dirección del centro ufiertó la posibilidá de matriculación tal y como pide la llei, pero desque hubo abondos escolinos qu'escoyenon l’asignatura, la directora de la escuela encamentólos en contra la matriculación en Llingua Asturiana, «afirmando que si asisten a clases d'asturiano pierden una hora de llingua castellana a la selmana», según diz la nota de prensa. La XDLA recordó que la llei prohíbe que la escoyeta d'asturiano sea motivu de discriminación de los alumnos y nun dexa que l'asignatura pueda competir con otres materies.
 
La Televisión Asturiana incumple los decretos de toponimia
La XDLA denunció públicamente «l'incumplimientu sistemáticu que la Radiotelevisión del Principao d'Asturies fai de los decretos de toponimia oficial, cuando, como ente públicu que ye, tenía que ser un medio fundamental pa llevar a la práctica tolos alcuerdos y normatives aprobaes pol Gobiernu asturianu». La organización xulga envergonzante que «depués de que 32 conceyos tengan la so toponimia oficializada y publicada nel BOPA, l'ente públicu de comunicación nun faiga casu d'ello y siga usando topónimos que yá nun tienen validez legal». Al traviés d'una nota de prensa la XDLA recuerda lo qu'afiten los decretos de toponimia aprobaos pol Conseyu de Gobiernu: que’l so usu ye de cumplimientu obligáu per parte de l'alministración pública. «Tanto la RTPA como'l Gobiernu asturianu tán actuando illegalmente no tocante a la toponimia: apruébense los decretos pa depués nun los cumplir», concluye la nota.
 
L'asturiano entra como «minor» nos planes d'estudiu de la Universidá d’Uvieo
El día 20 de noviembre la Xunta de la Facultá de Filoloxía de la UU aprobó la propuesta del decanu José Antonio Martínez d'incluyir l’ensiñu del asturiano como «minor» (un bloque d'asignatures de 48 creitos). Ello va suponer la incorporación de la llingua asturiana a los estudios reglaos universitarios per primer vegada na historia, anque nuna modalidá inferior a la que se propunxera de mano.
La Xunta de Facultá tenía como puntu principal dar el preste a la propuesta de Títulos de Grau presentada pol Decanatu, a fin d’establecer los futuros estudios de Filoloxía, qu’han adaptase al Espaciu Européu d'Enseñances Superiores. El decanu proponía la creación de cinco títulos de grau (equivalentes a les carreres actuales), compuestos por un «maior» (120 creitos) combinable con un «minor». Ente los «minores» propuestos figuraba'l d'asturiano, depués de que la Xunta de Facultá refugara en xuno la propuesta de l'anterior decana, Ana Cano, d'asitiar la llingua asturllionesa como «Llingua A» dientro del «maior» de Llingües Modernes.
El profesor Félix Fernández de Castro, que yá presentara una emienda en contra de la presencia del asturiano nesi «maior», presentó agora otra emienda en contra del «minor», polo qu'esti puntu tuvo que se votar aparte del restu del conxuntu. El resultáu foi de 63 votos en contra de la propuesta de Fernández de Castro, 27 a favor y cuatro en blanco.
L’asturllionés va pasar asina  –a falta de l’aceptación n’organismos superiores– a poder cursase dientro de los estudios reglaos de la UU en forma de «minor» llibremente combinable, dexando atrás los actuales estudios non reglaos de «Títulu Propiu» que, n’estao de provisionalidá, existíen dende va catorce años. La previsión ye qu'estos estudios se pongan en marcha nel cursu 2010-2011. Hasta entóncenes la propuesta tien que se desenvolver en planes d'estudios y que s'aprobar n'instancies superiores, tanto autonómiques como estatales.

Euskara

Aragonés

30 Aniversário del Consello d’a Fabla Aragonesa
Lo pasau 29 de noviembre lo CFA va celebrar a Uesca es suyos trenta anyos dende que esta veterana asociacion se legalizava a la capital altoaragonesa. Tamé se fevan tres decadas del boletin Fuellas que lo CFA edita de forma bimestral dende 1978. La revista, que en primeras tirava 100 exemplars, ha pasau a tirar-ne 1.500 i ha alcançau lo numero 185. Francho Nagore, profesor del Campus de Uesca de la Universidat de Zaragoça i alma mater del Consello, va aprofitar ta criticar la inactividat guvernamental en relacion con la siempre posposada Lei de Luengas, i va dir que la RTVA havria d’emitir tamé en aragonés i catalan, i que estas luengas havrian d’estar presents en la sinyalizacion de carreteras, de forma bilingüe, con lo castellano. Chusé Inazio Nabarro, actual president del CFA, va considerar que la DGA no actua en este tema como cal per falta de decicison en lo sino del PSOE i per l’actitud del PAR, que «bombardeya i boicoteya» tot lo que s’en relacione, i, a més, fa orellas a posicionamientos brenca cientificos como los que representa la FACAO.

Ataques del secesionismo de la FACAO
La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), enrestiva lo pasau 30 de noviembre cuentra el Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA). El feva al Diario del Altoaragón on Chusé Inazio Nabarro s’heva referiu un dia antes a la FACAO como una entidat «dudosamente científica». En ixas declaracions, Héctor Castro, secretário de la FACAO, diva que lo CFA pretendeva imposar el catalan en las comarcas orientals d’Aragon. La FACAO mantiene la insostenible –i acientifica– idea de que a ixes território se parlla una variedat d’aragonés oriental, quan tota la comunidat cientifica ye unanime en dir que lo que se hi emplega no ye que dos variedaz del catalan noroccidental, de las quals la ribagorçana ye usada per es oscenses catalanofonos.

Nuevas publicacions filologicas
Acaba de publicar-se Luenga&Fablas nº 8-9 (2004-2005), revista del Consello d’a Fabla Aragonesa. Entre es articlos –que son comunicacions presentadas a la IV Trobada d'Estudios d'a Luenga Aragonesa– cal fer mencion, per lo suyo interés, d’estes: R. Mª, de Azkue e l'aragonés en 1930: lo cheso e l'ansotano, de Óscar Latas. O rechimen preposizional de o berbo e altras peculiaridaz sintauticas en a luenga de Acordanzas de San Pelegrín, de Ch. I. Navarro.
Tamé ha saliu lo nº 18 d’Alazet, revista de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, on, entre atros, destacan estes interesants treballos: Nota para atestiguar el uso de la partícula afirmativa ó < lat. HOC en aragonés moderno, de F. Nagore. La antroponimia latina (¿romana?) en la Ribagorza a la luz de la toponimia, de Carlos Ángel Rizos Jiménez. La realidad social de la lengua aragonesa: uso social y vitalidad etnolingüística, de Cecilio Lapresta Rey y Ángel Huguet Canalís.

Nuevas publicacions literárias
Han saliu ya las obras que van ganar las dos zagueras edicions del prémio de literatura en aragonés Universidad de Zaragoza. Se trata de En o envero d’a fruita de Juan Carlos Bueno. La obra ye una mena de ficcion autobiografica: «la inconclusa história d’un zagal que naxió entre a boira». L’atra obra ye Enruenas, de Jusep Raül Uson. Ye un diário de viages de dos turistas en Turquia, que recorren Bodrun, l’antiga Halicarnaso, i una reflexion sobre es contrastes de la civilizacion nuestra. Del mesmo autor s’ha reeditau Ixe buxo viello (entre fierros), acotolada dimpués de dos decadas. La obra va ganar lo prémio de poesia Ana Abarca de Bolea, en 1988. Las tres obras fan servir la grafia etimologica romance que postula la revista De Lingva Aragonensi.

Occitan

L’Occitània a pè s’es acabada
Lo 7 de novembre passat acabèt a Vielha (Aran) la marcha Occitània a pè, organizada per la Chambra d’Òc, e que de la fin d’agost fins novembre a traversat una granda part dels Païses d’Òc. Los sèt caminaires, que partiguèron de Vinai, en Val d’Estura, e qu’an fait mès d’un milièr de quilomètres, se mostrèron plan satisfaits de l’aculhida del monde a la fin de cada etapa, e n’an fait un bilanç final positiu, tant del sieu esfòrç com del trabalh qu’an pogut comprovar que fan las diferentas associacions per Occitània tota. A malgrat que l’objectiu final de la caminada es dels gròsses: que l’occitan siá reconegut patrimòni mondial de l’umanitat, la tòca primièra dels organizators qu’èra de far conscienciar lo pòble occitan de l’importància de la sieuna cultura e de sa lenga. Lo resultat de l’aventura aurà forma de libre e DVD recopilatòris del viatge.

Presentan lo Diccionari bàsic occità-català. Glossari català-occità
Tres ans après la publicacion del primièr diccionari català-occità e occitan-catalan de Claudi Balaguer e Patrici Pojada, ara ven d’espelir un Diccionari bàsic occitan-català. Glossari català-occità fait per Mar Bel, Carles Castellanos e Manel Zabala. Lo libre, editat dins l’encastre de l’Eurocongrés 2000 foguèt presentat a Barcelona, en preséncia dels autors. Lo libre, que despassa las 8.000 entradas, e que basicament recuelh lo lexic de l’occitan larg, mas amb quauques centenats de mots gascons e provençals, es de consulta aisida e includís un resumit de la gramatica de l’occitan e tanben un glossari catalan-occitan que recuèlh las paraulas mai luenhencas entre ambdoas lengas per trobar lo mot occitan que se vòlga cercar, a comptar del catalan, sustot quand an pas una semblança immediata.

Corses d’occitan en Aran e en Catalonha
Lo Departament de Cultura e Politica Lingüistica del Conselh Generau d’Aran a tornar aviar, ongan en collaboracion amb la Deputacion de Lhèida, los corses d’occitan aranés pels adultes, dins quatre nivèls de lenga, a la Val d’Aran e a Barcelona, amb oraris de matin, de ser e de nueit. A la fin del cors, los estudiants an la possibilitat de s’examinar per aquesir l’acreditacion del nivèl de lenga corresponent.
Lo Centre d'Afrairament Occitano Catalan, amb lo programa de la creacion de l’Oficina Occitan en Catalonha, venon de començar ongan l’ensenhament de l’occitan lengadocian en Catalonha pel cors 2008/2009. Una iniciativa que vòl ensajar d’introdusir dins la societat catalana l’estudi de l’occitan al meteis temps que fa partida d'un programa mès larg que se completarà los ans futurs e que comença un procès reglat d'aprendissatge de l’occitan a Catalonha. Los corses, que son d’iniciacion teorica e practica dins la lenga e la cultura occitanas, an l’objectiu de raprochar l’estudiant a aquesta lenga e far possible qu’aja un domeni passiu amb un nivèl elemental d'expression oral e escrita.

Lo servici de traduccion automatica de la Generalitat incorpòra l'occitan
Lo servici de traduccion que la Generalitat de Catalunya ofrís en linha pel public general e las entrepresas (www.gencat.cat/revirador) ven d’incorporar los parelhs de lengas catalan-occitan-catalan e castelhan-occitan-castelhan. Lo sistèma permet distinguir l’occitan general de la varietat dialectala aranesa. Amb aquel projècte, la Generalitat de Catalonha se mòstra favorabla al desvolopament de logicial dubèrt e al supòrt a la lenga occitana e, en concrèt, a l’aranesa, varietat de l’occitana qu'a Catalonha parteja oficialitat amb lo catalan e lo castelhan segon qu'establís l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.

Brèvas
# Lo programa Volontariat per aranés ven de festejar sons primièrs sieis meses, ont s’an amassat vint-e-cinc parelhas lingüisticas. La tòca del projècte, qu’a clavat la primièira etapa de foncionament, es d’incorporar los coneisseires passius de la lenga a l’emplec social de l’occitan en metre en contacte de locutors d’occitan amb de locutors potencials, los qu’an estudiat la lenga mes que la parlan pas pro aisidament encara.
# La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat ven d’editar unas pichonas publicacions en linha, de caractèr divulgatiu, subre l’occitan, ont s’explican per exemple la geografia e l’istòria occitanas; la lenga amb los sieus dialèctes e lo rapòrt istoric amb lo catalan; la literatura occitana e elements culturals, com l’imne, lo drapèl, lo folclòre e la gastronomia. Los opusculs, titolats: Òc. Occitània i l’occità e Mil anys de literatura occitana se pòdon consultar sus www.gencat.cat.
# Las edicions catalanas Pagès venon d’editar un novèl títol dins la sieuna colleccion de classics catalans en occitan: Ací que repòse Nevares... es un recuèlh de narracions cortas de l’etapa mexicana de Pere Calders. Aquestes contes, escrits a partir de faits reals, mòstran dins tota sa intensitat, l’univèrs violent, primari, irracional e susprenent, pels uèlhs dels occidentals, de la vida quotidiana de l'indian mexican (www.pageseditors.com).
# Lo Diccionari toponimic de las comunas de Gironda ven d'espelir. L’òbra es lo resultat del trabalh de l’Institut Occitan en collaboracion amb lo Conselh Generau de Gironda. L'InÒc es l’organisme qu’a aviat e coordina la colleccion de diccionaris toponimics de las comunas dels cinc departaments aquitans, que los dos primièrs obratges avián dejà pareishuts: lo de Bearn e lo de las Lanas-Baish Ador (www.institutoccitan.com).

Català

Reciprocitat desigual. Canal 9 sí, TVC no
La Generalitat Valenciana ha clausurat dos repetidors més de TVC a les comarques de la Costera i la Safor malgrat els acords de reciprocitat -encara no ratificats- entre totes dues generalitats. La Generalitat de Catalunya, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i TVC han assegurat que les emissions de Canal 9 al Principat es replantejaran si TVC no arriba al País Valencià a través d'un acord de reciprocitat similar al que hi ha actualment entre IB3 i TVC. Davant d'aquestes queixes, el Govern espanyol admet que s'ha endarrerit la concessió d'un tercer multiplex a València que permetria aquesta reciprocitat entre Canal 9 i TVC. ACPV s'ha indignat amb el comunicat del Departament de Cultura català en el qual s'afirmava que el PP tenia bona predisposició amb les emissions de TVC. ACPV, en canvi, considera que el govern de Camps no ha tancat més repetidors perquè els tribunals li ho han impedit.

Breus
# Estat crític financer de la primera escola en català, Comte Guifré, a la Catalunya del Nord per la retallada del 50% de les subvencions de l’Estat francès.
# El Tribunal Suprem espanyol reconeix per vintena vegada l’equivalència entre els títols de Filologia Catalana i Valenciana. Aquesta sentència obliga la Generalitat Valenciana a equiparar tots dos títols en els processos d’oposicions al cos de mestres i professors al País Valencià. Aquesta sentència no admet recurs.
# Es compliren 25 anys des de l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià al País Valencià. Un estudi de la Mesa per l'Ensenyament (Escola Valenciana, ACPV, FAPA-València i els sindicats STEPV i CCOOPV) evidencia els incompliments del Govern valencià que ha desplegat la llei en la seva mínima expressió. El document apunta deu mesures «per fer del valencià una llengua de futur i coneixement».
# L’estudi Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI, fet durant els anys 2003 i 2004 per la Generalitat de Catalunya, el Govern balear i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja es pot consultar a internet.
# ERC presentarà al Congrés i al Senat una bateria de 1.027 preguntes sobre l'ús del català, entre les quals planteja que la família reial espanyola el parli i que s’ensenyi a les acadèmies de l’exèrcit espanyol.
# La Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes organitzada per Òmnium Cultural, tornarà a Barcelona després de vuit anys d'itinerància pel territori.
# PSOE i PP obliguen a traduir a l’espanyol els certificats judicials europeus redactats en català, basc o gallec. Tomben d'aquesta manera en el Congrés espanyol l'esmena de CiU aprovada per unanimitat al Senat que la considerava innecessària.
# Enciclopèdia Catalana ha publicat un nou Diccionari de la literatura catalana dirigit per Àlex Broch.
# Èxit d’afluència i de crítiques al IX Cicle de Cinema en català celebrat a Sabadell.
# L’ordinador XO, ideat per als infants dels països més pobres del món, tindrà el sistema operatiu disponible en català i aviat també el programari.
# Estrena pàgina el primer sexshop en català encarat al públic homosexual (www.gay.picanti.cat).
# Nou curs telemàtic i gratuït per a aprendre català, creat per la Generalitat de Catalunya (www.parla.cat).
# El president de la Secció Filològica de l'IEC, Joan Martí i Castells , s'ha queixat públicament del baix nivell competencial del català de la majoria dels comunicadors catalanòfons. Segons el seu parer, si un periodista no té el nivell lingüístic necessari hauria de patir una sanció econòmica o un canvi de destinació laboral fins que no n'assolís la competència que cal, tal com passa en altres Estats.
# El Consell General de la Catalunya Nord entrà a formar part oficialment de l’Institut Ramon Llull, organisme que vetlla per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes.
# Les representacions del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Barcelona ja tenen web en català. Les webs oficials del Parlament i de la Comissió Europees, en canvi, només s'han traduït als idiomes oficials de la UE, tot i que hi ha una versió catalana no oficial gràcies a la inciativa particular de l’informàtic Miquel Català (www.europarl.cat i www.europarl.cat/tv).
# Les editorials Bromera, Cossetània i Angle han creat el portal d'internet edi.cat amb l'objectiu d'introduir el llibre digital en català.
# La Plataforma Universitària pel Català a la UPF denuncia la reducció de classes en català en aquesta universitat i exigeix el compliment de la legislació lingüística aprovada pel Claustre.
# Els treballadors de Port Aventura realitzaran cursos d'antenció al públic en català fins a finals del 2009 acollint-se al programa Profit de la Generalitat de Catalunya

# Campanya a favor del consum de joguines en català, feta per l’Associació per la Cultura Catalana de Vic en col·laboració amb la cooperativa Abacus (www.cpnl.cat/jocs/cataleg).

Sardu

Cunferentzia subra sa Limba sarda in Macummere
Su 28, 29 et 30 de Sant’Andria si est tenta in Macummere una Cunferentzia regionale subra sa limba sarda. S’est faeddadu de sos benefitzios de su bilinguismu in sos pitzinnos chi faeddant tantu su sardu che s’italianu. S’est difesa s’idea chi sa protetzione de su sardu si depet collegare a livellu europeu cun sa protetzione de tottas cantas sas limbas de minoria. Si sunt presentado resultados de s’istadu de sa limba sarda oe in Sardinna fattos da istudiosos de sas Universidades de Casteddu et de Tatari.

Gherra subra s’usu de su dinari pro sa protezione de sa limba
Un articulu bessidu in su giornale La Nuova Sardegna, iscrittu da s’intellettuale et scrittore Paule Pillonca at fattu naschere una chistione subra comente si utilizat su dinar contzedidu da s’Istadu italianu pro sa promozione de su sardu. Com’est nodidu dae su 1999 su sardu est una limba de minoria reconnoschida in Italia et sos entes publicos, ispetzialmente iscolas et universidade podet retzire fundos pro progettos. Pillonca accusat medas universidades de aer fattu progettos inutiles, comente master de limba sarda fattos in italianu o progetto no limbisticos ma subra atteros caratteres de s’identitade sarda.

Petitzione pro cambiare sa legge subra sa limba sarda
In su giassu www.sotziulimbasarda.net si podet frimmare su testu de una petizione pro pregustare a sa Regione autonoma de Sardinna de iscriere una legge noa de politica limbistica. S’ultima legge chi est bistada fatta pro sa limba est de su 1989 et sos chi prommovent sìinitziativa narant chi est troppu betza et chi commo chi s’Europa at reconnoschidu s’importantzia de sa diversidade, bi sunt meda ispatzios abbertos pro aumentare sa tutela de su sardu. 

In presse
# S’Ufitziu provintziale de sa Limba sarda de Aristanis chi fit funtzionende dae battor annos, at a serrare pro mancantzia de dinari. Si timet un effettu dominu subra sos atteros ufitzios presentes in sa Provintzia.
# S’intellettuale catalanu, Blascu Ferrer, istimadu filologu at nadu chi sa Sardinna depet fagher sos contos cun d’una realidade limbistica chi no est unificada et at cunsizzadu de mantenner sa diferentzia tra campidnesu et logudoresu. Pro custa est bistadu criticadu dae chie cheret una unificatzione cun sa limba sarda comuna comente koinè limbistica.
# Sa Regione Sardinna at partitzipadu in d’una Conferentzia in Trento subra su tema Diritti, Istituzioni, Politiche linguistiche, in paris a atteras limbas de minorias chi fint rapresentadas.
# Sa radio nazionale italiana Radio Uno at dedicadu meda ispatziu a trasmissiones in sardu.